SENTO CURIOSITAT - BON DIA 13/05/08

MES SOBRE EL PATRIMONI I LA RENDA.

Mentre que a Andorra estem “marejant la perdiu” per un tema impositiu que Espanya mai havia reclamat: “l’ impost sobre la renda dels no residents i l’ impost patrimonial”, que juntament amb l’ IBI (impost sobre bens immobles), multiplicaven per tres un mateix gravamen. Altres països fan una consideració bastant diferent del mateix tema.
Es cert que el desconeixement de la llei no eximeix a ningú del seu compliment, però mai ens havia preocupat ni a nosaltres ni a l’Agència Tributària espanyola, la no declaració dels no residents, ni l’ impost patrimonial (que recordo que ha estat suprimit pel Consell de Ministres espanyol).
I ara, de cop, tenim tots “l’ai” al cor. Estem “acollonidos”, com diria un conegut mag Català...

A Colòmbia per posar un exemple, consideren que s’ha de promoure el mercat de segona vivenda, i personalment ho trobo molt encertat. En un document anomenat “Conpes” (Consell Nacional de Política Econòmica i Social) ja aprovat, ens diuen que les exempcions tributàries son un dels incentius per dita promoció. Que permetrà incrementar la inversió estrangera directa, generar treball, millorar i contribuir en el desenvolupament...
Proposen per això incentius “similars a altres països” tals com : Excloure als inversionistes estrangers o nacionals no residents de la renda sobre l’immoble que adquireixin, no estar obligats a presentar declaració de renda, no ser subjectes passius del impost patrimonial, estar exempts de l’impost sobre la renda, no constituir renda ni guany els ingressos per arrendament de l’immoble ...
I ens parlen d’unes xifres realment espectaculars, un 27 % de la població dels Estats Units, mes de 77 milions amb capacitat de compra.
Volen aprofitar del capital dels Estats Units i també de l’Europeu.

Sincerament, no ho acabo d’entendre. Els Colombians son mes intel·ligents que els Espanyols ?
A Espanya, poden tindre algun interès en que els estrangers no inverteixin al seu país ?

A França no van tant lluny, però ja ens diuen que estant exempts de l’ impost sobre la renda dels no residents tots aquells, francesos o estrangers que resideixin en un estat que tingui subscrit amb França un conveni per evitar la doble imposició, encara que sigui de caràcter general. I ens diuen també que estant exempts de l’ impost sobre el patrimoni les persones que no tenen la seva residencia tributaria a França.

Resumint,
Confesso que no entenc absolutament res amb la controvèrsia creada darrerament per la declaració a Espanya dels no residents. Ho trobo un tema tant absurd, que hem dona a entendre que: si fins ara mai ningú ha reclamat absolutament res des de l’estat veí (Espanya), es degut a que ja els “anava bé”, pels diners que ingressaven en les vendes.
I que ara, de cop, el fet d’estar “remenant” dit tema, no te absolutament res a veure amb les persones que han adquirit una vivenda al seu territori. Sinó que el que realment estant buscant es una altra historia completament diferent, i que potser te a veure amb la llista de paradisos fiscals.

I precisament això es el que m’indigna, que, com sempre, no es diuen les “coses” pel seu nom:
Que som un paradís fiscal (per la gent forana, es clar), que no tenim convenis de doble imposició, que no tenim un sistema fiscal adequat...
Però que a alguns tot això, ja els està molt bé.
Això si, des de l’estat veí ens han tornat a “tocar la closca” i ens hem de posar les “piles”, i com que no hem fet be algunes “coses”, ara hem de pagar tots per uns quants.

De veritat pretén algú que jo hem cregui que a Espanya volen fer tributar a la gent que ha deixat diners al seu país en immobles ? Que a Espanya ja no volen aquests diners ? Que prefereixen els impostos a vendre apartaments o xalets ?

Això no és el que estant perseguint, es una altra “cosa” molt diferent.
Quant tinguem I.R.P.F. a Andorra, farem declarar als no residents ? No, es clar, tindrem convenis de doble imposició i ja no estarem a la llista de paradisos fiscals.

Si us plau ..., dirigit a qui pugui interessar ... :

EXPLIQUIN TOTS PLEGATS, D’UNA VEGADA PER TOTES, LES COSES PEL SEU NOM.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 06/05/08

QUI DIU QUE ANDORRA NO VA BÉ ?

Tant sols els pessimistes opinem que el nostre país no va bé. No es així ?
Tant sols gent a la que ens agrada criticar, pensa que a Andorra hi ha molts problemes econòmics.
Tant sols algun proveïdor (que no devia fer adequadament la seva factura) pensa que Govern tarda molt en pagar, o no paga.
Tant sols alguna pensió (per problemes administratius) arriba mes tard del normal.
Tant sols quatre esportistes mal comptats no poden competir per manca de subvenció.
Tant sols ...
La realitat del nostre país però, sembla molt diferent.
Perquè un país on els actes festius, els cocktails, les celebracions, els concerts (amb entrada reservada o no), les Festes Majors, els viatges dels nostres polítics... son constants, no pot anar malament de cap de les maneres. Sinó no s’entendria tant “despilfarro”. Qui pot pensar que Andorra va malament ? Sens dubte, algun “malpensat”.

En qualsevol empresa, quant la manca de liquides comença a ser evident el primer que es sol retallar es la publicitat. Al menys es el que diuen els publicistes. O serà que es queixen perquè si ? Hi ha qui retalla en personal abans que en publicitat. Tampoc seria el cas, perquè de personal a l’administració, mira que n’hi ha.

A Andorra, si consultem el Bopa ( una de les meves lectures predilectes ), veiem que res mes lluny de la realitat. Sense anar gaire enrere en el temps, tant sols en el que portem consumit de l’any 2008, observem que en publicitat el nostre Govern ha dedicat ja la modesta xifra de 752.561 euros, uns 125 milions de les antigues pessetes.
Si entrem mes al detall, ens trobem amb les següents despeses :
149.000 euros en fires i publicitat.
47.735 euros en falques publicitàries a la ràdio.
48.000 euros en espais publicitaris als diaris.
157.826 euros en un festival de aigua i llum.
300.000 euros en el patrocini de l’Expo 2008 de Saragossa.
50.000 euros en el patrocini de la Cimera The Future of Europe Summit.

