A QUI HEM DE VOTAR A SANT JULIÀ.
S’ apropa el dia de votar i tinc un dilema, en la meva parròquia no se a qui es millor votar. Molta gent em demana consell (perquè serà ?), i no tinc clar com respondre.
El tema central de la parròquia Laurediana, sense dubtes, esta en dos conceptes diferents. O mes ben dit, en una resposta diferent a la mateixa pregunta:
Naturlàndia, si o no ?.
No incloc dins de la pregunta, la desviació de Sant Julià.
Perquè penso que en aquest aspecte, el nostre Govern ja ha tirat pel dret, i que per molts aplaçaments post-electorals de l’ adjudicació de l’ obra, o suspensions temporals, aquesta ja esta en marxa i no hi tenim res a fer. Per tant, no depèn del guanyador de les Comunals.
Tampoc incloc, un altre cavall de batalla de campanya electoral, la meva “estimada” carpa.
Perquè penso que aquest es un tema que caurà per al seu propi pes, i que guanyi qui guanyi, l’ envelat te els seus dies comptats. L’ única diferència es que poden ser mes o menys.
Tampoc incloc les inversions que s’han de fer al centre de la parròquia.
Perquè penso que la lògica humana, portarà mes aviat o mes tard a realitzar-les (si queda quelcom a la caixa, es clar).
I passo completament del “Tobotronc”, aquest ja ens l’ hem menjat amb patatetes fregides. Al fi i al cap, des de casa meva no es veu, i no em farà viure de diferent manera.
S’ apropa la data de decidir...
Hem de ficar doncs la papereta dins el sobre. Els que ja ho han fet a la Batllia, havien de tenir-ho ja molt clar, o potser no. Molta gent acudeix a votar a la Batllia perquè no volen que els mengin el “tarro” també el dia de les eleccions.
Quines opcions tenim ?.
Si ens decidim per la papereta de UL (PLA encobert, al meu entendre), estem dient evidentment que SI a Naturlàndia.
No es aquesta la decisió que més m’ agrada.
A mes, son els de sempre, pràcticament idèntics, amb alguna baixa interessant (potser ja estaven un xic farts). I alguna alta que denota clarament que algun favor s’ha de pagar.
UL, no volia portar les sigles del PLA (finalment hi són, com sempre), com si es volguessin desmarcar d’alguna cosa...
Potser es volien desmarcar de la política del nostre Govern ?. Com si no hi tinguessin res a veure. Política que ens ha dut al deute mes elevat de la historia, deute que va in crescendo. Com si ells no fessin el mateix. Potser es volien desmarcar del projecte de desviació ?. Com si no l’haguessin presentat ells, i pitjor encara del que ara està. UL no es pot desmarcar però, del projecte Naturlàndia o de la meravellosa carpa al mig de la població, de la davallada del comerç, o de l’estat actual del centre de la vila ni de la poca quantitat de turistes i visitants que tenim.
Això si, es penja medalles a cada fireta que organitza.
Vejam les altres opcions que tenim i que diuen no a Naturlàndia: Segle21 o Alternativa.
A l’ Alternativa, que fa uns quants mesos deien SI a Naturlàndia. Quina confiança poden merèixer ?. Qui es aquesta gent que va a la llista ?. Si jo mateix, fa poc estava en el mateix comitè i ni tant sols els conec.
L’ Alternativa, sense pactes, i gairebé també sense llista, amb una sèrie de noms desconeguts i amb sorprenents reincorporacions. Denota clarament que no hi havia res mes a oferir. Aquests si que clarament s’han desmarcat d’alguna cosa, o d’ algunes persones per ser mes clars, col·laboradors indispensables, al meu entendre.
A Segle21, que fa dos anys no hi eren i ara han tornat.
Funcionarà el retorn ?. Serà un grup estable i durader ?. Si mes no, si que veig mes possible amb ells, la retirada del projecte Naturlandés.
Una candidatura de darrera hora, sense dissidents d’ altres bàndols ni independents enfadats: Segle21. A veure si s’ entén aquesta llista (serà complicat...), i el nombre de vots en blanc no es molt elevat. Al final s’ han desmarcat totalment de tothom i han decidit no fer la llista independent anunciada.
I finalment, queda una altra opció, el vot en blanc.
El problema consisteix en que: a qui beneficia o perjudica el vot en blanc ?.
El vot en blanc, que jo sàpiga no entra a governar.
I ja no parlo, de no anar a votar. Aquesta opció no m’ interessa.
Quin dilema, electors de Sant Julià...
De ben segur, que amb aquest escrit no ajudaré a ningú a prendre una decisió...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de novembre 27, 2007
dilluns, de novembre 19, 2007
BONDIA 19/11/07 - ESPECIAL ELECCIONS
LES LLISTES ELECTORALS.
Déu meu quin “merder”... , com deia la Trinca ...
S’ havien de fer les llistes electorals per a les properes Comunals.
Trobar 12 candidats (generalment) + 2 suplents + 1 presentador + 2 interventors + “x” signatures (segons la parròquia).
¿ Poca gent ?. Doncs no, al final resulta que es molta gent. A l’hora de la veritat, gairebé ningú es vol “mullar el cul”, i es que l’ aigua ja comença a estar fresqueta. Les llistes doncs, es solen acabar omplint com es pot.
Be, ja hem assolit trobar tota aquesta gent, tirem endavant la llista.
Fàcil ? Doncs tampoc. Qui va de “nomber one” ?
De cop tothom s’ amaga sota la taula, mira al sostre, xiula, va a fer un pipi urgent ...
Ai, donar la cara ... Això si que es complicat.
Al final sol sortir algú que es mes atrevit que ningú i diu : JO.
A vegades, algú diu : ho faré jo perquè si he de esperar a que vosaltres obriu la boca .
A vegades, el suprem diu : t’ ha tocat a tu.
A vegades, hi ha gent interessada en ser cap de llista...
En alguns llocs aposten fort, saben que el cap de llista es el mes important. Sens dubte cremen a molta gent, abans de trobar el candidat ideal (segons el partit), però això es el de menys.
En d’altres llocs sembla que els doni igual, doncs posen de cap de llista al primer que surt, encara que no disposi del “cache” necessari. I això es una manca de respecte per als electors. Donen la parròquia ja per perduda i els es igual qui vagi de cap, saben que es morirà de fàstic a l’oposició, si es que aconsegueix entrar-hi.
Però aquest any, m’ ha semblat com si molt poca gent estigues interessada en ser el cap de llista, molts en defugien. En un llocs, perquè tenien por (no es gens fàcil), en d’altres perquè no en sabien prou (donar la cara, es complicat), en d’ altres perquè no agrada perdre (els peixos grossos, no van mai a perdre), en d’ altres perquè fa por guanyar (ser cònsol, es una tasca molt difícil).
Penso que trobar els caps de llista ha estat bastant complicat. I els periodistes ja anaven de “bòlit”, buscant “noms” desesperadament (s’ havia de omplir pàgines).
Deixant de banda el cap de llista i tornant a les llistes en general:
Uns grups polítics deien : nosaltres no pactem amb ningú ... (qui vulgui, que entri al nostre “anagrama”). Altres pactaven amb qui fos necessari (sense cap tipus de mania). A altres no els deixaven dir res ( ni tan sols establir converses amb grups aliens). Altres havien de fer la llista per nassos (ordres del suprem). Altres, desgraciadament, no podien ni fer llista.
Resumint:
L’ Alternativa havia de fer 7 llistes, peti qui peti.
El PLA, també, però acceptant llistes independents o “semi-encobertes”.
El CDA, aquí pacto, aquí no, amb aquests, o amb aquells, es igual, la qüestió es estar-hi ficats.
Segle 21, que semblava mort des de fa dos anys, doncs mira, al final a Sant Julià, encara han fet la seva llisteta. Això si, cremant gent en l’ intent.
Els Verds..., cap problema, on estant presents, ja els esta be, on no estant presents, doncs no hi son. (¿ Que passa, col·legues ?).
La UNP, de moment van mirant el panorama i donant el seu suport a determinades llistes, o no.
RD, es queda a l’ empara del mes poderós (PS), però deixant empremta.
Al igual que el GUPI, una mica mes diluït.
Tota aquesta “conyeta” que precedeix, i que espero no molesti a ningú, només es per explicar que generalment, i encara que costi trobar el cap de llista, i omplir la mateixa llista, hi ha masses galls en el mateix galliner, massa ànsia de poder i poca, molt poca sinceritat. Per aquest motiu, al final, surten les llistes com surten. I de passada, s’ han deixat un munt de cadàvers polítics pel camí.
Conclusió:
Un partit independent, sense ideals polítics, nomes amb ideals parroquials, amb ganes d’escoltar i fer les coses per la gent de la vila, de solucionar problemes, de fer el be pels demes, amb gent coneguda i coneixedora...
Aquest era el meu ideal.
Era molt demanar ?
Simplement, era “el meu ideal”.
Innocent ?
Potser sí.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Déu meu quin “merder”... , com deia la Trinca ...
S’ havien de fer les llistes electorals per a les properes Comunals.
Trobar 12 candidats (generalment) + 2 suplents + 1 presentador + 2 interventors + “x” signatures (segons la parròquia).
¿ Poca gent ?. Doncs no, al final resulta que es molta gent. A l’hora de la veritat, gairebé ningú es vol “mullar el cul”, i es que l’ aigua ja comença a estar fresqueta. Les llistes doncs, es solen acabar omplint com es pot.
Be, ja hem assolit trobar tota aquesta gent, tirem endavant la llista.
Fàcil ? Doncs tampoc. Qui va de “nomber one” ?
De cop tothom s’ amaga sota la taula, mira al sostre, xiula, va a fer un pipi urgent ...
Ai, donar la cara ... Això si que es complicat.
Al final sol sortir algú que es mes atrevit que ningú i diu : JO.
A vegades, algú diu : ho faré jo perquè si he de esperar a que vosaltres obriu la boca .
A vegades, el suprem diu : t’ ha tocat a tu.
A vegades, hi ha gent interessada en ser cap de llista...
En alguns llocs aposten fort, saben que el cap de llista es el mes important. Sens dubte cremen a molta gent, abans de trobar el candidat ideal (segons el partit), però això es el de menys.
En d’altres llocs sembla que els doni igual, doncs posen de cap de llista al primer que surt, encara que no disposi del “cache” necessari. I això es una manca de respecte per als electors. Donen la parròquia ja per perduda i els es igual qui vagi de cap, saben que es morirà de fàstic a l’oposició, si es que aconsegueix entrar-hi.
Però aquest any, m’ ha semblat com si molt poca gent estigues interessada en ser el cap de llista, molts en defugien. En un llocs, perquè tenien por (no es gens fàcil), en d’altres perquè no en sabien prou (donar la cara, es complicat), en d’ altres perquè no agrada perdre (els peixos grossos, no van mai a perdre), en d’ altres perquè fa por guanyar (ser cònsol, es una tasca molt difícil).
Penso que trobar els caps de llista ha estat bastant complicat. I els periodistes ja anaven de “bòlit”, buscant “noms” desesperadament (s’ havia de omplir pàgines).
Deixant de banda el cap de llista i tornant a les llistes en general:
Uns grups polítics deien : nosaltres no pactem amb ningú ... (qui vulgui, que entri al nostre “anagrama”). Altres pactaven amb qui fos necessari (sense cap tipus de mania). A altres no els deixaven dir res ( ni tan sols establir converses amb grups aliens). Altres havien de fer la llista per nassos (ordres del suprem). Altres, desgraciadament, no podien ni fer llista.
Resumint:
L’ Alternativa havia de fer 7 llistes, peti qui peti.
El PLA, també, però acceptant llistes independents o “semi-encobertes”.
El CDA, aquí pacto, aquí no, amb aquests, o amb aquells, es igual, la qüestió es estar-hi ficats.
Segle 21, que semblava mort des de fa dos anys, doncs mira, al final a Sant Julià, encara han fet la seva llisteta. Això si, cremant gent en l’ intent.
Els Verds..., cap problema, on estant presents, ja els esta be, on no estant presents, doncs no hi son. (¿ Que passa, col·legues ?).
La UNP, de moment van mirant el panorama i donant el seu suport a determinades llistes, o no.
RD, es queda a l’ empara del mes poderós (PS), però deixant empremta.
Al igual que el GUPI, una mica mes diluït.
Tota aquesta “conyeta” que precedeix, i que espero no molesti a ningú, només es per explicar que generalment, i encara que costi trobar el cap de llista, i omplir la mateixa llista, hi ha masses galls en el mateix galliner, massa ànsia de poder i poca, molt poca sinceritat. Per aquest motiu, al final, surten les llistes com surten. I de passada, s’ han deixat un munt de cadàvers polítics pel camí.
Conclusió:
Un partit independent, sense ideals polítics, nomes amb ideals parroquials, amb ganes d’escoltar i fer les coses per la gent de la vila, de solucionar problemes, de fer el be pels demes, amb gent coneguda i coneixedora...
Aquest era el meu ideal.
Era molt demanar ?
Simplement, era “el meu ideal”.
Innocent ?
Potser sí.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de novembre 12, 2007
SENTO CURIOSITAT - BONDIA 13/11/07
LES CONTRADICCIONS DEL SR. LORENTE.
Candidat de l’ alternativa per Sant Julià de Lòria.
En la presentació oficial de l’ Alternativa de Sant Julià de Lòria, el passat dia 7 de Novembre, ens va dir el número u de la llista, el Sr. Jordi Lorente el següent:
“Cal aturar el projecte de Naturlàndia”.
“Cal un suport especial al comerç”.
I jo estic completament d’ acord amb aquestes propostes.
El que no estic gens d’ acord, es amb que el Sr. Lorente no s’ aclareix i es contradiu.
Diari d’ Andorra (Agost 2007). Declaracions del mateix senyor:
“Per pena nostra i de la parròquia, no tenim ni un comerç ni uns establiments hotelers de qualitat”.
Després de menysprear d’ aquesta manera el comerç de la parròquia, no pretendrà aquest senyor que ara el comerç li doni el seu vot i esperi el seu suport especial.
Periòdic (12/01/07). Declaracions sempre del mateix senyor:
“La formació Socialdemòcrata, de moment, no té intenció de fer oposició a aquest projecte (Naturlàndia) perquè, a grans trets, hi està d’ acord”.
“No veiem malament el seu cost econòmic perquè no té un pressupost agosarat i el sistema de finançament s’ ha previst en tres fases”.
Ja ho deia be ..., “de moment” ..., perquè uns dies mes tard, i després de sentir l’ opinió de persones mes “pensatives” en el comitè local, declarava:
Periòdic (27/01/07). Segueix el mateix senyor:
“ El comitè local del PS demanarà més explicacions sobre el projecte de parc temàtic”.
I ja uns mesos mes tard, Periòdic (01/09/07), segueix dient el mateix senyor;
“Ho veiem molt malament perquè sembla un negoci obscur i estrany”. (Aquesta vegada, amb el tobotronc en curs).
Sr. Lorente,
Si vostè no s’aclareix en les seves manifestacions, com pot pretendre que l’ elector Lauredià confiï en vostè i li doni el seu vot ?.
