dilluns, d’abril 26, 2010

DIARI - DECISIÓ SALOMÒNICA


LA DECISIÓ SALOMÒNICA.

Podria intitular aquest escrit també com :

- Que hem fet nosaltres per merèixer uns Consellers Generals com els que tenim ?
- Com es poden fer tan malament les “coses” a Consell General ?
- La mancança de matèria gris al Consell General resulta tant evident...

O milers i milers de títols més.

Esperpèntica o salomònica em va semblar la decisió que varen pactar els tres grups Parlamentaris en la sessió de Consell del dia 22 d’abril de 2.010, per a poder fer passar una Llei que es trobava “encallada” per manca de consens. Em refereixo al projecte de llei, ara ja Llei, de modificació de la Llei de comptabilitat dels empresaris. La modificació que comporta el règim sancionador ( entre altres conceptes ).

Hi havia tres opcions :

- Que entrés en vigor ja per a l’exercici 2.009, tal com volia el PS. Personalment tampoc hi veia cap retroactivitat, ja que el fet de dipositar els comptes era actual, no retroactiu.
- Que entrés en vigor per als comptes de l’exercici 2.010, que és l’acord que finalment es va pactar, després de interrompre ridículament la sessió de Consell i en una reunió absurda a porta tancada entre membres dels tres grups Parlamentaris, amb la consegüent “pantomima” parlamentaria afegint una disposició addicional al text original.
- I, finalment, que entrés en vigor per a l’exercici 2.011 tal com volien les formacions de C.R. i APC.

“ Ni pa ti, ni pa mi ”.

Aquesta va ser la decisió final, una decisió salomònica que va deixar tothom content.

Degut a que existia el “perill” de que la modificació de Llei no prosperés es va arribar a aquest acord pactat. Pacte que no varen saber trobar en totes les reunions mantingudes en la Comissió, però que varen enllestir en un quart d’hora de recés parlamentari.
Així, tal com sona de ridícul.
Seguidament, tot cofois van aprovar el projecte de llei per unanimitat com si haguessin fet mostra de consens institucional.
Al meu entendre, el que varen fer és una clara mostra de mancança de “neurones” o de coneixements (que no de “coneixement”, no sigui que em posin alguna “querella”).

Que s’ha assolit amb aquest pacte, ajornant el règim sancionador fins al dipòsit dels comptes de l’exercici 2.010 ?
Absolutament res, a banda de perdre tot un any sencer, absurdament. Tant sols s’han ajornat tot un any les possibles sancions. Una llàstima, doncs els calés que es podien obtenir no ens venien gens malament.

La manca de règim sancionador no eximeix ningú de l’obligació de dipositar els comptes, que ja és efectiva, ni de la obligació de “portar una comptabilitat ordenada i adequada a la naturalesa i dimensió de la seva activitat”, tal com diu l’article 1 de la Llei de comptabilitat, que va entrar en vigor l’ ú de gener de 2.009.

Aquí entra però la costum andorrana de no complir les lleis si no hi ha sancions.
Seguint l’exemple del que ha passat amb “l’ISI”, molts empresaris no dipositaran els seus comptes, ja que saben que no seran sancionats, moltes societats tampoc ho faran doncs els importa un “rave” que el seu nom surti publicat al Bopa (com a “incomplidors” de la Llei de comptabilitat). Però el més greu és que molts empresaris ni tant sols portaran la seva comptabilitat al dia per l’exercici ja tancat, el 2.009. Si no ho han fet ja, molt menys ho faran ara, tot i estar-hi obligats.
Això si, ara mateix, “espavilaran” i portaran la del 2.010 ja que ningú té gaire ganes de pagar els 6.000 euros de sanció (que ja no són els 60.000 previstos anteriorment, però que tampoc estant gens “malament”).

Però tots cauran en el mateix error en el que han caigut els nostres il·lustres “pensadors” del Consell General, que aquest cop han pres una decisió salomònica sense utilitzar el seu cervell per a res més que no fos “quedar bé” i poder dir que :
“ la llei ha passat perquè s’ha arribat a un acord institucional “.

Ningú s’ha parat un moment a pensar que el dipòsit dels comptes de l’exercici 2.010 comporta obligatòriament la comparativa amb l’exercici precedent ?

La disposició transitòria Primera de la Llei de comptabilitat ens deixa molt clar que “per al primer exercici comptable d’aplicació de la Llei, la presentació dels comptes anuals pot no fer aparèixer les xifres de l’exercici anterior”.
I el primer exercici comptable era precisament el 2.009, l’exercici anterior per tant era el 2.008.
El que s’ha fet doncs és tant sols evitar les sancions aquest any, però poden arribar tranquil·lament el proper any per al mateix exercici 2.009.
Dit d’una altra manera : si algú pensa que pot evitar dipositar els comptes del 2.009, no ha de oblidar que els haurà de dipositar conjuntament amb els del 2.010.

Que la “gent” del carrer desconegui aquest “punt” de la Llei ho trobo lògic i fins i tot accepto que algú encara no ho entengui així i barregi les “coses” ( la Llei de comptabilitat amb la modificació de la mateixa, que comporta el règim sancionador ). Però que els nostres “estimats” Consellers, entre els quals trobem algun que altre economista desconeguin aquest fet o no se’n hagin adonat és imperdonable.

És evident que quant es fan les “coses” amb presses gairebé sempre surten malament, i si aquestes “coses” són lleis, aleshores es tracta de errors molt greus.

