REUNIONS PRESIDENCIALS

LES REUNIONS DELS PRESIDENTS.

Hem viscut fins ara un munt de reunions estèrils dels Presidents dels grups parlamentaris, a dues bandes i a tres bandes, que no tant sols no han aportat res en absolut a una possible entesa, sinó que a més han fet que quedessin en l’oblit, o si més no aparcats tot una sèrie de projectes de llei tant o més importants que un possible pacte d’estat. Per no dir que ha quedat en suspens molta feina al Consell General.

Totes aquestes reunions per a no res ens han fet perdre ja uns vuit mesos de temps per veure la llum a “quelcom”. Quelcom que hauria de permetre sortir o intentar sortir del “forat negre” on ens trobem immersos tots, polítics i no polítics, habitants d’un país que s’anomena Andorra.

Moltes gràcies hem de donar doncs a aquests Presidents i a d’altres que no ho son per haver allargat encara més l’agonia que estem patint.

Val a dir que no conec encara el resultat de la que diuen ha de ser la darrera reunió dels Presidents dels grups parlamentaris (perquè serà que no m’ho crec ?), però no penso per als comentaris que he estat escoltant que serveixi de gran cosa. Ni jo mateix, ni penso que la majoria de la població, te en aquests moments ni un sol indici de confiança envers els “nostres” representants al Consell General.

Al meu entendre, Apc no vol actualment cap mena de pacte, segurament degut a que no varen funcionar els anteriors. Tampoc volia negociar en solitari però ara mateix sembla desmarcar-se completament de possibles acords. Es com si estes demanant unes eleccions anticipades però sense dir-ho obertament i negant-ho rotundament. Tinc la impressió de que esta aprofitant de la situació sense pensar en que segurament, davant d’unes possibles noves eleccions en sortirien bastant “escaldats”. No veig doncs on podria trobar cap interès en unes eleccions anticipades.

CR, tampoc es que estigui massa d’acord amb els possibles pactes, però no dona la impressió de estar massa interessat en unes eleccions anticipades. Potser degut a que en aquests moments no disposa de cap candidat, ni tampoc esta disposat a assumir els problemes en el cas d’una hipotètica victòria. Fins i tot dona la impressió de que es desmarquin totalment d’afrontar l’anguniosa situació en la que ens trobem i deixin al Partit Socialdemòcrata que es mengi tot solet el “marró”.

Finalment, el PS (ai, que dir del PS ?), vol el pacte si però no, necessita ajuda si però també, esta d’acord en unes eleccions anticipades en el cas d’un possible bloqueig i no ho està (depenent de qui faci declaracions)... En tot cas necessita imperiosament que li aprovin el pressupost encara que tampoc sap com afrontar tots els problemes que li venen al damunt.

La opció d’un pacte tant sols entre el PS i CR és possiblement ara mateix la més probable, amb el que Apc quedaria totalment “desactivat”. Podria donar-se el cas de que fins i tot l’Apc acceptés finalment algun pacte. Passaria doncs el pressupost si així fos (encara que diguin que no), però segurament degut a les diverses reestructuracions que s’haurien de efectuar, tots els projectes de llei que estant pendents resultarien retardats i això és molt dolent per al país. Ja no parlem de l’efecte negatiu que suposaria unes eleccions anticipades que posposarien encara més tots aquests projectes de llei.

La opció de que no es produeixi cap pacte també s’ha de tenir en compte, sembla ara mateix la més evident (que no la més probable). Aquesta opció podria comportar dos “efectes” diferents :

Un. Que s’aprovés de totes maneres el pressupost, perquè no ? Ja he dit molts cops que a darrera hora sempre pot haver-hi algú que es posi malalt (aquesta és la opció que jo veig més clara).

Dos. Que no s’aprovi el pressupost. Fet que suposarà segurament treballar amb dotzenes parts tot l’any ja que existeix molta gent que no vol perdre la cadireta de cap de les maneres.

En qualsevol cas, i tornant a les reunions, penso que han estat i poden continuar estant una presa de pel considerable per a tota la població.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ACCIONS DE NATURLÀNDIA

LES ACCIONS D’UN PARC TEMÀTIC.

Estan incloses dins l’annex I de la Llei d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, entre moltes altres, les activitats següents :
- Activitats de fires i parcs d’atraccions.
- Activitats de jardins botànics, zoològics i parcs nacionals.
- Gestió de sales d’espectacles.
- Altres espectacles.

Imagino que un parc temàtic a l’estil del que es preveu per a Naturlàndia estarà inclòs dins d’alguna d’aquestes activitats.

“Les participacions en societats andorranes que tinguin per objecte qualsevol de les activitats enumerades a l’annex I estan subjectes a la autorització prèvia de Govern quan la participació estrangera en el seu capital social o en els seus drets de vot resulti igual o superior al 50 per cent”.

Fins al 49% de les accions doncs, les podem vendre sense permís als inversors estrangers. No sé si aquest Govern actual posaria problemes per autoritzar la resta, si no hi ha un allau de inversors andorrans per Naturlàndia. De moment, jo no n’he vist cap a pesar de les afirmacions del Comú de Sant Julià.

Imaginem que una sola empresa es vol fer càrrec de totes les accions i que aquesta és estrangera. El Comú de Sant Julià de Lòria no crec que tingués cap inconvenient en concedir la autorització, almenys això és el que interpreto. Desconec que en pensaria l’actual Govern, si els inversors andorrans no estiguessin per la labor de comprar accions, com sembla ser que no ho estan. Ara que, si permeten que el nou Director sigui forà, perquè no haurien d’autoritzar que tot el parc temàtic també fos d’una empresa forana.

Aquestes accions que ja fa molt de temps que es troben a l’aire, que no a la venda, a pesar de totes les afirmacions comunals de la seva sortida al carrer. Quantes vegades ho han retardat i perquè ? Imaginin que ara veritablement apareixen, al menys es el que ens estan dient des de la Corporació laurediana i aquesta hipotètica empresa estrangera les pot comprar totes.

Quin profit en trauríem els andorrans ?
Quin profit en trauríem els lauredians ?

Imaginem ara que cap empresa estrangera vol accions de Naturlàndia i ens les quedem nosaltres, els lauredians, els andorrans, els residents, els bancs, les empreses participants en la seva construcció ..

Quin profit en trauríem ?

En els dos casos cap ni un, a banda de poder fer-nos una mica el xulo dient que som accionistes del tobogan alpí mes gran del mon, del parc animaler més bonic del mon, de botigues subterrànies, d’atraccions diverses ... En definitiva, del primer parc temàtic andorrà.

Amb els mateixos estudis publicats pel Comú de Sant Julià de Lòria, sobrevalorats fins a l’infinit en concepte de ingressos i infravalorats fins a la misèria en el concepte de despeses, queda demostrat que aquest parc mai serà rendible. Com tampoc ho serà el Tobotronc en el cas de quedar-se tot sol en el projecte, ja que anirà a la baixa amb el pas del temps i no a l’alça, com ens asseguren.

Si veritablement les accions de Naturlàndia surten a la llum, algú amb coneixement, pensa comprar-ne alguna ? Algú que no tingui altres interessos que no siguin els relatius al Parc temàtic en qüestió pensa invertir un sol euro ? Si tan bonic i clar fos el projecte Naturlandés, no pensen que ja faria molt de temps que les accions estarien a la venda i fins i tot potser venudes ?

Ens pot aclarir el nostre Comú que ha passat realment amb el projecte de Naturlàndia ? Haurien de ser “valents” d’una vegada per totes i posar sobre la taula tots els detalls d’aquest projecte, així com el que fins ara ens ha costat a tots per a no res.

D’altra banda, el que tinc molt clar es que si no invertim res en absolut a la parròquia és evident que donarem superàvits. Quina manera més absurda de enganyar al personal amb els superàvits comunals...
Per cert, si separem de les finances comunals Naturlàndia, també dona superàvit ? O més aviat genera pèrdues fins al punt fins i tot de no poder pagar els impostos indirectes, tal i com ha succeït.

Val mes deixar el projecte tal i com esta en aquests moments, tampoc ho desfarem tot ara. On posaríem tota la ferralla del Tobotronc ? Ho guardaríem tot en algun camp ? A l’estil de les estructures d’Andorra la Vella. Aprofitar del camp de tir per a alguna cosa enlloc de tancar-lo i potenciar una mica més el camp de neu. Oblidar les accions i deixar-nos estar ja de bestieses i de projectes electorals faraònics, tant sols publicitaris i per a ignorants.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

CADIRES

CADIRETES PER AQUÍ, CADIRETES PER ALLÀ...

No, no es tracta de la nova versió de la cançó “el baile de los pajaritos” de la cantant Maria Jesus. (pajaritos por aquí, pajaritos por alla... Per a qui no ho recordi).
Es tracta de les solucions que va buscant el nostre Cap de Govern davant de la situació de bloqueig que es pot produir al nostre país. Aquestes solucions passen ara per oferir Ministeris. En primer lloc a Coalició Reformista, en segon lloc a Andorra pel canvi i en tercer lloc a ambdues formacions alhora, per aquest ordre. Tot això sense tenir en compte als militants del Partit del qual n’és el President, ni als membres del Govern del qual n’és el cap, ni tampoc a la resta de la població andorrana. Dit de pas, tal i com sol ser habitual.

Sorprenent ?
En un primer cop d’ull, així ho podria semblar, però no ho és si fem un anàlisi del perquè de tot plegat.

Diuen les males llengües que es tracta tant sols d’una estratègia política en el cas d’ haver de concórrer a unes noves eleccions, anticipades aquestes, per assenyalar culpables de la manca de consens a les altres dues forces polítiques al Consell General, treure’s d’aquesta manera les puces del damunt i a més guanyar algun que altre vot indecís amb l’engany.

Podria ser, però jo hi veig un altra estratègia, a banda de que s’aprovi el pressupost i no es bloquegi el mandat socialdemòcrata, o més concretament, el mandat del Sr Jaume Bartumeu. Jo veig la estratègia del líder que treballa sol i no vol deixar la seva, de cadireta, que tant li ha costat aconseguir. És la estratègia d’aquell que, tant si com no, vol estar al menys tota una legislatura al capdavant sense importar-li qui hi pugui haver o no als Ministeris, al igual que a les places de Secretaris, Directors, Ambaixadors ... o el càrrec que sigui, com tal de tenir sempre el principal càrrec, el de Cap de Govern.

