SENTO CURIOSITAT 11

TORNA EL CARRIL BUS.

No fa gaires dies vaig fer tranquil·lament el trajecte que va des de Sant Julià de Lòria fins a Andorra la Vella.
Dic tranquil·lament, perquè era període de festes, molt aviat al matí i el trànsit era pràcticament nul.

El fet curiós :

Es que duia al davant meu un vehicle amb matricula estrangera, un turista espanyol mes concretament, i que com ara duen tots les mateixes plaques no saps mai de quina comunitat o província son.
Com no tenia gens de pressa, no el vaig avançar ..., a banda de que no es pot fer enlloc (aquest comentari va per alguns, que encara no se n’han adonat i utilitzen el carril bus).

Primer el cas em va fer gràcia, seguidament va despertar la meva curiositat, i finalment vaig sentir vergonya. Vergonya aliena, perquè no era la meva culpa, però en tot cas, si vergonya Nacional.

El cas es que el pobre turista, al meu entendre, es tornava boig.

Al no estar obligat a seguir una filera de vehicles, no sabia per on passar.
Bus si ..., bus no ..., ara pel carril de l’esquerra ..., ara pel carril de la dreta ..., ara cap aquí ..., ara cap allà ..., ara una rotonda estranya ...
I com a més em duia a mi al darrera, “tocant-li els nassos”, cada cop es veia obligat a demanar-me disculpes per la maniobra efectuada.

Com ja he comentat, primer ho vaig trobar divertit, doncs jo ja sabia per on anava ...(en principi ...), i ja havia canviat de carril, i em feia gràcia veure com l’altre no sabia que fer, si deixar-me passar o no.

Seguidament, vaig pensar que si això em passés a mi, ja començaria a estar enfadat i segurament ja hagués començat a “renegar” una mica, o hagués deixat passar el vehicle del darrera.

Finalment, tots els meus sentiments es van convertir en vergonya.

Vergonya en adonar-me de lo malament que fem les coses ..., dels nyaps que hem de fabricar per tapar d’altres nyaps ..., en adonar-me de que fem les coses a impulsos (¿pel nou impuls ?, no ho sé), sense estudiar-ho prèviament ... Primer prometem en campanya electoral, quelcom. I després, de tot el que hem promès, fem alguna cosa ... (perquè no sigui dit...), però mal feta, a corre-cuita. I d’allò que si n’encarreguem algun estudi previ (previ pagament milionari, vull dir), queda en projecte de futur, en projecte de l’any 2.020, o queda en no res.

RES : Aquesta es la paraula que defineix mes de un any de Govern, el carril bus i res mes (escandols, a banda es clar).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.