El que em dona entendre que el país va bé, sinó no gastaríem tant en publicitat.

Si a tot això hi afegim :
Que el nostre és un país d’uns 80.000 habitants, disposant de més de 50.000 llocs de treball, el que ens deixa la taxa d’atur al 0 % (som uns fenòmens). On trobem un país sense atur ? Que la xifra d’assalariats supera els 43.000. Que disposa d’uns 66.000 telèfons mòbils, més de 12.000 línies d’adsl i que rep mes de 10 milions de visitants l’any. (Dades del 2006, no disposo de dades més recents).

Si afegim també : el salari mig oficial, l’IPC oficial, el PIB oficial, el ràting oficial... I tots els indicadors oficials que vulguin imaginar i que han estat publicats oficialment ...

Aquest país no pot anar malament de cap de les maneres, es impossible.
I en un país que va tant bé no ens ha de preocupar absolutament res, podem estar molt tranquils.

No ens ha de preocupar:
Ni la futura ? llei de la CASS, ni les empreses que poden fer fallida (ja pagarà el fons empresarial, segons el PS), ni els miserables impostos que paguem (es veu que només són disset), o els que haurem de pagar aviat (imposició directa, I.R.P.F., impost de societats, I.G.I), ni el “perill” que puguin comportar els sindicats per a alguns, ni els “excessos” que pugui dur a terme la patronal, ni tant sols els partits polítics, que fan les lleis a la seva manera, sense consultar ni tenir en compte a cap col·lectiu (les lleis es fan al Consell, diuen...). No ens ha de preocupar, ni tant sols el canvi climàtic (si no neva, nevarà i si no plou, plourà).

Tots tranquils doncs.
Fem força publicitat, que això es l’indicador de que el país va be. I aquell que pensi el contrari es que s’ha contagiat de la festivitat de Sant Jordi, i enlloc de llegir el Bopa llegeix el “Joc de l’àngel” d’en Zafón (per posar un exemple).

Per tant, abans d’anar a dormir, recomano a tothom llegir una estoneta el Bopa, i ja veuran com al matí s’aixequen mes eixerits.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 29/04/08

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI.

1. “Hisenda ha detectat andorrans que no han declarat el patrimoni a Espanya. Els andorrans que tinguin propietats que els donin un rendiment econòmic a Espanya tenen obligacions fiscals”.
2. “OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES DELS ANDORRANS I RESIDENTS. La obligació dels no residents en territori espanyol que tenen propietats de nomenar un Representant davant la Hisenda Pública”.
3. “DECLARACIÓ DE LA RENDA I PATRIMONI DE NO RESIDENTS”.

La primera frase pertany al Sr. Caicedo (delegat de l’Agència Espanyola d’ Administració Tributària a Lleida).
La segona es el títol d’un comunicat d’algunes gestories andorranes i part del seu contingut.
La tercera es el nou comunicat de les mateixes gestories andorranes, més una que havia desaparegut i s’hi torna a afegir.

Anem per parts:

En primer lloc trobem una Llei a Espanya que ens parla de l’impost sobre la renda (35/2006) i una altra que ens parla de les mesures de prevenció del frau fiscal (36/2006). Entre altres coses aquestes lleis ens diuen : “els contribuents residents en països on no existeix un intercanvi de informació tributària han de nomenar un representant, sota pena de sanció de 6.000 euros si no ho fan. I que estant obligats a pagar un tribut sobre la renda obtinguda en territori espanyol”.
Estic completament d’acord en que s’ha de tributar per aquesta renda obtinguda al país veí (el que la tingui).
No estic gens d’acord amb que es barregi aquest tribut amb un altre, l’impost sobre el patrimoni. I això ho fan algunes gestories del país i també el Sr. Caicedo. Ni els uns ni l’altre varen deixar clara la situació a ningú, ni l’estant deixant clara actualment.

Passem a la segona part, l’impost sobre el patrimoni:
La Llei 19/1991 ens diu efectivament que: “els subjectes passius no residents en territori espanyol estant obligats a pagar aquest tribut a partir de qualsevol import patrimonial i a nomenar un representant quant operin mitjançant un establiment permanent”.

Aquí ens enxampaven a tots. Operàvem sempre a traves d’un establiment permanent. L’assegurança que tenim contractada a Espanya, ens assegura riscos situats a Espanya i l’asseguradora és un establiment permanent (lloc de negocis on es desenvolupen activitats empresarials).
Què fer ? Donàvem de baixa l’assegurança o buscàvem un representant ?
Si haguéssim decidit anomenar un representant, podíem fer-ho directament a Espanya, sense passar per cap gestoria andorrana. Donar de baixa l’assegurança no era una bona recomanació.
De cop tot ha canviat. Bé, no tant de cop ...
El Sr. Zapatero (saben qui és ?) va prometre el dia 4/12/07 en una entrevista, la supressió de l’impost sobre el patrimoni. “Serà una de les primeres consideracions del PSOE si guanyem les eleccions”, va dir. ( I les varen guanyar). De totes maneres, el Sr. Rajoy (saben qui és ?) es va enfadar perquè ell havia promès el mateix.
Fins poc abans, aquest impost patrimonial tant sols existia a Espanya, Suècia i França. I a l’inici del 2008 tant sols a Espanya, i no en totes les Comunitats Autonòmiques. Finalment, el dia 18 d’Abril de 2008 va ser suprimit pel Consell de Ministres Espanyol. (amb data 1 de Gener del 2008).

Les gestories andorranes continuen posant comunicats i anuncis als diaris. Potser no n’estan assabentats ?
El Sr. Caicedo, quant es va desplaçar a Andorra a fer una conferència (pocs dies abans del Consell de Ministres), ja tenia l’obligació de saber-ho.

