L’ “ORELLA GLOBAL”.
¡ Atenció internautes !, per la mòdica xifra de 1,3 milions d’euros a partir d’aquest mateix mes estareu tots controlats. Una màquina Israeliana gravarà totes les vostres converses, xats, mails, fax, blocs i fins i tot el vostre pensament si esteu al davant d’un ordinador. I a més ho farà en Català.
Ja no si val utilitzar anònims, pseudònims o noms inventats. Tampoc si val amagar-se en un Ciber-cafè, en l’ADSL de la feina, o en una Wifi de la plaça del poble, o del veí. Ja buscaran la manera de identificar-vos a tots.
L’aparell que durà el nom de “orella global” ?, emmagatzemarà tots els vostres secrets, comentaris, opinions ... I al que es passi de la ratlla, li estiraran l’ “orella cranial”.
També espiaran tots els vostres comunicats de feina, familiars, personals, privats ...
A partir d’ara no cal que feu mes copies de seguretat ni que guardeu els vostres arxius, L’Sta i el Ministeri d’Interior ho faran gratuïtament per vosaltres. L’únic problema potser serà recuperar-ho després sense una ordre Judicial.
Si teniu secrets haureu de tornar al sistema tradicional de la carta ( a mà, per no deixar rastres), un sobre, i a correus ... O millor, directament a la bústia del receptor, no fos cas que també os obrin el vostre correu, ja que aquest no durà el segell verd de “pas lliure”.
Imagino que aquesta màquina deu tenir un disc dur de considerables dimensions, doncs si ha de guardar també totes les cançons, pel·lícules, programes ... que alguns descarreguen d’Internet.
El que ho passarà molt malament sens dubte, serà el Senyor assegut en una cadireta que haurà d’anar seleccionant tots els fitxers, converses, descarregues, comentaris, escrits ...
Ai no, que només seran controlats per ordre Judicial ...
En tot cas, aviat estarem tots gravats, memoritzats i indexats, amb un sistema sofisticadíssim, per si algun dia ens han de estirar de les orelles, prèvia denuncia, es clar.
Mentrestant, continuem rebent els mails dues o tres vegades, els nostres mòbils no funcionen a l’estranger, rebem trucades que no ens corresponen, l’ordinador sens continua penjant i la xarxa va igual de lenta.
Però estem contents, tenim una màquina que controla als pirates informàtics, als usuaris fraudulents de la xarxa, als delinqüents d’Internet, i als blocs polítics molestos.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’abril 24, 2007
dilluns, d’abril 16, 2007
SENTO CURIOSITAT 23
LA CLASSE POLÍTICA I ELS PERIODISTES.
Exercir el periodisme polític als països veïns, imagino que deu ser molt complicat. A banda de que s’ha de conèixer un munt de gent, s’ha d’estar molt al dia i molt al corrent de tot.
A Andorra, segur que es mes fàcil, doncs la quantitat de gent es molt mes minsa, els desplaçaments molt mes curts, i a més la majoria de les vegades, els mateixos polítics ho posen tot en safata, amb les seves declaracions.
Però estic convençut de que es mes perillós.
S’ha d’anar massa al “tanto” del que es diu, i de com es diu, i sobretot de quina persona es parla. Sabem tots que hi ha molta gent que no es pot ni tocar, doncs t’hi jugues el lloc de treball, i no parlo per mi, jo no sóc periodista.
Tampoc em considero un polític, els meus coneixements en política son massa joves, i això només em permet formar part d’un grup polític que s’apropa mes a les meves idees. Però al igual que els que si se’n consideren, moltes vegades jo també utilitzo la premsa per donar a conèixer el que m’interessa, el que jo penso. Tot i que, a vegades l’ interpretació que en fa el periodista, o d’altres vegades l’ interpretació que en fa el lector, no es el que jo volia expressar realment. Però aquest es un altre tema.
El que vull comentar avui, es l’ús que en fan alguns polítics dels periodistes : explicant avui uns fets, unes coses, fent unes declaracions, i desmentint-les o negant-les posteriorment. Sobretot quant la conversa no està gravada ( i a vegades fins i tot, encara que si estigui gravada).
A vegades es fa amb mala intenció ( o amb tota la intenció), d’altres perquè no se’n sap mes (o perquè corre mes la boca que el cervell), d’altres per equivocació. Però el que no es gens correcte es desmentir el que has explicat, o negar-ho i dir que el periodista s’ho ha inventat.
Els periodistes interpreten, però no inventen.
El problema es que, a la vista de l’any electoral, i amb les coses tant poc clares per tothom, s’intenta pactar amb el mateix diable i a nivell particular o personal. S’intenta, fer-se veure, donar-se a conèixer, sortir a la foto, per guanyar esglaons en la llista (candidatura). I com tot es fa sense coneixement (pensar-ho adequadament), després s’ha de desmentir o negar el que s’havia dit. Desmentint pactes, comentaris, insults, opinions ...
Sento curiositat per saber:
Que poden pensar els periodistes dels pactes existents entre els diversos grups polítics (o persones), quan escolten el que diu una persona, el que diu una altra ..., del mateix partit o de diferents partits, i no hi ha res que quadri, i sobretot que poden pensar quant ho han d’escriure i explicar-ho als seus lectors. Que pensen quan escolten una cosa i dies després el contrari.
Darrerament, he pogut comprovar algunes coses que no m’han acabat de fer el pes:
D’una banda, l’ús que en fan els polítics dels periodistes, per fer córrer una notícia, per exemple... Aquests darrers, moltes vegades, deuen pensar que els prendran per mentiders, per inventors o per “catetos”.
D’altra banda, l’ús que en fan els periodistes dels polítics per treure una notícia. Posant talls de veu aïllats i anar-los passant de l’un a l’altre. Fet que provoca una reacció en cadena que pot fer quedar malament a tots.
Aquest es el joc, potser em diran... S’ha de vigilar i no caure en el joc, potser em diran també ...
Avui en dia, la gent del carrer, ja no sap si el CDA està amb el PLA, si Segle 21 està amb el CDA, si l’Alternativa està amb els independents, si els independents estant amb el PLA, on estant els Verds, amb qui està el PCA ...
I aviat hauran de votar.
¿ A qui ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Exercir el periodisme polític als països veïns, imagino que deu ser molt complicat. A banda de que s’ha de conèixer un munt de gent, s’ha d’estar molt al dia i molt al corrent de tot.
A Andorra, segur que es mes fàcil, doncs la quantitat de gent es molt mes minsa, els desplaçaments molt mes curts, i a més la majoria de les vegades, els mateixos polítics ho posen tot en safata, amb les seves declaracions.
Però estic convençut de que es mes perillós.
S’ha d’anar massa al “tanto” del que es diu, i de com es diu, i sobretot de quina persona es parla. Sabem tots que hi ha molta gent que no es pot ni tocar, doncs t’hi jugues el lloc de treball, i no parlo per mi, jo no sóc periodista.
Tampoc em considero un polític, els meus coneixements en política son massa joves, i això només em permet formar part d’un grup polític que s’apropa mes a les meves idees. Però al igual que els que si se’n consideren, moltes vegades jo també utilitzo la premsa per donar a conèixer el que m’interessa, el que jo penso. Tot i que, a vegades l’ interpretació que en fa el periodista, o d’altres vegades l’ interpretació que en fa el lector, no es el que jo volia expressar realment. Però aquest es un altre tema.
El que vull comentar avui, es l’ús que en fan alguns polítics dels periodistes : explicant avui uns fets, unes coses, fent unes declaracions, i desmentint-les o negant-les posteriorment. Sobretot quant la conversa no està gravada ( i a vegades fins i tot, encara que si estigui gravada).
A vegades es fa amb mala intenció ( o amb tota la intenció), d’altres perquè no se’n sap mes (o perquè corre mes la boca que el cervell), d’altres per equivocació. Però el que no es gens correcte es desmentir el que has explicat, o negar-ho i dir que el periodista s’ho ha inventat.
Els periodistes interpreten, però no inventen.
El problema es que, a la vista de l’any electoral, i amb les coses tant poc clares per tothom, s’intenta pactar amb el mateix diable i a nivell particular o personal. S’intenta, fer-se veure, donar-se a conèixer, sortir a la foto, per guanyar esglaons en la llista (candidatura). I com tot es fa sense coneixement (pensar-ho adequadament), després s’ha de desmentir o negar el que s’havia dit. Desmentint pactes, comentaris, insults, opinions ...
Sento curiositat per saber:
Que poden pensar els periodistes dels pactes existents entre els diversos grups polítics (o persones), quan escolten el que diu una persona, el que diu una altra ..., del mateix partit o de diferents partits, i no hi ha res que quadri, i sobretot que poden pensar quant ho han d’escriure i explicar-ho als seus lectors. Que pensen quan escolten una cosa i dies després el contrari.
Darrerament, he pogut comprovar algunes coses que no m’han acabat de fer el pes:
D’una banda, l’ús que en fan els polítics dels periodistes, per fer córrer una notícia, per exemple... Aquests darrers, moltes vegades, deuen pensar que els prendran per mentiders, per inventors o per “catetos”.
D’altra banda, l’ús que en fan els periodistes dels polítics per treure una notícia. Posant talls de veu aïllats i anar-los passant de l’un a l’altre. Fet que provoca una reacció en cadena que pot fer quedar malament a tots.
Aquest es el joc, potser em diran... S’ha de vigilar i no caure en el joc, potser em diran també ...
Avui en dia, la gent del carrer, ja no sap si el CDA està amb el PLA, si Segle 21 està amb el CDA, si l’Alternativa està amb els independents, si els independents estant amb el PLA, on estant els Verds, amb qui està el PCA ...
I aviat hauran de votar.
¿ A qui ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, d’abril 15, 2007
SENTO CURIOSITAT 22
IMPOST SOBRE BENEFICIS.
Programa electoral del PLA 2005 (Pàgina 13 Punt 2.7.):
Model fiscal.
“En cap cas no posarem impostos directes a les persones físiques residents al país”.
Dos anys mes tard, el mateix Ministre de Finances ja ens parla d’impostos sobre els beneficis. (Cito paraules textuals).
“Aquest és un impost que nosaltres el tenim, que hi pensem, i que creiem que és un bon pas per al país”.
Efectivament, de moment no ens han posat cap impost directe sobre la nostra renda, però es totalment fals que no hagin posat cap impost directe sobre el nostre físic.
O potser es que llegint millor el que diu el programa, estic equivocat.
El programa diu : En cap cas NO posarem...
La negació del fet “posarem”, segons les matemàtiques, vol dir l’afirmació del mateix fet “posarem”.
NO ENS HAN ENGANYAT, DONCS. Som tots nosaltres els que no sabem llegir...
A les diverses i nombroses taxes “directes” que ja teníem, ens varen afegir uns impostos “directes” que ens afecten a tots “directament”, ens han afegit un ITP que afecta “físicament”, una llei de plusvàlues “directa”, i ara vindrà l’impost sobre beneficis, el “mega-directe”. I tots tranquils, perquè l’IRPF (Impost sobre la renda de les persones físiques) també caurà mes tard o mes aviat, no en tinguin cap dubte.
Però en tots els casos, els “idiotes” som tots els ciutadans perquè no sabem llegir un programa electoral.
Aquest és el “nyap” mes “xuli” de tots els “nyaps” que han fet fins a la data. I com sempre, a pagar els quatre “tontets” de torn. No, perdó, a Govern en diuen “despistats”.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Programa electoral del PLA 2005 (Pàgina 13 Punt 2.7.):
Model fiscal.
“En cap cas no posarem impostos directes a les persones físiques residents al país”.
Dos anys mes tard, el mateix Ministre de Finances ja ens parla d’impostos sobre els beneficis. (Cito paraules textuals).
“Aquest és un impost que nosaltres el tenim, que hi pensem, i que creiem que és un bon pas per al país”.
Efectivament, de moment no ens han posat cap impost directe sobre la nostra renda, però es totalment fals que no hagin posat cap impost directe sobre el nostre físic.
O potser es que llegint millor el que diu el programa, estic equivocat.
El programa diu : En cap cas NO posarem...
La negació del fet “posarem”, segons les matemàtiques, vol dir l’afirmació del mateix fet “posarem”.
NO ENS HAN ENGANYAT, DONCS. Som tots nosaltres els que no sabem llegir...
A les diverses i nombroses taxes “directes” que ja teníem, ens varen afegir uns impostos “directes” que ens afecten a tots “directament”, ens han afegit un ITP que afecta “físicament”, una llei de plusvàlues “directa”, i ara vindrà l’impost sobre beneficis, el “mega-directe”. I tots tranquils, perquè l’IRPF (Impost sobre la renda de les persones físiques) també caurà mes tard o mes aviat, no en tinguin cap dubte.
Però en tots els casos, els “idiotes” som tots els ciutadans perquè no sabem llegir un programa electoral.
Aquest és el “nyap” mes “xuli” de tots els “nyaps” que han fet fins a la data. I com sempre, a pagar els quatre “tontets” de torn. No, perdó, a Govern en diuen “despistats”.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’abril 03, 2007
SENTO CURIOSITAT 21
LA TELEVISIO ANDORRANA.
Existeix un abans i un després de les “famoses” paraules de l’amo i senyor sobre la ràdio i la televisió Andorrana.
Un abans:
Amb taules de diàleg, amb intervencions en directe de la gent, amb tertúlies amenes, amb discussió, amb discrepància, amb gent que deia el que pensava, amb bons programes, com taula de redacció, modus vivendi ...
Un abans amb quelcom de llibertat.
I un després :
Amb intervencions controlades, amb tertulians molt pacífics, amb pactes de no agressió, amb gent que diu només el que li deixen dir.
Un després amb video-clips, repeticions, sèries antigues.
Sento curiositat per saber:
¿Com han fet desaparèixer alguns tertulians habituals de la ràdio?, ¿quina consigna han donat als presentadors per seleccionar els tertulians ?.
Si han passat una llista negra entre els responsables de les tertúlies, o si han passat una llista blanca, amb una selecció de noms permesos.
De quina manera s’ha prohibit l’ intervenció en directe de trucades del carrer, les que tant poc agradaven a l’amo i senyor. Donat, que era molt complicat filtrar les trucades, doncs el millor ha estat eliminar-les.
¿Que ha passat amb els bons professionals que han desaparegut en combat?, s’han despatxat, han plegat ells sols o han estat “recolocats” o “rehubicats”.
Si el que pretenen es que veiem tele-deixalla, programes-marujos, futbol i que “calladets” estem millor, no hi ha dubte que ja ho han aconseguit.
Ara diuen que estant buscant cares noves.
Haurien d’afegir a l’anunci, cares noves però amb un únic pensament i aquest ha de ser liberal. Cares noves sense esperit de crítica ni controvèrsia, cares noves sense ànim d’ investigació sinó només de submissió.
No es normal que els escàndols del Govern, es llegeixin abans a la premsa o s’escoltin abans en alguna emissora que no sigui la nacional, que a la televisió.
Sort que disposem d’emissores de ràdio que no van pas per aquest camí i ens informen i ens entretenen, i ens donen les notícies tal com son, i no amanides, com a Atv.
Moltes gràcies a tots ells.
No es normal una televisió nacional sense periodisme d’investigació.
Aquí, es evident que no cal que controlin cap telèfon ni cap centraleta.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Existeix un abans i un després de les “famoses” paraules de l’amo i senyor sobre la ràdio i la televisió Andorrana.
Un abans:
Amb taules de diàleg, amb intervencions en directe de la gent, amb tertúlies amenes, amb discussió, amb discrepància, amb gent que deia el que pensava, amb bons programes, com taula de redacció, modus vivendi ...
Un abans amb quelcom de llibertat.
I un després :
Amb intervencions controlades, amb tertulians molt pacífics, amb pactes de no agressió, amb gent que diu només el que li deixen dir.
Un després amb video-clips, repeticions, sèries antigues.
Sento curiositat per saber:
¿Com han fet desaparèixer alguns tertulians habituals de la ràdio?, ¿quina consigna han donat als presentadors per seleccionar els tertulians ?.
Si han passat una llista negra entre els responsables de les tertúlies, o si han passat una llista blanca, amb una selecció de noms permesos.
De quina manera s’ha prohibit l’ intervenció en directe de trucades del carrer, les que tant poc agradaven a l’amo i senyor. Donat, que era molt complicat filtrar les trucades, doncs el millor ha estat eliminar-les.
¿Que ha passat amb els bons professionals que han desaparegut en combat?, s’han despatxat, han plegat ells sols o han estat “recolocats” o “rehubicats”.
Si el que pretenen es que veiem tele-deixalla, programes-marujos, futbol i que “calladets” estem millor, no hi ha dubte que ja ho han aconseguit.
Ara diuen que estant buscant cares noves.
Haurien d’afegir a l’anunci, cares noves però amb un únic pensament i aquest ha de ser liberal. Cares noves sense esperit de crítica ni controvèrsia, cares noves sense ànim d’ investigació sinó només de submissió.
No es normal que els escàndols del Govern, es llegeixin abans a la premsa o s’escoltin abans en alguna emissora que no sigui la nacional, que a la televisió.
Sort que disposem d’emissores de ràdio que no van pas per aquest camí i ens informen i ens entretenen, i ens donen les notícies tal com son, i no amanides, com a Atv.
Moltes gràcies a tots ells.
No es normal una televisió nacional sense periodisme d’investigació.
Aquí, es evident que no cal que controlin cap telèfon ni cap centraleta.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de març 27, 2007
SENTO CURIOSITAT 20
COTITZACIÓ A LA CASS.
L’altre dia sentia en una tertúlia a una emissora de ràdio, unes declaracions del Sr. Juli Fernández, dient que el 80% dels assalariats no cotitzen a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, exactament el que guanyen.
Fins aquí, no em va sorprendre, doncs ja ho intuïa.
El que si em va sorprendre es que digués també que no estava fet amb mala fe, i que era un error del patró i de l’assalariat.
Crec que tots els assalariats, saben perfectament el que han guanyat i desitjarien que tot estes degudament declarat, per sumar “punts” de cara a la vellesa. El que no volen de cap de les maneres es perdre la seva feina, (però això son figues d’un altre paner).
Em sorprèn també, i molt, que existeixen empreses que deixen de pagar les cotitzacions, pel motiu que sigui, i els assalariats no se n’adonen fins que tenen algun problema en cobrar la baixa, els medicaments o la visita al doctor.
¿Perquè no es comunica automàticament que no han cotitzat?, o que no ha estat pagada la seva cotització, a l’instant mateix (un cop passat el dia 10 del mes següent, límit per pagar).
¿Perquè no s’envia periòdicament un llistat dels punts acumulats?, com ja es va fer una sola vegada en tota la vida de la CASS, a fi de que tothom pugui comprovar que tot està correcte.
¿No hi ha prou empleats a la parapública per fer aquestes tasques?.
De errors, tots en fem, i aquests sempre es poden subsanar. Però si no t’avisen de que has comès un error, difícilment es pot arreglar.
Es curiós que, si comets un error en la declaració (de càlcul per exemple), automàticament reps un correu advertint de l’error. Però si no fas la declaració i no la pagues, no existeix cap procés automàtic.
Curiós també em resulta, que tenint constància de que el 80% dels assalariats no cotitzen el que realment estant cobrant, enlloc de comentar-ho en una tertúlia radiofònica, i sent membre del Consell de la CASS, no es faci absolutament res per denunciar i solucionar les incorreccions.
Sens dubte, no deixa de ser el nostre un país curiós que no deixa de sorprendrem ni un sol dia de l’any.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
L’altre dia sentia en una tertúlia a una emissora de ràdio, unes declaracions del Sr. Juli Fernández, dient que el 80% dels assalariats no cotitzen a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, exactament el que guanyen.
Fins aquí, no em va sorprendre, doncs ja ho intuïa.
El que si em va sorprendre es que digués també que no estava fet amb mala fe, i que era un error del patró i de l’assalariat.
Crec que tots els assalariats, saben perfectament el que han guanyat i desitjarien que tot estes degudament declarat, per sumar “punts” de cara a la vellesa. El que no volen de cap de les maneres es perdre la seva feina, (però això son figues d’un altre paner).
Em sorprèn també, i molt, que existeixen empreses que deixen de pagar les cotitzacions, pel motiu que sigui, i els assalariats no se n’adonen fins que tenen algun problema en cobrar la baixa, els medicaments o la visita al doctor.
¿Perquè no es comunica automàticament que no han cotitzat?, o que no ha estat pagada la seva cotització, a l’instant mateix (un cop passat el dia 10 del mes següent, límit per pagar).
¿Perquè no s’envia periòdicament un llistat dels punts acumulats?, com ja es va fer una sola vegada en tota la vida de la CASS, a fi de que tothom pugui comprovar que tot està correcte.
¿No hi ha prou empleats a la parapública per fer aquestes tasques?.
De errors, tots en fem, i aquests sempre es poden subsanar. Però si no t’avisen de que has comès un error, difícilment es pot arreglar.
Es curiós que, si comets un error en la declaració (de càlcul per exemple), automàticament reps un correu advertint de l’error. Però si no fas la declaració i no la pagues, no existeix cap procés automàtic.
Curiós també em resulta, que tenint constància de que el 80% dels assalariats no cotitzen el que realment estant cobrant, enlloc de comentar-ho en una tertúlia radiofònica, i sent membre del Consell de la CASS, no es faci absolutament res per denunciar i solucionar les incorreccions.
Sens dubte, no deixa de ser el nostre un país curiós que no deixa de sorprendrem ni un sol dia de l’any.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de març 20, 2007
SENTO CURIOSITAT 19
RECAPTACIÓ PER IGI.
IMPOST INDIRECTE:
(Calculat al 4%).
Un importador majorista compra un material per 500 euros, l’entra a Andorra i comptabilitza 20 euros en concepte de impostos indirectes suportats. El ven al comerciant per 750 euros, comptabilitzant 30 euros en concepte d’impostos indirectes repercutits. Haurà de liquidar doncs a l’estat 10 euros (la diferència).
El revenedor, que ha comptabilitzat 30 euros per impostos suportats, realitza la venda al client final per 1.125 euros, comptabilitzant 45 euros per impostos repercutits. Haurà de liquidar a l’estat 15 euros.
En total, l’estat ha recaptat 25 euros. Que es poden convertir en 20 de negatius, si la compra l’ha efectuat un turista i reclama que se l’hi retornin els 45 que ha pagat de mes en concepte de IGI (IVA a Espanya), al passar la frontera. En qualsevol dels dos casos, els comerciants sempre n’hauran pagat 25 euros, en concepte de impostos indirectes.
I això sense tindre en compte les cues que es formarien.
IMPOST DIRECTE:
(Calculat al 15%).
Suposem que de la venda del majorista, 750 euros, li queda un 10% de benefici net (no totes les empreses acaben amb aquest marge net), son 75 euros doncs. Suposem també que liquida a l’estat un 15% d’impost directe sobre el benefici. En total pagarà 11,25 euros.
El comerciant, de la venda per 1.125 euros, en treu un benefici net de 112,50 euros, liquidant per impostos 16,87 euros, seguint els mateixos paràmetres.
En total l’estat ha recaptat 28,12 euros en concepte d’impostos sense haver de fer cap devolució a la duana en aquest cas.
Aquest es un exemple simple i absurd, però que ens deixa entreveure que:
Amb una imposició directa (15 %), l’estat ha recaptat mes diners i els comerciants han pagat pràcticament el mateix, que amb una imposició indirecta baixa (4%).
No ens ha de fer cap por, l’imposició directa sobre els beneficis, es mes justa i gairebé sempre mes favorable a tots els interessos.
Però la necessitat ens diu que necessitem les dues imposicions, la directa i la indirecta. I la constitució, en el seu article 37, ens diu que hem de pagar tots, segons les nostres possibilitats. No ens ha de fer cap por doncs la imposició sobre la renda de les persones físiques I.R.P.F.), que també haurà d’arribar tard o d’ hora.
