SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - PERQUÈ SÉ TANTES COSES

PERQUÈ SÉ TANTES “COSES” ?

Aquesta és una pregunta que hem fan tot sovint : Com és que saps tantes coses ? O bé, estàs molt ben informat, de on ho treus ? Com és que saps tot el que dius si no estàs en cap Partit ?

La explicació és molt senzilla :
Dialogant amb la gent, siguin del Partit Polític que siguin i parlant clar, sense amagar res.
Buscant la informació adequada, als diaris, al bopa, al google... On sigui necessari.

A vegades la explicació encara és més senzilla :
Dient allò que sap molta altra gent però que no s’atreveix a dir. No tinc la “veritat absoluta”, com diuen alguns, ni estic pel damunt del “bé o del mal”, com diuen altres... tant sols dic allò que altres comenten en privat i amaguen en públic.

Les “coses” s’aprenen al carrer, al bar, en una terrassa, en un banc d’una plaça, en una trobada fortuïta... però sempre dialogant. Parlant amb els amics, amb els coneguts i amb els desconeguts. Tant sols cal “trepitjar” el carrer i parlar, comentar i escoltar.

Moltes vegades m’han dit que “pico molt fort”, que sóc massa “àcid”, massa “directe”, massa “independent”...

Jo no ho veig així.
Simplement dic el que penso, intentant no ofendre mai a ningú (encara que molesti) i sense mentir.
Sempre que faig algun comentari molt específic és perquè el tinc documentat o l’he viscut en primera persona. I quant dono la meva opinió és simplement “això”, una opinió, la meva. Podran estar-hi d’acord o no, però tant sols es tracta de la meva opinió. Molts cops fins i tot pot arribar a molestar, però no deixa de ser la meva opinió.

Es com per exemple, quant vaig comentar que ApC i Ps ja havien pactat abans de entregar les llistes electorals. Així ho vaig dir, perquè en tenia coneixement.
En canvi quant dic que ApC obtindrà algun Ministeri, és simplement la meva opinió.

Cada cop “fent més amics”, això em diuen també, però tant em dona.
I de veritat, el dia en que realment “piqui fort” hauré de demanar asil polític en un altre país. Si algun dia expliqués tot el que sé, he escoltat, o m’han dit penso que hauria de marxar a viure a un altre lloc. No em posarien cap demanda o denúncia, doncs no arribarien enlloc, sempre seria la meva paraula en contra de una altra persona.

No es tracta doncs de que jo sàpiga moltes “coses”, molta gent més les sap perfectament però no les diuen. Ells són políticament correctes i jo no.
N’hi ha prou amb no ser políticament correcte perquè t’expulsin d’un Partit Polític ? Es veu que si.

El que trobo molt curiós és que les persones que són políticament correctes, o moltes de elles, quant dialoguen amb mi en privat no ho semblen gens ni mica de políticament correctes. La majoria se’n van de la “llengua” que dona gust.
Això si, l’endemà mateix o al cap de pocs dies els escolto en una tertúlia, a la ràdio, en una entrevista al diari ... I no semblen els mateixos. Els veig per la “tele” abraçats i posant “cara de bons amics”, amb altres a qui han criticat o n’han dit “barbaritats”.
Aleshores penso que jo no arribaré mai enlloc políticament. I penso també : Doncs... m’importa un “rave”.

No es tracta doncs de saber “coses” sinó de dir-les.
Es tracta també de comentar els “rumors”. No de afirmar-los però si de comentar-los. La major part de vegades solen ser certs. En castellà diuen : “Cuando el río suena, agua lleva”.
Resulta molt graciós quant algun personatge surt a la “ona” pública a desmentir algun rumor, doncs aleshores és quant t’adones perfectament que no es tracta de cap rumor sinó de la “pura” realitat.

Resumint :
Jo no sé absolutament res de especial, no sé tantes “coses”... Tant sols les que llegeixo o escolto.
I si per comentar-les en públic, m’han de dir que sóc un “mentider”, aleshores callaré i no contestaré o bé les demostraré.
Hi ha documents, mails, correus, missatges, escrits (anònims o no)... que puc ensenyar i altres que no. Si puc fer-ho els ensenyaré, i si no puc fer-ho passaré per mentider, tant em fa.
I a qui no l’hi agradi, que “si posi fulles”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - HO TENEN CLAR ?

HO TENEN CLAR ?

El present escrit tant sols es per deixar molt clar d’una vegada per totes alguns conceptes en matèria comptable que fan referència a la Llei de Comptabilitat i als empresaris en general del nostre País que encara estant immersos en un mar de dubtes.

EL RESPONSABLE DE LA COMPTABILITAT ÉS L’EMPRESARI.
No el comptable. Aquest fa una feina que ha de estar reconeguda pel qui la paga, l’empresari. Si el comptable no fa correctament la seva feina, sempre el podrà “despatxar” i amb raó.

QUI DIPOSITA ELS COMPTES ÉS L’EMPRESARI.
Per molt que la feina la faci un comptable, el que signa els comptes i els diposita és el propietari de l’empresa. No és necessària doncs cap autorització de Govern ni de ningú perquè aquest comptable en qüestió faci la seva feina, tant sols del propietari.

NO EXISTEIX CAP COL·LEGI DE COMPTABLES.
Per favor, no em demanin més si estic col·legiat o no. El col·legi de comptables no existeix. Si que existeix el Registre de Comerç, on l’empresa que pot dur la seva comptabilitat ha de estar degudament registrada. Si que existeix un codi de ocupacions que “marca” la feina que pot fer cadascú (també la dels comptables, que poden ser assalariats de l’empresa on treballen).

QUE ÉS LA TENIDURIA DE LLIBRES ?
Antigament, era la única possibilitat de estudiar la comptabilitat, al menys a Andorra. Demano un respecte doncs per a totes aquestes persones que varen efectuar els seus estudis a Andorra, varen passar un examen a Barcelona i varen obtenir el seu corresponent diploma acreditatiu. No som ningú, des de cap Associació, per a dir que totes aquestes persones, ara no poden treballar de comptables.

UN BATXILLERAT FRANCÉS ÉS DIFERENT D’UN BATXILLERAT ESPANYOL ?
No. Tant sols s’ha estudiat en llocs diferents. Però es veu que per a alguns, una persona que ha estudiat el batxillerat a França, és un fenomen comptable, amb llicenciatura incorporada. I una persona que ha cursat els seu batxillerat a Espanya és un inculte que no sap res.
Alguns, fins i tot pengen els seus diplomes en una pàgina web publicitària de la seva empresa, com si fossin una meravella comptable.
Jo no tinc cap web amb diplomes incorporats, però tinc els mateixos diplomes que algú que es creu col·legiat i no m’accepta al seu suposat col·legi.
Diré més : No tant sols tinc els mateixos diplomes que ell (Batxillerat, Aprofundiment comptable i financer, Anàlisi d’estats financers, Registre de Comerç), sinó que en tinc uns quants més (Pla de comptabilitat Andorrà I i II, llenguatges de programació Basic, Cobol i Clipper, COU, “intent” de dos anys en Enginyeria de Telecomunicacions, diploma acreditatiu de la Associació Professional de experts comptables i tributaris de Espanya, i fins i tot, el diploma de 25 anys de soci del Barça, molt aviat tindré també el de 50 anys). La diferència és que jo els tinc penjats a la paret del meu despatx, no a Internet.

OBLIGACIÓ DE DUR UNA COMPTABILITAT.
La obligació la té tothom, sigui una societat o no, disposi de Registre de Comerç o no. Totes les persones físiques que realitzin activitats empresarials o professionals, les societats mercantils i altres persones jurídiques, i les altres entitats que amb personalitat jurídica o sense, constitueixen una unitat econòmica ... Per dir-ho d’una altra forma : Tothom que mogui diners d’una manera o altra. També les associacions, federacions, clubs... encara que siguin sense “ànim de lucre” i també els arrendadors.

DIPÒSIT DE COMPTES.
Totes les societats tenen la obligació de dipositar els comptes anyals al Registre de Societats. I tots els demés que no siguin societat, salvat aquells que facturin menys de 100.000 euros anyals, l’han de dipositar el Registre de Dipòsit de Comptes.

COMPTABILITAT SIMPLIFICADA.
Per tots aquells que tinguin una facturació anyal inferior a 100.000 euros ja existeix un model de comptabilitat simplificada, publicat amb el Pla General de Comptabilitat i ells mateixos poden dur la seva pròpia comptabilitat, sense cap obligació de contractar un comptable. A més Govern ja ha editat un model simplificat. Personalment, encara l’hagués fet més simplificat (no tothom disposa en el seu negoci de un ordinador), i gratuït per tots aquests empresaris (un full on s’han de omplir les caselles amb els imports i les explicacions del que s’hi ha de posar), a fi de que puguin complir la Llei sense despeses afegides. El poden trobar a la web de tràmits.
La Cambra de Comerç ofereix assessorament gratuït per a tots aquests empresaris.
Andorra pel Canvi, es va comprometre en campanya electoral a preparar un programa informàtic de comptabilitat bàsic, que es distribuiria gratuïtament per a totes les micro, petites i mitjanes empreses.
I els socialdemòcrates no sé que varen dir al respecte, potser no res, però hauran de fer exactament el mateix o similar.

Espero amb aquests comentaris haver deixat clara la situació comptable andorrana.
Pensin tots que aviat tindrem també una Llei de impost directe a les societats i a les activitats comercials. Qui no porti una comptabilitat i no dipositi els seus comptes, o li vindran a buscar a casa seva o li faran pagar un mòdul mínim que els sortirà molt mes car que pagar els impostos directes sobre beneficis.

I si encara tenen dubtes poden formular les seves consultes tant al Ministeri de Finances, a Tràmits, a la Cambra de Comerç o a la nostra Associació de Comptables del Principat, o a mi mateix.

NO ES DEIXIN ENGANYAR, per especuladors i aprofitats que els hi proposin altres solucions. Tals com :
Assessoraments mensuals via mail o telèfon a preus molt reduïts, que amaguen facturacions posteriors.
Comptabilitats amb un telèfon de contacte espanyol.
Programes que no necessiten de cap comptable. En poden trobar de gratuïts a Internet.
Amenaces publicistes que expliquen malintencionadament la necessitat de “passar” per un comptable “col·legiat” = FALS.

CONCLUSIÓ :
Demano per enèsima vegada a qui pertoqui : que permetin al petit empresari (botiguer, comerciant...) un sistema comptable molt simplificat que pugui dur ell mateix, sense necessitat de contractar cap comptable ( ni a mi tampoc), que no necessitin ni tant sols un ordinador.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IMPOST RENDA NO RESIDENTS.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS.

Torna a començar la campanya de “por” als andorrans que disposin d’un habitatge a Espanya. Es veu que l’any passat va ser molt rentable per a les gestories del nostre país. I quant alguna cosa resulta rentable, es veu que s’ha de repetir, com més vegades millor. No deixa de ser una tàctica comercial.
Però quant aquesta tàctica es fa a base de enganyar, cobrar més del compte, jugant amb la “por” i el desconeixement del “personal”, deixa de ser una tàctica i passa a ser una estafa.

