EL TOBOTRONC.
Curiositats del tobogan Lauredià:
- Varen començar les obres abans d’hora ( Juliol per Agost). Perquè tanta pressa ?. Ai no, que es tractava d’un desembrossament.
- Els seu cost ha passat de tres milions d’euros a 3,3 milions (en un tres i no res). Mes “sobrecostos” innecessaris, o no ?. Ai no, es que havien arrodonit el preu.
- BPA, vol invertir al projecte Naturlàndia. Serà que els agrada anar en tobogan cap al cim econòmic del país ?. Ai no, es que es varen instal·lar a Sant Julià, i s’ha de quedar be amb tothom..
I a mi, que em dona un mal flaire, tot això...
S’ acaba la legislatura Comunal i comencen els projectes majestuosos, i no tant sols a Sant Julià ...
A veure qui es el valent que es presenta a les properes eleccions Comunals i afronta el deute de les “mal-inverssions” realitzades...
Però, ull, TOTS PLEGATS...
Em demano:
Quin interès ocult hi ha en fer a corre-cuita un tobogan ?.
Aquest giny mecànic ha d’atraure milers de turistes ?.
Canviem el xip,
Jo soc un resident espanyol que decideix pujar a Andorra a passar el dia...
He visitat ja, com gairebé tothom, Port Aventura...
Que m’importa a mi un tobogan a Andorra ?.
O bé,
No he visitat mai Port Aventura, com gairebé ningú ...
Que m’importa a mi un tobogan a Andorra ?.
Canviem un altre cop de xip,
De cara a les properes Comunals, la feina ben feta es haver construït un tobogan ?.
Des de el Comú Lauredià asseguren que tenen un pre-estudi mediambiental, pagat amb diners dels residents ?. Medi ambient, al mes de Juliol, va dir que “nanai”. Ara de cop en plenes vacances estiuenques del mes d’Agost, asseguren que si el tenen i ja el comencen a fer la instal·lació del tobogan.
No serà que ja el tenien comprat, el Tobotronc ?.
I es que a mi, aquests viatges al Tirol, em deixen el cos amb un malestar...
He decidit doncs, comprar-me el meu tobogan particular, que anomenaré “Tobomeu”, i que instal·laré a l’entrada de casa meva...
Com que es de lloguer i es troba en una zona de “pas Comunal”, no demanaré permís a ningú, talaré els arbres del jardí del propietari de la casa on visc, que tampoc es queixarà, i faré pagar 20 euros a tots els turistes, que vindran a milers perquè facin una baixadeta pel Tobomeu, que els durà directes a comprar tabac, “guisqui”, sucre i altres coses al supermercat mes proper a la frontera...
Conclusions de tot això:
No valdria mes la pena pensar en altres atractius turístics, o no turístics..., però sens dubte molt mes necessaris per la parròquia ?.
En fi ...
Es el què hi ha, i aquest país, i sobretot aquesta parròquia, es veu que no la canviaré pas jo.
Atentament,
Miquel Calsina Gordi.
dimarts, d’agost 28, 2007
dilluns, d’agost 20, 2007
SENTO CURIOSITAT 41
VISCA LA TRANSPARÈNCIA.
Declaració extreta d’una publicació Nacional, fa poc temps :
“El cap de Govern, té la intenció d’ aplicar una fiscalitat directa a les empreses de nova creació”.
!!! Si senyor !!!, d’ això se’n diu claredat i transparència ...
Article 6 de la Constitució del Principat d’ Andorra:
1. Totes les persones són iguals davant la llei.
No creuen que fer pagar a uns si i a altres no, ¿es un equivalent a fer discriminació ?.
A mi al menys, així m’ ho sembla.
No anem be, Sr. Pintat...
Si d’entrada ja ens saltem a la “torera” la nostra pròpia Constitució, cosa que no em be de nou ... ¿Quina claredat, confiança, transparència... estem demostrant tenir ?. ¿Que vol dir que les noves empreses han de pagar un impost directe i les velles no?.
El nostre cap de Govern ens deixa una altra perla mes endavant, en la mateixa entrevista:
“ Les noves empreses són les que demanen claredat. A les velles se les ha de deixar fer, no molesten a ningú”.
!!! Si senyor !!!, un altre cop, d’això se’n diu amagar el cap sota l’ ala ...
¿ Hi ha tanta claredat en les empreses ja establertes al país que no cal fer res ?. O be vol dir : ¿Que la merda, val mes no remenar-la”.
Sr. Pintat, la fiscalitat no funciona així, sinó d’aquesta altra manera.
Article 37 de la mateixa Constitució, la nostra:
- Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica ...
Curiosament torna a aparèixer la paraula “totes”...
Sr. Pintat, ¿perquè no fem una Constitució nova?, a la mida del Govern i del PLA, aleshores estarem dins de la llei i farem el que ens convingui quan ens convingui.
Mentrestant potser que hauríem d’ acatar i complir la nostra Constitució, la que varem votar. Seríem clars, transparents i oferiríem confiança a les empreses foranies per instal·lar-se al país, o aportar-hi diners. I oferiríem confiança a la mateixa gent del nostre país, que em sembla que l’ ha perduda tota.
Sincerament, jo crec que les coses funcionen així.
Ja se que vostès, els del PLA, duien aquest impost directe “a les societats” de nova creació en el seu programa electoral, però això no vol dir que aquest fos del tot constitucional. I a mes parlaven de “societats amb capital estranger fins al 100%, i de sectors no presents al país”. Paraula “societats”, que ara canvien per “empreses”.
Ara que també pot ser que jo no sàpiga llegir programes electorals, o els diaris, o no entengui les lleis, o no comprengui la mateixa Constitució...
O també potser, que nomes escrigui per fer la punyeta a tots, siguin del partit que siguin (això es al menys, el que diuen molts).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Declaració extreta d’una publicació Nacional, fa poc temps :
“El cap de Govern, té la intenció d’ aplicar una fiscalitat directa a les empreses de nova creació”.
!!! Si senyor !!!, d’ això se’n diu claredat i transparència ...
Article 6 de la Constitució del Principat d’ Andorra:
1. Totes les persones són iguals davant la llei.
No creuen que fer pagar a uns si i a altres no, ¿es un equivalent a fer discriminació ?.
A mi al menys, així m’ ho sembla.
No anem be, Sr. Pintat...
Si d’entrada ja ens saltem a la “torera” la nostra pròpia Constitució, cosa que no em be de nou ... ¿Quina claredat, confiança, transparència... estem demostrant tenir ?. ¿Que vol dir que les noves empreses han de pagar un impost directe i les velles no?.
El nostre cap de Govern ens deixa una altra perla mes endavant, en la mateixa entrevista:
“ Les noves empreses són les que demanen claredat. A les velles se les ha de deixar fer, no molesten a ningú”.
!!! Si senyor !!!, un altre cop, d’això se’n diu amagar el cap sota l’ ala ...
¿ Hi ha tanta claredat en les empreses ja establertes al país que no cal fer res ?. O be vol dir : ¿Que la merda, val mes no remenar-la”.
Sr. Pintat, la fiscalitat no funciona així, sinó d’aquesta altra manera.
Article 37 de la mateixa Constitució, la nostra:
- Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica ...
Curiosament torna a aparèixer la paraula “totes”...
Sr. Pintat, ¿perquè no fem una Constitució nova?, a la mida del Govern i del PLA, aleshores estarem dins de la llei i farem el que ens convingui quan ens convingui.
Mentrestant potser que hauríem d’ acatar i complir la nostra Constitució, la que varem votar. Seríem clars, transparents i oferiríem confiança a les empreses foranies per instal·lar-se al país, o aportar-hi diners. I oferiríem confiança a la mateixa gent del nostre país, que em sembla que l’ ha perduda tota.
Sincerament, jo crec que les coses funcionen així.
Ja se que vostès, els del PLA, duien aquest impost directe “a les societats” de nova creació en el seu programa electoral, però això no vol dir que aquest fos del tot constitucional. I a mes parlaven de “societats amb capital estranger fins al 100%, i de sectors no presents al país”. Paraula “societats”, que ara canvien per “empreses”.
Ara que també pot ser que jo no sàpiga llegir programes electorals, o els diaris, o no entengui les lleis, o no comprengui la mateixa Constitució...
O també potser, que nomes escrigui per fer la punyeta a tots, siguin del partit que siguin (això es al menys, el que diuen molts).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’agost 14, 2007
SENTO CURIOSITAT 40
COM ES PODEN FER TANT MALAMENT LES COSES.
Evidentment, quan no se’n sap, no se’n sap, no hi ha volta de full, a cadascú la seva feina.
Aquells que no son polítics, que no entenen de política ... poden dedicar-se a fer política, ¿ PERQUE NO ?, però només en un tercer o quart pla, mai al capdavant.
Les declaracions, els comunicats de premsa ..., els ha de fer una persona amb seny, una persona que entengui de política, una persona que sàpiga parlar i mesurar les seves paraules.
Quan el que ho fa no en sap, només pot parlar a títol personal. Com ho faig per exemple jo mateix. No soc polític, aleshores tots els escrits i comentaris sempre son a títol personal, mai d’un grup.
Un coordinador de comitè no pot mai avançar els seus comentaris a la resta de membres del comitè, per aquest motiu jo no vull mai ser coordinador.
Quant es parla massa, o es corre massa a parlar, sense pensar o sense saber el que es diu, es corre el risc d’ anar perdent vots, d’ anar perdent electors, d’anar creant enemics... Si es fa a títol personal, les conseqüències nomes son personals... Però quant es representa un grup, un comitè local, els vots els perden tots, els vots els perd el partit, i amb ells segurament es perden unes eleccions.
D’això se’n diu : Fer malament les coses.
No es pot parlar d’ incongruència, i criticar un Comú i uns comerciants, per permetre una activitat esportiva, quant aquesta activitat esta contemplada en una llei, i a mes el teu propi partit la va aprovar aquesta llei.
No es pots menystenir mai el comerç o la hoteleria d’una parròquia, dient que no tenen qualitat. Encara que així fos, que no es el cas.
¿ Quina qualitat pot tenir un coordinador que fa aquest comentari ?.
CAP NI MICA.
Accepto la crítica al tir al colom, es una salvatjada i a mi tampoc m’ agrada. Però no puc acceptar de cap de les maneres la critica a la qualitat del comerç i dels hotels de Sant Julià.
Però tampoc es massa d’estranyar aquest insult i aquesta “mofa”, venint d’eon ve.
Quant s’ha volgut fer fora una persona d’un grup per dir la seva opinió, sempre a títol personal, i no s’ ha aconseguit fer-la fora, com es lògic i normal. I després es fa el mateix que aquesta persona, però a títol col·lectiu, aleshores s’hauria de presentar la dimissió i marxar cap a casa, i deixar treballar a la gent que sap fer-ho. I si no es fa així, aleshores hauria de ser el mateix partit el que prengués decisions.
En definitiva les coses es poden fer tant malament perquè no se’n sap.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Evidentment, quan no se’n sap, no se’n sap, no hi ha volta de full, a cadascú la seva feina.
Aquells que no son polítics, que no entenen de política ... poden dedicar-se a fer política, ¿ PERQUE NO ?, però només en un tercer o quart pla, mai al capdavant.
Les declaracions, els comunicats de premsa ..., els ha de fer una persona amb seny, una persona que entengui de política, una persona que sàpiga parlar i mesurar les seves paraules.
Quan el que ho fa no en sap, només pot parlar a títol personal. Com ho faig per exemple jo mateix. No soc polític, aleshores tots els escrits i comentaris sempre son a títol personal, mai d’un grup.
Un coordinador de comitè no pot mai avançar els seus comentaris a la resta de membres del comitè, per aquest motiu jo no vull mai ser coordinador.
Quant es parla massa, o es corre massa a parlar, sense pensar o sense saber el que es diu, es corre el risc d’ anar perdent vots, d’ anar perdent electors, d’anar creant enemics... Si es fa a títol personal, les conseqüències nomes son personals... Però quant es representa un grup, un comitè local, els vots els perden tots, els vots els perd el partit, i amb ells segurament es perden unes eleccions.
D’això se’n diu : Fer malament les coses.
No es pot parlar d’ incongruència, i criticar un Comú i uns comerciants, per permetre una activitat esportiva, quant aquesta activitat esta contemplada en una llei, i a mes el teu propi partit la va aprovar aquesta llei.
No es pots menystenir mai el comerç o la hoteleria d’una parròquia, dient que no tenen qualitat. Encara que així fos, que no es el cas.
¿ Quina qualitat pot tenir un coordinador que fa aquest comentari ?.
CAP NI MICA.
Accepto la crítica al tir al colom, es una salvatjada i a mi tampoc m’ agrada. Però no puc acceptar de cap de les maneres la critica a la qualitat del comerç i dels hotels de Sant Julià.
Però tampoc es massa d’estranyar aquest insult i aquesta “mofa”, venint d’eon ve.
Quant s’ha volgut fer fora una persona d’un grup per dir la seva opinió, sempre a títol personal, i no s’ ha aconseguit fer-la fora, com es lògic i normal. I després es fa el mateix que aquesta persona, però a títol col·lectiu, aleshores s’hauria de presentar la dimissió i marxar cap a casa, i deixar treballar a la gent que sap fer-ho. I si no es fa així, aleshores hauria de ser el mateix partit el que prengués decisions.
En definitiva les coses es poden fer tant malament perquè no se’n sap.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’agost 07, 2007
SENTO CURIOSITAT 39
LA FESTA MAJOR.