El que si hem d’exigir es que totes les altres taxes, canons i contribucions es quedin al seu lloc sempre: als Comuns, a l’STA, a FEDA, a la CASS.
Hem d’exigir també que les prestacions socials siguin sempre les adequades i no es vegin minvades per la manca de diners a les arques de l’estat.
I que tots, absolutament tots paguem els impostos.
I a aquells que no ho facin se’ls persegueixi fins on es pot fer : la frontera.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
IMPOST INDIRECTE:
(Calculat al 4%).
Un importador majorista compra un material per 500 euros, l’entra a Andorra i comptabilitza 20 euros en concepte de impostos indirectes suportats. El ven al comerciant per 750 euros, comptabilitzant 30 euros en concepte d’impostos indirectes repercutits. Haurà de liquidar doncs a l’estat 10 euros (la diferència).
El revenedor, que ha comptabilitzat 30 euros per impostos suportats, realitza la venda al client final per 1.125 euros, comptabilitzant 45 euros per impostos repercutits. Haurà de liquidar a l’estat 15 euros.
En total, l’estat ha recaptat 25 euros. Que es poden convertir en 20 de negatius, si la compra l’ha efectuat un turista i reclama que se l’hi retornin els 45 que ha pagat de mes en concepte de IGI (IVA a Espanya), al passar la frontera. En qualsevol dels dos casos, els comerciants sempre n’hauran pagat 25 euros, en concepte de impostos indirectes.
I això sense tindre en compte les cues que es formarien.
IMPOST DIRECTE:
(Calculat al 15%).
Suposem que de la venda del majorista, 750 euros, li queda un 10% de benefici net (no totes les empreses acaben amb aquest marge net), son 75 euros doncs. Suposem també que liquida a l’estat un 15% d’impost directe sobre el benefici. En total pagarà 11,25 euros.
El comerciant, de la venda per 1.125 euros, en treu un benefici net de 112,50 euros, liquidant per impostos 16,87 euros, seguint els mateixos paràmetres.
En total l’estat ha recaptat 28,12 euros en concepte d’impostos sense haver de fer cap devolució a la duana en aquest cas.
Aquest es un exemple simple i absurd, però que ens deixa entreveure que:
Amb una imposició directa (15 %), l’estat ha recaptat mes diners i els comerciants han pagat pràcticament el mateix, que amb una imposició indirecta baixa (4%).
No ens ha de fer cap por, l’imposició directa sobre els beneficis, es mes justa i gairebé sempre mes favorable a tots els interessos.
Però la necessitat ens diu que necessitem les dues imposicions, la directa i la indirecta. I la constitució, en el seu article 37, ens diu que hem de pagar tots, segons les nostres possibilitats. No ens ha de fer cap por doncs la imposició sobre la renda de les persones físiques I.R.P.F.), que també haurà d’arribar tard o d’ hora.
El que si hem d’exigir es que totes les altres taxes, canons i contribucions es quedin al seu lloc sempre: als Comuns, a l’STA, a FEDA, a la CASS.
Hem d’exigir també que les prestacions socials siguin sempre les adequades i no es vegin minvades per la manca de diners a les arques de l’estat.
I que tots, absolutament tots paguem els impostos.
I a aquells que no ho facin se’ls persegueixi fins on es pot fer : la frontera.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de març 13, 2007
SENTO CURIOSITAT 18
EL COBRAMENT DE L’ ISI.
IMAGINEM:
Que tenim una empresa que ha prestat un servei determinat (Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques). I que ho ha fet sense el degut control, indiscriminadament... Això si, a Nacionals i residents “autoritzats”.
Per aquest servei, nosaltres hem estat cobrant durant molts anys un petit import (Taxa sobre el Registre d’Activitats Econòmiques– IAE). Una mena de lloguer, per dir-ho d’alguna manera. Import però, que no tothom ha pagat sempre. Però, aquests els tenim apuntats en una llista negra de “nens dolents”.
Arribat un dia, ens adonem de que la caixa està buida i necessitem diners. Decidim aleshores, que aquest servei, els clients l’han de pagar mes car, una mena de compra, a pagar poc a poc, cada any una part ( ISI/IPI/IAC ).
Demanem doncs, als nostres clients que certifiquin que efectivament, han rebut el servei en qüestió, que encara en son propietaris i que en fan ús ( NRT ).
Alguns, així ho fan, un per un i fent cues ( declaració d’inici d’activitats i variables ). I nosaltres els hi donem les gràcies, i al cap d’un any emetem la corresponent factura i girem automàticament l’import pel banc.
D’altres, no ens diuen res, no contesten, passen de tot, i nosaltres els apuntem en una altra llista negra de “nens dolents”, però no els cobrem ni els perseguim.
Tot i disposar a la nostra empresa d’un bon programa de gestió i de comptabilitat, que ens ha costat un munt de diners :
El compte de resultats no serà mai correcte, doncs no hem facturat tot el servei prestat.
El balanç de situació tampoc serà correcte, doncs les llistes negres no es comptabilitzen al compte de deutors.
El control pressupostari tampoc serà correcte, doncs mai assolirem els ingressos pressupostats.
Es evident que no portem degudament l’empresa, tenim totes les eines necessàries però no les utilitzem adequadament.
Els nostres clients no estaran contents i segurament pensaran que potser hagués estat millor figurar a la llista negra de “nens dolents”, que pagar.
Els nostres proveïdors tampoc estaran contents degut a que segurament no cobraran les seves factures.
El nostre personal patirà i tampoc estarà content, doncs no sabrà si cobrarà la seva nòmina a final de mes.
Sento curiositat per saber:
Que se n’ha fet de tots aquells que no han recollit el seu NRT, de les empreses que no han declarat l’inici d’activitat (i tenen activitat), de les empreses que no han declarat les variables. I sobretot, de les empreses que encara deuen les taxes d’activitats econòmiques ?.
No es d’estranyar que la caixa de Govern també estigui buida. I segons sembla, l’hem d’omplir els que ens hem portat bé i no hem estat “nens dolents”.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
IMAGINEM:
Que tenim una empresa que ha prestat un servei determinat (Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques). I que ho ha fet sense el degut control, indiscriminadament... Això si, a Nacionals i residents “autoritzats”.
Per aquest servei, nosaltres hem estat cobrant durant molts anys un petit import (Taxa sobre el Registre d’Activitats Econòmiques– IAE). Una mena de lloguer, per dir-ho d’alguna manera. Import però, que no tothom ha pagat sempre. Però, aquests els tenim apuntats en una llista negra de “nens dolents”.
Arribat un dia, ens adonem de que la caixa està buida i necessitem diners. Decidim aleshores, que aquest servei, els clients l’han de pagar mes car, una mena de compra, a pagar poc a poc, cada any una part ( ISI/IPI/IAC ).
Demanem doncs, als nostres clients que certifiquin que efectivament, han rebut el servei en qüestió, que encara en son propietaris i que en fan ús ( NRT ).
Alguns, així ho fan, un per un i fent cues ( declaració d’inici d’activitats i variables ). I nosaltres els hi donem les gràcies, i al cap d’un any emetem la corresponent factura i girem automàticament l’import pel banc.
D’altres, no ens diuen res, no contesten, passen de tot, i nosaltres els apuntem en una altra llista negra de “nens dolents”, però no els cobrem ni els perseguim.
Tot i disposar a la nostra empresa d’un bon programa de gestió i de comptabilitat, que ens ha costat un munt de diners :
El compte de resultats no serà mai correcte, doncs no hem facturat tot el servei prestat.
El balanç de situació tampoc serà correcte, doncs les llistes negres no es comptabilitzen al compte de deutors.
El control pressupostari tampoc serà correcte, doncs mai assolirem els ingressos pressupostats.
Es evident que no portem degudament l’empresa, tenim totes les eines necessàries però no les utilitzem adequadament.
Els nostres clients no estaran contents i segurament pensaran que potser hagués estat millor figurar a la llista negra de “nens dolents”, que pagar.
Els nostres proveïdors tampoc estaran contents degut a que segurament no cobraran les seves factures.
El nostre personal patirà i tampoc estarà content, doncs no sabrà si cobrarà la seva nòmina a final de mes.
Sento curiositat per saber:
Que se n’ha fet de tots aquells que no han recollit el seu NRT, de les empreses que no han declarat l’inici d’activitat (i tenen activitat), de les empreses que no han declarat les variables. I sobretot, de les empreses que encara deuen les taxes d’activitats econòmiques ?.
No es d’estranyar que la caixa de Govern també estigui buida. I segons sembla, l’hem d’omplir els que ens hem portat bé i no hem estat “nens dolents”.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de març 06, 2007
SENTO CURIOSITAT 17
COM HO FAREM CABRE ?.
Al mateix emplaçament : entrada sud de Sant Julià de Lòria, i en una superfície que és la que és i dóna pel que dóna, ja que es troba flanquejada per les muntanyes, hem de fer cabre un munt de instal·lacions i de infrastructures.
A veure si no me’n deixo cap:
Parc infantil, parc esportiu, rotonda, enllaç amb el nou vial, amb l’ Avinguda Francesc Cairat i amb la carretera de Fontaneda, zones verdes, aparcament per a 1.000 vehicles, sortida del telecabina, entrada al poble per l’ Avinguda verge de Canolich (amb h), passeig, zona de vianants, el riu, els edificis ...
Expropiacions a banda : un supermercat, un càmping, un edifici de pisos ?, una “benzinera”, un bar ... (no vull posar noms propis, però figuren al Bopa, si algú ho vol consultar ...). Amb això, efectivament guanyarem espai, però tot i així, s’hem fa molt “justet”.
Sort que ja no es parla de la sortida del tren aeri, o de l’ampliació del carril bus (???), ni de les naus industrials.
Només d’escriure-ho ja m’estic “angoixant”.
L’entrada sud a la vila de Sant Julià es pot convertir en caòtica si no ho es ja actualment. Quan els turistes arribin a aquest emplaçament, enlloc de deixar el vehicle per agafar el telecabina o entrar al poble, el que voldran es passar-lo ràpidament i fugir. Es el que fem tots quan arribem a qualsevol lloc i trobem un caos, passem de llarg, ¿ o no ?.
S’imaginen que en lloc de tot això condensat en tant poc espai, tinguéssim un bon aparcament, visible, còmode, ampli ... i una sola connexió amb una via directa cap a Andorra la Vella ... Jo crec que aleshores seria quant el visitant s’aturaria a veure què més hi ha. Es el que fem tots quant no tenim pressa i ens ofereixen comoditat per estacionar, ¿ o no ?.
Jo no sóc l’única persona que prefereix estacionar tranquil·lament a les afores i entrar passejant a la zona comercial, turística ... Si fos jo l’única persona que pensa d’aquesta manera, els aparcaments de l’estil que he referit no estarien sempre plens de cotxes, i els carrers plens de gent.
Serveixi com a exemple del que he explicat, molta gent ho coneix, de la reconversió que han fet a la vila de Cambrils : Un gran aparcament a l’exterior, i l’interior pràcticament per vianants, evitant l’entrada de vehicles.
A Sant Julià volen fer tot el contrari, tothom ha de passar pel mig, turistes, treballadors fronterers, habitants, camions, autocars ... Ningú tindrà ganes d’aturar-se.
I amb tot això L’Acel tant contenta amb Naturlàndia ..., què hi farem ...
Sento curiositat per saber, el perquè de tot això.
¿ Perquè Govern, en estreta sintonia amb el Comú de Sant Julià, engegarà el projecte de la desviació, fent cas omís al sentiment dels ciutadans ?.
Aquesta no es la solució que necessita la nostra parròquia.
Continuarem ( i amb aquesta desviació, encara més), sent el “TAP” d’ Andorra, tant de pujada, com de baixada.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI
Al mateix emplaçament : entrada sud de Sant Julià de Lòria, i en una superfície que és la que és i dóna pel que dóna, ja que es troba flanquejada per les muntanyes, hem de fer cabre un munt de instal·lacions i de infrastructures.
A veure si no me’n deixo cap:
Parc infantil, parc esportiu, rotonda, enllaç amb el nou vial, amb l’ Avinguda Francesc Cairat i amb la carretera de Fontaneda, zones verdes, aparcament per a 1.000 vehicles, sortida del telecabina, entrada al poble per l’ Avinguda verge de Canolich (amb h), passeig, zona de vianants, el riu, els edificis ...
Expropiacions a banda : un supermercat, un càmping, un edifici de pisos ?, una “benzinera”, un bar ... (no vull posar noms propis, però figuren al Bopa, si algú ho vol consultar ...). Amb això, efectivament guanyarem espai, però tot i així, s’hem fa molt “justet”.
Sort que ja no es parla de la sortida del tren aeri, o de l’ampliació del carril bus (???), ni de les naus industrials.
Només d’escriure-ho ja m’estic “angoixant”.
L’entrada sud a la vila de Sant Julià es pot convertir en caòtica si no ho es ja actualment. Quan els turistes arribin a aquest emplaçament, enlloc de deixar el vehicle per agafar el telecabina o entrar al poble, el que voldran es passar-lo ràpidament i fugir. Es el que fem tots quan arribem a qualsevol lloc i trobem un caos, passem de llarg, ¿ o no ?.
S’imaginen que en lloc de tot això condensat en tant poc espai, tinguéssim un bon aparcament, visible, còmode, ampli ... i una sola connexió amb una via directa cap a Andorra la Vella ... Jo crec que aleshores seria quant el visitant s’aturaria a veure què més hi ha. Es el que fem tots quant no tenim pressa i ens ofereixen comoditat per estacionar, ¿ o no ?.
Jo no sóc l’única persona que prefereix estacionar tranquil·lament a les afores i entrar passejant a la zona comercial, turística ... Si fos jo l’única persona que pensa d’aquesta manera, els aparcaments de l’estil que he referit no estarien sempre plens de cotxes, i els carrers plens de gent.
Serveixi com a exemple del que he explicat, molta gent ho coneix, de la reconversió que han fet a la vila de Cambrils : Un gran aparcament a l’exterior, i l’interior pràcticament per vianants, evitant l’entrada de vehicles.
A Sant Julià volen fer tot el contrari, tothom ha de passar pel mig, turistes, treballadors fronterers, habitants, camions, autocars ... Ningú tindrà ganes d’aturar-se.
I amb tot això L’Acel tant contenta amb Naturlàndia ..., què hi farem ...
Sento curiositat per saber, el perquè de tot això.
¿ Perquè Govern, en estreta sintonia amb el Comú de Sant Julià, engegarà el projecte de la desviació, fent cas omís al sentiment dels ciutadans ?.
Aquesta no es la solució que necessita la nostra parròquia.
Continuarem ( i amb aquesta desviació, encara més), sent el “TAP” d’ Andorra, tant de pujada, com de baixada.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI
dimarts, de febrer 27, 2007
SENTO CURIOSITAT 16
ELS MÒBILS CONTROLATS.
Aquells que utilitzem habitualment el telèfon mòbil ...
O sigui, pràcticament tota la població, grans i petits, estem passant per uns moments d’ incertesa.
I aquells que parlem habitualment amb periodistes pel nostre mòbil, tenim la sensació d’estar vigilats.
I aquells que darrerament hem tingut algun contacte amb temes jurídics, amb temes polítics, o amb temes que surten reflectits a la premsa, sentim fins i tot recel a l’ hora de parlar pel telèfon.
Personalment, no havia sentit gairebé mai el comentari :
“... Per telèfon, no, ja ho parlarem després ...”, o, “ ... això no t’ho puc explicar per telèfon ... ”.
Si havia sentit en canvi, moltes vegades el següent comentari :
“ ...¿ Pots parlar ?...” .
O bé :
“... En aquests moments no puc parlar ... ”.
Però, aquests comentaris sempre eren deguts a un altre tipus de control .
Control ..., principalment de feina.
Que les trucades a la feina estiguin controlades, es pràctica habitual i totalment legal. I moltes vegades fins i tot han servit per posar a algú a l’atur.
Bé, a l’ atur no ... , que no en tenim ..., diguem, al carrer.
Però que es controli un telèfon mòbil particular, de gent que no es sospitosa de res, i que parla habitualment amb gent que tampoc es sospitosa de res.
Dóna molt a pensar ...
La culpa però,
Al final, serà dels periodistes, per posar en els seus articles, la frase tant habitual :
“ ...De fonts properes a ... ”.
Es que ..., ! periodistes ... !, esteu donant la pista ...!.
La policia buscarà doncs les fonts properes ...
¿ No us sembla lògic ?.
I no tot queda en el control telefònic.
Tots aquells que no es troben en cap de les situacions abans esmentades, tampoc estant tranquils.
Ara, estant obligats fins al proper mes de Març (o més...), a memoritzar de nou els números de telèfon dels seus amics, familiars, coneguts, companys ..., ja que, degut als canvis que s’estan realitzant a l’ STA, no apareix l’indicatiu internacional i el nostre mòbil no reconeix la trucada.
No ens pot dir per tant, qui es troba a l’altra banda del telèfon, i hem d’agafar totes les trucades.
Ens havien acostumat a gravar els nostres contactes amb l’indicatiu internacional, que tant be ens anava quant ens trobàvem a l’estranger.
Ens havien acostumat malament ...
Però, es clar, com es tracta d’un servei gratuït, no ens podem queixar.
Si volem saber qui ens truca, hauríem de treure el prefix, per després torna’l a posar. O aprendre de nou, tots els números.
La tecnologia ens ha fet una mala passada ...
Bé, a tots no, el meu mòbil, misteriosament ???.
Sí ...., identifica la trucada. Encara que els tinc tots gravats amb el prefix internacional.
Serà que tinc un “supermòbil” ?.
O pensant mes enllà, no serà que, per alguna d’aquestes casualitats :
¿ TINC EL MÒBIL INTERVINGUT ?.
Evidentment, és pensar massa (broma fàcil ...), però no deixa de ser curiós, tant curiós que fins i tot a l’ STA, s’estranyen.
Si existeix mes gent, a qui li passa el mateix que a mi, em quedaré mes tranquil.
Sigui el que sigui, continuaré sense aprendre de memòria els números de telèfon, i sabent en tot moment, si la persona que hem truca està a l’agenda o no, i si, tinc interès, o no, en despenjar o refusar la trucada.
Definitivament,
Sóc un privilegiat ..., per uns dies ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Aquells que utilitzem habitualment el telèfon mòbil ...
O sigui, pràcticament tota la població, grans i petits, estem passant per uns moments d’ incertesa.
I aquells que parlem habitualment amb periodistes pel nostre mòbil, tenim la sensació d’estar vigilats.
I aquells que darrerament hem tingut algun contacte amb temes jurídics, amb temes polítics, o amb temes que surten reflectits a la premsa, sentim fins i tot recel a l’ hora de parlar pel telèfon.
Personalment, no havia sentit gairebé mai el comentari :
“... Per telèfon, no, ja ho parlarem després ...”, o, “ ... això no t’ho puc explicar per telèfon ... ”.
Si havia sentit en canvi, moltes vegades el següent comentari :
“ ...¿ Pots parlar ?...” .
O bé :
“... En aquests moments no puc parlar ... ”.
Però, aquests comentaris sempre eren deguts a un altre tipus de control .
Control ..., principalment de feina.
Que les trucades a la feina estiguin controlades, es pràctica habitual i totalment legal. I moltes vegades fins i tot han servit per posar a algú a l’atur.
Bé, a l’ atur no ... , que no en tenim ..., diguem, al carrer.
Però que es controli un telèfon mòbil particular, de gent que no es sospitosa de res, i que parla habitualment amb gent que tampoc es sospitosa de res.
Dóna molt a pensar ...
La culpa però,
Al final, serà dels periodistes, per posar en els seus articles, la frase tant habitual :
“ ...De fonts properes a ... ”.
Es que ..., ! periodistes ... !, esteu donant la pista ...!.
La policia buscarà doncs les fonts properes ...
¿ No us sembla lògic ?.
I no tot queda en el control telefònic.
Tots aquells que no es troben en cap de les situacions abans esmentades, tampoc estant tranquils.
Ara, estant obligats fins al proper mes de Març (o més...), a memoritzar de nou els números de telèfon dels seus amics, familiars, coneguts, companys ..., ja que, degut als canvis que s’estan realitzant a l’ STA, no apareix l’indicatiu internacional i el nostre mòbil no reconeix la trucada.
No ens pot dir per tant, qui es troba a l’altra banda del telèfon, i hem d’agafar totes les trucades.
Ens havien acostumat a gravar els nostres contactes amb l’indicatiu internacional, que tant be ens anava quant ens trobàvem a l’estranger.
Ens havien acostumat malament ...
Però, es clar, com es tracta d’un servei gratuït, no ens podem queixar.
Si volem saber qui ens truca, hauríem de treure el prefix, per després torna’l a posar. O aprendre de nou, tots els números.
La tecnologia ens ha fet una mala passada ...
Bé, a tots no, el meu mòbil, misteriosament ???.
Sí ...., identifica la trucada. Encara que els tinc tots gravats amb el prefix internacional.
Serà que tinc un “supermòbil” ?.
O pensant mes enllà, no serà que, per alguna d’aquestes casualitats :
¿ TINC EL MÒBIL INTERVINGUT ?.
Evidentment, és pensar massa (broma fàcil ...), però no deixa de ser curiós, tant curiós que fins i tot a l’ STA, s’estranyen.
Si existeix mes gent, a qui li passa el mateix que a mi, em quedaré mes tranquil.
Sigui el que sigui, continuaré sense aprendre de memòria els números de telèfon, i sabent en tot moment, si la persona que hem truca està a l’agenda o no, i si, tinc interès, o no, en despenjar o refusar la trucada.
Definitivament,
Sóc un privilegiat ..., per uns dies ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de febrer 20, 2007
SENTO CURIOSITAT 15
LA PELL FINA.
El nostre Govern es va equivocar de nou cursant la demanda a la Fiscalia General per l’article del butlletí “PaperS” del partit Socialdemòcrata.
¿ O potser va ser un intent de desviar l’atenció. ?
En l’article en qüestió mes que criticar el Govern, es critica una família per utilitzar al mateix Govern en benefici propi.
¿ No hauria de ser doncs la família la que tenia d’interposar la demanda, si el comentari l’afectava ?.
Es clar que aleshores les minutes dels advocats les hauria de pagar la família, i ara les pagarà el Govern, les pagarem tots nosaltres.
¿ No es aquest un clar exemple que certifica el comentari de l’article referit en el butlletí ?.
Sento curiositat en saber:
¿ Perquè el nostre Govern te la pell tan fina ?.
Fins al punt que aquests comentaris l’afectin tant, arribant a l’extrem d’interposar demandes.
¿ No serà que amb això s’intenta desviar l’atenció ?.
Els escàndols en el nostre país caduquen massa ràpid i només queda la darrera “notícia”.
Que se n’ha fet de l’escàndol de l’edifici Albatros, de l’aberració mediambiental al Pont de la Margineda, dels nyaps del carril bus, dels nomenaments d’assessors i directors a dit, dels prestanoms “legalitzats” amb contractes privats, de les despeses innecessàries amb informes innecessaris, de les concessions a dit, del sobrecost del túnel, de la depuradora que no ha depurat mai, etc.
I no vull entrar encara a debatre el darrer escàndol dels controls telefònics, que segurament caducarà també ben aviat.
Tot ha quedat en res, i ara només importa una crítica que ha ferit la sensibilitat dels nostres Governants.
Tota la resta, ja no té importància, i l’abandó o expulsió dels Consellers Socialdemòcrates de la Sala de Consell, també quedarà en no res.
Sento curiositat en saber:
Els “opinadors”, que no som periodistes, correm perill si critiquem ?.
Ja d’entrada, m’ atreviria a contestar que si. Però entraria a parlar d’un altre tema, del que encara no en vull dir res.