Que el consens és necessari, no en tinc cap dubte, però les formes de buscar aquest consens han estat confuses, absurdes, a vegades inexistents i gairebé sempre enganyoses.
El consens a base de donar cadiretes si arriba a fer-se efectiu tampoc és bo per al país, no funcionarà. Tant sols servirà perquè s’aprovi el pressupost, segurament també les lleis fiscals però no donarà més estabilitat que aquesta a Andorra, que és molta però no la suficient.

No sabem quins pactes va proposar el nostre Cap anteriorment a l’Apc, que tampoc varen fructificar, per passar tot seguit a oferir directament i obertament les cadiretes.
Jo sempre he estat però de la opinió que aquestes ofertes de cadireta ja van ser fetes anteriorment a les eleccions, sinó de que m’he de creure la “famosa” investidura ? Recordo un comentari, no diré de qui : “Abans de un any, hi haurà una cadira per l’Apc”.
El que no em “quadra” massa és que ara hagi ofert obertament les cadiretes a C.R. abans que a l’Apc i abans de fer-ho a ambdós grups conjuntament. Posats a regalar cadires ja en pot donar també una als Verds i una altra a la UNP, així potser fins i tot continuaria en una propera legislatura i veuria tots els seus somnis complerts.

Cadiretes doncs per aquí, cadiretes també per allà... I un Govern estable ?
Sincerament, penso que no.
Però ara mateix sembla que el problema acabarà així, amb el repartiment de cadiretes perquè no veig cap interès en unes noves eleccions, en unes eleccions anticipades, ni per part del PS, ni de banda del CR, ni tampoc del costat de l’Apc. Tots tres grups semblen tenir por a unes noves eleccions, que dit de pas podrien deixar-ho tot pràcticament igual.

Serà curiós doncs veure com funciona un Govern amb les cadires repartides i com funciona el Consell General, al voltant d’una taula amb cadiretes, no diré de distint color polític, doncs sembla que ja ho és, però si amb cadiretes de distintes formacions polítiques.
I més curiós serà encara veure com augmenten els Ministeris, i per tant també la despesa, o bé si algú perd el seu càrrec en benefici d’un altre de diferent grup. Pot ser fins i tot divertit, penso que ja n’hi ha que “tremolen”.
Espero però que si hi ha substitucions no augmentin els càrrecs compensatoris, només ens mancava això ...

En definitiva, si hi ha repartiment de cadiretes acabarem tots plegats ballant el “baile de los pajaritos”. Recorden com era ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ELECCIONS ANTICIPADES

ELECCIONS ANTICIPADES.

Es gairebé segur que el pressupost de Govern per a l’any 2010 no serà aprovat, al menys si hem de creure les declaracions i les intencions tant de CR com de l’Apc. En tot cas, ben aviat ho sabrem. Però de moment així estan les coses: esmena a la totalitat dels dos Grups de la oposició, que no ha prosperat, com tampoc ho hauria de fer el pressupost.

Tot podria ser que en el moment de les votacions faltés algú, un mal de panxa d’aquells imprevistos, unes ganes de fer un pipi en el moment oportú, o una simple indisposició normal i corrent, que amb el temps que fa és força possible. Però si tot segueix el seu calze normal, el pressupost no hauria de passar.

Per uns aquest fet hauria de comportar unes eleccions anticipades (encara que insinuïn que no les volen, que no tenen candidat o que no estan preparats), per altres continuar funcionant amb dotzaves, intentant un nou acord en sis mesos , per altres res de res abans del 2011.

Molts electors ja comenten que ells no tornaran a votar perquè estan molt disgustats (per no posar una altra paraula), però jo penso que al final gairebé tots tornarem a passar per les urnes, com sempre hem fet (sempre n’hi ha alguns que no ho fan i potser fins i tot és millor).

Cert és que unes eleccions anticipades no es poden convocar amb presses, molt cert és també que es pot funcionar sense masses problemes amb les famoses dotzenes parts, salvat inconvenients puntuals, noves inversions o que la Televisió andorrana no pot ni tant sols pagar la nòmina del mes de gener (potser deixant de pagar als dos directors ja n’hi hauria prou, enlloc de prescindir de eventuals).

Però no és menys cert que :
No es que el Partit socialdemòcrata quedi “deslegitimat” per governar (com afirma el líder de la oposició), però si quedaria massa “tocat” per governar.
Tant sols la prepotència del Cap de Govern retardaria les eleccions anticipades fins al 2011. O un nou pressupost sense ser aprovat.

Els motius principals que ens han fet arribar a aquesta situació, si és que al final es produeix, han estat al meu entendre:
D’una banda, el fet de “tirar pel dret” del Partit socialdemòcrata, o millor dit del seu President.
D’altra banda la no concessió a “allò” que demanava Andorra pel canvi (m’agradaria que algú expliqués realment de que es tractava).
I d’altra banda, el “laisser faire” de Coalició Reformista (o Convergència).

S’ha equivocat el PS ? Ha abusat de prepotència ?
Ha forçat tots els trencaments l’Apc ? S’ha equivocat també ?
S’ha equivocat també CR ? Ha mirat els toros des de la barrera ?

Certament, per al bé del país tots s’han equivocat i la culpa és de tots plegats, doncs no han buscat en cap moment el consens i els acords necessaris per tirar endavant el país. Uns perquè s’han pensat que eren els amos i senyors i ja ho tenien tot fet amb la seva victòria en les passades eleccions (PS). Altres perquè han vist la possibilitat d’unes noves eleccions i per tant poder tornar-ho a intentar (CR). I altres perquè s’han “rebotat” (APC).

Patirem doncs tots plegats un any 2010 bastant complicat si finalment no s’aprova el pressupost, més complicat encara si no “passen” els projectes de llei fiscals. Però l’haurem de passar així, doncs el Cap de Govern no esta per unes eleccions anticipades dins d’aquest any. Tot un any que pot ser molt dur també pel Govern, doncs no tindria raó de ser que se l’hi aprovessin gaire coses. Pot ser tot un any de desgovern.

En el cas de que es produïssin unes eleccions anticipades, ja sigui al 2011 o al 2010 i amb el sistema electoral de que disposem, “recuperar” parròquies serà la “batalla” principal. Les eleccions es “jugarien” a Ordino i potser també a Encamp i Escaldes. Qui recuperés aquestes parròquies tindria la victòria assegurada i fins i tot potser la majoria absoluta.

Diuen els entesos que les majories absolutes no són mai bones, però al nostre país ha quedat demostrat que si no hi ha una majoria absoluta no existeix entesa possible actualment.

Si no m’equivoco anem encaminats doncs a unes eleccions anticipades que poden fer molt de mal (o potser no).

Que sigui doncs per aquest any el que Deu vulgui (o potser hauria de dir el que vulgui el nostre Cap de Govern ?).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FELIÇ ANY NOU

FELIÇ 2010 ?

Espero que així sigui per gairebé tothom (sempre existeix algú a qui no li desitgem, qui no pensi així menteix en el seu propi pensament), però sincerament veig força complicat que aquest desig que tots expressem per aquestes dates es compleixi.

Penso que ens espera un 2010 molt complicat (no per a tots, com sempre, o gairebé sempre doncs molt sovint podem comprovar desgraciadament que a aquell que sempre havíem pensat que les coses li anaven molt bé, doncs resulta que esta pitjor que nosaltres mateixos).

Ens espera un any sense augments de salari ( previsiblement i per norma generalitzada), sense poder augmentar els nostres rebuts (per un IPC que serà igual a zero, o pràcticament), un any on potser algú augmentarà el rebut del lloguer (sempre existiran persones que no ho són gaire, de persones), on el país potser haurà de funcionar amb dotzenes (que no hauria de ser un fet tant dolent com el nostre cap de Govern ens ha anunciat, però que de ben segur ho serà perquè n’hi haurà molts que aprofitaran la situació), on les tres forces polítiques existents al Consell General continuaran igual de inexistents (dubto molt que a any nou vingui entesa nova), un any en el que el nostre turisme, degut a que les coses fora del nostre país tampoc funcionen excessivament bé, tampoc ens visitarà gaire (tampoc és que tingui massa motius per fer-ho), on continuarem perdent llocs de treball, però que no ens adonarem massa degut a que la gent “fot el camp” i no molesta (el subsidi d’atur ha estat una enganyifa més dels socialdemòcrates), on aniran tancant botigues i més botigues (per molt que ens vulguin fer creure que no és així), un any en el que de ben segur veurem desfilar accidents, desastres, errors, enganys, malversacions, corrupció (ui, no que a Andorra no n’hi ha), amiguisme, designacions a dit, excés de funcionaris, sancions de circulació excessives, mala educació de molta gent, “burrocràcia” absurda i malintencionada, una televisió que no val un “ral”, parcs temàtics sense cap sentit ( a no ser per aquell que en pugui traure un benefici particular i exclusiu), obres actualment innecessàries i molt costoses ( que seran el de menys, doncs es pagaran tard, malament i amb forts interessos, o que potser no cobrarà ni l’apuntador ), amb un transport públic que tindrà el seu carril específic, en diuen carril prioritari multiús (jo en dic, tocar els “cataplins” cada dues per tres), però que encara no arribarà fins a Arinsal (per molt que hagin posat un bus nocturn els dissabtes), segurament sense eleccions anticipades, però amb el país “fet un fàstic”, plovent quant ha de nevar i nevant quant no toca (això si que no ho podem pas controlar), jugant tots a la loteria espanyola o bé omplint quinieles o bonolotos sense treure’n cap profit, on tant sols els tontos de torn continuaran pagant els seus impostos (els intel·ligents no ho faran), on tindrem “tropecents” mil projectes de llei per aprovar (però tampoc vindrà d’aquí, degut a que a la pàgina del Consell General n’hi caben tants com es vulgui), amb les mateixes caques de gos repartides per tot el país (que a vegades fins i tot les trepitgem), on es vendran molt pocs automòbils però els andorrans seguirem sent els reis de les carreteres espanyoles ...

I moltes coses més.

Any Nou, vida nova ...

Diuen ...

Jo dic :

I una merda... any nou, la mateixa vida que l’anterior, però endemés empitjorada fins a límits indescriptibles.

Això si, els polítics continuaran sent els mateixos i ens donaran la mateixa confiança que fins ara : cap ni una.