Com cada any la Festa Major de Sant Julià de Lòria, ha portat molta gent a la nostra parròquia. Segurament haurà estat com sempre (encara en queda alguna per celebrar), la mes multitudinària, la mes apreciada i perquè no dir-ho, la millor de totes en l’apartat d’ assistència.
Però, personalment penso que es tracta d’una festa que dona molts mals de cap. I no estic d’acord en el “tot si val per al be de la festa” i en el “que hi farem..., es festa major...”.
Comporta excessius problemes circulatoris, les dificultats d ’aparcament i els problemes que ocasiona l’aparcament indiscriminat ocasionen un caos impressionant. El soroll es desorbitat, tant de les atraccions com de la musica i fins a hores massa intempestives. I no podem donar abast a tant excés de personal en un espai tant reduït (no hi cabem).
Ja fa molt de temps que als joves i als menys joves els encanta la festa de Sant Julià i acudeixen massivament els quatre o cinc dies de la seva durada.
¿Que te la nostra Festa Major que no tinguin les altres ?.
¿ Espectacles ?. No ho crec, son similars a les demes.
¿ Ball ?. Tampoc, es com en totes les altres.
¿ Jocs ?. També en tenen totes les festes.
¿ Focs artificials ?. (Es el que mes m’agrada, llàstima que siguin tant cars). Les demes també en tenen, amb mes o menys pressupost.
¿ Bars ?. Potser a Sant Julià en tenim uns quants mes que a la resta del país, però no crec que sigui aquesta la diferència. I no em sembla gaire correcte que en permetin la instal·lació de forans.
Resumint : Pràcticament, totes les festes majors son iguals.
En definitiva, la de Sant Julià no te res de especial que la faci diferent de les demes. Tant sols que ve molta gent, i els residents de la parròquia que en tot l’any pràcticament no els veus el pel, no se la perden.
En contrapartida:
¿ Perquè la resta de l’any no ve ningú a Sant Julià ?.
Doncs perquè no els oferim cap atractiu per baixar-hi. I dic baixar, perquè ja no hi conto amb els turistes, sinó amb la gent del país i els propis residents.
I es clar, el que no podem fer es muntar una festa que duri tot l’any.
La solució potser seria, que tots els comerços i botigues de la vila, es trobessin oberts, en funcionament. Que els bars i restaurants no tanquessin els caps de setmana. Fer la parròquia mes atractiva. I sobretot, que l’accés i l’aparcament fossin correctes: amb dos bons aparcaments exteriors, una via exterior directa i ben feta, i fins i tot podríem fer peatonal tota la vila. No caldrien ni fires ni festes...
Però hauríem de començar els mateixos residents de la parròquia a canviar els nostres hàbits i sortir una mica mes al carrer, a passejar per exemple i a donar vida a la població. I tot l’any, no tant sols per la festa, forçant així als comerciants, botiguers, restauradors ... a treballar els caps de setmana i a reobrir els comerços tancats. Hauríem de recordar tots que Sant Julià, tot i sent una parròquia per dormir, també existeix de dia.
I tornant a la festa:
Demano discretament, i sense ànim de criticar :
No seria possible fer uns horaris mes “normals”, començar els espectacles mes aviat i acabar-los també mes aviat, deixant descansar una mica als residents. De veritat es necessari passar tota la nit sense dormir.
No seria possible fer els concerts en un lloc mes allunyat del centre, on no es molestes tant, on no s’hagués de bloquejar completament el país i paralitzar totalment la circulació, col·lapsant l’única via que tenim tant de sortida com d’entrada pel sud.
No seria possible baixar els decibels de totes les atraccions, deixant de destrossar els timpans de la gent.
...
¿ Ja no vindria ningú a la Festa Major de Sant Julià ?.
...
No ho crec.
...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
Com cada any la Festa Major de Sant Julià de Lòria, ha portat molta gent a la nostra parròquia. Segurament haurà estat com sempre (encara en queda alguna per celebrar), la mes multitudinària, la mes apreciada i perquè no dir-ho, la millor de totes en l’apartat d’ assistència.
Però, personalment penso que es tracta d’una festa que dona molts mals de cap. I no estic d’acord en el “tot si val per al be de la festa” i en el “que hi farem..., es festa major...”.
Comporta excessius problemes circulatoris, les dificultats d ’aparcament i els problemes que ocasiona l’aparcament indiscriminat ocasionen un caos impressionant. El soroll es desorbitat, tant de les atraccions com de la musica i fins a hores massa intempestives. I no podem donar abast a tant excés de personal en un espai tant reduït (no hi cabem).
Ja fa molt de temps que als joves i als menys joves els encanta la festa de Sant Julià i acudeixen massivament els quatre o cinc dies de la seva durada.
¿Que te la nostra Festa Major que no tinguin les altres ?.
¿ Espectacles ?. No ho crec, son similars a les demes.
¿ Ball ?. Tampoc, es com en totes les altres.
¿ Jocs ?. També en tenen totes les festes.
¿ Focs artificials ?. (Es el que mes m’agrada, llàstima que siguin tant cars). Les demes també en tenen, amb mes o menys pressupost.
¿ Bars ?. Potser a Sant Julià en tenim uns quants mes que a la resta del país, però no crec que sigui aquesta la diferència. I no em sembla gaire correcte que en permetin la instal·lació de forans.
Resumint : Pràcticament, totes les festes majors son iguals.
En definitiva, la de Sant Julià no te res de especial que la faci diferent de les demes. Tant sols que ve molta gent, i els residents de la parròquia que en tot l’any pràcticament no els veus el pel, no se la perden.
En contrapartida:
¿ Perquè la resta de l’any no ve ningú a Sant Julià ?.
Doncs perquè no els oferim cap atractiu per baixar-hi. I dic baixar, perquè ja no hi conto amb els turistes, sinó amb la gent del país i els propis residents.
I es clar, el que no podem fer es muntar una festa que duri tot l’any.
La solució potser seria, que tots els comerços i botigues de la vila, es trobessin oberts, en funcionament. Que els bars i restaurants no tanquessin els caps de setmana. Fer la parròquia mes atractiva. I sobretot, que l’accés i l’aparcament fossin correctes: amb dos bons aparcaments exteriors, una via exterior directa i ben feta, i fins i tot podríem fer peatonal tota la vila. No caldrien ni fires ni festes...
Però hauríem de començar els mateixos residents de la parròquia a canviar els nostres hàbits i sortir una mica mes al carrer, a passejar per exemple i a donar vida a la població. I tot l’any, no tant sols per la festa, forçant així als comerciants, botiguers, restauradors ... a treballar els caps de setmana i a reobrir els comerços tancats. Hauríem de recordar tots que Sant Julià, tot i sent una parròquia per dormir, també existeix de dia.
I tornant a la festa:
Demano discretament, i sense ànim de criticar :
No seria possible fer uns horaris mes “normals”, començar els espectacles mes aviat i acabar-los també mes aviat, deixant descansar una mica als residents. De veritat es necessari passar tota la nit sense dormir.
No seria possible fer els concerts en un lloc mes allunyat del centre, on no es molestes tant, on no s’hagués de bloquejar completament el país i paralitzar totalment la circulació, col·lapsant l’única via que tenim tant de sortida com d’entrada pel sud.
No seria possible baixar els decibels de totes les atraccions, deixant de destrossar els timpans de la gent.
...
¿ Ja no vindria ningú a la Festa Major de Sant Julià ?.
...
No ho crec.
...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de juliol 30, 2007
SENTO CURIOSITAT 38
UN ALTRE PAÍS IMAGINARI.
Es tracta d’un país que disposa de sindicats, com molts altres països, però només integrats per funcionaris ... ¿ Perquè serà ?.
Tots els altres treballadors, estant molt contents amb la seva feina i no es queixen mai, fan hores extraordinàries sense cobrar-les, treballen Dissabtes i Diumenges i a l’estiu no descansen ni un sol dia a la setmana... “Si el que jo vull es treballar”, diuen.
Els que viuen mes tranquils son els propietaris dels bars, sempre tenen feina ... ¿ Un lloc per oblidar les penes ?.
De tant en tant, surt alguna persona que dona la seva opinió en algun mitjà de comunicació ... ¿ Què s’ha cregut, aquest ?, al carrer ...
Disposa d’un sistema impositiu molt “suau”, que paga, “¿ tothom ?”, i que permet fer carreteres. Es anomenat : el 4 %.
L’ agricultura i la ramaderia estant subvencionades pel Govern, i fins i tot publiquen la llista de “beneficiats” al butlletí oficial. Perquè tot el poble ha de saber en tot moment de qui depèn, i a qui paga.
La decoració oficial del país, son rotondes amb escultures, per demostrar que es tracta d’un país civilitzat i modern. ¿ On s’ha vist un país sense rotondes ?.
El transport públic no l’ utilitza gairebé ningú, encara que fins i tot existeix per anar a la muntanya. L’ explicació, es que costa mes car que el “transport” privat (vehicle particular), però quan baixi el preu del carburant, reduiran les tarifes.
Els polítics no son tots, ni de bon tros, professionals de la seva feina ..., que consisteix en sortir cada dia a la “tele” i als diaris, encara que no tinguin res a dir. Si es fa una roda de premsa cada setmana ... i no hi ha res a dir ... doncs, es fa igual.
L’ esport Nacional s’anomena “escàndol”. Consisteix en muntar cada setmana un tema d’ interès popular que mantingui ocupat al personal. L’únic problema es que s’ha de renovar constantment. Però per això s’ha contractat un bon equip de guionistes, dits “assessors”, que es guanyen el seu salari. No son del “Terrat”, però son molt bons.
No disposa de cap treballador il·legal. Al no tenir mar, les “pateres” ho tenen complicat per accedir-hi. Les persones que no disposen de “papers”, s’anomenen turistes. I a més, es veu que son els que donen vida al país en qüestió.
No existeixen empreses “fantasma”, ni negocis “estranys”. Tot es molt clar, i s’anomena empresa innovadora. Per exemple, negociar amb el sucre, sense produir-ne. ¿ Es o no es innovador ?.
En aquest país, es volen protegir les empreses nàutiques, portuàries, marítimes, navieres ... Perfecte ..., sols que no te MAR.
Es un país que no disposa de massa diners per crear infraestructures o fer grans instal·lacions, però en canvi si disposa dels diners suficients per encomanar estudis.
............ ETC, ETC, ETC ...............
Un altre dia continuo parlant del país imaginari ( I CURIÓS ) ... Si els sembla bé i no molesta a ningú. I si molesta, també.
Gràcies per llegir-me ( a qui ho faci, es clar ).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Es tracta d’un país que disposa de sindicats, com molts altres països, però només integrats per funcionaris ... ¿ Perquè serà ?.
Tots els altres treballadors, estant molt contents amb la seva feina i no es queixen mai, fan hores extraordinàries sense cobrar-les, treballen Dissabtes i Diumenges i a l’estiu no descansen ni un sol dia a la setmana... “Si el que jo vull es treballar”, diuen.
Els que viuen mes tranquils son els propietaris dels bars, sempre tenen feina ... ¿ Un lloc per oblidar les penes ?.
De tant en tant, surt alguna persona que dona la seva opinió en algun mitjà de comunicació ... ¿ Què s’ha cregut, aquest ?, al carrer ...
Disposa d’un sistema impositiu molt “suau”, que paga, “¿ tothom ?”, i que permet fer carreteres. Es anomenat : el 4 %.
L’ agricultura i la ramaderia estant subvencionades pel Govern, i fins i tot publiquen la llista de “beneficiats” al butlletí oficial. Perquè tot el poble ha de saber en tot moment de qui depèn, i a qui paga.
La decoració oficial del país, son rotondes amb escultures, per demostrar que es tracta d’un país civilitzat i modern. ¿ On s’ha vist un país sense rotondes ?.
El transport públic no l’ utilitza gairebé ningú, encara que fins i tot existeix per anar a la muntanya. L’ explicació, es que costa mes car que el “transport” privat (vehicle particular), però quan baixi el preu del carburant, reduiran les tarifes.
Els polítics no son tots, ni de bon tros, professionals de la seva feina ..., que consisteix en sortir cada dia a la “tele” i als diaris, encara que no tinguin res a dir. Si es fa una roda de premsa cada setmana ... i no hi ha res a dir ... doncs, es fa igual.
L’ esport Nacional s’anomena “escàndol”. Consisteix en muntar cada setmana un tema d’ interès popular que mantingui ocupat al personal. L’únic problema es que s’ha de renovar constantment. Però per això s’ha contractat un bon equip de guionistes, dits “assessors”, que es guanyen el seu salari. No son del “Terrat”, però son molt bons.
No disposa de cap treballador il·legal. Al no tenir mar, les “pateres” ho tenen complicat per accedir-hi. Les persones que no disposen de “papers”, s’anomenen turistes. I a més, es veu que son els que donen vida al país en qüestió.
No existeixen empreses “fantasma”, ni negocis “estranys”. Tot es molt clar, i s’anomena empresa innovadora. Per exemple, negociar amb el sucre, sense produir-ne. ¿ Es o no es innovador ?.
En aquest país, es volen protegir les empreses nàutiques, portuàries, marítimes, navieres ... Perfecte ..., sols que no te MAR.
Es un país que no disposa de massa diners per crear infraestructures o fer grans instal·lacions, però en canvi si disposa dels diners suficients per encomanar estudis.
............ ETC, ETC, ETC ...............
Un altre dia continuo parlant del país imaginari ( I CURIÓS ) ... Si els sembla bé i no molesta a ningú. I si molesta, també.