En que quedem ?, li sembla be Naturlàndia o no ?.
Vostè es presenta ara com a defensor de les plataformes Grup Rocafort i Amics de la Rabassa, i pretén també presentar-se com a crític i contrari a Naturlàndia, al Tobotronc, a la carpa ...
A qui vol enganyar ?.
Sincerament, a aquestes alçades, penso que ja no pot enganyar a ningú, al menys a Sant Julià de Lòria. I per molt que ens parli ara, molt a favor del comerç, i en contra de Naturlàndia, tothom recorda el que va dir en el seu moment, sense encomanar-se a ningú i sense demanar la opinió del mateix comitè local.
Tampoc entenc que s’ estranyi tant de la llista de Segle21 quant, i en dues ocasions, vostè ha acceptat pactar amb ells, en contra de les normes del partit. I en contra del seu propi parer, quant ja fa mes de un any, una altra persona i jo mateix proposàvem dits pactes.
Ho recorda, Sr. Lorente ?.
No es una altra contradicció ?.
O no serà que tot vostè, es una “pura” contradicció...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Candidat de l’ alternativa per Sant Julià de Lòria.
En la presentació oficial de l’ Alternativa de Sant Julià de Lòria, el passat dia 7 de Novembre, ens va dir el número u de la llista, el Sr. Jordi Lorente el següent:
“Cal aturar el projecte de Naturlàndia”.
“Cal un suport especial al comerç”.
I jo estic completament d’ acord amb aquestes propostes.
El que no estic gens d’ acord, es amb que el Sr. Lorente no s’ aclareix i es contradiu.
Diari d’ Andorra (Agost 2007). Declaracions del mateix senyor:
“Per pena nostra i de la parròquia, no tenim ni un comerç ni uns establiments hotelers de qualitat”.
Després de menysprear d’ aquesta manera el comerç de la parròquia, no pretendrà aquest senyor que ara el comerç li doni el seu vot i esperi el seu suport especial.
Periòdic (12/01/07). Declaracions sempre del mateix senyor:
“La formació Socialdemòcrata, de moment, no té intenció de fer oposició a aquest projecte (Naturlàndia) perquè, a grans trets, hi està d’ acord”.
“No veiem malament el seu cost econòmic perquè no té un pressupost agosarat i el sistema de finançament s’ ha previst en tres fases”.
Ja ho deia be ..., “de moment” ..., perquè uns dies mes tard, i després de sentir l’ opinió de persones mes “pensatives” en el comitè local, declarava:
Periòdic (27/01/07). Segueix el mateix senyor:
“ El comitè local del PS demanarà més explicacions sobre el projecte de parc temàtic”.
I ja uns mesos mes tard, Periòdic (01/09/07), segueix dient el mateix senyor;
“Ho veiem molt malament perquè sembla un negoci obscur i estrany”. (Aquesta vegada, amb el tobotronc en curs).
Sr. Lorente,
Si vostè no s’aclareix en les seves manifestacions, com pot pretendre que l’ elector Lauredià confiï en vostè i li doni el seu vot ?.
En que quedem ?, li sembla be Naturlàndia o no ?.
Vostè es presenta ara com a defensor de les plataformes Grup Rocafort i Amics de la Rabassa, i pretén també presentar-se com a crític i contrari a Naturlàndia, al Tobotronc, a la carpa ...
A qui vol enganyar ?.
Sincerament, a aquestes alçades, penso que ja no pot enganyar a ningú, al menys a Sant Julià de Lòria. I per molt que ens parli ara, molt a favor del comerç, i en contra de Naturlàndia, tothom recorda el que va dir en el seu moment, sense encomanar-se a ningú i sense demanar la opinió del mateix comitè local.
Tampoc entenc que s’ estranyi tant de la llista de Segle21 quant, i en dues ocasions, vostè ha acceptat pactar amb ells, en contra de les normes del partit. I en contra del seu propi parer, quant ja fa mes de un any, una altra persona i jo mateix proposàvem dits pactes.
Ho recorda, Sr. Lorente ?.
No es una altra contradicció ?.
O no serà que tot vostè, es una “pura” contradicció...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de novembre 06, 2007
SENTO CURIOSITAT - BONDIA 06/11/07
SANT JULIÀ DE LÒRIA I ENCAMP.
No se perquè serà però sempre hi ha hagut bona sintonia entre aquestes dues parròquies, des de fa molt de temps. “Bon rotllo”, com es sol dir ... Al menys això es el que jo recordo.
Visito assíduament ambdues poblacions, l’ una per residència evident i l’ altra per treball, i trobo una gran similitud entre les dues.
Una similitud que desgraciadament les fa patir, i molt : la manca d’ activitat comercial.
No diré que la resta del país vagi “sobrada” de comerç i turisme, però no trobo ni a la Massana, ni a Canillo, ni a Ordino tanta tristor comercial i turística. Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, les deixo de banda per raons evidents i clares.
No obstant aquesta tristor comercial similar, trobo unes diferències entre Sant Julià i Encamp, notables.
A Sant Julià sembla com si anéssim de “sobrats”: Ja ens esta be tot, tal i com ho tenim.
Fins que ens toquen a les portes de casa nostra, es clar. Un exemple clar, el tenim a la zona de la Rabassa...
M’ explico :
No tenim turisme, però l’ aparcament es un dels mes cars del país i ens dona igual. (Aparcar una jornada laboral pot costar mes de 8 euros).
Tampoc hem donat mai cap facilitat al turisme per aparcar i parar a la vila. Al contrari, els desviem cap a la capital amb cartells ben grans i molt ben disposats per tota la parròquia. Inclús ens permetem el luxe d’anunciar magatzems que es troben a sis quilometres. Com si ens molestes la gent ...
No tenim parcs ni jardins, però ens conformem amb un parell de places renovades i no ens queixem. Al contrari, hi portem la canalla a jugar.
La majoria de botigues estant tancades, però tant ens dona, tenim una de les taxes d’activitat comercial mes cares del país. I tots paguem tant contents. Això si, el preu dels lloguers no el baixem. Ja vindrà algun que altre banc a muntar una sucursal...
Tot el que ens preocupa es anar a la “carpa” de festa en festa i de fira en fira i esperar a tenir el “tobotronc” enllestit i “Naturlàndia” en marxa, per anar a passejar a les alçades enlloc de fer-ho pel poble. De fet, ara tampoc ho fem, pugem nosaltres també a la capital.
Ens conformem amb el que varem votar. Es el que volíem ?.
En canvi a Encamp, tot i ser molt crítics, disposen de:
Un munt de places d’ aparcament molt ben situades i amb uns preus realment assequibles. Per tots aquells que vulguin accedir o treballar a la vila.
Una desviació circulatòria sense cap impacte ambiental per a tots aquells que vulguin passar directes.
Parcs amb jardins, fonts, estancs, zones d’esbarjo, piscina exterior i interior, places espaioses sense necessitat de fer-hi els partits de futbol o les carreres de bicicletes.
Un comú que passeja pel poble i parla amb els parroquians. (I no vull parlar de partits polítics, nomes de persones).
Trobo a Encamp, un poble amb poc comerç, igual que a Sant Julià, però amb molta mes “trempera”. Trobo uns parroquians que parlen, es mouen, es queixen, no estant d’acord amb moltes coses i ho diuen.
Trobo a Sant Julià, un poble sense comerç, igual que a Encamp, però sense “esperit”. Trobo uns parroquians que no fan res, als que tot ja els hi esta be, i si no estant d’acord amb alguna cosa, s’ho guarden i ho callen.
Dos parròquies molt similars, amb gent molt diferent.
Es el meu punt de vista.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
No se perquè serà però sempre hi ha hagut bona sintonia entre aquestes dues parròquies, des de fa molt de temps. “Bon rotllo”, com es sol dir ... Al menys això es el que jo recordo.
Visito assíduament ambdues poblacions, l’ una per residència evident i l’ altra per treball, i trobo una gran similitud entre les dues.
Una similitud que desgraciadament les fa patir, i molt : la manca d’ activitat comercial.
No diré que la resta del país vagi “sobrada” de comerç i turisme, però no trobo ni a la Massana, ni a Canillo, ni a Ordino tanta tristor comercial i turística. Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, les deixo de banda per raons evidents i clares.
No obstant aquesta tristor comercial similar, trobo unes diferències entre Sant Julià i Encamp, notables.
A Sant Julià sembla com si anéssim de “sobrats”: Ja ens esta be tot, tal i com ho tenim.
Fins que ens toquen a les portes de casa nostra, es clar. Un exemple clar, el tenim a la zona de la Rabassa...
M’ explico :
No tenim turisme, però l’ aparcament es un dels mes cars del país i ens dona igual. (Aparcar una jornada laboral pot costar mes de 8 euros).
Tampoc hem donat mai cap facilitat al turisme per aparcar i parar a la vila. Al contrari, els desviem cap a la capital amb cartells ben grans i molt ben disposats per tota la parròquia. Inclús ens permetem el luxe d’anunciar magatzems que es troben a sis quilometres. Com si ens molestes la gent ...
No tenim parcs ni jardins, però ens conformem amb un parell de places renovades i no ens queixem. Al contrari, hi portem la canalla a jugar.
La majoria de botigues estant tancades, però tant ens dona, tenim una de les taxes d’activitat comercial mes cares del país. I tots paguem tant contents. Això si, el preu dels lloguers no el baixem. Ja vindrà algun que altre banc a muntar una sucursal...
Tot el que ens preocupa es anar a la “carpa” de festa en festa i de fira en fira i esperar a tenir el “tobotronc” enllestit i “Naturlàndia” en marxa, per anar a passejar a les alçades enlloc de fer-ho pel poble. De fet, ara tampoc ho fem, pugem nosaltres també a la capital.
Ens conformem amb el que varem votar. Es el que volíem ?.
En canvi a Encamp, tot i ser molt crítics, disposen de:
Un munt de places d’ aparcament molt ben situades i amb uns preus realment assequibles. Per tots aquells que vulguin accedir o treballar a la vila.
Una desviació circulatòria sense cap impacte ambiental per a tots aquells que vulguin passar directes.
Parcs amb jardins, fonts, estancs, zones d’esbarjo, piscina exterior i interior, places espaioses sense necessitat de fer-hi els partits de futbol o les carreres de bicicletes.
Un comú que passeja pel poble i parla amb els parroquians. (I no vull parlar de partits polítics, nomes de persones).
Trobo a Encamp, un poble amb poc comerç, igual que a Sant Julià, però amb molta mes “trempera”. Trobo uns parroquians que parlen, es mouen, es queixen, no estant d’acord amb moltes coses i ho diuen.
Trobo a Sant Julià, un poble sense comerç, igual que a Encamp, però sense “esperit”. Trobo uns parroquians que no fan res, als que tot ja els hi esta be, i si no estant d’acord amb alguna cosa, s’ho guarden i ho callen.
Dos parròquies molt similars, amb gent molt diferent.
Es el meu punt de vista.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de novembre 04, 2007
SENTO CURIOSITAT - BONDIA 30/10/07
LA PLAÇA DE LA GERMANDAT.
Vora un milió de euros va costar la remodelació de la plaça de la Germandat a Sant Julià de Lòria.
Va quedar perfecta, al seu moment, per la celebració de la Festa Major i va aguantar perfectament el pes de tota la gent que hi va passar. Al menys això es el que sembla, a banda de algun que altre desperfecte.
Passada la Festa Major, la plaça s’ha convertit desgraciadament de nou en el que ja era abans : un parc infantil i un parc de jocs per la canalla.
Com resultava perillós els partits de futbol que s’hi organitzaven, s’han posat una sèrie de cartells prohibint l’ús de pilotes de cuir. Les pilotes de plàstic estant permeses. Si et tiren la copa que estàs prenent al Bar, ja en demanaràs una altra.
Ara la plaça s’ha convertit també en una pista de bicicletes, patins, skates, etc. Les escales del fons de la plaça en obstacles per a fer malabarismes. Les taules del bar del Centre en objectes a sortejar amb les bicis. La gent que hi passa l’estona o hi passeja, en possibles víctimes d’algun accident.
Imagino que tard o d’ ora es prohibirà també l’ús de vehicles amb rodes, o se’ls endura algun vehicle de circulació. De moment s’ hi ha posat una mena de barrera improvisada, i a títol personal.
Quina es la definició de plaça ? :
“Lloc ample i espaiós, a l' interior d' una població, on solen confluir diversos carrers”.
I la definició de parc infantil ? :
“Lloc on hi ha diverses instal·lacions destinades al joc i a l' esbarjo dels infants”.
No queda gaire clar doncs l’ús que en podem fer de la plaça de la germandat. Però al meu entendre, un lloc ample i espaiós ho és, no hi conflueixen diversos carrers, tant sols un. I el que si esta clar es que no hi ha instal·lacions destinades al joc, sinó decoratives, bancs i taules, l’entrada al Centre Cultural a la Universitat ...
No crec doncs, que sigui el lloc ideal per a ser utilitzat com a parc infantil.
Fins quant ha de durar el perill d’accidents en aquesta plaça ?.
L’ altre dia, en menys de una hora en vaig comptabilitzar fins a quatre. Sortosament sense mals majors. I es que els nens son de goma.
Jo pensava que el lloc idoni n’ era un altre ..., en un altre lloc ..., tant sols tenien que eliminar la inútil carpa del Prat Gran i posar-hi els estris destinats al joc i a l’esbarjo (que per cert ja els teníem). I ja teníem una plaça per la canalla.
Estava equivocat. Aquí hi ha previst un altre tema, del que ja en parlaré un altre dia.
Tornant a la plaça :
Com es possible que tingui una font de disseny que deixa anar tota l’ aigua a fora ?.
Doncs precisament perquè es de disseny i gens pràctica, no esta estudiada per un parc infantil. Ull, que a l’ hivern serà gel i no aigua. Encara que tancant la clau de pas es quedaran tant amples.
Com es possible que ningú netegi mai els vidres de l’ aparcament ?. Serà que existeix algun problema o litigi amb l’ empresa de manteniment ?. Ningú mes pot fer la neteja ?.
Gastar un milió de euros per fer una mena de plaça – parc, apta per la Festa Major i no apta com a parc infantil (tampoc es aquest el us que se’n hauria de fer ...), em sembla quelcom d’ aberrant. Ara que comparat amb els 3 milions del tobotronc, els 40 de Naturlàndia ...
De cara a l’ hivern, tampoc tindrà massa importància, ja que no quedarà ningú ... però una plaça, no es això ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Vora un milió de euros va costar la remodelació de la plaça de la Germandat a Sant Julià de Lòria.
Va quedar perfecta, al seu moment, per la celebració de la Festa Major i va aguantar perfectament el pes de tota la gent que hi va passar. Al menys això es el que sembla, a banda de algun que altre desperfecte.
Passada la Festa Major, la plaça s’ha convertit desgraciadament de nou en el que ja era abans : un parc infantil i un parc de jocs per la canalla.
Com resultava perillós els partits de futbol que s’hi organitzaven, s’han posat una sèrie de cartells prohibint l’ús de pilotes de cuir. Les pilotes de plàstic estant permeses. Si et tiren la copa que estàs prenent al Bar, ja en demanaràs una altra.
