DIARI D'ANDORRA - L'IGI

PROBLEMES AMB L’ IGI. Impost General Indirecte, IVA o TVA si ho prefereixen. Aquí l’hem anomenat així : IGI (com a les illes Canàries, crec que amb l’afegit AC – Archipiélago Canario). No podíem posar IVA, perquè el nom el volia el PS, tampoc TVA ja que el nom el volia DA. A Andorra som d’aquesta manera... Denominacions al marge... Ja era hora... Un autèntic impost indirecte com “dicten” els manuals impositius. Un impost neutre, que paga l’usuari final i que substitueix els mal “engiponats” ISI, IPI, IMI, IAC, també substitueix els cànons del consum telefònic i d’electricitat, la taxa per raó del servei de fe pública notarial i la prestació de serveis bancaris. El que no he trobat enlloc és que derogui l’ITP. Fins aquí doncs, un impost més just que els famosos mòduls de l’ISI, que gravaven metres quadrats, nombre d’empleats, potencia elèctrica, cavalls fiscals dels vehicles, ingressos, etc... Produint beneficis o pèrdues fiscals, segons el sector econòmic. O bé, enriquint alguns “espavilats” que s’aprofitaven d’aquells que havien escollit el règim directe, que ve a ser el mateix que el proper IGI. Que ja no necessitarà cap factura suplementària (a base d’informes d’auditoria concedits a “quatre” espavilats, la majoria sense massa coneixements, però amb la factura “fàcil”). No es deixin enganyar tampoc per alguns comptables “estafadors”, que els hi diran que ara necessiten també un gestor, que ells mateixos “faciliten” (cobrant factura a part, és clar...). En definitiva, un impost indirecte : NORMAL. El problema el trobem quan baixem al “detall” i enfoquem l’IGI amb la realitat de moltes empreses andorranes, quan posem a la pràctica com aquestes empreses afrontaran l’immediat impost indirecte. Quan ens posem a comptabilitzar (Cal no oblidar que la comptabilitat és obligatòria, fet que molts encara no han assumit). El que em dona de que pensar : CARAI, moltes empreses encara no estan preparades... En primer lloc trobem l’apunt comptable de les compres i les vendes. Molts programes informàtics de gestió no estan encara preparats per separar l’import que correspon a l’impost (suportat o repercutit) del total de la factura (a cobrar o a pagar), fan encara un simple apunt : client contra vendes, sense separar l’imposició (o proveïdor contra compres). Problema que s’agreuja amb programes informàtics antics que pràcticament ningú vol modificar, o que modifiquen mitjançant “factura” complementaria al manteniment del programa en qüestió (aquí apareixen encara més “espavilats). En segon lloc trobem que dits programes (ja sigui a la gestió o a la comptabilitat), tampoc estan preparats per emetre els llistats de factures emeses o rebudes, imprescindibles per a efectuar les declaracions d’IGI, ja sigui cada mes, cada tres mesos o cada sis mesos, segons el volum de facturació. I no parlo ja de tots aquells que no disposen de cap tipus de programa informàtic. En tercer lloc, la deducció de l’IMI ja pagat que comporta un crèdit fiscal, molt difícil a demostrar i també a controlar. Ja vaig comentar el tema en qüestió en un article anterior. Altres problemes afegits : La confecció de factures: El professional, empresari, o qualsevol persona que hagi de fer la corresponent declaració per deduir l’impost suportat necessitarà una factura complerta (amb totes les dades). Molts comerços no estan preparats per emetre dita factura. Un altre problema informàtic ? Els “tiquets” amb la menció de : impost general indirecte inclòs, no serveix a l’empresari. Problema a part mereix la comptabilització d’aquests tiquets, però no vull ara mateix “marejar” més al “personal”. La venda al detall: A Andorra, com que som més “papistes” que el mateix Papa, fem liquidar IGI al “detallista”, vengui a qui vengui. Per damunt dels 40.000 euros anuals, teòricament no es poden emetre “tiquets” amb IGI inclòs (dic teòricament perquè així ho descriu la Llei, encara que la resposta de Govern a la meva pregunta no ho deixa clar). Tothom esta preparat per aquesta gestió ? La resposta és NO. Els bars, restaurants, per posar un exemple, poden emetre una factura per cada venda, consumició? Empreses, que fins i tot es troben al règim súper reduït del 0%, poden emetre una factura per cada client ? La resposta és NO. Existeixen solucions a aquests problemes ? La resposta és SI. Però no es troben explicats ni en la Llei, ni en la modificació de la Llei, ni tant sols en el Reglament de la Llei. El nostre Govern ha endegat ja dues conferències explicatives de l’IGI. Degut a la massiva demanda d’assistència n’ha convocat dues més. La Cambra de Comerç ha previst cursos d’explicació de l’impost (evidentment, cobrant), moltes empreses anuncien jornades, cursos, conferències... explicatives de l’impost (evidentment, també cobrant), jo mateix faré una conferència properament per a empresaris que m’ho han sol·licitat (evidentment, sense cobrar). Un advertiment final : val més que no “entrin” a la pàgina web “impostos.ad” ( sembla, els famosos “manuales para torpes” ). Ni tampoc es creguin tot el que diu, doncs hi ha un greu error que encara no han corregit. Millor que consultin als professionals, que no cal que siguin economistes. I sobretot, no es deixin enganyar per “experts” que tant sols pretenen aprofitar l’avinentesa per a “ fer la primera pela”. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - IMI/IGI

LA DEDUCCIÓ DE L’IMI EN L’IGI. Per explicar millor el problema que haurem d’afrontar molt aviat, posaré un exemple senzill : Un empresari importa un producte l’any 2.012 a un preu de cost de 1.000 euros. Haurà pagat en concepte de IMI + IAC : 48 euros (en la majoria de casos). Ven el mateix producte al gener 2.013, per 2.090 euros (IGI inclòs), (corresponen al nou impost d’IGI, el 4,5% = 90 euros, que haurà d’abonar a l’estat). Hauria pagat doncs en total a l’estat : 48 + 90 =138 euros. Sembla evident que a aquest empresari se l’hi ha de retornar els 48 euros pagats abans de l’entrada en vigor de la Llei de l’IGI, perquè l’impost sigui neutre i just (ha de pagar tant sols els 90 euros cobrats pel nou impost indirecte). Fins aquí sembla tot molt clar, i així mateix la Llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, ho “possibilita”. Cap problema doncs, deixant de banda, que no permetrà recuperar mai el 4% d’IMI + el 0,8% d’IAC, sinó tant sols el 4,5% d’IGI... “nimietats”... Que no ho són tant quan parlem d’IMI al 7%, al 12%, amb IAC al 1,4% i 2,4%). Obviant aquestes “salvetats” percentuals, l’article 9 en el que s’addiciona una nova disposició transitòria a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, anomenada “disposició transitòria segona”, hauria de poder solucionar tots els problemes existents amb els productes adquirits fins al desembre 2.012 (ull... tant sols els dels darrers 3 anys) i venuts al 2.013, o al 2.014, per recuperar (encara que sigui en part) l’impost ja pagat i no generar dobles imposicions (tot això, molt genèric i per sortir del pas). El tema és complicat. La bona solució, difícil. La manera més justa de tractar-ho, encara més difícil... Donem doncs la solució “trobada” com a bona, justa i coherent. Per a poder deduir l’IMI ja pagat s’ha de presentar la següent documentació: a) Inventari de les existències que ha d’incloure: 1. La descripció del bé. 2. El seu valor d’adquisició. 3. La data d’adquisició. 4. El proveïdor i el numero de factura. 5. Document acreditatiu del Dipòsit de Comptes del registre de Societats dels seus estats financers corresponents als exercicis 2010 i 2011. En el cas d’importadors de bens, a més de la informació anterior: 6. Import de l’IMI i l’IAC satisfets. 7. Data i numero del DUA de la importació. I no segueixo... Penso que no val la pena entrar en més detalls: empresaris diferents a societats, amb xifra d’ingressos inferior a 150.000 euros, empresaris que han iniciat noves activitats, mercat interior... (val més no complicar la “troca” i no “marejar encara més al “personal”). Tot solucionat doncs, aprovació per assentiment al Consell General... I “problema” resolt. En teoria, doncs “tot arreglat”... El veritable problema el trobem quan “baixem” a la realitat, fem “simulacions”, estudiem els casos “autèntics”... Quan estudiem realment el que hauran de fer els empresaris i com ho hauran de fer... I aquí és on el caos es transforma en “super-caos”. Tothom pot fer-ho ? Tothom esta capacitat per fer-ho ? Tothom disposa d’un programa de gestió adequat per fer-ho ? Podem realment tots recuperar tota la documentació demanada ? Estem preparats ?, etc... La resposta a tot plegat és : NO. I sobretot : Com es controlarà ? Qui ho farà? Es poden imaginar el que pot representar uns 5.000 inventaris amb tota aquesta documentació ? (Dic 5.000 inventaris per posar un nombre, ja que ni tant sols sabem quantes empreses, societats, professionals liberals ... som a Andorra). L’IGI (IVA o TVA, tant se val) no és tant senzill com semblava. És un impost just i correcte perquè, en principi és neutre. També necessari, però molt complex. Un impost que comportarà que molts empresaris es “mengin amb patates” el que ja han pagat en concepte d’IMI, que no podran aportar l’informació necessària, que no podran dur un control adequat dels seus estocs, que no disposen dels recursos necessaris per a dur a terme aquest control imprescindible, etc, etc ... No vull avui amb aquest article criticar ningú, és un problema de molt difícil solució, que s’ha de resoldre de la millor manera possible, que no serà mai justa per a tothom. El que em sap molt de greu es que no es contestés mai, la possible solució al problema en qüestió. No sé si era bona o dolenta, però vaig fer els meus càlculs i no em va semblar gens desproporcionada... Aquesta era la següent: Durant els darrers 2-3 mesos de l’actual any 2.012, no cobrar el corresponent IMI, i partir de zero, fent les declaracions corresponents a partir del 2013. Segons els meus càlculs, efectuats en diverses empreses, aquesta solució compensava molt adequadament. No penso que els empresaris aprofitessin l’ocasió per comprar de manera indiscriminada, ja que el que es compra s’ha de pagar i després s’ha de poder vendre. Una altra “cosa” serà com retronarà l’estat l’IMI ja abonat. De moment només sabem que els obligats tributaris hauran obtingut un crèdit fiscal, que no és reemborsable però té caràcter de deduïble, fins al 31 de desembre del 2.014. Haurem d’esperar un altre cop el Reglament de la Llei per saber com acaba la “pel·lícula”. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - CASS