Posant la “por al cos” de la gent, uns intenten, al meu entendre, guanyar uns diners amb comissions per buscar representants. I pot ser legítim...
Altres potser intenten que la gent declari la renda obtinguda al país veí pel lloguer d’aquest patrimoni no declarat, o que uns “suposats” residents es donin d’alta a Espanya i també declarin.

Es un bon sistema el de cobrar mitjançant la por ?
A Andorrana no funciona gaire, ja que el Ministre de Finances, a pesar de les seves amenaces no se’n ha sortit del tot.

La veritat es que encara hi ha molta gent que no paga les taxes i els impostos indirectes a Andorra, molta gent que no declara la renda obtinguda en territori espanyol, i molta gent que viu a la Seu i rodalies, tenint la vivenda com a segona residència, i mantenint la seva residencia Andorrana i el seu vehicle amb les plaques andorranes.

Es un frau ?
En tot cas, no és a mi de jutjar-ho...

No declarar el patrimoni a Espanya, ja no es un frau. Això si que m’ha quedat ben clar...

Perquè no el declarava ningú ?
No en tinc ni idea...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 22/04/08

L’ ESPORT A ANDORRA.

Sóc conscient de que, econòmicament Andorra està “fatal”. Varem tenir fa poc la confirmació directament del Ministre de Finances. Deguem a dia d’ avui, 370 milions de euros. Hem de retallar per tant les despeses.
El problema és, per on comencem ?
Com no es poden aturar els túnels, heliports, museus, assessoraments i altres. Doncs es veu que hem de començar per l’ esport.
Es clar, tampoc deu de ser tant “necessari”..., tothom pot viure sense fer esport...
I això, com ho fem?
Doncs senzillament, muntem un Casal de l’esport, del qual en donem la concessió a una empresa forana i obliguem a totes les Federacions a instal·lar-se en aquest Casal, sota la amenaça de que si no ho fan veuran retallada la seva subvenció.

En la realitat:
Totes les Federacions, tant les que sí han optat pel trasllat, com les que no, han vist igualment retallada la seva subvenció.
El famós Casal de l’esport, inaugurat fa molt poc: consisteix realment en unes instal·lacions precàries (aptes per a “pigmeus”), amb uns despatxos mal condicionats, instal·lats en forats recuperats a sota d’unes graderies, amb molt poca llum, i que fins i tot alguna Federació ha de compartir amb una altra.

Degut a aquesta retallada en les subvencions, actualment estem veient com cada dia que passa les diferents Federacions esportives van cancel·lant la major part de les seves activitats, tals com : competicions, campionats, entrenaments i sortides vàries.
La FAB (Federació Andorrana de basquet) ha descartat competir en el Campionat d’Europa C. La FAK (Federació Andorrana de Karate) ha decidit deixar de competir internacionalment. La FAP (Federació Andorrana de Patinatge) ha renunciat a participar en el Campionat d’Europa absolut. La FAA (Federació Andorrana d’atletisme) ha anunciat retallades en el esport de base ...
Tant sols per posar alguns exemples...

La retallada pressupostària de les Federacions, d’uns 300.000 euros, curiosament es equivalent al cost de funcionament de les mateixes (el Casal de l’esport). No veig doncs cap “estalvi” per enlloc, tal com ens han anunciat. La retallada cobreix les despeses del Casal de l’esport, efectivament, però no cobreix l’estalvi efectiu de les Federacions. Tant sols subvenciona una empresa forana a costa de les mateixes Federacions esportives.
Quin ajut suposa doncs per a les Federacions ?

No es veritat, com ens asseguren també des de Govern : que “la majoria de retallades es van realitzar per les despeses de funcionament que actualment assumirà el Casal”. La retallada ha estat general, en despeses de funcionament i en l’àmbit esportiu. Tampoc es veritat, que “les despeses de funcionament es traslladarien a la part esportiva de les Federacions”, com ens varen assegurar també. Res més lluny de la realitat.
El Casal de l’esport no permet estalviar el 30% a Clubs i Federacions, com ens asseguren des de Govern. La feina s’ha de fer igualment des de cada Federació, i les Competicions s’haurien de poder fer també totes, tal i com estaven programades. I els nostres esportistes haurien de poder competir en els Campionats, tal i com ho feien fins a la data.
El fet de cedir uns despatxos de ínfimes dimensions, no estalvia ni de bon tros, el 30% de despeses de les Federacions.

La realitat es que ens estem carregant l’esport i la competició dels nostres joves perquè no tenim diners i en canvi estem gastant barbaritats en assessors, viatges, “fantasmades” diverses i empreses foranes. Per posar un exemple amb el mateix import, donem 300.000 euros al Comissariat Nacional per a l’Expo 2008 de Saragossa en concepte de “patrocini”.

L’esport no interessa al nostre Govern, el més mínim. La formació esportiva dels nostres joves, tampoc. Les competicions no interessen esportivament per res. La publicitat, es veu que si. A Andorra es mes important que tinguem un final d’etapa de qualsevol carrera ciclista estrangera, que formar ciclistes, per posar un altre exemple triat a l’atzar.

En canvi: les fires, els cocktails, la publicitat... es veu que si interessa i molt.

Ara, caldrà veure quina serà la representació “no esportiva” als propers Jocs Olímpics. El que segurament no veurem es el seu cost.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 15/04/08

NO VAN PLEGATS.

Jo no marejaré avui a ningú amb xifres que no quadren per enlloc, ja ho han fet prou i per aquest ordre: En primer lloc el nostre Govern i després el Grup Parlamentari Liberal, donant unes dades completament diferents sobre la llei de la CASS i el seu impacte econòmic. Entre els uns i els altres hi ha una diferència d’uns 13 Milions d’euros. Diferents estudis, en diuen... Fan anar els milions com si fossin simples números i res més, si me’n passessin un parell al meu compte tampoc es notaria gaire, i em farien molt content....

Fa tres anys, el PLA va guanyar les eleccions Generals. Aleshores devien anar tots plegats dins el Partit Liberal, al menys així m’ho va semblar i ho vaig viure de bastant a prop, encara que des de l’altre costat polític. Tots anaven junts, en un sol partit polític, i com que varen guanyar ells, van ser ells els encarregats de nomenar els diferents càrrecs del Govern.