ÉS CERT :

- Que si som no residents a l’estat veí i som propietaris de algun immoble urbà situat en aquest país, estarem sotmesos al impost sobre la renda de no residents (aquest és per a Hisenda) i a un tribut de caràcter local, l’impost sobre els bens immobles (IBI, aquest és per a l’Ajuntament).
- Que salvat els casos de residents en països amb els que no existeixi un efectiu intercanvi de informació tributària, no existeix la obligació de nomenar un representant (per desgràcia no és el nostre cas, al menys de moment). Hem d’anomenar doncs un representant davant la Administració Pública, resident a l’estat veí.
- Que en la nostra declaració hem de consignar un NIF (per als de nacionalitat espanyola) o un NIE (per als estrangers). I això tant sols es pot tramitar “directament” a la Direcció General de la Policia espanyola.
- Que si l’immoble esta a nom de un matrimoni o varies persones, cadascuna d’elles és un contribuent independent.

NO ÉS CERT :

- Que la declaració de la renda dels no residents hagi de ser efectuada abans del dia 30 de Juny. Dit rendiment s’entén devingut un cop a l’any, el dia 31 de Desembre. (disposem de tot l’any per fer-lo efectiu, no cal córrer ara mateix a engreixar les arques de les gestories andorranes. Podem esperar tranquil·lament a fer les nostres vacances i acudir a una gestoria espanyola).
- Que haguem de pagar també l’impost sobre el patrimoni, doncs es va suprimir aquest gravamen, amb efectes des de el període impositiu del 2008.
- Que el nostre representant legal tingui que ser una persona nomenada per una gestoria andorrana i que ens hagi de passar la seva corresponent “minuta”. No s’ha de pagar mai per aquest concepte, doncs el representant és tant sols a efectes “informatius”.
- Que sigui obligatori passar per la intermediació d’una gestoria. Podem fer, si volem, la nostra declaració directament i personalment per via telemàtica (internet : model 210A de l’Agència Tributària).
- Que els corresponents pagaments a la Hisenda espanyola hagin de passar per un gestor. Ens ho poden carregar directament a un compte bancari espanyol (per exemple, el que utilitzem per pagar la nostra hipoteca).
- Que no podem tenir un compte bancari a Espanya. Per això existeix la declaració de “compte de estrangers”.

ÉS MOLT RECOMANABLE :

- Acudir als serveis de un gestor en la mateixa localitat on tinguem ubicada la nostra vivenda, doncs els pagaments s’han de efectuar en la Delegació Estatal de Administració Tributària dependents de la mateixa, corresponents al lloc on esta ubicat l’immoble.
- No pagar més de 60-70 euros per la gestió administrativa. Val la pena cedir la gestió a fer-la nosaltres directament, ja que ells saben perfectament els documents necessaris i com s’han de presentar i “omplir”.
- No efectuar cap pagament per representació a cap gestor, generalment no ho cobren en les gestories espanyoles, salvat algunes de la Seu d’Urgell i les andorranes.
- Pagar tant sols la “gestió” als gestors, doncs els càrrecs de Hisenda o de l’Ajuntament, els efectuen directament al nostre compte bancari.
Si tenen el seu immoble a la vila de Cambrils (molts andorrans o residents a Andorra), els recomano la gestoria Sangenís.
- Pagar i no fer-se l’andorrà, doncs ara mateix estem en el punt de mira a l’estat veí i no ens convé fer-los enfadar gaire més. No val la excusa de que els alemanys, anglesos, italians, suissos ... no paguen. Ja s’espavilaran amb aquests països, si volen cobrar...
- Si arrendem el nostre immoble, convé fer la corresponent declaració (aquesta si seria abans del 30 de Juny) i no cobrar en “negre", amb la excusa de que li hem deixat l’apartament a un amic. Aquest amic es podria trobar en algun problema en la seva estància en la nostra vivenda.

CONCLUSIÓ :

Estic totalment d’acord en fer les coses ben fetes, en pagar els meus impostos. El que no estic gens d’acord és en pagar intermediaris andorrans que pretenen fer la “segona pela” (doncs la primera, ja la varen fer el darrer any), que juguen amb el nostre desconeixement i amb la nostra por.

SENTIMENT :

Penso sincerament que aquest cop si, a Espanya aniran a per nosaltres, doncs ja n’estan una mica farts de nosaltres i del nostre passotisme. Cert és que no conec actualment a ningú que no hagi pagat el seu impost sobre la renda de no residents i l’hi hagin reclamat quelcom, però això no serveix de excusa per a no continuar pagant. I precisament ara, quant estem parlant del nostre nou marc fiscal, és precisament quant hem de respectar el marc fiscal dels nostres veïns.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IRPF.

IMPOST SOBRE LA RENDA.

O el famós IRPF. ( entre “altres” impostos).

El nou Govern, ara socialdemòcrata, ens vol posar un impost més, aquest cop sobre el nostre salari net. Es sabut que necessiten i necessitem diners, però en moments de crisi el pitjor que es pot fer és incrementar la imposició, encara patirem més crisi. Molt de compte doncs, amb el nou marc fiscal.

Diuen que no ens hem de preocupar, que tant sols serà per salaris pel damunt dels 35.000 euros (i a partir d’aquests 35.000 euros, en un 10%). El que no ens diuen de cap manera es que aquest “topall” pot anar baixant amb el temps, fins a convertir-se en un autèntic IRPF, que és el que hauria de ser de bon principi, al meu entendre.

No ho trobo just, ni em sembla que vagi en consonància amb l’article 37 de la nostra Constitució. Dit article (no el tornaré a escriure) diu ben clar que tothom esta obligat a contribuir d’acord amb la seva capacitat econòmica.
Perquè no s’ha de contribuir doncs, des de 1 euro, fins als 35.000 euros ?
No serà perquè és precisament el que cobren els Consellers del PS ?, els funcionaris del PS ?, els militants del PS ?, els també, nomenats a dit del PS ? (que també n’hi ha i n’hi hauran), els càrrecs de confiança del PS ?. En tot cas, la immensa majoria del PS.
A qui vol enganyar el PS ? ...

A MI, NO.

La explicació és molt senzilla :

A les “cases” dels liberals, per regla general, tant sols entra un salari, pel damunt dels 35.000 euros... Aquesta és la teoria del PS.
Doncs que paguin impostos...
A les cases dels socialdemòcrates, sol entrar més de un salari, però sempre inferiors un per un als 35.000 euros. Seguint la mateixa teoria del PS.
Doncs que no paguin impostos ...
La imaginació socialdemòcrata té uns límits insospitats.

Espero que els altres dos grups parlamentaris, Coalició Reformista i Andorra pel Canvi (amb un soci prestat, per fer grup parlamentari), no cauran en la “trampa” i diran al PS que això no “cola”.
I no es tracta d’anar posant pals a les rodes del PS, sinó que es tracta de controlar la falsa ideologia socialista del PS.

Canviant de “escenari” :

S’ha encetat la temporada de les “declaracions” impositives, també a Espanya, ja ens ho recorden a la “tele” amb els anuncis amenaçadors de la renda dels no residents a l’estat veí.
“SANT TORNEM-HI ...”
Per cert, el termini per pagar la “famosa” renda per habitatge dels no residents, és fins al 31 de Desembre, i no fins al 30 de juny.

I també per cert, una pregunta :

Existeix algú que no pagués el darrer any i l’hi hagin reclamat quelcom ? No conec a ningú. No va passar res en absolut, però s’ha de “renovar” la campanya amenaçadora,
Segurament, deu de ser que les gestories nacionals han de fer la “segona pela”, doncs la “primera” ja la varen fer l’any passat.

Jo sóc un dels “tontets” que ha pagat sempre els seus impostos, a Andorra i a Espanya, procurant sempre no “regalar” ni un euro a ningú. I els continuaré pagant. Això si, procurant “fer-ho” sempre el menys possible, sempre d’acord amb les lleis.
Existeixen moltes solucions legals.

El que no puc acceptar, és el fet de la amenaça continuada, l’anunci del nou “marc fiscal”, l’anunci de nous impostos : sobre beneficis, sobre la renda, sobre dipòsits, IVA, renda dels no residents (també a Andorra), etc ...
Sense que es faci mai cap intent de cobrar d’aquells que han estat més “espavilats” i no han pagat els impostos ja vençuts.

NO HEM PERSEGUIT MAI AL QUE NO HA PAGAT.

Parlo de la taxa d’activitat comercial, tant de Govern com dels Comuns, de la taxa de tinença de vehicles, del foc i lloc, de les transmissions patrimonials, dels impostos indirectes (ISI, IPI, IAC, IMI), etc... I tots aquests impagats, prescriuen als tres anys...
Quants diners hem deixat de percebre ? No vull ni contar-ho, encara que sigui comptable.

Penso que si haguéssim dedicat personal de l’administració, que no ens ha mancat mai, a perseguir als morosos, no tindríem ara mateix el deute acumulat que estem patint i que no recuperarem mai.

Penso també que si haguéssim posat el “model impositiu” quant calia i no ara, no estaríem parlant en aquests moments de crisi. Al menys pel que fa referència a les arques governamentals o estatals.

El que han aconseguit tots plegats, al menys en el que a mi respecta, és que estudií totes les formes possibles, sempre dins de la legalitat, de pagar el mínim possible.
I fins i tot m’atreviria a dir que, dins de la “picaresca”, que n’hi ha i molta, fins i tot un equip de inspectors, que dit de pas, actualment ni tant sols existeix, podrien detectar-ne cap mena de frau. Només cal fer una visita al país veí (Espanya per exemple), i fer unes quantes “consultes” als empresaris i comerciants, o als seus gestors.

Penso que si algun dia convaliden a Andorra el títol que tinc penjat en una paret del meu despatx, i que diu :

“ La Asociación Profesional de Expertos Contables y Tributarios de España y en su nombre el Presidente de la Junta Directiva considerando que, conforme a las disposiciones y circunstancias prevenidas por la actual normativa, Don Miquel Calsina Gordi, reúne los requisitos profesionales necesarios, establecidos en los Estatutos y Reglamento de Régimen Interior, expide el presente Título de Nombramiento Profesional que faculta al interesado para disfrutar de los derechos que a este titulo le otorga la normativa interna vigente.”

JO TAMBÉ FARÉ LA “PRIMERA PELA”.

La veritat es que ja estic una mica cansat de ser “un bon nen”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - ANÀLISI ELECTORAL

ANÀLISI ELECTORAL LAUREDIÀ.