NO ENTENC EL QUE DIU LA CASS. “Recordar a les persones que realitzen una activitat per compte propi i que no estan obligades a cotitzar com a persones assegurades directes que no poden ser persones assegurades indirectes”. Això és exactament el que “posa” a la segona part del mail enviat per la CASS, tot recordant : “ l’ampliació del termini fins al 30 de juny 2.013, a les persones que no estaven obligades a estar afiliades a la Seguretat Social abans de l’1 de novembre 2.009, puguin donar-se d’alta al sistema de Seguretat Social ”. Val a dir, que a “alguns” ja ens varen posar automàticament “d’alta” (als autònoms ens van duplicar la cotització i alguns assalariats varen passar automàticament a ser treballadors per compte propi), altres es varen anticipar a l’1 de novembre i ja no poden disposar d’aquesta ampliació del termini. He de reconèixer haver hagut de llegir varies vegades aquest text per intentar comprendre el que vol dir exactament. Fins i tot així, no acabo de veure-ho clar. Com tampoc ho veuen clar moltes altres persones que he contactat. O no som prou intel·ligents ? O no ens adaptem els mateixos criteris de la CASS, per interpretar la seva pròpia Llei ? Degut a que no m’afecta en absolut, “passo” olímpicament de consultar-ho a la CASS. Però si puc assegurar que moltes persones quedaran “perplexes” i no hi entendran absolutament res, com jo mateix. Per favor... Com es poden explicar tant malament les “coses” ? Això és crear confusió, atemorir o simplement, prendre el pel a la gent ? Analitzant la frase, trobo el següent : Recordar a les persones que realitzen una activitat per compte propi... Aquí hi podem trobar persones que són titulars d’una empresa, administradors de societats, consellers de societats (segons la CASS, evidentment, no segons la seva pròpia Llei), pagesos, ramaders, arrendadors (pel damunt de 40.000 euros anyals), venedors d’immobles (pel damunt de 5 vendes, també anyals) ... I que no estan obligades a cotitzar com a persones assegurades directes... Aquí ja em començo a “perdre”, doncs amb l’actual llei, tothom que realitza una activitat econòmica hi esta obligat. Potser volien dir que “no” estaven obligades ? Que disposaven de tres anys per adaptar-se ? (adaptar-se a que ?, a pagar?). I que ara disposen fins al 30 de juny del 2.013 ? En tot cas, el text sembla mal redactat, no ? , si més no difícil d’entendre, segur que ho és. Que no poden ser persones assegurades indirectes... Això ja ho tinc més clar, que no poden ser “beneficiàries”, en el règim de la Seguretat Social, és a dir : fills menors de 18 anys, estudiants menors de 25 anys o cònjuges que no “treballen”. Potser també en algun cas, persones a càrrec de “algú” ... En tot cas, tot plegat és força incomprensible. Desprenc doncs les següents conclusions : Si el fill/filla, que és beneficiari/a d’un assalariat (ja sigui per compte propi o no) treballés, no podria ser assegurat/da indirecte/a. (Evidentment, sempre menor de 18 anys o de 18 a 25 anys, amb el degut comprovant d’estudis degudament acreditat, el seu pagament de la corresponent matrícula). Evidentment, ja el/la donarien automàticament de baixa com a beneficiari/a i d’alta com a assalariat/da. Si una persona assegurada indirecta (beneficiari) disposa d’un negoci ja esta obligat a ser assegurat directe, en aquest cas amb moratòria, però no veig la relació amb “l’avís” en qüestió. O potser es refereix als administradors de societats que fins ara eren assegurats indirectes i ara mateix ja no poden ser-ho (o sigui, no disposen de moratòria, quan ja n’han tingut una de tres anys) ? La veritat... No hi entenc res de res. “CAOS” (i de considerables dimensions...). Això és exactament el que esta “sembrant” els “nostre” Govern dels “millors”. Millors en que ? estan sembrant un caos “espectacular entre la població del nostre “peís”. La paraula “caos” és precisament la que em varem comentar fa poc a l’edifici de Ràdio i Televisió d’Andorra, en preguntar-me si jo entenia aquest “caos” impositiu, comptable, administratiu.... Aleshores vaig contestar que si, que l’entenia perfectament, doncs era precisament la meva feina. Ara mateix, he de reconèixer que ja no, he entrat a “patir” el mateix caos que pateixen els informadors, periodistes, empresaris, comerciants, treballadors per compte propi, administradors, pagesos... tothom, al igual que el mateix Govern, Consellers Generals ( i ja no entro a parlar dels Comuns, on la “conya” va creixent dia a dia). Tots plegats, ens hi farem “mal”. PEÍSSSSSSSSSSS... Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - RECAPTAR DINERS

RECAPTAR DINER RÀPID. No tinc cap fórmula màgica per recaptar diners de manera fàcil, ràpida i segura. Si la tingués, de ben segur tampoc l’explicaria sinó que l’aplicaria en benefici propi. Pel que sembla, el nostre Govern, donat de la “maneta” amb la C.A.S.S. (que al final, i per Llei, serà el mateix, a efectes “dineraris”) sembla que si ha trobat la fórmula màgica per recaptar diners. O al menys això es pensen... Aquesta fórmula consisteix en interpretar les lleis a conveniència pròpia i aplicar-les. Tot i comunicant-les, això si, via “e-mail”. Però no a tothom, tant sols a aquells als que ja ens tenen “identificats” (fet que dóna a pensar : caldria ?). Tot de cop, un pagament a compte (per la llei de l’ IAE i de l’IS) i el final d’un període “d’adaptació” pels treballadors per compte propi a l’obligació d’estar afiliats a la seguretat social (per la Llei de la CASS), s’ha convertit en una font de recaptació immediata de diners, sense tenir en compte si l’obligat tributari o l’obligat afiliat poden o han de pagar “efectivament”. Per cert : “un període d’adaptació de 3 anys, pels que no estaven afiliats a la Seguretat Social”. Adaptació a que ? A pagar ? Vaja tonteria... Per cert també : Quanta gent, per desgràcia, haurà declarat pèrdues ? També per cert : Quanta gent no haurà fet la declaració de pagament a compte ? Les lleis es preparen, s’elabora un projecte de llei, s’esmena, es debat... i al final, s’aprova o no, depenent de la majoria de que “disposis”, del consens que pugui existir, de la necessitat de la mateixa Llei, etc... Si aquestes lleis són justes o no, ja forma part d’una altre “debat”, però en “principi” s’han de complir. (I dic en principi, perquè es veu que hi ha molta gent que no les compleix i no els passa absolutament res). Explicaré a continuació uns quants detalls de com el nostre Govern i la nostra Seguretat Social recaptarà molt aviat uns diners ràpids, fàcils, injustos, fraudulents, immerescuts... (poden afegir aquí els adjectius que creguin més oportuns). Si aquests diners seran suficients o no, o si tothom pagarà o no, ja és un altre “tema” de discussió. - Un Codi de Relacions Laborals que converteix l’accionista d’una Societat, disposant del 50% o més de les accions en “treballador per compte propi”. - Una Llei de Comptabilitat que no permet a l’autònom (ara, treballador per compte propi), comptabilitzar el seu salari. - Una Llei de la CASS, que converteix al cònjuge també en treballador per compte propi. - La mateixa Llei, converteix als Administradors o Consellers de societats, també en treballadors per compte propi. - Sense oblidar als pagesos, als que tenen camps per plantar tabac, als que tenen animals, horts... Siguin jubilats o no, també convertits en treballadors per compte propi. - També als funcionaris que fan aquestes tasques, encara que ho tinguin prohibit i puguin perdre la seva feina. - Una Llei sobre la renda de les activitats econòmiques que obliga a efectuar un pagament a compte a aquell que per la mateixa Llei no esta obligat a pagar. - Una Llei que obliga entitats sense ànim de lucre a efectuar un pagament a compte, encara que no existeixi lucre. - Etc, etc, etc... Senyors de Govern, que ens hem begut l’enteniment, o que ? Senyors que ja no governen... El mateix va per tots vostès. Aquí, si s’han de buscar “culpables”, en trobaríem a totes bandes. Aquestes lleis fa molt de temps que s’estan “remenant”... I no vull entrar a parlar de les “retallades”: eliminacions de fons de pensions, primes, pagues extres, hores extres, complements... tampoc vull entrar a parlar de les no “retallades”: salaris exagerats, duplicats, assessoraments innecessaris, “complements” que es segueixen pagant per “causes” que potser s’han d’amagar o dissimular... Em podria “estendre” molt més en el tema, però a “tall” d’exemple penso que ja n’hi ha prou (“a buen entendedor, pocas palabras bastan”). El que més em molesta però de tot aquest tema és que som molts els que estem complint les lleis al peu de la lletra: els que paguem el nostre ISI, IMI, IAC, IPI, les taxes comunals o de Govern, el Foc i Lloc, el pagament a compte de l’IS o l’IAE, l’IRNR, la “tarifa plana” de la CASS, les taxes de tinença de vehicles, els parquímetres, les possibles sancions, el cànon de llum i telèfon, les taxes administratives... Efectivament, he dit “molts”, però no tots. Resulta, que més de la meitat dels ara anomenats “obligats tributaris” no paguen, i no els passa res en absolut (com a màxim una publicació al Bopa, que no tothom llegeix), que acumula uns 50.000 expedients a la Batllia i que prescriuen als tres anys i desapareixen de la “circulació”. Potser ha arribat el moment en que tots deixem de pagar ? No és un suggeriment, ni un consell, ni una petició... Tant sols és una pregunta. Es posaria fil a l’agulla si tothom es negués a pagar ? Potser seria el moment de dipositar els diners a la Batllia i que aquesta decideixi si el pagament és just o no ? El que tinc molt clar és que més de la meitat dels obligats tributaris, ja siguin empresaris, societats, autònoms, administradors, consellers, pagesos, arrendadors, associacions, federacions, clubs... No hauran fet la “obligatòria” declaració censal i “l’obligatori” pagament a compte. “PEÍSSSSS” ............ Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - COMPTABLES

