SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - M HO EXPLIQUEN.

“ME HO EXPLIQUEN” ?

Es sabut que una Llei no es pot fer mai amb caràcter retroactiu. Es a dir, no es pot aplicar mai als “fets” succeïts abans de la seva publicació i entrada en vigor. Per exemple, si la comptabilitat és obligatòria a partir de l’any 2.009, no et poden demanar la del 2.008.

Llegia, el dia 3 de Març del 2.009, al diari d’Andorra unes declaracions de la Ministra d’Afers Exteriors, Meritxell Mateu, en les que ella mateixa no ens ho deia, però si “altres fonts” :
“Que ha quedat clar a l’inici de la negociació que els dipòsits que es troben actualment en el sistema bancari nacional no es veurien afectats per la retroactivitat i per tant mantindrien el secret bancari”.
M’ha fet sempre molta gràcia això de, “altres fonts, fonts properes a...”, com si el periodista es volgués amb aquestes paraules treure les “puces” de sobre. Que vol dir “altres fonts” ? Ah ... “Se siente, se nota, pero no es mío”, “Me ho han dit”, “Ho haveu vist” ?

Doncs jo vull que m’ho expliquin. Qui sigui ...

El tema del secret bancari no és una Llei que s’hagi d’aprovar i entri en vigor a partir d’una data determinada. Seria, si arriba el cas, un secret que deixarà de ser secret. I deixarà de ser secret pel que hi ha i pel que pot venir, que dit de pas, ja no hauria de venir doncs no estaria permès.

No sóc partidari d’aixecar el secret bancari, doncs aquests diners que tenim a Andorra són els que precisament estant aguantant Andorra com a país i com a tot. Però d’aquí a afirmar que mantindrem en secret el que ja ha entrat i “xivarem” tot el que entri a partir d’ara, hi ha un camí molt llarg.
El problema consisteix en que com no sé qui ho ha afirmat, no puc criticar ni a la Ministra, ni al periodista. He de criticar a “altres fonts”.

Continua l’article en qüestió dient :
“Si l’acord finalment se signa, el Govern es comprometrà que quant un país de l’OCDE investigui una persona o empresa per frau fiscal el Principat faciliti dades sobre si els diners estant dipositats a Andorra. La informació serà aplicable només als fons dipositats a partir de l’entrada en vigor de l’acord”.
No, no i mil vegades no. Qui ho ha dit això ? El Govern o “altres fonts” ?
Quant varen entrar aquests diners ja es tractava d’un frau fiscal i si tornen a entrar després de l’acord seguiran sent un frau fiscal.
Tot això és un exemple més del que vol dir fer-se l’andorrà.

Passem al que si ha va dir la Ministra:
“De moment s’està en el bon camí”. Ostres, tant sols de moment ? Ah, que ja sabia que el Cap de Govern en funcions signaria una declaració unilateral el dia 10/03 ? Per cert, que hi diu a la declaració ?
“La sensació després de la primera reunió a París ha estat molt positiva”. Val... Per a qui ? Per al Sarkozy i per al Pintat ? Després de la segona reunió encara sembla més positiva, per als mateixos...
“L’executiu confia que la signatura és possible abans del 2 d’abril”. Doncs, s’ha signat. I en plena pre-campanya-deblacle-electoral, sense el consentiment de ningú.
“París voldria firmar primer l’aixecament del secret i posteriorment alliberar la retenció a l’origen ... si ho féssim ens quedaríem sense armes per negociar”. Doncs ja ho ha fet. I ara el Cap en funcions ens diu que “competim amb les mateixes armes que altres jurisdiccions”. En teníem de armes ? Si no tenim exercit, tenim caçadors i tiradors i punt. I diner negre.
“L’executiu treballa perquè hi hagi el màxim de transparència”. La veritat, no es nota gaire. A banda de que “la declaració signada no obliga el proper executiu”. Com pot doncs comprometre’s a aprovar una Llei abans del 15/11 si no sabem qui hi haurà al Consell ?
“El cap de Govern ho ha dit des de l’inici”.
El problema, és que ningú s’ho ha cregut. I ara, tot i la signatura ningú ho creu. Bé, gairebé ningú.

Continuarem amb el que va dir el representant de la Comissió Europea a França, Yves Gazzo:

“El més important per a mi és la transparència”. Doncs amagar els diners que ja han entrat no ho és precisament un exemple de transparència.
“No s’ha de jugar els uns contra els altres”. Aquí, he de reconèixer que m’he perdut. Ja només ens mancava jugar a res en absolut. Per jugar estem.
“La fiscalitat és una qüestió molt delicada a Europa des de fa molt de temps perquè les economies tenen nivells diferents”. I a mi què ... Nosaltres no estem a Europa, o si ?

Resumint :

Algú hem pot explicar tot això perquè jo ho entengui ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.