SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - PERQUÈ SÉ TANTES COSES

PERQUÈ SÉ TANTES “COSES” ?

Aquesta és una pregunta que hem fan tot sovint : Com és que saps tantes coses ? O bé, estàs molt ben informat, de on ho treus ? Com és que saps tot el que dius si no estàs en cap Partit ?

La explicació és molt senzilla :
Dialogant amb la gent, siguin del Partit Polític que siguin i parlant clar, sense amagar res.
Buscant la informació adequada, als diaris, al bopa, al google... On sigui necessari.

A vegades la explicació encara és més senzilla :
Dient allò que sap molta altra gent però que no s’atreveix a dir. No tinc la “veritat absoluta”, com diuen alguns, ni estic pel damunt del “bé o del mal”, com diuen altres... tant sols dic allò que altres comenten en privat i amaguen en públic.

Les “coses” s’aprenen al carrer, al bar, en una terrassa, en un banc d’una plaça, en una trobada fortuïta... però sempre dialogant. Parlant amb els amics, amb els coneguts i amb els desconeguts. Tant sols cal “trepitjar” el carrer i parlar, comentar i escoltar.

Moltes vegades m’han dit que “pico molt fort”, que sóc massa “àcid”, massa “directe”, massa “independent”...

Jo no ho veig així.
Simplement dic el que penso, intentant no ofendre mai a ningú (encara que molesti) i sense mentir.
Sempre que faig algun comentari molt específic és perquè el tinc documentat o l’he viscut en primera persona. I quant dono la meva opinió és simplement “això”, una opinió, la meva. Podran estar-hi d’acord o no, però tant sols es tracta de la meva opinió. Molts cops fins i tot pot arribar a molestar, però no deixa de ser la meva opinió.

Es com per exemple, quant vaig comentar que ApC i Ps ja havien pactat abans de entregar les llistes electorals. Així ho vaig dir, perquè en tenia coneixement.
En canvi quant dic que ApC obtindrà algun Ministeri, és simplement la meva opinió.

Cada cop “fent més amics”, això em diuen també, però tant em dona.
I de veritat, el dia en que realment “piqui fort” hauré de demanar asil polític en un altre país. Si algun dia expliqués tot el que sé, he escoltat, o m’han dit penso que hauria de marxar a viure a un altre lloc. No em posarien cap demanda o denúncia, doncs no arribarien enlloc, sempre seria la meva paraula en contra de una altra persona.

No es tracta doncs de que jo sàpiga moltes “coses”, molta gent més les sap perfectament però no les diuen. Ells són políticament correctes i jo no.
N’hi ha prou amb no ser políticament correcte perquè t’expulsin d’un Partit Polític ? Es veu que si.

El que trobo molt curiós és que les persones que són políticament correctes, o moltes de elles, quant dialoguen amb mi en privat no ho semblen gens ni mica de políticament correctes. La majoria se’n van de la “llengua” que dona gust.
Això si, l’endemà mateix o al cap de pocs dies els escolto en una tertúlia, a la ràdio, en una entrevista al diari ... I no semblen els mateixos. Els veig per la “tele” abraçats i posant “cara de bons amics”, amb altres a qui han criticat o n’han dit “barbaritats”.
Aleshores penso que jo no arribaré mai enlloc políticament. I penso també : Doncs... m’importa un “rave”.

No es tracta doncs de saber “coses” sinó de dir-les.
Es tracta també de comentar els “rumors”. No de afirmar-los però si de comentar-los. La major part de vegades solen ser certs. En castellà diuen : “Cuando el río suena, agua lleva”.
Resulta molt graciós quant algun personatge surt a la “ona” pública a desmentir algun rumor, doncs aleshores és quant t’adones perfectament que no es tracta de cap rumor sinó de la “pura” realitat.

Resumint :
Jo no sé absolutament res de especial, no sé tantes “coses”... Tant sols les que llegeixo o escolto.
I si per comentar-les en públic, m’han de dir que sóc un “mentider”, aleshores callaré i no contestaré o bé les demostraré.
Hi ha documents, mails, correus, missatges, escrits (anònims o no)... que puc ensenyar i altres que no. Si puc fer-ho els ensenyaré, i si no puc fer-ho passaré per mentider, tant em fa.
I a qui no l’hi agradi, que “si posi fulles”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.