HI HA PROU COMPTABLES ? “Sorprenents” em varen semblar, en un primer moment, les declaracions que va fer el Sr. Marc Aleix (President de la PIME), recentment a Andorra Televisió. Més o menys, eren les següents : 1- No hi ha prou comptables a Andorra. 2- Que passarà si el dipòsit de comptes esta mal fet ? 3- Hi ha comptables que no tenen titulació. El meu escrit d’avui no és per polemitzar ni criticar, sinó tant sols per matisar aquestes declaracions. El Sr. Marc Aleix no anava mal “encaminat”, però si mancat d’una mica de informació. A la primera afirmació diré que “SI”. Penso sincerament que hi ha prou comptables al Principat. Un altre tema és que estiguin degudament preparats, informats, acreditats o treballin amb permís o sense el degut permís. Deixant de banda que la Llei de Comptabilitat no obliga ningú (pels empresaris) a disposar necessàriament d’un comptable. Sense oblidar tampoc, que per ser comptable no cal ser economista. A la segona afirmació o pregunta, diré que el responsable del dipòsit de comptes és sempre l’empresari i que aquest, repeteixo, no té cap obligació de contractar un comptable. La relació funciona de la següent manera : comptable – empresari i empresari – Govern. Cadascú ha d’afrontar les seves responsabilitats d’aquesta manera. I a la tercera afirmació diré que no existeix cap titulació universitària en comptabilitat. Si però, que existeix formació, diplomes, títols i sobretot “informació”. Aquí m’agradaria recordar a tothom, per si no ho sabien, que moltes persones feien (al seu temps) un curs anomenat “Tenidoria de llibres”, perfectament vàlid a Espanya, que ningú vol ara reconèixer a Andorra. I ja no parlaré de diplomes expedits per la Universitat de Barcelona, impartits i cobrats a Andorra, entregats pel mateix Ministre d’Educació, que el propi Govern Andorrà no vol reconèixer (Estafa ? No, simplement, negoci). Voldria acabar ja d’una vegada per totes amb el dilema de la titulació dels comptables. Per a mi és tant vàlid per a dur una comptabilitat aquella persona que ha rebut una formació en la matèria, sigui la que sigui, com aquella persona que ha estat autoritzada per Govern per a efectuar treballs de comptabilitat (evidentment amb coneixements), com aquella persona que ha treballat en una empresa duent la comptabilitat i s’ha reciclat i format adequadament. Com també aquella persona que sempre ha dut personalment la seva comptabilitat. Sempre i quant conegui el que s’ha de fer i com s’ha de fer. No cal “sobredimensionar” la feina del comptable. El que si és molt important, al meu entendre, és que el comptable, a banda de saber com ha de comptabilitzar, conegui molt bé la Llei de Comptabilitat, el Pla General de Comptabilitat, el Manual d’aplicació, el Codi de Relacions Laborals, la Llei de la CASS, les lleis dels impostos indirectes, les lleis dels impostos directes, el seu Reglament... I comenci ja a estar informat sobre la Llei de l’IGI, com també a preparar-se per la futura Llei de l’I.R.P.F. Totes indispensables per a dur una correcta comptabilitat. Ja sé que el petit empresari té molt complicat saber tot el que he comentat, també que molts comerciants o petits empresaris no poden (tampoc en tenen l’obligació) contractar un comptable, que per a ells serà molt difícil complir al peu de la lletra totes les lleis, per aquest motiu sempre he demanat una comptabilitat més simplificada (cosa que l’actual model no permet, doncs no deixa de ser una comptabilitat “pura” i “dura”). Però, jo no he fet les lleis (tant sols vaig contribuir a esmenar la Llei de Comptabilitat), no les puc defendre però si explicar-les. Estant fetes com ho estant i el meu deure és complir-les i explicar-les. Punt i a part em mereixen els intrusos : són aquells que duen comptabilitats sense el degut permís de Govern, sense ser assalariats de l’empresa on estant duent la comptabilitat, sense pagar els deguts impostos... En una sola paraula : il·legalment. Val a dir que la majoria, són funcionaris o empleats de banca en hores “lliures”, sense declarar res, sense cap autorització i en la majoria dels casos sense cap formació. Aquests si que han de ser perseguits i “eliminats” de la “circulació”. No em correspon a mi però, ni denunciar-los, ni eradicar-los. Penso que l’Administració podria fer quelcom al respecte, però “passa” olímpicament del tema. A banda que, m’agradarà “veure” com comptabilitzarà l’empresari el que els hi paga : Com a serveis de professionals independents ? (sense factura). Com a assalariats ? (sense declarar a la CASS). O simplement, serà tot en “negre” ? Punt i a part em mereixen alguns economistes que mancats de feina, ara pretenen ser tant sols comptables, robar la feina de males maneres als comptables i cobrar factures “encobertes”, fins i tot “auditant” les seves pròpies feines, passant una altra factura. Això es podria resumir també en una sola paraula ??? : LLADRES ??? Ja per acabar, voldria fer una recomanació a tothom : No es capfiquin tant amb la feina del comptable de torn. N’hi ha de bons i de dolents, evidentment (al igual que en tots els sectors) i preocupi’ns una mica més dels intrusos, que aquests són els que fan “mal” a la societat. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - PAGAMENT A CTE.

PAGAMENT A COMPTE. Darrerament estic notant molta confusió entre empresaris i comerciants del país en referència al pagament a compte a efectuar sobre la imposició directa corresponent a l’actual exercici. Deguda, penso que aquest cop si, a la manca d’informació. O potser degut a que ens trobàvem de ple en l’estiu i les “vacances”. Tothom feia vacances a Govern ? No va quedar ningú per informar degudament ? En primer lloc constato una “barreja” entre l’imposició indirecta i la directa amb els pagaments a compte. Molta gent pensa que ja ha efectuat el pagament, amb el càrrec que ha rebut el passat mes d’agost. Cal recordar a tothom que aquest càrrec bancari corresponia al pagament a compte de la imposició indirecta (ISI, IPI). Val a dir que molta gent confon encara la diferència entre els dos impostos, l’indirecte i el directe. La declaració que s’ha d’efectuar aquest mes de setembre correspon al pagament a compte de l’imposició directa (IS- Impost de societats, IAE- Impost d’activitats econòmiques, deixant de banda el I.R.N.R- Impost sobre la renda dels no residents). Aquesta declaració va “lligada” a omplir uns formularis censals (NRT, domicili i domiciliació bancària, que ja havien d’haver estat omplerts abans del 31 de juliol. Tampoc vindrà de 4 dies mal comptats...). Aquest pagament a compte s’efectua calculant el 2,5% del resultat de l’exercici anterior. He dit bé : Resultat... Aquí no es tenen en compte ni el mínim exempt (40.000 euros per a les no-societats), tampoc els incentius fiscals (deducció de 3.000 euros per a noves contractacions), tampoc les taxes comunals ja pagades (taxa sobre la activitat econòmica), tampoc la taxa per arrendaments, etc ... I no s’ha de confondre, com fan alguns entre el mínim exempt (aquests 40.000 euros) i la xifra de fins a 150.000 euros que correspon a la declaració jurada d’ingressos que eximeix del dipòsit de comptes, que no del pagament d’impost directe. Aquest pagament a compte l’ha d’efectuar TOTHOM que tingui una activitat econòmica. També els arrendadors, els pagesos, els ramaders... I també tot el comerç en general, encara que no disposin encara del corresponent Número de Registre Tributari (que dit de pas, ja haurien de tenir). Aquest pagament a compte l’ha d’efectuar com ja he dit, TOTHOM. També aquells que l’any passat no duien una comptabilitat. També aquells que avui en dia encara no la duen. També aquells que no tenen cap intenció de dur-la mai. Ara si que ja no ens podem quedar a “mitges”, pagant tant sols els 4 “......” de torn (poden posar aquí la paraula que creguin més convenient). I aquí ens trobem amb el “problema” més “delicat” : Que passa amb tots aquells que fins ara han passat de tot : no han dut una comptabilitat, no han dipositat els seus comptes, no han efectuat les corresponents declaracions dels impostos indirectes o simplement, no les han pagat ? Quin greuge comparatiu amb tots aquells que si ho hem fet ... Potser que ens retornessin els diners ? Es comenta sempre que al sector públic els paguem tots els empresaris i residents al país... Jo diria que els paguem la meitat dels empresaris i fins i tot m’atreviria a dir que la meitat dels residents, si tenim en compte totes les taxes comunals impagades (foc i lloc), totes les sancions impagades (comuns i policia), etc ... Sé perfectament que es necessita un període d’adaptació (diuen que d’uns 5 anys) per als nous marcs fiscals, però cal recordar que l’any 2.009 la comptabilitat ja era obligatòria. I resulta que l’any 2.012 encara existeixen empreses que difícilment podran efectuar un pagament a compte amb xifres de l’any anterior, el 2.011, degut a que no disposen d’aquestes xifres (Govern, tampoc). Si actualment ara mateix ja estem immersos en aquest “caos”, no vull ni pensar amb el que pot suposar l’entrada en vigor el proper any de l’IGI (IVA o TVA, tant s’hi val). I si hi afegim l’any 2.014, l’I.R.P.F. el “caos” ja pot ser de proporcions descomunals. Però recordin un parell de coses : Sense I.R.P.F. no es signaran els C.D.I. (convenis de doble imposició). Sense cobrar de tothom, difícilment obtindrem els ingressos previstos. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - INFORMACIÓ