A pesar de tot, a pesar dels polítics que tots patim, a pesar de les persones que tant sols van a la “seva”, a pesar de tots els “aprofitats” ( que n’hi ha i molts ), a pesar de que vivim en un país on “tot s’hi val”, sempre i quant no fastiguegis a algú amb més “poder” que tu mateix, a pesar de que disposem de partits polítics que no tenen precisament res de polítics, a pesar de que manaran sempre els mateixos, a pesar de que la gent votarà sempre la persona i no el programa, a pesar de que, en definitiva, no sabrem mai el que realment volem ...

A pesar de tot.

Superarem un “punyeter” 2010 i arribarem al 2011, on potser unes eleccions anticipades ( que no tant ), deixaran un “panorama” més clar, tindrem tots una feina estable, treballarem sense “estrés”, viurem feliços, i menjarem perdius tots plegats, enlloc de “marrons” cada dia.

Bon any nou a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

NATURLANDIA

NATURLÀNDIA FA PUDOR.


“La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó”...
Al menys això és el que diuen.

La veritat, sempre segons la meva opinió, és que el macroprojecte de Naturlàndia si que fa pudor i aquest es troba ubicat precisament a la muntanya, concretament al bosc de la Rabassa. Aquesta pudor no esta precisament provocada per la caca dels d’animals del parc “animaler”, que encara no hi són. Tampoc és que no s’hagi pogut netejar per manca d’aigua, que tampoc n’hi ha ni n’hi haurà mai (per si al Comú de Sant Julià encara no ho saben...). Es tracta d’un altre tipus de pudor, una pudor diferent, d’aquestes que no s’oloren però que es senten i molt. És com una mena de “tuf” a “coses rares”, a projectes estranys que no tenen res a veure amb el que ens expliquen, ni tenen res a veure amb animals, almenys amb animals de “quatre potes”.
Aquesta és la meva opinió, aquesta és la impressió que em dona tot aquest afer de accions si, accions no, ara si, ara no ...

En primer lloc perquè es tracta d’un projecte que no veig gens clar i en segon lloc perquè els diversos “indicadors” que vaig trobant van pel camí de la obscuritat, de la manca de transparència, de la pudor.

Un indicador molt clar va ser ja en la presentació del projecte, que ningú amb dos dits de front pot creure, ni econòmicament, ni mediambientalment, ni lògicament. A no ser que tingui uns interessos “creats”, molt específics i concrets.

Un altre indicador van ser les declaracions efectuades pel Consol Major de la parròquia assegurant que el projecte de Naturlàndia no tiraria endavant si no es trobaven inversors. I ben poc temps després les declaracions del Consol Menor assegurant que el projecte es durà a terme de totes, totes i contradient al seu “jefe”. Qui menteix ? O potser ningú ho fa, però cadascú diu la “seva” per separat. Qui “mana” a Sant Julià de Lòria ? O més concretament : Qui “remena la cua” en el projecte de Naturlàndia ?

Més tard els indicadors han estat amb les diverses manifestacions de tots plegats (pels cònsols i consellers de Comú), dient que buscaran accionistes estrangers, que ja en tenen, que estan disposats a cedir les accions del mateix Comú, i fins i tot que estan disposats a cedir totes les accions a una sola empresa (això si que fa veritablement mala olor).

Però l’indicador més important ha estat conèixer la empresa encarregada de seleccionar un nou Director General pel parc temàtic (després de la defenestració de l’anterior Director Naturlandés). I no es confonguin, no es tracta de trobar un Director Tècnic, que aquest ja el tenim, cobrant no sé quant i fent no sé quina feina, doncs el parc encara no existeix.
Si sé però, el que cobrarà el nou Director General, 120.000 euros anyals de l’ala (dubto molt que l’anterior els cobrés i dubto molt també que es puguin pagar).

Ja vaig comentar fa uns mesos que no havia trobat l’empresa a la que s’havia adjudicat la selecció del nou Director, doncs l’havia buscat a la OMPA ( oficina de marques del Principat d’Andorra) i no hi era, fet que em feia suposar que es tractava d’una empresa forana.
Efectivament, l’havia d’haver buscat a Àfrica, i més concretament al Marroc (o a Espanya també, amb el seu consorci).

L’anunci que sortia aleshores publicat en un diari del nostre país, amb el nom de dita empresa ja era escandalós, doncs a l’aspirant a la plaça de Director se l’hi exigia el domini de l’anglès però no el del francès (dit anunci va ser retirat ràpidament). Però l’anunci actual, camuflat en pàgines de Internet d’ofertes de treball a Espanya, encara resulta més escandalós. Ni tant sols es comenta que la plaça de treball és per un altre país, Andorra.
Aquesta empresa que ofereix la feina no és cap empresa de selecció de personal, ni de treball, ni res que se l’hi assembli. És una empresa que es dedica a la gestió de Capitals Risc, i això fa molt mala olor. (Són entitats financeres, l’objectiu de les quals és fer participacions temporals en el capital de empreses no cotitzades, generalment no financeres i de naturalesa immobiliària).

El que em resulta més sorprenent de tot plegat, a banda de la obsessió del Consol Menor en el projecte de Naturlàndia, és la permissivitat del Consol Major, amb el consentiment de tots els Consellers de Comú (no parlaré dels empleats, doncs aquests són funcionaris i perilla la seva feina), amb el silenci (al menys de cara a l’exterior) de la oposició (Segle21) i amb la inoperant oposició dels amics de la Rabassa, com també, perquè no dir-ho, la inoperància del comitè local del Partit Socialdemòcrata. I amb el silenci absolut tant de l’anterior Govern com de l’actual. Ningú ha comentat en “públic” aquest tema.

Ningú s’ha adonat de que aquest afer fa una pudor que no es pot aguantar ?
Quins interessos ocults hi ha en el projecte de Naturlàndia ?
Quina estranya relació pot haver-hi entre aquesta empresa i algú del Comú de Sant Julià ?
Ja sé que no em contestarà ningú, però aquí queden les preguntes per a reflexió dels lauredians.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

EL CORREU DE FINANCES

CONSULTES A FINANCES.

Your message
To : Govern
Subject : Consulta
Sent : Fri, 20 Nov 08:51:19 +0100
Did not reach the following recipient(s) .
Govern on Fri, 20 Nov 2009 08:51:25 +0100
No s’ha pogut lliurar el missatge perquè la bústia del destinatari és plena.


Aquest és el missatge que apareixia continuadament quant s’intentava passar una consulta via mail al departament de Finances del nostre Govern, al menys durant tota una setmana.

Ja sé que ens trobem en un moment complicat i delicat del panorama financer i fiscal andorrà, per les recents lleis que han entrat en vigor : les dels impostos indirectes, que ja fa temps que “cuegen” i hauríem d’estar-hi acostumats però encara anem molt “peixos”. La de la comptabilitat dels empresaris, que ja farà gairebé un any que esta en vigor i no ho sembla en absolut. La nova llei de la CASS, que va entrar el mes passat en vigor, i gairebé ningú ho sap encara, o la desconeix completament.

Sé perfectament també que encara serà més complicat quant s’aprovin les següents lleis : l’impost a les societats, l’impost a les activitats econòmiques i la de modificació de la llei de comptabilitat.
Encara que es tracti de projectes, els comptables ja els hem de començar a estudiar i conèixer-los.
Per cert, els comptables hauríem de saber amb exactitud abans d’acabar l’any el llindar exacte per a poder dur la comptabilitat simplificada. Més que res per a “simplificar” la nostra feina.

Els empresaris estan preocupats i els comptables també ho estem, doncs s’apropa el tancament comptable de l’exercici, després vindrà l’aprovació i el dipòsit de comptes i tenim molts dubtes. Imagino que per aquest motiu la bústia de finances sempre estava plena. Llàstima que el nou executiu no hagi continuat la pàgina de tràmits amb les preguntes més freqüents i les respostes. O potser serà que fa molt de temps que no obre el correu, per no haver de atendre a les consultes ?

És possible que la bústia de finances sempre estigui plena ?

Rotundament, no.
Senzillament es troba plena perquè ningú l’ha buidat, ningú ha obert el correu, al menys en tota una setmana. El departament de Finances és un autèntic desastre, fins al punt de duplicar pagaments ( per exemple ), i fins al punt de no descarregar el correu ja que són incapaços de contestar les consultes. De fet, ja varem trobar uns fets similars amb l’anterior Govern, quant havien de entrar en vigor les lleis dels impostos indirectes, allò era un “caos”. I ara amb el nou Govern torna a ser-ho.
Volen la comptabilitat, pretenen posar sancions, però són incapaços de resoldre els dubtes.
Ara mateix sembla que ja no tenen la bústia plena però tampoc contesten les consultes.

Personalment, ja no tornaré a passar cap consulta, no sabré doncs si algú de Finances ha “gosat” buidar la bústia. No sabré tampoc si algú ha “mort” en l’intent, degut a que tota la paperassa acumulada l’hi ha caigut al damunt.
Val a dir que les mateixes consultes vaig passar a la Cambra de Comerç i Industria que va respondre immediatament el meu correu, anunciant-me que s’informarien i em donarien contesta. Cosa que ha fet, però és clar, tant sols poden donar-me la seva interpretació de les lleis. Suposo que s’han trobat amb el mateix problema que jo : la bústia de finances, plena.

A partir d’ara faré comptablement el que jo cregui convenient, o el que jo entengui de la meva interpretació de les diverses i contradictòries lleis. Ja vindran després els “atiborrats” de feina tècnics de Finances a dir-me si ho he fet bé o malament.

El problema consistirà en que si ho he fet malament, la sanció prevista en el règim sancionador a aprovar properament (si C.R o APC ho volen així), serà per al empresari i client meu. Jo em rentaré les mans i contestaré que Finances no ha aclarit els meus dubtes perquè tenia la bústia plena.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

PERIÒDIC - FALS COL·LEGI 2

EL COL·LEGI DE COMPTABLES NO EXISTEIX (PART 2).

Ja vaig comentar fa uns quants dies que tothom en la seva publicitat pot posar el que li vingui en gana, allà ell amb les conseqüències que això pugui comportar, i que els diaris són totalment lliures de publicar-ho, que per això cobren. El que no es pot acceptar és que publiquin articles fent publicitat gratuïta, fraudulenta i enganyosa.

Parlar doncs de col·legi professional de Comptables és falsejar la realitat, ja que aquest no existeix. El fals President del fals col·legi ens assegura ara que : “Els col·legiats han de complir uns requisits mínims de titulació, equivalent a un FP2, expedida pel Govern d’Andorra o d’altres països, però sempre amb caràcter oficial, tal com ho preveuen els estatuts de l’entitat”, val a dir que aquesta “entitat” no es més que una associació, la “seva”, de la que diu que augmentaran els membres “quan el marc legal estigui completament desenvolupat”, assegura també.