Aquest Govern que varen nomenar ja ha sofert des de aquells dies uns quants canvis en la seva composició, senyal de que no existia massa entesa entre ells mateixos. Ara veiem clarament com tampoc hi ha entesa entre el Govern i el partit Liberal, cadascú va al seu aire. Igualment, veiem com tampoc hi ha entesa entre el Partit en sí i els diferents grups parroquials del mateix signe polític, a cada parròquia es van desmarcant. Tal i com ha quedat demostrat en les darreres eleccions Comunals. Aquest fet em fa pensar que a les properes eleccions Generals, ens podem trobar amb un pseudo-PLA diferent per a cada parròquia.

Aquesta manca d’entesa a data d’avui ja comença a ser força evident, i endemés l’estem patint tot el país, també els que no som Liberals. I aquesta manca d’entesa, ara mateix ens podria portar a la trencadissa d’una llei que tanta falta ens fa : La nova llei de la CASS, que quant surti publicada, de nova ja no en tindrà segurament res.

Hem sembla evident que si aquests polítics liberals no estesin tan aferrats a la seva “cadireta” ja haurien dimitit i deixat la comissió ad hoc.
Com també haurien dimitit altres Consellers també liberals que no formen part d’aquesta comissió però que no estant d’acord amb moltes decisions de Govern, però com els altres, estant igualment aferrats a la “cadireta”.

I a l’altre costat, a l’oposició Socialdemòcrata que hi tenim ?

Doncs més del mateix, tampoc es que hi hagi precisament massa entesa.

En pocs mesos han passat de no voler pactar amb ningú que no fos de l’Alternativa, parlo de les Comunals (al meu entendre, una “xuleria” Comunal, i així de malament va funcionar), a buscar “centristes” a sota de les pedres. Ara s’accepten independents de tota mena (aquesta es la conseqüència de dita “xuleria”).
No sabem si RD va amb l’Alternativa, o si va pel seu compte. Ara volen dialogar amb CDA-Segle21. I pel que sembla, amb el GUPI es poden entendre però amb els VERDS no s’hi entendran mai.
Un dia es un partit d’esquerra, l’altre tira cap el centre, i l’altre gairebé es de dreta.
El cert es que també des de aquest bàndol hi ha una estima especial a la “cadireta” i ningú la deixa si no es per agafar-ne una altra.
I a vegades amb el canvi se’n surt perdent (al menys econòmicament), son els problemes que comporta la prepotència. (Per a mi ja l’hi està bé a qui l’hi ha passat).

I al mig de tots dos bàndols, què queda ?

Els teòricament centristes, que ara son poquets, encara que aviat potser ho seran o serem tots. Aquests la veritat, jo no se si van plegats o no, perquè encara no tinc molt clar qui són. Però el que si tinc clar es que la “cadireta” també la tenen ben agafada i no la deixen anar. I a més des de aquesta “cadireta” fan girar la truita cap on volen, que per cert sempre es el mateix cantó.

El que si tinc molt clar però, es que en el que fa referència a la Llei de la CASS, tots plegats s’hi han lluït i encara s’hi estant lluint. I no pararan de lluir-se fins al final, perquè ningú dirà prou i deixarà la “cadireta”.
I el que no pot ser, perquè es inexplicable, son aquestes diferències numèriques entre Govern i la Comissió ad hoc, com no pot ser de cap de les maneres tampoc, que no hagin comentat mai la qüestió entre les dues parts. Com tampoc no pot ser que les hagin passat al poble Andorrà, cadascú pel seu costat i a la seva manera. Això vol dir que el nostre Govern va per un costat, els Grups Parlamentaris per un altre, i el poble no sap per on ha d’anar.

Qui enganya ?
Per a mi, TOTS PLEGATS.
I jo, actualment ja no em fio de ningú.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 08/04/08

INVERSIÓ ESTRANGERA.

Com ha quedat el projecte de llei d’inversions estrangeres ?

Finalment, després de discutir les esmenes al projecte de Llei d’inversions estrangeres ha quedat un projecte de llei bastant diferent al inicial. Per cert, esmenes tant sols de CDA+Segle21 i PLA. El Ps, amb la seva esmena a la totalitat ha demostrat que això no serveix absolutament per res. Si no es té majoria, es clar.
I ara passarà doncs una llei descafeïnada, una baixadeta de pantalons a canvi de l’aprovació d’un pressupost. Una llei d’inversió estrangera amb un camp d’inversió molt reduït, a banda de permetre rebre diners de procedència com a mínim dubtosa. Avui mateix quedarà aprovada.

Una llei que servirà perquè ?, al meu entendre per res en absolut. Bé, a banda de reduir algun que altre prestanoms.
Una llei que les empreses sèries, les que volen invertir legalment es miraran de reüll, això si no es fan un fart de riure.

Una petita explicació de com ha quedat la Llei:
La llei ens deixa quatre formes d’inversions:

Forma A ( LA DIRECTA) : Sempre participant en societats Andorranes, aquesta està “subjecta a autorització” si es igual o superior al 50% en les activitats de l’Annex 1 (el que teòricament obrim a la inversió estrangera). I “subjecta totalment a autorització” en l’Annex 2 (el que teòricament no obrim, ni pensem obrir). Com ha quedat l’Annex 3 ( tota la resta d’activitats) ? Imagino que tal com estava fins ara, al 33% de participació estrangera (però la llei no ho diu...).

Forma B (EN CARTERA) : Aquesta ha quedat lliure. Ai Déu meu, què vol dir exactament això ? Doncs senzillament, que els diners en subscripció de valors, els acceptarem sempre, vinguin d’eon vinguin. Si es que realment algú encara si atreveix, sempre i quant no recordin el cas Valora.

Forma C (EN IMMOBLES) : Limitant la inversió de les persones físiques a 1 sol apartament, 1 sola plaça d’aparcament, una superfície de 1.000 metres com a màxim...
I per les persones jurídiques, a “l’autorització prèvia” ja esmentada.