LA MANCA D’INFORMACIÓ. De tots és sabut que es va informar degudament i exhaustivament, en el seu moment, sobre el funcionament de la imposició indirecta (ISI, IPI, IMI, IAC). Tot i que va comportar els seus “problemes”, com per exemple : impagats varis o “no “declaracions” (o sigui, gent que va “passar” de tot, per dir-ho d’una altra manera). Fet que no va comportar cap sanció. Es sabut també, que es va informar degudament sobre la Llei de Comptabilitat, amb les seves corresponents modificacions. Amb la obligatorietat per a tothom, de dur-la, així com del dipòsit de comptes i les corresponents sancions (que per cert no es varen imposar el darrer any). Però no ha estat així pel que fa a la nova imposició directa (que cal recordar ja es troba en vigor). Aquí, ha mancat bastant informació i sobretot formació. S’han explicat amb temps suficient, les lleis sobre l’impost de Societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques (així com la Llei sobre la renda dels no residents), amb les seves corresponents modificacions, però no s’ha fet el mateix amb el “Reglament” que les acompanya. M’explico : Amb data de publicació 20 de juny del 2012 apareixia aquest Reglament al Bopa, sense més detall que algun que altre comentari a la premsa, però sense cap tipus de formació, ni informació en particular. Aquest fet no tindria massa problema, doncs tothom ha de saber que el proper mes de setembre s’ha de presentar una declaració de pagament a compte (concretament el 2,5 %), sobre el Resultat comptable de l’exercici 2011. Això si, sense deduccions ... (Ja vaig comentar aquesta “estafa” desproporcionada del nostre Govern, al seu moment). Ara es veu però, que tothom té “l’obligació” de llegir el Bopa, cada cop que surt publicat, conèixer totes les lleis i reglaments i saber doncs, com ha de fer les “coses” degudament... Cert és que “el desconeixement de les lleis no eximeix del seu compliment” (o alguna frase similar, diuen sempre els advocats...), però una mica més de informació no vindria del tot malament. Segueixo explicant : - El títol Quart d’aquest Decret del Reglament de l’impost de Societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques : “Gestió de l’impost sobre Societats i l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques”, regula els procediments de gestió i declaració, que són comuns als dos impostos. - La Disposició addicional aprova els models que acompanyen com a annex aquest Reglament. - La Disposició transitòria ens diu que el compliment de les obligacions formals a que es refereixen la Llei de l’impost sobre societats i la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i el Reglament, pel que fa al primer any d’aplicació, s’ha de dur a terme abans del 31 de juliol del 2012. Els formularis a omplir (models censals) i entregar a l’Administració Tributària tenen doncs el termini ja exhaurit. Cert és que, s’admeten i s’admetran amb posterioritat, però una mica més de informació no hagués vingut malament. Val la pena doncs que ningú “oblidi” presentar, a banda d’aquests formularis censals, el corresponent model amb el qual els obligats tributaris han d’efectuar el pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs, que s’ha de fer durant el mes de setembre. Tots els “obligats tributaris” han de fer-ho. Els models “censals”, encara que també són obligatoris, potser no corrien tanta “pressa”. A banda de que són “dades” que es podrien intercanviar entre “Departaments” i no fer omplir tanta documentació als empresaris que ja van prou “atabalats”. Val la pena no oblidar tampoc que, “obligat tributari” és tota aquella “persona física” que du una activitat econòmica, a banda de les Societats (arrendadors, administradors i “altres” inclosos)... amb l’obligació també de disposar del corresponent N.R.T. (cal recordar que molts comerciants no disposen encaren del seu obligatori Número de Registre tributari o N.R.T). El que no em “quadra” massa és la consideració que fa el Reglament en qüestió, per al Règim especial de determinació objectiva d’Activitat Professional” : “L’exercici d’una professió per a la qual es requereix estar en possessió d’una Titulació Universitària”. Quan la llei de l’impost distingia tant sols per aquest Règim de determinació objectiva entre : Activitat Comercial (fins a 300.000 euros d’ingressos, amb una deducció del 80% en concepte de despeses) i Activitat Professional (fins a 150.000 euros amb una deducció del 40%). Tampoc té massa importància, perquè sempre he pensat que aquest Règim és una nul·litat i que no val la pena adherir-se. Ja ho saben doncs tots : Han de llegir sempre el Bopa per obligació. I si més no, ara mateix i com a consell gratuït, omplir els corresponents formularis (que poden trobar a la pàgina web: impostos.ad) i passar a fer una visita a les dependències de la Administració Tributària, que a partir d’ara hauran de visitar freqüentment. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - CRÈDIT

UN CRÈDIT A GOVERN SENSE INTERESSOS. El proper mes de setembre el nostre Govern rebrà un crèdit, de no sé quin import (em resulta del tot impossible de calcular), sense cap tipus d’interès, i que a més es renovarà el proper any pel doble del seu import, i que a més s’anirà renovant any rere any. Que els sembla la notícia ? Potser una barbaritat ? Potser una mentida ? Potser un invent meu ? Potser una mala interpretació de les lleis ? ... Res de tot això, és la pura i dura realitat. L’explicació del que comento és el que s’anomena “pagament a compte” del IS (Impost de societats) i del IRAE (Impost sobre la renda de les activitats econòmiques). Es tracta d’una “cosa” que ara mateix unes persones amb l’indumentària de treball (l’uniforme d’agents de duana), van explicant a tots els comerciants porta a porta, degut a que ningú esta obligat a llegir cada publicació del Bopa, però si esta obligat a complir les lleis. Per cert, amb uns “exemples” il·lustratius que estan molt lluny de la realitat. Jo mateix, degut a que tinc la “absurda” costum de llegir el Bopa, així com seguir la pàgina web del Consell General, entrar continuadament a les webs de Govern, Tràmits, Finances, Departament d’estadística, Cass ... i moltes més ... Així com també llegir els diaris (encara que a vegades sigui via Internet), doncs m’he adonat d’aquest crèdit extraordinari que ha “muntat” el nostre Govern, sense cap tipus d’interès a pagar, que es renovarà sense haver de signar absolutament res ... I que passaré a explicar a continuació : Resulta que ja tenim en vigor tant la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques com la Llei de l’impost sobre societats, que diuen el següent : “El mes de setembre els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer de setembre.” “El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior.” Fins aquí no existeixen massa problemes. Efectivament es tracta d’un pagament a compte d’un impost que s’ha de declarar de la següent manera : “Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos en el termini dels 30 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances”. Si a tot això afegim l’article següent, veuran enseguida on comencen els problemes. “Article 16 (de la Llei sobre la renda de les activitats econòmiques) La base de liquidació: Reducció de la base de tributació. 1. La base de tributació es redueix amb un mínim exempt de 40.000 euros per determinar la base de liquidació.” Per explicar millor el “problema” els posaré un exemple (molt diferent al que posa els tríptics informatius que reparteixen els agents de duana) : Una persona física (no societat) és un empresari amb un benefici de 40.000 euros, mínim exempt, per tant no ha de pagar res en concepte d’impost. Al mes de setembre li “toca” el pagament a compte (aquí no existeix cap mínim exempt), que el primer any és del 2,5 %, li tocarà pagar doncs 1.000 euros (en concepte d’acompte d’una declaració de 0 euros). Per molt aviat que faci la declaració de l’impost, no se li tindrà en compte fins al mes de juliol de l’any següent. Aleshores li retornaran els 1.000 euros pagats. Però, vet aquí que, dos mesos després haurà de fer un altre pagament a compte, aquest cop del 5% del benefici. Suposem que aquest segueix sent de 40.000 euros, pagarà doncs, 2.000 euros a compte. Que no recuperarà fins al mes de juliol de l’any següent... I així consecutivament any rere any... No ho trobo just. No veig per quin “motiu” una persona que no hauria de pagar absolutament res en concepte d’impost directe, cada any ha de efectuar un pagament a compte, que li serà retornat un any després sense cap tipus d’interès. I que a més, un parell de mesos després haurà de tornar a pagar (“de oca a oca i tiro porqué me toca”). Al meu entendre això que he explicat no és un pagament a compte sinó més aviat una “estafa” legal de Govern envers tots aquells empresaris que estan “teòricament” exempts de pagar un impost que “suposadament” és precisament el seu salari. Cal sobretot no oblidar que els “autònoms” no poden comptabilitzar cap salari i deduir-lo fiscalment. I ja no parlo dels impostos ja pagats, que són també deduïbles, però que en el pagament a compte no es tindran (valgui la redundància), en compte. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - PILES.

QUI S’HA DE POSAR LES “PILES” ? Estem a punt d’arribar a un moment “clau” per a tots els empresaris andorrans. Fins i tot m’atreviria a dir que és el moment “definitiu” per seguir treballant o plegar. Quant el comandament a distància de la nostra tele deixa de funcionar, el més segur és que se li han esgotat les piles i les canviem automàticament. Els comandaments a proximitat de les nostres empreses ja fa molt de temps que varen deixar de funcionar, però mai varem canviar les piles, les empreses seguien endavant sense necessitat de canviar el “canal”. Tot això ha de canviar : El “control” a distància (pel Govern) i a proximitat (pels empresaris) ha de funcionar aquest any sigui com sigui. El proper mes de juliol és el límit per al dipòsit de comptes de totes les societats i totes aquelles empreses que encara que no siguin societats, facturin més de 150.000 euros. Per la resta, una declaració de la xifra de ingressos és obligatòria. Val a dir, que per a tothom una comptabilitat també és obligatòria. I ja no es pot deixar “escapar” ningú. Ni les 3.400 societats que no van dipositar els seus comptes l’any passat i tant sols van ser “publicades” al Bopa, sense rebre cap sanció, tot i ser vigent el règim sancionador. Ni tampoc es pot deixar “escapar” el nombre indefinit de empreses que sense ser societats, tampoc han fet mai els seus “deures”. Això s’ha d’acabar i tothom s’ha de posar les piles noves, tant a Govern, com al teixit empresarial andorrà, sigui gran o sigui petit. Ja no si val a pensar que si no hi ha sanció no passa res i que tant sols “paguen” i compleixen uns “quants”. Els 44.000 expedients acumulats a la Batllia, que representen uns 22 milions de euros deixats de recaptar per l’estat i els comuns no han de servir més d’excusa per a incomplir la normativa existent. Si afegíssim tots aquells expedients ja prescrits, no tinc ni idea de quin seria el nombre, ni tampoc la quantitat de diners “estalviats”. Encara que, igual se’ls haguessin gastat en fer algun que altre túnel innecessari... El “panorama” aquest any canvia completament perquè a totes les obligacions ja existents, tals com dur una comptabilitat ordenada, pagar les taxes corresponents, les multes rebudes o la declaració i pagament dels impostos indirectes, s’hi afegeix l’impost directe sobre els beneficis (evidentment, si n’hi ha). I aquí, ja no es pot “escapar” ningú. Poc temps després del dipòsit de comptes haurem de fer tots un pagament a compte de l’impost de societats o activitats econòmiques i aquest s’haurà de fer amb la comptabilitat de l’any passat. Això significa que les piles ja les teníem d’haver canviat l’any passat. El que si demanaria però a Govern és que es dediquessin a perseguir als empresaris a partir d’aquesta data i deixessin “tranquils” tots aquells que intentant posar-se al dia (renovant les piles) se’ls hi demana també tot amb efectes retroactius (els comptables no podem “inventar” allò que no esta documentat). Per explicar millor la situació actual diré que tothom que dugui a terme una activitat econòmica, sigui la que sigui, incloses les activitats d’arrendament i compra venda de immobles té l’obligació de fer la seva declaració d’impostos i aquesta s’ha de fer mitjançant una comptabilitat ordenada. Per acollir-se al sistema objectiu simplificat, a banda de que sigui un desastre, ja no hi són a temps. La comptabilitat s’ha de dur, ja no hi ha excuses que valguin. Qui no va canviar les piles l’any passat haurà de fer-ho sense excusa aquest any amb el problema afegit de recuperar el temps perdut de l’any anterior i les piles no són retroactives. El que si torno a demanar a Govern, al igual que ells demanen “flexibilitat” laboral, és que ells també es posin les piles d’una vegada per totes per fer complir les lleis, però que siguin també “flexibles” amb tots aquells han decidit finalment canviar les piles, encara que ho hagin fet tard. Espero que així tots plegats ens en “sortirem” encara que serà molt complicat. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - PLAÇA LAURÈDIA