Sr. fals President,

Per la seva informació i cultura (com vostè diu) el marc legal ja es troba, en aquest aspecte a que vostè es refereix totalment desenvolupat per la llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals en el seu article 15, on diu que : “La creació dels col·legis professionals s’ha de fer per llei”. I també que : “Només es poden crear col·legis professionals quant es tracti de professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol acadèmic”.

Una FP2 no és un títol acadèmic, que jo sàpiga. A banda de que molts dels membres de la seva associació no la tenen. Tant sols cal mirar alguna de les pàgines Web dels seus membres, on han “penjat” els seus diplomes (i que per cert, són els mateixos que jo tinc).

Un Bac-Pro francès (que no sé si vostè el va acabar), que seria l’equivalent al Batxillerat espanyol més el COU (que jo si vaig acabar), és el requisit que vostès accepten per formar part de la seva associació, en canvi no accepten el COU espanyol (que per cert, quant jo vaig cursar els meus estudis, molt abans que vostè els seus), era lo únic que existia a Espanya abans de passar la prova de selectivitat i poder cursar estudis universitaris.

A la “nostra” associació (Associació de Comptables del Principat), si acceptem títols i diplomes espanyols, tals com els expedits per l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona. També acceptem títols i diplomes andorrans, tals com els de Pla General de Comptabilitat d’Andorra, expedits per la Cambra de Comerç , Industria i Serveis d’Andorra. I molts altres, tals com la Teneduria de Llibres (que és l’únic diploma que existia a Andorra quant vostè tant sols ni havia nascut). Val a dir que també acceptem el certificat d’inscripció al Registre de Comerç i Industria, expedit pel Ministeri de Economia del Govern d’Andorra, on certifica clarament que una persona pot gestionar la seva empresa de comptabilitat. Sense menysprear mai, a totes aquelles persones que treballen en les empreses del país, molts des de fa molts anys, i que disposen de la suficient formació, diplomes o titulació.

I crec que ja no cal dir-li res més. Tant sols recordar-li a vostè i a tots els empresaris del país el que diu la Llei 30/2007 del 20 de Desembre, de la comptabilitat dels empresaris en el seu article 3 : Responsabilitat. “La comptabilitat ha de ser directament portada per l’empresari o per les persones que aquest mateix autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - ARINSAL

ARINSAL.

Arinsal esta de moda entre el jovent del nostre país. Els caps de setmana els nostres fills volen anar a Arinsal de “marxa” i no els ho podem impedir. No els podem obligar a quedar-se a Sant Julià de Lòria on no hi ha res en absolut, ni tampoc els podem obligar a quedar-se a Andorra la Vella on no els agrada l’ambient existent.

Els taxistes han trobat una bona feina per al cap de setmana, al meu entendre, la qual hem d’agrair i molt. Però no són suficients, a banda de que es tracta d’un mitjà de transport molt car (al menys per a utilitzar-lo tots els caps de setmana), encara que pugui ser compartit.

Els pares no volem que els nostres fills surtin de marxa en cotxe i tampoc volem que pugin al cotxe de ningú. Per molt responsable que pugui ser el conductor del vehicle. Però tampoc volem obligar-los a quedar-se a casa. Tenen edat per sortir, poden fer-ho i és bo que ho facin.

El problema es troba sobretot en la tornada a casa, ja que no disposen del servei d’un bus nocturn. Tots estaríem molt més tranquils si aquest servei existís, i de ben segur dormiríem molt millor.
Es imprescindible actualment un servei de bus nocturn, si més no a la tancada dels locals de oci per baixar des de Arinsal a les altres parròquies. Molt millor encara, amb una freqüència horària.

Es veu que aquest servei no interessa ningú degut a que no és rentable, hauria d’estar d’alguna manera subvencionat perquè algú el volgués dur a terme. Si el nostre Govern dona subvencions per al transport escolar intern, per exemple, per al transport extern a Espanya i França dels nostres estudiants, també podria fer-ho per a les sortides de cap de setmana dels nostres fills que també son escolars encara.
De fet es podria aprofitar al mateix temps d’aquest transport molta gent, i no precisament en edat escolar.

Actualment es fa imprescindible un transport nocturn, no tant sols per evitar accidents, sinó també per la tranquil·litat de molts, la comoditat de altres i la seguretat de tots plegats.

Penso que per a obtenir aquest transport nocturn no caldria fer manifestacions ni recollir signatures, hauria de sortir de la pròpia lògica i de la pròpia iniciativa del nostre Govern. De totes maneres, com més persones ho demanem, millor.

Els pares volem un bus nocturn a Arinsal, ja. I els fills també.

Ara mateix disposem d’un bus nocturn els Dissabtes per anar des de Andorra la Vella fins a Canillo i Ordino, de les 23 hores a les 3,30 hores i un altre des de Sant Julià de Lòria fins a Escaldes, amb unes freqüències que van de una hora a una hora quaranta minuts. Es podria fer arribar perfectament fins Arinsal, augmentar-ne la freqüència i els dies de funcionament.
Fins i tot potser crearíem llocs de treball.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - INCOMPATIBILITATS

INCOMPATIBILITATS ?

Diuen que “dur” una comptabilitat és bastant fàcil. En principi no diré que no, al menys per a moltes petites empreses i comerciants. Però aquesta tasca es pot convertir en quelcom de molt complex quant apliquem estrictament tota la diversitat de lleis (si és que les entenem) que fan referència a la comptabilitat. Veiem aleshores que es poden generar, i de fet es generen, tot una sèrie de incompatibilitats que ens poden portar molts mals de cap i fins i tot possibles sancions.
A banda de augmentar també els problemes dels autònoms o treballadors per compte propi encara més, si s’aproven els projectes de llei tal i com estan redactats (espero que no).

Vejam el que ens diuen les lleis i els projectes de llei (resumint..., i molt):

Llei 35/2008, del 18 de Desembre, del Codi de relacions laborals.
Art 9. Es considera treballador el soci que presta un servei per compte de la societat de la qual és soci. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació supera el 50%.
S’entén doncs que si aquesta participació supera el 50% ha de cotitzar com a treballador per compte propi ? A la Cass, es veu que si és així, encara que la seva llei no ho contempli.

Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social.
Art 19. Son persones que realitzen una activitat per compte propi :
a) Les persones que exerceixen una professió liberal o titulars de un comerç.
b) Els administradors de societats que no siguin persones assalariades.
c) El cònjuge de la persona que exerceix una activitat per compte propi sempre que exerceixi una activitat efectiva en el comerç...
d) Els familiars del titular, excepte el cònjuge, si no són assalariats d’aquesta persona.
S’entén que l’administrador que sigui també soci majoritari, pot ser una persona assalariada ? Encara no ho sé. Si queda clar però, que el cònjuge ha de ser treballador per compte propi, al menys de moment.

Projecte de Llei de l’impost sobre societats.
Art 13. Son deduïbles els sous i salaris a administradors o Consellers inclosos dins el Sistema de Seguretat Social.
Si el salari de l’administrador és deduïble, és un treballador ? Tot i ser soci majoritari ? O el soci majoritari no pot ser administrador ? De moment, encara no ho sé. Si a Espanya ja tenen un munt de problemes (fins i tot judicis) amb les retribucions a l’administrador, aquí ja comencem malament...

Projecte de Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.
Art 12. Si existeix contracte laboral i afiliació a la cass del cònjuge o els fills de l’obligat tributari, es dedueixen per a la determinació de renda les retribucions.
En que quedem ? El cònjuge no era treballador per compte propi ? Ara resulta que pot ser assalariat, o és que podem deduir el seu salari en el compte de pèrdues i guanys ? Tampoc ho sé, encara.

Del mateix projecte de Llei.
Art 14. Béns i drets destinats a una activitat econòmica.
1 Es consideren béns i drets destinats a una activitat econòmica els següents :
1.a)Els bens immobles en què duu a terme la seva activitat el contribuent.
1.d)Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a l’objecte de l’activitat econòmica, l’afectació s’entén limitada a la part d’aquests elements que realment s’utilitzi ...
2. L’afectació o desafectació de béns i drets a una activitat econòmica que segueixen formant part del patrimoni de l’obligat tributari no genera rendes positives ni negatives.
Un altre cop, en que quedem ? Els podem afectar o no ? Quins béns podem comptabilitzar i quins no ? Si utilitzo el meu vehicle per a realitzar el meu treball, puc comptabilitzar el combustible com a despesa (per exemple) ?
Aquest article és el pitjor que he llegit en la meva vida. Aquí si que podem quedar molt desemparats els treballadors per compte propi.

Decret del 23/07/2008 pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat.
Capítol preliminar. Secció quarta. Compte de pèrdues i guanys. Despeses d’explotació. Despeses de personal : S’inclouran com a sous i salaris les quantitats meritades per tercers en virtut d’una relació laboral. També les quotes satisfetes a favor de la Cass.
Amb tot lo anterior ja m’he perdut en el concepte de “tercers”. Ull, que pot ser molt important el concepte “tercers”, més que res per a dur correctament la nostra comptabilitat i no incórrer en possibles infraccions sancionades com si fóssim “defraudadors” impulsius.

Potser no donaran en principi gaire importància a les possibles incompatibilitats de les diverses lleis i els projectes de Llei, però si tenen en compte la comptabilitat i les declaració de renda que s’hagin d’efectuar, la diferència és molt important.
Segons com realitzem la comptabilització del salari podem cometre una infracció lleu o fins i tot una de greu, segons el projecte de llei de modificació de la llei 30 2007 , del 20 de Desembre, de la comptabilitat dels empresaris (la que conté el règim sancionador, en el cas que sigui igualment aprovat, que comporta una sanció mínima de 6.001 euros per a la infracció greu i màxima de 60.000 euros).

Atenció doncs comptables, amb la comptabilització dels salaris (sobretot el del cònjuge), recordin que el treballador per compte propi no pot comptabilitzar el seu salari (si es que en té algun) com a despesa sinó que ha de fer-ho al compte del Titular, o en el compte de Dividends a compte si es tracta del soci majoritari d’una societat (en principi, no són tercers). En ambdós casos, no disminueix mai la base de tributació.
A banda doncs de cometre una infracció en la llei de comptabilitat podrien també cometre una falsa declaració de renda (per la llei de l’impost, quant aquesta sigui vigent). I potser, ja no vindria d’una sanció, total tampoc la pagarem... Prescriuen abans de que el Batlle de torn es miri els dossiers...