Començaré l’escrit pel que hauria de ser la conclusió :

Segle18, que ja no Segle19 com havia comentat altres vegades, cada dia més allunyat de Segle21, ha votat massivament l’Alternativa. I no ho “insinuo”, sinó que ho dic amb coneixement de causa i amb proves documentades. Val a dir que, com sempre que escric quelcom, que no sigui la meva opinió personal.
Una opinió es quelcom de molt personal, que pot ser rebatut o criticat, un comentari o afirmació és quelcom que es justifica amb dades.

“L’alternativa ha passat a ser la segona força política a Sant Julià.”
Vaig sentir aquest comentari, no recordo ara mateix si a la televisió o a la ràdio. I he de dir que no és veritat. Si bé en les eleccions Comunals de fa dos anys, l’alternativa va tornar a la tercera posició, degut sens dubte a la mala elecció del candidat, recordo que en les passades eleccions generals l’alternativa ja era la segona força parroquial. No es va presentar Segle17, també ho recordo, però aquest fet no canvia les posicions.

Continuaré l’escrit amb el que hauria de ser l’exposa’t inicial :

D’una banda teníem un grup totalment dividit, el del PLA (en aquest cas UL), amb militants i simpatitzants pro Pintat i uns quants anti Pintat. Amb unes discrepàncies internes molt accentuades i amb fortes discussions en el seu comitè local.
La majoria varen optar per integrar-se a la nova formació C.R. Coalició Reformista. Altres varen optar per votar en blanc a la Batllia i marxar de vacances per no haver de fer campanya electoral.
He de dir que les campanyes electorals de Unió Laurediana U.L. són llargues, intenses i molt treballades. No escapa cap elector de la seva trucada o visita.

D’una altra banda teníem als teòricament dit centristes, tant de CDA com de Segle16. Ambdós grups però en plena agonia o en fase terminal. En aquest grup ens trobem amb militants o simpatitzants anti Bartumeu i alguns pro Bartumeu (o que al menys el suporten i podrien pactar amb ell).
La majoria varen optar per integrar-se en una formació nova anomenada ApC (Andorra pel Canvi), van ser majoritàriament els de Segle16, amb una certa postura de apropament al PS de Jaume Bartumeu (possiblement un pacte a nivell nacional). Tot i que la presencia de un ex cap de Govern no s’entenia gaire, sobretot tenint en compte que al seu fill el varen descartar a darrera hora d’aquesta llista.
Altres, els anti Bartumeu es varen integrar directament a Coalició Reformista.
Però vet aquí que ningú volia encapçalar la llista territorial (es veu que no agrada el fet de anar a perdre o a cremar-se). Aleshores varen acceptar com a candidat al primer que els va oferir el candidat de la llista nacional (a cap de Govern en aquest cas). I va passar el que va passar :
En el debat televisiu el candidat territorial de ApC va fer un discurs elogiant i magnificant el projecte de Naturlàndia, en contra del pensament de Segle15, i de la seva lluita durant molts anys. Aquests varen agafar un rebot monumental, votant directament a la tercera formació, l’Alternativa o PS.

Aquesta tercera opció, l’Alternativa, va continuar amb la seva tònica de sempre, afegint uns quants funcionaris al igual que el PS . Però sumant, això si, als vots que ja disposaven dels pocs adeptes que tenien en la parròquia, el regal inesperat aportat per Segle14.

M’equivoco de gaire en el meu plantejament ?

A banda de utilitzar mails, comentaris escrits (facebook) i converses privades em baso amb la comparativa entre les eleccions del 2009 i les del 2005 :

Amb un augment del cens electoral de 543 persones, en participació tant sols 284 persones més varen votar, els vots nuls i en blanc han baixat en 172 persones (al 2005 Segle13 no es va presentar) = 456 vots vàlids de més. A Coalició reformista (UL) l’han votat 3 persones més. I al PS 166 persones més.
El vot de càstig a Segle12 del 2005 va ser majoritàriament en blanc.
El vot de càstig a Segle11 del 2009 s’ha convertir en un vot a l’Alternativa.
Adjunto gràfic comparatiu (afegint les Comunals 2007):

ELECTORS VOTS BLANC NULS VALIDS ALTERN./PS PLA/CR S21/APC
GEN 2005 2406 1934 241 45 1648 571 1077 0
COM 2007 2818 2078 148 6 1924 279 1128 517
GEN 2009 2949 2218 94 20 2104 737 1080 287

I ara Segle10 diu que for pactar una sola formació per lluitar en les properes Comunals amb UL...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - DEBATS ELECTORALS

ELS DEBATS ELECTORALS.

Quant escric aquestes línies no conec el resultat de les eleccions Generals doncs encara ni tant sols hem anat a votar, salvat aquells que ho han fet a la Batllia.
Quant vostès les llegeixin ja sabran qui ha guanyat. I aquesta vegada penso que no seran “tots” com sol succeir, encara que al final tant sols governa un de sol. I sabran també si alguna parròquia ha estat “especialment” decisiva.
En aquests moments veig la diferència entre uns i altres en una sola parròquia. Ja veuré si m’he equivocat.

No en tinc ni idea del fruit que hauran donat els diferents estils utilitzats, aconsellats o no pels seus assessors, per els diferents grups polítics. Ja analitzaré més endavant la repercussió que han tingut els diferents models escollits per a la ocasió :
- Haurà funcionat la tàctica dels MUTS ?
- O la tàctica del IVA NO ?
- El gir de 180º (que no de 360º) ?
- La tàctica del “bon rotllo” o la tàctica del “mal rotllo” ?
- O potser, la de anar sempre al seu “aire” ?

He seguit els diferents debats televisius, penso que els de la ràdio no poden haver estat massa diferents, trobant bastants errors de “bulto”, voluntaris o no, tals com:
- Les explicacions fiscals enganyoses o errònies.
- El desconeixement econòmic de molts candidats.
- Intents de amagar l’IRPF.
- Atacs sistemàtics sense massa sentit.
- Un excés emmascarat de simpatia.
- Actituds “xulesques”.
- Utilització indiscriminada del funcionariat.
- Guerres entre grups que ja venen de lluny.
- Guerres fins i tot de gent que ha anat sempre junta i ara no.
- I també curiosament, poca confrontació alguna vegada.

Un per un, la impressió que m’han deixat ha estat la següent :

A Sant Julià de Lòria, molts retrets sense massa sentit del PS a C.R. abordant fins i tot temes que no venien a “cuento”. Mentre el candidat d’ApC quedava a la expectativa, fins que va parlar de Naturlàndia deixant “contents” als seus companys de viatge de Segle21.

A Andorra la Vella, un excés de picabaralles entre C.R. i ApC. Massa atacs gairebé personals per part de ApC, mentre el PS aprofitava la ocasió per anar col·locant el seu programa i el candidat dels Verds anava al seu “rotllo”.

A Escaldes, un debat complicat. Potser quatre persones són massa gent per debatre. Vaig trobar a mancar aquí poca fiscalitat. Potser al candidat del PS no li va interessar per un comentari del candidat de C.R. ?

A La Massana, vaig poder veure potser el millor debat. Es clar que amb dues persones és tot molt més fàcil i pots fer un autèntic debat amb rèpliques i contrarèpliques, el que el fa més distret per al teleespectador.

A Ordino, un excés de fiscalitat. Encara que sigui el que més m’agrada. Un debat un tant estrany, d’una banda un liberal que ha passat a l’ApC, d’altra banda una liberal com a independent. I entretant el PS aprofitant la ocasió.

A Encamp, un debat bastant “fluixet” en termes generals. Aquí també va perjudicar el fet de ser quatre candidats. El que no vaig trobar tant normal va ser la manca de coneixements en matèria fiscal d’algun candidat.

A Canillo, tant sols dos candidats que es podien haver lluït amb el format obert i lliure, però que es van limitar a exposar els seus programes i bona nit, que demà en ve un altre...

I finalment la gran decepció, el debat dels candidats a cap de Govern. Quin desastre de debat :
La confrontació, pràcticament nul·la, abordant i parlant de temes que no interessaven pràcticament a ningú o que no aportaven massa interès. Com per exemple, el tren que no depèn de nosaltres ni es prioritari ara mateix.
Un debat on tothom va acabar demanant “consens”, que ja veurem al final si es durà o no a la pràctica.
Es cert que el format de debat no ajuda en absolut. Un debat obert amb cinc persones és impossible, la confrontació no és possible doncs queda massa allunyada la rèplica del comentari que l’ha duta a terme, si és que n’hi ha.
Un replantejament dels debats em sembla imprescindible per a unes properes eleccions.
Un debat per oblidar si es que algú no va anar a dormir abans o es va adormir durant el mateix.

NOTA : Als Social-no-demòcrates, debatré encantat qualsevol tema que hem vulgueu exposar. Però no contestaré cap mail o missatge insultant o despectiu.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - DEBATS FISCALS

DEBATS FISCALS.

Tot seguint els diversos debats electorals, noto que l’apartat més debatut i on existeixen més diferències i discrepàncies és en el del model fiscal i això m’agrada i m’interessa.
No obvio els altres apartats, sobretot el social, però penso que salvat el tema del subsidi d’atur, no existeixen ni poden existir de fet, masses diferències. Si més no, no seria complicat arribar al famós “consens” tant comentat.

On semblen estar d’acord totes les candidatures és en la instauració de una imposició directa, per fi ja reconeguda per tothom.
On existeixen les discrepàncies és en la imposició indirecta, en l’impost sobre les rendes, o I.R.P.F. i en posar impostos a les rendes dels no residents.

Passo a fer un breu anàlisi tot seguit de les propostes de cada formació :

Començaré pels dos grups minoritaris, que per cert no s’esplaien massa en el tema, o no li donen potser la importància que te, no l’han estudiat suficientment... O potser no disposen de tants assessors.

UNP : Comencen la imposició directa sobre les persones físiques per un impost sobre el patrimoni, un impost sobre els salaris després de posar en pràctica un increment generalitzat, aplicar un impost sobre els beneficis de les empreses, posar el cànon de telèfon i llum al 4% i un 0,25% en la compravenda de títols i valors... sense anar però gaire més enllà.
Trobo a faltar una mica més de “detall”, és tot massa genèric, sense percentatges i no permet fer comparatives.

Verds : Amb el seu programa digital, ens proposen impostos directes proporcionals als ingressos de les persones físiques i jurídiques, fiscalitat indirecta amb finalitats dissuasòries i compensatòries, una normativa fiscal ecològica, impostos als pisos buits, un sistema fiscal progressiu... sense massa explicacions tampoc.
Tot molt “kumbaya”, al seu estil ecològic. Un programa fiscal que esta molt “verd”.

Els altres tres grups, ja ho tenen una mica més treballat. Aquí si disposen de assessors. A grans trets els seus models són els següents :

ApC : Ens diuen que ells no posaran IVA i eliminaran tots els impostos indirectes, excusant-se amb una possible devolució, que al meu entendre no hauria de ser-hi, als compradors no residents. Un únic impost directe del 12% sobre les rendes econòmiques tant de persones físiques com jurídiques, un impost sobre la renda dels no residents...
El líder de l’agrupació ens diu que “la política impositiva d’Andorra pel Canvi passa per no gravar les rendes salarials”. Llegint el programa no ho entenc així ja que aquest ens diu ben clar “eliminarem els impostos indirectes i els transformarem en un impost directe sobre les activitats empresarials i IRPF”. Potser es que jo no sé llegir ? En tindran prou amb un sol impost ?