Forma D (ALTRES FORMES) : Sempre “subjectes a la mateixa autorització”. I això engloba, segons la llei, qualsevol altre tipus d’inversió.

El principal problema rau en la substitució de la paraula “PROHIBIT”, per les paraules “SUBJECTE A AUTORITZACIÓ”. Els criteris a seguir en aquestes autoritzacions em fan una por... Què vol dir : depèn de qui hi hagi al Govern ? depèn de si ens cau bé o no ?, depèn de què ?

Altre tema són les activitats englobades en l’annex II (El protegit): Aquí hi tenim tot allò que no volem que ens toquin de cap de les maneres. Tals com La energia, el gas i l’aigua i com no, les telecomunicacions.
En l’annex I (el no protegit) hi haurien de figurar aquelles activitats inexistents al nostre país, que tant s’havien d’obrir, tals com fabricacions vàries, confeccions vàries. Sobtant-me però una mica altres com: ràdio, cine i ensenyament. I no entenent gaire la venda a domicili o per Internet.

La meva pregunta es : Aquesta Llei servirà per quelcom mes que exposar-la en l’aparador ?, ens ajudarà en quelcom per sortir de la llista de paradisos fiscals ? Molt em temo que NO.
I els nostres amics de la OCDE, no es faran un fart de riure ? Molt em temo que SI.
I el nostre amics veïns, no ens fotran una bona clatellada ? Segur que tard o d’ora SI.

Una Llei no s’hauria de fer perquè perdurés en el temps ?
Aquesta no durarà ni quatre telediaris. A menys que no anem fent un Reglament darrera d’un altre amb modificacions, ajustaments i altres.
Si així es fan les lleis...
A Andorra es veu que SI.



Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 01/04/08

UNA CONFERÈNCIA ATÍPICA.

El passat dia 26 de març, l’ACP (Associació de comptables del Principat), en col·laboració amb la ACCID ( Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció), varem efectuar una conferència sobre el Nou Pla General de Comptabilitat Espanyol titulada “una anàlisi pràctica i a fons”. Com a ponent teníem al Sr. Joaquim Rabaseda (Membre de la Junta Directiva de la ACCID, catedràtic de la Universitat de Girona, Auditor Censor Jurat de Comptes, Doctor en Ciències econòmiques, Professor Mercantil, entre moltes altres activitats, premis d’investigació i múltiples publicacions ...), qui fa efectuar una brillant exposició.

NOTES:
A destacar: l’assistència de professionals del sector comptable i també d’empresaris, a pesar del mal temps. Degut sens dubte, a la preocupació existent per l’aprovació de la llei de Comptabilitat i la llei de Societats.
A agrair: la mostra d’interès dels mitjans de comunicació del país (especialment Andorra7ràdio, Bondia i r7p), així com la col·laboració del Comú d’Andorra la Vella i la Cambra de Comerç.
A tenir en compte: la manca d’interès de R.T.V.S.A, Més Andorra i Periòdic d’Andorra, (ells sabran perquè?).

El títol de “conferència atípica” es degut a que sobtà a molta gent que la conferència fes referència al Pla Comptable Espanyol. Veig doncs, l’obligació d’explicar-ne els motius:

La Llei de comptabilitat es va aprovar a Andorra al Desembre del 2.007, però no es va publicar fins al Gener del 2.008, i comporta en les seves disposicions finals, que el govern disposa d’un mes per aprovar i publicar el pla de comptabilitat. Aquest mes de marge es comptador a partir de l’entrada en vigor de la Llei, que serà al Gener del 2009, l’any següent a la seva publicació. Fet que pot donar que no tinguem pla Comptable propi fins al Febrer del mateix any 2009.

La Llei de Societats, que preveu l’entrega dels comptes d’aquest exercici en el seu Reglament, ara es veurà modificat i les societats també disposaran de tot aquest temps suplementari per entregar els seus comptes “secrets”. Això es farà per tothom a l’any 2.010 ( pel tancament del 2.009) Tal i com va anunciar el Ministre Sr. Jordana, que aquell dia feia de portaveu, segurament degut a algun “viatget” del portaveu oficial, el Ministre Sr. Minoves.

Els comptables però, mentrestant hem de continuar treballant, com ja ho hem estat fent abans de l’aprovació de les dues Lleis. I la nostra eina de treball, majoritàriament, es el Pla Comptable espanyol, al menys en la nostra Associació, amb el que estem treballant i que a mes ha sofert alguns canvis aquest mateix any. L’altra associació (que no col·legi), es veu que estant bastant “afrancesats” i en deuen utilitzar un altre, el de l’altre país veí (que dit de pas, m’importa un rave).

Aquest fet, per la no publicació del Pla Andorrà, no implica que no es pugui treballar o que les societats no pugessin entregar els seus comptes al Registre de Societats. Al menys des de Comptables del Principat no hi veiem masses inconvenients.

De la mateixa manera que a la ACP (Associació de Comptables del Principat) que per cert, si varem llegir correctament la llei de Comptabilitat, ens varem assabentar que es l’empresari el que entrega directament els seus comptes i que els pot fer portar per qui ell cregui convenient, sense la necessitat de contractar cap comptable “col·legiat”, tal com asseguren des de l’altra associació.
A banda de que no existeix cap col·legi de comptables (repeteixo), i que no existirà mai, ja que no hi ha cap titulació comptable.
Això si, nosaltres també aconsellem a tots els empresaris que disposin d’un comptable, com no...

Des de la ACP no veiem doncs cap inconvenient en dur les nostres comptabilitats. I nosaltres, al contrari dels suposats col·legiats, no afirmem que hi hagi comptables que no estant preparats, tal com va fer el secretari de l’associació del “fals” col·legi professional.

Aquest es el motiu del perquè la conferencia efectuada es basés en els canvis produïts en el nou pla comptable Espanyol i no en l’Andorrà.