Aquest es un dels problemes que te fer les lleis sobre la marxa : que pot comportar incompatibilitats, a banda de desconcert, descontrol, errors, equivocacions, trampes i problemes.

Quant es fa una llei no n’hi ha prou amb els famosos “copiar-enganxar”, no n’hi ha prou en que es facin amb consens. A banda de que les persones que elaboren una llei puguin estar mes ben assessorades o no, s’ha de comptar sempre amb la col·laboració dels professionals de cada sector implicat en la mateixa Llei.
Que les lleis es fan al Consell ? Ja ho sabem. Però s’han de fer ben fetes. Espero que les oportunes esmenes als projectes de Llei solucionin aquestes incompatibilitats.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - OPORTUNISTES

OPORTUNITATS EN TEMPS DE CRISI.

Això és el que ens diuen en múltiples conferències, xerrades, reunions, trobades, i altres actes socials : En temps de crisi, és moment de les oportunitats.
Precisament és el que estan fent els “oportunistes” : aprofitar de la crisi per a treure’n partit. No m’hi oposaré pas, doncs és del tot lícit. Al menys no enganyen a ningú, simplement com que es tracta de persones molt intel·ligents aprofiten de la situació econòmica actual de crisi per a fer caixa, tot explicant que és un moment oportú per a “noves” activitats.
Dit així, queda molt bé, no sona a engany i de fet és del tot cert.

L’oportunisme és doncs al meu entendre una acció legal que es pot fer servir sense perjudicar a ningú per a millorar la nostra economia. El problema esta quant aquest oportunisme es converteix en intrusisme, competència deslleial, engany, publicitat encoberta o fraudulenta... En poques paraules, quant l’oportunisme es transforma en aprofitament.

Aprofitar de la situació econòmica general actual (la crisi), és precisament el que estant fent una gran quantitat de persones (si és que se’ls pot anomenar d’aquesta manera) en l’actualitat.
Centraré les meves explicacions al respecte en un sol sector (encara que n’existeixen molts més), el sector Comptable. Ja sé que potser em faig pesat i que gairebé sempre parlo del mateix, però és el “meu” sector i per tant el que més em preocupa laboralment.

A Andorra, el que era normal en la immensa majoria de països ens ha vingut tot d’un cop : els impostos indirectes, la comptabilitat obligatòria, la nova Llei de la Cass, la Llei de treball, la Llei de Societats, la d’inversions estrangeres, la de intercanvi d’informació fiscal, el Pla General de Comptabilitat...
Properament, la Llei de impost a les societats, a les activitats econòmiques, a la renda dels no residents...
També vindran, la Llei de l’Iva, del I.R.P.F., del comerç ...

Amb aquesta perspectiva i el fet de que estem en un país on tot “això” no existia, on tothom vivia relativament tranquil, sense la necessitat d’explicar a ningú com, de quina manera, i en quina quantitat es guanyava la vida, on tot era secret... I ara ens estem convertint tot de cop en un país “normal”...
“Control”, aquesta és la paraula que ho defineix tot. A partir d’ara ens controlaran. Aquest és el sentiment que tenen la immensa majoria de residents andorrans.

Davant de tots aquests fets, persones inquietes, intel·ligents, oportunistes i aprofitades han vist i s’han adonat de que era el moment de “fer la primera pela” : El país necessita comptables.
I tot de cop han sorgit comptables fins i tot de sota les pedres. Gairebé tothom és comptable (o s’ho creu), actualment. I tot aquell que no disposa de coneixements comptables i no pot sortir de sota la pedra perquè aquesta pesa massa s’ha esverat i ha pensat i decidit que necessita un comptable.
Temps de crisi = Comptabilitat. Aquest sembla ser el lema actual.

I és precisament ara, quant els comptables que fa molt de temps que treballem en el sector comptable, que fins fa molt poc érem un “luxe”, no estàvem degudament valorats, que no érem gairebé necessaris ens em convertit tot de cop en imprescindibles. És precisament ara, quant els oportunistes han decidir que són “comptables”.

Quant els comptables de veritat, els que ens dediquem a aquesta feina des de fa molt de temps (per no dir, tota la vida), tenim la nostra oportunitat de demostrar el que valem i el que sabem, ens surten els “oportunistes” de torn a aprofitar de la crisi.

Als empresaris en general em refereixo :

Desconfiïn d’aquells “comptables” que ofereixen els seus serveis fora de la seva feina habitual (funcionaris, empleats de banca, administratius d’altres empreses... que seran perseguits per intrusisme), desconfiïn també d’aquells economistes (que no estan habilitats per aquesta feina i que també seran perseguits per realitzar una activitat econòmica que no els correspon).
I sobretot, recordin que si en la seva empresa existeix alguna persona que no està assalariada en la mateixa o que esta treballant sense el corresponent Registre de Comerç serà també perseguit i degudament sancionat. Sempre i quant des de Govern es faci la feina com també degudament s’ha de fer. I desconfiïn també de tots aquells que pretenen “justificar” la seva feina amb amenaces de sancions, amb falsos col·legis o col·legiats, amb la por... Confiïn amb aquells que fa molt de temps que treballen en el sector de la comptabilitat, que estant degudament acreditats per Govern, que coneixen perfectament la seva feina i estant preparats i degudament formats per a elaborar-la.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - FALS COL·LEGI

EL COL·LEGI DE COMPTABLES NO EXISTEIX.

Un cop més. I van ...
Veig en les pàgines del Diari d’Andorra, publicades unes declaracions d’un FALS President d’un FALS Col·legi.

A tots els empresaris en general,

Per enèsima vegada els he de explicar que el “Col·legi de Comptables” no existeix.

I ja n’estic un tant “cansat”.

Trobo acceptable que els diaris del país publiquin publicitat amb la menció de “comptables col·legiats”, cadascú en la seva publicitat és lliure de col·locar la frase o afirmació que cregui convenient, sigui veritat o mentida, tant sols afectarà a la seva consciència. El fet de que es tracti de publicitat enganyosa no afectarà mai al diari en qüestió.

El que ja trobo inacceptable és que un cop més el mateix diari caigui en la mateixa “trampa”. I penso que la persona que signa l’article en qüestió ja estava assabentada de que el “dit” Col·legi de Comptables no existeix.
Per tant, company Aleix Tugas, penso que l’has “cagat”. També et vas equivocar no fa gaire temps posant-me a mi com a President de l’Associació de comptables, d’eon en sóc el portaveu.

Val a dir també que actualment a Andorra ni tant sols existeix el Col·legi de Economistes, doncs no he vist encara cap Llei al Bopa amb la seva aprovació o creació, però tant si val...
Encara que ara mateix, tots els economistes del país pretenen ser comptables i així també ho publiquen en els seus anuncis a la premsa, oblidant que la seva feina no és aquesta, ni tampoc és la feina que Govern els ha atorgat.

El present article tant sols és per tranquil·litzar un cop més a tots els empresaris del país i evitar que es deixin enganyar pels FALSOS COL·LEGIATS amb els seus anuncis a la premsa i amb les seves declaracions.
I recordar-los un cop més el que diu la Llei de Comptabilitat. I aquest cop ho faré amb unes respostes publicades a la Web tràmits.ad a unes preguntes molt concretes :

A la pregunta :
Qui esta autoritzat a portar la comptabilitat dins una empresa ?
La resposta és la següent :
La legislació no estableix cap regulació, pel que fa a la vinculació contractual de l’empresari amb la persona que ha de portar la comptabilitat: Malgrat això l’article 3 de la Llei de Comptabilitat dels empresaris estableix que la comptabilitat ha de ser portada directament per l’empresari o per les persones que aquest autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat.

A la pregunta :
Es requereix una titulació comptable concreta ?
La resposta és la següent :
La legislació no parla en cap cas de la formació que ha de tenir la persona que ha de elaborar i confeccionar la documentació comptable. En tot cas s’exigeix que la documentació ha de estar presentada i formulada d’acord amb les disposicions establertes en la Llei 30/2007 de comptabilitat dels empresaris i del Decret del 23 de Juliol en que s’aprova el Pla General de Comptabilitat.

A la pregunta :
Sóc comptable, em puc inscriure al Registre de Comptables ?
La resposta és la següent :
Tant la Llei 30/2007 de comptabilitat dels empresaris com el Decret del 23/07/2008 pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat, no fan referència a cap registre anomenat de “comptables” . De manera que la legislació comptable actual, no recull aquest Registre que mencioneu.

A la pregunta :
Tenim que fer aprovar els comptes per un expert comptable ?
La resposta és la següent :
Pel que fa a l’aprovació dels comptes (firma) la Llei estableix en el seu article 20 que els comptes de l’empresari persona física han de ser signats per ell mateix ...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - RÈGIM SANCIONADOR

RÈGIM SANCIONADOR.

Al país veí, Espanya, les obligacions comptables quant l’empresari no es tracta d’una societat es limiten a dur els llibres registres següents :
- Llibre registre de vendes i ingressos.
- Llibre registre de compres i despeses.
- Llibre registre de bens de inversió.

A Andorra, com som més “papistes” que el Papa, obliguem a dur una comptabilitat a tots els empresaris i a aquell que no ho faci el sancionarem.
No si val la excusa de que per sota del llindar de facturació de 250.000 euros es podran acollir al model simplificat, doncs ja que com esta actualment dit model, la comptabilitat a dur és pràcticament la mateixa.

El règim sancionador no preveu cap distinció entre el model simplificat, el model abreujat i el model normal. Quant parla de sancions, ho fa per a tothom.
Empresaris, atenció al règim sancionador en les infraccions a la Llei de comptabilitat que son considerades lleus, però que comporten una sanció de entre 500 i 6.000 euros. Sense oblidar que dues sancions lleus són considerades com una de greu, castigat entre 6.001 i 15.000 euros. Ja no parlaré de les molt greus que poden anar de 15.001 a 60.000 euros.