Ara la plaça s’ha convertit també en una pista de bicicletes, patins, skates, etc. Les escales del fons de la plaça en obstacles per a fer malabarismes. Les taules del bar del Centre en objectes a sortejar amb les bicis. La gent que hi passa l’estona o hi passeja, en possibles víctimes d’algun accident.
Imagino que tard o d’ ora es prohibirà també l’ús de vehicles amb rodes, o se’ls endura algun vehicle de circulació. De moment s’ hi ha posat una mena de barrera improvisada, i a títol personal.
Quina es la definició de plaça ? :
“Lloc ample i espaiós, a l' interior d' una població, on solen confluir diversos carrers”.
I la definició de parc infantil ? :
“Lloc on hi ha diverses instal·lacions destinades al joc i a l' esbarjo dels infants”.
No queda gaire clar doncs l’ús que en podem fer de la plaça de la germandat. Però al meu entendre, un lloc ample i espaiós ho és, no hi conflueixen diversos carrers, tant sols un. I el que si esta clar es que no hi ha instal·lacions destinades al joc, sinó decoratives, bancs i taules, l’entrada al Centre Cultural a la Universitat ...
No crec doncs, que sigui el lloc ideal per a ser utilitzat com a parc infantil.
Fins quant ha de durar el perill d’accidents en aquesta plaça ?.
L’ altre dia, en menys de una hora en vaig comptabilitzar fins a quatre. Sortosament sense mals majors. I es que els nens son de goma.
Jo pensava que el lloc idoni n’ era un altre ..., en un altre lloc ..., tant sols tenien que eliminar la inútil carpa del Prat Gran i posar-hi els estris destinats al joc i a l’esbarjo (que per cert ja els teníem). I ja teníem una plaça per la canalla.
Estava equivocat. Aquí hi ha previst un altre tema, del que ja en parlaré un altre dia.
Tornant a la plaça :
Com es possible que tingui una font de disseny que deixa anar tota l’ aigua a fora ?.
Doncs precisament perquè es de disseny i gens pràctica, no esta estudiada per un parc infantil. Ull, que a l’ hivern serà gel i no aigua. Encara que tancant la clau de pas es quedaran tant amples.
Com es possible que ningú netegi mai els vidres de l’ aparcament ?. Serà que existeix algun problema o litigi amb l’ empresa de manteniment ?. Ningú mes pot fer la neteja ?.
Gastar un milió de euros per fer una mena de plaça – parc, apta per la Festa Major i no apta com a parc infantil (tampoc es aquest el us que se’n hauria de fer ...), em sembla quelcom d’ aberrant. Ara que comparat amb els 3 milions del tobotronc, els 40 de Naturlàndia ...
De cara a l’ hivern, tampoc tindrà massa importància, ja que no quedarà ningú ... però una plaça, no es això ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’octubre 23, 2007
SENTO CURIOSITAT BONDIA 23/10/07
EL PROGRAMA ELECTORAL.
Quant es vol presentar una candidatura, una llista en unes eleccions, aquesta ha de portar sempre el seu programa electoral.
Un programa es un pamflet on s’ exposa qui forma part de la llista i les intencions que porten en cas de ser escollits.
Després, un cop al poder, el programa queda aparcat en un calaix. Però es igual, perquè ningú ho recorda. O tant sols quatre arreplegats als que tampoc se’ls fa cas.
Però d’ entrada, sense programa no et pots presentar a les eleccions.
Quant es fa el típic porta a porta s’ha d’explicar dit programa. Al menys en teoria, perquè realment el que es fa es parlar de problemes particulars i prometre solucions.
El programa pot ser mes “xuli” o menys, tot depèn dels diners que es disposi per la seva realització.
A vegades, ja el trobes enllestit, el partit ja s’ha encarregat de la seva elaboració i el que has de fer, tant sols es donar la cara.
Això si, es aconsellable llegir-lo, no fos cas que algú et faci alguna pregunta al respecte i et quedis sense parla.
S’ha donat el cas, de que algú que formava part d’alguna llista, desconeixia completament el programa. D’altres, no l’entenien, però això ja forma part de la intel·ligència de cadascú. També s’ha donat el cas de que a alguna persona el programa li importa realment un “rave”.
La sessió de fotos per omplir el programa també es molt curiosa. Hi ha grups que opten per fer-la al carrer, a la parròquia, per demostrar que hi viuen i la coneixen. D’ altres ho fan en un escenari, tots ben vestits, encorbatats i posant cara d’ intel·ligència. Per cert, es molt molest el maquillatge a la cara que et posen per no fer reflexos, o amagar detalls que puguin ensenyar realment les males intencions.
La majoria de polítics ens diuen, en aquestes dates, que els programes ja estan enllestits, i la gent es pensa que han estat quatre anys treballant en el programa.
El cert es que no, simplement es una còpia actualitzada del programa de les darreres eleccions. Uns perquè no han pogut manar, i per tant no han tingut l’oportunitat de complir amb el programa. I d’ altres perquè han manat i tampoc han tingut oportunitat de complir amb el seu programa, la feina no els ha deixat, i es per això que hi volen tornar-hi quatre anys mes.
El repartiment dels programes també resulta bastant curiós. El mes senzill es donar la feina a una empresa encarregada de repartiments, que poden fer-ho mes o menys be. O si no et donen ni un euro pel repartiment de programes, aleshores t’has de calçar les sabates i fer-ho tu mateix, es divertit. Com la penjada de cartells, si no et donen un euro, també has de fer-ho tu mateix. Al mes de Desembre ja no es tant divertit. I després els companys de la candidatura, que no van de “number one”, diuen que “s’han trencat la cara per tu”.
Quina feinada... que dur es formar part d’ una llista...
En fi, tornant al programa...
Sento curiositat per saber:
Si no es podria fer via mail, via pàgina web, via blog d’internet ?. Qüestió de ser moderns... I total, pel que serveixen, qui vulgui que el busqui a la xarxa.
Ara que aleshores, els col·leccionistes de programes no podrien continuar amb la seva col·lecció.
En tot cas, nomes voldria recordar una cosa als polítics:
Els programes electorals, en principi han de servir per informar a l’ electorat...
I després ...
I això es una cosa que sempre oblidem :
Per complir amb el que deien.
Gràcies.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Quant es vol presentar una candidatura, una llista en unes eleccions, aquesta ha de portar sempre el seu programa electoral.
Un programa es un pamflet on s’ exposa qui forma part de la llista i les intencions que porten en cas de ser escollits.
Després, un cop al poder, el programa queda aparcat en un calaix. Però es igual, perquè ningú ho recorda. O tant sols quatre arreplegats als que tampoc se’ls fa cas.
Però d’ entrada, sense programa no et pots presentar a les eleccions.
Quant es fa el típic porta a porta s’ha d’explicar dit programa. Al menys en teoria, perquè realment el que es fa es parlar de problemes particulars i prometre solucions.
El programa pot ser mes “xuli” o menys, tot depèn dels diners que es disposi per la seva realització.
A vegades, ja el trobes enllestit, el partit ja s’ha encarregat de la seva elaboració i el que has de fer, tant sols es donar la cara.
Això si, es aconsellable llegir-lo, no fos cas que algú et faci alguna pregunta al respecte i et quedis sense parla.
S’ha donat el cas, de que algú que formava part d’alguna llista, desconeixia completament el programa. D’altres, no l’entenien, però això ja forma part de la intel·ligència de cadascú. També s’ha donat el cas de que a alguna persona el programa li importa realment un “rave”.
La sessió de fotos per omplir el programa també es molt curiosa. Hi ha grups que opten per fer-la al carrer, a la parròquia, per demostrar que hi viuen i la coneixen. D’ altres ho fan en un escenari, tots ben vestits, encorbatats i posant cara d’ intel·ligència. Per cert, es molt molest el maquillatge a la cara que et posen per no fer reflexos, o amagar detalls que puguin ensenyar realment les males intencions.
La majoria de polítics ens diuen, en aquestes dates, que els programes ja estan enllestits, i la gent es pensa que han estat quatre anys treballant en el programa.
El cert es que no, simplement es una còpia actualitzada del programa de les darreres eleccions. Uns perquè no han pogut manar, i per tant no han tingut l’oportunitat de complir amb el programa. I d’ altres perquè han manat i tampoc han tingut oportunitat de complir amb el seu programa, la feina no els ha deixat, i es per això que hi volen tornar-hi quatre anys mes.
El repartiment dels programes també resulta bastant curiós. El mes senzill es donar la feina a una empresa encarregada de repartiments, que poden fer-ho mes o menys be. O si no et donen ni un euro pel repartiment de programes, aleshores t’has de calçar les sabates i fer-ho tu mateix, es divertit. Com la penjada de cartells, si no et donen un euro, també has de fer-ho tu mateix. Al mes de Desembre ja no es tant divertit. I després els companys de la candidatura, que no van de “number one”, diuen que “s’han trencat la cara per tu”.
Quina feinada... que dur es formar part d’ una llista...
En fi, tornant al programa...
Sento curiositat per saber:
Si no es podria fer via mail, via pàgina web, via blog d’internet ?. Qüestió de ser moderns... I total, pel que serveixen, qui vulgui que el busqui a la xarxa.
Ara que aleshores, els col·leccionistes de programes no podrien continuar amb la seva col·lecció.
En tot cas, nomes voldria recordar una cosa als polítics:
Els programes electorals, en principi han de servir per informar a l’ electorat...
I després ...
I això es una cosa que sempre oblidem :
Per complir amb el que deien.
Gràcies.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’octubre 16, 2007
SENTO CURIOSITAT BONDIA 16/10/07
A LA ATENCIÓ DEL COMITÈ LOCAL DEL PARTIT SOCIALDEMOCRATA DE SANT JULIÀ.
Senyors,
Constato i confirmo el que ja sabia :
Vostès tampoc saben llegir...
Que no sabien escriure ja ho vaig viure en persona quant encara els podia suportar una estona.
Sento curiositat per saber :
Qui els fa ara de “negre” ?.
Potser algun advocat ?.
Recordin tant sols els escrits enviats, amb el nom de comitè local del PS, tant als diaris com per al butlletí “PaperS” del PS, dels que el “negre” era jo mateix (i, sense cobrar).
En la seva rèplica al bondia del 11/10/07:
Em diuen que soc poc seriós, poc respectuós i molt poc pertinent.
Es la seva opinió ..., i no em mereix ni el mes mínim respecte.
I no me’l mereix, perquè ve d’un col·lectiu que no va dubtar ni un moment en demanar la meva expulsió del partit, a conseqüència de les meves opinions, en un acte dictatorial, al mes pur estil “Franquista”, que ja ha passat a la historia.
Expulsió que per cert, ningú s’ha atrevit a executar. Potser perquè no troben cap motiu ?.
Diuen també, en el “seu” escrit : que jo em desmarco totalment de les idees que te el comitè Lauredià del PS.
Efectivament, tenen tota la raó.
Em desmarco totalment de la idea de que el comerç i els hotels de la parròquia no tenen qualitat. Vostès si que no en tenen de qualitat.
Em desmarco totalment de donar suport al projecte de Naturlàndia, com feien vostès. Ho recorden ?. Ara de cara a les eleccions donen suport als col·lectius, curiós ...
Em desmarco totalment d’apartar a la gent d’una llista electoral, pel sol fet de que siguin amics meus.
Em desmarco totalment de la seva forma feixista d’actuar, fent primer declaracions i demanant després la opinió als membres restants del comitè.
Em desmarco totalment de vostès i de la seva poca capacitat intel·lectual.
Em desmarco completament del seu desconeixement total de la parròquia i dels parroquians.
I em desmarco completament de la seva manca de llibertat d’expressió, no deixant parlar a un membre del comitè en una reunió.
Ho recorden ?.
Diuen també en el seu escrit, que jo em desmarco del conjunt d’idees del partit Socialdemòcrata a Andorra.
Aquí ja haurien de donar arguments mes “seriosos” que no fossin els meus escrits, que tant poc els agraden, i que recordin, no son motiu de expulsió, segons el mateix partit ...
Potser, un argument “respectuós”, per desmarcar-me, podria ser l’ insult i la mentida ?.
O potser un argument “pertinent”, per desmarcar-me podia ser el fet de utilitzar a la gent com si fossin mocadors de paper. O el fet de obviar totalment la parròquia de Sant Julià de Lòria, perquè ja es dona per perduda.
Recordin:
El que vagi de cap de llista, aviat serà un perdedor mes.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Senyors,
Constato i confirmo el que ja sabia :
Vostès tampoc saben llegir...
Que no sabien escriure ja ho vaig viure en persona quant encara els podia suportar una estona.
Sento curiositat per saber :
Qui els fa ara de “negre” ?.
Potser algun advocat ?.
Recordin tant sols els escrits enviats, amb el nom de comitè local del PS, tant als diaris com per al butlletí “PaperS” del PS, dels que el “negre” era jo mateix (i, sense cobrar).
En la seva rèplica al bondia del 11/10/07:
Em diuen que soc poc seriós, poc respectuós i molt poc pertinent.
Es la seva opinió ..., i no em mereix ni el mes mínim respecte.
I no me’l mereix, perquè ve d’un col·lectiu que no va dubtar ni un moment en demanar la meva expulsió del partit, a conseqüència de les meves opinions, en un acte dictatorial, al mes pur estil “Franquista”, que ja ha passat a la historia.
Expulsió que per cert, ningú s’ha atrevit a executar. Potser perquè no troben cap motiu ?.
Diuen també, en el “seu” escrit : que jo em desmarco totalment de les idees que te el comitè Lauredià del PS.
Efectivament, tenen tota la raó.
Em desmarco totalment de la idea de que el comerç i els hotels de la parròquia no tenen qualitat. Vostès si que no en tenen de qualitat.
Em desmarco totalment de donar suport al projecte de Naturlàndia, com feien vostès. Ho recorden ?. Ara de cara a les eleccions donen suport als col·lectius, curiós ...
Em desmarco totalment d’apartar a la gent d’una llista electoral, pel sol fet de que siguin amics meus.
Em desmarco totalment de la seva forma feixista d’actuar, fent primer declaracions i demanant després la opinió als membres restants del comitè.
Em desmarco totalment de vostès i de la seva poca capacitat intel·lectual.
Em desmarco completament del seu desconeixement total de la parròquia i dels parroquians.
I em desmarco completament de la seva manca de llibertat d’expressió, no deixant parlar a un membre del comitè en una reunió.
Ho recorden ?.
Diuen també en el seu escrit, que jo em desmarco del conjunt d’idees del partit Socialdemòcrata a Andorra.
Aquí ja haurien de donar arguments mes “seriosos” que no fossin els meus escrits, que tant poc els agraden, i que recordin, no son motiu de expulsió, segons el mateix partit ...
Potser, un argument “respectuós”, per desmarcar-me, podria ser l’ insult i la mentida ?.
O potser un argument “pertinent”, per desmarcar-me podia ser el fet de utilitzar a la gent com si fossin mocadors de paper. O el fet de obviar totalment la parròquia de Sant Julià de Lòria, perquè ja es dona per perduda.