PS (per cert, no era l’Alternativa ?) : Proposa gravar els beneficis de les activitats econòmiques i certes rendes del capital. Els rendiments del treball per damunt dels 35.000 euros/any, amb un impost del 10%. I suprimir els impostos indirectes implantant un IVA del 5,5%. Impostos especials i un impost duaner als productes sotmesos a aranzels duaners...
Curiosament penso en que el “topall” dels 35.000 euros coincideix aproximadament amb el salari d’un Conseller a dedicació total.
Veig moltes mancances en aquest model de IVA : han d’anar fent articles de premsa per intentar explicar un model de IVA que encara ara, no tenen clar.
Diuen que l’IVA es cobrarà quant es vengui o facturi el be ! Cada quant ? A cada factura ? Cada mes ? Als tres mesos ? A final d’any ?
No “toquem” la renda dels no residents ?
És clar, com tots els seus assessors són forans. Per cert, ja han pagat l’ISI ? Masses “economistes” i pocs “comptables”... normal, degut a que els fan fora.

C.R. : Coalició Reformista ens proposa un sol impost indirecte unificat del 5%, un impost sobre els beneficis de les societats i activitats econòmiques i comercials del 10%, així com un impost sobre la renda dels no residents i passar el cànon de Feda i Som del 10% al 5% ...
Aquí puc entrar més al detall doncs disposo dels projectes de Llei i no em desagraden, sempre i quant eliminin el famós article 17 del projecte de Llei de l’IVA, que parla de retornar-lo als visitants.
Haurien de explicar millor el seu model, sobretot en els debats. Personalment, el conec i n’he parlat. Però no surt adequadament explicat en el seu programa.

Basant-me en els tres darrers models, doncs són més concrets, personalment el que més m’agrada és el de C.R. No puc confiar en el model de l’ApC, ja que no es posen d’acord programa i candidat d’una banda, no comporta imposició indirecta d’una altra i s’equivoquen dient que amb l’IVA es donarien dades de a qui comprem, a qui venem, el marge que tenim... i altres “bajanades”, com la de que s’augmentaran els preus.
No veig gens clar el model del PS, gravant els salaris que no siguin els “seus”. Ni cobrant l’IVA o la imposició directa sense especificar quant ho faran. Si no cobrem cap impost fins a final d’any, per exemple, no sé pas com passarem l’any.

De totes maneres penso que el millor de tot seria fer els impostos, precisament entre tots. Elaborant amb consens el sistema fiscal més adequat.
Si no és així em quedo amb el model de la Coalició Reformista.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IMPOSTOS INDIRECTES

IMPOSTOS INDIRECTES.

Guanyi qui guanyi les eleccions, tinc molt clar que desapareixeran els impostos indirectes (ISI, IMI, IAC i IPI). Tots comencen amb la I de impostos, que no amb la I de inventors, ni amb I de innocents, ni amb I de intel·ligents ...
Inventors, per aquells que els varen elaborar. És com l’invent del TBO.
Innocents, per a tots els que els hem pagat. En catellà : “primos”.
Intel·ligents, per aquells que no els han pagat i mai ningú els hi reclamarà. En Català : “caradures”.

Passaran doncs a la història aquests impostos indirectes que han representat més de un 80 % de la font dels ingressos del nostre país.
Però no desapareixeran, sinó que es convertiran en un de sol, l’IVA, ara el nom de IGI es veu que ja no interessa, tant se val.
Bé, no per a tothom, l’ApC diu que ells no el posarien. Ells pretenen eliminar-los augmentant l’impost directe als empresaris. No sé, no sé ... A quant ? Un 25%, un 50% dels beneficis ?
Els Verds i la UNP “divaguen” una mica sobre el tema, però poc interès té el que opinin dels impostos indirectes per la població en general.
I finalment C.R. i l’Alternativa diuen que si, els primers volen un IVA del 5% i els segons un IVA del 5,5%.

Personalment, crec que els impostos indirectes han d’existir, amb un diferencial considerable amb els dels països veïns per no perdre competitivitat i que el comerç sigui atraient per al nostre turisme. Tant se val si al 5% o al 5,5%.
Però hem de ser molt prudents a l’hora de la seva aplicació en el comerç, en la venda de béns per dir-ho d’una altra manera. I molt precisament en la venda de béns als nostres turistes, que se els enduran cap al seu país.

Si analitzem la Llei de l’IVA a Espanya, per exemple, aquesta ens diu que els residents en països extracomunitaris poden demanar la devolució de l’impost pagat en el moment de traslladar els béns al seu país d’origen. Es el que fem els andorrans amb compres efectuades a Espanya i ens retornen l’IVA que hem pagat.

Si analitzem però el projecte de Llei de IVA que el nostre Govern en funcions ha “penjat” a la Web de Finances.ad trobem el següent (resumint uns quants articles) :

Article 49. Meritació de l’impost. En les importacions de béns, la meritació es produeix en el moment en que té lloc la meritació dels drets a la importació, d’acord amb la legislació duanera ...
Article 107. En les importacions de béns, l’impost es liquida en la forma prevista per la legislació duanera corresponent.
- Al meu entendre, l’importador paga l’impost en el moment que entra la mercaderia.

Article 58. Trasllat de l’impost. Els obligats tributaris han de traslladar l’impost sobre aquells per als quals es realitza l’operació gravada, i aquets queden obligats a suportar-lo...
Article 60. Tipus de gravamen. El tipus de gravamen és el 5%, excepte alguns casos ...
Article 107. Liquidació de l’impost. Els obligats tributaris han de determinar el deute tributari minorant l’IVA repercutible per les quotes de IVA suportat...
- Aquí entendria que l’importador fa efectiva la diferència entre el que ha pagat en la duana i l’impost que ha cobrat en la venda.

Article 87. Règim de recàrrec d’equivalència. El règim especial de recàrrec d’equivalència s’aplica als comerciants detallistes ...
Article 89. Contingut del règim especial del recàrrec d’equivalència.
1. L’exacció de l’impost exigible als comerciants detallistes s’efectua mitjançant la repercussió efectuada pels seus proveïdors.
2. Els obligats tributaris sotmesos al règim especial no estan obligats a efectuar la liquidació ni el pagament de l’impost a l’administració ...
- Aquí és on comença a complicar-se la “cosa”. El detallista traslladarà l’impost però no liquidarà res.

Article 17. Exempcions en les exportacions de béns. Estan exemptes de l’impost ...
1. El lliurament de béns expedits o transportats fora del territori andorrà per l’adquirent no establert en el territori d’aplicació de l’impost ...
2. També estant exempts de l’impost els lliuraments de béns a viatgers sempre que compleixin els requisits següents :
a. Els lliuraments de béns han d’estar documentats en una factura l’import de la qual, impostos inclosos, sigui superior a 100 euros.
b. Que el viatger tingui la seva residència habitual fora d’Andorra.
L’exempció es fa efectiva mitjançant el reemborsament de l’impost suportat en les adquisicions.

NOTA : Espero que entenguin aquests articles i el seu significat, no puc resumir més, ni tampoc posar tota la Llei.

Existeix una notable diferència amb les devolucions de l’IVA espanyol i el nostre. I crec que tindrem, si així es fa, un greu problema. I no tant sols un problema de cues a la sortida del nostre país.

Ho explicaré d’una altra manera, amb un exemple:

El comerciant (importador) andorrà, importa un article que li costa 1000 €, pagant a la duana el seu impost del 5% = 50 €. El distribueix als seus clients (minoristes, altres comerciants o detallistes), cobrant per exemple 1575 €, dels quals 75 € són en concepte de IVA. Hem de entendre que liquidarà els 25 € de diferència entre suportat i repercutit.
Govern ha recaptat per tant 75 €.
Finalment el detallista el ven al turista per 2000 € (per exemple). Recordem que aquest no liquida a l’administració.
El Client final (turista) haurà pagat en concepte de IVA uns 95 €. (És el càlcul a la “inversa” dels 2000 € pagats. Reclamarà doncs en la duana quan marxi que se li retornin aquests 95 €.
Resultat final : el nostre Govern ha perdut uns 20€ en aquesta operació comercial. Multipliquin aquests resultat per l’import que vulguin.

Aquí hi ha alguna cosa que “falla”, alguna cosa que no em “quadra”, o jo no sé llegir correctament les lleis (que no em vindria de nou, tal com estant fetes), però la interpretació que en faig de la mateixa és la que he exposat.
Potser que haurem de revisar acuradament l’article 17, estudiant millor la “devolució” de l’impost. O l’article 89.

En tot cas, hem d’anar molt en compte en la elaboració dels impostos indirectes, i sobretot en la seva aplicació al comerç.
De totes maneres, continuo defensant la imposició indirecta ( a més de la directa). Això si, amb la Llei més ben elaborada o esmenada. I amb el tarannà que estant mostrant actualment tots els polítics (potser degut a que estem en plena campanya electoral), em fa pensar que fins i tot es podria consensuar.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - A QUI ES POT VOTAR

A QUI ES POT VOTAR ?

Tinc el “galliner” esverat, el Miquel s’ha tornat boig ..., el papa esta boig ... Diu que vol votar al C.R. No pot ser, que el portin al metge. Segur que està malalt ... D’altres diuen també coses molt pitjors però aquests són, com no, anònims. Socialdemòcrates, però anònims.

No sóc jo ningú per afirmar-ho, però crec que no, no m’he tornat boig. Si de cas, sempre ho hauria estat. Simplement, he fet una anàlisi molt freda, personal i un tant egoista de la situació electoral actual, de les diferents opcions de vot que tenim. I he arribat a les següents conclusions :

Començaré amb els “meus”, el Partit Socialdemòcrata, o l’Alternativa. Dic els “meus” perquè és la meva ideologia, és el Grup amb el que hem sento més identificat, i és el Partit actualment més ben estructurat i treballat, però no és el “meu” Partit, a banda de que em varen fer fora del mateix.
Ho sento molt “companys”, però aquesta vegada no us puc votar. No puc votar una opció que deixa un cop més de costat a la meva parròquia. Aquesta vegada no vull que guanyem/eu. I no ho vull perquè estic fart de veure les mateixes cares de sempre, en la mateixa “poltrona” de sempre i vivint del “cuento” com ja fa molts anys, masses anys. No vull que em governin ni les velles glòries passades de rosca del PS, ni quatre funcionaris en excedència.