Son infraccions comptables lleus (entre altres) :
- No dur els documents comptables amb claredat, per ordre de dates, sense espais en blanc ni interpolacions.
Lo dels espais en blanc no ho he entès mai ...
- Utilitzar abreviatures o símbols en els documents comptables.
Tinc la costum de numerar els apunts comptables, espero que no serà considerat una infracció ...
- Utilitzar una moneda diferent a l’euro per expressar el valor dels assentaments comptables.
Els programes multimoneda estant morts ...
- No dur el llibre diari en forma d’assentaments i per ordre cronològic, no transcriure trimestralment els balanços de sumes i saldos.
Estaré obligat a renumerar els assentaments ? A Espanya, ja no existeix ...
Un llibre diari obliga a dur una comptabilitat amb els deguts assentaments comptables. No si val doncs la comptabilitat “casolana”.
- No deixar constància de les modificacions efectuades d’un exercici a l’altre.
No fos el cas de que amaguéssim alguna cosa ...
- No respectar els models reglamentats pel Govern.
Aquí ja ens hem lluït, doncs en la comptabilitat simplificada no podem guardar el model oficial degudament omplert i en la comptabilitat abreujada i normal, ni tant sols hi podem escriure, doncs no es operatiu.
- No formular i signar els comptes.
No si val a signar el model simplificat quan vingui a casa nostra l’inspector de torn, ja serà tard i serem sancionats.

Son infraccions comptables greus (entre altres) :
- Incomplir l’obligació de guardar i custodiar ordenadament i durant un període de sis anys tots els documents comptables.
No es poden ni imaginar el volum de paperassa que pot suposar per alguns empresaris.
- Dues infraccions lleus en dos anys serà considerat una infracció greu.
Fer dues infraccions lleus pot ser bastant freqüent.

Pot ser molt fàcil, sempre depenent de l’inspector de torn, que a un petit empresari acollit al model simplificat de comptabilitat li caigui una sanció de més de 6.000 euros simplement per no fer les coses bé.

A Andorra imposarem doncs, sancions. Amb aquestes sancions i el model actual simplificat estem obligant al petit empresari, que no pot contractar els serveis d’un comptable a dur una comptabilitat com qualsevol altra gran empresa.

Penso jo, i demano :

No podríem ser una mica més flexibles i permetre al petit empresari a portar la comptabilitat a la seva manera, sense haver de cometre infraccions, sense haver de contractar un professional per als seus comptes, com es fa a Espanya, per exemple ?

La comptabilitat és obligatòria a Andorra. Ja ho sabem. Però no podem “castigar” d’aquesta manera al petit empresari o comerciant amb aquestes sancions simplement per no dur adequadament la seva comptabilitat. Ja que no hem volgut copiar “exactament” els models espanyols al menys hauríem de permetre una manera més simplificada de comptabilitat :
Vendes i ingressos, compres i despeses. I gairebé fins i tot podríem prescindir dels bens de inversió. Dubto molt que facturant menys de 250.000 euros es puguin fer moltes inversions.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IMPOSTOS JUSTOS

IMPOSTOS JUSTOS ?

Article 37 de la nostra Constitució andorrana :

Totes les persones Físiques i Jurídiques contribuiran a les despeses publiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema Fiscal just, establert per la Llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.

Aquest article és just ? Penso que si. Al menys es va fer perquè així s’entengués. Però que de moment no s’ha complert mai i ara tampoc es pensa complir. O sigui, ni Liberals ni Socialdemòcrates.

Aquest article no parla enlloc tant sols de societats, empresaris o de activitats econòmiques, sinó que diu clarament : “Totes les persones”.

Tenim ara mateix a tràmit parlamentari entre altres, tres lleis : La de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals del Principat d’Andorra, la de l’impost sobre societats i la de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.
No troben que aquí hi falta quelcom ?

La nostra Constitució ens diu clarament que tothom ha de contribuir i amb aquestes lleis no hi és tothom. Penso doncs que aquestes lleis “soles” són del tot inconstitucionals. Trobo de tot injust que no pagui tothom.

Posaré un exemple que podrà semblar un tant absurd però del tot entenedor:

Imaginin un professional liberal que factura 100.000 euros l’any i com a despesa tant sols té el salari d’un empleat que cobra 50.000 euros. El seu Benefici és de 50.000 euros amb el que li tocarà pagar en concepte de imposició directa 5.000 euros. ( 2.000 euros, si s’aprova el projecte de Llei amb la existència d’un mínim exempt de 30.000 euros/any). En canvi el seu empleat, amb el mateix guany no pagarà absolutament res.

No pensen com jo que això no és lògic, no és legal, no es constitucional ?

Resulta del tot evident que amb aquestes lleis en manca una, la del I.R.P.F. Tothom esta obligat a contribuir, no tant sols les societats o els empresaris.

Si mirem el mateix cas des de un altre angle trobem que a Andorra hi ha actualment ( en xifres rodones ) uns 40.000 assalariats, amb un salari mitjà mensual proper als 2.000 euros. Això suposa un total de 960.000.000 de euros l’any que no contribueixen.

No pensin tant sols en els salaris més baixos (els dits mileuristes), sinó en tots aquells alts càrrecs, directors, ministres, càrrecs de confiança ... que guanyen molts diners i no pagaran ni un sol euro en imposició directa.
Tots aquests salaris “majestuosos” de molta gent que eleven el salari mitjà del sistema financer a 3.548 euros, a 3.060 euros euros el de la producció i distribució de energia elèctrica, a 2.967 euros el de les activitats sanitàries i veterinàries, a 2.375 euros el dels organismes extraterritorials, a 2.131 euros el de la administració pública, etc... En definitiva, que “deixen” el salari mitjà en prop de 2.000 euros i que no pagaran res en absolut.

I ara pensin en tots aquells empresaris que no poden descomptar dels seus ingressos una gran part de les seves despeses (per exemple, el seu salari) i estant obligats per Llei a pagar impostos directes.

Els sembla just ? Hem de pagar tots aquells que tenim una empresa per tots aquells que guanyant molts diners no paguen ?

Aquestes lleis fiscals que segurament seran aprovades amb alguna que altra esmena no haurien de “passar” mai de la vida.

Aquí han fet un copiar-enganxar d’altres lleis que no és que siguin dolentes, simplement és que no poden anar mai “soles”. Espero doncs que es declarin inconstitucionals. O que s’introdueixi amb urgència un veritable I.R.P.F. ( no el que duia al seu programa el Partit socialdemòcrata ). I no em val la resposta de que altres grups ni tant sols duien al seu programa l’I.R.P.F.

Segurament ningú ho denunciarà, de la mateixa manera que ningú, a part de la banca, ha denunciat al Comú d’Andorra la Vella per cobrar unes taxes il·legals ( la de enllumenat i higiene publica ).
Per cert, els han retornat els diners ?
Pot actuar algú de “ofici” contra aquests impostos inconstitucionals o il·legals ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - NO N'HI HA PROU

NO N’HI HA PROU.

Finalment el nostre Govern ha decidit fer modificacions a la Llei de comptabilitat. Amb el degut reconeixement per la col·laboració de la Cea, el col·legi d’economistes, la Pime i l’Associació de comptables del Principat (fet que és d’agrair).
Habitualment es sol dir : més val tard que mai”...
Però la veritat és que la principal modificació, l’augment del llindar de facturació arriba molt tard, a dos mesos vista de tancar l’exercici en el que ja és obligatòria la comptabilitat dels empresaris.
De fet, aquell que no hagi dut adequadament els seus números, ho tindrà ara bastant complicat per recopilar tota la informació de l’exercici. Cal recordar que per al petit empresari (la micro-empresa), contractar un comptable és un “luxe” que molts no es poden permetre.

Cert és que l’augment del llindar per a dipositar els comptes i la possibilitat de dur una comptabilitat simplificada ha passat dels 100.000 euros de facturació als 250.000. (No als 300.000 que demanava la nostra Associació, però no discutirem per 50.000 euros, encara que siguin molts diners).
Aquest augment comporta un alleugeriment en la manera de dur la comptabilitat i els comptes a dipositar (per les societats) o a conservar (per l’empresari individual), però no n’hi ha prou.

El model simplificat hauria de ser encara molt més simplificat, ja que en alguns del seus apartats comporta haver de dur uns apunts comptables específics, propis d’una comptabilitat normal i corrent, fent que la diferència comptable amb el model superior (la comptabilitat abreujada) sigui bastant minsa. Pràcticament tant sols comporta la no obligació d’omplir una memòria i presentar un estat de canvis del Patrimoni Net.

La comptabilitat simplificada comporta també : amortitzacions, provisions, variacions del deteriorament del circulant, préstecs i partides a cobrar, obligacions, comptes a pagar ...
Tot això vol dir : una comptabilitat gairebé com les altres, amb un compte de resultats i una “mena” de Balanç de Situació.

Els fulls a omplir (penjats a la web de tràmits) comporten una sèrie de conceptes que el petit empresari de ben segur no entendrà.
Com a mostra, alguns exemples :

- Amortització, deteriorament, i per resultats de venda o baixa dels immobilitzats intangibles i tangibles.
- Variació del deteriorament del circulant.
- Altres ingressos i despeses no recurrents.
- Deteriorament de valor/reversió de les pèrdues per deteriorament.
- Préstecs i partides per cobrar.
- Valor de tancament.
- Provisions per deteriorament.
- Altres actius financers.
- Import reconegut dins de les provisions per deteriorament que resultin de l’aplicació d’un percentatge global.
- Comptes a pagar.
- Provisions.
...

En definitiva, la comptabilitat simplificada a la que poden acollir-se tots els empresaris que facturin menys de 250.000 euros no és “prou” simplificada.
Demanaria doncs que es facilités la tasca a l’empresari.

Si més no, degut a que actualment les modificacions a la Llei de comptabilitat comportaran un règim sancionador, que la nostra Associació no ha sol·licitat (creiem que no és feina nostra), demanaria a Govern que fos molt flexible en els seus controls. Sancionar a tots aquells que no dipositin els comptes o no duguin la seva comptabilitat serà lògic, però sancionar a aquells que no ho hagin fet correctament, no.

Penso que el model simplificat es pot simplificar encara molt més doncs tal com esta en aquests moments obligarà als empresaris a contractar la feina d’un professional tant sols per omplir tres fulls.

Ja sé que això és precisament el que buscaven ja fa molt de temps alguns professionals, cobrar per una feina ràpida i sobretot cobrar-la de molts empresaris. No ha estat mai el cas de la nostra Associació, potser si ha estat el que ha buscat sempre una altra Associació.

En tot cas, benvinguda sigui la modificació del llindar de facturació. Aquest cop no hem sento enganyat però si una mica decebut, doncs considero que no n’hi ha prou.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - BESTIESES NATURLANDESES

LES BESTIESES DE NATURLÀNDIA.