LA REMODELACIÓ DE LA PLAÇA LAURÈDIA. “Perplex”, aquesta és la paraula que defineix com m’he quedat amb l’anunci de la remodelació imminent (de fet, ja ha començat) de la plaça Laurèdia. Era del tot previsible, necessària i imprescindible. Però no em queda del tot clar alguns dels seus “detalls”. Com algú ha comentat ja (vegis comentaris a la web del diari d’Andorra), una plaça que deixarà precisament de ser plaça, per convertir-se en un “entramat” de vies, rotonda, entrades i sortides, zones “semi” verdes de difícil accés, desviacions impossibles que provocaran més caos circulatori, vials ràpids, vials lents, encreuaments... i la presència segura (sinó és així, ja “patirem”) permanent d’un o més agents de circulació per intentar evitar ensurts, o que algú es perdi i no trobi l’accés al Tobotronc. Per cert, a qui pertoqui : s’ha de deixar més espai als autobusos per a poder efectuar les maniobres. Tocar el “xiulet” no serveix de res... Obviaré en aquest escrit si era més útil, o no, un sol túnel de cap a cap de la parròquia, tal com estava previst inicialment (parlo de fa uns quants anys...). Obviaré també l’abstenció a la votació del Consell General del “nefast” Partit polític R.D. (Res Definit, per a més detall, o per si algú no ho recorda), que va fer possible la construcció de “mitja” desviació, totalment inútil. Obviaré també si actualment és necessària o no aquesta desviació. Obviaré també les obres que ara mateix ens estan complicant la vida cada dia a tots els conductors que ens desplacem de Sant Julià a Andorra la Vella o “viceversa”, amb “rampes” que no duran enlloc, doncs van dirigides a túnels que no es construiran. Obviaré moltes “coses” més que ja no val la pena comentar, doncs el “pastel” ja el tenim “servit” al plat i cada dia ens en hem de menjar una “miqueta”. Obviaré també plataformes de protesta veïnals que han quedat en un no res. Em centraré tant sols en diversos “aspectes” de com quedarà la ja famosa ex-plaça i el seu contorn, que no tinc molt clars : Tindrem un vial central amb dues zones peatonals, a banda i banda. Dit així queda molt “bonic”, però a veure qui és el “guapo” que s’atreveix a creuar els vials per accedir a dites zones peatonals, jugant-se la vida. Tindrem una nova rotonda (i van...), aquesta, val a dir (al menys, això espero), amb més visibilitat que la del Kilòmetre zero (no tot ha de ser negatiu...). Rotonda que pot ser un caos circulatori, amb els vehicles que vulguin accedir a la carretera de la Rabassa, per anar a Naturlàndia a veure els ossos bruns o a enganxar-se un peu al Tobotronc, o a la carretera de Nagol (per visitar-me a mi, o al Sr. Albert Pintat, per posar dos exemples). Tindrem un tram amb tres carrils, des de la ex-plaça Laurèdia fins a la rotonda del riu d’Aubinyà (que penso és la que es troba just abans d’arribar a Can Pintat. Perdó, al Sant Eloi). Sense oblidar l’enllaç amb la carretera de Fontaneda, a la espera de finalitzar la desviació de Sant Julià amb els trams 1 i 2. Que curiosament, estan previstos després dels trams 3 i 4 (aquí, les coses es fan al revés. Perquè serà ?). Precisament, aquesta era la solució amb menys cost sense necessitat de túnels i rotondes i altres “invents”, per resoldre la circulació actualment a Sant Julià. No caldria actualment res més. Aquest tram eliminarà 57 places d’aparcament... Tampoc seria massa problema aquest fet, encara que afegíssim les places d’aparcament eliminades per col·locar terrasses de bars obertes tot l’any. Val a dir que aquest tema no em molesta en absolut, tot el contrari. El que em sorprèn molt és que ens diguin que s’habilitaran 117 noves places d’aparcament al tram entre la ex-plaça Laurèdia fins a Aixovall. No sé pas on ? Potser a sobre del riu ? Potser sobre les voreres ? (on per cert ja s’aparca actualment). O potser a les Arades on hi ha un terreny amb gasolinera inclosa, amb edificació inclosa, que no serveix absolutament per a res, tot tancat. Això si, amb la demanda de més de 30.000 euros de lloguer mensuals (es veu que és millor no cobrar 30.000 euros, que cobrar quelcom si es lloga adequadament). O potser un pàrking a les botigues Molines, ja tancades o als garatges adjacents ? Curiós... aquesta “idea”, si és que per aquí van els “trets”, ja la dúiem uns quants al programa electoral de les comunals del 2.003 : negociar i parlar amb els propietaris i fer quelcom adaptat a les necessitats... Tampoc em posaré amb aquests temes, doncs és una qüestió privada i cadascú és lliure de deixar de guanyar diners com cregui més convenient. Tindrem tot un edifici (l’edifici Riera) que quedarà totalment aïllat de la població (si no ho esta ja). Per aquells que no el coneguin, és aquell edifici que va substituir una illa (s’anomenava així perquè el riu passava a banda i banda), una zona on molts anàvem a jugar de petits, que va desaparèixer per la construcció indiscriminada i especuladora de èpoques ja passades... Aquest edifici disposarà davant seu d’una via ràpida de sortida d’un túnel, sense semàfors i sense passos de vianants, amb dues sortides de garatge incloses (mare meva, quin perill...). Tindrem també una sortida cap a l’estat espanyol des de la carretera de Nagol (que no carretera de Certés, no entenc perquè l’han anomenat així) que haurà de girar a la dreta (direcció Andorra la Vella), girar després a l’esquerra pel carrer Bonaventura Riera (és el que passa al costat del parc infantil, sense “carpa” inclosa actualment), amb un gir a l’esquerra per l’Avinguda Rocafort que va ser anul·lat fa temps per la seva perillositat i que pot ocasionar un altre caos circulatori, amb una mini rotonda que quedarà “exposada” just al mig del carril bus, que ja ha quedat anul·lat. Penso que molt aviat però, ens faran pujar a girar a tots a la rotonda de les Arades ( i sinó, al temps...). Resumint, Tot plegat, un “xurro” com una catedral. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - DIPÒSIT DE COMPTES

CONTINUEN LES BARREJES DEL SR. NOMEN. Interpretar les lleis a la seva manera, obviant part dels articles o prenent en consideració la Llei de Comptabilitat obviant la de Societats fa que el Sr. Nomen confongui al “personal” (no sé amb quina intenció). En la seva tribuna, en aquest mateix diari del dia 27 d’abril ens diu que la seva societat no té l’obligació de dipositar els comptes de l’exercici 2.010, així com moltes altres societats, perquè no ha facturat més de 100.000 euros. Llei 30/2007, del 20 de desembre de la comptabilitat dels empresaris. “Disposició addicional : Tots els empresaris estan obligats a dipositar els seus comptes anuals en el Registre de Dipòsit de Comptes de conformitat amb el que disposi el Reglament aprovat pel Govern. (A) Els empresaris que tenen la forma de societat anònima o societat de responsabilitat limitada es regiran per la seva legislació especial. (B) Els empresaris que tinguin una xifra anual de negoci inferior a 100.000 euros queden exclosos d’aquesta obligació.” Potser el “redactat” no és el millor que es podia fer de la llei o l’ordre de la redacció no sigui l’adequat (si col·loquem la frase A després de la frase B estaria tot més clar), però la disposició deixa molt ben entès que les societats tenen la seva pròpia legislació. (Aquesta Llei va entrar en vigor l’1 de gener 2.009.) Llei 8/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. “Article 2. Es modifica el redactat de la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, de la manera següent: “Tots els empresaris estan obligats a dipositar els comptes anuals al Registre de Dipòsit de Comptes, del Registre de Societats, de conformitat amb el que disposa el Reglament aprovat pel Govern. Els empresaris que tenen la forma de societat anònima o de societat de responsabilitat limitada es regiran per la seva legislació especial. Els empresaris que tinguin una xifra anual de negoci inferior a 100.000 euros queden exclosos d’aquesta obligació.” Potser tampoc el redactat és massa correcte, però segueix deixant molt clar la legislació especial de les societats. De fet, tant sols afegeix un “Registre”. A banda d’afegir el règim sancionador, les sancions accessòries, el règim simplificat a 250.000 euros... Però deixant clara constància que no dipositar els comptes és una falta greu. Llei 26/2011, del 29 de desembre, de modificació de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, modificada per la Llei 8/2010, del 22 d’abril. “Disposició addicional : Tots els empresaris estan obligats a dipositar els seus comptes anuals en el Registre de Dipòsit de Comptes, del Registre de Societats, de conformitat amb el que disposa el reglament aprovat pel Govern. Els empresaris que tenen la forma de societat anònima o de societat de responsabilitat limitada es regeixen per la seva legislació específica. Els empresaris, diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada, que tinguin una xifra anual d’ingressos totals inferior a 150.000 euros, han de presentar un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos i queden exclosos de l’obligació de dipositar els comptes”. Aquí certament el redactat ja és més clar, però en tots els casos queda molt detallat que les societats es regiran per la seva legislació específica i això no podem obviar-ho, tal i com fa el Sr. Nomen, portant a engany i a confusió a molts “empresaris” (com ell els anomena). Canviant de lleis... Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. “Article 74. Dipòsit de comptes. 1. Les certificacions de l’acord que aprova els comptes anuals i de l’acord relatiu a l’aplicació del resultat juntament amb un exemplar dels comptes anuals i de l’informe d’auditoria si s’escau, s’han de presentar per al seu dipòsit al Registre de Societats en el termini màxim d’un mes, comptador des de la data d’adopció dels acords.” L’entrada en vigor d’aquesta Llei era l’endemà de la seva publicació al Bopa i aquesta data va ser el 21/11/2007. Decret del 20-02-2008 d’aprovació del reglament del registre de Societats Mercantils. “Article 41. Obligació. Estan obligades a dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils, totes les societats anònimes i de responsabilitat limitada, i, en els termes dels apartats 5 i 6 de l’article 5 de la llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, les societats estrangeres que hagin obert una sucursal al Principat.” Resumint... Sàpiga doncs el Sr. Nomen que abans de l’entrada en vigor de la Llei de Comptabilitat totes les societats ja tenien l’obligació de dipositar els seus comptes. Sàpiga també que presentar una declaració de fi d’activitat exhibeix del pagament de l’ISI, no del pagament de la Taxa d’Activitat econòmica ni del dipòsit de comptes (encara que sigui amb uns ingressos de 0 euros). Fins i tot ha de dipositar els comptes per donar de baixa la societat, aleshores si que quedarà ja definitivament exempt del dipòsit. No es tracta doncs com afirma el Sr. Nomen de que els empresaris que estan en la llista, publicada al Bopa, de societats que no han dipositat els comptes de l’exercici 2010, per no haver facturat més de 100.000 euros, segueixin el “corrent” a Govern i presentin un model simplificat oblidant el tema, sinó que es tracta de que compleixin la Llei. O bé, si així ho prefereixen : que paguin la sanció corresponent, de 601 a 2.000 euros aquest any, que l’any que vinent es convertirà en sanció de 2.001 a 6.000 euros (dues faltes greus, signifiquen una falta molt greu) i l’any següent en una altra sanció de 4.002 a 12.000 euros (aquesta ja per reiteració de faltes molt greus). S’equivoca doncs el Sr. Nomen i espero que demani disculpes (que no excuses) pel seu escrit. Així com també espero que demanin disculpes tots aquells, anònims o no que han insinuat que jo he aconsellat malament als meus clients. Tant sols vull dir-los a tots que jo tinc la “mania” de mirar moltes lleis, no tant sols la de comptabilitat. I que actualment existeixen moltes lleis que “afecten” la comptabilitat, el dipòsit de comptes i la fiscalitat. Això és el que vaig aconsellar als estudiants en la jornada estudiants-empresaris en la que a títol totalment gratuït, vaig col·laborar gustosament. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - CAOS

