DIARI - LO RESTAURANT

“LO RESTAURANT” DE NATURLÀNDIA.

Ja sé que s’escriu “el” restaurant i no “lo”restaurant, però així sona més a català de poble, a català rural, a català antic... Al estil de com s’estan duent a terme les adjudicacions i contractacions de Naturlàndia : a la manera antiga, rural i de poble. En castellà ho diuen d’una altra manera : “Como Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como”. Estils diferents que venen a dir el mateix : aquí fem el que volem.

El cas és que la explotació del restaurant ubicat al camp de tir ha generat polèmica i en continua generant, però finalment quedarà en un no res, com sol passar amb totes les decisions que es prenen a la parròquia laurediana. També passa el mateix a la resta del país ?
Doncs, sincerament... crec que si.

Jo no afirmaré, com va fer el coordinador (i no President, com escriuen constantment al diari d’Andorra) del comitè local del Partit Socialdemòcrata, que “Naturlàndia s’està muntant perquè sigui un compendi de negocis privats adjudicats a dit”.
Les afirmacions s’han de demostrar sempre i aquesta afirmació no ho està. M’estranya molt que hagi quedat també en un no res.
Si però, que opinaré.
Les opinions són tant sols pensaments personals, i si no es manca al respecte a ningú no s’han de demostrar. El que si es bo fer sempre es demostrar que dites opinions estan contrastades, encara que tampoc sigui imprescindible.

Dit de pas, m’agradaria fer un aclariment al diari d’Andorra :
La “figura” del President no existeix en els comitès locals del Partit Socialdemòcrata. Si en canvi, existeix la “figura” del coordinador. La feina d’aquest hauria de ser la de coordinar el treball entre els comitès locals i la executiva.
Mentre jo vaig ser dins al Partit, puc assegurar però que no era així. Tant la coordinadora que hi havia a Sant Julià quant jo formava part de l’Alternativa com el coordinador que la va substituir després de la seva dimissió, duien el seu “enllaç” amb el Partit en un “secretisme” absurd i obscur. (Al estil del “hasta ahí puedo leer del programa de TVE 1,2,3.). L’actual coordinador, després de passar per una forçada dimissió i tornar a ocupar ara mateix de nou el càrrec (algú m’explicarà algun dia el perquè de tot plegat), deu continuar amb la mateixa “filosofia” de treball. Al menys és el que dedueixo de les paraules de la Consol Major d’Andorra la Vella : “Al PS, no hi ha comunicació”.

Tornant al tema que em porta avui a escriure : “lo restaurant”, m’ha sobtat molt la diferència entre les declaracions del Director de Naturlàndia i les declaracions del Consol Menor de Sant Julià (adjudicatari de la concessió del restaurant del camp de tir).

Coincideixen tots dos al comentar que s’esgotava el contracte amb l’empresa que explotava el restaurant, en que era un servei que s’havia d’externalitzar, en que es varen contactar empreses del ram, en que es va decidir convocar un concurs, encara que no hi havia obligació.

Aquí, discrepo una mica, doncs considero que una societat amb el capital 100% comunal (de moment, encara no ha canviat) no pot actuar d’aquesta manera encara que sigui “legal”. Em recorda l’estil de treball de la Mútua elèctrica de Sant Julià de Lòria (i aquesta, no és capital 100% comunal).

No entraré tampoc a valorar la correcció o no d’aquestes decisions, ni tampoc la concessió de l’explotació a una empresa del Consol Menor. Tampoc valoraré les condicions de l’edicte que es va publicar al Bopa : el concurs publicat el 08/06/2010 amb obertura d’ofertes del 06/07/2010, doncs no he tingut accés a aquestes condicions.
Tampoc valoraré que l’adjudicatari del concurs sigui una empresa del Consol Menor. He de dir que m’importa ben poc.

El que si faré és comentar les declaracions del Director i del Consol Menor i afirmar (ara si, doncs és demostrable, que no em “quadren” en absolut).

Pel Director de Naturlàndia (diari d’Andorra 27/08/2010) :
“Era difícil que les empreses complissin els requisits que es volien. Entre altres condicions, el concurs estipulava el preu del lloguer mensual, un compromís de permanència i l’obligació de reformar les instal·lacions del restaurant. Aquest va ser un dels motius pels quals l’anterior empresa que explotava el servei va preferir no renovar el contracte”.

Pel Consol Menor (diari d’Andorra 12/09/2010) :
Assegura que : “no hi havia cap exigència al plec de bases del concurs relativa a fer unes reformes al local. És un criteri meu, no del concurs. Jo, per la meva part vaig considerar que per tirar-lo endavant calia una remodelació”.

Conclusió :

Una de les dues persones, o no diu la veritat o s’equivoca. I a mi això em dona “molt mala espina”.