Recordin:
El que vagi de cap de llista, aviat serà un perdedor mes.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, d’octubre 08, 2007
BONDIA 09/10/07 - SENTO CURIOSITAT
EQUILIBRI PRESSUPOSTARI.
Sorprenent :
Govern elabora el pressupost per a l’exercici 2.008, i desgraciadament els hi dona un dèficit de 128 milions d’ euros.
Com han promès un equilibri pressupostari per a dit exercici, i a més volen donar un superàvit, (perquè el poble pensi que estan reduint l’ endeutament enlloc d’ augmentar-lo), s’ inventen uns ingressos extraordinaris de 60 milions d’ euros (despeses del 2007, que de moment, no pensen pagar), incloguin-te-les com a ingressos extraordinaris del pressupost 2008. I no inclouen en dit pressupost 80 milions que tenen pensats invertir (perquè no s’ abonaran fins al 2010).
Tot plegat es converteix en un superàvit pressupostari de 12 milions d’ euros.
¿ Fictici ?.
Doncs no..., es exactament el que ha fet el nostre Ministre de Finances.
Mes o menys, el mateix Ministre, ve a dir el següent:
Com no pensem pagar aquests diners en el curs de l’any 2.008, i ja els havíem comptabilitzat a despeses, ara els comptabilitzem com a un ingrés extraordinari, i quant els paguem ja els tornarem a comptabilitzar a despeses. I la resta, com tampoc els pagarem, ni els tenim en compte. ( Pa per avui, i gana per demà).
També podria haver dit el següent:
I si no els paguem mai, degut a que els proveïdors son molt simpàtics i ens ho regalaran, no caldrà ni comptabilitzar-los.
O bé, si ens ho cobren en 30 o 40 anys, vaja pla d’ amortització mes bonic.
Voldria recordar al Sr. Ministre, que en data 10/02/1999 es va publicar el Decret 27-1-99 pel qual s’ aprova el pla general de comptabilitat pública del Principat d’ Andorra. Que per cert, no te res a veure amb el projecte de llei de comptabilitat per a tots els empresaris, que s’ aprovarà algun dia si Déu ho vol.
Dit Decret comporta, en la seva primera part, uns principis comptables d’ obligat compliment. Entre aquests principis hi figura (per citar-ne només un) : El principi d’imputació de la transacció, que diu el següent: Les obligacions pressupostàries conseqüència d’ adquisicions, obres, serveis, prestacions o despeses en general s’imputaran al pressupost de l‘exercici en que es reconeguin i amb càrrec als respectius crèdits pressupostaris..
No diu enlloc que a l’ exercici següent es puguin descomptar.
Aquí ja estem en contra de la llei.
El projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, comporta l’ acceptació de les NIC (Normes Internacionals Comptables). En aquestes normes hi figura la NIC 1 (per citar-ne només una). Aquesta NIC, en el seu punt 26 diu : les transaccions i demés successos econòmics es reconeixen quant sorgeixen (i no quant es rep o paga en efectiu o altre mitjà líquid equivalent)...
Aquí estarem aviat en contra de la llei.
En vista de tot lo exposat, sento curiositat per saber:
Deixem passar el pressupost i després el denunciem perquè va en contra de la llei ?.
No l’ aprovem, passa el pressupost, per la votació de la majoria liberal, i després també el denunciem ?.
O be, ens deixem ja d’ enganyar a la gent i els expliquem realment que el proper any s’ acumularan 128 milions d’ euros de deute de mes ?.
Maquillar d’ aquesta manera un pressupost es un fet que trobo del tot inacceptable, per molt “idiotes” que es cregui el Ministre que som.
A banda de que ens estem enganyant a nosaltres mateixos i embargant cada cop mes el futur del país.
Resumint, i com a símil de l’ explicat : Jo em compro un cotxe aquesta any i el comptabilitzo. Com no el penso pagar, passo el seu cost a Beneficis extraordinaris.
Sóc un “lince” de les finances ?.
Els morosos son uns “genis” ?.
Si jo dugués d’ aquesta manera les meves comptabilitats, em quedaria de ben segur aviat sense feina. En canvi, el Ministre continuarà al seu lloc.
“A mi plim”, dirà ell segurament... Jo ja no hi seré quant s’ hagin de fer efectius els pagaments.
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
Sorprenent :
Govern elabora el pressupost per a l’exercici 2.008, i desgraciadament els hi dona un dèficit de 128 milions d’ euros.
Com han promès un equilibri pressupostari per a dit exercici, i a més volen donar un superàvit, (perquè el poble pensi que estan reduint l’ endeutament enlloc d’ augmentar-lo), s’ inventen uns ingressos extraordinaris de 60 milions d’ euros (despeses del 2007, que de moment, no pensen pagar), incloguin-te-les com a ingressos extraordinaris del pressupost 2008. I no inclouen en dit pressupost 80 milions que tenen pensats invertir (perquè no s’ abonaran fins al 2010).
Tot plegat es converteix en un superàvit pressupostari de 12 milions d’ euros.
¿ Fictici ?.
Doncs no..., es exactament el que ha fet el nostre Ministre de Finances.
Mes o menys, el mateix Ministre, ve a dir el següent:
Com no pensem pagar aquests diners en el curs de l’any 2.008, i ja els havíem comptabilitzat a despeses, ara els comptabilitzem com a un ingrés extraordinari, i quant els paguem ja els tornarem a comptabilitzar a despeses. I la resta, com tampoc els pagarem, ni els tenim en compte. ( Pa per avui, i gana per demà).
També podria haver dit el següent:
I si no els paguem mai, degut a que els proveïdors son molt simpàtics i ens ho regalaran, no caldrà ni comptabilitzar-los.
O bé, si ens ho cobren en 30 o 40 anys, vaja pla d’ amortització mes bonic.
Voldria recordar al Sr. Ministre, que en data 10/02/1999 es va publicar el Decret 27-1-99 pel qual s’ aprova el pla general de comptabilitat pública del Principat d’ Andorra. Que per cert, no te res a veure amb el projecte de llei de comptabilitat per a tots els empresaris, que s’ aprovarà algun dia si Déu ho vol.
Dit Decret comporta, en la seva primera part, uns principis comptables d’ obligat compliment. Entre aquests principis hi figura (per citar-ne només un) : El principi d’imputació de la transacció, que diu el següent: Les obligacions pressupostàries conseqüència d’ adquisicions, obres, serveis, prestacions o despeses en general s’imputaran al pressupost de l‘exercici en que es reconeguin i amb càrrec als respectius crèdits pressupostaris..
No diu enlloc que a l’ exercici següent es puguin descomptar.
Aquí ja estem en contra de la llei.
El projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, comporta l’ acceptació de les NIC (Normes Internacionals Comptables). En aquestes normes hi figura la NIC 1 (per citar-ne només una). Aquesta NIC, en el seu punt 26 diu : les transaccions i demés successos econòmics es reconeixen quant sorgeixen (i no quant es rep o paga en efectiu o altre mitjà líquid equivalent)...
Aquí estarem aviat en contra de la llei.
En vista de tot lo exposat, sento curiositat per saber:
Deixem passar el pressupost i després el denunciem perquè va en contra de la llei ?.
No l’ aprovem, passa el pressupost, per la votació de la majoria liberal, i després també el denunciem ?.
O be, ens deixem ja d’ enganyar a la gent i els expliquem realment que el proper any s’ acumularan 128 milions d’ euros de deute de mes ?.
Maquillar d’ aquesta manera un pressupost es un fet que trobo del tot inacceptable, per molt “idiotes” que es cregui el Ministre que som.
A banda de que ens estem enganyant a nosaltres mateixos i embargant cada cop mes el futur del país.
Resumint, i com a símil de l’ explicat : Jo em compro un cotxe aquesta any i el comptabilitzo. Com no el penso pagar, passo el seu cost a Beneficis extraordinaris.
Sóc un “lince” de les finances ?.
Els morosos son uns “genis” ?.
Si jo dugués d’ aquesta manera les meves comptabilitats, em quedaria de ben segur aviat sense feina. En canvi, el Ministre continuarà al seu lloc.
“A mi plim”, dirà ell segurament... Jo ja no hi seré quant s’ hagin de fer efectius els pagaments.
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’octubre 02, 2007
SENTO CURIOSITAT 47
ACLARIMENTS SOBRE EL GRUP ROCAFORT I ELS AMICS DE LA RABASSA.
El darrer escrit que vaig fer, i que va publicar el bondia, el passat dia 25 de Setembre sobre la festa del grup Rocafort, va provocar un seguit de comentaris, tant al carrer com, sobretot a Internet, que no crec que estiguin del tot encertats. O per dir-ho d’ una altra manera, no crec que m’ hagin entès correctament.
Reconec que a vegades escric una mica en clau, els meus escrits poden ser un tant “rebuscats”, per alguns. I algun comentari meu, a vegades, va dirigit particularment i directament a algú o alguns en concret. Ho sento, jo no soc ni escriptor ni periodista, tant sols un simple opinador.
Fins i tot m’han arribat a comentar que “insulto”. Tot i havent llegit el meu escrit 3 cops. Doncs, llegiu-lo 4 cops, perquè jo no insulto mai.
Dit això, passaré als aclariments :
NO VULL :
La desviació de Sant Julià tal com està prevista. Inicialment encara era pitjor (doncs preveia una bona part del riu cobert). Alguna cosa varem aconseguir en les campanyes electorals i, particularment, en els escrits.
El projecte Naturlàndia, que pot deixar en la misèria econòmica tota una parròquia, beneficiar nomes uns quants, els de sempre, i destrossar la muntanya.
NO ESTIC EN CONTRA:
De les accions ciutadanes.
Dels ecologistes.
De l’ iniciativa privada.
SI VULL :
Un poble (Sant Julià), atractiu per a tothom, acollidor.
Que la gent del poble no marxi a comprar a Andorra la Vella o a la Seu. Que passegi pels carrers.
SI ESTIC EN CONTRA :
De les especulacions immobiliàries.
Del volgué quedar be per una banda, i arreglar-se “lo seu” per l’ altra.
De fer la pilota al que mana, per benefici propi.
De fer la pilota al que esta parlant amb tu i després clavar-li la ganivetada per l’ esquena.
De votar sempre al mateix i després dir que es inacceptable el que fa.
D’ amagar el cap sota l’ ala.
En definitiva,
Es molt maco muntar una plataforma, un grup d’ opinió, fer festes, recollir signatures, fer demandes populars, posar bona cara a la gent, a les autoritats, als governants.
Es molt maco demanar millores, canvis, posar al·legacions.
Està molt be queixar-se del que no esta ben fet, del que no t’ agrada, del que perjudica a la gent.
Es important que els ciutadans es moguin, protestin...
Però,
Es mes important, mes útil i necessari, que a l’ hora de la veritat, siguem tots mes valents, mes crítics i mes honestos.
I DIGUEM, PROU.
A VOSALTRES, JA NO OS VOTO MES.
El problema serà que, potser, aquest any no hi haurà molt a escollir.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
El darrer escrit que vaig fer, i que va publicar el bondia, el passat dia 25 de Setembre sobre la festa del grup Rocafort, va provocar un seguit de comentaris, tant al carrer com, sobretot a Internet, que no crec que estiguin del tot encertats. O per dir-ho d’ una altra manera, no crec que m’ hagin entès correctament.
Reconec que a vegades escric una mica en clau, els meus escrits poden ser un tant “rebuscats”, per alguns. I algun comentari meu, a vegades, va dirigit particularment i directament a algú o alguns en concret. Ho sento, jo no soc ni escriptor ni periodista, tant sols un simple opinador.
Fins i tot m’han arribat a comentar que “insulto”. Tot i havent llegit el meu escrit 3 cops. Doncs, llegiu-lo 4 cops, perquè jo no insulto mai.
Dit això, passaré als aclariments :
NO VULL :
La desviació de Sant Julià tal com està prevista. Inicialment encara era pitjor (doncs preveia una bona part del riu cobert). Alguna cosa varem aconseguir en les campanyes electorals i, particularment, en els escrits.
El projecte Naturlàndia, que pot deixar en la misèria econòmica tota una parròquia, beneficiar nomes uns quants, els de sempre, i destrossar la muntanya.
NO ESTIC EN CONTRA:
De les accions ciutadanes.
Dels ecologistes.
De l’ iniciativa privada.
SI VULL :
Un poble (Sant Julià), atractiu per a tothom, acollidor.
Que la gent del poble no marxi a comprar a Andorra la Vella o a la Seu. Que passegi pels carrers.
SI ESTIC EN CONTRA :
De les especulacions immobiliàries.
Del volgué quedar be per una banda, i arreglar-se “lo seu” per l’ altra.
De fer la pilota al que mana, per benefici propi.
De fer la pilota al que esta parlant amb tu i després clavar-li la ganivetada per l’ esquena.
De votar sempre al mateix i després dir que es inacceptable el que fa.
D’ amagar el cap sota l’ ala.
En definitiva,
Es molt maco muntar una plataforma, un grup d’ opinió, fer festes, recollir signatures, fer demandes populars, posar bona cara a la gent, a les autoritats, als governants.
Es molt maco demanar millores, canvis, posar al·legacions.
Està molt be queixar-se del que no esta ben fet, del que no t’ agrada, del que perjudica a la gent.
Es important que els ciutadans es moguin, protestin...
Però,
Es mes important, mes útil i necessari, que a l’ hora de la veritat, siguem tots mes valents, mes crítics i mes honestos.
I DIGUEM, PROU.
A VOSALTRES, JA NO OS VOTO MES.
El problema serà que, potser, aquest any no hi haurà molt a escollir.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de setembre 24, 2007
SENTO CURIOSITAT 46
LA FESTA DEL GRUP ROCAFORT.
El “ecològic” grup Rocafort de Sant Julià de Lòria, va celebrar una festa popular el passat dia 23 a l’ envelat del Prat Gran. Dita festa era per conscienciar al màxim la població de Sant Julià i aturar el projecte previst del nou vial, conegut també com a desviació.
Fins aquí, tot molt bé.
A dit grup no els agrada el projecte de desviació, a mi tampoc.
Però en canvi consideren convenient celebrar una festa en un envelat que ocupa tot un parc infantil, que causa un impacte ambiental i visual penós, situat al bell mig de la població, just on hi havia una zona d’ esbarjo per la canalla. Una zona que es un niu de porqueria, una mena de “pipican” de dimensions considerables. Tot plegat, crea un entorn de fireta barata al mes pur estil de festa improvisada.
Dit grup “ecologista”, orquestrat des de la Capital (per ADN i APAPMA), pretén aturar un vial al·legant manca de informació, i en canvi no ha fet mai res per demanar la retirada de “l’ ecològic” envelat.
Per cert, el grup dels Verds, potser degut a que no estan presents a la parròquia, mai han aixecat la veu ni contra l’ envelat, ni la desviació, ni Naturlàndia, ni la tala d’ arbres, ni el tobotronc, ni els olis abandonats ... Uns altres “ecologistes”, pel que veig...
Respecte al que diu el grup Rocafort sobre la manca de informació : Només havien de llegir el Bopa de l’any 2.004, nro. 033 26/05/2004 (on hi ha tota la informació al respecte)... , o nomes havien d’assistir a les reunions de poble tant del SI (al 2003), com de l’Alternativa (al 2005), però no van fer cap de les dues coses quan n’ era el moment.