Ja fa un temps vaig decidir buscar opcions de centre, gent de centre. No el suposat centre que ja teníem al país, sinó un nou centre. Però hem varen “prendre” el nom i el nou centre que es va formar tampoc era el que jo volia. Aleshores vaig pensar en deixar de banda les ideologies i buscar a les “persones”... Tampoc això va funcionar.

Oblidat doncs el centre, passo a mirar el canvi. Déu meu, quin canvi ? això no té res a veure amb cap canvi. Un cap de llista, extret de articles de opinió, que fa “quatre” dies que és Nacional... Descontents d’una i altra banda (més de l’una que de l’altra) que no sabien on posar-se... Un grup que finalment ha acabat pactant amb els “meus” a canvi de “cadires”.

El cercle es va tancant, cada cop queden menys opcions, però encara en queda alguna : D’una banda tinc els Verds. No em cauen malament però no representen al meu entendre cap opció real. Es un grup que ha de ser-hi, com a tot arreu, però sense anar més enllà d’aquesta representativitat simbòlica. No es per a mi un vot útil.
D’altra banda trobo la U.N.P. Qui son ? Que poden fer ? Quina ideologia tenen ? Es quelcom més que un grup de companys ? Masses preguntes ? Si m’he de posar masses preguntes, tampoc és la meva opció de vot.

Gairebé he tancat el cercle, tant sols hem queda C.R. o el vot en blanc.

Votar en blanc no sé a qui pot afavorir, votar en blanc es el mateix que dir : en tinc cinc per escollir i no vull a ningú ? Bé també hi ha la opció de no votar, però aquesta la descarto. No votar o votar en blanc, tampoc és doncs la meva opció.

He estat molt crític sempre amb la manera de fer del PLA, amb el Govern que hem tingut tots aquests anys, penso que amb ells hem perdut precisament tots aquests anys. Però tant sols hem queda aquesta opció.

Espero que tot el que ha succeït els hagi fet reflexionar i n’hagin après i que realment aquesta Coalició sigui veritablement reformista, i també renovadora.
Egoistament, espero que guanyin ells. Fet que suposaria menys canvis, amb l’estalvi econòmic que això comportaria. Egoistament també, penso que encara que molt tard, els canvis en la llei de impostos i en la llei de l’IVA, amb els projectes de llei que he pogut consultar, m’interessen.
Tant sols els demano que consultin al poble, que consultin als treballadors, que consultin als que viuen dia a dia amb els problemes que s’han de solucionar. Els assessors fan la seva feina i no negaré que siguin útils i molts cops necessaris, però moltes vegades es millor escoltar la gent del carrer. I sincerament penso que aquest serà el camí a seguir i el camí que seguirà C.R. Si no fos així m’enduria una enorme decepció.

Això és el que penso i no crec que m’hagi tornat boig. Ni penso tampoc que el fet de donar la meva opinió serveixi de excusa a molts per insultar, menysprear i atacar encara que sigui anònimament i “internautament”. I és que aquests socialistes no deixen de ser curiosos : Si critiques al PLA (o CR) els fa molta gràcia, però no accepten de cap de les maneres que els critiquis a ells. Quina socialdemocràcia més estranya ...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IMPOSTOS DIRECTES

IMPOSTOS DIRECTES.

Tant se val qui guanyi les properes eleccions Generals. Tant se val els models fiscals que ens puguin presentar els diferents grups o Partits polítics...
És del tot clar, que aviat disposarem a Andorra d’una imposició directa que gravarà el benefici dels empresaris.

No tant sols han estat les pressions dels països veïns, ni els necessaris convenis per evitar la doble imposició, ni les presses imposades per sortir de la llista negra de Paradisos Fiscals...

Ha estat la lògica i el sentit comú.

Lògica, que ja tenia en ment el Partit Liberal quant va guanyar les eleccions l’any 2.005, però que amagava en una clara estratègia electoral : “Nosaltres no posarem mai un impost directe”, deien aleshores.
I van guanyar.

Cert és però que un any més tard ja tenien al calaix el projecte de Llei de l’impost sobre societats. Un impost directe que ens han estat amagant fins ara. Precisament ara l’han tret del calaix, degut a les pressions del nostre “amic” Sarkozy, que demana fets i no tant sols promeses. Diu que no en té prou amb una signatura unilateral. Té raó, no diré que no, el que passa és que s’equivoca en la “forma” i en el “moment”. De totes maneres, si vol “plegar” de Copríncep, a mi no em donarà cap mal de cap. I de passada es pot endur a l’altre Copríncep.

Tornant al tema... Aquesta lògica fiscal, abans esmentada, el nostre Govern l’ha dut amagada en un calaix fins fa poc. I ho ha fet tant malament que ara, se els ha notat massa...
M’explico:

En primer lloc, ja va “posar la pota” el Sr. Josep Maria Francino (aleshores, Assessor del Ministeri de Finances, no sé si ara mateix encara continua sent-ho), en la seva ponència en la Jornada Andorrana a Prada de Conflent sobre els models fiscals per a Andorra. Doncs en la mateixa ja ens parlava d’imposició directa. (I així li vaig fer constar, “in situ”, demanant-li si ho tenien guardat en un calaix).
Concretament ens deia : “aquest marc tributari es veurà modificat per l’aprovació al llarg de l’any 2007 d’un impost sobre els beneficis de les societats”.
(Pàgina 170 del llibre : Els Models de fiscalitat per a Andorra. Publicat per la S.A.C. Sobre la 19a diada Andorrana del 19 Agost 2006).

O sigui, un any després de prometre que no posarien impostos directes ja tenien el projecte de Llei enllestit. D’això, jo en dic :
MENTIR.

Ara, el mateix Govern ha “posat també la pota”. Publicant a la Web de Finances com a novetat, amb el títol de : “DESTAQUEM”, el projecte de Llei d’impost a les societats, i el projecte de Llei de l’Iva. Com si fos la presentació d’un nou producte, i a més demanant aportacions al “personal”...

Ara precisament, ens demanen la nostra opinió ?

No em vull posar en la legalitat o no, de publicar un projecte de Llei en una pàgina Web, encara que sigui estatal.
Es igual...
Encara que sigui tard, val més això que mai.
I sobre el fet de que demanin la nostra opinió. Si més no, la opinió dels que estem treballant en un tema concret...
Ho trobo perfecte i els he de felicitar.

Aquests projectes de llei no els han fet ara, degut a les pressions, però si els han “penjat” ara. I com que no els poden entrar al Consell General, doncs els passen a França i els pengen a Internet.
D’això se’n podria dir : FER MALAMENT LES COSES... Però ho accepto.

El problema és que, ho fan tant malament i a corre-cuita, que es nota massa que el projecte de Llei ha estat modificat a darrera hora. Fins i tot, fa un pèl de gràcia...
Hem torno a explicar:

Inicialment, tant sols havien previst un impost sobre les societats i ara han hagut d’afegir l’impost sobre activitats econòmiques. Això ho han fet tant a corre-cuita, que han hagut d’afegir-ho al títol del projecte de Llei i en una disposició addicional segona. I es que quant les coses es fan tant malament, si a més et donen pressa, encara es fan pitjor.

Els altres Grups, Formacions, Partits o Plataformes... Ja ens han parlat sempre de imposició Directa. Per tant en aquest aspecte no ens enganyaran. El problema es que, guanyi qui guanyi, el canvi en matèria fiscal l’haurà de fer ràpid, amb l’agreujant de que encara no disposem de cap comptabilitat, ni tant sols tenim la certesa dels dipòsits de comptes.

En definitiva, que hem perdut el tren per obrir el calaix massa tard, però no ens quedarà altre remei : Posar-nos les piles ràpidament i aprovar la Llei de impostos sobre beneficis dels empresaris. I també la Llei de impost indirecte (IVA).
Les lleis de la renda dels no-residents i de la renda de les persones físiques, no corren tanta pressa. Però tampoc seria convenient guardar-les molt de temps al calaix. A pesar de tot, benvinguts siguin uns impostos més justos. I benvinguda sigui també la manera d’actuar del nostre Govern, fent partícips als demés... que espero no sigui tant sols una actitud electoralista.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - VERGONYÓS COMITÈ LOCAL

UN COMITÈ LOCAL DE VERGONYA.

ESPECIAL : LLISTA DE L’ALTERNATIVA.

Dedicat especialment al: Comitè local del Partit Socialdemòcrata de Sant Julià de Lòria. (Tal i com vaig prometre fa uns dies).

Que el Partit Socialdemòcrata obvia la existència del Comitè local de Sant Julià de Lòria ho vaig poder comprovar directament ara farà quatre anys quant era jo el Candidat territorial de l’Alternativa en aquesta vila. Fet que es va demostrar en una ajuda pràcticament nul·la. Econòmicament, nul·la pel que fa referència a avançar els diners necessaris. Políticament nul·la, pel que fa referència a la llista nacional, amb una participació laurediana en llocs elegibles, inexistent.

Aleshores, al menys no ens varen col·locar gent aliena al comitè com han fet aquest cop. Van respectar, com no, la llista territorial. Potser perquè no tenien res més a fer, tampoc hi havia molt on escollir. Però van obviar totalment la vila de Sant Julià de Lòria en la llista nacional. Pel que es veu, poder disposar d’algun Conseller de Sant Julià no interessa en absolut al Partit.

“ A Sant Julià de Lòria, tenim una assignatura pendent “. Va reconèixer aleshores, el President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata.
Quatre anys més tard ha tornat a suspendre la mateixa assignatura. I això passa per no estudiar gens en absolut. O per estudiar massa, el seu rebuig a la parròquia.
Ja ho vaig dir fa temps : Sempre tindrà, aquesta assignatura pendent.

De tots és sabut que la vila de Sant Julià pertany al PLA, ara CR, o més ben dit UL, o tant se val com es vulguin anomenar...
Els Socialdemòcrates sempre hi hem “jugat” aquí, en camp contrari, a “Can Pintat de Groc”. Però sempre “jugarem” fora de casa si no hi creem el nostre propi camp. Encara que sigui petit, però nostre, “Can Sociata”...
Si els residents, electors o no... Els lauredians, per dir-ho d’una altra manera, no ens “veuen” mai enlloc, difícilment serem mai “creïbles”.

La candidatura territorial, un cop més, importa ben poc al despatx de l’Avinguda Meritxell o al despatx del carrer Verge del Pilar. Qualsevol és vàlid per anar a “cremar-se”. Es igual qui vagi de número ú o de número dos. Total, tampoc hi tenen res a fer...
Tot i així, on ha anat a parar la vella guàrdia del comitè local? Els que hi són des de el principi ? Els que ja no hi són ? I perquè no hi són ?
Masses preguntes ? Potser si...
En definitiva : El comitè local, o bé no ha tingut res per presentar o bé no l’han deixat.
El mateix ha passat amb el representant lauredià a la llista nacional.
És del PS ? NO. És del comitè ? NO. Ha tingut mai alguna relació amb... ? NO.
És funcionari ? SI.

