diumenge, de desembre 10, 2006

CAOS CIRCULATORI

CAOS CIRCULATORI.

Fent referència al correu electrònic publicat el dia 8/12/06 a la vostra pàgina d’opinió. Enviat per J.C M.B.
Es normal que vingui molta gent pel Pont de la Constitució-Puríssima, ja ho sabíem, a més no teníem neu, també ho sabíem, i a més la gent del país ha de treballar, també ho sabíem...
L’únic que va trobar l’agència de immobilitat, que havia de fer era anul·lar el carril bus, i que no calia ni policia, ni mes agents de circulació.
Ha estat evident que això no era prou ...
I no dimitirà ningú !!!.
Si no dimiteixen per amagar coses, per enganyar, per insultar ..., com han de dimitir per no preveure ?.
He criticat el carril bus, moltes vegades, per a mi no es la solució. Però ja que el tenim, perquè quant el necessitem l’anul·lem ?. Els turistes ja “traguen” i accepten la cua, amb 1 sol carril en tenen prou, ja aniran fent. I a mes, quant arribin a una rotonda, no la col·lapsaran, aniran passant 1 a 1.
Perquè no ens deixeu el carril bus lliure (pel bus) ?, pels que treballem ?, i per aquells turistes que trobin algun aparcament, aquesta n’és una altra... i deixin el seu vehicle a Sant Julià.
El problema dels caos circulatoris el tenim gairebé sempre a Sant Julià, sobretot a l’entrada (cues fins a la Seu), i també de baixada (retencions, perquè només hi ha 1 carril, i aquest travessa la població).
Només hi ha una solució, i aquesta no es la desviació prevista per la falda de la muntanya. La única solució es una via completament per fora de la parròquia, i només necessita 2 carrils, 1 de pujada i 1 de baixada. I aparcaments, amb la corresponent indicació.
Que tingui que ser gent de fora del país en una carta publicada en un mitjà nacional els qui vinguin a dir el mateix que jo estic explicant, es una vergonya.
Que dos persones que no viuen a Andorra, s’hagin adonat de que el que necessita el país, es el que jo estic explicant, i ja hi porto 48 anys, es vergonyós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

2 comentaris:

Tomàs ha dit...

Hola Miquel,

t’animo en tots els teus articles, gràcies per tenir tan de valor.

Salutacions!!!

Tomàs Pascual Casabosch

Tomàs ha dit...

Hola Miquel,

t’agraeixo moltíssim els teus records a la meva dona i el meu petit fill.
Nosaltres li enviem una forta abraçada a la teva estimada filla!!!, i saluda a la teva dona.

El meu article del dilluns passat era un altre, és el que trauré el proper, però com em va passar lo del Abel, em va tocar al cor...
Vaig regalar-li el que volia, com si hagués volgut un ordinador, també ho hagués fet i sense ànim de malcriar a ningú.
Saps amic Miquel?; la única opinió que m’interessa realment es la de la seva mare, el seu pare i el del Abel; jo li volia regalar un article; tu que escrius entens el significat, estic segur.
Les opinions que recolzen el meu fet també m’interessen, és clar, i les que poden discutir la publicació ja s’ho faran amb els seus actes, en el teu cas veig la teva bona intenció i m’apunto el consell.

Sobre els “anonims” que es passen de llestos i realment no aporten res a la vida, sobren comentaris..., em fan riure molt.

Crec que el teu amic professor de català és el Joan Travesset; l’aprecio moltíssim i desitjava que fos cònsol Lauredià

Si et ve de gust envia’m el teu telèfon al meu E-mail i et contactaré per fer una xerradeta tranqui-la, m’agradaria.

Una abraçada Miquel!!!

Tomàs Pascual Casabosch