Al final tindrem que fer tots com la televisió Andorrana : Lloar a l’amo i senyor.
O dedicar-nos a explicar acudits, per distreure. O dedicar-nos a explicar lo be que ho fan els Ministres, per informar. O publicar “sudokus”, per entretenir. O enganxar manuals dels impostos per educar.
O senzillament, no escriure mes, no fos cas que s’arrugués la pell d’algun governant i ens posés una demanda per “criticons” i pesats.
Desgraciadament per alguns, deixar d’escriure, crec que molts no ho farem, mentre tinguem lectors.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
El nostre Govern es va equivocar de nou cursant la demanda a la Fiscalia General per l’article del butlletí “PaperS” del partit Socialdemòcrata.
¿ O potser va ser un intent de desviar l’atenció. ?
En l’article en qüestió mes que criticar el Govern, es critica una família per utilitzar al mateix Govern en benefici propi.
¿ No hauria de ser doncs la família la que tenia d’interposar la demanda, si el comentari l’afectava ?.
Es clar que aleshores les minutes dels advocats les hauria de pagar la família, i ara les pagarà el Govern, les pagarem tots nosaltres.
¿ No es aquest un clar exemple que certifica el comentari de l’article referit en el butlletí ?.
Sento curiositat en saber:
¿ Perquè el nostre Govern te la pell tan fina ?.
Fins al punt que aquests comentaris l’afectin tant, arribant a l’extrem d’interposar demandes.
¿ No serà que amb això s’intenta desviar l’atenció ?.
Els escàndols en el nostre país caduquen massa ràpid i només queda la darrera “notícia”.
Que se n’ha fet de l’escàndol de l’edifici Albatros, de l’aberració mediambiental al Pont de la Margineda, dels nyaps del carril bus, dels nomenaments d’assessors i directors a dit, dels prestanoms “legalitzats” amb contractes privats, de les despeses innecessàries amb informes innecessaris, de les concessions a dit, del sobrecost del túnel, de la depuradora que no ha depurat mai, etc.
I no vull entrar encara a debatre el darrer escàndol dels controls telefònics, que segurament caducarà també ben aviat.
Tot ha quedat en res, i ara només importa una crítica que ha ferit la sensibilitat dels nostres Governants.
Tota la resta, ja no té importància, i l’abandó o expulsió dels Consellers Socialdemòcrates de la Sala de Consell, també quedarà en no res.
Sento curiositat en saber:
Els “opinadors”, que no som periodistes, correm perill si critiquem ?.
Ja d’entrada, m’ atreviria a contestar que si. Però entraria a parlar d’un altre tema, del que encara no en vull dir res.
Al final tindrem que fer tots com la televisió Andorrana : Lloar a l’amo i senyor.
O dedicar-nos a explicar acudits, per distreure. O dedicar-nos a explicar lo be que ho fan els Ministres, per informar. O publicar “sudokus”, per entretenir. O enganxar manuals dels impostos per educar.
O senzillament, no escriure mes, no fos cas que s’arrugués la pell d’algun governant i ens posés una demanda per “criticons” i pesats.
Desgraciadament per alguns, deixar d’escriure, crec que molts no ho farem, mentre tinguem lectors.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de febrer 13, 2007
SENTO CURIOSITAT 14
REGISTRE DE PROFESSIONALS.
Ha arribat el gran dia, tant esperat pel nostre Govern, el dia de començar a recollir diners. (I no tant sols pel Govern, com veurem ...).
Fins al 31 de Març, és el plac que tenim tots per pagar els impostos indirectes, corresponents a l’exercici 2.006. (ISI i IPI, l’IMI i l’IAC ja l’han cobrat).
Aquells que han declarat les variables i l’inici d’activitats i han recollit el NRT, com ja han donat el numero de compte, ja els hi seran carregats directament. Els que no ho han fet, aniran directament a l’infern.
Els que tinguin la variable “ingressos”, han de fer ara la declaració corresponent (declarar els ingressos de l’any 2006). I encara que no s’han de “demostrar”, no val a fer trampes (també està castigat amb l’infern).
Els que varen optar per el sistema de determinació directa de la quota de liquidació han de presentar un estat de conciliació de les partides que determinen dita quota (factures emeses/rebudes).
En el darrer dels casos (determinació directa), les petites empreses (facturació inferior a 300.000 euros), no hauran de fer cap informe per part d’un professional independent. Tampoc si val enganyar. (mateixa pena).
Les grans empreses (2 de 3 requisits : facturació superior a 6 milions / actius superiors a 3,6 milions / més de 25 assalariats), hauran de presentar un informe d’auditoria per un professional inscrit en el Registre de professionals ...
Les empreses que superen els 300.000 euros (i no formen part de les grans ...), hauran de presentar un informe de conciliació (Ingressos/factures emeses), realitzat per un professional inscrit al mateix Registre.
Fins aquí, espero que ho hagin entès perfectament.
Aquest Registre de professionals, es el “xiringuito” del que ja en he parlat moltes vegades, que el nostre Govern, amb estreta col·laboració del Ministeri de Finances (i altres), ha “muntat”.
Les empreses que hagin de passar per dit “xiringuito” (que es el mateix que passar pel tub), es veuran obligades a pagar el que els hi vingui en gana al cercle reduït i seleccionat a dit de components del mateix (xiringuito).
Així es consuma una de les “claus” dels impostos indirectes : Enriquir un grup molt concret que s’ha format amb un reglament fet a mida, un reglament confús, poc aclaridor ... Un reglament que demana unes titulacions estranyes, unes titulacions que no estant degudament especificades ... Unes titulacions que el Ministeri d’Ensenyament Superior selecciona a ull (i a dit), una per una, i denega sense explicar-ne els motius, ni donar-ne els detalls, ni quins eren els requisits necessaris ..., i evidentment denega la inscripció a qui no els interessa.
Aquesta segona part del meu escrit, espero que també l’hagin entès perfectament.
Sento curiositat per saber :
Tot aquest “muntatge”, es legal ?.
Com es fa per reconèixer o convalidar títols i diplomes a dit ?.
Qui hi ha amagat (o no) al darrera de tot aquest “tinglado” ?.
Que ens falta encara per descobrir ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Ha arribat el gran dia, tant esperat pel nostre Govern, el dia de començar a recollir diners. (I no tant sols pel Govern, com veurem ...).
Fins al 31 de Març, és el plac que tenim tots per pagar els impostos indirectes, corresponents a l’exercici 2.006. (ISI i IPI, l’IMI i l’IAC ja l’han cobrat).
Aquells que han declarat les variables i l’inici d’activitats i han recollit el NRT, com ja han donat el numero de compte, ja els hi seran carregats directament. Els que no ho han fet, aniran directament a l’infern.
Els que tinguin la variable “ingressos”, han de fer ara la declaració corresponent (declarar els ingressos de l’any 2006). I encara que no s’han de “demostrar”, no val a fer trampes (també està castigat amb l’infern).
Els que varen optar per el sistema de determinació directa de la quota de liquidació han de presentar un estat de conciliació de les partides que determinen dita quota (factures emeses/rebudes).
En el darrer dels casos (determinació directa), les petites empreses (facturació inferior a 300.000 euros), no hauran de fer cap informe per part d’un professional independent. Tampoc si val enganyar. (mateixa pena).
Les grans empreses (2 de 3 requisits : facturació superior a 6 milions / actius superiors a 3,6 milions / més de 25 assalariats), hauran de presentar un informe d’auditoria per un professional inscrit en el Registre de professionals ...
Les empreses que superen els 300.000 euros (i no formen part de les grans ...), hauran de presentar un informe de conciliació (Ingressos/factures emeses), realitzat per un professional inscrit al mateix Registre.
Fins aquí, espero que ho hagin entès perfectament.
Aquest Registre de professionals, es el “xiringuito” del que ja en he parlat moltes vegades, que el nostre Govern, amb estreta col·laboració del Ministeri de Finances (i altres), ha “muntat”.
Les empreses que hagin de passar per dit “xiringuito” (que es el mateix que passar pel tub), es veuran obligades a pagar el que els hi vingui en gana al cercle reduït i seleccionat a dit de components del mateix (xiringuito).
Així es consuma una de les “claus” dels impostos indirectes : Enriquir un grup molt concret que s’ha format amb un reglament fet a mida, un reglament confús, poc aclaridor ... Un reglament que demana unes titulacions estranyes, unes titulacions que no estant degudament especificades ... Unes titulacions que el Ministeri d’Ensenyament Superior selecciona a ull (i a dit), una per una, i denega sense explicar-ne els motius, ni donar-ne els detalls, ni quins eren els requisits necessaris ..., i evidentment denega la inscripció a qui no els interessa.
Aquesta segona part del meu escrit, espero que també l’hagin entès perfectament.
Sento curiositat per saber :
Tot aquest “muntatge”, es legal ?.
Com es fa per reconèixer o convalidar títols i diplomes a dit ?.
Qui hi ha amagat (o no) al darrera de tot aquest “tinglado” ?.
Que ens falta encara per descobrir ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de febrer 06, 2007
SENTO CURIOSITAT 13
LA DEPURADORA.
Posem per cas que jo encarrego una feina a un lampista a casa meva:
Li demano que instal·li un filtre a l’entrada general de l’aigua de tota la casa.
L’entrada d’aigua te un diàmetre “x”, un cabal “x” i una pressió “x”. El meu lampista no realitza cap estudi, o el fa malament, i m’instal·la un filtre d’ aigua que no pot ni amb la meitat del cabal d’entrada.
Des de el primer dia jo se que aquesta instal·lació no funciona, però no dic res, pago la factura i callo.
La meva família es passa tres anys dient-me que el filtre no funciona, i jo ni cas. El meu tècnic de manteniment, al que envio contínuament a revisar el filtre, em diu que aquest no pot amb el cabal d’aigua, que no serveix per res, i jo ni cas. Els meus veïns es queixen, perquè no he solucionat el problema que també els afecta, doncs l’aigua també va a casa seva, i jo ni cas.
Al cap de tres anys, considero que el problema s’ha de solucionar i demano diners als veïns per canviar el filtre d’entrada per un altre adient al cabal necessari, doncs considero que la reforma es urgent i bona per tota la casa.
Els meus veïns, m’ engeguen a “pastar fang”, i jo no ho entenc.
Em diuen també, que no volen ni sentir-ne parlar del tema en qüestió, i jo no ho entenc. Ans al contrari, els faig fora de casa.
Qui te la raó, els meus veïns, o jo ?.
No els sona d’alguna cosa el tema que he referit.
Sento curiositat per saber:
Perquè no s’ha solucionat abans un problema que fa 3 o 4 anys que dura ?. Perquè ara la solució costa el triple del que va costar inicialment ?.
Perquè ningú en assumeix les responsabilitats ?.
Perquè, en definitiva, quant les coses es fan malament, ningú es preocupa per solucionar-ho i quant els veïns (no de la casa, sinó els països veïns), ens estiren de les orelles, aleshores, a corre-cuita hem d’arreglar els problemes al preu que sigui ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Posem per cas que jo encarrego una feina a un lampista a casa meva:
Li demano que instal·li un filtre a l’entrada general de l’aigua de tota la casa.
L’entrada d’aigua te un diàmetre “x”, un cabal “x” i una pressió “x”. El meu lampista no realitza cap estudi, o el fa malament, i m’instal·la un filtre d’ aigua que no pot ni amb la meitat del cabal d’entrada.
Des de el primer dia jo se que aquesta instal·lació no funciona, però no dic res, pago la factura i callo.
La meva família es passa tres anys dient-me que el filtre no funciona, i jo ni cas. El meu tècnic de manteniment, al que envio contínuament a revisar el filtre, em diu que aquest no pot amb el cabal d’aigua, que no serveix per res, i jo ni cas. Els meus veïns es queixen, perquè no he solucionat el problema que també els afecta, doncs l’aigua també va a casa seva, i jo ni cas.
Al cap de tres anys, considero que el problema s’ha de solucionar i demano diners als veïns per canviar el filtre d’entrada per un altre adient al cabal necessari, doncs considero que la reforma es urgent i bona per tota la casa.
Els meus veïns, m’ engeguen a “pastar fang”, i jo no ho entenc.
Em diuen també, que no volen ni sentir-ne parlar del tema en qüestió, i jo no ho entenc. Ans al contrari, els faig fora de casa.
Qui te la raó, els meus veïns, o jo ?.
No els sona d’alguna cosa el tema que he referit.
Sento curiositat per saber:
Perquè no s’ha solucionat abans un problema que fa 3 o 4 anys que dura ?. Perquè ara la solució costa el triple del que va costar inicialment ?.
Perquè ningú en assumeix les responsabilitats ?.
Perquè, en definitiva, quant les coses es fan malament, ningú es preocupa per solucionar-ho i quant els veïns (no de la casa, sinó els països veïns), ens estiren de les orelles, aleshores, a corre-cuita hem d’arreglar els problemes al preu que sigui ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de gener 30, 2007
SENTO CURIOSITAT 12
L’ OPINIÓ D’UN OPINADOR.
Una persona que expressa la seva opinió en els mitjans de comunicació, ho fa evidentment perquè té una opinió de les coses ..., per regla general.
No vol dir això, que sempre tingui la raó, ni que la seva opinió sigui la veritat absoluta, però si que és la “seva” pròpia veritat.
Tampoc vol dir, que aquesta opinió hagi de ser compartida per totes les persones que la llegeixen (o que no la llegeixen). Cadascú pot tenir la seva opinió i la seva veritat.
Les opinions es poden compartir o no, es poden debatre, es poden discutir i arribar a acords, o no arribar-hi mai. També es poden rebatre, criticar i fins i tot denunciar (perquè no ?). O senzillament ... es poden ignorar, que no passa rés.
El que no es pot fer mai, es el següent :
Ja d’entrada, “exigir” que aquesta opinió estigui en consonància amb les idees d’un partit polític, amb les idees d’un Comitè Local o amb les idees d’un grup qualsevol (sigui de la mena que sigui), aleshores ja no seria una opinió sinó que es tractaria d’un “mandat”, una consigna, una ordre ...
El que tampoc es pot fer:
Es que si no es comparteix dita opinió, pretendre que aquesta no es faci pública, aleshores seria una “coacció”, seria una falta de respecte a la llibertat d’expressió, a la llibertat d’opinió ...
Disciplina de partit, en diuen ...
Potser que “un”, no la tingui aquesta disciplina de partit, encara que personalment considero que quant una persona signa un escrit, que es seu, amb la seva opinió i amb el seu nom i cognoms, no te res a veure amb un partit polític. Simplement, es tracta de la seva opinió personal.
Vinc a dir tot això, per explicar que els meus escrits, son el que diu la mateixa paraula : MEUS.
I que la meva opinió es el que diu la mateixa paraula: MEVA.
No es tracta ni de consignes de cap partit ni de cap comitè, ni tampoc es tracta de cap campanya orquestrada per ningú ni en contra de ningú. Ni tampoc es tracta d’un escrit fet per altres persones.
I aquest humil espai que en aquest moment vostè esta llegint i que porta el títol de “Sento curiositat”, l’omplo jo, i el que jo omplo, hi poso el que a mi em ve en gana, i si a algú li pot arribar a molestar, que s’ aguanti.
Sento curiositat per saber:
Com es possible, a títol d’exemple : que, d’una banda, el primer Secretari d’ un partit demani: Llibertat d’ opinió ... ?. (Com a conseqüència d’un escrit en un butlletí, que Govern ha decidit posar en coneixement de la Batllia).
I en canvi, alguns membres d’un Comitè del mateix partit no respectin la mateixa llibertat d’opinió.
Aquí hi ha alguna cosa que no m’acaba de “quadrar”.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Una persona que expressa la seva opinió en els mitjans de comunicació, ho fa evidentment perquè té una opinió de les coses ..., per regla general.
No vol dir això, que sempre tingui la raó, ni que la seva opinió sigui la veritat absoluta, però si que és la “seva” pròpia veritat.
Tampoc vol dir, que aquesta opinió hagi de ser compartida per totes les persones que la llegeixen (o que no la llegeixen). Cadascú pot tenir la seva opinió i la seva veritat.
Les opinions es poden compartir o no, es poden debatre, es poden discutir i arribar a acords, o no arribar-hi mai. També es poden rebatre, criticar i fins i tot denunciar (perquè no ?). O senzillament ... es poden ignorar, que no passa rés.
El que no es pot fer mai, es el següent :
Ja d’entrada, “exigir” que aquesta opinió estigui en consonància amb les idees d’un partit polític, amb les idees d’un Comitè Local o amb les idees d’un grup qualsevol (sigui de la mena que sigui), aleshores ja no seria una opinió sinó que es tractaria d’un “mandat”, una consigna, una ordre ...
El que tampoc es pot fer:
Es que si no es comparteix dita opinió, pretendre que aquesta no es faci pública, aleshores seria una “coacció”, seria una falta de respecte a la llibertat d’expressió, a la llibertat d’opinió ...
Disciplina de partit, en diuen ...
Potser que “un”, no la tingui aquesta disciplina de partit, encara que personalment considero que quant una persona signa un escrit, que es seu, amb la seva opinió i amb el seu nom i cognoms, no te res a veure amb un partit polític. Simplement, es tracta de la seva opinió personal.
Vinc a dir tot això, per explicar que els meus escrits, son el que diu la mateixa paraula : MEUS.
I que la meva opinió es el que diu la mateixa paraula: MEVA.
No es tracta ni de consignes de cap partit ni de cap comitè, ni tampoc es tracta de cap campanya orquestrada per ningú ni en contra de ningú. Ni tampoc es tracta d’un escrit fet per altres persones.
I aquest humil espai que en aquest moment vostè esta llegint i que porta el títol de “Sento curiositat”, l’omplo jo, i el que jo omplo, hi poso el que a mi em ve en gana, i si a algú li pot arribar a molestar, que s’ aguanti.
Sento curiositat per saber:
Com es possible, a títol d’exemple : que, d’una banda, el primer Secretari d’ un partit demani: Llibertat d’ opinió ... ?. (Com a conseqüència d’un escrit en un butlletí, que Govern ha decidit posar en coneixement de la Batllia).
I en canvi, alguns membres d’un Comitè del mateix partit no respectin la mateixa llibertat d’opinió.
Aquí hi ha alguna cosa que no m’acaba de “quadrar”.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de gener 23, 2007
SENTO CURIOSITAT 11
TORNA EL CARRIL BUS.
No fa gaires dies vaig fer tranquil·lament el trajecte que va des de Sant Julià de Lòria fins a Andorra la Vella.
Dic tranquil·lament, perquè era període de festes, molt aviat al matí i el trànsit era pràcticament nul.
El fet curiós :
Es que duia al davant meu un vehicle amb matricula estrangera, un turista espanyol mes concretament, i que com ara duen tots les mateixes plaques no saps mai de quina comunitat o província son.
Com no tenia gens de pressa, no el vaig avançar ..., a banda de que no es pot fer enlloc (aquest comentari va per alguns, que encara no se n’han adonat i utilitzen el carril bus).
Primer el cas em va fer gràcia, seguidament va despertar la meva curiositat, i finalment vaig sentir vergonya. Vergonya aliena, perquè no era la meva culpa, però en tot cas, si vergonya Nacional.
El cas es que el pobre turista, al meu entendre, es tornava boig.
Al no estar obligat a seguir una filera de vehicles, no sabia per on passar.
Bus si ..., bus no ..., ara pel carril de l’esquerra ..., ara pel carril de la dreta ..., ara cap aquí ..., ara cap allà ..., ara una rotonda estranya ...
I com a més em duia a mi al darrera, “tocant-li els nassos”, cada cop es veia obligat a demanar-me disculpes per la maniobra efectuada.
Com ja he comentat, primer ho vaig trobar divertit, doncs jo ja sabia per on anava ...(en principi ...), i ja havia canviat de carril, i em feia gràcia veure com l’altre no sabia que fer, si deixar-me passar o no.
Seguidament, vaig pensar que si això em passés a mi, ja començaria a estar enfadat i segurament ja hagués començat a “renegar” una mica, o hagués deixat passar el vehicle del darrera.
Finalment, tots els meus sentiments es van convertir en vergonya.
Vergonya en adonar-me de lo malament que fem les coses ..., dels nyaps que hem de fabricar per tapar d’altres nyaps ..., en adonar-me de que fem les coses a impulsos (¿pel nou impuls ?, no ho sé), sense estudiar-ho prèviament ... Primer prometem en campanya electoral, quelcom. I després, de tot el que hem promès, fem alguna cosa ... (perquè no sigui dit...), però mal feta, a corre-cuita. I d’allò que si n’encarreguem algun estudi previ (previ pagament milionari, vull dir), queda en projecte de futur, en projecte de l’any 2.020, o queda en no res.
RES : Aquesta es la paraula que defineix mes de un any de Govern, el carril bus i res mes (escandols, a banda es clar).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
No fa gaires dies vaig fer tranquil·lament el trajecte que va des de Sant Julià de Lòria fins a Andorra la Vella.
Dic tranquil·lament, perquè era període de festes, molt aviat al matí i el trànsit era pràcticament nul.
El fet curiós :
Es que duia al davant meu un vehicle amb matricula estrangera, un turista espanyol mes concretament, i que com ara duen tots les mateixes plaques no saps mai de quina comunitat o província son.
Com no tenia gens de pressa, no el vaig avançar ..., a banda de que no es pot fer enlloc (aquest comentari va per alguns, que encara no se n’han adonat i utilitzen el carril bus).
Primer el cas em va fer gràcia, seguidament va despertar la meva curiositat, i finalment vaig sentir vergonya. Vergonya aliena, perquè no era la meva culpa, però en tot cas, si vergonya Nacional.
El cas es que el pobre turista, al meu entendre, es tornava boig.
Al no estar obligat a seguir una filera de vehicles, no sabia per on passar.
Bus si ..., bus no ..., ara pel carril de l’esquerra ..., ara pel carril de la dreta ..., ara cap aquí ..., ara cap allà ..., ara una rotonda estranya ...
I com a més em duia a mi al darrera, “tocant-li els nassos”, cada cop es veia obligat a demanar-me disculpes per la maniobra efectuada.
Com ja he comentat, primer ho vaig trobar divertit, doncs jo ja sabia per on anava ...(en principi ...), i ja havia canviat de carril, i em feia gràcia veure com l’altre no sabia que fer, si deixar-me passar o no.
Seguidament, vaig pensar que si això em passés a mi, ja començaria a estar enfadat i segurament ja hagués començat a “renegar” una mica, o hagués deixat passar el vehicle del darrera.
Finalment, tots els meus sentiments es van convertir en vergonya.
Vergonya en adonar-me de lo malament que fem les coses ..., dels nyaps que hem de fabricar per tapar d’altres nyaps ..., en adonar-me de que fem les coses a impulsos (¿pel nou impuls ?, no ho sé), sense estudiar-ho prèviament ... Primer prometem en campanya electoral, quelcom. I després, de tot el que hem promès, fem alguna cosa ... (perquè no sigui dit...), però mal feta, a corre-cuita. I d’allò que si n’encarreguem algun estudi previ (previ pagament milionari, vull dir), queda en projecte de futur, en projecte de l’any 2.020, o queda en no res.
RES : Aquesta es la paraula que defineix mes de un any de Govern, el carril bus i res mes (escandols, a banda es clar).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de gener 16, 2007
SENTO CURIOSITAT 10
QUE ES UN “OPINADOR”.
Es una paraula que m’he inventat i que no figura al diccionari, però que esta de moda en l’ actualitat.
Un opinador podria ser un :
Un Compositor ? : La persona que compon.
Encara que en aquest cas no es tracti de música, no es això.
Un Literat ? : El qui coneix i professa la literatura.
Ni per aproximació.
Un Escriptor ? : Persona que escriu llibres, que es dedica a la composició literària.