D’altra banda, ¿ d’eon han tret que el tram 3 de la desviació costarà 25 milions d’ euros si encara no esta licitat ?. Els 25 milions eren el total de la construcció de la desviació pressupostada al 2004.
O potser, es degut al IPC, que ara un sol tram ja val el mateix que la totalitat. O potser es que ja s’afegeixen els estudis, controls d’obra, sobrecostos i comissions varies per estudis diversos.
Ara ens munten una festa amb la presència de cantants, grups musicals, actuacions, jocs, animació, xocolatades ...
Sento curiositat per saber:
¿ Qui posa els diners, per fer aquesta festa ?.
¿ A qui pot molestar un vial, i no molestar una carpa, vela, envelat ... ?.
¿ D’ això se’n diu ecologisme ?.
Senyors del grup Rocafort :
Els dubtes que vostès em generen com a suposat grup ecologista, em fan pensar que potser algú altre mou els fils.
¿ Qui mou els fils ?.
I si estic equivocat ... encantat de la vida ...
Resumint :
Aviat tindrem a Sant Julià la famosa desviació, tal i com estava prevista, i al costat mateix, per acabar d’ amanir el paisatge, l’envelat. O potser l’un taparà l’altre i l’ impacte ambiental no serà tant fort.
¿ Continuarà la historia properament, amb el grup d’ amics de la Rabassa ?.
Ja veurem ...
Atentament, (I com sempre, sense insults).
Miquel CALSINA GORDI.
El “ecològic” grup Rocafort de Sant Julià de Lòria, va celebrar una festa popular el passat dia 23 a l’ envelat del Prat Gran. Dita festa era per conscienciar al màxim la població de Sant Julià i aturar el projecte previst del nou vial, conegut també com a desviació.
Fins aquí, tot molt bé.
A dit grup no els agrada el projecte de desviació, a mi tampoc.
Però en canvi consideren convenient celebrar una festa en un envelat que ocupa tot un parc infantil, que causa un impacte ambiental i visual penós, situat al bell mig de la població, just on hi havia una zona d’ esbarjo per la canalla. Una zona que es un niu de porqueria, una mena de “pipican” de dimensions considerables. Tot plegat, crea un entorn de fireta barata al mes pur estil de festa improvisada.
Dit grup “ecologista”, orquestrat des de la Capital (per ADN i APAPMA), pretén aturar un vial al·legant manca de informació, i en canvi no ha fet mai res per demanar la retirada de “l’ ecològic” envelat.
Per cert, el grup dels Verds, potser degut a que no estan presents a la parròquia, mai han aixecat la veu ni contra l’ envelat, ni la desviació, ni Naturlàndia, ni la tala d’ arbres, ni el tobotronc, ni els olis abandonats ... Uns altres “ecologistes”, pel que veig...
Respecte al que diu el grup Rocafort sobre la manca de informació : Només havien de llegir el Bopa de l’any 2.004, nro. 033 26/05/2004 (on hi ha tota la informació al respecte)... , o nomes havien d’assistir a les reunions de poble tant del SI (al 2003), com de l’Alternativa (al 2005), però no van fer cap de les dues coses quan n’ era el moment.
D’altra banda, ¿ d’eon han tret que el tram 3 de la desviació costarà 25 milions d’ euros si encara no esta licitat ?. Els 25 milions eren el total de la construcció de la desviació pressupostada al 2004.
O potser, es degut al IPC, que ara un sol tram ja val el mateix que la totalitat. O potser es que ja s’afegeixen els estudis, controls d’obra, sobrecostos i comissions varies per estudis diversos.
Ara ens munten una festa amb la presència de cantants, grups musicals, actuacions, jocs, animació, xocolatades ...
Sento curiositat per saber:
¿ Qui posa els diners, per fer aquesta festa ?.
¿ A qui pot molestar un vial, i no molestar una carpa, vela, envelat ... ?.
¿ D’ això se’n diu ecologisme ?.
Senyors del grup Rocafort :
Els dubtes que vostès em generen com a suposat grup ecologista, em fan pensar que potser algú altre mou els fils.
¿ Qui mou els fils ?.
I si estic equivocat ... encantat de la vida ...
Resumint :
Aviat tindrem a Sant Julià la famosa desviació, tal i com estava prevista, i al costat mateix, per acabar d’ amanir el paisatge, l’envelat. O potser l’un taparà l’altre i l’ impacte ambiental no serà tant fort.
¿ Continuarà la historia properament, amb el grup d’ amics de la Rabassa ?.
Ja veurem ...
Atentament, (I com sempre, sense insults).
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de setembre 18, 2007
SENTO CURIOSITAT 45
DE LA FESTA DE LA CERVESA A LA VILA MEDIEVAL.
Quant surti publicat aquest escrit ja s’ haurà “consumat” la festa de la cervesa, amb no se quants milers de visitants, i ja s’ hauran “consumit” no se quants litres de cervesa.
Aquest any, sembla que ningú s’ha queixat, es curiós.
I dic només sembla, perquè la premsa, fins al moment, ho ha trobat molt be i no ha comentat les denúncies i queixes dels veïns de la zona.
I dic que es curiós, perquè els errors i els abusos a l’ hora d’ organitzar aquesta festa, han estat els mateixos de sempre, però tothom ha callat.
S’ha repetit l’exclusivitat en la venda de la cervesa i els restauradors aquest any no han obert la boca. Al contrari, ha augmentat el nombre d’expositors del sector de la restauració.
Enguany, s’ha cobrat entrada per accedir a la carpa, com si es tractes d’un espectacle, i ningú s’ha queixat.
S’ha tornat a barrejar una festa de la cervesa amb “farra”, gresca i soroll nocturn.
¿ Que te a veure la cervesa amb una “discomovil” fins a altes hores de la matinada ?.
Això es equiparar la festa de la cervesa, a un grandiós “botelló”, això si, aquest “controlat” pel Molt Honorable.
I contra aquest “gran botelló”, ningú ha mostrat la seva disconformitat.
Com s’ explica aquesta sèrie de contradiccions ?.
Molt senzill, es el mateix que succeeix amb totes les accions que es fan i es desfan en el nostre país. Es la manera d’actuar del Govern liberal, es la manera d’actuar del Comú Lauredià, també liberal:
Quant es fa quelcom en contra de l’opinió d’ algú, d’un col·lectiu, d’un poble, d’un barri ...
Pensen:
“Es igual, pensen : només es queixaran una vegada, la primera, i endemés massa tard i molt poquet ...”.
Després ja podem fer el mateix tantes vegades com creguem convenient, doncs la gent ja ho ha pres com un costum, ho ha assumit com a normal, i ja no passa res.
Es una manera de fer el que et dona la gana, amb molt de “morro”.
Però funciona ..., i si funciona perquè no repetir-ho amb totes les actuacions.
Superat doncs el “impossible” conflicte de la festa de la cervesa, doncs les queixes son nul·les, ara vindrà el torn de la vila medieval.
I aquesta activitat si que no la criticaré pas. Aquest si que es un veritable acte popular, pensat per atraure gent, pensat per a tothom, i efectuat al carrer, amb teatre, atraccions, musica, mercat... mes cultura i menys “farra”, i el que desitgi prendre una “canya”, perquè no ?. També pot fer-ho.
Aquesta es la mena d’activitats que s’han de fer per atraure visitants, per activar el comerç de la parròquia, i no “farres” de cervesa que no aporten cap benefici per a ningú, a banda dels venedors de “birra”.
Espero no obstant que la vila medieval no vagi acompanyada de discomovil i altres espectacles nocturns.
NOTA : La cervesa m’ agrada molt. Que no deixin dormir als veïns no.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Quant surti publicat aquest escrit ja s’ haurà “consumat” la festa de la cervesa, amb no se quants milers de visitants, i ja s’ hauran “consumit” no se quants litres de cervesa.
Aquest any, sembla que ningú s’ha queixat, es curiós.
I dic només sembla, perquè la premsa, fins al moment, ho ha trobat molt be i no ha comentat les denúncies i queixes dels veïns de la zona.
I dic que es curiós, perquè els errors i els abusos a l’ hora d’ organitzar aquesta festa, han estat els mateixos de sempre, però tothom ha callat.
S’ha repetit l’exclusivitat en la venda de la cervesa i els restauradors aquest any no han obert la boca. Al contrari, ha augmentat el nombre d’expositors del sector de la restauració.
Enguany, s’ha cobrat entrada per accedir a la carpa, com si es tractes d’un espectacle, i ningú s’ha queixat.
S’ha tornat a barrejar una festa de la cervesa amb “farra”, gresca i soroll nocturn.
¿ Que te a veure la cervesa amb una “discomovil” fins a altes hores de la matinada ?.
Això es equiparar la festa de la cervesa, a un grandiós “botelló”, això si, aquest “controlat” pel Molt Honorable.
I contra aquest “gran botelló”, ningú ha mostrat la seva disconformitat.
Com s’ explica aquesta sèrie de contradiccions ?.
Molt senzill, es el mateix que succeeix amb totes les accions que es fan i es desfan en el nostre país. Es la manera d’actuar del Govern liberal, es la manera d’actuar del Comú Lauredià, també liberal:
Quant es fa quelcom en contra de l’opinió d’ algú, d’un col·lectiu, d’un poble, d’un barri ...
Pensen:
“Es igual, pensen : només es queixaran una vegada, la primera, i endemés massa tard i molt poquet ...”.
Després ja podem fer el mateix tantes vegades com creguem convenient, doncs la gent ja ho ha pres com un costum, ho ha assumit com a normal, i ja no passa res.
Es una manera de fer el que et dona la gana, amb molt de “morro”.
Però funciona ..., i si funciona perquè no repetir-ho amb totes les actuacions.
Superat doncs el “impossible” conflicte de la festa de la cervesa, doncs les queixes son nul·les, ara vindrà el torn de la vila medieval.
I aquesta activitat si que no la criticaré pas. Aquest si que es un veritable acte popular, pensat per atraure gent, pensat per a tothom, i efectuat al carrer, amb teatre, atraccions, musica, mercat... mes cultura i menys “farra”, i el que desitgi prendre una “canya”, perquè no ?. També pot fer-ho.
Aquesta es la mena d’activitats que s’han de fer per atraure visitants, per activar el comerç de la parròquia, i no “farres” de cervesa que no aporten cap benefici per a ningú, a banda dels venedors de “birra”.
Espero no obstant que la vila medieval no vagi acompanyada de discomovil i altres espectacles nocturns.
NOTA : La cervesa m’ agrada molt. Que no deixin dormir als veïns no.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de setembre 10, 2007
SENTO CURIOSITAT 44
LA DEPENDÈNCIA INDEPENDENT.
L’opinió del diari s’ expressa només als editorials, al menys això es el que diuen totes les publicacions. Imagino que el baròmetre (el puja, baixa o es manté, o el noms propis com l’ anomenen ells), forma també part de l’ editorial d’un diari, ja que no va signat i així ho he d’ entendre.
He de creure doncs que es l’editorial d’un diari del passat dia 2 de Setembre, la que es demana, no sense un cert to de burla, quina es la meva dependència independent. Evidentment, no es tracta del diari que estant llegint, tampoc importa massa de quin diari es tracta.
Senyor editor, si tant l’interessa saber quina es la meva dependència, amb molt de gust li explicaré.
La meva dependència es la de tota la gent d’ una parròquia, la de Sant Julià de Lòria, tant si em va votar en les darreres Generals ( O en les Comunals) com si no va fer-ho, i tant si podia votar com si no podia fer-ho.
La meva dependència es una vila que ha quedat totalment en l’oblit, que ha perdut vida i visitants i que ha guanyat en “farres” i firetes (la propera, molt aviat).
La meva dependència es la gent del meu poble que em saluda, em demana i m’ explica coses. I també la que no em saluda, i també la que ni tant sols em coneix.
La meva dependència es intentar que es facin les inversions amb sentit comú i no amb ”el sentit del Comú”.
Que s’ inverteixi per la parròquia i sobretot, a dins de la parròquia.
La meva dependència es que la relació entre els governants i els que no governen sigui un diàleg, i no el que s’ ha convertit actualment : un “jo faig el que vull i tu t’ aguantes”.
La meva dependència es la d’ intentar fer les coses senzilles que la gent realment necessita, sense favoritismes, sense comprar cap vot, i sense fer fora al que no pensa igual que jo ( o deixar-lo de banda , que de fet es el mateix).
Senyor editor, no cal que li busqui tres peus al gat intentant trobar dependències estranyes, i molt menys en el meu cas. El que importa no es trobar la dependència independent, com vostè diu, sinó entendre el que la independència vol dir:
“No estar sotmès a la autoritat dels altres, segons el diccionari.”
Jo hi afegiria que, en política, un independent esta sotmès però, a la autoritat de tots els residents, habitants, ciutadans ...
Un independent, per mi te doncs encara mes dependència que un militant, afiliat, manat, subordinat, o com el vulguin anomenar. Ja que aquest sempre es pot amagar a l’ombra del seu partit. En canvi un independent sempre ha de donar la cara.
No cal doncs dependre de ningú en especial però si de tothom en general.
Ja per acabar, senyor editor:
Sento curiositat per saber:
Quina es la seva dependència de diari independent ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
L’opinió del diari s’ expressa només als editorials, al menys això es el que diuen totes les publicacions. Imagino que el baròmetre (el puja, baixa o es manté, o el noms propis com l’ anomenen ells), forma també part de l’ editorial d’un diari, ja que no va signat i així ho he d’ entendre.
He de creure doncs que es l’editorial d’un diari del passat dia 2 de Setembre, la que es demana, no sense un cert to de burla, quina es la meva dependència independent. Evidentment, no es tracta del diari que estant llegint, tampoc importa massa de quin diari es tracta.
Senyor editor, si tant l’interessa saber quina es la meva dependència, amb molt de gust li explicaré.
La meva dependència es la de tota la gent d’ una parròquia, la de Sant Julià de Lòria, tant si em va votar en les darreres Generals ( O en les Comunals) com si no va fer-ho, i tant si podia votar com si no podia fer-ho.
La meva dependència es una vila que ha quedat totalment en l’oblit, que ha perdut vida i visitants i que ha guanyat en “farres” i firetes (la propera, molt aviat).
La meva dependència es la gent del meu poble que em saluda, em demana i m’ explica coses. I també la que no em saluda, i també la que ni tant sols em coneix.
La meva dependència es intentar que es facin les inversions amb sentit comú i no amb ”el sentit del Comú”.
Que s’ inverteixi per la parròquia i sobretot, a dins de la parròquia.
La meva dependència es que la relació entre els governants i els que no governen sigui un diàleg, i no el que s’ ha convertit actualment : un “jo faig el que vull i tu t’ aguantes”.
La meva dependència es la d’ intentar fer les coses senzilles que la gent realment necessita, sense favoritismes, sense comprar cap vot, i sense fer fora al que no pensa igual que jo ( o deixar-lo de banda , que de fet es el mateix).
