FELIÇ ANY NOU

FELIÇ 2010 ?

Espero que així sigui per gairebé tothom (sempre existeix algú a qui no li desitgem, qui no pensi així menteix en el seu propi pensament), però sincerament veig força complicat que aquest desig que tots expressem per aquestes dates es compleixi.

Penso que ens espera un 2010 molt complicat (no per a tots, com sempre, o gairebé sempre doncs molt sovint podem comprovar desgraciadament que a aquell que sempre havíem pensat que les coses li anaven molt bé, doncs resulta que esta pitjor que nosaltres mateixos).

Ens espera un any sense augments de salari ( previsiblement i per norma generalitzada), sense poder augmentar els nostres rebuts (per un IPC que serà igual a zero, o pràcticament), un any on potser algú augmentarà el rebut del lloguer (sempre existiran persones que no ho són gaire, de persones), on el país potser haurà de funcionar amb dotzenes (que no hauria de ser un fet tant dolent com el nostre cap de Govern ens ha anunciat, però que de ben segur ho serà perquè n’hi haurà molts que aprofitaran la situació), on les tres forces polítiques existents al Consell General continuaran igual de inexistents (dubto molt que a any nou vingui entesa nova), un any en el que el nostre turisme, degut a que les coses fora del nostre país tampoc funcionen excessivament bé, tampoc ens visitarà gaire (tampoc és que tingui massa motius per fer-ho), on continuarem perdent llocs de treball, però que no ens adonarem massa degut a que la gent “fot el camp” i no molesta (el subsidi d’atur ha estat una enganyifa més dels socialdemòcrates), on aniran tancant botigues i més botigues (per molt que ens vulguin fer creure que no és així), un any en el que de ben segur veurem desfilar accidents, desastres, errors, enganys, malversacions, corrupció (ui, no que a Andorra no n’hi ha), amiguisme, designacions a dit, excés de funcionaris, sancions de circulació excessives, mala educació de molta gent, “burrocràcia” absurda i malintencionada, una televisió que no val un “ral”, parcs temàtics sense cap sentit ( a no ser per aquell que en pugui traure un benefici particular i exclusiu), obres actualment innecessàries i molt costoses ( que seran el de menys, doncs es pagaran tard, malament i amb forts interessos, o que potser no cobrarà ni l’apuntador ), amb un transport públic que tindrà el seu carril específic, en diuen carril prioritari multiús (jo en dic, tocar els “cataplins” cada dues per tres), però que encara no arribarà fins a Arinsal (per molt que hagin posat un bus nocturn els dissabtes), segurament sense eleccions anticipades, però amb el país “fet un fàstic”, plovent quant ha de nevar i nevant quant no toca (això si que no ho podem pas controlar), jugant tots a la loteria espanyola o bé omplint quinieles o bonolotos sense treure’n cap profit, on tant sols els tontos de torn continuaran pagant els seus impostos (els intel·ligents no ho faran), on tindrem “tropecents” mil projectes de llei per aprovar (però tampoc vindrà d’aquí, degut a que a la pàgina del Consell General n’hi caben tants com es vulgui), amb les mateixes caques de gos repartides per tot el país (que a vegades fins i tot les trepitgem), on es vendran molt pocs automòbils però els andorrans seguirem sent els reis de les carreteres espanyoles ...

I moltes coses més.

Any Nou, vida nova ...

Diuen ...

Jo dic :

I una merda... any nou, la mateixa vida que l’anterior, però endemés empitjorada fins a límits indescriptibles.

Això si, els polítics continuaran sent els mateixos i ens donaran la mateixa confiança que fins ara : cap ni una.

A pesar de tot, a pesar dels polítics que tots patim, a pesar de les persones que tant sols van a la “seva”, a pesar de tots els “aprofitats” ( que n’hi ha i molts ), a pesar de que vivim en un país on “tot s’hi val”, sempre i quant no fastiguegis a algú amb més “poder” que tu mateix, a pesar de que disposem de partits polítics que no tenen precisament res de polítics, a pesar de que manaran sempre els mateixos, a pesar de que la gent votarà sempre la persona i no el programa, a pesar de que, en definitiva, no sabrem mai el que realment volem ...

A pesar de tot.

Superarem un “punyeter” 2010 i arribarem al 2011, on potser unes eleccions anticipades ( que no tant ), deixaran un “panorama” més clar, tindrem tots una feina estable, treballarem sense “estrés”, viurem feliços, i menjarem perdius tots plegats, enlloc de “marrons” cada dia.

Bon any nou a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.