No, ni de bon tros.
Un Periodista ? : El que té per professió escriure en diaris o periòdics.
Tampoc, ni es cap professió ni, en principi, s’ha estudiat per ser-ho.
Un Redactor ? : El qui d’una manera estable , té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.
Menys encara.
Un Relator ? : Que relata o refereix.
Gairebé, però tampoc.
Un Diarista ? : El qui treballa en la confecció o publicació d’un diari.
No, No.
Un Redactor ? : El qui d’una manera estable , té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.
Menys encara.
Un Articulista ? : El qui redacta articles destinats a la publicació.
S’hi apropa, però tampoc.
Un Col·laborador ? : El qui col·labora. Dit en els diaris, etc., dels col·laboradors que no formen part de la redacció.
Molt a prop, però no ben be.
Un Pesat ? : Molest, enfadós, que un voldria treure’s de sobre.
Per alguns segur que si, però tampoc es tracta d’això.
...
Alguna de les definicions s’apropa a descriure el que fem moltes persones al nostre país, i que es tractat de diverses maneres segons es tracti d’una publicació o una altra. Existeix un munt de gent que s’ atreveix a dir la seva en els mitjans de comunicació, en aquest cas, els mitjans escrits.
El que fem molts es expressar la nostra opinió en la premsa escrita. Exposar les nostres idees, creences o sentiments, criticar allò que creiem que no esta bé ... Son escrits de gent que donem el nom i els cognoms ..., aquí ja no es tracta d’un bloc d’ internet on tothom es anònim, sinó de donar la cara i exposar-te a que te la trenquin.
M’inventaré doncs, una nova paraula per descriure aquest col·lectiu, i potser algun dia, es inclosa en el diccionari general de la llengua Catalana.
La paraula es : OPINADOR.
I el que fem els opinadors, es opinar.
Però desgraciadament, es veu que hi ha gent a qui això molesta.
Alguns opinadors son insultats, menyspreats, perseguits a la feina ... D’altres, en diuen que es fan publicitat, que volen protagonisme, que son uns provocadors, que els agrada la polèmica, que son uns “torracollons” ...
Sento curiositat per saber:
Perquè hi ha gent que creu que només poden escriure als diaris, els intel·lectuals, els polítics amb càrrec, els literats, els periodistes ? ...
Hi ha escriptors, literats, polítics, articulistes, etc. Que es creuen mes llestos que els demés, i menyspreen als opinadors.
A tots els que així pensen, només recordar-los que al carrer es llegeix mes als opinadors que als intel·lectuals.
I A QUI MOLESTI, QUE S’AGUANTI, O QUE REPLIQUI DE LA MATEIXA MANERA.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Es una paraula que m’he inventat i que no figura al diccionari, però que esta de moda en l’ actualitat.
Un opinador podria ser un :
Un Compositor ? : La persona que compon.
Encara que en aquest cas no es tracti de música, no es això.
Un Literat ? : El qui coneix i professa la literatura.
Ni per aproximació.
Un Escriptor ? : Persona que escriu llibres, que es dedica a la composició literària.
No, ni de bon tros.
Un Periodista ? : El que té per professió escriure en diaris o periòdics.
Tampoc, ni es cap professió ni, en principi, s’ha estudiat per ser-ho.
Un Redactor ? : El qui d’una manera estable , té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.
Menys encara.
Un Relator ? : Que relata o refereix.
Gairebé, però tampoc.
Un Diarista ? : El qui treballa en la confecció o publicació d’un diari.
No, No.
Un Redactor ? : El qui d’una manera estable , té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.
Menys encara.
Un Articulista ? : El qui redacta articles destinats a la publicació.
S’hi apropa, però tampoc.
Un Col·laborador ? : El qui col·labora. Dit en els diaris, etc., dels col·laboradors que no formen part de la redacció.
Molt a prop, però no ben be.
Un Pesat ? : Molest, enfadós, que un voldria treure’s de sobre.
Per alguns segur que si, però tampoc es tracta d’això.
...
Alguna de les definicions s’apropa a descriure el que fem moltes persones al nostre país, i que es tractat de diverses maneres segons es tracti d’una publicació o una altra. Existeix un munt de gent que s’ atreveix a dir la seva en els mitjans de comunicació, en aquest cas, els mitjans escrits.
El que fem molts es expressar la nostra opinió en la premsa escrita. Exposar les nostres idees, creences o sentiments, criticar allò que creiem que no esta bé ... Son escrits de gent que donem el nom i els cognoms ..., aquí ja no es tracta d’un bloc d’ internet on tothom es anònim, sinó de donar la cara i exposar-te a que te la trenquin.
M’inventaré doncs, una nova paraula per descriure aquest col·lectiu, i potser algun dia, es inclosa en el diccionari general de la llengua Catalana.
La paraula es : OPINADOR.
I el que fem els opinadors, es opinar.
Però desgraciadament, es veu que hi ha gent a qui això molesta.
Alguns opinadors son insultats, menyspreats, perseguits a la feina ... D’altres, en diuen que es fan publicitat, que volen protagonisme, que son uns provocadors, que els agrada la polèmica, que son uns “torracollons” ...
Sento curiositat per saber:
Perquè hi ha gent que creu que només poden escriure als diaris, els intel·lectuals, els polítics amb càrrec, els literats, els periodistes ? ...
Hi ha escriptors, literats, polítics, articulistes, etc. Que es creuen mes llestos que els demés, i menyspreen als opinadors.
A tots els que així pensen, només recordar-los que al carrer es llegeix mes als opinadors que als intel·lectuals.
I A QUI MOLESTI, QUE S’AGUANTI, O QUE REPLIQUI DE LA MATEIXA MANERA.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de gener 09, 2007
SENTO CURIOSITAT 9
SOBRE L’ EXEMPCIÓ DE L’ ISI AL LLOGUER.
Durant el transcurs de l’any 2.006 els locals comercials han estat pagant el 4 % d’ ISI en el rebut del lloguer. Aquest any 2.007 deixaran de fer-ho, el lloguer estarà exempt d’ Isi, al igual que ho estarà en els aparcaments.
Però el ja que han pagat no els hi serà retornat mai (les modificacions no son amb caràcter retroactiu).
Estic totalment d’acord en què, en el cas dels aparcaments privats (els comunals no han cobrat Isi), els pagaments que s’han efectuat per tiquet, és impossible de retornar-los, doncs ningú haurà conservat el corresponent bitllet.
Amb el que no estic gens d’acord, és que no es pugui retornar l’ ISI cobrat en els abonaments d’aparcament i sobretot l’ISI que han cobrat els propietaris en el lloguer dels locals comercials.
Si es retornés tot l’impost “identificable” (arrendaments i abonaments), el benefici fiscal il·lícit (del que parlava un company meu), seria mínim. A banda de que es podria calcular perfectament la seva totalitat i en conseqüència pagar-ho a Govern, amb el que ja no existiria dit benefici.
... L’impost suportat, en el cas del comerç, figura en el capítol de costos ... (seguia explicant el meu company)...
Si, així es ( tot i que, personalment no m’agrada aquesta comptabilització), però com que els manuals d’aplicació ho diuen així, doncs s’ha de fer. Com si els manuals fossin un reglament.
El que jo no tinc tant clar (com ho té el meu company), es que tothom l’hagi pogut repercutir o transferir en el preu dels productes, mes aviat crec que ben pocs .
No pretenc anar en contra del meu company, ni del meu partit (que així ho va votar). Només es tracta de la meva opinió personal, i no té forçosament que ser la mateixa que la seva, i no per això haurem de discutir, només estic a favor del comerç i dels comerciants.
A pesar de totes les explicacions donades per al meu company, els comerciants continuen sense comprendre perquè no s’ els pot retornar l’import pagat de mes durant tot un any.
... El problema està en la nafra, no en el dit que l’assenyala ..., (continuava dient el meu company).
Efectivament, però aquesta nafra, en aquest cas precís es podia curar.
Sento curiositat per saber:
Què passarà amb tots aquells propietaris de locals comercials, que els tenen llogats, i que no han recollit el NRT ..., no han fet la declaració d’inici d’activitats ..., no han declarat les variables ..., no han cobrat l’Isi ... (o potser si). Però que, evidentment, no el pagaran ?.
El Ministeri de Finances els té identificats ... ?. Els perseguiran ... ?. Rebran alguna sanció ... ?.
O simplement, apareixeran en una de les famoses llistes de “nens dolents” que tenen un deute amb l’administració, i que tantes pàgines ocupen al Bopa.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI
Durant el transcurs de l’any 2.006 els locals comercials han estat pagant el 4 % d’ ISI en el rebut del lloguer. Aquest any 2.007 deixaran de fer-ho, el lloguer estarà exempt d’ Isi, al igual que ho estarà en els aparcaments.
Però el ja que han pagat no els hi serà retornat mai (les modificacions no son amb caràcter retroactiu).
Estic totalment d’acord en què, en el cas dels aparcaments privats (els comunals no han cobrat Isi), els pagaments que s’han efectuat per tiquet, és impossible de retornar-los, doncs ningú haurà conservat el corresponent bitllet.
Amb el que no estic gens d’acord, és que no es pugui retornar l’ ISI cobrat en els abonaments d’aparcament i sobretot l’ISI que han cobrat els propietaris en el lloguer dels locals comercials.
Si es retornés tot l’impost “identificable” (arrendaments i abonaments), el benefici fiscal il·lícit (del que parlava un company meu), seria mínim. A banda de que es podria calcular perfectament la seva totalitat i en conseqüència pagar-ho a Govern, amb el que ja no existiria dit benefici.
... L’impost suportat, en el cas del comerç, figura en el capítol de costos ... (seguia explicant el meu company)...
Si, així es ( tot i que, personalment no m’agrada aquesta comptabilització), però com que els manuals d’aplicació ho diuen així, doncs s’ha de fer. Com si els manuals fossin un reglament.
El que jo no tinc tant clar (com ho té el meu company), es que tothom l’hagi pogut repercutir o transferir en el preu dels productes, mes aviat crec que ben pocs .
No pretenc anar en contra del meu company, ni del meu partit (que així ho va votar). Només es tracta de la meva opinió personal, i no té forçosament que ser la mateixa que la seva, i no per això haurem de discutir, només estic a favor del comerç i dels comerciants.
A pesar de totes les explicacions donades per al meu company, els comerciants continuen sense comprendre perquè no s’ els pot retornar l’import pagat de mes durant tot un any.
... El problema està en la nafra, no en el dit que l’assenyala ..., (continuava dient el meu company).
Efectivament, però aquesta nafra, en aquest cas precís es podia curar.
Sento curiositat per saber:
Què passarà amb tots aquells propietaris de locals comercials, que els tenen llogats, i que no han recollit el NRT ..., no han fet la declaració d’inici d’activitats ..., no han declarat les variables ..., no han cobrat l’Isi ... (o potser si). Però que, evidentment, no el pagaran ?.
El Ministeri de Finances els té identificats ... ?. Els perseguiran ... ?. Rebran alguna sanció ... ?.
O simplement, apareixeran en una de les famoses llistes de “nens dolents” que tenen un deute amb l’administració, i que tantes pàgines ocupen al Bopa.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI
dimecres, de gener 03, 2007
SENTO CURIOSITAT 8
ARA, UNA PARRÒQUIA CURIOSA.
Entrada Sud del País curiós (per variar) : disposem de quatre carrils per a vehicles i dos mes per al bus exprés. No trobem ni un sol gir a l’esquerra, als grans magatzems existents, s’accedeix per uns passos soterrats o elevats, i no es genera cap retenció ni cap cua de vehicles.
Arribem en menys d’ un parell de minuts a la primera població que trobem. Ens rep un gran aparcament amb capacitat per a 1.000 vehicles, perfectament senyalitzat i envoltat de tota mena de infrastructures.
- Podríem deixar el cotxe aquí i agafar aquest telecabina tan bonic.
- Anirem al parc temàtic, que està ple d’animalets, fauna i flora autòctona i algun que altre polític que hi han aparcat perquè no sabien on posa’l ja que s’ havia quedat sense cadireta.
- Ondia, si hi ha també un munt d’urbanitzacions, xalets, hotels, restaurants i un centre d’alt rendiment on entrena la selecció de muntanyisme i escalada.
Tornant a la vila abans esmentada, i abans d’agafar l’autopista que ens portarà més amunt, a poblacions antigament mes visitades, trobem un macro-edifici de 15 plantes amb: Cines, restaurants, sala de ball, sala de congressos polítics i altres, piscina, golf ...
- Perquè no fem una “banyadeta” també a la piscina descoberta, prenem el sol al seu solàrium ?, i anem després de compres en aquest magnífic carrer de vianants ?.
- ¿ Què hem de pagar una taxa ecològica ?... Bé es clar, s’ha de pagar el manteniment dels jardins Versallescs que hem vist allà dalt, just abans d’arribar al parc temàtic, i això no és barat.
Un grup de persones s’ apropa de cop, i ens demanen si necessitem quelcom.
- Bon dia, som les autoritat de la vila i fem la nostra ronda diària a peu de comprovació de l’estat del poble i dels seus habitants.
- ¿ Troben alguna mancança en aquesta parròquia ?.
Com ja hem vist que disposa de parcs infantils, escoles bressol, zones d’esbarjo i de passeig, jardins, fonts, comerços ... En definitiva, de lo mes necessari ...
- Home potser hi manca una Universitat ...
- Es que la teníem de treure per col·locar el tren aeri.
- Potser estaria be un centre esportiu a dins la vila.
- El vam haver de treure per col·locar una rotonda pels camions que anaven a descarregar la runa a l’abocador.
- Potser alguna plaça d’aparcament o zona de carrega i descarrega mes al centre, a prop de les botigues per exemple ...
- Les vam haver de treure per posar el carril bus.
- Potser mes agents de circulació ...
- No calen, els vehicles passen per fora o van directes al super-aparcament.
- Potser una carpa per fer firetes ...
- La teníem, però la gent es queixava del soroll i la vam suprimir.
Ja a la nit, després de sopar en un restaurant cinc estrelles, anem una estona al Casino. No sense preguntar abans a les autoritats:
- Com han aconseguit tenir totes aquestes instal·lacions tant meravelloses ?.
- Amb inversions estrangeres ...
Sens dubte, una parròquia curiosa.
Sento curiositat per saber:
Perquè tants projectes majestuosos, quant ens manquen molts detalls molt mes necessaris.
Es que ens trobem a l’any 2.020.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Entrada Sud del País curiós (per variar) : disposem de quatre carrils per a vehicles i dos mes per al bus exprés. No trobem ni un sol gir a l’esquerra, als grans magatzems existents, s’accedeix per uns passos soterrats o elevats, i no es genera cap retenció ni cap cua de vehicles.
Arribem en menys d’ un parell de minuts a la primera població que trobem. Ens rep un gran aparcament amb capacitat per a 1.000 vehicles, perfectament senyalitzat i envoltat de tota mena de infrastructures.
- Podríem deixar el cotxe aquí i agafar aquest telecabina tan bonic.
- Anirem al parc temàtic, que està ple d’animalets, fauna i flora autòctona i algun que altre polític que hi han aparcat perquè no sabien on posa’l ja que s’ havia quedat sense cadireta.
- Ondia, si hi ha també un munt d’urbanitzacions, xalets, hotels, restaurants i un centre d’alt rendiment on entrena la selecció de muntanyisme i escalada.
Tornant a la vila abans esmentada, i abans d’agafar l’autopista que ens portarà més amunt, a poblacions antigament mes visitades, trobem un macro-edifici de 15 plantes amb: Cines, restaurants, sala de ball, sala de congressos polítics i altres, piscina, golf ...
- Perquè no fem una “banyadeta” també a la piscina descoberta, prenem el sol al seu solàrium ?, i anem després de compres en aquest magnífic carrer de vianants ?.
- ¿ Què hem de pagar una taxa ecològica ?... Bé es clar, s’ha de pagar el manteniment dels jardins Versallescs que hem vist allà dalt, just abans d’arribar al parc temàtic, i això no és barat.
Un grup de persones s’ apropa de cop, i ens demanen si necessitem quelcom.
- Bon dia, som les autoritat de la vila i fem la nostra ronda diària a peu de comprovació de l’estat del poble i dels seus habitants.
- ¿ Troben alguna mancança en aquesta parròquia ?.
Com ja hem vist que disposa de parcs infantils, escoles bressol, zones d’esbarjo i de passeig, jardins, fonts, comerços ... En definitiva, de lo mes necessari ...
- Home potser hi manca una Universitat ...
- Es que la teníem de treure per col·locar el tren aeri.
- Potser estaria be un centre esportiu a dins la vila.
- El vam haver de treure per col·locar una rotonda pels camions que anaven a descarregar la runa a l’abocador.
- Potser alguna plaça d’aparcament o zona de carrega i descarrega mes al centre, a prop de les botigues per exemple ...
- Les vam haver de treure per posar el carril bus.
- Potser mes agents de circulació ...
- No calen, els vehicles passen per fora o van directes al super-aparcament.
- Potser una carpa per fer firetes ...
- La teníem, però la gent es queixava del soroll i la vam suprimir.
Ja a la nit, després de sopar en un restaurant cinc estrelles, anem una estona al Casino. No sense preguntar abans a les autoritats:
- Com han aconseguit tenir totes aquestes instal·lacions tant meravelloses ?.
- Amb inversions estrangeres ...
Sens dubte, una parròquia curiosa.
Sento curiositat per saber:
Perquè tants projectes majestuosos, quant ens manquen molts detalls molt mes necessaris.
Es que ens trobem a l’any 2.020.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de gener 01, 2007
DIARI D'ANDORRA 30/12/06
MOBILITAT
Primer de tot, s’acorda ( ... entre qui i qui ? ...) tallar al trànsit l’avinguda Meritxell, sense tenir en compte la taula de mobilitat recentment creada. Seguidament, quan es valora el tall, a la mateixa taula no hi assisteixen els Consols mes interessats. No ho entenc, que estant de vacances ?. Potser si, hi tenen tot el dret, però aleshores, que no es convoqui dita taula.
Després retarden el tall, de les 16 hores a les 18 hores ..., senyal que la “cosa” no va funcionar com Déu mana.
Tot plegat, em sembla una “xuleria” d’uns quants de fer les coses per “nassos”.
Sóc molt partidari a les zones exclusives de vianants, i a tot arreu del món funcionen i són atractives pel comerç. Sempre i quant hi hagin vies alternatives, solucions al trànsit rodat, aparcaments accessibles i ben indicats ...
Quant les coses es fan per “dallonses”, no funcionen mai, sobretot si són públiques, només funcionen quant son privades ( i tot i així...).
De les declaracions ... del Sr. Pujol (amb el retard a les 18 hores evitarem problemes de trànsit,... no hem presentat la documentació necessària per tramitar la petició), del Sr. Pons (aquestes restriccions s’aixecaran en cas que tingui lloc un col·lapse de circulació,... lamento la improvisació i les presses), del Sr. Palmitjavila (la circulació ha de ser especialment complicada al centre, un dels punts mes afectats) ..., entre altres “perles”
n’extrec el següent:
Vivim en un país curiós, on es crea una taula de mobilitat per res, doncs abans de tallar una avinguda no es convoca la taula, i després de tallar-la es convoca, però no hi assisteixen els implicats, no cal muntar taules per cobrir l’expedient, quant a més no es tramita l’expedient.
I dedueixo el següent:
Primer de tot, no hi ha alternatives als talls del trànsit, al menys de moment ... Segon, no hi poden haver acords sense diàleg, i es que tampoc hi haurà mai diàleg, com queda demostrat una vegada i una altra ... Tercer, la obsessió per fer content ara al comerç, després d’ haver-lo maltractat, no ha de passar al davant de la resta de “patidors” habituals.
EXIGEIXO, des de la meva humil posició explicacions :
Perquè s’ha fet aquest nyap de tall ?.
A qui s’ha volgut fer content o descontent ?.
Perquè hi ha gent que ha canviat d’opinió sobtadament al respecte ?.
Quins interessos hi ha ocults al darrera d’aquest tall ?.
Quins comerços ho han exigit ?.
Quins pactes secrets hi ha al darrera ?.
En definitiva, PERQUÈ ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Primer de tot, s’acorda ( ... entre qui i qui ? ...) tallar al trànsit l’avinguda Meritxell, sense tenir en compte la taula de mobilitat recentment creada. Seguidament, quan es valora el tall, a la mateixa taula no hi assisteixen els Consols mes interessats. No ho entenc, que estant de vacances ?. Potser si, hi tenen tot el dret, però aleshores, que no es convoqui dita taula.
Després retarden el tall, de les 16 hores a les 18 hores ..., senyal que la “cosa” no va funcionar com Déu mana.
Tot plegat, em sembla una “xuleria” d’uns quants de fer les coses per “nassos”.
Sóc molt partidari a les zones exclusives de vianants, i a tot arreu del món funcionen i són atractives pel comerç. Sempre i quant hi hagin vies alternatives, solucions al trànsit rodat, aparcaments accessibles i ben indicats ...
Quant les coses es fan per “dallonses”, no funcionen mai, sobretot si són públiques, només funcionen quant son privades ( i tot i així...).
De les declaracions ... del Sr. Pujol (amb el retard a les 18 hores evitarem problemes de trànsit,... no hem presentat la documentació necessària per tramitar la petició), del Sr. Pons (aquestes restriccions s’aixecaran en cas que tingui lloc un col·lapse de circulació,... lamento la improvisació i les presses), del Sr. Palmitjavila (la circulació ha de ser especialment complicada al centre, un dels punts mes afectats) ..., entre altres “perles”
n’extrec el següent:
Vivim en un país curiós, on es crea una taula de mobilitat per res, doncs abans de tallar una avinguda no es convoca la taula, i després de tallar-la es convoca, però no hi assisteixen els implicats, no cal muntar taules per cobrir l’expedient, quant a més no es tramita l’expedient.
I dedueixo el següent:
Primer de tot, no hi ha alternatives als talls del trànsit, al menys de moment ... Segon, no hi poden haver acords sense diàleg, i es que tampoc hi haurà mai diàleg, com queda demostrat una vegada i una altra ... Tercer, la obsessió per fer content ara al comerç, després d’ haver-lo maltractat, no ha de passar al davant de la resta de “patidors” habituals.
EXIGEIXO, des de la meva humil posició explicacions :
Perquè s’ha fet aquest nyap de tall ?.
A qui s’ha volgut fer content o descontent ?.
Perquè hi ha gent que ha canviat d’opinió sobtadament al respecte ?.
Quins interessos hi ha ocults al darrera d’aquest tall ?.
Quins comerços ho han exigit ?.
Quins pactes secrets hi ha al darrera ?.
En definitiva, PERQUÈ ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, de desembre 28, 2006
SENTO CURIOSITAT 7
ELS BLOGS D’INTERNET.
Ja fa uns quants dies, en un conegut bloc d’opinió d’internet del nostre país, un usuari escribia un comentari que feia referència a la meva persona.
Deia, més o menys : “...Tu Miquel, no has parlat mai del Bloc en cap escrit dels que fas...”.
Quan el vaig llegir, no li vaig donar cap mena d’ importància, ni cap valor. Vaig pensar : perquè tinc que parlar d’aquest tema ?, a qui li importa que jo en parli ?, quin interès pot tenir ?.
Passat ja un temps, i veient les nombroses entrades i comentaris apareguts i l’interès que hi mostra molta gent, i sobre tot veient la repercussió que te aquest bloc, he canviat d’opinió i penso que n’he de parlar.
Jo no crec, com diuen alguns, que fer els comentaris anònims sigui de covards, precaució no vol dir covardia. Opinar i comentar “la jugada”, encara que sigui anònimament, no es covardia. Hi ha moltes coses que no es poden dir, signant amb nom i cognoms. Però que s’intueixen, es coneixen, i es volen compartir.