Senyor editor, no cal que li busqui tres peus al gat intentant trobar dependències estranyes, i molt menys en el meu cas. El que importa no es trobar la dependència independent, com vostè diu, sinó entendre el que la independència vol dir:
“No estar sotmès a la autoritat dels altres, segons el diccionari.”
Jo hi afegiria que, en política, un independent esta sotmès però, a la autoritat de tots els residents, habitants, ciutadans ...
Un independent, per mi te doncs encara mes dependència que un militant, afiliat, manat, subordinat, o com el vulguin anomenar. Ja que aquest sempre es pot amagar a l’ombra del seu partit. En canvi un independent sempre ha de donar la cara.
No cal doncs dependre de ningú en especial però si de tothom en general.
Ja per acabar, senyor editor:
Sento curiositat per saber:
Quina es la seva dependència de diari independent ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de setembre 04, 2007
SENTO CURIOSITAT 43
ARA, EL GRUP AMICS DE LA RABASSA.
Diuen que val mes tard que mai, i jo no ho posaré pas en dubte.
Però quan les protestes no es fan al seu degut moment no serveixen de gran cosa.
M’explico:
No fa gaire temps era el torn del grup Rocafort, que sortia a la llum pública per evitar, massa tard, la construcció del nou vial de Sant Julià de Lòria, tal com està prevista.
Jo també m’hi oposo, però des de fa ja 4 anys, i no ha servit de res.
Ens anuncien ara, també massa tard, un nou grup de veïns a Sant Julià de Lòria que s’oposa a la construcció de Naturlàndia, al bosc de la Rabassa, amb tot el que això comporta negativament per al medi ambient.
Jo també m’hi oposo, però des de que es va anunciar a “bombo i platillo” la seva creació.
Un altre col·lectiu de la mateixa parròquia que comença a queixar-se i a manifestar-se, massa tard.
¿ Perquè ningú es posa ferm des de un bon principi ?.
¿ Perquè nomes es al final, quan ja es massa tard que aquests grups, dits ecologistes, es manifesten ?.
Ara volen sortir a la foto, quant ja no poden canviar res.
Els demanaria a totes aquestes persones, dites ecologistes :
¿ A qui varen votar en les passades Generals ?.
¿ A qui varen votar en les passades Comunals ?.
Quan ja nosaltres, des de l’ Alternativa i des de el SI (Socialistes + independents), refusàvem aquests projectes que van contra natura i contra el medi ambient.
A nosaltres, de ben segur que no, perquè no em surten els comptes.
Ho sento molt, però a aquestes alçades, dits grups ecologistes, ja no em convencen i no els donaré mai la meva signatura.
No perquè vulgui el nou vial a Sant Julià tal com el pensen fer, no perquè vulgui el Tobotronc que ja estant fent, no perquè vulgui el parc temàtic, o m’ agradi la matança indiscriminada de coloms, o la contaminació ambiental que produeix el plom dels cartutxos, no perquè estigui d’ acord amb el giny mecànic que travessarà també la muntanya ...
No vull cap d’aquestes bestieses.
Però, recordin, quant jo demanava ajuda a totes aquestes persones, ajuda que podien fàcilment donar amb el seu vot, aquest el varen posar en un altre lloc...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Diuen que val mes tard que mai, i jo no ho posaré pas en dubte.
Però quan les protestes no es fan al seu degut moment no serveixen de gran cosa.
M’explico:
No fa gaire temps era el torn del grup Rocafort, que sortia a la llum pública per evitar, massa tard, la construcció del nou vial de Sant Julià de Lòria, tal com està prevista.
Jo també m’hi oposo, però des de fa ja 4 anys, i no ha servit de res.
Ens anuncien ara, també massa tard, un nou grup de veïns a Sant Julià de Lòria que s’oposa a la construcció de Naturlàndia, al bosc de la Rabassa, amb tot el que això comporta negativament per al medi ambient.
Jo també m’hi oposo, però des de que es va anunciar a “bombo i platillo” la seva creació.
Un altre col·lectiu de la mateixa parròquia que comença a queixar-se i a manifestar-se, massa tard.
¿ Perquè ningú es posa ferm des de un bon principi ?.
¿ Perquè nomes es al final, quan ja es massa tard que aquests grups, dits ecologistes, es manifesten ?.
Ara volen sortir a la foto, quant ja no poden canviar res.
Els demanaria a totes aquestes persones, dites ecologistes :
¿ A qui varen votar en les passades Generals ?.
¿ A qui varen votar en les passades Comunals ?.
Quan ja nosaltres, des de l’ Alternativa i des de el SI (Socialistes + independents), refusàvem aquests projectes que van contra natura i contra el medi ambient.
A nosaltres, de ben segur que no, perquè no em surten els comptes.
Ho sento molt, però a aquestes alçades, dits grups ecologistes, ja no em convencen i no els donaré mai la meva signatura.
No perquè vulgui el nou vial a Sant Julià tal com el pensen fer, no perquè vulgui el Tobotronc que ja estant fent, no perquè vulgui el parc temàtic, o m’ agradi la matança indiscriminada de coloms, o la contaminació ambiental que produeix el plom dels cartutxos, no perquè estigui d’ acord amb el giny mecànic que travessarà també la muntanya ...
No vull cap d’aquestes bestieses.
Però, recordin, quant jo demanava ajuda a totes aquestes persones, ajuda que podien fàcilment donar amb el seu vot, aquest el varen posar en un altre lloc...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’agost 28, 2007
SENTO CURIOSITAT 42
EL TOBOTRONC.
Curiositats del tobogan Lauredià:
- Varen començar les obres abans d’hora ( Juliol per Agost). Perquè tanta pressa ?. Ai no, que es tractava d’un desembrossament.
- Els seu cost ha passat de tres milions d’euros a 3,3 milions (en un tres i no res). Mes “sobrecostos” innecessaris, o no ?. Ai no, es que havien arrodonit el preu.
- BPA, vol invertir al projecte Naturlàndia. Serà que els agrada anar en tobogan cap al cim econòmic del país ?. Ai no, es que es varen instal·lar a Sant Julià, i s’ha de quedar be amb tothom..
I a mi, que em dona un mal flaire, tot això...
S’ acaba la legislatura Comunal i comencen els projectes majestuosos, i no tant sols a Sant Julià ...
A veure qui es el valent que es presenta a les properes eleccions Comunals i afronta el deute de les “mal-inverssions” realitzades...
Però, ull, TOTS PLEGATS...
Em demano:
Quin interès ocult hi ha en fer a corre-cuita un tobogan ?.
Aquest giny mecànic ha d’atraure milers de turistes ?.
Canviem el xip,
Jo soc un resident espanyol que decideix pujar a Andorra a passar el dia...
He visitat ja, com gairebé tothom, Port Aventura...
Que m’importa a mi un tobogan a Andorra ?.
O bé,
No he visitat mai Port Aventura, com gairebé ningú ...
Que m’importa a mi un tobogan a Andorra ?.
Canviem un altre cop de xip,
De cara a les properes Comunals, la feina ben feta es haver construït un tobogan ?.
Des de el Comú Lauredià asseguren que tenen un pre-estudi mediambiental, pagat amb diners dels residents ?. Medi ambient, al mes de Juliol, va dir que “nanai”. Ara de cop en plenes vacances estiuenques del mes d’Agost, asseguren que si el tenen i ja el comencen a fer la instal·lació del tobogan.
No serà que ja el tenien comprat, el Tobotronc ?.
I es que a mi, aquests viatges al Tirol, em deixen el cos amb un malestar...
He decidit doncs, comprar-me el meu tobogan particular, que anomenaré “Tobomeu”, i que instal·laré a l’entrada de casa meva...
Com que es de lloguer i es troba en una zona de “pas Comunal”, no demanaré permís a ningú, talaré els arbres del jardí del propietari de la casa on visc, que tampoc es queixarà, i faré pagar 20 euros a tots els turistes, que vindran a milers perquè facin una baixadeta pel Tobomeu, que els durà directes a comprar tabac, “guisqui”, sucre i altres coses al supermercat mes proper a la frontera...
Conclusions de tot això:
No valdria mes la pena pensar en altres atractius turístics, o no turístics..., però sens dubte molt mes necessaris per la parròquia ?.
En fi ...
Es el què hi ha, i aquest país, i sobretot aquesta parròquia, es veu que no la canviaré pas jo.
Atentament,
Miquel Calsina Gordi.
Curiositats del tobogan Lauredià:
- Varen començar les obres abans d’hora ( Juliol per Agost). Perquè tanta pressa ?. Ai no, que es tractava d’un desembrossament.
- Els seu cost ha passat de tres milions d’euros a 3,3 milions (en un tres i no res). Mes “sobrecostos” innecessaris, o no ?. Ai no, es que havien arrodonit el preu.
- BPA, vol invertir al projecte Naturlàndia. Serà que els agrada anar en tobogan cap al cim econòmic del país ?. Ai no, es que es varen instal·lar a Sant Julià, i s’ha de quedar be amb tothom..
I a mi, que em dona un mal flaire, tot això...
S’ acaba la legislatura Comunal i comencen els projectes majestuosos, i no tant sols a Sant Julià ...
A veure qui es el valent que es presenta a les properes eleccions Comunals i afronta el deute de les “mal-inverssions” realitzades...
Però, ull, TOTS PLEGATS...
Em demano:
Quin interès ocult hi ha en fer a corre-cuita un tobogan ?.
Aquest giny mecànic ha d’atraure milers de turistes ?.
Canviem el xip,
Jo soc un resident espanyol que decideix pujar a Andorra a passar el dia...
He visitat ja, com gairebé tothom, Port Aventura...
Que m’importa a mi un tobogan a Andorra ?.
O bé,
No he visitat mai Port Aventura, com gairebé ningú ...
Que m’importa a mi un tobogan a Andorra ?.
Canviem un altre cop de xip,
De cara a les properes Comunals, la feina ben feta es haver construït un tobogan ?.
Des de el Comú Lauredià asseguren que tenen un pre-estudi mediambiental, pagat amb diners dels residents ?. Medi ambient, al mes de Juliol, va dir que “nanai”. Ara de cop en plenes vacances estiuenques del mes d’Agost, asseguren que si el tenen i ja el comencen a fer la instal·lació del tobogan.
No serà que ja el tenien comprat, el Tobotronc ?.
I es que a mi, aquests viatges al Tirol, em deixen el cos amb un malestar...
He decidit doncs, comprar-me el meu tobogan particular, que anomenaré “Tobomeu”, i que instal·laré a l’entrada de casa meva...
Com que es de lloguer i es troba en una zona de “pas Comunal”, no demanaré permís a ningú, talaré els arbres del jardí del propietari de la casa on visc, que tampoc es queixarà, i faré pagar 20 euros a tots els turistes, que vindran a milers perquè facin una baixadeta pel Tobomeu, que els durà directes a comprar tabac, “guisqui”, sucre i altres coses al supermercat mes proper a la frontera...
Conclusions de tot això:
No valdria mes la pena pensar en altres atractius turístics, o no turístics..., però sens dubte molt mes necessaris per la parròquia ?.
En fi ...
Es el què hi ha, i aquest país, i sobretot aquesta parròquia, es veu que no la canviaré pas jo.
Atentament,
Miquel Calsina Gordi.
dilluns, d’agost 20, 2007
SENTO CURIOSITAT 41
VISCA LA TRANSPARÈNCIA.
Declaració extreta d’una publicació Nacional, fa poc temps :
“El cap de Govern, té la intenció d’ aplicar una fiscalitat directa a les empreses de nova creació”.
!!! Si senyor !!!, d’ això se’n diu claredat i transparència ...
Article 6 de la Constitució del Principat d’ Andorra:
1. Totes les persones són iguals davant la llei.
No creuen que fer pagar a uns si i a altres no, ¿es un equivalent a fer discriminació ?.
A mi al menys, així m’ ho sembla.
No anem be, Sr. Pintat...
Si d’entrada ja ens saltem a la “torera” la nostra pròpia Constitució, cosa que no em be de nou ... ¿Quina claredat, confiança, transparència... estem demostrant tenir ?. ¿Que vol dir que les noves empreses han de pagar un impost directe i les velles no?.
El nostre cap de Govern ens deixa una altra perla mes endavant, en la mateixa entrevista:
“ Les noves empreses són les que demanen claredat. A les velles se les ha de deixar fer, no molesten a ningú”.
!!! Si senyor !!!, un altre cop, d’això se’n diu amagar el cap sota l’ ala ...
¿ Hi ha tanta claredat en les empreses ja establertes al país que no cal fer res ?. O be vol dir : ¿Que la merda, val mes no remenar-la”.
Sr. Pintat, la fiscalitat no funciona així, sinó d’aquesta altra manera.
Article 37 de la mateixa Constitució, la nostra:
- Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica ...
Curiosament torna a aparèixer la paraula “totes”...
Sr. Pintat, ¿perquè no fem una Constitució nova?, a la mida del Govern i del PLA, aleshores estarem dins de la llei i farem el que ens convingui quan ens convingui.
Mentrestant potser que hauríem d’ acatar i complir la nostra Constitució, la que varem votar. Seríem clars, transparents i oferiríem confiança a les empreses foranies per instal·lar-se al país, o aportar-hi diners. I oferiríem confiança a la mateixa gent del nostre país, que em sembla que l’ ha perduda tota.
Sincerament, jo crec que les coses funcionen així.
Ja se que vostès, els del PLA, duien aquest impost directe “a les societats” de nova creació en el seu programa electoral, però això no vol dir que aquest fos del tot constitucional. I a mes parlaven de “societats amb capital estranger fins al 100%, i de sectors no presents al país”. Paraula “societats”, que ara canvien per “empreses”.
Ara que també pot ser que jo no sàpiga llegir programes electorals, o els diaris, o no entengui les lleis, o no comprengui la mateixa Constitució...
O també potser, que nomes escrigui per fer la punyeta a tots, siguin del partit que siguin (això es al menys, el que diuen molts).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Declaració extreta d’una publicació Nacional, fa poc temps :
“El cap de Govern, té la intenció d’ aplicar una fiscalitat directa a les empreses de nova creació”.
!!! Si senyor !!!, d’ això se’n diu claredat i transparència ...
Article 6 de la Constitució del Principat d’ Andorra:
1. Totes les persones són iguals davant la llei.
No creuen que fer pagar a uns si i a altres no, ¿es un equivalent a fer discriminació ?.
A mi al menys, així m’ ho sembla.
No anem be, Sr. Pintat...
Si d’entrada ja ens saltem a la “torera” la nostra pròpia Constitució, cosa que no em be de nou ... ¿Quina claredat, confiança, transparència... estem demostrant tenir ?. ¿Que vol dir que les noves empreses han de pagar un impost directe i les velles no?.
El nostre cap de Govern ens deixa una altra perla mes endavant, en la mateixa entrevista:
“ Les noves empreses són les que demanen claredat. A les velles se les ha de deixar fer, no molesten a ningú”.
!!! Si senyor !!!, un altre cop, d’això se’n diu amagar el cap sota l’ ala ...
¿ Hi ha tanta claredat en les empreses ja establertes al país que no cal fer res ?. O be vol dir : ¿Que la merda, val mes no remenar-la”.