Seguint aquesta decisió tant salomònica, hauríem de entendre també que no ens podem acollir al model simplificat de comptabilitat amb el llindar de 250.000 euros fins a l’ ú de Gener del 2.010 ?
La Llei és la mateixa ... La retroactivitat no és idèntica ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimecres, d’abril 21, 2010

DIARI - AUTÒNOMS


TREBALLAR PER COMPTE PROPI.

Fins al passat mes de novembre, les persones que exercíem una activitat econòmica per compte propi, els professionals liberals o els titulars d’un comerç, indústria, explotació agrícola o ramadera érem anomenats “autònoms”, que significava aproximadament : no treballar per cap patró i érem “lliures” de cotitzar o no a la seguretat social. Qui no ho feia així, té ara mateix un greu problema : pagar la cotització a la seguretat social i la privada, o donar-se de baixa de la privada (uns “quants” ho han fet o bé ho faran properament).

Això ha canviat, ara mateix la afiliació és obligatòria. Totes les empreses han de sol·licitar la seva inscripció i totes les persones que realitzen una activitat per compte propi s’han d’ afiliar. Disposen tant sols de tres dies per fer-ho, però atenció, a comptar des de l’inici de la activitat, podent la CASS actuar d’ofici tant per la inscripció com per la afiliació, si en comprova l’incompliment. Però, que passa amb les empreses ja existents ? Algú les controla o controlarà ?

Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, disposen del termini de tres anys per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei. No serà doncs fins al novembre del 2.012 que la CASS actuarà d’ofici per a tots aquells que no estaven afiliats. Suposo que per les empreses no inscrites, també ...

Aleshores, els antics autònoms, que cotitzàvem voluntàriament, i que hem passat “d’ofici” automàticament a formar part de les persones que realitzen una activitat per compte propi, sense disposar ni d’un sol dia per adaptar-nos a la nova “quota” de 400 euros, haurem abonat a la CASS la “mòdica” xifra de 14.400 euros (sense tenir en compte ni l’IPC, ni els augments exagerats del salari mitjà). De moment, ja duem 5 mesos cotitzant aquests 400 euros mensuals mínims, amb promeses de que es revisarà la base del càlcul del salari mitjà, però sense solucions.
Ara que ... realment tots estem cotitzant aquest import ?

La nova Llei de la CASS comporta també uns canvis substancials pel que fa a qui es converteix també en una persona que realitza una activitat per compte propi :

- Els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades, sempre que resideixin al Principat d’Andorra.
- El cònjuge de la persona que exerceix una activitat per compte propi.
- Els familiars de la persona que exerceix una activitat per compte propi si no són assalariats d’aquesta persona.
- Sense oblidar que tots els socis han de cotitzar com a mínim el salari mitjà.

Mentrestant, sense que la CASS actuí d’ofici, trobem empreses que no estan inscrites, societats que tampoc ho estan, cònjuges assalariats, administradors que no cotitzen, accionistes amb el 50% o més de les accions que encara figuren com a treballadors assalariats, socis que no paguen sobre la base del salari global mitjà i moltes, moltes persones autònomes que encara no cotitzen. Però els “voluntaris” ja paguem. I ho fem sobre una base que res te a veure amb el nostre salari real.

Val a dir que personalment no estic d’acord amb totes aquestes circumstàncies a que obliga la Llei, doncs ho considero abusiu i dictatorial però aquesta Llei és per tothom i desitjaria que tothom pagués igual que jo ho estic fent.

Demanarà la CASS al registre de Societats, qui són els administradors de les mateixes ? Comprovarà si totes les empreses estant donades d’alta al seu “sistema” ? Comprovarà si tots els propietaris de empreses que ja exercien la seva activitat són realment, “persones que realitzen una activitat per compte propi” i cotitzen sobre el salari mitjà ?

I tota aquesta problemàtica amb la base de cotització, a banda de una Llei mal feta (amb el “culillo”), és degut a que el nostre cap de Govern no haurà complert la “paraula” donada en una sessió no gaire llunyana del Consell General, en la que es va comprometre a revisar el càlcul del salari mitjà. És clar que no es va comprometre per escrit i que les paraules se les emporta el vent. És exactament el mateix que passava amb els compromisos del Sr. Pintat. Si algun dia es “digne” a revisar-ho, quantes persones que realitzen una activitat per compte propi quedaran aleshores ?

A Espanya, per posar un exemple, els autònoms poden escollir la seva cotització entre la base de cotització mínima (841,80 euros) i la màxima (3.198 euros), cotitzant el 29,80 % si desitgen una prestació per incapacitat temporal, o el 26,50 % si no la desitgen. La quota mínima serien doncs 223 euros mensuals. (Si tenen més de 50 anys, la graella va de 907 a 1.665euros).
A Andorra no podem escollir, tots hem de passar pel mateix import de base de cotització, no podem triar una cotització d’acord amb el nostre salari real, sigui aquest inferior o superior a aquesta mitja molt mal calculada.
És això Constitucional ?

Tothom troba injusta aquesta cotització de 400 euros, el 20 % del salari mitjà, que segueix augmentant a pesar de disminuir el nombre de assalariats, però ningú fa res per solucionar el problema.
Tant sols caldria calcular la mitjana salarial, enlloc del salari mitjà.
Recordin per exemple, que en una empresa amb un salari de 10.000 euros i dos salaris de 1.000, la mitjana no són 4.000 euros sinó 1.000.
I si no ho entenen, els ho puc explicar amb més claredat : Per calcular la “mitjana”, han de existir tantes persones per sobre com per sota d’aquesta.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.