Es cert que també hi ha gent que entra al Bloc a insultar, a perjudicar, a mentir, o senzillament a fer el ximple ... es inevitable, de rucs n’hi ha per tot arreu, fins i tot en actes culturals, esportius ...
En un camp de futbol, per posar un exemple, també hi entra de tot, i tots són anònims, hi ha gent correcta, gent que crida, gent que en gaudeix, gent que pateix ... i “animals”, que també hi entren. Però no perquè entrin aquests animals hem de tancar el camp de futbol, o prohibir-lo.
Sento curiositat per saber:
Quants polítics llegeixen el Bloc ?.
Jo no ho trobo malament, com pensen alguns.
Quants polítics hi participen ?.
Tampoc no veig perquè no haurien de fer-ho.
Quantes coses s’aprenen llegint aquests blocs ?.
Jo n’he après unes quantes, de bones i de dolentes.
A qui fa mal un Bloc d’opinió ?.
Només a aquell que no deixa opinar, a aquell que no suporta que el critiquin, a aquell que te coses a amagar.
En definitiva, penso que els blocs d’opinió són bons i per això en parlo avui. I el Bloc en qüestió al que faig referència sense citar-lo, és molt bo, i molta gent el coneix i hi intervé.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Ja fa uns quants dies, en un conegut bloc d’opinió d’internet del nostre país, un usuari escribia un comentari que feia referència a la meva persona.
Deia, més o menys : “...Tu Miquel, no has parlat mai del Bloc en cap escrit dels que fas...”.
Quan el vaig llegir, no li vaig donar cap mena d’ importància, ni cap valor. Vaig pensar : perquè tinc que parlar d’aquest tema ?, a qui li importa que jo en parli ?, quin interès pot tenir ?.
Passat ja un temps, i veient les nombroses entrades i comentaris apareguts i l’interès que hi mostra molta gent, i sobre tot veient la repercussió que te aquest bloc, he canviat d’opinió i penso que n’he de parlar.
Jo no crec, com diuen alguns, que fer els comentaris anònims sigui de covards, precaució no vol dir covardia. Opinar i comentar “la jugada”, encara que sigui anònimament, no es covardia. Hi ha moltes coses que no es poden dir, signant amb nom i cognoms. Però que s’intueixen, es coneixen, i es volen compartir.
Es cert que també hi ha gent que entra al Bloc a insultar, a perjudicar, a mentir, o senzillament a fer el ximple ... es inevitable, de rucs n’hi ha per tot arreu, fins i tot en actes culturals, esportius ...
En un camp de futbol, per posar un exemple, també hi entra de tot, i tots són anònims, hi ha gent correcta, gent que crida, gent que en gaudeix, gent que pateix ... i “animals”, que també hi entren. Però no perquè entrin aquests animals hem de tancar el camp de futbol, o prohibir-lo.
Sento curiositat per saber:
Quants polítics llegeixen el Bloc ?.
Jo no ho trobo malament, com pensen alguns.
Quants polítics hi participen ?.
Tampoc no veig perquè no haurien de fer-ho.
Quantes coses s’aprenen llegint aquests blocs ?.
Jo n’he après unes quantes, de bones i de dolentes.
A qui fa mal un Bloc d’opinió ?.
Només a aquell que no deixa opinar, a aquell que no suporta que el critiquin, a aquell que te coses a amagar.
En definitiva, penso que els blocs d’opinió són bons i per això en parlo avui. I el Bloc en qüestió al que faig referència sense citar-lo, és molt bo, i molta gent el coneix i hi intervé.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, de desembre 27, 2006
Diari Andorra (Acel/Mútua)
DE L’ ACEL A LA MÚTUA.
M’han sorprès dues comunicacions el mateix dia, de dues entitats molt lligades al Comú de Sant Julià de Lòria.
No te res a veure l’ una amb l’altra, ni l’entitat ni la noticia, però em ve de gust comentar-les plegades, donat que considero que son les dues entitats, filials del Molt Honorable.
En primer lloc :
El comunicat, a “bombo i platillo” des de el Centre Cultural de la vila, de l’associació de comerciants i empresaris Lauredians, anunciant la “macro-festa” de fi d’any a la carpa de la vila.
Fins aquí, cap problema. El problema ve quan el coordinador de l’associació reconeix, entre rialles, Sant Julià com a vila de les festes (o “farres”, diria jo). Ja era hora que reconeguessin, ¿la feina que estant duent a terme per la població ?.
No m’oposo pas a la festa, al contrari, trobo perfecte que els residents no tinguin que desplaçar-se amb els seus vehicles aquesta nit. Però aquesta no es la feina de l’Acel. Si el Comú vol donar rendibilitat o treure profit o donar-li algun sentit a la carpa, que ho facin ells. Això no es dinamitzar el comerç de la parròquia, no te absolutament res a veure amb el comerç. Ni aquesta festa, ni la de la cervesa, ni cap “farra”.
En segon lloc :
El comunicat de Cable Mútua, via bústies, dels nous canals “punxats” i emesos. Que per cert a data 21/12/06, encara no en funcionava ni un.
Entre altres canals, ens anuncien : el CANAL ECLESIÀSTIC.
Fa gràcia, o no ???.
Potser deu ser per redimir-nos dels pecats, si mirem la pel·lícula porno del Canal +, o si mirem les pel·lícules porno de DARK. O per perdonar-nos els pecats per seguir la variada “Tele-deixalla”, tant d’ ATV com de molts altres canals. ¿O potser es per demanar el perdó del Bisbe ?.
En tot cas no deixa de ser curiós, no els sembla?.
Com potser aviat ens hauran de perdonar també per mirar la TV-Sant Julià Privada, ja tindrem el canal confessionari preparat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
M’han sorprès dues comunicacions el mateix dia, de dues entitats molt lligades al Comú de Sant Julià de Lòria.
No te res a veure l’ una amb l’altra, ni l’entitat ni la noticia, però em ve de gust comentar-les plegades, donat que considero que son les dues entitats, filials del Molt Honorable.
En primer lloc :
El comunicat, a “bombo i platillo” des de el Centre Cultural de la vila, de l’associació de comerciants i empresaris Lauredians, anunciant la “macro-festa” de fi d’any a la carpa de la vila.
Fins aquí, cap problema. El problema ve quan el coordinador de l’associació reconeix, entre rialles, Sant Julià com a vila de les festes (o “farres”, diria jo). Ja era hora que reconeguessin, ¿la feina que estant duent a terme per la població ?.
No m’oposo pas a la festa, al contrari, trobo perfecte que els residents no tinguin que desplaçar-se amb els seus vehicles aquesta nit. Però aquesta no es la feina de l’Acel. Si el Comú vol donar rendibilitat o treure profit o donar-li algun sentit a la carpa, que ho facin ells. Això no es dinamitzar el comerç de la parròquia, no te absolutament res a veure amb el comerç. Ni aquesta festa, ni la de la cervesa, ni cap “farra”.
En segon lloc :
El comunicat de Cable Mútua, via bústies, dels nous canals “punxats” i emesos. Que per cert a data 21/12/06, encara no en funcionava ni un.
Entre altres canals, ens anuncien : el CANAL ECLESIÀSTIC.
Fa gràcia, o no ???.
Potser deu ser per redimir-nos dels pecats, si mirem la pel·lícula porno del Canal +, o si mirem les pel·lícules porno de DARK. O per perdonar-nos els pecats per seguir la variada “Tele-deixalla”, tant d’ ATV com de molts altres canals. ¿O potser es per demanar el perdó del Bisbe ?.
En tot cas no deixa de ser curiós, no els sembla?.
Com potser aviat ens hauran de perdonar també per mirar la TV-Sant Julià Privada, ja tindrem el canal confessionari preparat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 19, 2006
SENTO CURIOSITAT 6
UN PAÍS CURIÓS.
Entrada Sud : Una pila de vehicles passen ordenadament i molt a poc a poc (quin remei els queda). Ara 2 carrils, ara 1, ara un gir a l’esquerra, ara una rotonda. Tres Km. Més amunt.
- Ja hem arribat, deu ser aquí.
- No, que no hi han botigues, i a més no veus que no para ningú.
- “Oiga, por favor, ¿ esto es tal sitio ?”.
- “No, todo recto, 6 kilometros más arriba”.
De sobte, s’ha acabat la cua, un munt de carreteres i vials nous apareixen, amb unes rotondes curioses (per la forma) i amb escultures modernes incloses.
- Podrien fer com al programa aquell de la “tele”, on es dediquen a “explosionar” escultures lletges i sense significat (no recordo el canal).
- Quines rotondes mes rares tenen en aquest país, aquesta sembla un cacauet.
El bus per una banda, ara per l’altra, ara si, ara no, ara agafo un forat, ara també... Aquesta senyal lluminosa que no funciona, l’altra tampoc, l’altra està al revés.
- ¿ Què fan els obrers al mig de la carretera, i la patrulla de policia a la rotonda ?.
- Carai, quin túnel més bonic, el problema es que jo no hi volia entrar.
Després de patir una estona per arribar i per trobar aparcament, un munt de gent, repartits en un sol carrer, d’aparador en aparador, perquè el que es a dins les botigues i comprant, mes aviat pocs.
- ¿Bon dia, que té tal producte ?.
- “Hableme en Español, que no le entiendo”.
Botigues i mes botigues, bars, hotels, restaurants ... Un parc amb ànecs (si no els xafa algú amb el seu vehicle).
- “Ondia”, un Bingo.
- “Ondia”, una administració de loteria.
- M’havien dit que el Joc estava prohibit.
Preus cada cop mes i mes cars, productes cars, restaurants cars, hotels cars, aparcaments cars...
- M’havien dit que aquí era tot molt barat.
- Ui, això era abans dels impostos, abans de l’euro, abans...
- El sucre si que està be de preu, mira.
- Doncs compri’l ràpid, perquè això també s’acaba.
Farts de veure totxo per tot arreu, ens apartem una mica del centre, agafem carreteres secundàries, ens endinsem a la muntanya, als boscos ...
- Doncs, no està tant malament aquest país.
- Fins i tot és bonic, tranquil ...
- Net, curiós i endreçat (Ondia, com a Cambrils, tu).
Sens dubte, és un País curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Entrada Sud : Una pila de vehicles passen ordenadament i molt a poc a poc (quin remei els queda). Ara 2 carrils, ara 1, ara un gir a l’esquerra, ara una rotonda. Tres Km. Més amunt.
- Ja hem arribat, deu ser aquí.
- No, que no hi han botigues, i a més no veus que no para ningú.
- “Oiga, por favor, ¿ esto es tal sitio ?”.
- “No, todo recto, 6 kilometros más arriba”.
De sobte, s’ha acabat la cua, un munt de carreteres i vials nous apareixen, amb unes rotondes curioses (per la forma) i amb escultures modernes incloses.
- Podrien fer com al programa aquell de la “tele”, on es dediquen a “explosionar” escultures lletges i sense significat (no recordo el canal).
- Quines rotondes mes rares tenen en aquest país, aquesta sembla un cacauet.
El bus per una banda, ara per l’altra, ara si, ara no, ara agafo un forat, ara també... Aquesta senyal lluminosa que no funciona, l’altra tampoc, l’altra està al revés.
- ¿ Què fan els obrers al mig de la carretera, i la patrulla de policia a la rotonda ?.
- Carai, quin túnel més bonic, el problema es que jo no hi volia entrar.
Després de patir una estona per arribar i per trobar aparcament, un munt de gent, repartits en un sol carrer, d’aparador en aparador, perquè el que es a dins les botigues i comprant, mes aviat pocs.
- ¿Bon dia, que té tal producte ?.
- “Hableme en Español, que no le entiendo”.
Botigues i mes botigues, bars, hotels, restaurants ... Un parc amb ànecs (si no els xafa algú amb el seu vehicle).
- “Ondia”, un Bingo.
- “Ondia”, una administració de loteria.
- M’havien dit que el Joc estava prohibit.
Preus cada cop mes i mes cars, productes cars, restaurants cars, hotels cars, aparcaments cars...
- M’havien dit que aquí era tot molt barat.
- Ui, això era abans dels impostos, abans de l’euro, abans...
- El sucre si que està be de preu, mira.
- Doncs compri’l ràpid, perquè això també s’acaba.
Farts de veure totxo per tot arreu, ens apartem una mica del centre, agafem carreteres secundàries, ens endinsem a la muntanya, als boscos ...
- Doncs, no està tant malament aquest país.
- Fins i tot és bonic, tranquil ...
- Net, curiós i endreçat (Ondia, com a Cambrils, tu).
Sens dubte, és un País curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 12, 2006
SENTO CURIOSITAT 5
LES LLEIS ECONÒMIQUES.
Actualment s’ha posat de moda fer mes esmenes a les lleis que articles comporten aquestes, amb la de feina que tot això dona.
I tot per no demanar-ne la retirada o bé posar una esmena a la totalitat, que vindria a ser el mateix, però comportaria molta menys feina.
Sobre el projecte de llei d’inversions estrangeres, poca cosa se’n pot aprofitar del text original, a banda del títol... I cada vegada estem marejant més al personal, que ja no sap si la inversió serà al 0 %, al 33 %, al 49,9 %, al 50 % o al 100 %. (Els prestanoms ja no saben si hauran de buscar-se alguna feina ...).
Al final, agafarem activitat per activitat, parlarem amb els afectats de cadascuna d’elles, i consensuarem en quin apartat o annex la deixem.
Pel que fa referència al projecte de llei de societats, no hauria de ser tant complicat d’ aprovar i hauria de passar bastant ràpid, si no fos perquè el registre de societats està de qualsevol manera. I una cosa no pot passar al davant de l’altra.
Sobre el projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, si no s’hagués fet un “copiar”, “enganxar” i sobretot “suprimir” tant ràpid, tampoc hauria de suportar tantes esmenes i passar també ràpidament.
I de moment, es queda tot aquí ..., pel que fa referència a economia-comerç-mercat-empreses-finances, tot queda en aquestes 3 lleis.
No n’hi ha prou ... El tema arrenca amb masses mancances. Son tant sols tres “nyaps” per intentar obrir el país a Europa, 3 “nyaps” mal fets.
Sento curiositat per saber:
Qui, a l’estranger ..., parlant sempre d’empreses, companyies o societats ..., legals, clares, transparents, serioses ..., pot tenir algun interès en realitzar les seves inversions a Andorra. Tant a Europa, com a Sud-amèrica, com a la Xina.
Si finalment, alguna empresa estrangera decideix a pesar de tot establir-se a Andorra, on contractarà el personal ?. A quin nivell de salari ?. I quin nivell del personal demanaran ?.
No ho veig gens clar, no estem fent les coses ben fetes i això ho pagarem, i ho pagarem a un preu car.
Sobretot quan veig en la gran majoria de ciutadans, Andorrans o residents, aquest “tantsemenfotisme” que ja he comentat més d’una vegada.
Ai, que patirem ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Actualment s’ha posat de moda fer mes esmenes a les lleis que articles comporten aquestes, amb la de feina que tot això dona.
I tot per no demanar-ne la retirada o bé posar una esmena a la totalitat, que vindria a ser el mateix, però comportaria molta menys feina.
Sobre el projecte de llei d’inversions estrangeres, poca cosa se’n pot aprofitar del text original, a banda del títol... I cada vegada estem marejant més al personal, que ja no sap si la inversió serà al 0 %, al 33 %, al 49,9 %, al 50 % o al 100 %. (Els prestanoms ja no saben si hauran de buscar-se alguna feina ...).
Al final, agafarem activitat per activitat, parlarem amb els afectats de cadascuna d’elles, i consensuarem en quin apartat o annex la deixem.
Pel que fa referència al projecte de llei de societats, no hauria de ser tant complicat d’ aprovar i hauria de passar bastant ràpid, si no fos perquè el registre de societats està de qualsevol manera. I una cosa no pot passar al davant de l’altra.
Sobre el projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, si no s’hagués fet un “copiar”, “enganxar” i sobretot “suprimir” tant ràpid, tampoc hauria de suportar tantes esmenes i passar també ràpidament.
I de moment, es queda tot aquí ..., pel que fa referència a economia-comerç-mercat-empreses-finances, tot queda en aquestes 3 lleis.
No n’hi ha prou ... El tema arrenca amb masses mancances. Son tant sols tres “nyaps” per intentar obrir el país a Europa, 3 “nyaps” mal fets.
Sento curiositat per saber:
Qui, a l’estranger ..., parlant sempre d’empreses, companyies o societats ..., legals, clares, transparents, serioses ..., pot tenir algun interès en realitzar les seves inversions a Andorra. Tant a Europa, com a Sud-amèrica, com a la Xina.
Si finalment, alguna empresa estrangera decideix a pesar de tot establir-se a Andorra, on contractarà el personal ?. A quin nivell de salari ?. I quin nivell del personal demanaran ?.
No ho veig gens clar, no estem fent les coses ben fetes i això ho pagarem, i ho pagarem a un preu car.
Sobretot quan veig en la gran majoria de ciutadans, Andorrans o residents, aquest “tantsemenfotisme” que ja he comentat més d’una vegada.
Ai, que patirem ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de desembre 10, 2006
CAOS CIRCULATORI
CAOS CIRCULATORI.
Fent referència al correu electrònic publicat el dia 8/12/06 a la vostra pàgina d’opinió. Enviat per J.C M.B.
Es normal que vingui molta gent pel Pont de la Constitució-Puríssima, ja ho sabíem, a més no teníem neu, també ho sabíem, i a més la gent del país ha de treballar, també ho sabíem...
L’únic que va trobar l’agència de immobilitat, que havia de fer era anul·lar el carril bus, i que no calia ni policia, ni mes agents de circulació.
Ha estat evident que això no era prou ...
I no dimitirà ningú !!!.
Si no dimiteixen per amagar coses, per enganyar, per insultar ..., com han de dimitir per no preveure ?.
He criticat el carril bus, moltes vegades, per a mi no es la solució. Però ja que el tenim, perquè quant el necessitem l’anul·lem ?. Els turistes ja “traguen” i accepten la cua, amb 1 sol carril en tenen prou, ja aniran fent. I a mes, quant arribin a una rotonda, no la col·lapsaran, aniran passant 1 a 1.
Perquè no ens deixeu el carril bus lliure (pel bus) ?, pels que treballem ?, i per aquells turistes que trobin algun aparcament, aquesta n’és una altra... i deixin el seu vehicle a Sant Julià.
El problema dels caos circulatoris el tenim gairebé sempre a Sant Julià, sobretot a l’entrada (cues fins a la Seu), i també de baixada (retencions, perquè només hi ha 1 carril, i aquest travessa la població).
Només hi ha una solució, i aquesta no es la desviació prevista per la falda de la muntanya. La única solució es una via completament per fora de la parròquia, i només necessita 2 carrils, 1 de pujada i 1 de baixada. I aparcaments, amb la corresponent indicació.
Que tingui que ser gent de fora del país en una carta publicada en un mitjà nacional els qui vinguin a dir el mateix que jo estic explicant, es una vergonya.
Que dos persones que no viuen a Andorra, s’hagin adonat de que el que necessita el país, es el que jo estic explicant, i ja hi porto 48 anys, es vergonyós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Fent referència al correu electrònic publicat el dia 8/12/06 a la vostra pàgina d’opinió. Enviat per J.C M.B.
Es normal que vingui molta gent pel Pont de la Constitució-Puríssima, ja ho sabíem, a més no teníem neu, també ho sabíem, i a més la gent del país ha de treballar, també ho sabíem...
L’únic que va trobar l’agència de immobilitat, que havia de fer era anul·lar el carril bus, i que no calia ni policia, ni mes agents de circulació.
Ha estat evident que això no era prou ...
I no dimitirà ningú !!!.
Si no dimiteixen per amagar coses, per enganyar, per insultar ..., com han de dimitir per no preveure ?.
He criticat el carril bus, moltes vegades, per a mi no es la solució. Però ja que el tenim, perquè quant el necessitem l’anul·lem ?. Els turistes ja “traguen” i accepten la cua, amb 1 sol carril en tenen prou, ja aniran fent. I a mes, quant arribin a una rotonda, no la col·lapsaran, aniran passant 1 a 1.
Perquè no ens deixeu el carril bus lliure (pel bus) ?, pels que treballem ?, i per aquells turistes que trobin algun aparcament, aquesta n’és una altra... i deixin el seu vehicle a Sant Julià.
El problema dels caos circulatoris el tenim gairebé sempre a Sant Julià, sobretot a l’entrada (cues fins a la Seu), i també de baixada (retencions, perquè només hi ha 1 carril, i aquest travessa la població).
Només hi ha una solució, i aquesta no es la desviació prevista per la falda de la muntanya. La única solució es una via completament per fora de la parròquia, i només necessita 2 carrils, 1 de pujada i 1 de baixada. I aparcaments, amb la corresponent indicació.
Que tingui que ser gent de fora del país en una carta publicada en un mitjà nacional els qui vinguin a dir el mateix que jo estic explicant, es una vergonya.
Que dos persones que no viuen a Andorra, s’hagin adonat de que el que necessita el país, es el que jo estic explicant, i ja hi porto 48 anys, es vergonyós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 05, 2006
SENTO CURIOSITAT 4
ELS COMPROMISOS DEL SR. PINTAT
Albert Pintat s’ha compromès a tenir una llei sindical abans de l’1 de Maig del 2007, amb el Sr. Méndez. (Càndido, de nom. Sobren comentaris ...).
I tots contents ..., a la foto i a la tele : El Cap de Govern, el President de la CES, el secretari general de l’UsdA i també el fotògraf i el càmera (aquests, si que hi eren presents per compromís, de feina, és clar).
El que no ha recordat ningú, es que el Sr. Pintat no compleix els seus compromisos, o no el deixen que ve a ser el mateix.
Fem una mica de memòria...
Compromís amb el Sr. Bartumeu per una taula de diàleg ?. La taula sí que la té (la veiem continuament a la “tele”), el diàleg no existeix.
Compromís amb l’ infermera contagiada d’ hepatitis, en resoldre immediatament la situació ?. Quants mesos han passat, fins a la resolució recent ..., i que tampoc la satisfà.
Compromís en aturar les exportacions de sucre per al mes de Juliol ?. Estem al mes de desembre, i el sucre entra “a saco” o “a sacas”.
Compromís amb el país veí en que les aigües baixarien netes ?. Com a tall d’exemple, la depuradora de La Massana, que no pot ni podrà mai, ni tant sols amb el 50% del cabdal
Compromís amb el col·legi d’economistes ?. Que al final va fer dimitir tota la seva junta en pes. (Aquest em va agradar que no es complís).
Compromís en solucionar el problema dels abocadors ?. I els nyaps que s’han fet al no complir-lo ?. A Sant Julià, patirem, amb el nou abocador !!!.
Compromís amb les ajudantes de menjador de l’escola Andorrana en que no veurien modificats els seus salaris ?. Totes tenen ara, el menjar descomptat de la nòmina.
Compromís nupcial amb CDA + Segle 21 ?. Encara l’estant esperant ..., i es que la bigàmia a Andorra no està permesa.
PARO ... ?, o en volen encara més ?.
Sento curiositat per saber:
Si algú li va explicar al Sr. Méndez, què en fa el Sr. Pintat dels seus compromisos ?. De ben segur, si algú li va explicar va ser un cop passada la frontera del riu Runer... Perquè no ho afegís als seus comentaris ..., tals com:
L’esborrany de llei sindical no reuneix les garanties necessàries ..., es mes urgent la llei de seguretat i higiene en el treball ..., la llei de contracte de treball es inadequada ..., la disconformitat amb les proves mèdiques...
Sento curiositat per saber:
Quin serà el proper compromís ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Albert Pintat s’ha compromès a tenir una llei sindical abans de l’1 de Maig del 2007, amb el Sr. Méndez. (Càndido, de nom. Sobren comentaris ...).
