BONDIA 19/11/07 - ESPECIAL ELECCIONS

LES LLISTES ELECTORALS.

Déu meu quin “merder”... , com deia la Trinca ...
S’ havien de fer les llistes electorals per a les properes Comunals.
Trobar 12 candidats (generalment) + 2 suplents + 1 presentador + 2 interventors + “x” signatures (segons la parròquia).
¿ Poca gent ?. Doncs no, al final resulta que es molta gent. A l’hora de la veritat, gairebé ningú es vol “mullar el cul”, i es que l’ aigua ja comença a estar fresqueta. Les llistes doncs, es solen acabar omplint com es pot.

Be, ja hem assolit trobar tota aquesta gent, tirem endavant la llista.
Fàcil ? Doncs tampoc. Qui va de “nomber one” ?
De cop tothom s’ amaga sota la taula, mira al sostre, xiula, va a fer un pipi urgent ...
Ai, donar la cara ... Això si que es complicat.
Al final sol sortir algú que es mes atrevit que ningú i diu : JO.
A vegades, algú diu : ho faré jo perquè si he de esperar a que vosaltres obriu la boca .
A vegades, el suprem diu : t’ ha tocat a tu.
A vegades, hi ha gent interessada en ser cap de llista...

En alguns llocs aposten fort, saben que el cap de llista es el mes important. Sens dubte cremen a molta gent, abans de trobar el candidat ideal (segons el partit), però això es el de menys.
En d’altres llocs sembla que els doni igual, doncs posen de cap de llista al primer que surt, encara que no disposi del “cache” necessari. I això es una manca de respecte per als electors. Donen la parròquia ja per perduda i els es igual qui vagi de cap, saben que es morirà de fàstic a l’oposició, si es que aconsegueix entrar-hi.

Però aquest any, m’ ha semblat com si molt poca gent estigues interessada en ser el cap de llista, molts en defugien. En un llocs, perquè tenien por (no es gens fàcil), en d’altres perquè no en sabien prou (donar la cara, es complicat), en d’ altres perquè no agrada perdre (els peixos grossos, no van mai a perdre), en d’ altres perquè fa por guanyar (ser cònsol, es una tasca molt difícil).
Penso que trobar els caps de llista ha estat bastant complicat. I els periodistes ja anaven de “bòlit”, buscant “noms” desesperadament (s’ havia de omplir pàgines).

Deixant de banda el cap de llista i tornant a les llistes en general:

Uns grups polítics deien : nosaltres no pactem amb ningú ... (qui vulgui, que entri al nostre “anagrama”). Altres pactaven amb qui fos necessari (sense cap tipus de mania). A altres no els deixaven dir res ( ni tan sols establir converses amb grups aliens). Altres havien de fer la llista per nassos (ordres del suprem). Altres, desgraciadament, no podien ni fer llista.

Resumint:

L’ Alternativa havia de fer 7 llistes, peti qui peti.
El PLA, també, però acceptant llistes independents o “semi-encobertes”.
El CDA, aquí pacto, aquí no, amb aquests, o amb aquells, es igual, la qüestió es estar-hi ficats.
Segle 21, que semblava mort des de fa dos anys, doncs mira, al final a Sant Julià, encara han fet la seva llisteta. Això si, cremant gent en l’ intent.
Els Verds..., cap problema, on estant presents, ja els esta be, on no estant presents, doncs no hi son. (¿ Que passa, col·legues ?).
La UNP, de moment van mirant el panorama i donant el seu suport a determinades llistes, o no.
RD, es queda a l’ empara del mes poderós (PS), però deixant empremta.
Al igual que el GUPI, una mica mes diluït.

Tota aquesta “conyeta” que precedeix, i que espero no molesti a ningú, només es per explicar que generalment, i encara que costi trobar el cap de llista, i omplir la mateixa llista, hi ha masses galls en el mateix galliner, massa ànsia de poder i poca, molt poca sinceritat. Per aquest motiu, al final, surten les llistes com surten. I de passada, s’ han deixat un munt de cadàvers polítics pel camí.

Conclusió:

Un partit independent, sense ideals polítics, nomes amb ideals parroquials, amb ganes d’escoltar i fer les coses per la gent de la vila, de solucionar problemes, de fer el be pels demes, amb gent coneguda i coneixedora...
Aquest era el meu ideal.

Era molt demanar ?
Simplement, era “el meu ideal”.
Innocent ?
Potser sí.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.