Gràcies per llegir-me ( a qui ho faci, es clar ).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de juliol 23, 2007
SENTO CURIOSITAT 37
PARCS INFANTILS.
Continuant amb la lectura del manual Lauredià, sobre les promeses incomplertes pels seus mandataris, trobem:
“Dotarem la parròquia de nous parcs infantils i renovarem els existents”.
Extret de l’ apartat Política Social del programa electoral de UL-PLA, en les comunals del 2003.
En primer lloc, constato el desconeixement Comunal absolut de l’adjectiu : “plural”; que, segons el diccionari de la llengua Catalana vol dir: “es refereix a mes d’un”...
Nous parcs, es un plural. Un sol parc es un singular. Un sol parc infantil al prat del Senzill es per tant un singular. I si a més, barregem les paraules amb les matemàtiques i eliminem els parcs infantils ja existents, tot plegat es pot transformar en un adjectiu “negatiu”.
En segon lloc, constato també el desconeixement Comunal del verb renovar. Segons el mateix diccionari vol dir: fer de nou.
Teníem un parc infantil prop de l’església, que ja no existeix. Teníem també un terreny per practicar esport, que tampoc existeix, al seu lloc hi ha una carpa. El verb que mes s’aproxima a aquestes definicions es : suprimir, que segons el referit diccionari vol dir: fer desaparèixer.
En tercer lloc, felicito al Comú Lauredià per les modificacions efectuades al parc infantil de Nagol, amb la instal·lació d’ uns sanitaris. Als que es pot accedir fàcilment, espantant les mosques. Llàstima que aquest parc es troba gairebé a dos quilometres de la població. A peu es fa una mica complicat que la nostra “canalla” hi pugui anar a jugar, pel que s’ha convertit en un lloc ideal d’ acampada. Aquí potser els haguessin donat permís al Grup Rocafort per realitzar-la.
Això si, mes allunyat encara, a Naturlàndia, esta previst un parc infantil amb els darrers avenços en instal·lacions d’aquesta índole, amb totes les mesures de seguretat possibles i amb un accés directe gràcies a un giny mecànic que ens hi durà directes des de la nova desviació de Sant Julià de Lòria, tot just abans d’entrar al primer túnel.
Aquest darrer paràgraf, serà el que acapararà l’atenció en l’ apartat Política Social del proper programa electoral de UL-PLA, sembla que darrerament no tinguin res mes en els seus pensaments, paraules i obres.
Ja ho podran comprovar si mes no, al mes de Desembre.
Ens explicaran les meravelles del parc temàtic, els projectes a dalt de la muntanya, però no ens diran que en quatre anys no han complert el seu programa. I pretendran que ara els creguem.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Continuant amb la lectura del manual Lauredià, sobre les promeses incomplertes pels seus mandataris, trobem:
“Dotarem la parròquia de nous parcs infantils i renovarem els existents”.
Extret de l’ apartat Política Social del programa electoral de UL-PLA, en les comunals del 2003.
En primer lloc, constato el desconeixement Comunal absolut de l’adjectiu : “plural”; que, segons el diccionari de la llengua Catalana vol dir: “es refereix a mes d’un”...
Nous parcs, es un plural. Un sol parc es un singular. Un sol parc infantil al prat del Senzill es per tant un singular. I si a més, barregem les paraules amb les matemàtiques i eliminem els parcs infantils ja existents, tot plegat es pot transformar en un adjectiu “negatiu”.
En segon lloc, constato també el desconeixement Comunal del verb renovar. Segons el mateix diccionari vol dir: fer de nou.
Teníem un parc infantil prop de l’església, que ja no existeix. Teníem també un terreny per practicar esport, que tampoc existeix, al seu lloc hi ha una carpa. El verb que mes s’aproxima a aquestes definicions es : suprimir, que segons el referit diccionari vol dir: fer desaparèixer.
En tercer lloc, felicito al Comú Lauredià per les modificacions efectuades al parc infantil de Nagol, amb la instal·lació d’ uns sanitaris. Als que es pot accedir fàcilment, espantant les mosques. Llàstima que aquest parc es troba gairebé a dos quilometres de la població. A peu es fa una mica complicat que la nostra “canalla” hi pugui anar a jugar, pel que s’ha convertit en un lloc ideal d’ acampada. Aquí potser els haguessin donat permís al Grup Rocafort per realitzar-la.
Això si, mes allunyat encara, a Naturlàndia, esta previst un parc infantil amb els darrers avenços en instal·lacions d’aquesta índole, amb totes les mesures de seguretat possibles i amb un accés directe gràcies a un giny mecànic que ens hi durà directes des de la nova desviació de Sant Julià de Lòria, tot just abans d’entrar al primer túnel.
Aquest darrer paràgraf, serà el que acapararà l’atenció en l’ apartat Política Social del proper programa electoral de UL-PLA, sembla que darrerament no tinguin res mes en els seus pensaments, paraules i obres.
Ja ho podran comprovar si mes no, al mes de Desembre.
Ens explicaran les meravelles del parc temàtic, els projectes a dalt de la muntanya, però no ens diran que en quatre anys no han complert el seu programa. I pretendran que ara els creguem.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de juliol 22, 2007
SENTO CURIOSITAT 36
PACTES ELECTORALS.
Encara falten uns quants mesos per la data de les eleccions comunals, però el neguit ja es palpable en l’ambient, i els noms dels possibles candidats (i els impossibles...) ja van corrent de boca en boca, de full en full, i de rumor en rumor.
Ull... que a vegades es treuen noms per cremar ...
Es un joc divertit: posar noms sobre la taula, treure’n uns altres, i veure com respon la gent. Trobem tot tipus de comentaris.
Comentaris al carrer, als diaris, a les tertúlies i als blocs d’opinió d’ internet. En el darrer dels casos, a vegades encara resulta mes divertit. Aquí es disparen els comentaris, els rumors... I no sempre van mal encaminats.
Es parla també mes que mai, de llistes independents. I en molts dels casos, en parla gent que milita encara en partits polítics. Primer de tot potser haurien de plegar i ser independents, aquest es l’ordre normal. I en aquest cas l’odre dels factors pot alterar el producte.
Però mes que res, es parla de pactes electorals, i això es lo mes divertit de tot. Ja veurem com acabaran tots aquests pactes, si es que se’n acaba fent algun.
La majoria dels pactes son estranys, contra-natura, contra-partit, contra-idees o contra-líders dels mateixos partits, o contra-ordres dels mateixos partits.
Però, ¿ i perquè no?.
Pactes mes rars hem vist en altres països. La qüestió es guanyar les eleccions i formar part del Comú. Agafar una cadireta, com a mínim per a quatre anys.
A banda de tot, unes Comunals no tenen res a veure amb unes Generals, i no per aquests pactes es canviarà el país.
No obstant això, no deixa d’estranyar veure possibles pactes com per exemple: el dels Verds amb el Pla. Teòricament haurien de ser completament antagònics. Doncs no, al final resulten molt afins. Es curiós, però veritat.
No deixa d’estranyar tampoc, la capacitat de transformació de Cda + Segle 21, que, a un lloc poden pactar amb el Ps, i en un altre lloc poden pactar amb el Pla, o no presentar cap candidatura.
Curiós, però veritat. Curioses també les converses entre RD i CDA...
¿ Que vol dir tot plegat ?.
Doncs senzillament, que en unes eleccions comunals, el que compta no son els partits polítics sinó les persones, i el que es va a manar es a un Comú i no a un país. Els interessos son molt diferents i les ganes també son molt diferents.
Per molts pactes que es pugin fer a nivell nacional, a nivell de grups, a nivell de partits... Unes eleccions Comunals son una altra història, hi ha una actitud diferent... També del costat dels electors.
Jo crec que el mes de Desembre d’ enguany, amb pactes o sense, ho podem passar força be.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Encara falten uns quants mesos per la data de les eleccions comunals, però el neguit ja es palpable en l’ambient, i els noms dels possibles candidats (i els impossibles...) ja van corrent de boca en boca, de full en full, i de rumor en rumor.
Ull... que a vegades es treuen noms per cremar ...
Es un joc divertit: posar noms sobre la taula, treure’n uns altres, i veure com respon la gent. Trobem tot tipus de comentaris.
Comentaris al carrer, als diaris, a les tertúlies i als blocs d’opinió d’ internet. En el darrer dels casos, a vegades encara resulta mes divertit. Aquí es disparen els comentaris, els rumors... I no sempre van mal encaminats.
Es parla també mes que mai, de llistes independents. I en molts dels casos, en parla gent que milita encara en partits polítics. Primer de tot potser haurien de plegar i ser independents, aquest es l’ordre normal. I en aquest cas l’odre dels factors pot alterar el producte.
Però mes que res, es parla de pactes electorals, i això es lo mes divertit de tot. Ja veurem com acabaran tots aquests pactes, si es que se’n acaba fent algun.
La majoria dels pactes son estranys, contra-natura, contra-partit, contra-idees o contra-líders dels mateixos partits, o contra-ordres dels mateixos partits.
Però, ¿ i perquè no?.
Pactes mes rars hem vist en altres països. La qüestió es guanyar les eleccions i formar part del Comú. Agafar una cadireta, com a mínim per a quatre anys.
A banda de tot, unes Comunals no tenen res a veure amb unes Generals, i no per aquests pactes es canviarà el país.
No obstant això, no deixa d’estranyar veure possibles pactes com per exemple: el dels Verds amb el Pla. Teòricament haurien de ser completament antagònics. Doncs no, al final resulten molt afins. Es curiós, però veritat.
No deixa d’estranyar tampoc, la capacitat de transformació de Cda + Segle 21, que, a un lloc poden pactar amb el Ps, i en un altre lloc poden pactar amb el Pla, o no presentar cap candidatura.
Curiós, però veritat. Curioses també les converses entre RD i CDA...
¿ Que vol dir tot plegat ?.
Doncs senzillament, que en unes eleccions comunals, el que compta no son els partits polítics sinó les persones, i el que es va a manar es a un Comú i no a un país. Els interessos son molt diferents i les ganes també son molt diferents.
Per molts pactes que es pugin fer a nivell nacional, a nivell de grups, a nivell de partits... Unes eleccions Comunals son una altra història, hi ha una actitud diferent... També del costat dels electors.
Jo crec que el mes de Desembre d’ enguany, amb pactes o sense, ho podem passar força be.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
SENTO CURIOSITAT 35
ELS PAGAMENTS A COMPTE.
Ja varem liquidar al seu moment ... (¿ TOTS ?, eterna pregunta) ... els impostos corresponents a l’exercici 2.006. Alguns hauran patit mes que altres, i d’altres n’hauran fins i tot tret un benefici fiscal. En tot cas, em superat un escull i ja no hi pensem.
Ara ve la mala notícia:
Aquest mateix mes o el proper, haurem de liquidar el 50% dels impostos corresponents al exercici 2.007. I això si que pot fer mal, sobretot als que creien que s’havia suprimit aquest pagament, ja que l’any passat no es va fer.
La llei 12/2006, del 27 d’Octubre, de modificació de la llei 17/2004, de l’ impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals i publicada el 22/11/06, ens deia, en la seva part inicial: “es preveu que els obligats tributaris únicament liquidin un pagament a compte, en lloc dels dos previstos inicialment”.I en la seva part final, per a l’exercici corresponent a l’entrada en vigor d’aquesta llei i únicament per a aquest exercici, no s’han de fer pagaments a compte...”. I ens ho deia gairebé 12 mesos tard.
La llei 17/2004 deia inicialment : “La quantitat a ingressar a compte per cada semestre és la resultant d’aplicar el percentatge del 50% sobre l’ import de la quota de liquidació corresponent a l’any natural anterior”.
Era evident, que per l’any 2.006, el pagament a compte corresponent al mes de Juny no es podia basar en l’any anterior, doncs no existia dit any impositiu anterior.
El mes de Novembre passat va canviar aquest concepte i, “la base per realitzar aquest pagament a compte es calcularà a partir de les dades del mateix període”. El que no era tant evident es que ens ho comuniquessin cinc mesos mes tard.
D’una banda, i degut al mal redactat inicial, hem perdut l’oportunitat d’ingressar diners per les arques de l’estat, al Juny del 2006 (i potser per aquest motiu, els proveïdors de Govern no van cobrar a temps ...).
D’altra banda, hem pagat l’ import corresponent al 2.006, i uns mesos després pagarem la meitat de l’ import corresponent al 2.007 (aleshores, potser cobraran tots els proveïdors de Govern i patirem tots en la nostra butxaca).
Em demano : ¿No es poden fer millor les lleis?.
Aquest es un clar exemple dels “nyaps” que envolten les lleis dels impostos indirectes, un de tants .
Però sobretot , demano : ¿ No es poden fer les lleis mes clares, mes senzilles, mes entenedores ?. Els advocats, segurament ja estant acostumats a llegir i comprendre les lleis, des de el principi fins al final. Però els demés, que també les hem de conèixer i complir, tot sovint se ens fa molt difícil. I ens acostumem a llegir només els titulars que surten als diaris, o només la part principal de les lleis.
I ara veig que molta gent desconeixia l’existència d’ aquest pagament compte. Gairebé tothom pensava que s’havien suprimit tots els pagaments a compte. Sabien de la “patacada” que els hi cauria el 31 de Març, però no recordaven la mitja “patacada” del 30 de Juny (a pagar pròximament).