Quant es va de “sobrat” per la vida, o quant un es pensa que té el poder absolut es solen dir bestieses. Per molt que aquestes bestieses es pensin fer i de fet s’acabin fent, que és el que sol passar.
Això és precisament el que va demostrar el Consol Major de la parròquia de Sant Julià de Lòria en el programa “sentit comú” a Cal Fernandes de AD ràdio. Per explicar-ho d’alguna manera, va tenir un mal dia ? Ai, aquest departament de comunicació que no acaba de funcionar ...

A una pregunta efectuada per sms ( de qui devia ser ?) :
“La aturada tècnica del Tobotronc en el dia mundial del turisme encara dura el pont del Pilar. És una manca de previsió ?”.
La seva resposta va ser :
“s’ha de canviar el cable i aquest encara no s’ha rebut”.
El meu comentari és el següent : La manca de previsió hi és igualment. Una aturada tècnica just abans del dia Mundial del Turisme i poc abans del pont del Pilar així ho demostra. O potser vol dir que ni tant sols s’han mirat el calendari ?
La meva pregunta és :
Existeix algun problema més, a banda del cable ? Existeixen problemes de fonaments, de frens o econòmics ?
En resposta a la mateixa pregunta, ens contesta també el Sr. Consol :
“Teníem un director que ja no tenim”.
I jo em demano :
Que té a veure amb una parada tècnica mal “engiponada” amb el cessament (que no, dimissió) d’un Director ? A qui s’ha de demanar doncs responsabilitats ? Qui és el veritable responsable de tot el que es fa i desfà a Naturlàndia ?

Es planteja també el Sr. Consol deixar el 51% de les accions comunals a privats i més concretament a un de sol. Ens diu, “tenim un inversor que pot ser l’únic accionista”.
Atenció :
La Llei de inversions estrangeres diu que “les inversions directes consistents en la participació en societats andorranes que tinguin per objecte qualsevol de les activitats enumerades en l’annex I d’aquesta Llei estan subjectes a l’autorització prèvia del Govern quan la participació estrangera en el seu capital social o en els seus drets de vot resulti igual o superior al 50 per cent”.
Dins d’aquest annex I hi ha les activitats de fires i parcs d’atraccions i les activitats relacionades amb l’esport. No sabria dir ara mateix si dites activitats es corresponen exactament amb el concepte Naturlandés.
Haurà de “mirar” doncs el Sr. Consol que no sigui una empresa estrangera ja que dubto molt que aconsegueixi l’autorització de Govern. Serà alguna empresa amb prestanoms ?

Continuant amb les bestieses, a la possibilitat de posar un telecadira des del camp de tir fins al Conangle, el Sr. Consol va fer la “brometa” a Segle21 de que haurien de plantar més arbres (per compensar la tala de pins que s’haurà de fer). Fet que em va semblar d’una manca de respecte considerable.

Ja per acabar d’arrodonir el programa radiofònic, a la pregunta formulada per una resident de Sant Julià de Lòria sobre on es podia portar la “canalla” per jugar o anar en bicicleta dins de la vila, el Sr. Consol va contestar : “que vagin a la muntanya que ja en tenim moltes i a més disposem del quart bus per pujar a Naturlàndia”.
Aquí la manca de respecte ja frega l’insult. I que no ens digui el Sr. Consol que a la població no hi ha espais disponibles, doncs en tenim un de preciós que esta permanentment ocupat per una carpa que fa mal als ulls. Per cert, quants dies l’any s’utilitza dita carpa ? Val la pena ?

La bestiesa més gran de totes però, no va estar en el programa radiofònic sinó en l’intent d’amagar al turista que el Tobotronc estava tancat.

Surt fora de tota lògica que en un pont important com va ser el de la diada de la hispanitat (o del Pilar), amb una massiva afluència de visitants tant sols un petit cartell a la oficina de turisme anunciava que el Tobotronc es trobava tancat.
La gran majoria de turistes van pujar directament a Naturlàndia amb una carretera en molt mal estat (es troba en obres) i amb un semàfor d’obra que permetia un pas alternatiu de vehicles en un tram bastant llarg que no estava adequat a l’intens tràfic d’aquest pont.
Fins que els turistes no arribaven al del camp de tir, molts inclòs fins a dalt de tot (al Conangle), on es troba el camp de neu i altres activitats, no s’adonaven que el Tobotronc estava tancat. Fent ràpidament el camí de retorn i tornant a col·lapsar el mateix semàfor.

Tant costava posar un cartell més gran ? O es que feia vergonya ?


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - ESTAN PREPARATS ?

ESTAN PREPARATS ?

Manca molt poc per acabar l’any 2.009, en que els empresaris “ja” tenen la obligació de dur una comptabilitat de la seva empresa. Ho sabien tots ? No serà perquè no hagin rebut la corresponent informació.
Constato que existeix molta gent que ha passat de tot. Cosa que em sembla molt normal, si no existeix cap tipus de sanció per a tots aquells que no hagin fet els “deures”.
No els criticaré, doncs jo mateix he aconsellat a molts empresaris que no tenien la necessitat de contractar els serveis d’un comptable, els meus serveis per ser més clar.
“Tonto”, diran alguns ? Honest, en dic jo.

Dur una comptabilitat senzilla, tampoc és massa complicat, amb una petita formació, qualsevol petit empresari la pot portar ell mateix. Si més no, amb una ajuda puntual d’un professional, per algun apunt un tant més complicat que altres. Teòricament, el petit empresari no hauria de tenir masses problemes per a dur la seva comptabilitat, sense la necessitat de contractar cap professional. En aquest aspecte, l’ajuda de la Cambra de Comerç ha estat molt eficaç.

Però, ULL.

Sempre i quant no tingui la obligació de dipositar els seus comptes. Doncs aquí és precisament quant el problema em comença a preocupar. La meva preocupació és deguda a que el nostre Govern encara no “s’ha posat les piles”, modificant el llindar dels 100.000 euros de facturació anyal, per la obligatorietat de dipositar els seus comptes i de poder acollir-se al model de comptabilitat simplificat.

Per aquest motiu, des de la nostra associació (Comptables del Principat) varem demanar augmentar el llindar, almenys fins als 300.000 euros, doncs considerem que molts empresaris i petits comerciants superen els 100.000 euros de facturació anyal i no poden permetre’s el luxe de pagar un comptable. Cal recordar que no te res a veure la facturació, amb el benefici.

He aconsellat malament als meus “possibles” clients ? He confiat massa en que el nostre Govern “actual” rectifiqués a temps ? i fes les modificacions oportunes a la Llei de comptabilitat ? He pecat de “innocent” ?

Comença a ser ara ja urgent aclarir els conceptes als empresaris del país i facilitar-los la seva tasca, així com tranquil·litzar-los. Tranquil·litzar a tots aquells que estant preocupats i avisar a aquells que no ho estant. Cal recordar que estem a pocs mesos vista dels tancaments de comptes. Disposarem encara de sis mesos més per aprovar-los. I encara un mes més per a dipositar-los. Però els nostres comptes han de estar enllestits molt abans. No podem esperar a l’últim moment o buscar un comptable a la “desesperada” perquè ens faci els comptes. Personalment, aquesta feina no la vull.

Urgeix doncs que el nostre Govern aclareixi definitivament qui ha de dipositar els comptes, com ha de fer-ho, i amb quin llindar. Ja sé que la Llei, de moment és molt clara al respecte, però son urgents les modificacions necessàries.

El fet de dipositar els comptes suposa una diferència molt gran amb la possibilitat de dur una comptabilitat simplificada, que encara hauria de ser-ho molt més de simplificada. Aquesta és una altra demanda que de moment esta quedant en l’oblit.

Dipositar comptes vol dir :

Un compte de pèrdues i guanys : recull el resultat de l’exercici format pels ingressos i les despeses. A priori no sembla massa complicat.
Un balanç de situació : comprèn amb la deguda separació, l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’empresa (és la relació de tots els comptes de l’empresa : crèdits, deutes, immobilitzat, deutors, patrimoni, existències ...) Aquí la “cosa” ja es comença a complicar.
Una memòria : completa, amplia i comenta la informació continguda en els altres documents que integren els comptes anuals (és la explicació detallada i complexa dels estats financers). Aquí la “cosa” ja s’ha complicat i molt, no tothom ho sap fer.
L’estat de canvis del Patrimoni Net : Aquí penso que ja els sonarà a xinès, encara que tampoc sigui massa complicat ( amb la deguda formació és clar).
Ja no parlaré de l’estat de fluixos d’efectiu, doncs aquest és per a “grans” empreses i si aquestes no estant ja preparades, “apaga y vámonos”.
I una còpia de l’acta d’aprovació dels comptes si el seu negoci és una societat. Per cert, algú ho ha fet algun cop ?

No pretenc amb aquest escrit fer por a ningú, tant sols vull que el nostre Govern actuí en conseqüència facilitant la tasca als empresaris andorrans. Molts d’aquests empresaris o comerciants no duen encara a data d’avui la seva comptabilitat. Cert és que ni tant sols poden permetre’s el luxe de contractar un comptable, per molt que la Llei els obligui a dur una comptabilitat.

Sé que no existeix actualment cap tipus de sanció per als empresaris que no dipositin els seus comptes. Sé perfectament que les Societats que tampoc ho facin, tant sols seran objecte de “anotació” al Registre de Societats. Però no creuen que, al 2011 any en que segurament entrin en vigor les lleis d’impost a les societats i a les activitats comercials, a tots aquells que no dipositin els seus comptes, lo més segur és que els hi vinguin a demanar.

Per tot això, demano urgentment l’augment del llindar per a dur una comptabilitat simplificada. Demano també que aquest model sigui encara més simplificat ( no entraré ara en detalls tècnics). I demano també al Govern que no s’encanti més en aquestes modificacions.

Com diuen en un altre lloc : “nos va a pillar el toro”.
Jo en dic : ajudar al petit empresari o comerciant del país.

No repetiré la pregunta inicial de : si estant preparats ? Doncs sé perfectament que la immensa majoria no ho estant i ara ja em fet una mica tard. El que si demanaré es que el nostre Govern faciliti la feina a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - LA LLISTA NEGRA

LA LLISTA NEGRA.

Hi havia una vegada un país molt petit governat per un Partit polític que es feia dir socialdemòcrata.

Aquest Partit intentava ser “social”, però degut a que no disposava del suficient saldo a caixa es tenia que limitar a unes ajudes socials que fregaven la caritat. No era ell però qui havia buidat la caixa.

I de “demòcrata” en tenia tant sols el nom. En aquest partit la democràcia brillava per la seva absència. Tant internament amb els seus militants, com externament amb la resta de la població.

