SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - NO TENIM CAP OPCIÓ DE CENTRE

La foto és una "urna electrónica".
NO TENIM CAP OPCIÓ DE CENTRE.

Es tractava d’una quimera, d’una il·lusió, d’un desig, d’una esperança... Realment, no sé com anomenar-ho, però aquesta era la meva idea, i penso que també era la idea de molta gent: Una veritable opció de Centre a la que poder votar. Un grup situat entre la extrema dreta del PLA i la suposada esquerra del PS. Un grup no supeditat ni als uns ni als altres, totalment independent, que mirés tant sols pels interessos del país.

Desgraciadament, les “coses” no han anat així i aquesta opció no existeix. Aquesta opció, encara que realment tampoc fos ben bé de Centre, sinó d’un centre entre els dos grans Partits, no figurarà a les llistes electorals.

Hi figuraran, com sempre, el PLA i el PS i altres que donaran i estant donant el seu suport al PLA. En resum, el mateix bipartidisme de sempre.

I no és que el bipartidisme sigui dolent, pràcticament a tot arreu funciona de la mateixa manera. El que és dolent es que ens vulguin fer creure allò que no existeix. Que ens vulguin fer creure en “l’altra opció”, quant solsament es tracta d’una estratègia electoral.

D’una banda l’opció Nou Centre. Centre de què ? Que ja s’anomenava com “el submarí del Senyor Pintat”. Que ara de cop, han “perdut” els acords amb el que havia de ser el candidat del PLA i estant buscant pactes territorials i fer una llista Nacional conjunta amb el mateix PLA. Al meu entendre, han perdut tota credibilitat, si es que en tenien alguna.
Sincerament, no entenc com persones que tenien inicialment la idea de consens general, realment el que volen és un consens unilateral. O potser es tracta d’una estratègia electoral ?

D’altra banda Andorra pel canvi. Quin canvi ? Si pràcticament son els mateixos que ja estaven amb el Partit Liberal. Com poden imaginar que els electors podem creure en algun canvi ? O potser es tracta també d’una estratègia electoral ? Aquesta banda s’anomenava “el submarí del PS”, res més lluny de la realitat.

En una banda bastant diferent, els que encara no s’han acabat de definir, una sèrie de persones que també volien el consens però que varen quedar “despenjats” de la carrera. Unes persones que reclamaven també un canvi i varen quedar ells mateixos “escanviats” per no res, en el més trist anonimat. Amb qui pactaran ? Si es que ho fan. Amb Nou Centre, amb Andorra pel canvi o directament amb el PLA ? O es que es tracta també de una estratègia electoral ?

A l’altre costat de tot aquest “enrenou”, el PS. Que no vull anomenar Partit Socialdemòcrata perquè la democràcia la van perdre ja fa un temps. Sens dubte el Grup mes ben estructurat i treballat, ho reconec. Però amb les mateixes “cares” de sempre... No hi ha res més al darrera ? Doncs, potser que sigui així, què hi farem ! Solucionaria el PS tots els mals del país ? Si no guanyen no ho sabrem mai. I segurament així serà, doncs el suport o els pactes parroquials seran amb el PLA i mai amb el PS. I tal com està el sistema electoral pocs canvis trobarem.

No, no m’oblido dels Verds i de la UNP, senzillament es que no hi compto en absolut. I el que tinc molt clar es que mai donarien suport al PS. Com tampoc li donarien mai suport, encara que no s’integressin enlloc : ni Units per al Progrés d’Encamp, Acció Comunal d’Ordino, Unió Laurediana, Segle21, Unió del poble, RD, GDP, Progrés Comunal, CDA ...

Així doncs, penso que el PLA, tot i els desastres ocasionats fins a la data, tot i que es podran veure “afectats” per una pèrdua de vots en la llista Nacional, parroquialment tenen totes les de guanyar.

Així és, no hi ha més opcions. I de totes les que hi ha, de Centre (o que estigui al centre), cap ni una. No podrem votar doncs cap opció Centrista.

El T.E.D. no es presentarà en aquestes eleccions. Tampoc seria del tot una opció centrista, però molt més de Centre que l’Apc, Nou centre o qualsevol de les llistes parroquials englobades o no dins d’aquests grups.

Fer creure a tothom en una opció de Centre no deixa de ser una estratègia política, o potser serà que jo no hi entenc en política... O potser es que el nostre país no és un país de centre.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.