diumenge, de juliol 22, 2007

SENTO CURIOSITAT 36

PACTES ELECTORALS.

Encara falten uns quants mesos per la data de les eleccions comunals, però el neguit ja es palpable en l’ambient, i els noms dels possibles candidats (i els impossibles...) ja van corrent de boca en boca, de full en full, i de rumor en rumor.
Ull... que a vegades es treuen noms per cremar ...

Es un joc divertit: posar noms sobre la taula, treure’n uns altres, i veure com respon la gent. Trobem tot tipus de comentaris.
Comentaris al carrer, als diaris, a les tertúlies i als blocs d’opinió d’ internet. En el darrer dels casos, a vegades encara resulta mes divertit. Aquí es disparen els comentaris, els rumors... I no sempre van mal encaminats.

Es parla també mes que mai, de llistes independents. I en molts dels casos, en parla gent que milita encara en partits polítics. Primer de tot potser haurien de plegar i ser independents, aquest es l’ordre normal. I en aquest cas l’odre dels factors pot alterar el producte.

Però mes que res, es parla de pactes electorals, i això es lo mes divertit de tot. Ja veurem com acabaran tots aquests pactes, si es que se’n acaba fent algun.
La majoria dels pactes son estranys, contra-natura, contra-partit, contra-idees o contra-líders dels mateixos partits, o contra-ordres dels mateixos partits.
Però, ¿ i perquè no?.
Pactes mes rars hem vist en altres països. La qüestió es guanyar les eleccions i formar part del Comú. Agafar una cadireta, com a mínim per a quatre anys.

A banda de tot, unes Comunals no tenen res a veure amb unes Generals, i no per aquests pactes es canviarà el país.
No obstant això, no deixa d’estranyar veure possibles pactes com per exemple: el dels Verds amb el Pla. Teòricament haurien de ser completament antagònics. Doncs no, al final resulten molt afins. Es curiós, però veritat.
No deixa d’estranyar tampoc, la capacitat de transformació de Cda + Segle 21, que, a un lloc poden pactar amb el Ps, i en un altre lloc poden pactar amb el Pla, o no presentar cap candidatura.
Curiós, però veritat. Curioses també les converses entre RD i CDA...

¿ Que vol dir tot plegat ?.

Doncs senzillament, que en unes eleccions comunals, el que compta no son els partits polítics sinó les persones, i el que es va a manar es a un Comú i no a un país. Els interessos son molt diferents i les ganes també son molt diferents.

Per molts pactes que es pugin fer a nivell nacional, a nivell de grups, a nivell de partits... Unes eleccions Comunals son una altra història, hi ha una actitud diferent... També del costat dels electors.

Jo crec que el mes de Desembre d’ enguany, amb pactes o sense, ho podem passar força be.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.