Disposava aquest Partit d’una llista negra ( i no precisament de paradisos fiscals, tampoc es tractava d’una pel·lícula de Clint Eastwood ni de cap conjunt musical ) on figuraven els noms d’aquelles persones no militants que no agradaven al líder o que li havien fet la “guitza” alguna vegada ( encara que la guitza tant sols fos oposició ).

Tenia també una llista grisa on figuraven els noms d’aquells militants que no estaven en total sintonia amb el seu líder, però que es trobaven dins del “grup” i no es podien apartar ( encara que si es podien “aparcar”).

En la llista grisa, el líder de tant en tant havia de “acontentar” algú en forma de concessió d’algun càrrec ( vegis primer secretari o coordinador d’alguna cosa ). Aquestes eren més aviat concessions de cara a la galeria i sobretot per tenir als “discrepants” ocupadets i calladets. Encara que aquests discrepants tampoc és que piulessin massa doncs no tenien gaires ganes de passar de cop a la llista negra.

En la llista negra però, no existien concessions de cap mena. Qui figurava en aquesta llista estava totalment vetat per a qualsevol ocupació, era com un enemic del partit, una persona a qui no se li devia donar ni aigua.

Que un partit polític disposi de llistes negres ho trobo lògic i normal doncs s’ha d’anar amb molta cura i disposar sempre de la gent de confiança. Aquesta és una pràctica habitual de tots els grups encara que no siguin polítics.
El que ja no és tant habitual es que s’utilitzi aquesta llista negra fins i tot per afectar a la feina dels que en formen part, disposin de la formació que disposin o encara que la seva feina res tingui a veure amb la política. Figurar en aquesta llista negra, fins i tot et podia fer perdre la feina.

De Wiquipèdia :

Una llista negra és una llista de persones, institucions o objectes que han de ser discriminats d’alguna manera respecte als que no estant a la llista.

Lleig, molt lleig és quant el poder de discriminar va més enllà de la sensatesa, la cortesia i la honestedat.
Quant s’utilitza aquesta llista negra per a fer perdre la seva feina a persones que hi estant incloses és un acte denigrant que demostra el tarannà del líder del partit i dels seus components més al·legats a dit líder. I també dels components no tant al·legats, per callar i atorgar.

Repeteixo un altre cop : no busquin cap similitud, cap comparació amb algun altre país que coneguin, tant sols és producte de la meva imaginació. Curiosament però, es tracta del mateix petit país de la “mà negra”.

Per cert, també existia en aquest Partit una llista blanca, integrada majoritàriament per funcionaris als que s’havia d’acontentar de totes, totes. Ja que el seu vot havia estat molt important en les darreres eleccions.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - VOT EN BLANC.

EL VOT EN BLANC.

El mateix congrés, la mateixa votació i dos titulars ben distints.

Segons el periòdic d’Andorra :

“El malestar d’alguns militants no es va traduir en vot de càstig en forma de sufragis en blanc”.

Segons el diari d’Andorra :

“El vot blanc en l’elecció de la nova executiva fa visible el malestar al PS”.

Tampoc es posen massa d’acord en els vots afirmatius a la nova executiva del PS : 147 per uns, 142 pels altres. Ni en els vots nuls : 4 per uns, 1 pels altres. Tampoc té massa importància el fet de saber sumar o no per arribar als 180 votants. En canvi si es posen d’acord en els 37 vots en blanc.

Per cert, el vot en “contra” no existeix. Es vota la llista, es vota en blanc o s’anul·la el vot escrivint qualsevol “bestiesa”. No hi ha més paperetes de vot. Més que res, ho dic per un dels diaris que afegia a l’article sobre la votació al Congrés : “ cap vot en contra”.

Un 20% dels votants al 9è Congrés del PS no esta conforme amb la llista única presentada i “amanida” dins del mateix Partit.

És molt ? és poc ?

El que esta molt clar és que ni aquest 20% que no vol la nova executiva imposada, ni el 60% que ni tant sols van votar al Congrés, no han estat capaços de presentar una candidatura alternativa.

El sector crític del PS, que hi és ( em consta ), no ha estat capaç ni ara, ni mai de trobar cap líder disposat a encapçalar un moviment alternatiu real per fer front al sector radical, continuista i poc democràtic del PS.

Recordo l’any 2005, amb el moviment opositor que duia el nom de “espai PS 2005”, que va quedar en no res. Això si, amb algunes persones d’aquest espai defenestrades i altres col·locades. A saber amb quin criteri i de qui ...

També va quedar en no res l’ intent de primàries d’una persona que ara ha estat també col·locada com a Primer Secretari. També a saber amb quin criteri i de qui ...

Algú ho entén ? Algú m’ho pot explicar ?

El que si entenc jo és que : manca “valentia” dins del PS. Els militants d’aquest partit, o no s’atreveixen a dir obertament el que pensen realment ( en petit comitè no em valen els comentaris ), o bé no en saben prou amb la mancança d’un altre líder que els pugui encapçalar i fer front al líder suprem de tota la història del PS.

Després hi ha també aquells militants que no diuen res, que volen demostrar la seva fe en el Partit, la seva obediència i submissió total al Partit, com és el cas dels militants de Sant Julià de Lòria.

Un cop més han quedat marginats en unes eleccions Generals, han tornat a quedar gairebé marginats en unes eleccions internes del Partit però segueixen sense presentar ni la dimissió ni cap queixa. Aguantant estoicament i covardament de nou el comentari del seu Gurú : “Sant Julià és l’assignatura pendent”, afegint aquesta vegada : “Que aprovarem amb nota”.

Per aprovar una assignatura s’ha de passar l’examen. I aquest examen no hi hagut mai cap intenció de passar-lo. I com a mostra, un botó :

“De Sant Julià que posin qui vulguin, total ...”

Aquest és el comentari de “mofa” de algú que preparava la llista per la nova executiva del PS.

Sort que Sant Julià és la parròquia que ha enregistrat el major increment de militància. És clar que, tant sols amb que es fessin militants aquells que havien obtingut algun càrrec amb el nou Govern, ja n’hi havia prou.

Votar en blanc no ha servit absolutament per a res, ni tant sols com a toc d’atenció. Tot segueix igual al PS. Un mana, uns quants li són fidels i els altres callen.

Aquesta és la democràcia del PS.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - PAÍS TURÍSTIC.

SOM UN PAÍS TURÍSTIC, O QUÈ ?

D’entrada m’agradaria dir que no és la meva intenció molestar ningú, ni menysprear la feina de ningú.

Primer de tot vull aclarir que tothom té dret als seus dies festius, a les seves vacances, a poder gaudir de les festes parroquials, de calendari o ni que sigui de les festes de “barri”. I tothom és lliure, si la seva feina li permet de gaudir dels dies de festa que li vinguin en gana.

No pretenc tampoc crear cap debat sobre la major o menor vida familiar que pot tenir cada persona (conciliació familiar, en diuen), conseqüència directa de la seva feina i l’horari o disposició física que requereix la seva feina. Però penso que quant s’accepta una feina s’ha d’assumir “tot” el que comporta dita feina. Alguns disposaran sempre de millor horari, millor qualitat de vida, més “llibertat”... Això és així i no ho podem canviar.

Ja varem tenir no fa gaire temps un “dilema” amb la festivitat de la diada de la Constitució, el 14 de Març passat. Dilema que es repeteix cada any per la “festa” del treball de l’ú de Maig. Que dit de pas, ja em cansa una miqueta.

Hem tingut ara fa poc per la diada de Meritxell, no el mateix debat, doncs aquesta festivitat sembla que no accepta debats, però si totes les botigues, comerços, industria i fins i tot bars, restaurants i molts serveis tancats. Molts d’ells, sense tenir la obligatorietat de tancar.

Per Meritxell és normal fer festa, ens diuen. Però això, el turista NO HO ENTÉN. I a mi em sembla molt lògic que no ho entengui. Un país que vol i pretén ser turístic no pot tancar-ho mai, TOT.
Tothom estarà d’acord en dues dates : Nadal i cap d’any. Aquestes dates si que són diferents. Ningú pretendrà trobar res obert, ni tant sols ho buscarà. Aquestes si que són dates molt especials. La resta, NO.

Trobo molt lògic que els turistes, que al Setembre encara en queden i val a dir que, amb un nivell adquisitiu més elevat que a l’Agost, no entenguin que per molt que es tracti d’una festa nacional ho trobin tot tancat. Un país que vol ser turístic ha de fer sacrificis. Un treballador que ha acceptat una determinada feina, també. De fet, els llocs turístics aprofiten precisament les festes per a fer “calaix”.

Trobo inadmissible que d’una banda, volem aprofitar l’afluència de visitants per a fer caixa, com per exemple en fires, firetes i altres... I d’altra banda pretenguem que siguin “sagrats” uns dies festius determinats. Quant marxem de vacances a qualsevol lloc trobem “normal” que les botigues estiguin obertes fins a altes hores de la nit, fins i tot els festius (diria que, “sobretot” els festius), però no trobem normal treballar en unes dates determinades al nostre país.

Actualment, a Andorra hem creat entre tots un costum : I aquest és que la diada de Meritxell no treballa ni Déu... Bé, aquest una estona, i al santuari... Que després tot són àpats i discursos...

No anem bé, i que no se m’enfadin els sindicats diversos, però aquest no és ni de bon tros el tarannà d’un país que pretén ser turístic. Al turisme se l’ha d’atendre sempre, i en dates d’afluència encara més. I sacrificar la nostra “llibertat” els dies en que es pot fer diners a caixa, per altres dies en que no entrarà res a caixa. Així ha de ser la nostra feina i així s’ha d’entendre. I a tot aquell que no ho entengui d’aquesta manera, existeixen altres feines en les que no treballes ni els dissabtes, ni els diumenges, ni al més d’Agost, ni per Nadal i cap d’any.

Ja sé que hem diran que no tothom pot escollir la seva feina, però jo els contestaré que tothom ha d’assumir la seva feina.

Ja per acabar, no tot gira en torn dels treballadors, dels sindicats, del comerç, dels serveis... en un país turístic.
També gira en torn d’un Govern, sigui del signe que sigui. Que ha de entendre que un país turístic funciona d’una altra manera, aprofitant precisament del turisme. Que s’ha de deixar estar ja de “collonades”, i aprofitar al màxim els recursos de que disposa.

Al turista se l’ha d’atendre quant hi és, no quant volem nosaltres que hi sigui.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.