Curiós resulta també que, per davant del representant lauredià a la llista nacional, hi figurin dos representants de Escaldes, dos de Ordino, dos de Andorra la Vella i la representant de Canillo. Demostra clarament que per al PS, el sud tampoc existeix, i això és una pena...
Tant sols em mancava sentir al “nomber two” de la llista nacional de l’Alternativa, tot dient : “que s’ha seguit l’ordre territorial, o parroquial”. “Manda guevos”, que diria una altra persona que no ve al cas.

I ja per acabar:

Que l’Alternativa està oberta als independents ? Ja ho sabem ...
Que al comitè local no hi ha res de l’altre món ? També ho sé ...
Que aportar funcionaris a les llistes és important ? No diré que no ...

Però obviar una vegada més als militants del comitè local és una vergonya. I el mateix comitè local n’és una altra, doncs tothom calla, dissimula, ningú es queixa o dimiteix. O ja els està bé, o no en saben més. O les dues coses alhora.

Sobre el fet de que ja els vagi bé ...
Hauria de dir que segurament així és, doncs fa quatre anys ningú es volia presentar de candidat. Suposo que aquest cop ha passat el mateix.
Sobre el fet de que no en saben més ...
Seria perdonable, sempre i quant ho acceptessin.

Per aquest motiu i per molts més, afirmo que : aquest comitè local del Partit Socialdemòcrata, és un comitè local de vergonya.

Finalment, hem demano el següent:
De que serveix treballar durant tants anys ?
De que serveixen tantes reunions ?
De que serveix repartir programes ?
De que serveix penjar cartells ?
De que serveix demanar expulsions ?

Si a l’hora de la veritat, al Partit SOCIAL-NO-DEMÒCRATA, no et tenen en compte per res.
Tant sols serveix al Partit per a fer la feina bruta i a més, gratuïtament.

No es d’aquesta manera, tornant a deixar el Consell General sense cap representant de Sant Julià de Lòria, que aixecarem el Comitè local.
Ara que, amb el que ha quedat al mateix Comitè local, tampoc val la pena : Un, equip ?
NO. Un Comitè local de vergonya.

Un desig... (afegit):
Potser algun dia podré tornar al Partit Social-no-demòcrata si aquest es transforma en Socialdemòcrata, perquè no ?
El que tinc molt clar, és que mai hi tornaré amb aquest vergonyós Comitè local.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - M HO EXPLIQUEN.

“ME HO EXPLIQUEN” ?

Es sabut que una Llei no es pot fer mai amb caràcter retroactiu. Es a dir, no es pot aplicar mai als “fets” succeïts abans de la seva publicació i entrada en vigor. Per exemple, si la comptabilitat és obligatòria a partir de l’any 2.009, no et poden demanar la del 2.008.

Llegia, el dia 3 de Març del 2.009, al diari d’Andorra unes declaracions de la Ministra d’Afers Exteriors, Meritxell Mateu, en les que ella mateixa no ens ho deia, però si “altres fonts” :
“Que ha quedat clar a l’inici de la negociació que els dipòsits que es troben actualment en el sistema bancari nacional no es veurien afectats per la retroactivitat i per tant mantindrien el secret bancari”.
M’ha fet sempre molta gràcia això de, “altres fonts, fonts properes a...”, com si el periodista es volgués amb aquestes paraules treure les “puces” de sobre. Que vol dir “altres fonts” ? Ah ... “Se siente, se nota, pero no es mío”, “Me ho han dit”, “Ho haveu vist” ?

Doncs jo vull que m’ho expliquin. Qui sigui ...

El tema del secret bancari no és una Llei que s’hagi d’aprovar i entri en vigor a partir d’una data determinada. Seria, si arriba el cas, un secret que deixarà de ser secret. I deixarà de ser secret pel que hi ha i pel que pot venir, que dit de pas, ja no hauria de venir doncs no estaria permès.

No sóc partidari d’aixecar el secret bancari, doncs aquests diners que tenim a Andorra són els que precisament estant aguantant Andorra com a país i com a tot. Però d’aquí a afirmar que mantindrem en secret el que ja ha entrat i “xivarem” tot el que entri a partir d’ara, hi ha un camí molt llarg.
El problema consisteix en que com no sé qui ho ha afirmat, no puc criticar ni a la Ministra, ni al periodista. He de criticar a “altres fonts”.

Continua l’article en qüestió dient :
“Si l’acord finalment se signa, el Govern es comprometrà que quant un país de l’OCDE investigui una persona o empresa per frau fiscal el Principat faciliti dades sobre si els diners estant dipositats a Andorra. La informació serà aplicable només als fons dipositats a partir de l’entrada en vigor de l’acord”.
No, no i mil vegades no. Qui ho ha dit això ? El Govern o “altres fonts” ?
Quant varen entrar aquests diners ja es tractava d’un frau fiscal i si tornen a entrar després de l’acord seguiran sent un frau fiscal.
Tot això és un exemple més del que vol dir fer-se l’andorrà.

Passem al que si ha va dir la Ministra:
“De moment s’està en el bon camí”. Ostres, tant sols de moment ? Ah, que ja sabia que el Cap de Govern en funcions signaria una declaració unilateral el dia 10/03 ? Per cert, que hi diu a la declaració ?
“La sensació després de la primera reunió a París ha estat molt positiva”. Val... Per a qui ? Per al Sarkozy i per al Pintat ? Després de la segona reunió encara sembla més positiva, per als mateixos...
“L’executiu confia que la signatura és possible abans del 2 d’abril”. Doncs, s’ha signat. I en plena pre-campanya-deblacle-electoral, sense el consentiment de ningú.
“París voldria firmar primer l’aixecament del secret i posteriorment alliberar la retenció a l’origen ... si ho féssim ens quedaríem sense armes per negociar”. Doncs ja ho ha fet. I ara el Cap en funcions ens diu que “competim amb les mateixes armes que altres jurisdiccions”. En teníem de armes ? Si no tenim exercit, tenim caçadors i tiradors i punt. I diner negre.
“L’executiu treballa perquè hi hagi el màxim de transparència”. La veritat, no es nota gaire. A banda de que “la declaració signada no obliga el proper executiu”. Com pot doncs comprometre’s a aprovar una Llei abans del 15/11 si no sabem qui hi haurà al Consell ?
“El cap de Govern ho ha dit des de l’inici”.
El problema, és que ningú s’ho ha cregut. I ara, tot i la signatura ningú ho creu. Bé, gairebé ningú.

Continuarem amb el que va dir el representant de la Comissió Europea a França, Yves Gazzo:

“El més important per a mi és la transparència”. Doncs amagar els diners que ja han entrat no ho és precisament un exemple de transparència.
“No s’ha de jugar els uns contra els altres”. Aquí, he de reconèixer que m’he perdut. Ja només ens mancava jugar a res en absolut. Per jugar estem.
“La fiscalitat és una qüestió molt delicada a Europa des de fa molt de temps perquè les economies tenen nivells diferents”. I a mi què ... Nosaltres no estem a Europa, o si ?

Resumint :

Algú hem pot explicar tot això perquè jo ho entengui ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - EL VOT DE LA VERGONYA.

EL VOT DE LA VERGONYA.

No parlaré avui de cap llista ni de cap candidat per raons evidents : quant estic escrivint aquestes línies i quant les enviï al diari, encara no s’han presentat les llistes dels candidats. Ja en conec alguns, però per experiència sé que sempre hi ha canvis de darrera hora. I a la llista de l’Alternativa, ja li dedicaré un “especial”.

Perquè el títol d’aquest escrit ?

Senzillament perquè penso exercir el meu dret i el meu deure a votar. Votaré, però aquest cop ho faré amb vergonya.
Vergonya, aquesta és la paraula que he triat per definir la situació que tots hem viscut en el període de preparació de les llistes electorals que avui surten publicades.
Vergonya, és el que sento i he sentit tots aquests dies en veure com s’han anat succeint els fets, els noms, els Partits, les Plataformes, els pactes, els trencaments, els abandons i tot plegat.
Vergonya, es el que haurien de tenir molts i que no tenen o ho amaguen.
Vergonya, es el que senten molts però també ho dissimulen.

Perquè vergonya ? Doncs per als següents motius :

Per la “banda” Liberal, la disbauxa ja va començar ara fa més de dos anys amb les eleccions Comunals, on ja varen perdre “pistonada” a Encamp, Escaldes, Andorra la Vella i Ordino. Lluny d’arreglar les coses i “fer-se ho mirar”, han disparat la “disbauxa” fins a límits insospitables. En un país “normal”, un Partit amb aquestes característiques desapareixeria. Aquí, fins i tot pot tornar a guanyar unes eleccions. Més tercermundista no pot ser la situació.
Una banda, on trobar un candidat s’ha convertit en la “conya” més gran de tota la historia del nostre país.

Per la “banda” Social-no-demòcrata, el Partit dels “muts”, no existeix la disbauxa (aparentment) perquè no varen guanyar en cap ocasió. Ells també han anat deixant plomes pel camí, perdent bons adeptes i guanyant-ne de nous (encara no els han cremat), però com que tot gira al voltant d’una sola persona que fa i desfà les llistes al seu gust, aquí no passa res fins que algú es revolti. I es revolti amb més convecció que “intents” anteriors que no varen arribar enlloc.
Una “banda” on els candidats són “imposats”. Amb una parròquia, la de menys alçada de totes, per posar un exemple, on cap persona que utilitzi el cap també per pensar, mai hagués acceptat cap lloc que no fos entre els 7 primers de la llista Nacional.

La “colla” dels Verds van fent, al seu aire, a la seva manera, amb les seves llistes i amb el seu programa. Per cert, que fàcil és fer un programa quant saps que no guanyaràs mai. Fins i tot pots prometre de portar el mar a Andorra. Haurien de ser una mica més seriosos i pensar també en com s’han de pagar les promeses.

Una altra “colla” d’amics, de la que ningú en parla, que a hores d’ara quant estic escrivint aquestes línies encara no sé si faran llista nacional o tant sols parroquial, els “Ueneperos”... Molts ni tant sols els coneixen, altres no els han tingut mai en compte. I si finalment, tant sols fan llista territorial, això no val per res en unes eleccions Generals.

I per acabar, la “banda” centrista ...
Aquí englobo totes les “deixalles” de tots els grups haguts i per haver, tots els grups que de per sí mateix no han arribat mai enlloc, (com per exemple els Res-definits, i d’altres), totes les persones que no han trobat cap “niu”, però que finalment han acabat muntant “quelcom” : un suposat canvi. Consti però, que al moment d’escriure aquestes ratlles encara no estic convençut de veure les llistes del canvi a Andorra. Un grup amb una sola idea : no volen ni al PLA (al menys aparentment), sigui qui sigui el candidat. Ni al Jaume, únic candidat de l’altra banda (la dels dimonis peluts).
Encara que m’atreviria a dir : que fins i tot molts integrants d’aquest suposat centre encara en aquests moments estarien estudiant ofertes liberals. Per sort quant vostès llegeixin aquestes línies, si ho fan, tot aquest dilema ja estarà aclarit.
Una “banda”, on van buscant gent pels bars per figurar de suplents a les llistes territorials. Una “banda” que es vol fer dir de Centre.