Espero que aquest detall no els faci la guitza de cara a les vacances de l’estiu.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Ja varem liquidar al seu moment ... (¿ TOTS ?, eterna pregunta) ... els impostos corresponents a l’exercici 2.006. Alguns hauran patit mes que altres, i d’altres n’hauran fins i tot tret un benefici fiscal. En tot cas, em superat un escull i ja no hi pensem.
Ara ve la mala notícia:
Aquest mateix mes o el proper, haurem de liquidar el 50% dels impostos corresponents al exercici 2.007. I això si que pot fer mal, sobretot als que creien que s’havia suprimit aquest pagament, ja que l’any passat no es va fer.
La llei 12/2006, del 27 d’Octubre, de modificació de la llei 17/2004, de l’ impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals i publicada el 22/11/06, ens deia, en la seva part inicial: “es preveu que els obligats tributaris únicament liquidin un pagament a compte, en lloc dels dos previstos inicialment”.I en la seva part final, per a l’exercici corresponent a l’entrada en vigor d’aquesta llei i únicament per a aquest exercici, no s’han de fer pagaments a compte...”. I ens ho deia gairebé 12 mesos tard.
La llei 17/2004 deia inicialment : “La quantitat a ingressar a compte per cada semestre és la resultant d’aplicar el percentatge del 50% sobre l’ import de la quota de liquidació corresponent a l’any natural anterior”.
Era evident, que per l’any 2.006, el pagament a compte corresponent al mes de Juny no es podia basar en l’any anterior, doncs no existia dit any impositiu anterior.
El mes de Novembre passat va canviar aquest concepte i, “la base per realitzar aquest pagament a compte es calcularà a partir de les dades del mateix període”. El que no era tant evident es que ens ho comuniquessin cinc mesos mes tard.
D’una banda, i degut al mal redactat inicial, hem perdut l’oportunitat d’ingressar diners per les arques de l’estat, al Juny del 2006 (i potser per aquest motiu, els proveïdors de Govern no van cobrar a temps ...).
D’altra banda, hem pagat l’ import corresponent al 2.006, i uns mesos després pagarem la meitat de l’ import corresponent al 2.007 (aleshores, potser cobraran tots els proveïdors de Govern i patirem tots en la nostra butxaca).
Em demano : ¿No es poden fer millor les lleis?.
Aquest es un clar exemple dels “nyaps” que envolten les lleis dels impostos indirectes, un de tants .
Però sobretot , demano : ¿ No es poden fer les lleis mes clares, mes senzilles, mes entenedores ?. Els advocats, segurament ja estant acostumats a llegir i comprendre les lleis, des de el principi fins al final. Però els demés, que també les hem de conèixer i complir, tot sovint se ens fa molt difícil. I ens acostumem a llegir només els titulars que surten als diaris, o només la part principal de les lleis.
I ara veig que molta gent desconeixia l’existència d’ aquest pagament compte. Gairebé tothom pensava que s’havien suprimit tots els pagaments a compte. Sabien de la “patacada” que els hi cauria el 31 de Març, però no recordaven la mitja “patacada” del 30 de Juny (a pagar pròximament).
Espero que aquest detall no els faci la guitza de cara a les vacances de l’estiu.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de juliol 02, 2007
SENTO CURIOSITAT 34
QUE ES POT FER AMB TRES MILIONS.
Amb tres milions d’ euros, prop de 500 milions de les antigues pessetes, es podrien fer moltes coses.
¿Vostè, que faria amb tres milions ?.
A títol particular, segurament es compraria una casa, un bon cotxe, faria un bon viatge, ho invertiria ...
¿I si ho hagués de gastar per la seva parròquia?.
Podria equipar tota la parròquia amb contenidors soterrats, que a l’estiu no farien pudor, per exemple.
Podria construir i equipar una bona escola bressol, encara que fos assignant l’ obra a dit, per exemple.
Podria eliminar una carpa antiestètica i fer una parc infantil com déu mana, per exemple. I sobre tot, on déu mana.
Podria embellir tota la parròquia, decorant tots els carrers, per exemple.
Podria arreglar uns quants camins de muntanya i fer-los aptes per al passeig, per exemple.
Podria netejar tot el riu al seu pas per una vila, per exemple.
...
Posin tots els exemples que vulguin o creguin convenients, es igual.
¿Un Comú, que hauria de fer amb tres milions ?.
Potser, tal com indica el pressupost del 2007 :
- Pagar les remuneracions del personal (3,3 milions).
- Pagar el material, subministraments i altres (3,5 milions).
- Pagar les noves inversions (2,8 milions, de les que 2,2 milions son bens destinats a l’ús general).
Al menys aquestes partides pressupostaries, son les ronden aproximadament els tres milions.
Curiosament, aquesta xifra s’apropa també a la recaptació pressupostada dels impostos directes (2,3 milions) i indirectes ( 875.000). O sigui, l’ impost que paguem els ciutadans que vivim en una parròquia molt curiosa.
Doncs be, lluny de tot això, en un comú molt curiós com es el de Sant Julià de Lòria, es gastaran tres milions d’euros en un tobogan.
Les visites efectuades per les autoritats als Alps Suïssos i Tirolesos, i pagades pels ciutadans amb els impostos directes, han demostrat que un tobogan es el que necessita Sant Julià.
Un tobogan de 4 Kilòmetres.
Jo proposaria fer-lo una mica mes llarg, fer-lo arribar fins a la frontera del riu Runer, i un a un, fer baixar a totes les persones que tenen aquestes idees tant genials.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Amb tres milions d’ euros, prop de 500 milions de les antigues pessetes, es podrien fer moltes coses.
¿Vostè, que faria amb tres milions ?.
A títol particular, segurament es compraria una casa, un bon cotxe, faria un bon viatge, ho invertiria ...
¿I si ho hagués de gastar per la seva parròquia?.
Podria equipar tota la parròquia amb contenidors soterrats, que a l’estiu no farien pudor, per exemple.
Podria construir i equipar una bona escola bressol, encara que fos assignant l’ obra a dit, per exemple.
Podria eliminar una carpa antiestètica i fer una parc infantil com déu mana, per exemple. I sobre tot, on déu mana.
Podria embellir tota la parròquia, decorant tots els carrers, per exemple.
Podria arreglar uns quants camins de muntanya i fer-los aptes per al passeig, per exemple.
Podria netejar tot el riu al seu pas per una vila, per exemple.
...
Posin tots els exemples que vulguin o creguin convenients, es igual.
¿Un Comú, que hauria de fer amb tres milions ?.
Potser, tal com indica el pressupost del 2007 :
- Pagar les remuneracions del personal (3,3 milions).
- Pagar el material, subministraments i altres (3,5 milions).
- Pagar les noves inversions (2,8 milions, de les que 2,2 milions son bens destinats a l’ús general).
Al menys aquestes partides pressupostaries, son les ronden aproximadament els tres milions.
Curiosament, aquesta xifra s’apropa també a la recaptació pressupostada dels impostos directes (2,3 milions) i indirectes ( 875.000). O sigui, l’ impost que paguem els ciutadans que vivim en una parròquia molt curiosa.
Doncs be, lluny de tot això, en un comú molt curiós com es el de Sant Julià de Lòria, es gastaran tres milions d’euros en un tobogan.
Les visites efectuades per les autoritats als Alps Suïssos i Tirolesos, i pagades pels ciutadans amb els impostos directes, han demostrat que un tobogan es el que necessita Sant Julià.
Un tobogan de 4 Kilòmetres.
Jo proposaria fer-lo una mica mes llarg, fer-lo arribar fins a la frontera del riu Runer, i un a un, fer baixar a totes les persones que tenen aquestes idees tant genials.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de juny 26, 2007
SENTO CURIOSITAT 33
PLA COMPTABLE.
Extret del programa electoral 2005 del PLA:
“Farem un pla comptable d’homologació internacional”.
Dos anys i mig després, encara no han fet res en absolut.
A banda que, el pla comptable internacional, ja estava fet ... i des de l’any 1990. En 15 anys, ningú ha estat capaç d’ aplicar-lo.
Ara estant debatent en comissió, el projecte de llei de comptabilitat, projecte que encara no comporta cap pla comptable associat, com n’ hauria de ser indispensable.
Senyors,
A Espanya, en aquests moments, estant canviant el pla comptable del 1990, ¿ i vostès no ho saben ?. No els donaré les culpes per això, no en tenen cap obligació, no son comptables, son “economistes”.
Jo si en sóc de comptable, i es molt decebedor que el dia que convoquem una conferència, amb la nostra associació “comptables del principat”, per explicar el nou pla comptable, ningú de vostès ve a interessar-se per la qüestió. ¿ No els preocupa ?.
I no tant sols a vostès, sinó a molta mes gent:
Tots els comuns del país, que disposen d’interventors i comptables, passen “olímpicament” del tema. A Govern i sobretot a Finances, els hi “rellisca” el nou pla comptable.
Els partits polítics, esmenen les lleis de comptabilitat, però no s’ interessen pel pla comptable ni per la mateixa comptabilitat.
La majoria de les empreses del país, estant treballant amb el pla comptable espanyol, i segurament hauran de passar al nou pla comptable, i a les autoritats del nostre país, una conferència que explica les modificacions de l’ esmentat pla, els importa ben poc.
Això si, l’endemà mateix en una altra conferencia, en un hotel del país, de mes categoria es clar (la organitza la CEA), i que parla de la internacionalització de l’ empresa andorrana, on entre d’altres coses ens diuen, que s’ha d’invertir a l’estranger.
Doncs, bé,
Aquesta conferència, no se la perd el Ministre de finances. I a sobre, es permet ironies amb el PS i la llei d’inversions estrangeres. Ara ja no ens tracta d’idiotes, sembla dir-ho directament a la cara.
Ja sabia que el poble no els interessa gaire, i les lleis econòmiques molt.
Però sembla que els comptables fan mes nosa que feina.
Els economistes son la salvació del país.
Els inversors sud-americans, les inversions estrangeres i les nostres inversions a l’estranger son mes importants.
Des de Comuns i Govern ens anuncien grans inversions en projectes temàtics, ens diuen que els bancs corren rere ells per invertir, i mentrestant no es preocupen ni tant sols del pla comptable.
Aquest es el nostre Govern, aquest es el nostre país.
Empresaris,
No cal que es preocupin, aviat (o no, abans de les vacances segur que no) s’aprovarà una llei de comptabilitat, obligatòria per a tots els empresaris, però sense pla comptable.
No es cap acudit, es tracta de la realitat.
Sens dubte, no deixa de ser un país curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Extret del programa electoral 2005 del PLA:
“Farem un pla comptable d’homologació internacional”.
Dos anys i mig després, encara no han fet res en absolut.
A banda que, el pla comptable internacional, ja estava fet ... i des de l’any 1990. En 15 anys, ningú ha estat capaç d’ aplicar-lo.
Ara estant debatent en comissió, el projecte de llei de comptabilitat, projecte que encara no comporta cap pla comptable associat, com n’ hauria de ser indispensable.
Senyors,
A Espanya, en aquests moments, estant canviant el pla comptable del 1990, ¿ i vostès no ho saben ?. No els donaré les culpes per això, no en tenen cap obligació, no son comptables, son “economistes”.
Jo si en sóc de comptable, i es molt decebedor que el dia que convoquem una conferència, amb la nostra associació “comptables del principat”, per explicar el nou pla comptable, ningú de vostès ve a interessar-se per la qüestió. ¿ No els preocupa ?.
I no tant sols a vostès, sinó a molta mes gent:
Tots els comuns del país, que disposen d’interventors i comptables, passen “olímpicament” del tema. A Govern i sobretot a Finances, els hi “rellisca” el nou pla comptable.
Els partits polítics, esmenen les lleis de comptabilitat, però no s’ interessen pel pla comptable ni per la mateixa comptabilitat.
La majoria de les empreses del país, estant treballant amb el pla comptable espanyol, i segurament hauran de passar al nou pla comptable, i a les autoritats del nostre país, una conferència que explica les modificacions de l’ esmentat pla, els importa ben poc.
Això si, l’endemà mateix en una altra conferencia, en un hotel del país, de mes categoria es clar (la organitza la CEA), i que parla de la internacionalització de l’ empresa andorrana, on entre d’altres coses ens diuen, que s’ha d’invertir a l’estranger.
Doncs, bé,
Aquesta conferència, no se la perd el Ministre de finances. I a sobre, es permet ironies amb el PS i la llei d’inversions estrangeres. Ara ja no ens tracta d’idiotes, sembla dir-ho directament a la cara.
Ja sabia que el poble no els interessa gaire, i les lleis econòmiques molt.
Però sembla que els comptables fan mes nosa que feina.
Els economistes son la salvació del país.
Els inversors sud-americans, les inversions estrangeres i les nostres inversions a l’estranger son mes importants.
Des de Comuns i Govern ens anuncien grans inversions en projectes temàtics, ens diuen que els bancs corren rere ells per invertir, i mentrestant no es preocupen ni tant sols del pla comptable.
Aquest es el nostre Govern, aquest es el nostre país.
Empresaris,
No cal que es preocupin, aviat (o no, abans de les vacances segur que no) s’aprovarà una llei de comptabilitat, obligatòria per a tots els empresaris, però sense pla comptable.
No es cap acudit, es tracta de la realitat.
Sens dubte, no deixa de ser un país curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de juny 19, 2007
SENTO CURIOSITAT 32
LA RENTADORA.
No es tracta en aquest cas de cap electrodomèstic destinat a rentar la roba. Es un aparell que no existeix físicament, que no es tangible, que no es pot tocar. No es invisible, simplement no ocupa espai.