Ja finalment, voldria fer un comentari al Senyor Enric Sangrà, Consol Menor de la parròquia de Sant Julià de Lòria :

Per favor, no ens insti als que critiquem el projecte de Naturlàndia a involucrar-nos en els projectes per a impulsar la parròquia, doncs una cosa res a té a veure amb l’altra i a més sona a insult o si més no a “cachondeo”.
I pel que diu de : que s’hauria d’agrair a la única persona interessada a presentar-se al concurs públic...
Doncs, moltes gràcies Enric. Al menys, tenim un local que no ha de tancar les portes.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - UN XURRO.

UN “XURRO” DE PROJECTE DE LLEI : L’IVA.

Resulta evident que, quan es passa d’un projecte de llei de 87 pàgines (pel projecte de llei de l’Iva del Partit Liberal), a un projecte de llei de 29 pàgines (pel projecte de llei de l’Iva socialdemòcrata), alguna “cosa” ha de mancar.
He de reconèixer que no es tracta d’una Llei fàcil, cert és també que s’ha de mirar sempre de fer les lleis entenedores, però reduir a 29 fulls una Llei que a Espanya en té 104, tot i copiar-la (tampoc s’ha de inventar la sopa d’alls, doncs ja esta inventada...), dóna com a resultat un “xurro” de dimensions considerables.
No esta malament copiar el que ja esta fet i funciona, el que esta malament és copiar improvisant, adaptant i reduint al màxim per anar més a “corre cuita” ...

Tota la reforma fiscal que s’està duent a terme era necessària, fins i tot diria que imprescindible... S’hagués hagut de començar molt abans i ara mateix estaríem tots “al dia” i no patiríem tant,. Tot deixant de banda que en aquests “temps” no és el moment més ideal per a tants canvis. Però el Partit Liberal no estava aleshores per la “labor”, per guanyar vots, està clar.
Ha arribat tot plegat però, en un moment molt dolent per la nostra economia, per les nostres empreses i per al nostre país.
El projecte de llei d’IVA té prevista la seva entrada en vigor l’any 2012. Els projectes de llei d’impost directe estaven previstos per al 2011, però amb tants aplaçaments imagino que es posposaran.
A banda de ser ja obligatòria la comptabilitat, a banda de ser obligatori el dipòsit de comptes ... aquelles empreses que l’any 2012 no disposin d’un comptable, ja poden “plegar”.
Recordin que a més de la comptabilitat, del dipòsit de comptes, totes les empreses hauran de declarar els seus beneficis (o pèrdues) i també hauran de fer les declaracions d’Iva (aquelles que no es beneficiïn de la franquícia prevista, és clar).

No donaré la culpa de tot al Partit Socialdemòcrata, doncs no la té. Recordo que quant jo en formava part, ja dúiem els impostos al “programa” (per aquest motiu, aleshores no guanyàvem). Però si els “culpo” d’aplicar ara per necessitats imperatives unes lleis mal “copiades”, amb el mateix estil que actuava el Partit liberal. Els “experts” són diferents, però els errors són els mateixos.

Em centraré avui tant sols en alguns aspectes del projecte de llei de l’Iva, ja he parlat d’altres projectes de llei econòmiques en reiterades ocasions ...

Aquest projecte de llei que té previst entrar en vigor al gener del 2012 és nefast, està massa “retallat”. I aquest “retall” enlloc de simplificar les coses, les complica. És un projecte de llei que, si les esmenes dels altres grups parlamentaris no ho solucionen, provocarà un “caos” al nostre teixit empresarial (i també un caos comptable). Sobretot al petit empresari. Dit projecte de llei, tot intentant simplificar les “declaracions” comportarà un descontrol impressionant al petit empresari, que dit de pas és la majoria. L’Iva és un impost complicat que no es pot resumir en 29 fulls, per molts Reglaments que “a posteriori” es puguin redactar i aprovar.

A títol d’exemple :

No es pot posar mai un règim de franquícia com el previst de 100.000 euros, ni de 1 sol euro.
Aquest règim de franquícia comportarà una “disbauxa” comptable considerable, doncs el mètode de comptabilització és completament diferent amb franquícia o sense. La recaptació també és completament diferent, fa variar el preu final i el seu control és del tot impossible.
No es pot obligar a fer declaracions d’Iva al comerç “detallista”, al “minorista” que compra els seus productes a un “majorista” andorrà. S’ha de preveure un règim de recàrrec d’equivalència.

Podria posar exemples, simulacions, càlculs i moltes xifres, però avui no pretenc “marejar” ningú ni ser més “llest” que el nostre Ministeri de Finances. Tampoc pretenc ser un professor d’escola, universitat o “altres”. Tant sols vull advertir que aquest projecte de llei perjudica, i molt al petit empresari, que penso que és la majoria en nombre al nostre país, potser no en xifra de facturació, que és el que sembla interessar únicament al nostre Govern.

Complicat d’entendre tot plegat ?
Segur que si, però no puc resumir en un escrit tots els errors que comporta el projecte de llei de Iva que planteja el nostre Govern.

Espero que els dos grups parlamentaris opositors no deixin passar de cap de les maneres aquest nefast projecte de llei.

Espero també que aquest “nefast” Govern no duri gaire més i el poble torni a “decidir”, però això és massa demanar ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.