dimarts, d’agost 28, 2007

SENTO CURIOSITAT 42

EL TOBOTRONC.

Curiositats del tobogan Lauredià:

- Varen començar les obres abans d’hora ( Juliol per Agost). Perquè tanta pressa ?. Ai no, que es tractava d’un desembrossament.
- Els seu cost ha passat de tres milions d’euros a 3,3 milions (en un tres i no res). Mes “sobrecostos” innecessaris, o no ?. Ai no, es que havien arrodonit el preu.
- BPA, vol invertir al projecte Naturlàndia. Serà que els agrada anar en tobogan cap al cim econòmic del país ?. Ai no, es que es varen instal·lar a Sant Julià, i s’ha de quedar be amb tothom..

I a mi, que em dona un mal flaire, tot això...

S’ acaba la legislatura Comunal i comencen els projectes majestuosos, i no tant sols a Sant Julià ...
A veure qui es el valent que es presenta a les properes eleccions Comunals i afronta el deute de les “mal-inverssions” realitzades...

Però, ull, TOTS PLEGATS...

Em demano:
Quin interès ocult hi ha en fer a corre-cuita un tobogan ?.
Aquest giny mecànic ha d’atraure milers de turistes ?.

Canviem el xip,

Jo soc un resident espanyol que decideix pujar a Andorra a passar el dia...
He visitat ja, com gairebé tothom, Port Aventura...
Que m’importa a mi un tobogan a Andorra ?.
O bé,
No he visitat mai Port Aventura, com gairebé ningú ...
Que m’importa a mi un tobogan a Andorra ?.

Canviem un altre cop de xip,

De cara a les properes Comunals, la feina ben feta es haver construït un tobogan ?.
Des de el Comú Lauredià asseguren que tenen un pre-estudi mediambiental, pagat amb diners dels residents ?. Medi ambient, al mes de Juliol, va dir que “nanai”. Ara de cop en plenes vacances estiuenques del mes d’Agost, asseguren que si el tenen i ja el comencen a fer la instal·lació del tobogan.

No serà que ja el tenien comprat, el Tobotronc ?.

I es que a mi, aquests viatges al Tirol, em deixen el cos amb un malestar...

He decidit doncs, comprar-me el meu tobogan particular, que anomenaré “Tobomeu”, i que instal·laré a l’entrada de casa meva...
Com que es de lloguer i es troba en una zona de “pas Comunal”, no demanaré permís a ningú, talaré els arbres del jardí del propietari de la casa on visc, que tampoc es queixarà, i faré pagar 20 euros a tots els turistes, que vindran a milers perquè facin una baixadeta pel Tobomeu, que els durà directes a comprar tabac, “guisqui”, sucre i altres coses al supermercat mes proper a la frontera...

Conclusions de tot això:

No valdria mes la pena pensar en altres atractius turístics, o no turístics..., però sens dubte molt mes necessaris per la parròquia ?.

En fi ...
Es el què hi ha, i aquest país, i sobretot aquesta parròquia, es veu que no la canviaré pas jo.


Atentament,

Miquel Calsina Gordi.