S’APROPA EL CAOS. Al Departament de Finances, Tributs i al Registre de dipòsit de comptes i Societats no és que vagin “sobrats” precisament. Actualment ja és un descontrol “controlat” perquè de moment ningú es preocupa massa de res, tant sols es limiten a fer la seva feina “obligatòria”, sense parar a mirar si aquesta esta ben feta o no. Els dipòsits de comptes que s’han efectuat fins a la data, pels exercicis comptables 2.009 i 2.010 tant sols son paper amuntegat i no controlat que no serveixen ni per a fer estadístiques. Ara ens diuen (des del Ministeri de Finances, curiosament tot just després d’una tribuna meva al diari d’Andorra, queixant-me de la situació) : “es farà un control d’aquelles empreses que no han efectuat el dipòsit, es publicaran els seus noms al Bopa i seran sancionades”... Dit “control” imagino que tant sols serà per a aquelles empreses en forma de Societat (totes tenien ja la obligació de dipositar els comptes), ja que per la resta no poden saber si facturaven més de 100.000 euros aleshores, i que per tant estaven excloses de dipòsit. Tot això ha de canviar aquest any, per dipositar els comptes corresponents a l’exercici 2.011. Totes les societats tenen l’obligació de efectuar el dipòsit de comptes. La resta, “Els empresaris diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada que tinguin una xifra anual d’ingressos totals inferior a 150.000 euros han de presentar un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos i queden exclosos de l’obligació de dipositar els comptes”. Fins a 600.000 euros poden presentar totes, el model simplificat. Pel damunt dels 600.000 euros i fins als 6.000.000 el model abreujat i per damunt d’aquesta xifra el model normal, amb aquesta condició i una altra condició de dues més (actius superiors a 3.600.000 euros o més de 25 treballadors). Tothom ha de passar doncs aquest any per Tràmits o pel Registre de dipòsit de comptes. Qui ho controlarà ? Qui ho digitalitzarà ? Qui efectuarà les inspeccions corresponents ? Seran els agents de Duana que diuen ja estan formant ? Val a dir que el Departament de Duana “funciona” més correctament que el de Tributs, al menys pel que fa referència al I.R.N.R. (Impost sobre la renda dels no residents). Aquí si que s’observa un control més eficient, encara que de ben segur “escapen” moltes declaracions de retenció del 10%, tals com manteniments, reparacions, assessoraments, conferenciants... així com “escapen” també moltes declaracions de ISI pels serveis prestats per empreses foranes. Al mes de juliol tothom haurà doncs d’haver efectuat el dipòsit dels seus comptes o bé la declaració dels seus ingressos. I aquí no es pot deixar escapar ningú per molt “caos” que pugui ocasionar. El “caos” total vindrà dos mesos més tard, amb el pagament a compte de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i el de les Societats. Aquí no es pot “escapar” ningú. Finances i Tributs no estaran encara preparats i la Duana andorrana tampoc. La declaració dels impostos directes s’ha de efectuar amb la comptabilitat, ja que el sistema objectiu previst per a ingressos inferiors a 150.000 euros (300.000 euros per les activitats de comerç), a banda de ser una autèntica nul·litat, pràcticament ningú s’hi va acollir a la possibilitat de tributar per aquest règim i ara ja no poden fer-ho. No estem preparats. Ni els funcionaris que ho han de controlar, ni els empresaris que ho han de declarar, ni els comptables que ho han de redactar, ni els economistes que ho han d’auditar. De entrada ja no ens posem d’acord en la interpretació de diferents aspectes de les lleis. M’atenc per fer aquest comentari a les reunions de comptables, les reunions amb membres i tècnics de Govern, les consultes efectuades a Govern i les seves respostes, (atenent-se exclusivament a “repetir” el que diu la Llei sense explicar-ho, o simplement amb el seu silenci administratiu). Serà una “disbauxa” de dimensions considerables. I si a tot això hi afegim la Llei de l’IVA per l’any 2.013 la “disbauxa” serà de dimensions colossals. I si a tot això hi afegim l’I.R.P.F per l’any 2.014 la “disbauxa” serà de dimensions infinites. No és cap excusa el mal moment econòmic que estem patint, tampoc és cap excusa que ens hagi “caigut” tot plegat molt de cop, però tinc el “sentiment” que no estem ni estarem “preparats”. I si hi afegim el “passotisme” que encara molts empresaris estant demostrant... Tot plegat pot ser un CAOS. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - COMPTABILITAT AUTÒNOMS

LA COMPTABILITAT DELS AUTÒNOMS.

Tots sabem, ho hauríem de saber, que la comptabilitat és obligatòria per a tots els empresaris i no pas d’ara, sinó des de l’any 2.009.
Article 1 de la Llei de comptabilitat : “Els empresaris han de portar una comptabilitat ordenada...”
L’exclusió de la obligació de dipositar els comptes per a ingressos inferiors a 100.000 euros (ara 150.000) va fer que molts empresaris obviessin la obligatorietat de dur una comptabilitat. Fins i tot societats es van acollir a aquesta exclusió, tot i sabent (o oblidant) que tenien l’obligació de dipositar-los.
Disposició addicional : “Els empresaris, diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada, que tinguin una xifra anual total d’ingressos inferiors a 150.000 euros, han de presentar un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos i queden exclosos de l’obligació de dipositar els comptes”.

L’any 2.010 no hi havia sancions... la immensa majoria va “passar” automàticament de dipositar els comptes.
L’any 2.011, tot i estar en vigor un règim sancionador... més de la meitat dels empresaris tampoc varen dipositar els seus comptes. Ningú ha estat sancionat.
Que passarà l’any 2.012 ?

Molts autònoms (ara anomenats treballadors per compte propi) no han fet els seus “deures” l’any passat. Es a dir, no han dut una comptabilitat (ni “ordenada”, ni “desordenada”). No dipositaran comptes tampoc aquest any, per molt que omplin la declaració jurada. Calcular uns ingressos inferiors a 150.000 euros és molt fàcil. “Inventar-los”, també. Govern no té cap “possibilitat” (cap mecanisme) per saber si és cert o no.

El fet de posar aquest “llindar” per al no dipòsit de comptes fins a 100.000 euros i augmentar-lo ara fins a 150.000 euros és una “inducció” a molts empresaris a continuar fent-se l’andorrà (o sigui, “passar” de tot). Per molt que el Ministre de “torn” em digués que els “perseguiran”, quan li vaig fer aquesta reflexió.
Des de l’Associació de Comptables del Principat sempre hem demanat que el dipòsit de comptes fos obligatori per a tothom o per a ningú (ben entès sempre que es tracti de no societats, tal com succeeix a Espanya, per posar un exemple. És clar que a Espanya existeix quelcom que es diu I.R.P.F.).
Varem demanar també un règim simplificat de Comptabilitat (un model senzill que tothom pogués portar). Un model de comptabilitat simplificada que es va publicar i “penjar” a Tràmits.ad, fins a 100.000 euros d’ingressos (augmentat posteriorment fins a 250.000 euros), però que no deixava de ser una “comptabilitat”.
Ara s’ha canviat aquest model simplificat (el poden trobar també a la mateixa pàgina de tràmits). S’ha augmentat també el llindar de facturació fins a 600.000 euros. Però no obstant això, no deixa de ser una comptabilitat “pura i dura”. Si no s’ha dut una comptabilitat “ordenada” durant l’any 2.011 (i també l’any 2.010) difícilment es podrà “omplir” aquest model simplificat, per molt que s’acudeixi ara a un comptable.
Val a dir que vaig demanar a Govern que es tragués la “protecció” a aquest model simplificat doncs presenta errors, entre altres deficiències que no venen al cas... I encara espero resposta. Silenci administratiu ?

És igual, molts empresaris seguiran “passant” de tot... Ompliran el formulari de declaració jurada (o no). Simplement, no dipositaran els seus comptes, ni tampoc ompliran el model simplificat, ni tampoc hauran dut una comptabilitat.
Al mes de Juliol sabrem exactament el nombre de autònoms (ja no parlo de societats) que han dipositat els comptes o la declaració jurada. Però no sabrem encara el seu benefici.