I tots contents ..., a la foto i a la tele : El Cap de Govern, el President de la CES, el secretari general de l’UsdA i també el fotògraf i el càmera (aquests, si que hi eren presents per compromís, de feina, és clar).
El que no ha recordat ningú, es que el Sr. Pintat no compleix els seus compromisos, o no el deixen que ve a ser el mateix.
Fem una mica de memòria...
Compromís amb el Sr. Bartumeu per una taula de diàleg ?. La taula sí que la té (la veiem continuament a la “tele”), el diàleg no existeix.
Compromís amb l’ infermera contagiada d’ hepatitis, en resoldre immediatament la situació ?. Quants mesos han passat, fins a la resolució recent ..., i que tampoc la satisfà.
Compromís en aturar les exportacions de sucre per al mes de Juliol ?. Estem al mes de desembre, i el sucre entra “a saco” o “a sacas”.
Compromís amb el país veí en que les aigües baixarien netes ?. Com a tall d’exemple, la depuradora de La Massana, que no pot ni podrà mai, ni tant sols amb el 50% del cabdal
Compromís amb el col·legi d’economistes ?. Que al final va fer dimitir tota la seva junta en pes. (Aquest em va agradar que no es complís).
Compromís en solucionar el problema dels abocadors ?. I els nyaps que s’han fet al no complir-lo ?. A Sant Julià, patirem, amb el nou abocador !!!.
Compromís amb les ajudantes de menjador de l’escola Andorrana en que no veurien modificats els seus salaris ?. Totes tenen ara, el menjar descomptat de la nòmina.
Compromís nupcial amb CDA + Segle 21 ?. Encara l’estant esperant ..., i es que la bigàmia a Andorra no està permesa.
PARO ... ?, o en volen encara més ?.
Sento curiositat per saber:
Si algú li va explicar al Sr. Méndez, què en fa el Sr. Pintat dels seus compromisos ?. De ben segur, si algú li va explicar va ser un cop passada la frontera del riu Runer... Perquè no ho afegís als seus comentaris ..., tals com:
L’esborrany de llei sindical no reuneix les garanties necessàries ..., es mes urgent la llei de seguretat i higiene en el treball ..., la llei de contracte de treball es inadequada ..., la disconformitat amb les proves mèdiques...
Sento curiositat per saber:
Quin serà el proper compromís ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de novembre 28, 2006
SENTO CURIOSITAT 3
ARA VA DE CADIRES.
CDA + Segle 21 posa Nadal, com a límit per al pacte de legislatura amb dos ministeris (doncs ja falta molt poquet, i encara no els han dit que sí).
“Menys festejar i boda ràpida”, és el què volen dir, des de CDA ... Sr. Pintat: “S’ha de reconèixer la criatura”, sembla que també vulguin dir ...
“O dos ministres o cap”, és el que diuen ...
(Segurament, es tracta d’ una bessonada.)
Sento curiositat per a saber:
Si el Partit Socialdemòcrata fes també un hipotètic pacte amb Govern (que va a ser que no), pel mateix sistema de proporcionalitat hauria d’exigir 12 ministeris, amb el que ja en tindríem 14, fet que ens faria incrementar la xifra amb dues carteres noves.
Això no suposaria masses problemes, ja ens inventariem un parell de cadires especials. Per exemple un ministeri de escriptors als diaris, i el ministeri que ja te previst crear l’ actual gabinet ???.
El problema seria pels actuals ministres, que haurien de plegar tots (y eso duele ...).
Tothom tranquil, tot això no passarà mai. El PS no “festeja” amb el Pla. Aquest matrimoni sí que no es produirà mai.
Ara CDA, ens diu que volen una pròrroga al projecte de llei d’inversions estrangeres, per fer un altre Congrés per debatre les esmenes ja redactades per la Comissió de CDA + Segle 21 ...
I tot això per acabar finalment aprovant la llei d’inversions estrangeres, si no mai no obtenen els dos ministeris. Amb la gran esmena que ara ens anuncien (una esmena que fa canviar completament la llei, ens diuen). D’això Senyors meus se’n diu esmena a la totalitat (almenys a casa del PS). O també podem fer una altra cosa: vagin demanant pròrrogues indefinidament i no caldrà ni l’esmena a la totalitat.
Però és clar, aleshores també hi va la cadira del Cap de Govern... (No haver-la posat en joc ...).
Sento curiositat per a saber:
Si quan tinguin dos ministeris, hauran de fer un Congrés cada vegada que hi hagi sessió de Consell, Consell de ministres, reunions vàries, comissions.. ?
Quan tinguin les dues cadiretes exigides, hauran de fer com a mínim 48 congressos l’any.
Personalment, crec que seria interessant muntar un Palau de Congressos per llogar-lo a CDA.
Buscaré algun inversor estranger, si no és cap activitat protegida ...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
CDA + Segle 21 posa Nadal, com a límit per al pacte de legislatura amb dos ministeris (doncs ja falta molt poquet, i encara no els han dit que sí).
“Menys festejar i boda ràpida”, és el què volen dir, des de CDA ... Sr. Pintat: “S’ha de reconèixer la criatura”, sembla que també vulguin dir ...
“O dos ministres o cap”, és el que diuen ...
(Segurament, es tracta d’ una bessonada.)
Sento curiositat per a saber:
Si el Partit Socialdemòcrata fes també un hipotètic pacte amb Govern (que va a ser que no), pel mateix sistema de proporcionalitat hauria d’exigir 12 ministeris, amb el que ja en tindríem 14, fet que ens faria incrementar la xifra amb dues carteres noves.
Això no suposaria masses problemes, ja ens inventariem un parell de cadires especials. Per exemple un ministeri de escriptors als diaris, i el ministeri que ja te previst crear l’ actual gabinet ???.
El problema seria pels actuals ministres, que haurien de plegar tots (y eso duele ...).
Tothom tranquil, tot això no passarà mai. El PS no “festeja” amb el Pla. Aquest matrimoni sí que no es produirà mai.
Ara CDA, ens diu que volen una pròrroga al projecte de llei d’inversions estrangeres, per fer un altre Congrés per debatre les esmenes ja redactades per la Comissió de CDA + Segle 21 ...
I tot això per acabar finalment aprovant la llei d’inversions estrangeres, si no mai no obtenen els dos ministeris. Amb la gran esmena que ara ens anuncien (una esmena que fa canviar completament la llei, ens diuen). D’això Senyors meus se’n diu esmena a la totalitat (almenys a casa del PS). O també podem fer una altra cosa: vagin demanant pròrrogues indefinidament i no caldrà ni l’esmena a la totalitat.
Però és clar, aleshores també hi va la cadira del Cap de Govern... (No haver-la posat en joc ...).
Sento curiositat per a saber:
Si quan tinguin dos ministeris, hauran de fer un Congrés cada vegada que hi hagi sessió de Consell, Consell de ministres, reunions vàries, comissions.. ?
Quan tinguin les dues cadiretes exigides, hauran de fer com a mínim 48 congressos l’any.
Personalment, crec que seria interessant muntar un Palau de Congressos per llogar-lo a CDA.
Buscaré algun inversor estranger, si no és cap activitat protegida ...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de novembre 19, 2006
Sento cusiositat 2
SENTO CURIOSITAT. (AQUEST COP PEL COMERÇ).
Des de l’associació de Comerciants i empresaris Lauredians afirmen que “és cert que cada dia està tot mes complicat”, però que ara, només hi ha dos o tres locals buits.
Personalment, quan en duia 15 he parat de comptar, i només havia recorregut els dos carrers principals (Avda. Verge de Canolich i Francesc Cairat)... Ja sabem però, com funcionen els “comptatges” a Sant Julià.
El Cònsol Major de Sant Julià, va anunciar que ha encarregat un estudi per conèixer l’evolució que està tenint la parròquia en els últims anys en els establiments comercials.
Personalment, penso que només cal sortir al carrer per comprovar-ho.
Em resulta sorprenent, que anunciant cues de dues hores per entrar per la frontera del riu Runer, a Sant Julià ens “fotem” de fàstic.
Es igual si hi ha 2 o 15, o més locals buits, a Sant Julià ... En Diumenge estant pràcticament tots tancats. A banda d’algun bar o restaurant, no hi ha absolutament res obert.
Es el peix que es mossega la cua: “No val la pena obrir, perquè no hi ha turisme, o no hi ha turisme perquè no hi ha res obert”.
Sento curiositat en saber:
Si el comerç estes obert, si disposéssim de places d’aparcament, si tinguéssim uns accessos com Déu mana, si tothom que té un comerç el necessités per subsistir, si les autoritats no volguessin viure “tranquilets”...
El turisme, la mateixa gent que vivim a la parròquia, la gent d’altres parròquies... Vindrien, es quedarien o es pararien a Sant Julià ?.
D’altra banda, ens diuen des de Govern que volen captar turisme amb un alt poder adquisitiu, a Anglaterra, França, Alemanya ... amb fires i promocions a l’estranger.
Què els podem oferir a canvi ?.
Què han de venir a fer a Andorra ?.
I particularment, a Sant Julià de Lòria ?, que els hi podem oferir ?:
El camp de neu de la Rabassa, amb Naturlandia inclòs ... ?.
Les firetes en una carpa al centre de la població ?...
O bé, un comerç especialitzat, atractiu, amb aparadors sorprenents, lluminosos... centres comercials, places d’aparcament, parcs, jardins, places, bons accessos, terrasses, el riu net i visible, arbres, plantes...
Crec que això, és realment el que hauríem d’oferir.
Si més no, sento curiositat en saber què hauríem d’oferir a Sant Julià.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Des de l’associació de Comerciants i empresaris Lauredians afirmen que “és cert que cada dia està tot mes complicat”, però que ara, només hi ha dos o tres locals buits.
Personalment, quan en duia 15 he parat de comptar, i només havia recorregut els dos carrers principals (Avda. Verge de Canolich i Francesc Cairat)... Ja sabem però, com funcionen els “comptatges” a Sant Julià.
El Cònsol Major de Sant Julià, va anunciar que ha encarregat un estudi per conèixer l’evolució que està tenint la parròquia en els últims anys en els establiments comercials.
Personalment, penso que només cal sortir al carrer per comprovar-ho.
Em resulta sorprenent, que anunciant cues de dues hores per entrar per la frontera del riu Runer, a Sant Julià ens “fotem” de fàstic.
Es igual si hi ha 2 o 15, o més locals buits, a Sant Julià ... En Diumenge estant pràcticament tots tancats. A banda d’algun bar o restaurant, no hi ha absolutament res obert.
Es el peix que es mossega la cua: “No val la pena obrir, perquè no hi ha turisme, o no hi ha turisme perquè no hi ha res obert”.
Sento curiositat en saber:
Si el comerç estes obert, si disposéssim de places d’aparcament, si tinguéssim uns accessos com Déu mana, si tothom que té un comerç el necessités per subsistir, si les autoritats no volguessin viure “tranquilets”...
El turisme, la mateixa gent que vivim a la parròquia, la gent d’altres parròquies... Vindrien, es quedarien o es pararien a Sant Julià ?.
D’altra banda, ens diuen des de Govern que volen captar turisme amb un alt poder adquisitiu, a Anglaterra, França, Alemanya ... amb fires i promocions a l’estranger.
Què els podem oferir a canvi ?.
Què han de venir a fer a Andorra ?.
I particularment, a Sant Julià de Lòria ?, que els hi podem oferir ?:
El camp de neu de la Rabassa, amb Naturlandia inclòs ... ?.
Les firetes en una carpa al centre de la població ?...
O bé, un comerç especialitzat, atractiu, amb aparadors sorprenents, lluminosos... centres comercials, places d’aparcament, parcs, jardins, places, bons accessos, terrasses, el riu net i visible, arbres, plantes...
Crec que això, és realment el que hauríem d’oferir.
Si més no, sento curiositat en saber què hauríem d’oferir a Sant Julià.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
divendres, de novembre 17, 2006
SENTO CURIOSITAT 1
SENTO CURIOSITAT.
El fet de que es creï un canal de televisió per cable a Sant Julià de Lòria, ha despertat la meva curiositat.
En principi la notícia no hauria de tenir mes importància que la de valorar-ho positivament i recolzar-ho. És un canal local, gratuït per als que disposem del cable a les nostres llars. Interessant, doncs podrem veure i escoltar les Sessions de Comú, per exemple, sense la necessitat de fer-nos veure a la Sala i muntar algun “numeret”. Positiu a “simple” vista.
Però, em sona rar (rarro, rraro, rraro...).
Pels motius següents (entre altres, que no caben a l’escrit):
El cap de l’oposició, a banda de que la proposta no figurava en l’ordre del dia, afirma no disposar de cap documentació sobre el tema i s’abstén en la votació.
L’emissió de programes de televisió (activitat amb el codi 92.20.30), figura en l’apartat 1 de l’annex del projecte de llei d’inversions estrangeres, per tant “LLIURE”. Fet que es contradiu amb la legislació actual, (les llicencies de televisió per emetre a Andorra requereixen una concessió administrativa prèvia que ha de ser aprovada pel Consell General).
Em sorprèn també la pressa en fer entrar la proposta i em recorda altres actuacions similars, per exemple, la llei esmentada. I la “rumorologia” que circula sobre l’entrada d’empreses estrangeres en activitats de Tv i cinema.
Em resulta també curiós veure la publicitat d’una cadena catalana que properament es podrà veure a “tot Andorra” ?, encara que no es tracti de la mateixa empresa ?, i que patirà exactament els mateixos problemes d’aprovació, que a més sembla que ja es pot sintonitzar a Sant Julià.
(Sorprenent també es el diferent tracte que mereix la mateixa notícia en el baròmetre de dues publicacions nacionals: mentre per al Diari d’Andorra, BAIXA, “El Consol major, anuncia que es crea una televisió local que l’actual legislació no empara”. Per al Periòdic d’Andorra, PUJA, “El consol menor gestiona el projecte perquè la parròquia sigui la primera en disposar d’una televisió local per cable”).
Tot això i molt més em fa pensar:
Només a Sant Julià ?, a tot Andorra ?, privat ?, públic ?, qui serà l’amo i senyor ?, amb capital estranger, nacional o sense capital ?. Pagaran lloguer per la sala ?, serà una Societat limitada, anònima, unipersonal, o simplement una activitat corrent ?, s’inscriurà al Registre de Comerç i indústria ?, reconeixeran els diplomes dels periodistes ?, dels presentadors ?, pagarà impostos ?, si posa anuncis, seran molt llargs ?, em convidaran a mi ? ...
Tinc neguit per veure com continuarà l’operació TV...
O simplement, sento curiositat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
El fet de que es creï un canal de televisió per cable a Sant Julià de Lòria, ha despertat la meva curiositat.
En principi la notícia no hauria de tenir mes importància que la de valorar-ho positivament i recolzar-ho. És un canal local, gratuït per als que disposem del cable a les nostres llars. Interessant, doncs podrem veure i escoltar les Sessions de Comú, per exemple, sense la necessitat de fer-nos veure a la Sala i muntar algun “numeret”. Positiu a “simple” vista.
Però, em sona rar (rarro, rraro, rraro...).
Pels motius següents (entre altres, que no caben a l’escrit):
El cap de l’oposició, a banda de que la proposta no figurava en l’ordre del dia, afirma no disposar de cap documentació sobre el tema i s’abstén en la votació.
L’emissió de programes de televisió (activitat amb el codi 92.20.30), figura en l’apartat 1 de l’annex del projecte de llei d’inversions estrangeres, per tant “LLIURE”. Fet que es contradiu amb la legislació actual, (les llicencies de televisió per emetre a Andorra requereixen una concessió administrativa prèvia que ha de ser aprovada pel Consell General).
Em sorprèn també la pressa en fer entrar la proposta i em recorda altres actuacions similars, per exemple, la llei esmentada. I la “rumorologia” que circula sobre l’entrada d’empreses estrangeres en activitats de Tv i cinema.
Em resulta també curiós veure la publicitat d’una cadena catalana que properament es podrà veure a “tot Andorra” ?, encara que no es tracti de la mateixa empresa ?, i que patirà exactament els mateixos problemes d’aprovació, que a més sembla que ja es pot sintonitzar a Sant Julià.
(Sorprenent també es el diferent tracte que mereix la mateixa notícia en el baròmetre de dues publicacions nacionals: mentre per al Diari d’Andorra, BAIXA, “El Consol major, anuncia que es crea una televisió local que l’actual legislació no empara”. Per al Periòdic d’Andorra, PUJA, “El consol menor gestiona el projecte perquè la parròquia sigui la primera en disposar d’una televisió local per cable”).
Tot això i molt més em fa pensar:
Només a Sant Julià ?, a tot Andorra ?, privat ?, públic ?, qui serà l’amo i senyor ?, amb capital estranger, nacional o sense capital ?. Pagaran lloguer per la sala ?, serà una Societat limitada, anònima, unipersonal, o simplement una activitat corrent ?, s’inscriurà al Registre de Comerç i indústria ?, reconeixeran els diplomes dels periodistes ?, dels presentadors ?, pagarà impostos ?, si posa anuncis, seran molt llargs ?, em convidaran a mi ? ...
Tinc neguit per veure com continuarà l’operació TV...
O simplement, sento curiositat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de novembre 13, 2006
DIPLOMES
UN CONSELL.
Aquest escrit va dirigit a totes les persones d’Andorra que tenen intenció de seguir algun curs de formació al nostre País.
Ja sigui a la Cambra de Comerç, ja sigui a l’aula de formació o en qualsevol Acadèmia privada ...
No tireu els diners a la “basura” ...
Encara que estiguin subvencionats per l’Aba, encara que siguin en col·laboració amb La universitat de Barcelona, encara que se us entregui un diploma, títol, certificat ... acreditatiu d’ assistència i aprovació amb nota o sense.
No us gasteu ni un sol euro ...
La Secretaria d’estat d’ensenyament Superior i Recerca, no reconeix les titulacions al Principat d’Andorra.
El Ministeri d’estudis no reconeix els títols acadèmics de la Universitat de Barcelona al nostre País.
Si voleu crear una empresa, El Ministeri d‘economia, no us posarà cap impediment, ni us demanarà absolutament res, a part de diners (es l’únic que busquen), encara que aquests vinguin de l’estranger. Per això ja sestant “arreglant” PARTICULARMENT, amb la Llei d’ Inversions estrangeres.
Però si a més, voleu treballar...
Innocents !!! El Ministeri d’educació no us ho permetrà mai, això no els hi aporta cap ingrés.
I si aquest ho permet (perquè sou llicenciats o heu cursat estudis a França), aleshores, si no sou Andorrans, el Ministeri de Finances, tampoc us deixarà treballar.
I si a pesar de tot ... finalment, el nostre país us admet... Entrarà en actuació el Ministeri d’ habitatge, i no us hi permetrà viure.
Un consell final:
Estudieu a Espanya, munteu l’empresa a Espanya, treballeu a Espanya I viviu a Espanya, aquí no ens deixen.
AQUEST, I AIXÍ ES EL NOSTRE ESTIMAT PAÍS.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Aquest escrit va dirigit a totes les persones d’Andorra que tenen intenció de seguir algun curs de formació al nostre País.
Ja sigui a la Cambra de Comerç, ja sigui a l’aula de formació o en qualsevol Acadèmia privada ...
No tireu els diners a la “basura” ...
Encara que estiguin subvencionats per l’Aba, encara que siguin en col·laboració amb La universitat de Barcelona, encara que se us entregui un diploma, títol, certificat ... acreditatiu d’ assistència i aprovació amb nota o sense.
No us gasteu ni un sol euro ...
La Secretaria d’estat d’ensenyament Superior i Recerca, no reconeix les titulacions al Principat d’Andorra.
El Ministeri d’estudis no reconeix els títols acadèmics de la Universitat de Barcelona al nostre País.
Si voleu crear una empresa, El Ministeri d‘economia, no us posarà cap impediment, ni us demanarà absolutament res, a part de diners (es l’únic que busquen), encara que aquests vinguin de l’estranger. Per això ja sestant “arreglant” PARTICULARMENT, amb la Llei d’ Inversions estrangeres.
Però si a més, voleu treballar...
Innocents !!! El Ministeri d’educació no us ho permetrà mai, això no els hi aporta cap ingrés.
I si aquest ho permet (perquè sou llicenciats o heu cursat estudis a França), aleshores, si no sou Andorrans, el Ministeri de Finances, tampoc us deixarà treballar.
I si a pesar de tot ... finalment, el nostre país us admet... Entrarà en actuació el Ministeri d’ habitatge, i no us hi permetrà viure.
Un consell final:
Estudieu a Espanya, munteu l’empresa a Espanya, treballeu a Espanya I viviu a Espanya, aquí no ens deixen.
AQUEST, I AIXÍ ES EL NOSTRE ESTIMAT PAÍS.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, de novembre 08, 2006
PLA DE PENSIONS
A LA SRA. JOAQUIMA SOL, DIRECTORA DE LA CASS,
Apreciada Senyora,
Ja es la segona vegada que ens diu públicament el mateix:
Cito textualment les seves paraules : “tothom hauria de pensar a tenir part dels seus estalvis en un pla de pensions”.
Jo penso el mateix que vostè, però jo no sóc el Director de la Cass.
Amb tot el respecte que vostè em mereix, donar consells no es la seva feina. La seva feina es fer el màxim possible perquè les pensions de la Cass siguin suficients per viure decentment.
Molt poca gent pot dedicar part dels seus estalvis a plans de pensions privats, precisament perquè no tenen estalvis.
Ens parla també de plans d’empresa... No em faci riure..., quina empresa Andorrana, a part del sector financer (encara que vostè ho reconegui), dedica un sol euro a plans privats. Ja fan prou de declarar correctament els salaris dels seus empleats (les poques empreses correctes que queden, es clar).
Per favor li demano, no ens doni mes consells i procuri el possible perquè les pensions de la Cass serveixin per alguna cosa. I sobretot, no ens demani vostè també que retardem la data de la nostra jubilació.
Gràcies.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Apreciada Senyora,
Ja es la segona vegada que ens diu públicament el mateix:
Cito textualment les seves paraules : “tothom hauria de pensar a tenir part dels seus estalvis en un pla de pensions”.
Jo penso el mateix que vostè, però jo no sóc el Director de la Cass.
Amb tot el respecte que vostè em mereix, donar consells no es la seva feina. La seva feina es fer el màxim possible perquè les pensions de la Cass siguin suficients per viure decentment.
Molt poca gent pot dedicar part dels seus estalvis a plans de pensions privats, precisament perquè no tenen estalvis.
Ens parla també de plans d’empresa... No em faci riure..., quina empresa Andorrana, a part del sector financer (encara que vostè ho reconegui), dedica un sol euro a plans privats. Ja fan prou de declarar correctament els salaris dels seus empleats (les poques empreses correctes que queden, es clar).
Per favor li demano, no ens doni mes consells i procuri el possible perquè les pensions de la Cass serveixin per alguna cosa. I sobretot, no ens demani vostè també que retardem la data de la nostra jubilació.
Gràcies.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, d’octubre 26, 2006
morosos
ELS MOROSOS DELS IMPOSTOS.
En data 22/09/2006, ens deia el Ministre de Finances:
“...empreses sense activitat deuen més d’un milió d’euros a l’executiu per impostos impagats...”.
Evidentment, no podia tractar-se dels impostos indirectes, doncs es començaran a pagar al 2007.
Ara, a data 17/10/2006, només ha passat un mes; des de el mateix Ministeri s’ ens diu:
“les Societats tenen pendent de pagar al Govern més de 5,5 milions d’euros en tributs”.
No pot tampoc, tractar-se encara d’impostos indirectes.
Sembla evident doncs que estem parlant d’un altre impost, el de radiació d’activitats comercials.