Es una màquina virtual, que serveix per convertir quelcom anomenat “diners”, de dubtosa procedència, que ha arribat al país ves a saber com, que surt no se sap don ... En quelcom, anomenat també “diners”, però en aquest cas de curs legal, en efectiu, en saldos bancaris, dipòsits, comptes corrents o inversions vàries.
Dit aparell no es pot adquirir enlloc, no figura en cap catàleg ni es troba en cap mercat o botiga.
El funcionament de l’aparell es simple, no necessita manual d’instruccions, consisteix simplement en una acció física de passar uns diners d’un costat a un altre, i normalment s’anomena “ingrés”.
Consisteix en fer una caixa per vendes d’un negoci d’una quantitat determinada i ingressar-ne una altra d’una quantitat molt mes elevada i fer quadrar els números, i per fer-ho no cal ni tenir comptable.
Tant sols necessita d’uns requisits indispensables :
Que ningú miri, que ningú controli, que ningú pregunti, que ningú demani papers de cap mena.
Val a dir, que aquesta màquina no es troba en el nostre país, això només passa a l’estranger...
A casa nostra, tots els comerços fan unes caixes extraordinàries, tots els negocis tenen uns ingressos fabulosos i el marge comercial es grandiós.
El país va be.
Aquesta màquina no te raó de ser a Andorra... , doncs existeix un registre de comerç degudament identificat... , un sistema fiscal dur i sever... , un sistema econòmic clar i transparent... I una sèrie de lleis, ja aprovades i en vigor des de fa molt de temps, que regulen degudament tot el sistema econòmic i financer.
Es per aquest motiu que les denuncies de la Pime sobre la proliferació de empreses que blanquegen capital no arriben enlloc, perquè son infundades.
...
MALPENSATS ...
...
Degut a que Andorra va molt be i tothom viu de meravella, jo proposaria una idea innovadora:
Podríem utilitzar una rentadora d’aquestes i destinar els diners a la Caixa de Seguretat Social... (per exemple).
Podríem utilitzar també l’aparell en qüestió per sanejar els deutes de l’estat, convertint-los en superàvit i equilibrant els pressupostos fins obtenir el dèficit zero... (per exemple).
Tant sols hauríem de tancar els ulls, no dir res, i no escoltar cap queixa dels països veïns.
Queixes que darrerament ens estant tocant bastant els nassos. Fins i tot, per fer canviar tot un programa electoral, programa que va dur a una victòria.
Recordin : “En cap cas NO posarem impostos directes”. Deien ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
No es tracta en aquest cas de cap electrodomèstic destinat a rentar la roba. Es un aparell que no existeix físicament, que no es tangible, que no es pot tocar. No es invisible, simplement no ocupa espai.
Es una màquina virtual, que serveix per convertir quelcom anomenat “diners”, de dubtosa procedència, que ha arribat al país ves a saber com, que surt no se sap don ... En quelcom, anomenat també “diners”, però en aquest cas de curs legal, en efectiu, en saldos bancaris, dipòsits, comptes corrents o inversions vàries.
Dit aparell no es pot adquirir enlloc, no figura en cap catàleg ni es troba en cap mercat o botiga.
El funcionament de l’aparell es simple, no necessita manual d’instruccions, consisteix simplement en una acció física de passar uns diners d’un costat a un altre, i normalment s’anomena “ingrés”.
Consisteix en fer una caixa per vendes d’un negoci d’una quantitat determinada i ingressar-ne una altra d’una quantitat molt mes elevada i fer quadrar els números, i per fer-ho no cal ni tenir comptable.
Tant sols necessita d’uns requisits indispensables :
Que ningú miri, que ningú controli, que ningú pregunti, que ningú demani papers de cap mena.
Val a dir, que aquesta màquina no es troba en el nostre país, això només passa a l’estranger...
A casa nostra, tots els comerços fan unes caixes extraordinàries, tots els negocis tenen uns ingressos fabulosos i el marge comercial es grandiós.
El país va be.
Aquesta màquina no te raó de ser a Andorra... , doncs existeix un registre de comerç degudament identificat... , un sistema fiscal dur i sever... , un sistema econòmic clar i transparent... I una sèrie de lleis, ja aprovades i en vigor des de fa molt de temps, que regulen degudament tot el sistema econòmic i financer.
Es per aquest motiu que les denuncies de la Pime sobre la proliferació de empreses que blanquegen capital no arriben enlloc, perquè son infundades.
...
MALPENSATS ...
...
Degut a que Andorra va molt be i tothom viu de meravella, jo proposaria una idea innovadora:
Podríem utilitzar una rentadora d’aquestes i destinar els diners a la Caixa de Seguretat Social... (per exemple).
Podríem utilitzar també l’aparell en qüestió per sanejar els deutes de l’estat, convertint-los en superàvit i equilibrant els pressupostos fins obtenir el dèficit zero... (per exemple).
Tant sols hauríem de tancar els ulls, no dir res, i no escoltar cap queixa dels països veïns.
Queixes que darrerament ens estant tocant bastant els nassos. Fins i tot, per fer canviar tot un programa electoral, programa que va dur a una victòria.
Recordin : “En cap cas NO posarem impostos directes”. Deien ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de juny 12, 2007
SENTO CURIOSITAT 31
UN SUPERMERCAT CURIÓS.
Es un establiment, comerç, botiga, supermercat, gasolinera, bar, hotel ... Es troba al sud d’una parròquia curiosa, a les afores sense estar molt allunyat, al sud també d’un país curiós.
Tot i disposar d’una rotonda pròpia, que encara que estigui mal feta, no deixa de ser una rotonda.
Tot i disposar de places d’aparcament pròpies, ben senyalitzades per a vehicles particulars.
Tot i disposar de “benzinera” pròpia, ara degudament (?) allunyada de l’establiment i de l’Hotel.
Gaudeix d’un gir a l’esquerra (no polític precisament) propi (no provisional com en d’altres llocs), en plena via d’entrada i sortida del país. Quant en altres llocs s’han eliminat els girs a l’esquerra i obliguen als vehicles a anar a girar a les rotondes, que per aquest motiu s’han construït.
No respecta les distancies obligatòries entre l’ emplaçament de la “benzinera” o el taulat de la mateixa i la carretera.
La plaça de minusvàlids sempre es troba ocupada i no precisament per minusvàlids.
Autocars, aparquen de qualsevol manera, tallant la circulació als altres vehicles, i fins i tot a vegades la sortida, o tapant-ne la visibilitat.
Vehicles, que pretenent una compra ràpida, aparquen en qualsevol lloc no autoritzat, o davant mateix de l’entrada (on evidentment està prohibit).
Els vehicles entren i sobretot surten per llocs no habilitats, amb el corresponent perill que això comporta.
No hi ha cap vorera, com hauria de ser-ne obligatori.
Cap persona s’encarrega d’organitzar i dirigir o controlar l’aparcament. I evidentment els agents de circulació no poden intervenir en tractar-se d’un espai privat.
Per sort, no hi circulen toros (vehicles) de càrrega i descàrrega (almenys no els he vist).
La rotonda, per no haver d’expropiar res (no fós cas que ...), es petita i torta, i mes d’un vehicle ja s’ha menjat part de la mateixa, part de l’edifici i part de les proteccions.
Sento curiositat per saber:
Com es permet aquest desgavell ?.
Si el propietari en fos un altre, se l’hi permetria el mateix ?.
L’ any 2.020, encara estarà en les mateixes condicions ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Es un establiment, comerç, botiga, supermercat, gasolinera, bar, hotel ... Es troba al sud d’una parròquia curiosa, a les afores sense estar molt allunyat, al sud també d’un país curiós.
Tot i disposar d’una rotonda pròpia, que encara que estigui mal feta, no deixa de ser una rotonda.
Tot i disposar de places d’aparcament pròpies, ben senyalitzades per a vehicles particulars.
Tot i disposar de “benzinera” pròpia, ara degudament (?) allunyada de l’establiment i de l’Hotel.
Gaudeix d’un gir a l’esquerra (no polític precisament) propi (no provisional com en d’altres llocs), en plena via d’entrada i sortida del país. Quant en altres llocs s’han eliminat els girs a l’esquerra i obliguen als vehicles a anar a girar a les rotondes, que per aquest motiu s’han construït.
No respecta les distancies obligatòries entre l’ emplaçament de la “benzinera” o el taulat de la mateixa i la carretera.
La plaça de minusvàlids sempre es troba ocupada i no precisament per minusvàlids.
Autocars, aparquen de qualsevol manera, tallant la circulació als altres vehicles, i fins i tot a vegades la sortida, o tapant-ne la visibilitat.
Vehicles, que pretenent una compra ràpida, aparquen en qualsevol lloc no autoritzat, o davant mateix de l’entrada (on evidentment està prohibit).
Els vehicles entren i sobretot surten per llocs no habilitats, amb el corresponent perill que això comporta.
No hi ha cap vorera, com hauria de ser-ne obligatori.
Cap persona s’encarrega d’organitzar i dirigir o controlar l’aparcament. I evidentment els agents de circulació no poden intervenir en tractar-se d’un espai privat.
Per sort, no hi circulen toros (vehicles) de càrrega i descàrrega (almenys no els he vist).
La rotonda, per no haver d’expropiar res (no fós cas que ...), es petita i torta, i mes d’un vehicle ja s’ha menjat part de la mateixa, part de l’edifici i part de les proteccions.
Sento curiositat per saber:
Com es permet aquest desgavell ?.
Si el propietari en fos un altre, se l’hi permetria el mateix ?.
L’ any 2.020, encara estarà en les mateixes condicions ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de juny 05, 2007
SENTO CURIOSITAT 30
JO TAMPOC VULL LA DESVIACIÓ PREVISTA.
Jo tampoc vull un vial ràpid, descobert, amb dos túnels ..., per a Sant Julià de Lòria. En aquest punt estic totalment d’acord amb el Grup Rocafort, ADN i APAPMA, que recullen signatures.
Ja he comentat el mateix tema altres vegades. Aquest ha de ser necessàriament, un vial en un sol túnel i de cap a cap de la parròquia.
Però no puc signar de cap manera la petició “en blanc” que s’ hem demana. I no la puc signar, perquè no estic d’acord amb els arguments plantejats.
Trobo dits arguments molt “amanits”, massa “retocats” i concretament “adaptats”, com si la por hagués anat fent canviar els arguments a mida que es mantenien les converses amb els implicats.
Demanar un vial només de ¿¿¿ baixada ???, amb l’excusa de que el turisme ja està marxant del país i no pararà... I sobretot demanar que el turisme que arriba d’Espanya hauria de passar per les Avingudes Francesc Cairat i Rocafort, es una aberració obsoleta. Es una mini petició “consensuada” amb l’ ACEL.
No pretenguin quedar tant bé i demanar les coses a mitges, no els ha de fer cap por demanar un sol vial, de cap a cap i de pujada i baixada.
Es una equivocació pensar que el poble quedarà aïllat.
Al contrari, es precisament amb els efectes del “tap” provocat al voler fer passar tots aquells vehicles que entren al país pel bell mig, que la gent no s’ atura.
Si disposessin d’ un pas alternatiu (un sol túnel ), per tots aquells que no volen venir a Sant Julià (pel motiu que sigui). I amb entrades degudament senyalitzades i aparcaments a les afores, per tots aquells que si tenen algun interès en visitar la nostra parròquia (aquí, es on hem de fer la feina ). Aleshores, ja veurien com canviarien les coses. Així es com funciona actualment el món, no ho dubtin.
Agafin per exemple la vila de Tàrrega, molts hi passem per anar a la platja. On, estant capficats en que tothom passi pel mig de la població. ¿Qui s’atura ?. Ningú ... El que volem tots es fugir, es un caos.
No trobo tampoc correctes els seus arguments per accedir al famós Naturlàndia, des de l’Avinguda Francesc Cairat i Rocafort. ¿ Quina necessitat en tenim ?. A banda de que tampoc veig cap solució en el mateix parc temàtic Naturlàndia, però aquest ja es un altre tema del que també n’he parlat.
Tampoc entenc on veuen vostès l’element “revitalitzador” per al centre urbà de Sant Julià, en el “telecabina”, que a banda de l’impacte ambiental, ens costarà un ull de la cara ...
¿ No serà que, han rebut pressions per defendre la qüestió ?.
Aquests arguments es contradiuen totalment amb les seves peticions ecològiques.
Ens parlen també de recuperar l’illa, com a element sentimental ... Recordin que al seu lloc, algú ja hi va fer un edifici i una carretera. L’illa ja no hi és, ja l’hem perdut definitivament... Per fer-ne una altra hauríem de desviar novament el riu, i això tampoc es recomanable.
Quan siguin mes valents i demanin un sol túnel, de cap a cap de la parròquia amb bons accessos i aparcaments, de pujada i de baixada, i ho posin tot negre sobre blanc, aleshores els hi signaré les seves peticions, que també seran les meves.
Mentrestant i amb tanta por i voler quedar be amb tothom no s’arriba enlloc.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Jo tampoc vull un vial ràpid, descobert, amb dos túnels ..., per a Sant Julià de Lòria. En aquest punt estic totalment d’acord amb el Grup Rocafort, ADN i APAPMA, que recullen signatures.
Ja he comentat el mateix tema altres vegades. Aquest ha de ser necessàriament, un vial en un sol túnel i de cap a cap de la parròquia.