Cap “importància”... Pensaran molts, tant sols es tracta d’un dipòsit de comptes o un full indicant la quantitat d’ingressos...
Però senyors... la “cosa” ha canviat :
Han entrat aquest any en vigor unes altres lleis anomenades “Impost sobre la renda de les activitats econòmiques i impost sobre Societats”. I dos mesos després del límit per al dipòsit de comptes (al mes se setembre) s’ha de efectuar un pagament a compte per a aquestes noves lleis. I aquest pagament s’ha de fer amb les xifres de l’any passat.
Que passarà amb tots aquells que no hauran dipositat els comptes, ja sigui perquè s’han fet l’andorrà, ja sigui perquè no tenien la obligació ?

Cert és que no disposem encara els Reglaments per a aquestes lleis fiscals, no sabem encara doncs, com i quant i on s’hauran de fer les “declaracions” per a aquest pagament a compte. Però sabem que s’ha de pagar.
Tots aquells autònoms que no s’hagin “posat les piles”, que no duguin adequadament una comptabilitat ordenada tindran un greu “problema”. I Govern, si continua com fins ara, ometent sancions, ometent inspeccions, també tindrà un greu “problema”.

Cert també que queda una altra opció, al estil de les declaracions i pagaments de ISI, IPI, IMI, IAC, IRNR, Taxes, Foc i Lloc, etc...
Continuar fent-nos l’andorrà.
I que paguin els quatre “gilipolles” de torn.
Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - 8000 EMPRESES NOVES

COM CREAR 8.000 EMPRESES.

“Feta la llei, feta la trampa...”, diuen.
O, com fer les “coses” de qualsevol manera, dic jo.

Ja tenim en vigor la Llei de l’impost sobre societats i la de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i gairebé tothom segueix tan tranquil, passant de tot, oblidant que al mes de setembre s’ha de fer un pagament a compte amb les xifres de l’exercici passat, del qual s’hauran d’haver dipositat els comptes al mes de juliol.

Ho han entès ? (comentari dirigit als empresaris en general).

Que passarà amb qui no faci ni una cosa ni l’altra ? Seran “perseguits” ? Diuen que si, però de moment no ha estat així, si tenim en compte tots els dipòsits de comptes no efectuats que han quedat sense “càstig”.
L’augment del llindar per al dipòsit de comptes fins als 150.000 euros o l’augment de la possibilitat d’acollir-se al règim simplificat de comptabilitat fins als 600.000 euros, no vol dir que no cal dur una comptabilitat, entesos ?
Tothom té l’obligació de dur una comptabilitat “ordenada” i teòricament pot ser “inspeccionat”.

Ja tenim doncs els impostos directes en “marxa”, a partir d’ara tothom haurà de pagar a l’estat un 10 % dels seus beneficis (el primer any un 2,5% del resultat comptable de l’exercici immediatament anterior).
La meva pregunta és : Tothom ?

Deixant de banda aquells que no paguen ni pagaran mai perquè no els dona la gana, aquells que no poden pagar, aquells que no tenen beneficis i per tant tampoc han de pagar i aquells que ja han pagat en impostos comunals més del que haurien de pagar pels seus beneficis... en trobem molts altres que tampoc pagaran res.

D’una banda, tots aquells empresaris que no siguin una societat i no guanyin més de 40.000 euros anuals (és el mínim exempt), que per cert són molts. Això és el que diu la Llei i a mi em sembla molt bé.

D’altra banda tenim les societats. Aquestes han de pagar impostos des de el primer euro dels seus beneficis. Amb la diferència de que si en els seus estatuts hi figura la possibilitat de que el càrrec de l’administrador sigui retribuït, aquesta retribució podrà ser deduïda dels beneficis.
En principi no em sembla malament aquesta deducció, sobretot si tenim en compte que la llei de la CASS amb complicitat amb el Codi de Relacions laborals ha convertit automàticament a tots els accionistes amb el 50% o més del capital en treballadors per compte propi, fet que impossibilita deduir el seu salari comptablement i fiscalment. I ja no parlaré de la conversió en treballador per compte propi també del cònjuge del titular, ni tampoc de si s’ha fet amb tothom o no.

Aquí és on es crea la “trampa” legal :

Els estatuts de la societat diuen doncs que el càrrec de l’administrador és remunerable. L’accionista que disposa del 50 % o més de les accions de la societat passa a ser l’administrador. Aquesta retribució serà doncs deduïble, però atenció : passa a ser una renda procedent d’una activitat econòmica subjecta a aquest impost ja que el perceptor és una persona física.
Ha de fer per tant la seva declaració sobre la renda de les activitats econòmiques. En altres paraules, es converteix en una “teòrica” empresa, amb la diferència de que : fins a 40.000 euros no liquida ni cinc en impostos.

Si tenim en compte que actualment “diuen” que tenim unes 8.000 societats (que no ho sé amb seguretat), podem crear fàcilment doncs unes 8.000 noves “empreses”. I no compto els arrendadors que tampoc sobrepassen els 40.000 euros en concepte dels arrendaments, ni tampoc la compravenda per sota de 5 transmissions de béns immobles durant el període impositiu, que estan exempts.
8.000 teòriques empreses que per descomptat no pagaran la taxa d’activitat econòmica : 201, 80 euros = 1.614.400 euros en total, cada any.
Les mateixes teòriques empreses que no liquidaran un 10 % dels 40.000 euros exempts, 32.000.000 euros en total, cada any.

Això és bo ? Això és dolent ? No ho sé.
Això és just ? Això és injust ? Tampoc ho sé.

Posant com a exemple l’estat veí, Espanya : Allà també és deduïble comptablement i fiscalment el salari de l’administrador d’una societat. Amb la diferència de que existeix “quelcom” anomenat I.R.P.F.
A Andorra ni tant sols tenim un projecte de llei de I.R.P.F., ni tant sols tenim un esborrany de projecte de llei, ni tampoc cap voluntat evident de crear aquesta llei.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - COMPTABILITZACIÓ

COMPTABILITZACIÓ DEL SALARI.

En un recent article ja vaig dir que em preocupava més, comptablement parlant, temes més senzills, com per exemple la comptabilització del salari dels treballadors per compte propi, dels cònjuges, els fills, els administradors, els socis... que no les possibles estratègies comptables per pagar menys impostos.
Deixo aquest apartat per als economistes, que si hi estan autoritzats, doncs “es veu” que jo no ho estic.
Dedicaré doncs aquest article, avui si, a aquest possible “conflicte”, tot esperant no fer-me pesat i si, col·laborar (les trucades telefòniques que rebo i atenc, així m’ho indiquen). Val a dir que, tant l’Associació de Comptables del Principat com jo mateix, que en sóc el portaveu, estem a la seva disposició per tots els dubtes comptables que tinguin (que no dubtes fiscals, doncs, segons tenim entès no podem atendre. La diferència entre una “cosa” i “altra” la deixo en mans dels “entesos”).
Les distintes lleis que interactuen en l’altre “apartat” posen molts dubtes sobre la seva correcta comptabilització (aquesta feina es veu que si la puc/podem fer).

D’una banda trobem el codi de relacions laborals, que resumint ens diu el següent : El soci que disposi d’un 50% o més de les accions, és un treballador per compte propi, per tant no és un assalariat.
Teòricament no s’hauria de comptabilitzar doncs el seu salari, serien dividends a compte (no deduïbles, doncs).
D’altra banda trobem la Llei de la CASS, que resumint també, ens diu el següent: el cònjuge d’un titular és també un treballador per compte propi.
Salari del qual, teòricament també, no es podria comptabilitzar a pèrdues i guanys (dividends a compte, igualment).

No cal oblidar que, segons la Llei de Comptabilitat dels empresaris : en l’apartat “despeses d’explotació” i en el concepte “despeses de personal” tant sols es pot comptabilitzar les quantitats meritades per “tercers”.
Un treballador per compte propi, que jo sàpiga no és un “tercer”.

Tornant a la Llei de la CASS, trobem que els socis poden ser assalariats si efectivament treballen en la Societat, però el seu salari ha de ser com a mínim el salari mitjà global (jo entenc que el soci majoritari, també). Amb el que, a efectes de cotització els situa al nivell de cotització dels treballadors per compte propi (això si, deduïble fiscalment).

Passem ara a la llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i la llei de la renda de les Societats. Curiosament, aquí si que es pot comptabilitzar el salari dels cònjuges i fills, això si, sempre que no siguin superiors als del “mercat”. I jo em demano, quin és el valor de mercat ? Quin mercat ? Com es valora la qualificació professional i el treball acomplert ?
Sense oblidar tampoc el salari de l’administrador o els consellers, que si figura en els estatuts de la societat, es pot deduir, però ha de fer la seva declaració fiscal, doncs es considera també una renda d’activitat econòmica (segons la modificació de la Llei).

Tot plegat és un trencaclosques que crea molts dubtes als comptables i que Govern no aclareix (segons molts empresaris que hi han acudit), tot i “l’oficineta” que han muntat en front de tràmits, a l’edifici Administratiu.
Espero que ara tots ho tinguin tot una mica més clar. O no ? Ja que queda “flotant” el dubte del salari de l’accionista majoritari. Espero també que es publiquin els Reglaments que han d’acompanyar les lleis i que aquests siguin més aclaridors.

També comentaré les contradiccions entre els diferents Registres : el de Societats, el d’Activitats econòmiques, el de professionals liberals i el NRT (número de Registre Tributari)... Amb quin d’aquest conceptes hem de comptabilitzar ? Perquè la “cosa” també canvia. Trobem empresaris que tant sols disposen de NRT, altres que tant sols disposen de Registre de Comerç, altres que cap dels dos...
Sembla que el que preval és el N.R.T. Doncs és l’únic que figura com a imprescindible i obligatori en les lleis de l’impost sobre la renda.

Tot plegat sembla una “tonteria” i fins ara era així. Però actualment, tot ha canviat amb l’entrada en vigor de l’imposició directa i tot es complica. Fet que pot dur als comptables a cometre incorreccions, que no infraccions que hagin de ser sancionades.

L’explicació de totes aquestes incongruències ve deguda a que es fan sempre les lleis sense consultar als que no podem fer lleis, però que estem al carrer, al peu del canyó, treballant al dia a dia amb els problemes quotidians i els coneixem molt millor que aquells que estan al Consell General o a Govern.
Les lleis es fan al Consell, va dir un “amic” meu fa temps...
I així “queden” les lleis, afegiria...