Sr. Pintat, la fiscalitat no funciona així, sinó d’aquesta altra manera.
Article 37 de la mateixa Constitució, la nostra:
- Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica ...
Curiosament torna a aparèixer la paraula “totes”...
Sr. Pintat, ¿perquè no fem una Constitució nova?, a la mida del Govern i del PLA, aleshores estarem dins de la llei i farem el que ens convingui quan ens convingui.
Mentrestant potser que hauríem d’ acatar i complir la nostra Constitució, la que varem votar. Seríem clars, transparents i oferiríem confiança a les empreses foranies per instal·lar-se al país, o aportar-hi diners. I oferiríem confiança a la mateixa gent del nostre país, que em sembla que l’ ha perduda tota.
Sincerament, jo crec que les coses funcionen així.
Ja se que vostès, els del PLA, duien aquest impost directe “a les societats” de nova creació en el seu programa electoral, però això no vol dir que aquest fos del tot constitucional. I a mes parlaven de “societats amb capital estranger fins al 100%, i de sectors no presents al país”. Paraula “societats”, que ara canvien per “empreses”.
Ara que també pot ser que jo no sàpiga llegir programes electorals, o els diaris, o no entengui les lleis, o no comprengui la mateixa Constitució...
O també potser, que nomes escrigui per fer la punyeta a tots, siguin del partit que siguin (això es al menys, el que diuen molts).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’agost 14, 2007
SENTO CURIOSITAT 40
COM ES PODEN FER TANT MALAMENT LES COSES.
Evidentment, quan no se’n sap, no se’n sap, no hi ha volta de full, a cadascú la seva feina.
Aquells que no son polítics, que no entenen de política ... poden dedicar-se a fer política, ¿ PERQUE NO ?, però només en un tercer o quart pla, mai al capdavant.
Les declaracions, els comunicats de premsa ..., els ha de fer una persona amb seny, una persona que entengui de política, una persona que sàpiga parlar i mesurar les seves paraules.
Quan el que ho fa no en sap, només pot parlar a títol personal. Com ho faig per exemple jo mateix. No soc polític, aleshores tots els escrits i comentaris sempre son a títol personal, mai d’un grup.
Un coordinador de comitè no pot mai avançar els seus comentaris a la resta de membres del comitè, per aquest motiu jo no vull mai ser coordinador.
Quant es parla massa, o es corre massa a parlar, sense pensar o sense saber el que es diu, es corre el risc d’ anar perdent vots, d’ anar perdent electors, d’anar creant enemics... Si es fa a títol personal, les conseqüències nomes son personals... Però quant es representa un grup, un comitè local, els vots els perden tots, els vots els perd el partit, i amb ells segurament es perden unes eleccions.
D’això se’n diu : Fer malament les coses.
No es pot parlar d’ incongruència, i criticar un Comú i uns comerciants, per permetre una activitat esportiva, quant aquesta activitat esta contemplada en una llei, i a mes el teu propi partit la va aprovar aquesta llei.
No es pots menystenir mai el comerç o la hoteleria d’una parròquia, dient que no tenen qualitat. Encara que així fos, que no es el cas.
¿ Quina qualitat pot tenir un coordinador que fa aquest comentari ?.
CAP NI MICA.
Accepto la crítica al tir al colom, es una salvatjada i a mi tampoc m’ agrada. Però no puc acceptar de cap de les maneres la critica a la qualitat del comerç i dels hotels de Sant Julià.
Però tampoc es massa d’estranyar aquest insult i aquesta “mofa”, venint d’eon ve.
Quant s’ha volgut fer fora una persona d’un grup per dir la seva opinió, sempre a títol personal, i no s’ ha aconseguit fer-la fora, com es lògic i normal. I després es fa el mateix que aquesta persona, però a títol col·lectiu, aleshores s’hauria de presentar la dimissió i marxar cap a casa, i deixar treballar a la gent que sap fer-ho. I si no es fa així, aleshores hauria de ser el mateix partit el que prengués decisions.
En definitiva les coses es poden fer tant malament perquè no se’n sap.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Evidentment, quan no se’n sap, no se’n sap, no hi ha volta de full, a cadascú la seva feina.
Aquells que no son polítics, que no entenen de política ... poden dedicar-se a fer política, ¿ PERQUE NO ?, però només en un tercer o quart pla, mai al capdavant.
Les declaracions, els comunicats de premsa ..., els ha de fer una persona amb seny, una persona que entengui de política, una persona que sàpiga parlar i mesurar les seves paraules.
Quan el que ho fa no en sap, només pot parlar a títol personal. Com ho faig per exemple jo mateix. No soc polític, aleshores tots els escrits i comentaris sempre son a títol personal, mai d’un grup.
Un coordinador de comitè no pot mai avançar els seus comentaris a la resta de membres del comitè, per aquest motiu jo no vull mai ser coordinador.
Quant es parla massa, o es corre massa a parlar, sense pensar o sense saber el que es diu, es corre el risc d’ anar perdent vots, d’ anar perdent electors, d’anar creant enemics... Si es fa a títol personal, les conseqüències nomes son personals... Però quant es representa un grup, un comitè local, els vots els perden tots, els vots els perd el partit, i amb ells segurament es perden unes eleccions.
D’això se’n diu : Fer malament les coses.
No es pot parlar d’ incongruència, i criticar un Comú i uns comerciants, per permetre una activitat esportiva, quant aquesta activitat esta contemplada en una llei, i a mes el teu propi partit la va aprovar aquesta llei.
No es pots menystenir mai el comerç o la hoteleria d’una parròquia, dient que no tenen qualitat. Encara que així fos, que no es el cas.
¿ Quina qualitat pot tenir un coordinador que fa aquest comentari ?.
CAP NI MICA.
Accepto la crítica al tir al colom, es una salvatjada i a mi tampoc m’ agrada. Però no puc acceptar de cap de les maneres la critica a la qualitat del comerç i dels hotels de Sant Julià.
Però tampoc es massa d’estranyar aquest insult i aquesta “mofa”, venint d’eon ve.
Quant s’ha volgut fer fora una persona d’un grup per dir la seva opinió, sempre a títol personal, i no s’ ha aconseguit fer-la fora, com es lògic i normal. I després es fa el mateix que aquesta persona, però a títol col·lectiu, aleshores s’hauria de presentar la dimissió i marxar cap a casa, i deixar treballar a la gent que sap fer-ho. I si no es fa així, aleshores hauria de ser el mateix partit el que prengués decisions.
En definitiva les coses es poden fer tant malament perquè no se’n sap.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, d’agost 07, 2007
SENTO CURIOSITAT 39
LA FESTA MAJOR.
Com cada any la Festa Major de Sant Julià de Lòria, ha portat molta gent a la nostra parròquia. Segurament haurà estat com sempre (encara en queda alguna per celebrar), la mes multitudinària, la mes apreciada i perquè no dir-ho, la millor de totes en l’apartat d’ assistència.
Però, personalment penso que es tracta d’una festa que dona molts mals de cap. I no estic d’acord en el “tot si val per al be de la festa” i en el “que hi farem..., es festa major...”.
Comporta excessius problemes circulatoris, les dificultats d ’aparcament i els problemes que ocasiona l’aparcament indiscriminat ocasionen un caos impressionant. El soroll es desorbitat, tant de les atraccions com de la musica i fins a hores massa intempestives. I no podem donar abast a tant excés de personal en un espai tant reduït (no hi cabem).
Ja fa molt de temps que als joves i als menys joves els encanta la festa de Sant Julià i acudeixen massivament els quatre o cinc dies de la seva durada.
¿Que te la nostra Festa Major que no tinguin les altres ?.
¿ Espectacles ?. No ho crec, son similars a les demes.
¿ Ball ?. Tampoc, es com en totes les altres.
¿ Jocs ?. També en tenen totes les festes.
¿ Focs artificials ?. (Es el que mes m’agrada, llàstima que siguin tant cars). Les demes també en tenen, amb mes o menys pressupost.
¿ Bars ?. Potser a Sant Julià en tenim uns quants mes que a la resta del país, però no crec que sigui aquesta la diferència. I no em sembla gaire correcte que en permetin la instal·lació de forans.
Resumint : Pràcticament, totes les festes majors son iguals.
En definitiva, la de Sant Julià no te res de especial que la faci diferent de les demes. Tant sols que ve molta gent, i els residents de la parròquia que en tot l’any pràcticament no els veus el pel, no se la perden.
En contrapartida:
¿ Perquè la resta de l’any no ve ningú a Sant Julià ?.
Doncs perquè no els oferim cap atractiu per baixar-hi. I dic baixar, perquè ja no hi conto amb els turistes, sinó amb la gent del país i els propis residents.
I es clar, el que no podem fer es muntar una festa que duri tot l’any.
La solució potser seria, que tots els comerços i botigues de la vila, es trobessin oberts, en funcionament. Que els bars i restaurants no tanquessin els caps de setmana. Fer la parròquia mes atractiva. I sobretot, que l’accés i l’aparcament fossin correctes: amb dos bons aparcaments exteriors, una via exterior directa i ben feta, i fins i tot podríem fer peatonal tota la vila. No caldrien ni fires ni festes...
Però hauríem de començar els mateixos residents de la parròquia a canviar els nostres hàbits i sortir una mica mes al carrer, a passejar per exemple i a donar vida a la població. I tot l’any, no tant sols per la festa, forçant així als comerciants, botiguers, restauradors ... a treballar els caps de setmana i a reobrir els comerços tancats. Hauríem de recordar tots que Sant Julià, tot i sent una parròquia per dormir, també existeix de dia.
I tornant a la festa:
Demano discretament, i sense ànim de criticar :
No seria possible fer uns horaris mes “normals”, començar els espectacles mes aviat i acabar-los també mes aviat, deixant descansar una mica als residents. De veritat es necessari passar tota la nit sense dormir.
No seria possible fer els concerts en un lloc mes allunyat del centre, on no es molestes tant, on no s’hagués de bloquejar completament el país i paralitzar totalment la circulació, col·lapsant l’única via que tenim tant de sortida com d’entrada pel sud.
No seria possible baixar els decibels de totes les atraccions, deixant de destrossar els timpans de la gent.
...
¿ Ja no vindria ningú a la Festa Major de Sant Julià ?.
...
No ho crec.
...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
Com cada any la Festa Major de Sant Julià de Lòria, ha portat molta gent a la nostra parròquia. Segurament haurà estat com sempre (encara en queda alguna per celebrar), la mes multitudinària, la mes apreciada i perquè no dir-ho, la millor de totes en l’apartat d’ assistència.
Però, personalment penso que es tracta d’una festa que dona molts mals de cap. I no estic d’acord en el “tot si val per al be de la festa” i en el “que hi farem..., es festa major...”.
Comporta excessius problemes circulatoris, les dificultats d ’aparcament i els problemes que ocasiona l’aparcament indiscriminat ocasionen un caos impressionant. El soroll es desorbitat, tant de les atraccions com de la musica i fins a hores massa intempestives. I no podem donar abast a tant excés de personal en un espai tant reduït (no hi cabem).
Ja fa molt de temps que als joves i als menys joves els encanta la festa de Sant Julià i acudeixen massivament els quatre o cinc dies de la seva durada.
¿Que te la nostra Festa Major que no tinguin les altres ?.
¿ Espectacles ?. No ho crec, son similars a les demes.
¿ Ball ?. Tampoc, es com en totes les altres.
¿ Jocs ?. També en tenen totes les festes.
¿ Focs artificials ?. (Es el que mes m’agrada, llàstima que siguin tant cars). Les demes també en tenen, amb mes o menys pressupost.
¿ Bars ?. Potser a Sant Julià en tenim uns quants mes que a la resta del país, però no crec que sigui aquesta la diferència. I no em sembla gaire correcte que en permetin la instal·lació de forans.
Resumint : Pràcticament, totes les festes majors son iguals.
En definitiva, la de Sant Julià no te res de especial que la faci diferent de les demes. Tant sols que ve molta gent, i els residents de la parròquia que en tot l’any pràcticament no els veus el pel, no se la perden.
En contrapartida:
¿ Perquè la resta de l’any no ve ningú a Sant Julià ?.
Doncs perquè no els oferim cap atractiu per baixar-hi. I dic baixar, perquè ja no hi conto amb els turistes, sinó amb la gent del país i els propis residents.
I es clar, el que no podem fer es muntar una festa que duri tot l’any.
La solució potser seria, que tots els comerços i botigues de la vila, es trobessin oberts, en funcionament. Que els bars i restaurants no tanquessin els caps de setmana. Fer la parròquia mes atractiva. I sobretot, que l’accés i l’aparcament fossin correctes: amb dos bons aparcaments exteriors, una via exterior directa i ben feta, i fins i tot podríem fer peatonal tota la vila. No caldrien ni fires ni festes...
Però hauríem de començar els mateixos residents de la parròquia a canviar els nostres hàbits i sortir una mica mes al carrer, a passejar per exemple i a donar vida a la població. I tot l’any, no tant sols per la festa, forçant així als comerciants, botiguers, restauradors ... a treballar els caps de setmana i a reobrir els comerços tancats. Hauríem de recordar tots que Sant Julià, tot i sent una parròquia per dormir, també existeix de dia.
I tornant a la festa:
Demano discretament, i sense ànim de criticar :
No seria possible fer uns horaris mes “normals”, començar els espectacles mes aviat i acabar-los també mes aviat, deixant descansar una mica als residents. De veritat es necessari passar tota la nit sense dormir.
No seria possible fer els concerts en un lloc mes allunyat del centre, on no es molestes tant, on no s’hagués de bloquejar completament el país i paralitzar totalment la circulació, col·lapsant l’única via que tenim tant de sortida com d’entrada pel sud.
No seria possible baixar els decibels de totes les atraccions, deixant de destrossar els timpans de la gent.
...
¿ Ja no vindria ningú a la Festa Major de Sant Julià ?.
...
No ho crec.
...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de juliol 30, 2007
SENTO CURIOSITAT 38
UN ALTRE PAÍS IMAGINARI.
Es tracta d’un país que disposa de sindicats, com molts altres països, però només integrats per funcionaris ... ¿ Perquè serà ?.
Tots els altres treballadors, estant molt contents amb la seva feina i no es queixen mai, fan hores extraordinàries sense cobrar-les, treballen Dissabtes i Diumenges i a l’estiu no descansen ni un sol dia a la setmana... “Si el que jo vull es treballar”, diuen.
Els que viuen mes tranquils son els propietaris dels bars, sempre tenen feina ... ¿ Un lloc per oblidar les penes ?.
De tant en tant, surt alguna persona que dona la seva opinió en algun mitjà de comunicació ... ¿ Què s’ha cregut, aquest ?, al carrer ...
Disposa d’un sistema impositiu molt “suau”, que paga, “¿ tothom ?”, i que permet fer carreteres. Es anomenat : el 4 %.
L’ agricultura i la ramaderia estant subvencionades pel Govern, i fins i tot publiquen la llista de “beneficiats” al butlletí oficial. Perquè tot el poble ha de saber en tot moment de qui depèn, i a qui paga.
La decoració oficial del país, son rotondes amb escultures, per demostrar que es tracta d’un país civilitzat i modern. ¿ On s’ha vist un país sense rotondes ?.