A banda de que un Pla comptable Andorrà, no es de moment, indispensable per treballar correctament, ja que els principis comptables figuren en la llei comptable andorrana ja aprovada, i que son precisament els espanyols. I que les NIC (Normes internacionals comptables) també hi figuren en aquesta llei i a més son internacionals. I que les NIIF (Normes internacionals d’informació financera) també hi figuren en aquesta llei i també son internacionals.

No siguem doncs, ho dic per segona vegada, mes papistes que el Papa volent esperar la creació d’un pla comptable propi, que al final tant sols seran números de compte i la forma de presentar-los, per començar a treballar.

El Pla comptable Espanyol ha canviat aquest any. A Andorra, nosaltres podríem aplicar ja aquests canvis, encara que personalment he d’aconsellar no fer-ho, doncs així evitarem un segon canvi si el Pla Andorrà es diferent.

Personalment, he dit reiteradament que ja podríem aplicar el Pla Comptable Espanyol directament, el “copiar-enganxar” que fem amb totes les lleis... I fora problemes.
Cosa que el Professor Mercantil, Sr. Rabaseda va desaconsellar, declarant que el millor seria: agafar el Pla Comptable Espanyol i adaptar-lo al nostre país i a les nostres característiques impositives, socials, econòmiques i altres...
Rectifico doncs, de ben segur ell en sap molt mes que jo. Esperarem doncs el “nostre” Pla Comptable, però de moment continuarem treballant amb l’altre.

Un altre fet molt diferent es que posposem totes les lleis fins l’any 2.010 en el que definitivament s’hauran d’entregar tots els comptes.

Difícilment crec que amb aquesta lentitud, l’any 2.011 pugem deixar de figurar en la llista de paradisos fiscal, tal i com va assegurar el nostre cap de Govern

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 25/03/08

L’ APARADOR.

Tot el moviment econòmic i fiscal que s’ha desenvolupat a Andorra en els darrers temps em fa pensar molt en un símil amb el comerç. Em recorda una possible botiga fictícia, amb un aparador preciós però sense contingut.
Resulta evident que tots els moviments en aquest sector han estat deguts a les pressions que han vingut des de els països veïns, i més concretament des de l’estat Espanyol.
Ens han dit clarament i reiteradament, que ja ens estàvem “passant”, que teníem que posar solucions i entre d’altres coses, que encara estem a la llista negra de paradisos fiscals.
I nosaltres que hem fet mentrestant ?
Doncs hem muntat una mena de comerç, una botiga molt maca amb un aparador preciós, però a dins de la botiga no hi hem posat absolutament res.

Continuant amb el símil:
Andorra, socialment, econòmicament, fiscalment i políticament es com una gran botiga, amb un aparador molt ben guarnit on hem col·locat diverses lleis, a l’estil de la llei de comptabilitat, la llei de societats, les lleis dels impostos indirectes, i properament la llei d’inversions estrangeres i les lleis “socials”.
Aleshores, hem explicat al país veí :
Mireu quina botiga més maca que hem muntat...

Però el que no hem explicat es que a dins de la botiga, no hi ha absolutament res, les estanteries estant buides. I que la mateixa botiga no té ni tant sols magatzem. Tant sols es un aparador per dissimular un “comerç” inexistent. Una tapadora que no es creu ni tant sols el que mira l’aparador i no entra a la botiga.

Resumint:
La llei de comptabilitat es un “nyap” copiat de lleis de l’època medieval espanyola, que no diu absolutament res. Una “mostra” que no s’estocarà mai. Els empresaris continuaran fent el que els vingui en gana.
La llei de Societats es un “truny” que fa molt bonic a l’aparador però que a dins de la botiga tant sols son més “mostres” sense valor.
Les lleis dels impostos indirectes són una recaptació selectiva, una presa de pèl per a aquells que varen optar complir amb la llei. Els demés encara riuen, i no paguen.
I la llei d’inversions estrangeres es la foto d’un circ que s’instal·larà aviat en qualsevol descampat del país, si no es construeix algun que altre complex urbanístic.

Seré mes clar, o al menys ho intentaré:

Aquí tant sols ha “picat” el que ha entrat a la botiga i ha “comprat” quelcom que tant sols es trobava a l’aparador, però que realment no existia físicament.
Estem ensenyant en un aparador el que hauríem de fer i no fem, i aviat ensenyarem el que diem que volem fer i no farem. Hem posat una sèrie de lleis i projectes de llei a l’aparador per intentar fer content al país veí, que ni son bones, ni ens les creiem, i que molts no pensen ni complir. I que a més no són suficients perquè dit país ens cregui.

Valguin alguns exemples :
No s’ha perseguit mai a aquells que no varen recollir el seu N.R.T.
No s’ha sancionat mai a aquells que no varen declarar l’inici d’activitats econòmiques, i molts son empreses que realment existeixen.
No s’ha reclamat mai res a aquells que no han pagat els impostos indirectes perquè no els ha vingut en gana.
Al igual per cert, que tampoc s’ha fet amb els impagats de les taxes per activitat comercial, i altres.
No es perseguirà mai als que no adeqüin la seva societat a la nova llei. Tampoc es dirà res als que no duguin una comptabilitat adequada, o simplement ni tant sols duguin una comptabilitat, tal com especifica la llei.

No es controlarà absolutament res.
Tant sols es recapta d’aquells que hem optat per complir les lleis i paguem el que aquestes estipulen. I que som molt pocs, comparat amb els que hauríem de ser.

En definitiva:
Hem muntat una botiga preciosa, a l’estil de les que tenim en les nostres principals avingudes amb uns aparadors molt guarnits. Encara que no del tot, doncs encara ens falten els impostos sobre beneficis, l’i.r.p.f. els convenis de doble imposició, entre altres ...

Però veritablement, a dins de la botiga no hi tenim absolutament res.
Tant sols es tracta d’un aparador per acontentar al país veí, i que aquest no ens piqui més al clatell.
Però estem oblidant que els veïns, “tontos” no són, i aviat potser ens “tustaran” una mica mes fort i directament a la cara.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FALSOS COL·LEGIS

PUBLICITAT COMPTABLE ENGANYOSA.