La conclusió de tot plegat i la causa dels dubtes, és la diferència existent entre els 40.000 euros deduïbles o no en la imposició directa, segons es tracti d’una activitat econòmica d’un treballador per compte propi o d’una societat i en el compte de pèrdues i guanys, amb la possibilitat o no de deduir certes despeses.
I no entraré a parlar d’altres despeses deduïbles o no, que formen part de l’activitat econòmica o no, que són parcialment divisibles o no... Com tampoc de les cessions de bens per part dels administradors, fills, cònjuges, socis, accionistes... O de les aportacions no dineràries, per posar un altre exemple de lleis que no són, ni tenim “clares”.

Molts cops els economistes s’equivoquen. Més cops els comptables no tenim clar com comptabilitzar. Però, malgrat tot si alguna cosa els pot tranquil·litzar és la següent : a Espanya, per posar un exemple encara existeixen dubtes, denuncies i conflictes en aquest “aspecte”. A Andorra som nous en la “matèria”.

Invito a tots aquells que puguin discrepar de la meva opinió a fer els seus comentaris, això si amb nom i cognoms.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - BARREGES

LES BARREGES DEL SR. NOMEN.

Moltes persones han comentat els darrers articles del Sr. Nomen, publicats al mes de desembre sobre les cues als despatxos de notaris per treure profit del nou marc fiscal amb les revaloritzacions dels bens immobles.
També posteriorment, la seva columna al mateix diari, tot dient que potser no calia córrer tant en anar al notari. Tot insinuant que s’havien equivocat d’opció.
Algunes persones han trobat molt encertats els articles del Sr. Nomen, altres han trobat que confonien i es contradeien i altres no hi han entès absolutament res.
Així es desprèn dels comentaris efectuats mitjançant Internet a dits articles i altres comentaris que he sentit de viva veu.

Al meu entendre, el Sr. Nomen barreja naps amb cols, confon la “gimnasia” amb la “magnèsia”, vol fer veure que ell en sap molt i els demés no, vol confondre al lector o simplement, vol verdaderament ser el Conseller núm. 29.
Res te a veure el que comenta en els seus primers articles amb el que comenta en la seva posterior columna, encara que formin part d’una mateixa llei.
El Sr. Nomen ens insinua que uns han fet una cosa i s’han equivocat perquè havien de fer l’altra.
Jo dic : “Es poden fer les dues coses, doncs no tenen res a veure l’una amb l’altra.

Efectivament, les nostres lleis permeten fer una revalorització dels bens immobles adquirits abans de l’entrada en vigor de l’impost de societats, sense haver pagat impostos i posteriorment amb la llei ja en vigor, augmentar les amortitzacions i obtenir una despesa deduïble, així es.
Tot i que caldria afegir que en aquest cas, l’obligat tributari té l’obligació de fer “peritar” i pagar la revalorització, fer “auditar” els seus comptes i també pagar l’auditoria en qüestió. A més, ha de parar atenció amb el pagament a compte del mes de setembre per l’impost, que s’efectua amb els comptes de l’exercici anterior, o sigui el 2011.
A fer números i valorar doncs, que surt més a compte...

Però res te a veure aquesta “trampa legal” amb efectuar noves inversions després de l’entrada en vigor de la Llei de l’impost de societats, que permet multiplicar per 2,5 els coeficients normals d’amortització i que permet també deduir un 5 % de les noves inversions de la quota de tributació. Una altra “trampa legal”. I poden anar les “dues” juntes.

Tot seguit en la seva columna el Sr. Nomen ens mareja amb una sèrie de percentatges que res tenen a veure els uns amb els altres. Percentatges basats en suposicions. Són en realitat uns càlculs impossibles de fer, que no es poden basar en cap dada real, a no ser que pertanyin a alguna empresa que ell controla, assessora, dur, audita, o el que sigui... Però en tot cas tendeixen a confondre al “personal”.
No sé que pretén el Sr. Nomen amb aquesta “marejada de perdiu”, però si entenc que confon al lector, sobretot amb el seu to sarcàstic. I el que no m’agrada és que confon a l’empresari, que ja de per si mateix es troba prou confós.
Si el que vol dir el Sr. Nomen es que la Llei permet aquestes argúcies per pagar menys, aleshores estem d’acord.

Personalment, em preocupa molt més altres temes més irrellevants i de menys “alçada” empresarial, però que fan que els comptables estem “neguitosos”.
Per exemple, la comptabilització dels salaris de socis, cònjuges, fills, administradors... La seva comptabilització no esta clara per la barreja de distintes lleis i conceptes, tals com : el codi de relacions laborals, la llei de la CASS, la pròpia llei de comptabilitat i les lleis sobre l’impost de societats i de la renda de les activitats econòmiques... Amb contradiccions que no detallaré per no fer-me pesat.
Un altre exemple és que encara no sabem exactament el llindar per a poder efectuar el model simplificat de comptabilitat. Govern diu que serà de 600.000 euros però el reglament que ho ha de certificar encara no ha vist la llum. Com tampoc sabem encara com serà aquest model simplificat físicament, quins fulls s’hauran d’omplir i com.

Em diran que tenim temps fins al 31 de juliol... El problema és que les comptabilitats ja són de l’any passat, en alguns llocs amb l’exercici ja tancat. Fins i tot hi ha empreses que ja voldrien efectuar el dipòsit de comptes per motius que ara no venen al cas.
Al Sr. Nomen potser tant sols li preocupa els problemes d’alta importància i de grans empreses, així com si les lleis estan ben fetes o mal fetes en relació a altres països, o si són distintes a la resta del món “mundial”. O els detalls que permeten evitar el pagament de impostos o a quan s’eleva la xifra de impostos que s’eviten. A mi em preocupa més comptabilitzar correctament, saber com he de fer les coses, que els clients estiguin segurs i tranquils i sobretot que el petit empresari, comerciant... tingui facilitats per a complir les lleis, totes les lleis i sense contradiccions.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

DIARI D'ANDORRA - REFLEXIÓ

UNA REFLEXIÓ.

Fa pocs dies llegíem en la tribuna del diari d’Andorra un article d’opinió del Sr. Joan Torres Puig, en la que ens deia el següent : “El projecte de DA ha sortit clarament reforçat d’aquests comicis comunals amb un 61,47 % dels vots vàlids”.
No puc estar gens d’acord amb aquest plantejament tant “partidista”.

Dic “partidista” ja que suposo que aquest senyor és militant del Partit de Demòcrates per Andorra.
Dic Partit perquè així esta constituït.
Dic “suposadament” militant, ja que no sabem a ciència certa qui és militant i qui no ho és.

Valgui com a títol d’exemple :

Consellers del Grup Parlamentari de DA que no són militants de DA.
Membres de DA que assisteixen a reunions (o sopars) per parlar d’una possible “refundació” del PLA. He de suposar doncs que no s’han donat de baixa del PLA, incomplint els estatuts de DA si és que en són militants ?
Membres de Unió Laurediana que són obligats a fer-se militants de DA, tot i pertànyer a UL (potser sense carnet ?). Un procés vergonyós, val a dir...
Llistes a la Massana que no se sap ben be si són de DA, del PLA, del Garrallà, o de “casa seva”.
Llista a Encamp amb una “base” diferent, la de UP.
Llista a Ordino que no sabem quin color “gasten”, a banda de una “base” també diferent, ACO.
Llista única a Canillo, amb el nom de DA efectivament, però fent “fora” a persones del mateix DA. I que no sabem encara si és PLA, DA o alguna altra “cosa”.
Llista de DA a Escaldes també, però que més aviat s’hauria d’anomenar, llista Toni Martí.
I a Andorra la Vella, després dels estira i arronsa amb el color lila, llista mal “engiponada” i perdedora de DA.

Sr. Torres,

On veu vostè que DA ha sortit clarament reforçat ?

O vostè no ha entès res de res, o no ho vol entendre, o no l’hi permeten entendre-ho... Però, si us plau, no pretengui “enganyar” al lector, al elector, al resident...

O si ho prefereix li explicaré d’una altra manera :
A Canillo un 62,75 % dels electors no varen votar DA i no disposaven de cap altra opció.
A Encamp un 59,26 % no varen votar el “simulacre” de DA que en realitat és UP.
A Ordino un 56,21 % no varen votar el “símil” de DA que aquí es diu ACO.
A la Massana un 67,17 % no varen votar la “sospitosa” llista oficial de DA amb el nom de CC.
A Sant Julià de Lòria un 61,99 % no varen votar el “suposat” DA que en realitat era tant sols UL.
A Escaldes un 63,88 % no varen votar el “germà petit” de DA que aquí si duia aquest nom.
A Andorra la Vella un 80,91 % no varen votar “el que va quedar” de DA després dels “estropicis”.

Sr. Torres,
Si a aquests resultats vostè li diu “sortir reforçat”, potser que s’ho faci “mirar”, alguna “cosa” falla en el seu plantejament.

Finalment em permetré el “luxe” de fer una reflexió molt personal :

Al meu entendre Demòcrates per Andorra no té futur. No perquè “estigui de moda” com afirma el President del Partit Socialdemòcrata i les modes “passen” (Aquí encara tampoc hi han entès res a la situació actual).
Demòcrates per Andorra no té futur perquè és un “conglomerat” de persones (militants o no) que no “s’aguanta” per enlloc. Hi ha massa gent que no “lliga” entre si, massa “personalismes” de distinta ideologia, massa interessos creats amb una única finalitat...
DA, tard o d’hora es trencarà i no sé que en quedarà... Amb el “problema” afegit de que són els que estan governant.

A tall d’explicació un exemple :

Que farà Unió Laurediana si el PLA no desapareix definitivament ? A qui donarà suport en les “properes” generals ? (de les comunals no en parlo perquè son com “una merienda de negros”). Que passarà amb els dos Consellers Generals de UL ? Que passarà amb el militant electe de DA dins la llista de UL ? Que passarà amb les dues persones “obligades” a demanar el carnet de DA i també electes dins la mateixa llista ?

En definitiva,
Que passarà amb DA quan les “coses” vagin mal dades ?

Mentrestant, Sr. Joan Torres Puig (i altres), poden anar explicant el que vulguin, que la gent no és “tonta” i no “traga” sempre amb les seves “auto-conviccions”. Ara que, si vostè (vostès) estant contents amb auto-enganyar-se, a mi ja m’està be, jo que me’n alegro i que em faré un fart de riure quan arribi el moment...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.