dimarts, de febrer 10, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - JO TAMBÉ SÉ SUMAR.


JO TAMBÉ SÉ SUMAR.

EL DEUTE QUE ES POT EXPLICAR:
Resulta evident que el nostre Govern té un deute molt elevat que a hores d’ara ningú coneix exactament a quant ascendeix, degut a que l’exercici 2.008 no està tancat, però que es pot deduir fàcilment. Aquest fet ha portat a declaracions, discussions, controvèrsia i poques explicacions intel·ligibles per al ciutadà de torn. A banda de sentir dir, que “un” menteix i que “l’altre” amaga dades.

Existeix un endeutament que, efectivament, si es pot explicar, ja que està publicat a la web del Tribunal de Comptes.
Es el saldo al 31/12/2005 de deute públic a llarg termini amb entitats bancàries i que ascendeix a 260 milions de euros.
Disposem també de la liquidació pressupostària del 2006 que ens va deixar un dèficit de 71 milions de euros.
Disposem també de l’execució pressupostària de l’exercici 2007 que ens va deixar un dèficit de 31 milions de euros.
Seria fàcil doncs endevinar que el deute total a final de l’exercici 2007 ascendeix a 362 milions de euros.
Però ho tenim encara més fàcil ja que disposem de les dades de l’endeutament publicades pel Ministeri de Finances a data 31/12/07, on ens donen el detall de l’endeutament sumant al deute públic (260 milions) les pòlisses de crèdit (110 milions), deixant el total de l’endeutament en 370 milions de euros.

Si som espavilats podem consultar també el Balanç publicat pel mateix Ministeri (segons el Pla general de comptabilitat pública de 1999).
Aquí trobem un Passiu Financer (es el que deguem o hem de pagar) de 474 milions de euros. I un Actiu Financer ( es el que tenim o hem de cobrar) de 21 milions de euros. El que ens dona un endeutament total de 453 milions de euros.
Aquesta diferència de prop de 83 milions no ens l’amaga el Ministeri, però si es pot dir que la dissimula una mica, degut a que ens transmet tant sols el deute amb les entitats financeres, obviant el deute amb els creditors (o es que no teníem intenció de pagar ?).

EL DEUTE QUE NO ES POT EXPLICAR (AL MENYS DE MOMENT).
Les dades anteriors es poden trobar a la web del tribunal de comptes i a la web del Ministeri de Finances. Son per tant dades públiques.
Les dades que no podem trobar enlloc son les que corresponen a l’exercici 2008 (al menys en la seva totalitat), doncs no estan tancades ni aprovades ni publicades. Però si les podem trobar parcialment, en la desviació pressupostària fins al tercer trimestre del 2.008, aquestes si són públiques. La diferència l’hem d’intuir doncs (almenys en part).

Per l’any 2008 ja sabem que es varen pressupostar com a ingressos 60 milions que no es tenia la intenció de pagar. Com es normal aquests milions no van entrar mai a la caixa, tampoc haguessin entrat mai encara que s’ajornés el seu pagament a 40 anys (ni tampoc les podíem eliminar, degut a que les devíem). Varen mancar doncs 60 milions que el nostre Govern havia d’estalviar en tant sols un trimestre (segons va anunciar). Ho va fer així ? No, perquè ja tenim constància d’un dèficit de uns 40 milions al final del tercer trimestre (25 milions corresponents al mateix tercer trimestre). Ens manca el darrer trimestre, però podem intuir que serà perfectament d’uns 20 o 25 milions més, amb els que arribarem als 60 anunciats, sense cap problema.

El deute podria ser doncs a hores d’ara (i podem assegurar que és), d’uns 513 milions de euros. N’hi ha que diuen que 500, altres que 550. Aquests càlculs són sempre intuïtius, però molt aproximats.

Ens trobem ara ja immersos dins de l’any 2009 amb el pressupost ja aprovat i amb una nova sorpresa :
En l’apartat de ingressos hi figuren 90 milions que havíem de ingressar per l’ajornament del túnel dels dos Valires a 40 anys. CDA + Segle21 no van acceptar aquesta concessió i aquests milions no entraran mai a la nostra caixa.
Ens mancaran doncs 90 milions més ? No ho sabem encara, però podem intuir perfectament que així serà.
Si s’executa tot el pressupostat en despeses tindrem un deute total a finals del 2.009 de 600 milions ? No ho sabem amb certitud, però podem un altre cop intuir, que així serà.

En qualsevol cas no podem parlar de fallida tècnica, com assegura un expert en “intangibles”, ja que “comptablement” disposem d’un actiu fix (immobilitzats), de 916 milions de euros que cobreixen aquesta possible fallida tècnica. Però degut a que difícilment podrem vendre les carreteres i altres inversions, si que podem afirmar que ens trobem en situació de suspensió de pagaments (no podem pagar el que deguem). Fet que no es produeix de moment ja que unes entitats anomenades bancs ens van deixant diners (i que duri per molts anys). Es produiria aquesta suspensió de pagaments si ens fessin retornar tots aquests diners prestats, de cop.

En tot cas, no ens hauríem de preocupar massa perquè el Govern no es una empresa i té capacitat d’endeutament, pot endeutar-se doncs.
Fins a quin import ?

Sense oblidar també que els 260 milions de deute, inicialment històric (pertany al Govern anterior), caduca aquest any. Espero que no ens el facin retornar i el renovin, pagant un altre cop uns quants anys més, tant sols els interessos. Si no fos així podríem afirmar que estem “cuits”.

La conclusió a tot plegat es que no es tracta d’una empresa sinó d’un Govern, que aquest té capacitat d’endeutar-se, però que si ens anem endeutant sense parar, al final farem un “pet com un englar”, com diuen a la ràdio.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.