El transport públic no l’ utilitza gairebé ningú, encara que fins i tot existeix per anar a la muntanya. L’ explicació, es que costa mes car que el “transport” privat (vehicle particular), però quan baixi el preu del carburant, reduiran les tarifes.
Els polítics no son tots, ni de bon tros, professionals de la seva feina ..., que consisteix en sortir cada dia a la “tele” i als diaris, encara que no tinguin res a dir. Si es fa una roda de premsa cada setmana ... i no hi ha res a dir ... doncs, es fa igual.
L’ esport Nacional s’anomena “escàndol”. Consisteix en muntar cada setmana un tema d’ interès popular que mantingui ocupat al personal. L’únic problema es que s’ha de renovar constantment. Però per això s’ha contractat un bon equip de guionistes, dits “assessors”, que es guanyen el seu salari. No son del “Terrat”, però son molt bons.
No disposa de cap treballador il·legal. Al no tenir mar, les “pateres” ho tenen complicat per accedir-hi. Les persones que no disposen de “papers”, s’anomenen turistes. I a més, es veu que son els que donen vida al país en qüestió.
No existeixen empreses “fantasma”, ni negocis “estranys”. Tot es molt clar, i s’anomena empresa innovadora. Per exemple, negociar amb el sucre, sense produir-ne. ¿ Es o no es innovador ?.
En aquest país, es volen protegir les empreses nàutiques, portuàries, marítimes, navieres ... Perfecte ..., sols que no te MAR.
Es un país que no disposa de massa diners per crear infraestructures o fer grans instal·lacions, però en canvi si disposa dels diners suficients per encomanar estudis.
............ ETC, ETC, ETC ...............
Un altre dia continuo parlant del país imaginari ( I CURIÓS ) ... Si els sembla bé i no molesta a ningú. I si molesta, també.
Gràcies per llegir-me ( a qui ho faci, es clar ).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Es tracta d’un país que disposa de sindicats, com molts altres països, però només integrats per funcionaris ... ¿ Perquè serà ?.
Tots els altres treballadors, estant molt contents amb la seva feina i no es queixen mai, fan hores extraordinàries sense cobrar-les, treballen Dissabtes i Diumenges i a l’estiu no descansen ni un sol dia a la setmana... “Si el que jo vull es treballar”, diuen.
Els que viuen mes tranquils son els propietaris dels bars, sempre tenen feina ... ¿ Un lloc per oblidar les penes ?.
De tant en tant, surt alguna persona que dona la seva opinió en algun mitjà de comunicació ... ¿ Què s’ha cregut, aquest ?, al carrer ...
Disposa d’un sistema impositiu molt “suau”, que paga, “¿ tothom ?”, i que permet fer carreteres. Es anomenat : el 4 %.
L’ agricultura i la ramaderia estant subvencionades pel Govern, i fins i tot publiquen la llista de “beneficiats” al butlletí oficial. Perquè tot el poble ha de saber en tot moment de qui depèn, i a qui paga.
La decoració oficial del país, son rotondes amb escultures, per demostrar que es tracta d’un país civilitzat i modern. ¿ On s’ha vist un país sense rotondes ?.
El transport públic no l’ utilitza gairebé ningú, encara que fins i tot existeix per anar a la muntanya. L’ explicació, es que costa mes car que el “transport” privat (vehicle particular), però quan baixi el preu del carburant, reduiran les tarifes.
Els polítics no son tots, ni de bon tros, professionals de la seva feina ..., que consisteix en sortir cada dia a la “tele” i als diaris, encara que no tinguin res a dir. Si es fa una roda de premsa cada setmana ... i no hi ha res a dir ... doncs, es fa igual.
L’ esport Nacional s’anomena “escàndol”. Consisteix en muntar cada setmana un tema d’ interès popular que mantingui ocupat al personal. L’únic problema es que s’ha de renovar constantment. Però per això s’ha contractat un bon equip de guionistes, dits “assessors”, que es guanyen el seu salari. No son del “Terrat”, però son molt bons.
No disposa de cap treballador il·legal. Al no tenir mar, les “pateres” ho tenen complicat per accedir-hi. Les persones que no disposen de “papers”, s’anomenen turistes. I a més, es veu que son els que donen vida al país en qüestió.
No existeixen empreses “fantasma”, ni negocis “estranys”. Tot es molt clar, i s’anomena empresa innovadora. Per exemple, negociar amb el sucre, sense produir-ne. ¿ Es o no es innovador ?.
En aquest país, es volen protegir les empreses nàutiques, portuàries, marítimes, navieres ... Perfecte ..., sols que no te MAR.
Es un país que no disposa de massa diners per crear infraestructures o fer grans instal·lacions, però en canvi si disposa dels diners suficients per encomanar estudis.
............ ETC, ETC, ETC ...............
Un altre dia continuo parlant del país imaginari ( I CURIÓS ) ... Si els sembla bé i no molesta a ningú. I si molesta, també.
Gràcies per llegir-me ( a qui ho faci, es clar ).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de juliol 23, 2007
SENTO CURIOSITAT 37
PARCS INFANTILS.
Continuant amb la lectura del manual Lauredià, sobre les promeses incomplertes pels seus mandataris, trobem:
“Dotarem la parròquia de nous parcs infantils i renovarem els existents”.
Extret de l’ apartat Política Social del programa electoral de UL-PLA, en les comunals del 2003.
En primer lloc, constato el desconeixement Comunal absolut de l’adjectiu : “plural”; que, segons el diccionari de la llengua Catalana vol dir: “es refereix a mes d’un”...
Nous parcs, es un plural. Un sol parc es un singular. Un sol parc infantil al prat del Senzill es per tant un singular. I si a més, barregem les paraules amb les matemàtiques i eliminem els parcs infantils ja existents, tot plegat es pot transformar en un adjectiu “negatiu”.
En segon lloc, constato també el desconeixement Comunal del verb renovar. Segons el mateix diccionari vol dir: fer de nou.
Teníem un parc infantil prop de l’església, que ja no existeix. Teníem també un terreny per practicar esport, que tampoc existeix, al seu lloc hi ha una carpa. El verb que mes s’aproxima a aquestes definicions es : suprimir, que segons el referit diccionari vol dir: fer desaparèixer.
En tercer lloc, felicito al Comú Lauredià per les modificacions efectuades al parc infantil de Nagol, amb la instal·lació d’ uns sanitaris. Als que es pot accedir fàcilment, espantant les mosques. Llàstima que aquest parc es troba gairebé a dos quilometres de la població. A peu es fa una mica complicat que la nostra “canalla” hi pugui anar a jugar, pel que s’ha convertit en un lloc ideal d’ acampada. Aquí potser els haguessin donat permís al Grup Rocafort per realitzar-la.
Això si, mes allunyat encara, a Naturlàndia, esta previst un parc infantil amb els darrers avenços en instal·lacions d’aquesta índole, amb totes les mesures de seguretat possibles i amb un accés directe gràcies a un giny mecànic que ens hi durà directes des de la nova desviació de Sant Julià de Lòria, tot just abans d’entrar al primer túnel.
Aquest darrer paràgraf, serà el que acapararà l’atenció en l’ apartat Política Social del proper programa electoral de UL-PLA, sembla que darrerament no tinguin res mes en els seus pensaments, paraules i obres.
Ja ho podran comprovar si mes no, al mes de Desembre.
Ens explicaran les meravelles del parc temàtic, els projectes a dalt de la muntanya, però no ens diran que en quatre anys no han complert el seu programa. I pretendran que ara els creguem.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Continuant amb la lectura del manual Lauredià, sobre les promeses incomplertes pels seus mandataris, trobem:
“Dotarem la parròquia de nous parcs infantils i renovarem els existents”.
Extret de l’ apartat Política Social del programa electoral de UL-PLA, en les comunals del 2003.
En primer lloc, constato el desconeixement Comunal absolut de l’adjectiu : “plural”; que, segons el diccionari de la llengua Catalana vol dir: “es refereix a mes d’un”...
Nous parcs, es un plural. Un sol parc es un singular. Un sol parc infantil al prat del Senzill es per tant un singular. I si a més, barregem les paraules amb les matemàtiques i eliminem els parcs infantils ja existents, tot plegat es pot transformar en un adjectiu “negatiu”.
En segon lloc, constato també el desconeixement Comunal del verb renovar. Segons el mateix diccionari vol dir: fer de nou.
Teníem un parc infantil prop de l’església, que ja no existeix. Teníem també un terreny per practicar esport, que tampoc existeix, al seu lloc hi ha una carpa. El verb que mes s’aproxima a aquestes definicions es : suprimir, que segons el referit diccionari vol dir: fer desaparèixer.
En tercer lloc, felicito al Comú Lauredià per les modificacions efectuades al parc infantil de Nagol, amb la instal·lació d’ uns sanitaris. Als que es pot accedir fàcilment, espantant les mosques. Llàstima que aquest parc es troba gairebé a dos quilometres de la població. A peu es fa una mica complicat que la nostra “canalla” hi pugui anar a jugar, pel que s’ha convertit en un lloc ideal d’ acampada. Aquí potser els haguessin donat permís al Grup Rocafort per realitzar-la.
Això si, mes allunyat encara, a Naturlàndia, esta previst un parc infantil amb els darrers avenços en instal·lacions d’aquesta índole, amb totes les mesures de seguretat possibles i amb un accés directe gràcies a un giny mecànic que ens hi durà directes des de la nova desviació de Sant Julià de Lòria, tot just abans d’entrar al primer túnel.
Aquest darrer paràgraf, serà el que acapararà l’atenció en l’ apartat Política Social del proper programa electoral de UL-PLA, sembla que darrerament no tinguin res mes en els seus pensaments, paraules i obres.
Ja ho podran comprovar si mes no, al mes de Desembre.
Ens explicaran les meravelles del parc temàtic, els projectes a dalt de la muntanya, però no ens diran que en quatre anys no han complert el seu programa. I pretendran que ara els creguem.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de juliol 22, 2007
SENTO CURIOSITAT 36
PACTES ELECTORALS.
Encara falten uns quants mesos per la data de les eleccions comunals, però el neguit ja es palpable en l’ambient, i els noms dels possibles candidats (i els impossibles...) ja van corrent de boca en boca, de full en full, i de rumor en rumor.
Ull... que a vegades es treuen noms per cremar ...
Es un joc divertit: posar noms sobre la taula, treure’n uns altres, i veure com respon la gent. Trobem tot tipus de comentaris.
Comentaris al carrer, als diaris, a les tertúlies i als blocs d’opinió d’ internet. En el darrer dels casos, a vegades encara resulta mes divertit. Aquí es disparen els comentaris, els rumors... I no sempre van mal encaminats.
Es parla també mes que mai, de llistes independents. I en molts dels casos, en parla gent que milita encara en partits polítics. Primer de tot potser haurien de plegar i ser independents, aquest es l’ordre normal. I en aquest cas l’odre dels factors pot alterar el producte.
Però mes que res, es parla de pactes electorals, i això es lo mes divertit de tot. Ja veurem com acabaran tots aquests pactes, si es que se’n acaba fent algun.
La majoria dels pactes son estranys, contra-natura, contra-partit, contra-idees o contra-líders dels mateixos partits, o contra-ordres dels mateixos partits.
Però, ¿ i perquè no?.
Pactes mes rars hem vist en altres països. La qüestió es guanyar les eleccions i formar part del Comú. Agafar una cadireta, com a mínim per a quatre anys.
A banda de tot, unes Comunals no tenen res a veure amb unes Generals, i no per aquests pactes es canviarà el país.
No obstant això, no deixa d’estranyar veure possibles pactes com per exemple: el dels Verds amb el Pla. Teòricament haurien de ser completament antagònics. Doncs no, al final resulten molt afins. Es curiós, però veritat.
No deixa d’estranyar tampoc, la capacitat de transformació de Cda + Segle 21, que, a un lloc poden pactar amb el Ps, i en un altre lloc poden pactar amb el Pla, o no presentar cap candidatura.
Curiós, però veritat. Curioses també les converses entre RD i CDA...
¿ Que vol dir tot plegat ?.
Doncs senzillament, que en unes eleccions comunals, el que compta no son els partits polítics sinó les persones, i el que es va a manar es a un Comú i no a un país. Els interessos son molt diferents i les ganes també son molt diferents.
Per molts pactes que es pugin fer a nivell nacional, a nivell de grups, a nivell de partits... Unes eleccions Comunals son una altra història, hi ha una actitud diferent... També del costat dels electors.
Jo crec que el mes de Desembre d’ enguany, amb pactes o sense, ho podem passar força be.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Encara falten uns quants mesos per la data de les eleccions comunals, però el neguit ja es palpable en l’ambient, i els noms dels possibles candidats (i els impossibles...) ja van corrent de boca en boca, de full en full, i de rumor en rumor.
Ull... que a vegades es treuen noms per cremar ...
Es un joc divertit: posar noms sobre la taula, treure’n uns altres, i veure com respon la gent. Trobem tot tipus de comentaris.
Comentaris al carrer, als diaris, a les tertúlies i als blocs d’opinió d’ internet. En el darrer dels casos, a vegades encara resulta mes divertit. Aquí es disparen els comentaris, els rumors... I no sempre van mal encaminats.
Es parla també mes que mai, de llistes independents. I en molts dels casos, en parla gent que milita encara en partits polítics. Primer de tot potser haurien de plegar i ser independents, aquest es l’ordre normal. I en aquest cas l’odre dels factors pot alterar el producte.
Però mes que res, es parla de pactes electorals, i això es lo mes divertit de tot. Ja veurem com acabaran tots aquests pactes, si es que se’n acaba fent algun.
La majoria dels pactes son estranys, contra-natura, contra-partit, contra-idees o contra-líders dels mateixos partits, o contra-ordres dels mateixos partits.
Però, ¿ i perquè no?.
Pactes mes rars hem vist en altres països. La qüestió es guanyar les eleccions i formar part del Comú. Agafar una cadireta, com a mínim per a quatre anys.
A banda de tot, unes Comunals no tenen res a veure amb unes Generals, i no per aquests pactes es canviarà el país.
No obstant això, no deixa d’estranyar veure possibles pactes com per exemple: el dels Verds amb el Pla. Teòricament haurien de ser completament antagònics. Doncs no, al final resulten molt afins. Es curiós, però veritat.
No deixa d’estranyar tampoc, la capacitat de transformació de Cda + Segle 21, que, a un lloc poden pactar amb el Ps, i en un altre lloc poden pactar amb el Pla, o no presentar cap candidatura.
Curiós, però veritat. Curioses també les converses entre RD i CDA...
¿ Que vol dir tot plegat ?.
Doncs senzillament, que en unes eleccions comunals, el que compta no son els partits polítics sinó les persones, i el que es va a manar es a un Comú i no a un país. Els interessos son molt diferents i les ganes també son molt diferents.
Per molts pactes que es pugin fer a nivell nacional, a nivell de grups, a nivell de partits... Unes eleccions Comunals son una altra història, hi ha una actitud diferent... També del costat dels electors.
Jo crec que el mes de Desembre d’ enguany, amb pactes o sense, ho podem passar força be.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