Però no puc signar de cap manera la petició “en blanc” que s’ hem demana. I no la puc signar, perquè no estic d’acord amb els arguments plantejats.
Trobo dits arguments molt “amanits”, massa “retocats” i concretament “adaptats”, com si la por hagués anat fent canviar els arguments a mida que es mantenien les converses amb els implicats.
Demanar un vial només de ¿¿¿ baixada ???, amb l’excusa de que el turisme ja està marxant del país i no pararà... I sobretot demanar que el turisme que arriba d’Espanya hauria de passar per les Avingudes Francesc Cairat i Rocafort, es una aberració obsoleta. Es una mini petició “consensuada” amb l’ ACEL.
No pretenguin quedar tant bé i demanar les coses a mitges, no els ha de fer cap por demanar un sol vial, de cap a cap i de pujada i baixada.
Es una equivocació pensar que el poble quedarà aïllat.
Al contrari, es precisament amb els efectes del “tap” provocat al voler fer passar tots aquells vehicles que entren al país pel bell mig, que la gent no s’ atura.
Si disposessin d’ un pas alternatiu (un sol túnel ), per tots aquells que no volen venir a Sant Julià (pel motiu que sigui). I amb entrades degudament senyalitzades i aparcaments a les afores, per tots aquells que si tenen algun interès en visitar la nostra parròquia (aquí, es on hem de fer la feina ). Aleshores, ja veurien com canviarien les coses. Així es com funciona actualment el món, no ho dubtin.
Agafin per exemple la vila de Tàrrega, molts hi passem per anar a la platja. On, estant capficats en que tothom passi pel mig de la població. ¿Qui s’atura ?. Ningú ... El que volem tots es fugir, es un caos.
No trobo tampoc correctes els seus arguments per accedir al famós Naturlàndia, des de l’Avinguda Francesc Cairat i Rocafort. ¿ Quina necessitat en tenim ?. A banda de que tampoc veig cap solució en el mateix parc temàtic Naturlàndia, però aquest ja es un altre tema del que també n’he parlat.
Tampoc entenc on veuen vostès l’element “revitalitzador” per al centre urbà de Sant Julià, en el “telecabina”, que a banda de l’impacte ambiental, ens costarà un ull de la cara ...
¿ No serà que, han rebut pressions per defendre la qüestió ?.
Aquests arguments es contradiuen totalment amb les seves peticions ecològiques.
Ens parlen també de recuperar l’illa, com a element sentimental ... Recordin que al seu lloc, algú ja hi va fer un edifici i una carretera. L’illa ja no hi és, ja l’hem perdut definitivament... Per fer-ne una altra hauríem de desviar novament el riu, i això tampoc es recomanable.
Quan siguin mes valents i demanin un sol túnel, de cap a cap de la parròquia amb bons accessos i aparcaments, de pujada i de baixada, i ho posin tot negre sobre blanc, aleshores els hi signaré les seves peticions, que també seran les meves.
Mentrestant i amb tanta por i voler quedar be amb tothom no s’arriba enlloc.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de maig 29, 2007
SENTO CURIOSITAT 29
ESCOLA BRESSOL.
“ Afavorir i incentivar la creació d’una altra escola bressol.”
Això es el que ens deien al Desembre del 2003 el Partit Liberal d’Andorra i Unió Laurediana.
Alguns ho van creure i els van votar per portar el Comú Lauredià. D’altres els van votar sense ni tant sols llegir el programa electoral. D’altres els van votar tot i sabent que aquesta era una altra mentida. D’altres simplement, els van votar.
No val a dir que ara, just a les portes d’una nova campanya electoral, disposen d’una ubicació per crear un altra escola bressol. Aquesta cantilena ja fa molt de temps que dura. A banda de que l’edicte per la seva creació ha quedat desert al mes de Febrer i n’han hagut de fer un altre al Maig. ¿Ningú vol treballar pel Comú ?.
El cert es que l’únic que varen crear va ser una altra Societat deficitària, que figura a part en el pressupost Comunal, com no. Però que es 100% Comunal.
I a sobre donen la culpa de les pèrdues de dita Societat als empleats de la mateixa, que no deixen de ser empleats del Comú, encara que figurin a part en un pressupost.
Gràcies, o no ... a una recollida de signatures es va aconseguir al menys que es construís una vorera fins a l’escola bressol existent, a Aixovall, la mateixa i única que hi havia al 2003. Uns tristos “barracons” mal condicionats on els pares deixen les seves criatures.
Això si, no fa gaire es va realitzar la instal•lació d’aire condicionat, perquè no passin calor a l’estiu, que a Andorra es molt llarg. A l’hivern, amb que vinguin tapats de casa, ja n’hi ha prou.
Sento curiositat per saber:
¿ Es pot repetir una promesa electoral, que durant tot un mandat no s’ha respectat ?.
Doncs ja veuran com si, i no passa res.
Es curiós, veure com de l’escola bressol no se’n parla mai, i en canvi sempre es parla de Naturlàndia. Projecte que costa una mica mes car.
Si ningú, que no sigui del PLA, hi veu cap inconvenient, continuaré explicant les mentides d’un programa electoral que va guanyar unes eleccions Comunals. I que segurament en tornarà a guanyar unes altres, veient l’oposició que pot tenir.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
“ Afavorir i incentivar la creació d’una altra escola bressol.”
Això es el que ens deien al Desembre del 2003 el Partit Liberal d’Andorra i Unió Laurediana.
Alguns ho van creure i els van votar per portar el Comú Lauredià. D’altres els van votar sense ni tant sols llegir el programa electoral. D’altres els van votar tot i sabent que aquesta era una altra mentida. D’altres simplement, els van votar.
No val a dir que ara, just a les portes d’una nova campanya electoral, disposen d’una ubicació per crear un altra escola bressol. Aquesta cantilena ja fa molt de temps que dura. A banda de que l’edicte per la seva creació ha quedat desert al mes de Febrer i n’han hagut de fer un altre al Maig. ¿Ningú vol treballar pel Comú ?.
El cert es que l’únic que varen crear va ser una altra Societat deficitària, que figura a part en el pressupost Comunal, com no. Però que es 100% Comunal.
I a sobre donen la culpa de les pèrdues de dita Societat als empleats de la mateixa, que no deixen de ser empleats del Comú, encara que figurin a part en un pressupost.
Gràcies, o no ... a una recollida de signatures es va aconseguir al menys que es construís una vorera fins a l’escola bressol existent, a Aixovall, la mateixa i única que hi havia al 2003. Uns tristos “barracons” mal condicionats on els pares deixen les seves criatures.
Això si, no fa gaire es va realitzar la instal•lació d’aire condicionat, perquè no passin calor a l’estiu, que a Andorra es molt llarg. A l’hivern, amb que vinguin tapats de casa, ja n’hi ha prou.
Sento curiositat per saber:
¿ Es pot repetir una promesa electoral, que durant tot un mandat no s’ha respectat ?.
Doncs ja veuran com si, i no passa res.
Es curiós, veure com de l’escola bressol no se’n parla mai, i en canvi sempre es parla de Naturlàndia. Projecte que costa una mica mes car.
Si ningú, que no sigui del PLA, hi veu cap inconvenient, continuaré explicant les mentides d’un programa electoral que va guanyar unes eleccions Comunals. I que segurament en tornarà a guanyar unes altres, veient l’oposició que pot tenir.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de maig 22, 2007
SENTO CURIOSITAT 28
CONTENCIÓ DE LA DESPESA.
Del programa electoral de UL-PLA de les eleccions Comunals 2.003 :
“ Continuarem amb la política de gestió pressupostària amb la menor pressió fiscal possible “.
Aquesta vegada no donaré cap dada ni cap percentatge, doncs veig que serveixen de ben poc, que cadascú es faci els seus propis càlculs.
No mencionaré tampoc cap impost de Govern, estic parlant en aquesta ocasió només de la parròquia de Sant Julià de Lòria.
Sobre la gestió pressupostària, només diré de moment, que a mi no em val separar les pèrdues ocasionades per les societats (100% comunals) del pressupost de l’exercici.
Sobre la pressió fiscal si voldria fer algun comentari.
Tenim un dels “foc i lloc” mes cars del Principat.
Potser vol dir que viure a Sant Julià de Lòria es un privilegi que s’ha de pagar...
La superfície mínima “impositiva” per activitat comercial son 25 metres quadrats.
Si jo disposo d’un despatx que no arriba ni als 8 metres per fer la meva feina, he de pagar 25 metres...
Com tots sabem perfectament, no es el mateix disposar d’un comerç a Andorra la Vella que a Sant Julià. Les vendes difícilment seran les mateixes, els visitants disten molt de ser el mateix nombre.
En canvi, els tributs d’activitats comercials son similars.
Pot ser perquè a la capital existeixen uns “topalls” i a Sant Julià no. El que fa que per negocis molt similars l’impost a pagar esdevingui el mateix en una i altra població.
No posar límit als impostos a pagar vol dir obviar l’intent d’aplicar la menor pressió fiscal possible.
Augmentar dits impostos en uns percentatges escandalosos, es el que va fer el nostre Ministre de Finances en la seva època Comunal. Augmentar el preu de l’aparcament en uns percentatges desorbitats, es el que va fer la mateixa persona en la mateixa època.
Dita època era precisament després de les eleccions Comunals del 2.003, quant s’havia de respectar el programa presentat i no fer us de la mentida electoral.
Contenció de la despesa no vol dir equiparar-la pressupostàriament, augmentant els ingressos per la pressió fiscal.
Aquest es un altre exemple de les mentides que duia el Programa de UL- PLA en el seu programa de la campanya del 2003, i que ara potser ningú recorda, i que segurament tornaran a aparèixer a finals d’aquest mateix any.
Jo guardo el programa, ho recordo i ho aniré comentant si ningú hi troba cap inconvenient.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Del programa electoral de UL-PLA de les eleccions Comunals 2.003 :
“ Continuarem amb la política de gestió pressupostària amb la menor pressió fiscal possible “.
Aquesta vegada no donaré cap dada ni cap percentatge, doncs veig que serveixen de ben poc, que cadascú es faci els seus propis càlculs.
No mencionaré tampoc cap impost de Govern, estic parlant en aquesta ocasió només de la parròquia de Sant Julià de Lòria.
Sobre la gestió pressupostària, només diré de moment, que a mi no em val separar les pèrdues ocasionades per les societats (100% comunals) del pressupost de l’exercici.
Sobre la pressió fiscal si voldria fer algun comentari.
Tenim un dels “foc i lloc” mes cars del Principat.
Potser vol dir que viure a Sant Julià de Lòria es un privilegi que s’ha de pagar...
La superfície mínima “impositiva” per activitat comercial son 25 metres quadrats.
Si jo disposo d’un despatx que no arriba ni als 8 metres per fer la meva feina, he de pagar 25 metres...
Com tots sabem perfectament, no es el mateix disposar d’un comerç a Andorra la Vella que a Sant Julià. Les vendes difícilment seran les mateixes, els visitants disten molt de ser el mateix nombre.
En canvi, els tributs d’activitats comercials son similars.
Pot ser perquè a la capital existeixen uns “topalls” i a Sant Julià no. El que fa que per negocis molt similars l’impost a pagar esdevingui el mateix en una i altra població.
No posar límit als impostos a pagar vol dir obviar l’intent d’aplicar la menor pressió fiscal possible.
Augmentar dits impostos en uns percentatges escandalosos, es el que va fer el nostre Ministre de Finances en la seva època Comunal. Augmentar el preu de l’aparcament en uns percentatges desorbitats, es el que va fer la mateixa persona en la mateixa època.
Dita època era precisament després de les eleccions Comunals del 2.003, quant s’havia de respectar el programa presentat i no fer us de la mentida electoral.
Contenció de la despesa no vol dir equiparar-la pressupostàriament, augmentant els ingressos per la pressió fiscal.
Aquest es un altre exemple de les mentides que duia el Programa de UL- PLA en el seu programa de la campanya del 2003, i que ara potser ningú recorda, i que segurament tornaran a aparèixer a finals d’aquest mateix any.
Jo guardo el programa, ho recordo i ho aniré comentant si ningú hi troba cap inconvenient.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de maig 15, 2007
SENTO CURIOSITAT 27
EL PROJECTE INNOVADOR DEL PRAT GRAN.
Punt Comú, es un butlletí del Comú Lauredià que no arriba a casa meva, doncs a les afores de la població no es deu repartir, però que gentilment algú m’ha guardat, m’ha fet arribar i he pogut llegir.
Es un butlletí propagandístic, del tipus PaperS del partit Socialdemòcrata (que per cert, tampoc arriba a casa meva), però aquest Liberal i sense denúncies (al menys, de moment).
Dins el butlletí, n’hi figura un altre, aquest de la taula de turisme, i amb propostes de les cinc prioritats de millora de la parròquia laurediana.
La segona de les propostes, que ha despertat la meva curiositat, diu:
“Mantenir l’envelat durant tot l’any mentre no hi hagi aprovació del projecte del Prat Gran i aprofitar-ne l’ús al màxim”.
No ens diu però a quin any es refereixen, ara bé que d’aprofitar-ne l’ús al màxim, darrerament estem veient que si es així.
Aquest butlletí porta la data Setembre 2005 > Març 2006, el del Comú porta la data primavera 2007.
El programa de Unió Laurediana Partit liberal d’Andorra de l’any 2003, de les eleccions Comunals, deia el següent:
“ Prat Gran. Aprofitant l’adquisició del terreny de Casa Josa, portarem a terme un projecte innovador, original i plurifuncional que promogui múltiples activitats econòmiques, socials, cíviques i culturals”.