Buscant al Bopa, trobem que:
-Per l’any 2005 el deute era de 1.769.555,73 euros.
-Per l’any 2004 el deute era de 1.694.867,46 euros.
-Per l’any 2003 el deute era de 1.586.939,21 euros.
Total : 5.051.362,30 euros, només per aquesta taxa.
Hem de suposar que els deutes anteriors al 2003 ja han prescrit. Encara que tampoc ningú va anar a cobrar-los. Han estat doncs, perdonats.
Ara, ja no es vol seguir perdonant i Govern ja ha portat a executar deutes per valor de més de 2,5 milions, (al menys es el que ens diuen).
Encara que personalment dubto que a Batllia es pugui assumir aquesta tasca. (prou feina tenen ja).
Aleshores, em pregunto:
si totes aquestes empreses son identificables, i també ho son els seus propietaris, perquè no s’intenta passar a cobrar directament ?. I si no es així, les que no tinguin activitat ni obertura comercial, doncs, perquè no es donen directament de baixa i ja està ?.
Val a dir que el mateix passa amb els impagats de la taxa sobre la tinença de vehicles, mai s’ els ha reclamat personalment res. I no parlem dels deutes a la Cass, deutes a Sta, deutes a Feda, (aquí, encara et poden tallar la llum o el telèfon...), deutes als Comuns pel Foc i lloc, aigua, recollida de deixalles, etc... A quan ascendeixen tot plegat ?.
També podria extreure les dades del Bopa, però no en tinc ganes.
Si tot això, es d’aquesta manera amb el que fa referència a les taxes, què passarà amb els impostos Indirectes ?, i amb els impostos Directes a les Societats ?.
“Mon Dieu, quel merder”...
Amb els NRT que no s’han recollit ..., les activitats comercials de les que no s’ha declarat l’ inici d’ activitat ..., les variables que no s’han comunicat per al corresponent càlcul de mòduls ..., els impostos indirectes per serveis prestats per empreses estrangeres que tampoc s’han declarat...
En definitiva, es un País de morosos, sense cobrador del frac.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
En data 22/09/2006, ens deia el Ministre de Finances:
“...empreses sense activitat deuen més d’un milió d’euros a l’executiu per impostos impagats...”.
Evidentment, no podia tractar-se dels impostos indirectes, doncs es començaran a pagar al 2007.
Ara, a data 17/10/2006, només ha passat un mes; des de el mateix Ministeri s’ ens diu:
“les Societats tenen pendent de pagar al Govern més de 5,5 milions d’euros en tributs”.
No pot tampoc, tractar-se encara d’impostos indirectes.
Sembla evident doncs que estem parlant d’un altre impost, el de radiació d’activitats comercials.
Buscant al Bopa, trobem que:
-Per l’any 2005 el deute era de 1.769.555,73 euros.
-Per l’any 2004 el deute era de 1.694.867,46 euros.
-Per l’any 2003 el deute era de 1.586.939,21 euros.
Total : 5.051.362,30 euros, només per aquesta taxa.
Hem de suposar que els deutes anteriors al 2003 ja han prescrit. Encara que tampoc ningú va anar a cobrar-los. Han estat doncs, perdonats.
Ara, ja no es vol seguir perdonant i Govern ja ha portat a executar deutes per valor de més de 2,5 milions, (al menys es el que ens diuen).
Encara que personalment dubto que a Batllia es pugui assumir aquesta tasca. (prou feina tenen ja).
Aleshores, em pregunto:
si totes aquestes empreses son identificables, i també ho son els seus propietaris, perquè no s’intenta passar a cobrar directament ?. I si no es així, les que no tinguin activitat ni obertura comercial, doncs, perquè no es donen directament de baixa i ja està ?.
Val a dir que el mateix passa amb els impagats de la taxa sobre la tinença de vehicles, mai s’ els ha reclamat personalment res. I no parlem dels deutes a la Cass, deutes a Sta, deutes a Feda, (aquí, encara et poden tallar la llum o el telèfon...), deutes als Comuns pel Foc i lloc, aigua, recollida de deixalles, etc... A quan ascendeixen tot plegat ?.
També podria extreure les dades del Bopa, però no en tinc ganes.
Si tot això, es d’aquesta manera amb el que fa referència a les taxes, què passarà amb els impostos Indirectes ?, i amb els impostos Directes a les Societats ?.
“Mon Dieu, quel merder”...
Amb els NRT que no s’han recollit ..., les activitats comercials de les que no s’ha declarat l’ inici d’ activitat ..., les variables que no s’han comunicat per al corresponent càlcul de mòduls ..., els impostos indirectes per serveis prestats per empreses estrangeres que tampoc s’han declarat...
En definitiva, es un País de morosos, sense cobrador del frac.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
divendres, d’octubre 20, 2006
SUPLANTACIO
EL PERILL D’INTERNET.
Gairebé tothom avui en dia entra cada dia a Internet o al correu electrònic, per jugar treballar, consultar... Es molt pràctic, econòmic i es una eina que actualment , no ens en podríem estar sense ella.
Però es un mitjà perillós, i no parlo de pornografia infantil, delictes majors o temes d’aquesta índole.
Parlo de persones amb mala “baba”, que aprofiten aquest mitjà per continuar amagant la seva covardia, i suplantant d’altres persones que sempre donen el seu nom i el seu cognom.
No cal que expliqui que l’escrit publicat el dilluns en un mitjà nacional, no em pertanyia. Penso que les persones intel·ligents ja es van adonar que no era meu.
No tinc que disculpar-me doncs de res, però si em veig en l’obligació d’avisar a tothom que tingui molta cura amb Internet i els correus electrònics. I amb aquest comentari tampoc pretenc interposar-me en altres assumptes de més ressonància actualment.
Per acabar, només un comentari:
A tots els covards, ANEU A FER PUNYETES...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Gairebé tothom avui en dia entra cada dia a Internet o al correu electrònic, per jugar treballar, consultar... Es molt pràctic, econòmic i es una eina que actualment , no ens en podríem estar sense ella.
Però es un mitjà perillós, i no parlo de pornografia infantil, delictes majors o temes d’aquesta índole.
Parlo de persones amb mala “baba”, que aprofiten aquest mitjà per continuar amagant la seva covardia, i suplantant d’altres persones que sempre donen el seu nom i el seu cognom.
No cal que expliqui que l’escrit publicat el dilluns en un mitjà nacional, no em pertanyia. Penso que les persones intel·ligents ja es van adonar que no era meu.
No tinc que disculpar-me doncs de res, però si em veig en l’obligació d’avisar a tothom que tingui molta cura amb Internet i els correus electrònics. I amb aquest comentari tampoc pretenc interposar-me en altres assumptes de més ressonància actualment.
Per acabar, només un comentari:
A tots els covards, ANEU A FER PUNYETES...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, d’octubre 15, 2006
Plaça Laurèdia
QUAN DE TEMPS DURARÁ LA PLAÇA LAURÈDIA ?
Per aquells que ho desconeguin, aquesta es troba situada a Sant Julià de Lòria, entre la “desembocadura” de les carreteres de Nagol i la Rabassa, flanquejada pels bancs: Andbanc, Mora i Crèdit (abans Caixa). Es una mena de gran rotonda, sense arribar a ser-ho.
Actualment es la provocació de grans retencions, el malson per als agents de circulació. Inici o final del carril bus. Es, on han de girar tots els bus exprés i autobusos escolars, a mes de tots els vehicles en direcció a les dues carreteres abans esmentades. On els vehicles procedents d’aquestes dues vies han de decidir si van en direcció a Andorra la Vella o a Espanya.
La sortida, direcció Espanya, s’ha d’emprendre pel mateix carril del bus, es el mateix d’entrada i de sortida. La incorporació a l’avinguda Francesc Cairat en aquesta direcció es fa de costat, només amb la mala visibilitat del retrovisor dret i amb els vehicles baixant sense aturar-se. Molt perillós si l’agent de circulació no els atura completament.
En poques paraules: en 1 sol carril passa el bus exprés, altres busos, camions, vehicles que van a la carretera de Nagol i la Rabassa, vehicles que surten de dites carreteres i tots els vehicles que entren i surten de la vila.
Aviat, al mateix encreuament s’incorporaran tots els camions que aniran a descarregar als abocadors, a l’anada i a la tornada, juntament amb els camions que aniran a les noves construccions d’Aixirivall, un cop aixecada la moratòria.
Aviat el carril bus, multiserveis, o com el vulguin anomenar s’ampliarà direcció Espanya, eliminant totes les places d’aparcament de la plaça en avall, cap amunt ja fa dies que no hi són. Per on passarà a l’alçada de dita plaça ?.
Aquesta plaça es també l’entrada a la Vila, tant pels que baixen com pels que pugen i quant tenim alguna celebració, diguis Festa Major, Vila Medieval i altres... es converteix en la única entrada a la Vila. Provocant les cues quilomètriques d’entrada al País, que tots hauran patit, per exemple alguns diumenges al vespre. Tothom es demana, quan puja el diumenge, perquè a partir d’aquesta plaça ja no hi ha retenció.
Per tots aquests motius veig el futur de la placa Laurèdia molt negre, mes ben dit no li veig futur. Penso que molt aviat desapareixerà i perdrem una plaça mes, que jo considero emblemàtica, encara que no sigui de les mes velles.
Si tinguéssim un vial directe, per fora de la parròquia, completament per fora, no per sobre del riu, ni entrant i sortint de la muntanya Rocafort, segurament no hauríem de prescindir d’aquesta plaça.
Un sol vial, amb dues bones entrades a cada extremitat de la parròquia i dos bons aparcaments, un a cada costat, ens permetria fins i tot fer l’avinguda Verge de Canòlich peatonal. Permetria a tots els fronterers passar directament, sense aturades i no creguin que perdríem mes turistes, potser fins i tot provocaria l’efecte contrari.
Aquesta es la meva opinió, que no s’esveri ningú.
Quin seria el cost d’aquesta infrastructura ?, no ho se !, però si que se el cost de la desviació prevista a Sant Julià, expropiacions incloses.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Per aquells que ho desconeguin, aquesta es troba situada a Sant Julià de Lòria, entre la “desembocadura” de les carreteres de Nagol i la Rabassa, flanquejada pels bancs: Andbanc, Mora i Crèdit (abans Caixa). Es una mena de gran rotonda, sense arribar a ser-ho.
Actualment es la provocació de grans retencions, el malson per als agents de circulació. Inici o final del carril bus. Es, on han de girar tots els bus exprés i autobusos escolars, a mes de tots els vehicles en direcció a les dues carreteres abans esmentades. On els vehicles procedents d’aquestes dues vies han de decidir si van en direcció a Andorra la Vella o a Espanya.
La sortida, direcció Espanya, s’ha d’emprendre pel mateix carril del bus, es el mateix d’entrada i de sortida. La incorporació a l’avinguda Francesc Cairat en aquesta direcció es fa de costat, només amb la mala visibilitat del retrovisor dret i amb els vehicles baixant sense aturar-se. Molt perillós si l’agent de circulació no els atura completament.
En poques paraules: en 1 sol carril passa el bus exprés, altres busos, camions, vehicles que van a la carretera de Nagol i la Rabassa, vehicles que surten de dites carreteres i tots els vehicles que entren i surten de la vila.
Aviat, al mateix encreuament s’incorporaran tots els camions que aniran a descarregar als abocadors, a l’anada i a la tornada, juntament amb els camions que aniran a les noves construccions d’Aixirivall, un cop aixecada la moratòria.
Aviat el carril bus, multiserveis, o com el vulguin anomenar s’ampliarà direcció Espanya, eliminant totes les places d’aparcament de la plaça en avall, cap amunt ja fa dies que no hi són. Per on passarà a l’alçada de dita plaça ?.
Aquesta plaça es també l’entrada a la Vila, tant pels que baixen com pels que pugen i quant tenim alguna celebració, diguis Festa Major, Vila Medieval i altres... es converteix en la única entrada a la Vila. Provocant les cues quilomètriques d’entrada al País, que tots hauran patit, per exemple alguns diumenges al vespre. Tothom es demana, quan puja el diumenge, perquè a partir d’aquesta plaça ja no hi ha retenció.
Per tots aquests motius veig el futur de la placa Laurèdia molt negre, mes ben dit no li veig futur. Penso que molt aviat desapareixerà i perdrem una plaça mes, que jo considero emblemàtica, encara que no sigui de les mes velles.
Si tinguéssim un vial directe, per fora de la parròquia, completament per fora, no per sobre del riu, ni entrant i sortint de la muntanya Rocafort, segurament no hauríem de prescindir d’aquesta plaça.
Un sol vial, amb dues bones entrades a cada extremitat de la parròquia i dos bons aparcaments, un a cada costat, ens permetria fins i tot fer l’avinguda Verge de Canòlich peatonal. Permetria a tots els fronterers passar directament, sense aturades i no creguin que perdríem mes turistes, potser fins i tot provocaria l’efecte contrari.
Aquesta es la meva opinió, que no s’esveri ningú.
Quin seria el cost d’aquesta infrastructura ?, no ho se !, però si que se el cost de la desviació prevista a Sant Julià, expropiacions incloses.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, d’octubre 12, 2006
Al Sr. Tomàs Pascual
AL SR. TOMÀS PASCUAL, PER AL·LUSIONS:
Només quatre ratlles per explicar-li que ha de llegir millor les noticies que es publiquen als diaris i no tant sols els meus escrits, que veig que tampoc els entén.
Efectivament demano la dimissió dels “professionals”, com vostè diu, que transmeten el resultat d’un estudi encomanat per la Cass.
Demano la dimissió perquè es permeten donar exemples que no surten a dit informe.
L’ informe econòmic de KPMG, en cap moment ni tan sols insinua el fet de retardar les jubilacions, només diu que a l’any 2.023 seran mes elevades les despeses que els ingressos.
Dir que hauríem de retardar la data de jubilació es un “exemple” personal de la Sra. Cabot i el Sr. Fernandez. Sinó, torni a llegir l’article del diari d’Andorra o demani la gravació de la roda de premsa del Consell d’administració de la Cass.
En aquest cas doncs, es veu clar que la Sra. Cabot no es va limitar a transmetre un resultat, sinó a fer-ne una “consideració” personal.
A mi em resulta completament indiferent, si un representant al Consell d’administració de la Cass hi es escollit pels assalariats o nomenat per Govern ..., a vostè Sr. Tomàs sembla ser que no... , encara em resulta mes indiferent si es verd, groc o vermell... , però si utilitza la Cass per fer política, encara em dona mes motius per demanar la seva dimissió.
La meva reacció no es la del NO, no pretengui barrejar conceptes... la meva reacció es demanar la dimissió de qui s’extralimita en les seves funcions i ofèn als treballadors que cotitzem a la Cass ...
Si diu molt be en canvi Sr. Pascual, que el temps posa tot al seu lloc, amb això si que hi estic d’acord.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Només quatre ratlles per explicar-li que ha de llegir millor les noticies que es publiquen als diaris i no tant sols els meus escrits, que veig que tampoc els entén.
Efectivament demano la dimissió dels “professionals”, com vostè diu, que transmeten el resultat d’un estudi encomanat per la Cass.
Demano la dimissió perquè es permeten donar exemples que no surten a dit informe.
L’ informe econòmic de KPMG, en cap moment ni tan sols insinua el fet de retardar les jubilacions, només diu que a l’any 2.023 seran mes elevades les despeses que els ingressos.
Dir que hauríem de retardar la data de jubilació es un “exemple” personal de la Sra. Cabot i el Sr. Fernandez. Sinó, torni a llegir l’article del diari d’Andorra o demani la gravació de la roda de premsa del Consell d’administració de la Cass.
En aquest cas doncs, es veu clar que la Sra. Cabot no es va limitar a transmetre un resultat, sinó a fer-ne una “consideració” personal.
A mi em resulta completament indiferent, si un representant al Consell d’administració de la Cass hi es escollit pels assalariats o nomenat per Govern ..., a vostè Sr. Tomàs sembla ser que no... , encara em resulta mes indiferent si es verd, groc o vermell... , però si utilitza la Cass per fer política, encara em dona mes motius per demanar la seva dimissió.
La meva reacció no es la del NO, no pretengui barrejar conceptes... la meva reacció es demanar la dimissió de qui s’extralimita en les seves funcions i ofèn als treballadors que cotitzem a la Cass ...
Si diu molt be en canvi Sr. Pascual, que el temps posa tot al seu lloc, amb això si que hi estic d’acord.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, d’octubre 11, 2006
El carril bus (segona part)
EL CARRIL BUS.
Pont del Pilar:
Era quan realment necessitàvem del carril bus, el dia ideal per deixar el nostre vehicle a casa i agafar el bus, encara que haguéssim de caminar una estona. Fins i tot haguéssim agraït la passejada.
Doncs no, l’agència de mobilitat, en un moment d’inspiració, va decidir eliminar-lo i deixar el carril per als vehicles particulars. Al meu entendre, no en tenen ni idea.
Senyors de mobilitat: la resta de l’any, si no hi ha cap pont, aqüeducte o festa especial, el carril bus no el necessitem absolutament per res. Es que encara no se n’han adonat ?.
Amb el nou vial de la Margineda, encara que no estigui precisament pensat amb el cap, ja en tenim prou, ja no fem cues...
Actualment el problema circulatori només el tenim per travessar Sant Julià de Lòria, (problema que no solucionarà Govern amb la desviació prevista, túnels inclosos), i a l’avinguda Tarragona a Andorra la Vella.
Per travessar la parròquia de Sant Julià la única solució es una via directa, amb un sol túnel i completament per fora de la vila, no es trenquin mes el cap amb desviacions per dintre.
Per passar l’avinguda Tarragona, la única solució es eliminar el carril bus i fer un pas subterrani davant l’estació d’autobusos, com ja estava previst.
Ja se que no fa gaire bonic, però l’únic que funciona a tot arreu del mon son els passos elevats o soterranis, no les rotondes.
Tornant al carril bus, ja han decidit per on ha de passar ?.
Amb tants canvis, mala senyalització, ratlles discontinues, continues... ens estem tornant bojos, ja no sabem per on passar. Els turistes, com que ni se n’adonen no tenen cap problema: directament pel carril bus.
Com que no tindran mai el valor suficient per eliminar definitivament el carril bus: els demanaria una millor senyalització, i sobretot, que quan hi hagi un pont no el toquin.
Atentament,
MIQUEL CALSINA GORDI
Pont del Pilar:
Era quan realment necessitàvem del carril bus, el dia ideal per deixar el nostre vehicle a casa i agafar el bus, encara que haguéssim de caminar una estona. Fins i tot haguéssim agraït la passejada.
Doncs no, l’agència de mobilitat, en un moment d’inspiració, va decidir eliminar-lo i deixar el carril per als vehicles particulars. Al meu entendre, no en tenen ni idea.
Senyors de mobilitat: la resta de l’any, si no hi ha cap pont, aqüeducte o festa especial, el carril bus no el necessitem absolutament per res. Es que encara no se n’han adonat ?.
Amb el nou vial de la Margineda, encara que no estigui precisament pensat amb el cap, ja en tenim prou, ja no fem cues...
Actualment el problema circulatori només el tenim per travessar Sant Julià de Lòria, (problema que no solucionarà Govern amb la desviació prevista, túnels inclosos), i a l’avinguda Tarragona a Andorra la Vella.
Per travessar la parròquia de Sant Julià la única solució es una via directa, amb un sol túnel i completament per fora de la vila, no es trenquin mes el cap amb desviacions per dintre.
Per passar l’avinguda Tarragona, la única solució es eliminar el carril bus i fer un pas subterrani davant l’estació d’autobusos, com ja estava previst.
Ja se que no fa gaire bonic, però l’únic que funciona a tot arreu del mon son els passos elevats o soterranis, no les rotondes.
Tornant al carril bus, ja han decidit per on ha de passar ?.
Amb tants canvis, mala senyalització, ratlles discontinues, continues... ens estem tornant bojos, ja no sabem per on passar. Els turistes, com que ni se n’adonen no tenen cap problema: directament pel carril bus.
Com que no tindran mai el valor suficient per eliminar definitivament el carril bus: els demanaria una millor senyalització, i sobretot, que quan hi hagi un pont no el toquin.
Atentament,
MIQUEL CALSINA GORDI
divendres, d’octubre 06, 2006
CASS
AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE LA CASS,
Jo no entraré en el tema de qui ha de fer les lleis, ni de si se’ls ha tingut en compte o no, a l’hora de fer les Lleis. Encara que tinc la meva opinió personal sobre el tema, que pot ser contrària a molts al·legats, i que com darrerament vinc fent, em reservo.
El que no puc acceptar de cap manera, Sr Juli Fernandez i cia. es que vostès, elegits pels assalariats (entre altres), em diguin que he de retardar la meva jubilació.
No estic d’acord en retardar la meva data de jubilació ni un sol dia, per eixugar amb la meva feina, la mala gestió efectuada en la CASS.
No estic d’acord que hagi de treballar més temps abans de poder gaudir del merescut descans per tapar les males inversions efectuades pel Sr. Ubach.
No estic d’acord en donar ni un sol minut del meu temps per tal de compensar la nefasta gestió del Consell d’administració de la Cass, en aquella època.
No estic d’acord en que jo tingui que treballar mes per recuperar tots els diners que el Govern Forné s’ha endut de la Cass.
Sr. Fernandez i Sra. Cabot, he trobat les seves declaracions insultants i humiliants per a tots els assalariats i m’atreviré fins i tot a demanar la seva dimissió.
No puc consentir que vulguin tapar el frau i la mala gestió de la Cass amb el nostre treball i amb la nostra jubilació.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Jo no entraré en el tema de qui ha de fer les lleis, ni de si se’ls ha tingut en compte o no, a l’hora de fer les Lleis. Encara que tinc la meva opinió personal sobre el tema, que pot ser contrària a molts al·legats, i que com darrerament vinc fent, em reservo.
El que no puc acceptar de cap manera, Sr Juli Fernandez i cia. es que vostès, elegits pels assalariats (entre altres), em diguin que he de retardar la meva jubilació.
No estic d’acord en retardar la meva data de jubilació ni un sol dia, per eixugar amb la meva feina, la mala gestió efectuada en la CASS.
No estic d’acord que hagi de treballar més temps abans de poder gaudir del merescut descans per tapar les males inversions efectuades pel Sr. Ubach.
No estic d’acord en donar ni un sol minut del meu temps per tal de compensar la nefasta gestió del Consell d’administració de la Cass, en aquella època.
No estic d’acord en que jo tingui que treballar mes per recuperar tots els diners que el Govern Forné s’ha endut de la Cass.
Sr. Fernandez i Sra. Cabot, he trobat les seves declaracions insultants i humiliants per a tots els assalariats i m’atreviré fins i tot a demanar la seva dimissió.
No puc consentir que vulguin tapar el frau i la mala gestió de la Cass amb el nostre treball i amb la nostra jubilació.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, d’octubre 01, 2006
carril bus
RAONS PER ELIMINAR EL CARRIL BUS.
Sortirem de Sant Julià de Lòria direcció Andorra la Vella, i farem el recorregut del bus exprés fins a data d’avui.
1. Plaça Laurèdia : Quan el semàfor es troba en funcionament, tot rutlla be i sense perill, però amb molt de trànsit s’ha d’eliminar. Si es posa en intermitent sense agents de circulació, girar direcció Espanya significa jugar-se la vida. Perquè funcioni sense perill es necessiten com a mínim dos agents de circulació. Un de sol es torna boig.
2. Primera parada: davant de la “Volvo”, els autobusos s’acumulen a totes hores i no hi caben, i a vegades en surten varis alhora, i a mes sense passatgers. A les 8 del matí sembla un formiguer de gent i de vehicles.
