dimecres, d’octubre 07, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - LA LLISTA NEGRA


LA LLISTA NEGRA.

Hi havia una vegada un país molt petit governat per un Partit polític que es feia dir socialdemòcrata.

Aquest Partit intentava ser “social”, però degut a que no disposava del suficient saldo a caixa es tenia que limitar a unes ajudes socials que fregaven la caritat. No era ell però qui havia buidat la caixa.

I de “demòcrata” en tenia tant sols el nom. En aquest partit la democràcia brillava per la seva absència. Tant internament amb els seus militants, com externament amb la resta de la població.

Disposava aquest Partit d’una llista negra ( i no precisament de paradisos fiscals, tampoc es tractava d’una pel·lícula de Clint Eastwood ni de cap conjunt musical ) on figuraven els noms d’aquelles persones no militants que no agradaven al líder o que li havien fet la “guitza” alguna vegada ( encara que la guitza tant sols fos oposició ).

Tenia també una llista grisa on figuraven els noms d’aquells militants que no estaven en total sintonia amb el seu líder, però que es trobaven dins del “grup” i no es podien apartar ( encara que si es podien “aparcar”).

En la llista grisa, el líder de tant en tant havia de “acontentar” algú en forma de concessió d’algun càrrec ( vegis primer secretari o coordinador d’alguna cosa ). Aquestes eren més aviat concessions de cara a la galeria i sobretot per tenir als “discrepants” ocupadets i calladets. Encara que aquests discrepants tampoc és que piulessin massa doncs no tenien gaires ganes de passar de cop a la llista negra.

En la llista negra però, no existien concessions de cap mena. Qui figurava en aquesta llista estava totalment vetat per a qualsevol ocupació, era com un enemic del partit, una persona a qui no se li devia donar ni aigua.

Que un partit polític disposi de llistes negres ho trobo lògic i normal doncs s’ha d’anar amb molta cura i disposar sempre de la gent de confiança. Aquesta és una pràctica habitual de tots els grups encara que no siguin polítics.
El que ja no és tant habitual es que s’utilitzi aquesta llista negra fins i tot per afectar a la feina dels que en formen part, disposin de la formació que disposin o encara que la seva feina res tingui a veure amb la política. Figurar en aquesta llista negra, fins i tot et podia fer perdre la feina.

De Wiquipèdia :

Una llista negra és una llista de persones, institucions o objectes que han de ser discriminats d’alguna manera respecte als que no estant a la llista.

Lleig, molt lleig és quant el poder de discriminar va més enllà de la sensatesa, la cortesia i la honestedat.
Quant s’utilitza aquesta llista negra per a fer perdre la seva feina a persones que hi estant incloses és un acte denigrant que demostra el tarannà del líder del partit i dels seus components més al·legats a dit líder. I també dels components no tant al·legats, per callar i atorgar.

Repeteixo un altre cop : no busquin cap similitud, cap comparació amb algun altre país que coneguin, tant sols és producte de la meva imaginació. Curiosament però, es tracta del mateix petit país de la “mà negra”.

Per cert, també existia en aquest Partit una llista blanca, integrada majoritàriament per funcionaris als que s’havia d’acontentar de totes, totes. Ja que el seu vot havia estat molt important en les darreres eleccions.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

2 comentaris:

Salvador ha dit...

Volem noms!

Miquel Calsina Gordi ha dit...

El Diari d'Andorra d'avui diu el mateix que jo i tampoc posa noms.
En tot cas no sóc jo qui ha de donar els noms, que cadascú denunciï el seu cas si ho creu convenient.