Segons el diccionari General de la llengua Catalana, projecte es : allò que hom pensa portar a acompliment; pla proposat per realitzar-lo; estudi detallat d’una cosa a realitzar. Innovador es : que innova (que introdueix quelcom de nou).
Segons el diccionari Andorrà del Comú de Sant Julià, projecte innovador es una carpa (vela, envelat...), apte per a tot tipus de “farres”, fires i firetes, convencions, reunions ... també apte per activitats econòmiques (doncs cobren), activitats socials (doncs l’assistència es multitudinària), també cíviques (encara que alguna vegada el tema s’ha sortit de mare) i també culturals (tot es cultura, com no).
O bé, una altra explicació es : que el temps no passa per als membres electes del Comú de Sant Julià de Lòria, i allò que prometien l’any 2003, i que a l’any 2005 era prioritat, a mijans gairebé de l’any 2007 continua sent encara una gran mentida electoral. Mentida que recordo anava acompanyada de maquetes, dibuixos, estudis ... extrets segurament d’alguna revista d’arquitectura. Perquè si a més es van pagar, n’hi ha per llogar-hi cadires. Mentida, que segurament es repetirà a finals d’any.
De promeses incompletes, n’hi ha mes, però no caben en un sol escrit, article u opinió, com ho vulguin anomenar. Les aniré explicant mes endavant poc a poc, si ningú hi troba inconvenients.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Punt Comú, es un butlletí del Comú Lauredià que no arriba a casa meva, doncs a les afores de la població no es deu repartir, però que gentilment algú m’ha guardat, m’ha fet arribar i he pogut llegir.
Es un butlletí propagandístic, del tipus PaperS del partit Socialdemòcrata (que per cert, tampoc arriba a casa meva), però aquest Liberal i sense denúncies (al menys, de moment).
Dins el butlletí, n’hi figura un altre, aquest de la taula de turisme, i amb propostes de les cinc prioritats de millora de la parròquia laurediana.
La segona de les propostes, que ha despertat la meva curiositat, diu:
“Mantenir l’envelat durant tot l’any mentre no hi hagi aprovació del projecte del Prat Gran i aprofitar-ne l’ús al màxim”.
No ens diu però a quin any es refereixen, ara bé que d’aprofitar-ne l’ús al màxim, darrerament estem veient que si es així.
Aquest butlletí porta la data Setembre 2005 > Març 2006, el del Comú porta la data primavera 2007.
El programa de Unió Laurediana Partit liberal d’Andorra de l’any 2003, de les eleccions Comunals, deia el següent:
“ Prat Gran. Aprofitant l’adquisició del terreny de Casa Josa, portarem a terme un projecte innovador, original i plurifuncional que promogui múltiples activitats econòmiques, socials, cíviques i culturals”.
Segons el diccionari General de la llengua Catalana, projecte es : allò que hom pensa portar a acompliment; pla proposat per realitzar-lo; estudi detallat d’una cosa a realitzar. Innovador es : que innova (que introdueix quelcom de nou).
Segons el diccionari Andorrà del Comú de Sant Julià, projecte innovador es una carpa (vela, envelat...), apte per a tot tipus de “farres”, fires i firetes, convencions, reunions ... també apte per activitats econòmiques (doncs cobren), activitats socials (doncs l’assistència es multitudinària), també cíviques (encara que alguna vegada el tema s’ha sortit de mare) i també culturals (tot es cultura, com no).
O bé, una altra explicació es : que el temps no passa per als membres electes del Comú de Sant Julià de Lòria, i allò que prometien l’any 2003, i que a l’any 2005 era prioritat, a mijans gairebé de l’any 2007 continua sent encara una gran mentida electoral. Mentida que recordo anava acompanyada de maquetes, dibuixos, estudis ... extrets segurament d’alguna revista d’arquitectura. Perquè si a més es van pagar, n’hi ha per llogar-hi cadires. Mentida, que segurament es repetirà a finals d’any.
De promeses incompletes, n’hi ha mes, però no caben en un sol escrit, article u opinió, com ho vulguin anomenar. Les aniré explicant mes endavant poc a poc, si ningú hi troba inconvenients.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de maig 08, 2007
SENTO CURIOSITAT 26
TINDREM UN PROBLEMA D’ESPAI.
A la vila de Sant Julià de Lòria estem preocupats...
Segons les previsions d’assistència a projectes majestuosos i els recomptes de visitants a actes varis, aviat no hi cabrem.
Si sumem els 115.000 visitants que vindran a veure els “animalets” de Naturlàndia, als 4.000 que varen visitar la fira Fantasia Park. I afegim els 15.000 de la Festa de la cervesa, els 12.000 de la fira Ofertes ... etc. etc. Dóna un total de ... (no sé quants milions de visitants l’any).
Segons fonts properes al departament de “Comptabilitat d’assistència a Actes Parroquials” : La demanda per obrir hotels, restaurants, bars, comerços ha desbordat i esgotat els formularis del departament de tràmits del Comú. I els locals tancats s’han quedat curts per complaure la nova demanda d’obertura.
Sort que els habitants de la parròquia marxaran tots els caps de setmana a la platja i cediran gentilment les seves places d’aparcament.
Tot i així caminar o passejar pel poble serà caòtic, ja que l’espai que les cues de vehicles deixen disponible es molt reduït.
IL·LUSOS ...
Actualment, ¿ on es fiquen tots els visitants, dels que amablement el nostre Comú fa el recompte corresponent quan assisteixen a alguna fireta ?.
.....................
Ah, que estant a dins de la carpa (vela, envelat...).
.....................
Ja ho deia jo ... Perquè quant surto a passejar els caps de setmana pel centre de la parròquia, i ho faig bastant sovint..., no trobo absolutament a ningú. Ni coneguts, ni desconeguts. I en canvi, si pujo a la Capital a fer alguna gestió, sempre saludo a algun o altre veí de Sant Julià.
CURIÓS.
Però els recomptes de visitants que es realitzen, per exemple en actes a Andorra la Vella, son una misèria al costat dels recomptes Lauredians.
Es veu que la maquineta de calcular dels Socialdemòcrates no funciona igual que la dels Liberals. Llàstima que la calculadora de CDA+Segle 21, no pot fer recomptes enlloc, i no ens permet de realitzar cap comparativa. I a la calculadora dels Verds, se l’hi ha acabat la pila i l’estant reciclant. D’altres, no tenen màquina de calcular.
SOL·LICITO:
Un edicte per contractar un “comptador” imparcial, no adscrit a cap grup polític per efectuar recomptes de visitants. A veure si algun dia ens podem creure alguna dada oficial.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
A la vila de Sant Julià de Lòria estem preocupats...
Segons les previsions d’assistència a projectes majestuosos i els recomptes de visitants a actes varis, aviat no hi cabrem.
Si sumem els 115.000 visitants que vindran a veure els “animalets” de Naturlàndia, als 4.000 que varen visitar la fira Fantasia Park. I afegim els 15.000 de la Festa de la cervesa, els 12.000 de la fira Ofertes ... etc. etc. Dóna un total de ... (no sé quants milions de visitants l’any).
Segons fonts properes al departament de “Comptabilitat d’assistència a Actes Parroquials” : La demanda per obrir hotels, restaurants, bars, comerços ha desbordat i esgotat els formularis del departament de tràmits del Comú. I els locals tancats s’han quedat curts per complaure la nova demanda d’obertura.
Sort que els habitants de la parròquia marxaran tots els caps de setmana a la platja i cediran gentilment les seves places d’aparcament.
Tot i així caminar o passejar pel poble serà caòtic, ja que l’espai que les cues de vehicles deixen disponible es molt reduït.
IL·LUSOS ...
Actualment, ¿ on es fiquen tots els visitants, dels que amablement el nostre Comú fa el recompte corresponent quan assisteixen a alguna fireta ?.
.....................
Ah, que estant a dins de la carpa (vela, envelat...).
.....................
Ja ho deia jo ... Perquè quant surto a passejar els caps de setmana pel centre de la parròquia, i ho faig bastant sovint..., no trobo absolutament a ningú. Ni coneguts, ni desconeguts. I en canvi, si pujo a la Capital a fer alguna gestió, sempre saludo a algun o altre veí de Sant Julià.
CURIÓS.
Però els recomptes de visitants que es realitzen, per exemple en actes a Andorra la Vella, son una misèria al costat dels recomptes Lauredians.
Es veu que la maquineta de calcular dels Socialdemòcrates no funciona igual que la dels Liberals. Llàstima que la calculadora de CDA+Segle 21, no pot fer recomptes enlloc, i no ens permet de realitzar cap comparativa. I a la calculadora dels Verds, se l’hi ha acabat la pila i l’estant reciclant. D’altres, no tenen màquina de calcular.
SOL·LICITO:
Un edicte per contractar un “comptador” imparcial, no adscrit a cap grup polític per efectuar recomptes de visitants. A veure si algun dia ens podem creure alguna dada oficial.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, de maig 02, 2007
SENTO CURIOSITAT 25
NATURLÀNDIA.
Apoteòsica, va ser al seu dia la presentació a Sant Julià de Lòria del projecte Naturlàndia ( 13 milions d’euros). Amb un gran desplegament publicitari, i mediàtic.
Es va presentar el projecte al públic, amb la clara disconformitat de l’ oposició (Segle21), que no la de l’ Alternativa (PS), segons va semblar en les declaracions efectuades.
Sense tanta publicitat, però amb molta mes efectivitat, a Escaldes i a Encamp, es va signar l’obertura d’un parc temàtic amb les mateixes característiques, però amb un cost molt mes baix ( 4 milions d’ euros) i un finançament diferent (no l’ha de pagar cap dels Comuns). I amb el vist i plau de l’oposició en ambdós llocs.
Sembla però, com si haguéssim tornat a l’època de: “volem el mateix a totes les parròquies”. I en un país tant petit, dos parcs temàtics de les mateixes característiques (animals i fauna), a tant poca distància l’un de l’altre em resulta ridícul.
Als dos llocs parlaven de mes de 100.000 visitants l’any. Visitants, que potser, s’hauran de repartir entre els dos parcs. Dividint doncs per dos també la xifra dels ingressos i augmentant conseqüentment al doble el temps per recuperar l’ inversió inicial.
Dita inversió, en la seva totalitat, a Sant Julià de Lòria es de 42 milions d’euros (doncs, inclou un “telecabina” i un refugi). Amb les previsions d’ingressos es recuperarien en trenta anys i no en dos com ens anuncien des de el Comú. (Segons els meus càlculs de les xifres donades en la presentació del projecte). Amb l’altre parc obert, en seran seixanta, d’anys.
Dubto molt doncs que els inversors estrangers siguin molt nombrosos, i menys encara els inversors Andorrans. Ho haurem d’assumir doncs tot des de la corporació Laurediana i pagar-ho els Lauredians amb impostos.
Sento curiositat per saber:
¿ Com es pot presentar un projecte d’aquesta mena, i quedar-se tant ample ?. ¿ Com es pot, tenint coneixement que ens estant copiant el projecte, no dir absolutament res (Comú, oposició i PS) ?. ¿ Com es pot defensar tant a la lleugera un projecte similar ?. ¿ Com es pot dir que s’ha rebut garanties de que el projecte no amaga cap promoció immobiliària ?. ¿Quines garanties ?.
No serà que existeixen interessos amagats al darrera de tot aquest projecte, i dels que veritablement pensen beneficiar-se uns quants.
No crec en la seva utilitat, ni en el seu finançament, ni en la seva claredat. Trobo totalment fora de lloc aquesta mena de parc temàtic i sobretot trobo francament ridícul a Andorra un parc duplicat per dos (com diria el Ministre de Finances, en una de les seves millors intervencions).
Crec que Naturlàndia amaga moltes coses, a banda de projectes immobiliaris, que mes tard o mes aviat sortiran a la llum, però que desgraciadament pel país, ja serà tard, i potser ens haurem de menjar els animalons dels parcs per sobreviure.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Apoteòsica, va ser al seu dia la presentació a Sant Julià de Lòria del projecte Naturlàndia ( 13 milions d’euros). Amb un gran desplegament publicitari, i mediàtic.
Es va presentar el projecte al públic, amb la clara disconformitat de l’ oposició (Segle21), que no la de l’ Alternativa (PS), segons va semblar en les declaracions efectuades.
Sense tanta publicitat, però amb molta mes efectivitat, a Escaldes i a Encamp, es va signar l’obertura d’un parc temàtic amb les mateixes característiques, però amb un cost molt mes baix ( 4 milions d’ euros) i un finançament diferent (no l’ha de pagar cap dels Comuns). I amb el vist i plau de l’oposició en ambdós llocs.
Sembla però, com si haguéssim tornat a l’època de: “volem el mateix a totes les parròquies”. I en un país tant petit, dos parcs temàtics de les mateixes característiques (animals i fauna), a tant poca distància l’un de l’altre em resulta ridícul.
Als dos llocs parlaven de mes de 100.000 visitants l’any. Visitants, que potser, s’hauran de repartir entre els dos parcs. Dividint doncs per dos també la xifra dels ingressos i augmentant conseqüentment al doble el temps per recuperar l’ inversió inicial.
Dita inversió, en la seva totalitat, a Sant Julià de Lòria es de 42 milions d’euros (doncs, inclou un “telecabina” i un refugi). Amb les previsions d’ingressos es recuperarien en trenta anys i no en dos com ens anuncien des de el Comú. (Segons els meus càlculs de les xifres donades en la presentació del projecte). Amb l’altre parc obert, en seran seixanta, d’anys.
