BONDIA 09/10/07 - SENTO CURIOSITAT

EQUILIBRI PRESSUPOSTARI.

Sorprenent :
Govern elabora el pressupost per a l’exercici 2.008, i desgraciadament els hi dona un dèficit de 128 milions d’ euros.
Com han promès un equilibri pressupostari per a dit exercici, i a més volen donar un superàvit, (perquè el poble pensi que estan reduint l’ endeutament enlloc d’ augmentar-lo), s’ inventen uns ingressos extraordinaris de 60 milions d’ euros (despeses del 2007, que de moment, no pensen pagar), incloguin-te-les com a ingressos extraordinaris del pressupost 2008. I no inclouen en dit pressupost 80 milions que tenen pensats invertir (perquè no s’ abonaran fins al 2010).
Tot plegat es converteix en un superàvit pressupostari de 12 milions d’ euros.

¿ Fictici ?.
Doncs no..., es exactament el que ha fet el nostre Ministre de Finances.

Mes o menys, el mateix Ministre, ve a dir el següent:
Com no pensem pagar aquests diners en el curs de l’any 2.008, i ja els havíem comptabilitzat a despeses, ara els comptabilitzem com a un ingrés extraordinari, i quant els paguem ja els tornarem a comptabilitzar a despeses. I la resta, com tampoc els pagarem, ni els tenim en compte. ( Pa per avui, i gana per demà).
També podria haver dit el següent:
I si no els paguem mai, degut a que els proveïdors son molt simpàtics i ens ho regalaran, no caldrà ni comptabilitzar-los.
O bé, si ens ho cobren en 30 o 40 anys, vaja pla d’ amortització mes bonic.

Voldria recordar al Sr. Ministre, que en data 10/02/1999 es va publicar el Decret 27-1-99 pel qual s’ aprova el pla general de comptabilitat pública del Principat d’ Andorra. Que per cert, no te res a veure amb el projecte de llei de comptabilitat per a tots els empresaris, que s’ aprovarà algun dia si Déu ho vol.
Dit Decret comporta, en la seva primera part, uns principis comptables d’ obligat compliment. Entre aquests principis hi figura (per citar-ne només un) : El principi d’imputació de la transacció, que diu el següent: Les obligacions pressupostàries conseqüència d’ adquisicions, obres, serveis, prestacions o despeses en general s’imputaran al pressupost de l‘exercici en que es reconeguin i amb càrrec als respectius crèdits pressupostaris..
No diu enlloc que a l’ exercici següent es puguin descomptar.
Aquí ja estem en contra de la llei.

El projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, comporta l’ acceptació de les NIC (Normes Internacionals Comptables). En aquestes normes hi figura la NIC 1 (per citar-ne només una). Aquesta NIC, en el seu punt 26 diu : les transaccions i demés successos econòmics es reconeixen quant sorgeixen (i no quant es rep o paga en efectiu o altre mitjà líquid equivalent)...
Aquí estarem aviat en contra de la llei.

En vista de tot lo exposat, sento curiositat per saber:

Deixem passar el pressupost i després el denunciem perquè va en contra de la llei ?.
No l’ aprovem, passa el pressupost, per la votació de la majoria liberal, i després també el denunciem ?.

O be, ens deixem ja d’ enganyar a la gent i els expliquem realment que el proper any s’ acumularan 128 milions d’ euros de deute de mes ?.

Maquillar d’ aquesta manera un pressupost es un fet que trobo del tot inacceptable, per molt “idiotes” que es cregui el Ministre que som.
A banda de que ens estem enganyant a nosaltres mateixos i embargant cada cop mes el futur del país.

Resumint, i com a símil de l’ explicat : Jo em compro un cotxe aquesta any i el comptabilitzo. Com no el penso pagar, passo el seu cost a Beneficis extraordinaris.
Sóc un “lince” de les finances ?.
Els morosos son uns “genis” ?.

Si jo dugués d’ aquesta manera les meves comptabilitats, em quedaria de ben segur aviat sense feina. En canvi, el Ministre continuarà al seu lloc.
“A mi plim”, dirà ell segurament... Jo ja no hi seré quant s’ hagin de fer efectius els pagaments.

Atentament.

Miquel CALSINA GORDI.