Per tots aquests motius el dia 26 d’ Abril votaré amb vergonya, però votaré.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - NO TENIM CAP OPCIÓ DE CENTRE

La foto és una "urna electrónica".
NO TENIM CAP OPCIÓ DE CENTRE.

Es tractava d’una quimera, d’una il·lusió, d’un desig, d’una esperança... Realment, no sé com anomenar-ho, però aquesta era la meva idea, i penso que també era la idea de molta gent: Una veritable opció de Centre a la que poder votar. Un grup situat entre la extrema dreta del PLA i la suposada esquerra del PS. Un grup no supeditat ni als uns ni als altres, totalment independent, que mirés tant sols pels interessos del país.

Desgraciadament, les “coses” no han anat així i aquesta opció no existeix. Aquesta opció, encara que realment tampoc fos ben bé de Centre, sinó d’un centre entre els dos grans Partits, no figurarà a les llistes electorals.

Hi figuraran, com sempre, el PLA i el PS i altres que donaran i estant donant el seu suport al PLA. En resum, el mateix bipartidisme de sempre.

I no és que el bipartidisme sigui dolent, pràcticament a tot arreu funciona de la mateixa manera. El que és dolent es que ens vulguin fer creure allò que no existeix. Que ens vulguin fer creure en “l’altra opció”, quant solsament es tracta d’una estratègia electoral.

D’una banda l’opció Nou Centre. Centre de què ? Que ja s’anomenava com “el submarí del Senyor Pintat”. Que ara de cop, han “perdut” els acords amb el que havia de ser el candidat del PLA i estant buscant pactes territorials i fer una llista Nacional conjunta amb el mateix PLA. Al meu entendre, han perdut tota credibilitat, si es que en tenien alguna.
Sincerament, no entenc com persones que tenien inicialment la idea de consens general, realment el que volen és un consens unilateral. O potser es tracta d’una estratègia electoral ?

D’altra banda Andorra pel canvi. Quin canvi ? Si pràcticament son els mateixos que ja estaven amb el Partit Liberal. Com poden imaginar que els electors podem creure en algun canvi ? O potser es tracta també d’una estratègia electoral ? Aquesta banda s’anomenava “el submarí del PS”, res més lluny de la realitat.

En una banda bastant diferent, els que encara no s’han acabat de definir, una sèrie de persones que també volien el consens però que varen quedar “despenjats” de la carrera. Unes persones que reclamaven també un canvi i varen quedar ells mateixos “escanviats” per no res, en el més trist anonimat. Amb qui pactaran ? Si es que ho fan. Amb Nou Centre, amb Andorra pel canvi o directament amb el PLA ? O es que es tracta també de una estratègia electoral ?

A l’altre costat de tot aquest “enrenou”, el PS. Que no vull anomenar Partit Socialdemòcrata perquè la democràcia la van perdre ja fa un temps. Sens dubte el Grup mes ben estructurat i treballat, ho reconec. Però amb les mateixes “cares” de sempre... No hi ha res més al darrera ? Doncs, potser que sigui així, què hi farem ! Solucionaria el PS tots els mals del país ? Si no guanyen no ho sabrem mai. I segurament així serà, doncs el suport o els pactes parroquials seran amb el PLA i mai amb el PS. I tal com està el sistema electoral pocs canvis trobarem.

No, no m’oblido dels Verds i de la UNP, senzillament es que no hi compto en absolut. I el que tinc molt clar es que mai donarien suport al PS. Com tampoc li donarien mai suport, encara que no s’integressin enlloc : ni Units per al Progrés d’Encamp, Acció Comunal d’Ordino, Unió Laurediana, Segle21, Unió del poble, RD, GDP, Progrés Comunal, CDA ...

Així doncs, penso que el PLA, tot i els desastres ocasionats fins a la data, tot i que es podran veure “afectats” per una pèrdua de vots en la llista Nacional, parroquialment tenen totes les de guanyar.

Així és, no hi ha més opcions. I de totes les que hi ha, de Centre (o que estigui al centre), cap ni una. No podrem votar doncs cap opció Centrista.

El T.E.D. no es presentarà en aquestes eleccions. Tampoc seria del tot una opció centrista, però molt més de Centre que l’Apc, Nou centre o qualsevol de les llistes parroquials englobades o no dins d’aquests grups.

Fer creure a tothom en una opció de Centre no deixa de ser una estratègia política, o potser serà que jo no hi entenc en política... O potser es que el nostre país no és un país de centre.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - EL CASAL DE L'ESPORT.

EL CASAL DE L’ESPORT.

Comentaris a una entrevista publicada al Diari d’Andorra, el 10 de Febrer al Sr. Víctor Filloy, Secretari d’estat d’Esports...

Trobo massa bona la nota de 4 sobre 5 sobre els serveis que ofereix el Casal de l’Esport, donada per les Federacions Esportives.
Com es nota que jo no vaig votar. He de dir però, que tampoc ningú hem va demanar el meu vot.
El que hem demano és :
Quins serveis ofereix el Casal de l’ esport a les Federacions ? Quin material subministra a les mateixes ? Pot ser, per exemple els arxivadors que vaig sol·licitar i em van denegar ? Contestant-me que tant sols subministren els fulls de paper Din A4.
En la nostra feina a les Federacions, necessitem en material d’oficina, quelcom més que uns simples fulls de paper. I en qualsevol feina administrativa, val a dir...

En primer lloc, valorar tant sols sobre 5 punts ja és limitar un tant el marge de satisfacció. I dubto molt que aquesta valoració s’aproximi massa a la realitat. Normalment se sol valorar de 0 a 10 (com a mínim). I a banda d’això, com volen que els valorin les Federacions ? Amb mala nota ? Per veure reduïda encara més la subvenció de Govern ?
Si estic d’acord amb el Sr Filloy, en el fet que les beques ARA, el programa de Alt rendiment, son de gran ajuda. I si les paguessin a temps, encara serien de més gran ajuda, doncs les Federacions no es veurien obligades a anticipar els diners.

En segon lloc, celebro que reconegui que l’emplaçament del Casal de l’esport no acaba de ser l’ideal. Aquesta valoració no la feia vostè al principi, quant jo ja hem vaig queixar. Dubto molt però, que emplaçar ara el Casal de l’esport a Ordino sigui el lloc més idoni.
El que hem molesta, i molt, es que ara comenti que “no cal que ens amaguem”, quant fins a la data ho han mantingut amagat. Lloant fins i tot les “magnífiques instal·lacions.
Si algú no sap on estant ubicades les oficines de les Federacions, simplement quant vegi a la tele els partits de futbol sala, per exemple, son aquelles finestretes que surten al darrera de les porteries. Una mena de “colmena” d’abelles en forma de despatxos de mínimes dimensions. I que, dit de pas, són un perill per als esportistes, i dubto molt que les distàncies amb les porteries estiguin homologades o permeses ...

Muntar uns despatxos prefabricats per a “Liliputians” en el lloc on hi havia unes grades i amb dos pisos d’alçada no es tracta d’un servei gaire correcte.
Passar una calor sufocant a l’estiu i un fred horrorós a l’hivern no va en acord amb un bon servei.

Tenir una xarxa ADSL, o del tipus que sigui, i que els “mails” es perdin i no arribin mai a les Federacions no es un síndrome de bon servei.
Uns passadissos amb goteres per tot arreu forma part d’un bon servei ?

Finalment m’agradaria donar-li un consell : No retallin tant les subvencions, perquè existeixen moltes despeses que Govern no cobreix però que les Federacions tenen igualment. En vol un exemple ? : Material d’oficina, telèfons mòbils, carburant i aparcament dels vehicles, salaris del personal no esportiu, amortitzacions, despeses de representació, altres subministraments ...
A banda de totes les despeses que ara si cobreix el Casal però que en l’exercici anterior ja s’havien fet efectives i vostès van eliminar de la subvenció.
I a banda, sobretot del descobert bancari, que s’ha de tornar i que vostès no permeten incloure en el pressupost.
Que pretenen ? Que al igual que fa el nostre Govern, no es retornin mai els deutes ? Això no funciona de la mateixa manera.

I no em vingui ara a comparar el pressupost de l’estat andorrà amb el pressupost del F.C. Barcelona, com intentant excusar les seves retallades pressupostàries. Primer de tot, vostè no n’ha de fer absolutament res del pressupost del Barça, i en segon lloc tant sols li recordo que el Barça té mes socis que habitants el nostre país. I no compari “peres” amb “llamàntols”.

I per favor :
Srs. Directors i altres alts càrrecs de Govern, deixin els articles d’opinió per als “opinadors” que no ens guanyem la vida amb això, no pretenguin justificar la seva mala feina amb aquests mitjans que s’han posat de moda. Endemés que, escriure un article d’opinió per a no dir absolutament res, no val la pena.
Gràcies.


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - UN NOU PARTIT

UN NOU PARTIT.

Ha nascut un nou Partit polític, es diu T.E.D.
El significat d’aquestes sigles val més que no el demanin, no és apte en horari infantil i molt menys publicable en un diari, encara que sigui gratuït.

Sempre havia pensat que un Grup Polític era quelcom seriós, amb uns estatuts degudament preparats, presentats i aprovats pel nostre Govern. Com una Associació, vaja... Més que res, degut a que no tenim cap llei que reguli els Partits polítics.

Tot d’un cop, m’han “trencat” aquesta idea amb la creació de les plataformes. Cert és que per crear una plataforma no es necessari cap estatut, cap permís, cap mena de tràmit... Tant sols es necessari enganyar unes quantes persones i ja està feta la plataforma.

Per cert, hem recorda la plataforma de camioners que es va crear fa poc temps, un parell d’anys si mal no recordo. I que el seu creador va abandonar en veure que les coses anaven “mal dades”.

La meva pregunta és : Abandonaran també el “vaixell” si fa aigües, abandonaran aquestes plataformes de recent creació ? Per exemple... si no obtenen cap Conseller ? Si el resultat electoral resulta ser un “fiasco” ?

Resumint,

En aquestes plataformes es sol col·locar un líder, que és la persona que “tira del carro”. En una d’aquestes, han col·locat un Ambaixador (ex Ambaixador, més concretament), en una altra d’aquestes han col·locat un “escriptor” d’articles d’opinió, una persona que du una trentena d’articles publicats.

A la plataforma T.E.D. el líder és una persona que du més de 300 articles d’opinió publicats i un nombre molt superior d’articles no publicats ( o no enviats a cap mitjà de comunicació).
Aquesta nova plataforma no aspira a presentar-se a les properes eleccions Generals, sinó que conseqüentment amb la comparativa de articles publicats, opta a aspirar a ser Rei del país andorrà.