Dubto molt doncs que els inversors estrangers siguin molt nombrosos, i menys encara els inversors Andorrans. Ho haurem d’assumir doncs tot des de la corporació Laurediana i pagar-ho els Lauredians amb impostos.
Sento curiositat per saber:
¿ Com es pot presentar un projecte d’aquesta mena, i quedar-se tant ample ?. ¿ Com es pot, tenint coneixement que ens estant copiant el projecte, no dir absolutament res (Comú, oposició i PS) ?. ¿ Com es pot defensar tant a la lleugera un projecte similar ?. ¿ Com es pot dir que s’ha rebut garanties de que el projecte no amaga cap promoció immobiliària ?. ¿Quines garanties ?.
No serà que existeixen interessos amagats al darrera de tot aquest projecte, i dels que veritablement pensen beneficiar-se uns quants.
No crec en la seva utilitat, ni en el seu finançament, ni en la seva claredat. Trobo totalment fora de lloc aquesta mena de parc temàtic i sobretot trobo francament ridícul a Andorra un parc duplicat per dos (com diria el Ministre de Finances, en una de les seves millors intervencions).
Crec que Naturlàndia amaga moltes coses, a banda de projectes immobiliaris, que mes tard o mes aviat sortiran a la llum, però que desgraciadament pel país, ja serà tard, i potser ens haurem de menjar els animalons dels parcs per sobreviure.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’abril 24, 2007
SENTO CURIOSITAT 24
L’ “ORELLA GLOBAL”.
¡ Atenció internautes !, per la mòdica xifra de 1,3 milions d’euros a partir d’aquest mateix mes estareu tots controlats. Una màquina Israeliana gravarà totes les vostres converses, xats, mails, fax, blocs i fins i tot el vostre pensament si esteu al davant d’un ordinador. I a més ho farà en Català.
Ja no si val utilitzar anònims, pseudònims o noms inventats. Tampoc si val amagar-se en un Ciber-cafè, en l’ADSL de la feina, o en una Wifi de la plaça del poble, o del veí. Ja buscaran la manera de identificar-vos a tots.
L’aparell que durà el nom de “orella global” ?, emmagatzemarà tots els vostres secrets, comentaris, opinions ... I al que es passi de la ratlla, li estiraran l’ “orella cranial”.
També espiaran tots els vostres comunicats de feina, familiars, personals, privats ...
A partir d’ara no cal que feu mes copies de seguretat ni que guardeu els vostres arxius, L’Sta i el Ministeri d’Interior ho faran gratuïtament per vosaltres. L’únic problema potser serà recuperar-ho després sense una ordre Judicial.
Si teniu secrets haureu de tornar al sistema tradicional de la carta ( a mà, per no deixar rastres), un sobre, i a correus ... O millor, directament a la bústia del receptor, no fos cas que també os obrin el vostre correu, ja que aquest no durà el segell verd de “pas lliure”.
Imagino que aquesta màquina deu tenir un disc dur de considerables dimensions, doncs si ha de guardar també totes les cançons, pel·lícules, programes ... que alguns descarreguen d’Internet.
El que ho passarà molt malament sens dubte, serà el Senyor assegut en una cadireta que haurà d’anar seleccionant tots els fitxers, converses, descarregues, comentaris, escrits ...
Ai no, que només seran controlats per ordre Judicial ...
En tot cas, aviat estarem tots gravats, memoritzats i indexats, amb un sistema sofisticadíssim, per si algun dia ens han de estirar de les orelles, prèvia denuncia, es clar.
Mentrestant, continuem rebent els mails dues o tres vegades, els nostres mòbils no funcionen a l’estranger, rebem trucades que no ens corresponen, l’ordinador sens continua penjant i la xarxa va igual de lenta.
Però estem contents, tenim una màquina que controla als pirates informàtics, als usuaris fraudulents de la xarxa, als delinqüents d’Internet, i als blocs polítics molestos.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
¡ Atenció internautes !, per la mòdica xifra de 1,3 milions d’euros a partir d’aquest mateix mes estareu tots controlats. Una màquina Israeliana gravarà totes les vostres converses, xats, mails, fax, blocs i fins i tot el vostre pensament si esteu al davant d’un ordinador. I a més ho farà en Català.
Ja no si val utilitzar anònims, pseudònims o noms inventats. Tampoc si val amagar-se en un Ciber-cafè, en l’ADSL de la feina, o en una Wifi de la plaça del poble, o del veí. Ja buscaran la manera de identificar-vos a tots.
L’aparell que durà el nom de “orella global” ?, emmagatzemarà tots els vostres secrets, comentaris, opinions ... I al que es passi de la ratlla, li estiraran l’ “orella cranial”.
També espiaran tots els vostres comunicats de feina, familiars, personals, privats ...
A partir d’ara no cal que feu mes copies de seguretat ni que guardeu els vostres arxius, L’Sta i el Ministeri d’Interior ho faran gratuïtament per vosaltres. L’únic problema potser serà recuperar-ho després sense una ordre Judicial.
Si teniu secrets haureu de tornar al sistema tradicional de la carta ( a mà, per no deixar rastres), un sobre, i a correus ... O millor, directament a la bústia del receptor, no fos cas que també os obrin el vostre correu, ja que aquest no durà el segell verd de “pas lliure”.
Imagino que aquesta màquina deu tenir un disc dur de considerables dimensions, doncs si ha de guardar també totes les cançons, pel·lícules, programes ... que alguns descarreguen d’Internet.
El que ho passarà molt malament sens dubte, serà el Senyor assegut en una cadireta que haurà d’anar seleccionant tots els fitxers, converses, descarregues, comentaris, escrits ...
Ai no, que només seran controlats per ordre Judicial ...
En tot cas, aviat estarem tots gravats, memoritzats i indexats, amb un sistema sofisticadíssim, per si algun dia ens han de estirar de les orelles, prèvia denuncia, es clar.
Mentrestant, continuem rebent els mails dues o tres vegades, els nostres mòbils no funcionen a l’estranger, rebem trucades que no ens corresponen, l’ordinador sens continua penjant i la xarxa va igual de lenta.
Però estem contents, tenim una màquina que controla als pirates informàtics, als usuaris fraudulents de la xarxa, als delinqüents d’Internet, i als blocs polítics molestos.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, d’abril 16, 2007
SENTO CURIOSITAT 23
LA CLASSE POLÍTICA I ELS PERIODISTES.
Exercir el periodisme polític als països veïns, imagino que deu ser molt complicat. A banda de que s’ha de conèixer un munt de gent, s’ha d’estar molt al dia i molt al corrent de tot.
A Andorra, segur que es mes fàcil, doncs la quantitat de gent es molt mes minsa, els desplaçaments molt mes curts, i a més la majoria de les vegades, els mateixos polítics ho posen tot en safata, amb les seves declaracions.
Però estic convençut de que es mes perillós.
S’ha d’anar massa al “tanto” del que es diu, i de com es diu, i sobretot de quina persona es parla. Sabem tots que hi ha molta gent que no es pot ni tocar, doncs t’hi jugues el lloc de treball, i no parlo per mi, jo no sóc periodista.
Tampoc em considero un polític, els meus coneixements en política son massa joves, i això només em permet formar part d’un grup polític que s’apropa mes a les meves idees. Però al igual que els que si se’n consideren, moltes vegades jo també utilitzo la premsa per donar a conèixer el que m’interessa, el que jo penso. Tot i que, a vegades l’ interpretació que en fa el periodista, o d’altres vegades l’ interpretació que en fa el lector, no es el que jo volia expressar realment. Però aquest es un altre tema.
El que vull comentar avui, es l’ús que en fan alguns polítics dels periodistes : explicant avui uns fets, unes coses, fent unes declaracions, i desmentint-les o negant-les posteriorment. Sobretot quant la conversa no està gravada ( i a vegades fins i tot, encara que si estigui gravada).
A vegades es fa amb mala intenció ( o amb tota la intenció), d’altres perquè no se’n sap mes (o perquè corre mes la boca que el cervell), d’altres per equivocació. Però el que no es gens correcte es desmentir el que has explicat, o negar-ho i dir que el periodista s’ho ha inventat.
Els periodistes interpreten, però no inventen.
El problema es que, a la vista de l’any electoral, i amb les coses tant poc clares per tothom, s’intenta pactar amb el mateix diable i a nivell particular o personal. S’intenta, fer-se veure, donar-se a conèixer, sortir a la foto, per guanyar esglaons en la llista (candidatura). I com tot es fa sense coneixement (pensar-ho adequadament), després s’ha de desmentir o negar el que s’havia dit. Desmentint pactes, comentaris, insults, opinions ...
Sento curiositat per saber:
Que poden pensar els periodistes dels pactes existents entre els diversos grups polítics (o persones), quan escolten el que diu una persona, el que diu una altra ..., del mateix partit o de diferents partits, i no hi ha res que quadri, i sobretot que poden pensar quant ho han d’escriure i explicar-ho als seus lectors. Que pensen quan escolten una cosa i dies després el contrari.
Darrerament, he pogut comprovar algunes coses que no m’han acabat de fer el pes:
D’una banda, l’ús que en fan els polítics dels periodistes, per fer córrer una notícia, per exemple... Aquests darrers, moltes vegades, deuen pensar que els prendran per mentiders, per inventors o per “catetos”.
D’altra banda, l’ús que en fan els periodistes dels polítics per treure una notícia. Posant talls de veu aïllats i anar-los passant de l’un a l’altre. Fet que provoca una reacció en cadena que pot fer quedar malament a tots.
Aquest es el joc, potser em diran... S’ha de vigilar i no caure en el joc, potser em diran també ...
Avui en dia, la gent del carrer, ja no sap si el CDA està amb el PLA, si Segle 21 està amb el CDA, si l’Alternativa està amb els independents, si els independents estant amb el PLA, on estant els Verds, amb qui està el PCA ...
I aviat hauran de votar.
¿ A qui ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Exercir el periodisme polític als països veïns, imagino que deu ser molt complicat. A banda de que s’ha de conèixer un munt de gent, s’ha d’estar molt al dia i molt al corrent de tot.
A Andorra, segur que es mes fàcil, doncs la quantitat de gent es molt mes minsa, els desplaçaments molt mes curts, i a més la majoria de les vegades, els mateixos polítics ho posen tot en safata, amb les seves declaracions.
Però estic convençut de que es mes perillós.
S’ha d’anar massa al “tanto” del que es diu, i de com es diu, i sobretot de quina persona es parla. Sabem tots que hi ha molta gent que no es pot ni tocar, doncs t’hi jugues el lloc de treball, i no parlo per mi, jo no sóc periodista.
Tampoc em considero un polític, els meus coneixements en política son massa joves, i això només em permet formar part d’un grup polític que s’apropa mes a les meves idees. Però al igual que els que si se’n consideren, moltes vegades jo també utilitzo la premsa per donar a conèixer el que m’interessa, el que jo penso. Tot i que, a vegades l’ interpretació que en fa el periodista, o d’altres vegades l’ interpretació que en fa el lector, no es el que jo volia expressar realment. Però aquest es un altre tema.
El que vull comentar avui, es l’ús que en fan alguns polítics dels periodistes : explicant avui uns fets, unes coses, fent unes declaracions, i desmentint-les o negant-les posteriorment. Sobretot quant la conversa no està gravada ( i a vegades fins i tot, encara que si estigui gravada).
A vegades es fa amb mala intenció ( o amb tota la intenció), d’altres perquè no se’n sap mes (o perquè corre mes la boca que el cervell), d’altres per equivocació. Però el que no es gens correcte es desmentir el que has explicat, o negar-ho i dir que el periodista s’ho ha inventat.
Els periodistes interpreten, però no inventen.
El problema es que, a la vista de l’any electoral, i amb les coses tant poc clares per tothom, s’intenta pactar amb el mateix diable i a nivell particular o personal. S’intenta, fer-se veure, donar-se a conèixer, sortir a la foto, per guanyar esglaons en la llista (candidatura). I com tot es fa sense coneixement (pensar-ho adequadament), després s’ha de desmentir o negar el que s’havia dit. Desmentint pactes, comentaris, insults, opinions ...
Sento curiositat per saber:
Que poden pensar els periodistes dels pactes existents entre els diversos grups polítics (o persones), quan escolten el que diu una persona, el que diu una altra ..., del mateix partit o de diferents partits, i no hi ha res que quadri, i sobretot que poden pensar quant ho han d’escriure i explicar-ho als seus lectors. Que pensen quan escolten una cosa i dies després el contrari.
Darrerament, he pogut comprovar algunes coses que no m’han acabat de fer el pes:
D’una banda, l’ús que en fan els polítics dels periodistes, per fer córrer una notícia, per exemple... Aquests darrers, moltes vegades, deuen pensar que els prendran per mentiders, per inventors o per “catetos”.
D’altra banda, l’ús que en fan els periodistes dels polítics per treure una notícia. Posant talls de veu aïllats i anar-los passant de l’un a l’altre. Fet que provoca una reacció en cadena que pot fer quedar malament a tots.
Aquest es el joc, potser em diran... S’ha de vigilar i no caure en el joc, potser em diran també ...
Avui en dia, la gent del carrer, ja no sap si el CDA està amb el PLA, si Segle 21 està amb el CDA, si l’Alternativa està amb els independents, si els independents estant amb el PLA, on estant els Verds, amb qui està el PCA ...
I aviat hauran de votar.
¿ A qui ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