Sóc conscient de que fins a la data a Andorra no existeix cap llei que reguli l’exercici de les professions titulades i en conseqüència les professions per a l’exercici de les quals es requereix tenir un títol universitari. En poques paraules, una llei que reguli els col·legis professionals.

Penso que si algun dia es fa aquesta llei al nostre país, com que tot ho fem sempre amb un “copiar-enganxar-suprimir” del nostre país veí, aquesta llei seria molt similar a la llei 7/2006, de 31 de Maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, segons consta en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta llei estableix que només les professions que requereixen un títol oficial habilitant de caràcter universitari i que, alhora, fan una funció d’especial rellevància social poden quedar integrades en una organització col·legial.

Dita llei ens diu en el seu article 2:
...són professions titulades les que es caracteritzen per l’aplicació de coneixements i tècniques per a l’exercici de les quals cal tenir un títol acadèmic universitari...

He buscat per tot arreu el títol acadèmic universitari de COMPTABILITAT, i no l’he trobat enlloc. Pel que crec doncs que no deu existir.

La mateixa llei esmentada, en el seu títol IV. Associacions professionals, ens diu:
Article 30. 1. Les persones que exerceixen professions titulades no subjectes a col·legiació poden constituir, als efectes d’aquesta llei, associacions professionals sense ànim de lucre...

I en el seu títol V. Col·legis professionals, ens diu:
Article 37. 1. Només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol universitari oficial...

On vull arribar amb tot el que he esmentat anteriorment ?

Senzillament, tant sols a explicar que al nostre país existeix una persona anomenada Sr. Vendrell (avui si que vull posar noms, pràctica no habitual en els meus escrits...), que es fa passar reiteradament com a President d’un suposat col·legi de comptables inexistent, amb el que està continuadament i reiteradament fent PUBLICITAT DESLLEIAL I ENGANYOSA.
I no es l’únic.
He vist també “mailings”, correus, cartes, targetes i publicitat d’altres membres d’aquesta associació, que no col·legi, amb el mateix ENGANY. I ja en començo a estar una mica fart.

A tots ells el voldria dir:

Cal també que faci referència a la classificació de les infraccions de la llei abans esmentada ?, de la potestat disciplinària ?, del règim sancionador ?

Ai no..., que la llei no és Andorrana.

De totes maneres, potser algun dia aquesta llei existirà al nostre país i aleshores ens podríem trobar tots plegats en un edifici amb moltes columnes ja existent al nostre país.

El que si es segur, sense dubtes, es que no ens trobarem mai mes asseguts en una mateixa taula, ni per dinar ni per parlar.

Els demanaria, per enèsima vegada, que no continuïn enganyant i atemorint als empresaris andorrans, amb la seva publicitat mal intencionada, tant sols destinada a l’ànim de lucre particular i personal.



Atentament, o no.

Miquel CALSINA GORDI.

Portaveu de l’associació Comptables del Principat.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 18/03/08

EL CORREU ELECTRÒNIC DEL PS.

A la seu Social del PS hi ha un ordinador amb correu electrònic, on hi figuren totes les adreces de correu del seus afiliats, entre altres coses. Fins aquí res d’especial, tots els partits deuen funcionar de idèntica manera, enviant els comunicats i altres missatges automàticament a tots els afiliats que figuren en la llista de contactes.
Al PS, deu existir alguna persona dedicada al manteniment d’aquesta llista de contactes al igual que en els altres partits, imagino. Fins aquí, tot normal.
Quan un afiliat es dona d’alta, les seves dades han d’entrar en aquesta llista, i quan es dona de baixa, han de sortir de la llista. I quan s’expulsa algú, ha de desaparèixer de totes les llistes.
Aquest seria doncs el procediment normal. Però vet aquí que al PS no es així:
Algú, manat o no, es dedica a eliminar a tot aquell que per algun motiu no interessa que rebi cap comunicat, encara que estigui afiliat al Partit i pagui la seva quota. Algú es dedica també, i no crec que sigui la mateixa persona, a convocar tant sols a qui ell vol en les reunions de Comitè Local. Obviant d’altres persones que figuren com afiliats i son del mateix Comitè.
Aquesta es la forma d’actuar del PS, aquesta és la democràcia d’un partit socialdemòcrata. Aquest es el tarannà d’un “grup” ? O tant sols es tracta d’alguna persona que fa i desfà a la seva voluntat, sense que ni tant sols la Presidenta del partit se n’adongui de res.

Uns fets curiosos :

Al demanar explicacions sobre l’assumpte esmentat, hem contesten que jo he de rebre tots els mails i convocatòries fins al dia de la meva expulsió definitiva, el 4 de Març de 2.008 amb l’entrega de la resolució de la demanda d’expulsió, i que a partir d’aquesta data deixaré d’estar en la llista de contactes, fet que em va provocar un riure contingut..
La realitat es que feia gairebé un any que no rebia cap convocatòria a les reunions del Comitè Local. I feia ja uns quants mesos que no rebia cap comunicat del Partit. Ja m’havien eliminat doncs de la llista de correus electrònics i de la llista d’enviaments de SMS del Comitè Local. Ni tant sols em varen deixar els programes electorals de la campanya Comunal a casa, ni tampoc els de la meva família.

Al demanar explicacions de perquè un amic meu, en Joan Travesset Grau, (ex Secretari d’Organització del PS, ex cap de llista en les anteriors Comunals per Sant Julià, ex núm. 5 en les Generals del 2001 pel mateix partit), tampoc rebia absolutament res, hem contesten que no pot ser, que deu tractar-se d’algun error, cosa que hem va provocar més riure contingut. Als cinc minuts de sortir jo de la Seu Social del Ps, aquest company ja rebía els mails.
Resolt l’error ?
Doncs no, un ridícul encara més espantós de part del PS.
Perquè, aquest company continúa sense rebre les convocatòries del Comitè Local. I per cert, al igual que jo mateix, tampoc va rebre els programes electorals Comunals 2007 a casa seva, ni ell ni la seva família.