3. Sortida de Sant Julià: per un sol carril i pel centre de la població, juntament amb els vehicles particulars i amb la majoria de parades ocupades per camionetes, un caos circulatori fins pogué sortir de la població.
4. Rotonda del formatge: a la sortida de la vila. A veure qui passa primer, si el que va pel centre o el que puja per l’Avinguda Rocafort. El mes valent guanya. Baixant guanya el bus quan canvia de carril. I les furgonetes de la “vaca”, sempre guanyen.
5. Rotonda d’Aixovall: aquí el tema s’ha arreglat una mica, abans era l’embús mes gran de tota la via. Però vigilin quan la passin amb el bus, s’acostuma a fer un sol carril. La senyalització del bus de baixada es penosa i els turistes ni tan sols ho saben. Via de turistes doncs, enlloc de carril bus.
6. Entrades i sortides varies: de les “benzineres”, d’ automòbils Pyrenées,... s’han de fer totes pel carril bus, impossible passar directament al carril vehicles, amb el perill que això comporta, i amb l’agreujant de que si t’enganxa la “poli”, multa al canto.
7. Cacauet de la Margineda: aquí hi tenim de tot: Una sola parada bus a l’esquerra, tant de pujada com de baixada, cap pas de vianants, autobusos que fan tota la volta, vehicles que canvien de carril, centenars d’alumnes a la parada, esperant...
8. Nou vial de la Margineda: sense carril de baixada, perquè ?, es puja però de meravella, mirant de no atropellar cap obrer al pont de Madrid. Amb voreres de 4 metres, perquè ?.
9. Rotonda del bon racó: aquesta fa riure i tot, has de passar de canto, tort, pel mig, mirant de no enganxar-te amb el bus, de no menjar-te cap senyal.
10. Tornem a les entrades a magatzems varis: han quedat aïllats, ja poden buscar un altre emplaçament si no volen perdre la clientela.
11. Estadi municipal + bandes anti velocitat + semàfor estudiants Lycée + autocars estudiants + bus = embús.
12. Rotonda de la Comella (pont de Tobira): encara recordo amb nostàlgia, quan era l’única rotonda del país que funcionava. Ara s’ha convertit en un autèntic tap, on es concentren 2 carrils bus i dos carrils vehicles mes l’encreuament.
13. Rotonda de l’estació d’autobusos: l’altre tap del país. Aquí ja no saps per on anar, qui te prioritat, qui te mes pebrots per passar primer, l’agent de circulació ha desaparegut... On està el famós pas subterrani ?, perquè no es va fer ?... misteris de propietaris ?...
14. Torna a canviar de costat el carril bus, camions aparcats front l’Andorra 2000, taxis, vehicles particulars aturats als dos costats, semàfors cada 5 metres... un altre caos circulatori.
15. El preu abusiu del bus: no apte per a treballadors. I la mitjana d’usuaris, 1.000 ens diu el nostre Govern. Sembla molt !!!, doncs no, es una mitjana de dos passatgers per bus.
16. Poden afegir les raons que creguin convenients i que a mi se m’han oblidat.
17. SOLUCIÓ : UN TRANVIA.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Sortirem de Sant Julià de Lòria direcció Andorra la Vella, i farem el recorregut del bus exprés fins a data d’avui.
1. Plaça Laurèdia : Quan el semàfor es troba en funcionament, tot rutlla be i sense perill, però amb molt de trànsit s’ha d’eliminar. Si es posa en intermitent sense agents de circulació, girar direcció Espanya significa jugar-se la vida. Perquè funcioni sense perill es necessiten com a mínim dos agents de circulació. Un de sol es torna boig.
2. Primera parada: davant de la “Volvo”, els autobusos s’acumulen a totes hores i no hi caben, i a vegades en surten varis alhora, i a mes sense passatgers. A les 8 del matí sembla un formiguer de gent i de vehicles.
3. Sortida de Sant Julià: per un sol carril i pel centre de la població, juntament amb els vehicles particulars i amb la majoria de parades ocupades per camionetes, un caos circulatori fins pogué sortir de la població.
4. Rotonda del formatge: a la sortida de la vila. A veure qui passa primer, si el que va pel centre o el que puja per l’Avinguda Rocafort. El mes valent guanya. Baixant guanya el bus quan canvia de carril. I les furgonetes de la “vaca”, sempre guanyen.
5. Rotonda d’Aixovall: aquí el tema s’ha arreglat una mica, abans era l’embús mes gran de tota la via. Però vigilin quan la passin amb el bus, s’acostuma a fer un sol carril. La senyalització del bus de baixada es penosa i els turistes ni tan sols ho saben. Via de turistes doncs, enlloc de carril bus.
6. Entrades i sortides varies: de les “benzineres”, d’ automòbils Pyrenées,... s’han de fer totes pel carril bus, impossible passar directament al carril vehicles, amb el perill que això comporta, i amb l’agreujant de que si t’enganxa la “poli”, multa al canto.
7. Cacauet de la Margineda: aquí hi tenim de tot: Una sola parada bus a l’esquerra, tant de pujada com de baixada, cap pas de vianants, autobusos que fan tota la volta, vehicles que canvien de carril, centenars d’alumnes a la parada, esperant...
8. Nou vial de la Margineda: sense carril de baixada, perquè ?, es puja però de meravella, mirant de no atropellar cap obrer al pont de Madrid. Amb voreres de 4 metres, perquè ?.
9. Rotonda del bon racó: aquesta fa riure i tot, has de passar de canto, tort, pel mig, mirant de no enganxar-te amb el bus, de no menjar-te cap senyal.
10. Tornem a les entrades a magatzems varis: han quedat aïllats, ja poden buscar un altre emplaçament si no volen perdre la clientela.
11. Estadi municipal + bandes anti velocitat + semàfor estudiants Lycée + autocars estudiants + bus = embús.
12. Rotonda de la Comella (pont de Tobira): encara recordo amb nostàlgia, quan era l’única rotonda del país que funcionava. Ara s’ha convertit en un autèntic tap, on es concentren 2 carrils bus i dos carrils vehicles mes l’encreuament.
13. Rotonda de l’estació d’autobusos: l’altre tap del país. Aquí ja no saps per on anar, qui te prioritat, qui te mes pebrots per passar primer, l’agent de circulació ha desaparegut... On està el famós pas subterrani ?, perquè no es va fer ?... misteris de propietaris ?...
14. Torna a canviar de costat el carril bus, camions aparcats front l’Andorra 2000, taxis, vehicles particulars aturats als dos costats, semàfors cada 5 metres... un altre caos circulatori.
15. El preu abusiu del bus: no apte per a treballadors. I la mitjana d’usuaris, 1.000 ens diu el nostre Govern. Sembla molt !!!, doncs no, es una mitjana de dos passatgers per bus.
16. Poden afegir les raons que creguin convenients i que a mi se m’han oblidat.
17. SOLUCIÓ : UN TRANVIA.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dissabte, de setembre 23, 2006
QUE PODEM FER ?
QUE PODEM FER ?
L’ altre dia al matí, fent el cafè en la barra d’un bar, un senyor que es trobava al meu costat em va demanar si encara estava ficat en “política”.
Em va explicar, tots els problemes que tenia el seu fill (i molts altres), amb el transport escolar, des de altres parròquies fins a la Margineda. Llargues esperes, canvis de bus, retràs en l’entrada, per arribar al “cole”, i en la sortida per arribar a casa, inseguretat de cabre en el bus, d’anar dret ...
Jo li vaig contestar que podia fer mes pressió des de les associacions de pares, els professors, els mateixos alumnes, cartes als diaris, les manifestacions ciutadanes, les protestes populars, la recollida de signatures...
No es que defugis de les meves obligacions o deures com a militant d’un partit polític. La veritat es que, desgraciadament es així. Al Consell, sempre passa el mateix, ho veurem ara amb el projecte de Llei d’inversions estrangeres. Sempre faran passar el que voldran, gràcies a l’inestimable ajuda dels 2 socis (amb 1 en tenen prou).
Però al mateix temps també veig el que em sembla un “tantsemenfotisme” generalitzat entre els ciutadans.
D’una banda veig, de tant en tant, que els agrada que algú es queixi.
“...Molt be la teva carta sobre la festa de la cervesa..., ...llegeixo les teves cartes i hi estic d’acord al 90% (l’altre 10%, no l’entenc)..., ...tens tota la raó del món..., ...m’ ha agradat molt el teu escrit..., ...al menys hi ha algú que diu les coses pel seu nom ... Aquestes son algunes de les frases que em dirigeixen.
D’altra banda, veig que poca gent fa quelcom per intentar canviar les coses, sembla que la gent es conformi amb el que hi ha. A vegades em demano si tenen por, no s’atreveixen, o pensen que no val la pena.
Voldria des de aquest escrit animar a la gent a protestar, a queixar-se, a manifestar-se ( no tant sols amb cartes, sms, mails,...), a sortir al carrer a explicar al Govern que no tot funciona be.
Val a dir, que des de el nostre partit polític, continuarem fent la feina, posant esmenes (a la totalitat, o parcials), fent preguntes, reclamacions, demanant documentacions, aclariments, ... Però no n’hi ha prou.
Manca una mobilització general del ciutadà:
Si el transport escolar no funciona s’ha de denunciar. Si el bus lliure no va be a tothom, s’ha de dir. Si el carril bus es un nyap, s’ha de protestar, si una carpa molesta, o el soroll no deixa dormir, ens tenim de queixar ... Quedar-se de braços creuats no serveix de res.
Des de el grup parlamentari, podem fer esmenes als projectes de llei. Però contra els decrets, només podem posar preguntes i quant les actuacions ja estant consumades, no serveixen de res les preguntes. Però si serveixen les manifestacions ciutadanes. Tinguem tots una mica de valentia i sortim al carrer a expressar-nos, no ens tancaran a la presó (tampoc hi cabem). I potser, dic potser, serem escoltats alguna vegada.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
L’ altre dia al matí, fent el cafè en la barra d’un bar, un senyor que es trobava al meu costat em va demanar si encara estava ficat en “política”.
Em va explicar, tots els problemes que tenia el seu fill (i molts altres), amb el transport escolar, des de altres parròquies fins a la Margineda. Llargues esperes, canvis de bus, retràs en l’entrada, per arribar al “cole”, i en la sortida per arribar a casa, inseguretat de cabre en el bus, d’anar dret ...
Jo li vaig contestar que podia fer mes pressió des de les associacions de pares, els professors, els mateixos alumnes, cartes als diaris, les manifestacions ciutadanes, les protestes populars, la recollida de signatures...
No es que defugis de les meves obligacions o deures com a militant d’un partit polític. La veritat es que, desgraciadament es així. Al Consell, sempre passa el mateix, ho veurem ara amb el projecte de Llei d’inversions estrangeres. Sempre faran passar el que voldran, gràcies a l’inestimable ajuda dels 2 socis (amb 1 en tenen prou).
Però al mateix temps també veig el que em sembla un “tantsemenfotisme” generalitzat entre els ciutadans.
D’una banda veig, de tant en tant, que els agrada que algú es queixi.
“...Molt be la teva carta sobre la festa de la cervesa..., ...llegeixo les teves cartes i hi estic d’acord al 90% (l’altre 10%, no l’entenc)..., ...tens tota la raó del món..., ...m’ ha agradat molt el teu escrit..., ...al menys hi ha algú que diu les coses pel seu nom ... Aquestes son algunes de les frases que em dirigeixen.
D’altra banda, veig que poca gent fa quelcom per intentar canviar les coses, sembla que la gent es conformi amb el que hi ha. A vegades em demano si tenen por, no s’atreveixen, o pensen que no val la pena.
Voldria des de aquest escrit animar a la gent a protestar, a queixar-se, a manifestar-se ( no tant sols amb cartes, sms, mails,...), a sortir al carrer a explicar al Govern que no tot funciona be.
Val a dir, que des de el nostre partit polític, continuarem fent la feina, posant esmenes (a la totalitat, o parcials), fent preguntes, reclamacions, demanant documentacions, aclariments, ... Però no n’hi ha prou.
Manca una mobilització general del ciutadà:
Si el transport escolar no funciona s’ha de denunciar. Si el bus lliure no va be a tothom, s’ha de dir. Si el carril bus es un nyap, s’ha de protestar, si una carpa molesta, o el soroll no deixa dormir, ens tenim de queixar ... Quedar-se de braços creuats no serveix de res.
Des de el grup parlamentari, podem fer esmenes als projectes de llei. Però contra els decrets, només podem posar preguntes i quant les actuacions ja estant consumades, no serveixen de res les preguntes. Però si serveixen les manifestacions ciutadanes. Tinguem tots una mica de valentia i sortim al carrer a expressar-nos, no ens tancaran a la presó (tampoc hi cabem). I potser, dic potser, serem escoltats alguna vegada.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, de setembre 21, 2006
COL·LEGIS PROFESSIONALS
Vist el manifest del Consell de col·legis professionals liberals en relació al Projecte de llei d’inversions estrangeres.
Vist la seva ferma oposició al contingut de l’esmentat projecte.
He de recordar que existeixen molts altres professionals liberals que no formen part d’aquest Consell, encara que alguns s’anomenin erròniament i al meu entendre fraudulentament, col·legi.
Professionals liberals “tals” com: comptables, informàtics, publicistes, gestors, fotògrafs, educadors, i molts mes. Que sense tenir cap col·legi professional, (repeteixo per enèsima vegada, que el de comptables no existeix, per molts anuncis que posin.), estem igual de indignats, afectats, preocupats... Professionals que també demanem que es paralitzi la tramitació del citat projecte de Llei.
La memòria justificativa de dit projecte diu: s’ha permès participacions de capital social estranger sense limitacions en certs sectors (annex 1), actualment inexistents en l’economia andorrana.
Del que dedueixo que els professionals que he citat anteriorment, i molts altres, no existim per al nostre Govern, ja que estem en les activitats englobades per l’annex 1.
Demanaria doncs, ja que no ens tenen en compte : que no ens cobrin més la Taxa d’Activitat Comercial, la taxa d’enllumenat, de recollida de deixalles, l’impost de radicació d’activitats comercials, els impostos indirectes... I que ens retornin tot el que hem pagat fins a la data.
SI NO EXISTIM PERQUÈ HEM DE PAGAR ?
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Vist el manifest del Consell de col·legis professionals liberals en relació al Projecte de llei d’inversions estrangeres.
Vist la seva ferma oposició al contingut de l’esmentat projecte.
He de recordar que existeixen molts altres professionals liberals que no formen part d’aquest Consell, encara que alguns s’anomenin erròniament i al meu entendre fraudulentament, col·legi.
Professionals liberals “tals” com: comptables, informàtics, publicistes, gestors, fotògrafs, educadors, i molts mes. Que sense tenir cap col·legi professional, (repeteixo per enèsima vegada, que el de comptables no existeix, per molts anuncis que posin.), estem igual de indignats, afectats, preocupats... Professionals que també demanem que es paralitzi la tramitació del citat projecte de Llei.
La memòria justificativa de dit projecte diu: s’ha permès participacions de capital social estranger sense limitacions en certs sectors (annex 1), actualment inexistents en l’economia andorrana.
Del que dedueixo que els professionals que he citat anteriorment, i molts altres, no existim per al nostre Govern, ja que estem en les activitats englobades per l’annex 1.
Demanaria doncs, ja que no ens tenen en compte : que no ens cobrin més la Taxa d’Activitat Comercial, la taxa d’enllumenat, de recollida de deixalles, l’impost de radicació d’activitats comercials, els impostos indirectes... I que ens retornin tot el que hem pagat fins a la data.
SI NO EXISTIM PERQUÈ HEM DE PAGAR ?
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, de setembre 13, 2006
Festa de la cervesa
NOVA INVITACIO
GRAN FARRA DE LA CERVESA, A SANT JULIA, COM NO.
El dia 15/09/06 torna per fi a Sant Julià de Lòria, la festa de la cervesa. Aquest any, sense aplaçaments, ja que s’ha arribat a un acord amb els majoristes, no com l’any passat, que la “cosa” va acabar malament.
Em pensava que no arribaria mai el dia assenyalat.
S’habilitaran 18.000 places noves d’aparcament, pues aquesta és la previsió d’assistència per a cada un dels dies de festa.
Es posarà en marxa el servei gratuït del tren aeri, (perdó el bus gratuït), que circularà pel carril habilitat recentment (si pot).
S’obrirà també la desviació de Rocafort, amb els tres túnels inclosos, per agilitar el trànsit de vehicles.
Com es tracta d’una beguda que origina moltes ganes d’orinar, es muntaran 500 WC mòbils, al recentment “adquirit” estadi Olímpic d’Aixovall.
Degut a les queixes dels veïns, (només dos o tres, i jo, que no ho sóc), i per evitar sorolls molestos, no caldrà disminuir els decibels, ni disminuir horaris, ni escurçar els dies. Es traslladarà tot el veïnat de la zona annexa a la festa, a l’ Hotel Cerqueda, ja que encara no està ocupat pels padrins.
El menjar els serà servit per la casa d’Andalusia, com a compensació per no haver eliminat la fira de Primavera, i 4 restaurants “temàtics” més.
Les begudes, (que no siguin cervesa...), seran servides pels vinicultors francesos, gratuïtament, en compensació a la fugida de la fira Aliment-tast. (Recordin que: no es permet la venda de cervesa als restauradors, a pesar de pagar 2.500 euros per stand).
El servei de circulació estarà concentrat a la carretera de Nagol, perquè jo pugui pujar tranquil·lament cap a casa meva, sense problemes.
Desapareixeran les patrulles de Policia diàries a La Margineda, no fos cas que haguessin de fer algun control i ens espatllessin la festa. I a més amb la nova rotonda, no sabrien on posar-se, la gent no els veuria.
Al camp de tir de la Rabassa es celebrarà una tirada especial al colom en llauna (de cervesa), per a tots els adinerats afeccionats a aquest esport. I de pas aprofitarem les instal·lacions per fer alguna cosa.
El comerç romandrà obert les 24 hores del dia. I a les botigues que ara es troben buides s’hi instal·laran sex shops, nou atractiu turístic ( a veure si en ve algun, que no sigui a estudiar, o a fer ponències ...).
Les grans superfícies a les afores de la Vila tancaran les seves portes per no perjudicar la festa. Bé, totes menys el Sant Eloi que està més a prop i disposa dels accessos adequats, i no “volen” les motos com al River.
S’ampliarà l’escola bressol d’Aixovall per guardar la canalla dels visitants i ja s’ha construït la voravia, (gràcies, carril bus), fins a l’entrada de la vila, on es serviran formatges gratuïtament, gentilesa de la Vaca que riu, per donar un “caire més lúdic” (encara no ho he entès, Sr. Consol Menor ...) a la Festa.
S’ habilitarà un telefèric fins als jardins versallescs de Juberri on es podrà fer acampada, per a tots aquells que no hagin trobat habitació als 500 hotels de que disposa la vila, a 30 euros (esmorzar inclòs).
La carpa, que ja s’haurà convertit en un macroedifici, a més d’albergar la festa de la cervesa, disposa de sales multicine, bingo, casino, piscina, sauna, spa, pàrking, parc temàtic, pista d’esquí interior refrigerada, sala de ball, restaurants, terrasses, solàrium, camp de golf....
Això si, l’únic però, es que la cervesa s’ha de pagar.
Directament a una agrupació de majoristes (Aidaba), i aquests ho faran al Comú de Sant Julià, mitjançant el lloguer de mitja carpa. El Molt Honorable Consol Menor ho anomena “nou impuls”.
Gràcies a l’Acel, també, per la seva col·laboració i defensa del comerç de la parròquia. Per cert, quants majoristes de cervesa hi ha a Sant Julià ?
Visca el lliure mercat, el respecte als clients i la competència deslleial.
Atentament,
MIQUEL CALSINA GORDI
GRAN FARRA DE LA CERVESA, A SANT JULIA, COM NO.
El dia 15/09/06 torna per fi a Sant Julià de Lòria, la festa de la cervesa. Aquest any, sense aplaçaments, ja que s’ha arribat a un acord amb els majoristes, no com l’any passat, que la “cosa” va acabar malament.
Em pensava que no arribaria mai el dia assenyalat.
S’habilitaran 18.000 places noves d’aparcament, pues aquesta és la previsió d’assistència per a cada un dels dies de festa.
Es posarà en marxa el servei gratuït del tren aeri, (perdó el bus gratuït), que circularà pel carril habilitat recentment (si pot).
S’obrirà també la desviació de Rocafort, amb els tres túnels inclosos, per agilitar el trànsit de vehicles.
Com es tracta d’una beguda que origina moltes ganes d’orinar, es muntaran 500 WC mòbils, al recentment “adquirit” estadi Olímpic d’Aixovall.
Degut a les queixes dels veïns, (només dos o tres, i jo, que no ho sóc), i per evitar sorolls molestos, no caldrà disminuir els decibels, ni disminuir horaris, ni escurçar els dies. Es traslladarà tot el veïnat de la zona annexa a la festa, a l’ Hotel Cerqueda, ja que encara no està ocupat pels padrins.
El menjar els serà servit per la casa d’Andalusia, com a compensació per no haver eliminat la fira de Primavera, i 4 restaurants “temàtics” més.
Les begudes, (que no siguin cervesa...), seran servides pels vinicultors francesos, gratuïtament, en compensació a la fugida de la fira Aliment-tast. (Recordin que: no es permet la venda de cervesa als restauradors, a pesar de pagar 2.500 euros per stand).
El servei de circulació estarà concentrat a la carretera de Nagol, perquè jo pugui pujar tranquil·lament cap a casa meva, sense problemes.
Desapareixeran les patrulles de Policia diàries a La Margineda, no fos cas que haguessin de fer algun control i ens espatllessin la festa. I a més amb la nova rotonda, no sabrien on posar-se, la gent no els veuria.
Al camp de tir de la Rabassa es celebrarà una tirada especial al colom en llauna (de cervesa), per a tots els adinerats afeccionats a aquest esport. I de pas aprofitarem les instal·lacions per fer alguna cosa.
El comerç romandrà obert les 24 hores del dia. I a les botigues que ara es troben buides s’hi instal·laran sex shops, nou atractiu turístic ( a veure si en ve algun, que no sigui a estudiar, o a fer ponències ...).
Les grans superfícies a les afores de la Vila tancaran les seves portes per no perjudicar la festa. Bé, totes menys el Sant Eloi que està més a prop i disposa dels accessos adequats, i no “volen” les motos com al River.
S’ampliarà l’escola bressol d’Aixovall per guardar la canalla dels visitants i ja s’ha construït la voravia, (gràcies, carril bus), fins a l’entrada de la vila, on es serviran formatges gratuïtament, gentilesa de la Vaca que riu, per donar un “caire més lúdic” (encara no ho he entès, Sr. Consol Menor ...) a la Festa.
S’ habilitarà un telefèric fins als jardins versallescs de Juberri on es podrà fer acampada, per a tots aquells que no hagin trobat habitació als 500 hotels de que disposa la vila, a 30 euros (esmorzar inclòs).
La carpa, que ja s’haurà convertit en un macroedifici, a més d’albergar la festa de la cervesa, disposa de sales multicine, bingo, casino, piscina, sauna, spa, pàrking, parc temàtic, pista d’esquí interior refrigerada, sala de ball, restaurants, terrasses, solàrium, camp de golf....
Això si, l’únic però, es que la cervesa s’ha de pagar.
Directament a una agrupació de majoristes (Aidaba), i aquests ho faran al Comú de Sant Julià, mitjançant el lloguer de mitja carpa. El Molt Honorable Consol Menor ho anomena “nou impuls”.
Gràcies a l’Acel, també, per la seva col·laboració i defensa del comerç de la parròquia. Per cert, quants majoristes de cervesa hi ha a Sant Julià ?
Visca el lliure mercat, el respecte als clients i la competència deslleial.
Atentament,
MIQUEL CALSINA GORDI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