Directament, ja no hi hauran més eleccions. Andorra serà una Monarquia on tothom estarà sota el mandat del T.E.D. El Rei serà el líder d’aquest Partit ja que resideix al país des de fa més de cinquanta anys, no com altres líders que no hi han residit mai.

Sincerament, i amb tots els respectes deguts :
Com es pot crear una plataforma política similar a l’APC, amb un líder expert en intangibles que ha fet una trentena d’articles en contra de l’actual Govern ?
Com una sèrie d’andorrans de soca-rel han permès aquesta “imbecil·litat” ? Realment ningú més ha acceptat a encapçalar aquesta plataforma ?
Tant mancats estem de líders autèntics ?
Com es possible que famílies andorranes de tota la vida, molt més antigues que la meva presencia en aquest país, hagin acceptat que una persona que no té res a veure amb elles encapçali el seu projecte polític, si es que n’hi ha algun ?
No hi entenc res, d’una banda veig les ànsies en agafar una de les tant estimades cadiretes, i d’altra banda veig que ningú vol donar la cara per agafar la cadireta principal.

La solució,

Seria potser doncs un nou Partit, el T.E.D. Una mena de dictadura on tothom passés pel tub i punt. Potser seria el millor pel nostre país.

Aquest partit passaria a governar i tant sols estaria controlat per la banca. Qui posa els diners sinó ?
No existirien ni assessors, ni contractes blindats, ni Consellers, ni Ministres, ni Directors, ni càrrecs de confiança...
Tant sols treballadors.
Fins i tot podrien tenir un salari més elevat del que tenen.
De ben segur els pressupostos serien equilibrats.
Fins i tot es podria eixugar el deute.

Seriosament,

Tot el que han llegit, si ho han fet és simplement una broma, un acudit, una sàtira o com ho vulguin anomenar. Esta molt lluny de la realitat. Simplement, tant sols espero que els faci pensar una estona de cara a les properes eleccions Generals.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - JO TAMBÉ SÉ SUMAR.

JO TAMBÉ SÉ SUMAR.

EL DEUTE QUE ES POT EXPLICAR:
Resulta evident que el nostre Govern té un deute molt elevat que a hores d’ara ningú coneix exactament a quant ascendeix, degut a que l’exercici 2.008 no està tancat, però que es pot deduir fàcilment. Aquest fet ha portat a declaracions, discussions, controvèrsia i poques explicacions intel·ligibles per al ciutadà de torn. A banda de sentir dir, que “un” menteix i que “l’altre” amaga dades.

Existeix un endeutament que, efectivament, si es pot explicar, ja que està publicat a la web del Tribunal de Comptes.
Es el saldo al 31/12/2005 de deute públic a llarg termini amb entitats bancàries i que ascendeix a 260 milions de euros.
Disposem també de la liquidació pressupostària del 2006 que ens va deixar un dèficit de 71 milions de euros.
Disposem també de l’execució pressupostària de l’exercici 2007 que ens va deixar un dèficit de 31 milions de euros.
Seria fàcil doncs endevinar que el deute total a final de l’exercici 2007 ascendeix a 362 milions de euros.
Però ho tenim encara més fàcil ja que disposem de les dades de l’endeutament publicades pel Ministeri de Finances a data 31/12/07, on ens donen el detall de l’endeutament sumant al deute públic (260 milions) les pòlisses de crèdit (110 milions), deixant el total de l’endeutament en 370 milions de euros.

Si som espavilats podem consultar també el Balanç publicat pel mateix Ministeri (segons el Pla general de comptabilitat pública de 1999).
Aquí trobem un Passiu Financer (es el que deguem o hem de pagar) de 474 milions de euros. I un Actiu Financer ( es el que tenim o hem de cobrar) de 21 milions de euros. El que ens dona un endeutament total de 453 milions de euros.
Aquesta diferència de prop de 83 milions no ens l’amaga el Ministeri, però si es pot dir que la dissimula una mica, degut a que ens transmet tant sols el deute amb les entitats financeres, obviant el deute amb els creditors (o es que no teníem intenció de pagar ?).

EL DEUTE QUE NO ES POT EXPLICAR (AL MENYS DE MOMENT).
Les dades anteriors es poden trobar a la web del tribunal de comptes i a la web del Ministeri de Finances. Son per tant dades públiques.
Les dades que no podem trobar enlloc son les que corresponen a l’exercici 2008 (al menys en la seva totalitat), doncs no estan tancades ni aprovades ni publicades. Però si les podem trobar parcialment, en la desviació pressupostària fins al tercer trimestre del 2.008, aquestes si són públiques. La diferència l’hem d’intuir doncs (almenys en part).

Per l’any 2008 ja sabem que es varen pressupostar com a ingressos 60 milions que no es tenia la intenció de pagar. Com es normal aquests milions no van entrar mai a la caixa, tampoc haguessin entrat mai encara que s’ajornés el seu pagament a 40 anys (ni tampoc les podíem eliminar, degut a que les devíem). Varen mancar doncs 60 milions que el nostre Govern havia d’estalviar en tant sols un trimestre (segons va anunciar). Ho va fer així ? No, perquè ja tenim constància d’un dèficit de uns 40 milions al final del tercer trimestre (25 milions corresponents al mateix tercer trimestre). Ens manca el darrer trimestre, però podem intuir que serà perfectament d’uns 20 o 25 milions més, amb els que arribarem als 60 anunciats, sense cap problema.

El deute podria ser doncs a hores d’ara (i podem assegurar que és), d’uns 513 milions de euros. N’hi ha que diuen que 500, altres que 550. Aquests càlculs són sempre intuïtius, però molt aproximats.

Ens trobem ara ja immersos dins de l’any 2009 amb el pressupost ja aprovat i amb una nova sorpresa :
En l’apartat de ingressos hi figuren 90 milions que havíem de ingressar per l’ajornament del túnel dels dos Valires a 40 anys. CDA + Segle21 no van acceptar aquesta concessió i aquests milions no entraran mai a la nostra caixa.
Ens mancaran doncs 90 milions més ? No ho sabem encara, però podem intuir perfectament que així serà.
Si s’executa tot el pressupostat en despeses tindrem un deute total a finals del 2.009 de 600 milions ? No ho sabem amb certitud, però podem un altre cop intuir, que així serà.

En qualsevol cas no podem parlar de fallida tècnica, com assegura un expert en “intangibles”, ja que “comptablement” disposem d’un actiu fix (immobilitzats), de 916 milions de euros que cobreixen aquesta possible fallida tècnica. Però degut a que difícilment podrem vendre les carreteres i altres inversions, si que podem afirmar que ens trobem en situació de suspensió de pagaments (no podem pagar el que deguem). Fet que no es produeix de moment ja que unes entitats anomenades bancs ens van deixant diners (i que duri per molts anys). Es produiria aquesta suspensió de pagaments si ens fessin retornar tots aquests diners prestats, de cop.

En tot cas, no ens hauríem de preocupar massa perquè el Govern no es una empresa i té capacitat d’endeutament, pot endeutar-se doncs.
Fins a quin import ?

Sense oblidar també que els 260 milions de deute, inicialment històric (pertany al Govern anterior), caduca aquest any. Espero que no ens el facin retornar i el renovin, pagant un altre cop uns quants anys més, tant sols els interessos. Si no fos així podríem afirmar que estem “cuits”.

La conclusió a tot plegat es que no es tracta d’una empresa sinó d’un Govern, que aquest té capacitat d’endeutar-se, però que si ens anem endeutant sense parar, al final farem un “pet com un englar”, com diuen a la ràdio.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - UN ALTRE QUE ENS PREN PER IDIOTES

UN ALTRE QUE ENS PREN PER IDIOTES.

El passat dia 28 de Gener escoltava “perplex” a la ràdio, les declaracions del Conseller General del Grup Socialdemòcrata, membre de la Comissió d’Economia, Sr. Jordi Font :

Afirmant que va ser un oblit no crear un règim sancionador per incompliments de la Llei de Comptabilitat. Més concretament es referia a la manca de cap sanció al fet de no dipositar els comptes, serà que no té cap interès en dipositar-los ?

Aquest Conseller General, o té molt mala memòria o ens amaga alguna cosa, doncs ell mateix, a instàncies de la Comissió de Economia i Finances del Partit Socialdemòcrata va formular una esmena per incloure un règim sancionador.

Si té mala memòria, li recomano menjar “cues de pansa”, que diuen que van molt bé. Si ens amaga quelcom, vol dir que els dos altres Grups Parlamentaris el van convèncer de que no era adequat posar sancions.
En tot cas, aquest cop no s’equivoca com el dia de les explicacions del càrrec de l’ISI en les factures de la STA (ara SOM).
De totes maneres, aquesta vegada ja no es podrà sentir dolgut o ofès pel meu escrit ja que no formem part del mateix equip (ni ganes). I els del seu equip no em podran acusar de rentar la roba bruta fora de casa (ja no estic a la seva casa).

Extret del Butlletí del Consell General :
Núm. 57/2007 Procediment Legislatiu Comú. Publicació de l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Economia en relació al Projecte de llei de la comptabilitat dels empresaris.

Esmena 18 (D’addició). Presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata.
“Es proposa afegir un nou paràgraf, que clouria l’ Exposició de motius, amb el redactat següent:
Finalment, el Capítol V estableix el règim sancionador, amb la tipificació de les infraccions a la llei i les sancions que hi corresponen, les quals es determinen atenent la naturalesa de la infracció i a la dimensió de la societat infractora”.

Esmena 76 (De modificació). Presentada pel Grup Parlamentari Liberal.
Dipòsit de comptes : 4- “L’incompliment d’aquesta obligació és objecte d’anotació en el Registre de Societats i de publicitat per part d’aquest.”

Esmenes transaccionades i aprovades per unanimitat :
...
Esmena 76 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació de l’apartat 3 de l’article 38 i addició d’un mou apartat 4.
...
Esmenes no aprovades :
...
Esmena 18 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) d’addició d’un nou paràgraf que clouria l’exposició de motius.
...

Resumint : L’esmena que proposava sancions no es va aprovar i l’esmena que proposava tant sols anotacions, si es va aprovar.

Sr. Font:

No ens vulgui explicar ara que va ser un oblit, que es pot arreglar amb modificacions en la propera Legislatura, que no van pensar en preveure sancions. Vostè era i es membre de la Comissió d’Economia i va formar part amb un company seu en el treball de les esmenes a la Llei de comptabilitat. Vostè va presentar aquesta esmena sancionadora, que jo i altres companys del PS li varem escriure. I a vostè li van desestimar l’esmena i algun motiu li havien de donar.

Que s’amaga al darrera d’aquesta manca de sancions en el dipòsit dels comptes ? No serà que tots vostès no els volen dipositar ?

Srs. Consellers en general:

No ens prenguin per idiotes buscant excuses a la manca de règim sancionador en la Llei de comptabilitat. Simplement expliquin que no en varen voler posar. Acabarem abans.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.