Quina confiança mereix un Partit Polític on existeix alguna persona que segons el seu criteri personal decideix qui ha de rebre uns correus i qui no ?
Expedientaran a aquesta persona ?
Expedientaran al coordinador que decideix qui ha de ser convocat i qui no ?
Serà algun dia el PS un partit democràtic ?
Algú dirà mai prou ?
Bé, de fet algú ja ha insinuat que potser s’haurien de fer alguns canvis en la part de dalt del partit, els altrament dits líders.
L’expedientaran també a ell ?
Si no hagués intentat presentar-se a les preliminars, potser sí. Ara ja no toca.

A tot plegat la resposta és : NO.

El PS continuarà optant per la indiferència a tots aquells que siguin crítics amb el Partit. Això si, sense enviar-los hi cap comunicat.
I si es queixen massa : AL CARRER.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 11/03/08

L’ ÈXIT DEL TOBOTRONC.


L’arrencada del tobotronc ha estat espectacular, no n’hi ha cap dubte. No em sorprèn tampoc, doncs es tracta d’una novetat, i les novetats comporten expectació, i l’expectació comporta visitants, i els visitants comporten eufòria.
Tampoc negaré que a la gent li pugui agradar, com hem pot agradar la atracció a mi també, perquè no?

Però penso que hauríem de ser una mica més cauts a l’hora de fer les previsions, i en aquest cas, el Comú de Sant Julià no ho és. No ens podem parar a pensar que el nombre de visitants anirà sempre “in crescendo”, ... les coses no funcionen així... (I si no que els hi demanin als amics Alacantins de Terra Mítica).
I encara que així fos, hem de ser conscients de que el tobogan alpí té una capacitat que és la que és, i que no la podem superar de cap de les maneres. Penso que ara ja estem al límit d’aquesta capacitat. Sobretot pel que fa a seguretat. (Recordin que a Port Aventura, per posar un exemple, quant s’arriba al límit de visitants les portes es tanquen, i no entra ningú més. Ja tornaran un altre dia, si volen i poden).

Passem a analitzar les dades:
La primera setmana, el Tobotronc ha rebut una mitjana de 422 visitants diaris. Fet que, si seguís en aquest ritme, ens donaria un total anyal de 154.030 visitants. Molt per damunt dels 100.000 previstos. Però ull, que aquest allau de visitants ens dona una sortida de tobogan cada 2 minuts.
Es pot assumir ? Potser si.
Però si tenim en compte que en Diumenge varen passar pel giny 1.232 persones, fent el càlcul corresponent, ens dona un tobogan cada 30 segons. I amb la possibilitat que té el conductor de prémer el fre, pot donar la conseqüència de: “castanya” segura.

No hem estat cauts tampoc en les previsions econòmiques: Ens parlen, des de el Comú de Sant Julià, tot i alabant les excel·lències del giny, i ens diuen que es recuperarà la inversió inicial en 8 anys.
Atenció, a primer cop d’ull pot semblar possible: doncs la inversió es de 3,8 milions, i en 8 anys es podrien recaptar 5,6 milions. Sempre segons les previsions de 100.000 visitants/any, a una mitjana de 7 euros/persona. (Recordin que el preu son 8,5, però existeixen tarifes reduïdes per infants, grups, gent gran...) Ens sobrarien doncs 1,8 milions ?

NO.

Amb aquest diferencial de guanys de 1,8 milions hauríem de poder assumir les despeses d’aquests 8 anys, i no ho faríem ni de bon tros.
Només cal tenir en compte que disposem tant sols de 225.000 euros l’any per fer front a les amortitzacions (uns 190.000 euros/any, calculades a 20 anys) i tota la resta de despeses. El que ens deixaria tant sols 35.000 euros/any, o sigui 2.900 euros al mes per pagar al personal i totes les despeses corrents.
Tant barat treballem a Andorra ? (hem de tindre en compte, 5 o 6 treballadors).

TAMPOC.

O potser es que, un cop més, no s’han tingut en compte les amortitzacions ? Ai, aquests economistes ...

Un altre punt negatiu, al meu entendre, es l’aportació del Tobotronc a la vila de Sant Julià de Lòria:
Diumenge dia 2 de Març : 1.232 persones al Tobotronc i el poble buit, amb un temps magnífic. Un sola terrassa de bar oberta amb 4 taules i en un camí particular. Els carrers completament buits tot el dia. I els restaurants al mateix ritme de sempre. I el comerç tancat, al igual que la resta de caps de setmana de l’any. Aportació totalment nul·la doncs, a banda de vehicles i cues. Fins i tot funciona millor i aporta més gent la carpa. Potser hagués estat millor muntar un “tobocarpa”.

No m’agradaria que pensessin que soc un “obtús” opositor al Tobotronc i a Naturlàndia, no es el cas. Estaria encantat de que funcionessin tots dos de meravella, o mes ben dit els dos junts. I sobretot estaria encantat, doncs no m’hauria de preocupar tampoc de l’apartat econòmic ni de qui acabarà pagant.

Però continuo pensant que no es aquesta la solució per la nostra parròquia. El Tobotronc de moment, ha estat un èxit de visitants, però Sant Julià de Lòria segueix igual de “mort” que sempre.
I si endemés escolto per la ràdio al director de Naturlàndia tot dient, que ha estat un èxit per la Rabassa, pel camp de neu... i també per Sant Julià de Lòria.
Aquí tinc de dir que no ho he notat en absolut, ni jo ni els comerciants de la vila.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 04/03/08

L’ AGÈNCIA TRIBUTÀRIA.

Mama por...
A la Seu d’Urgell han obert una agència tributària espanyola per perseguir als trans-fronterers, un per un, que no declaren la seva renda a l’estat veí.
No m’hi oposaré. Si la Llei ho diu, han de declarar doncs hi resideixen.
Molt complicat però veig el tema, ja que figura com a segona residència. I em molesta molt que la persecució hagi començat amb els trans-fronterers que estant pagant una hipoteca a Espanya. El que em dona a entendre que al país veí el secret bancari no existeix. Ull, que no estic parlant de blanqueig de diners o “coses” per l’estil.
Per cert:
Com es fa per demostrar que resideixen mes de 186 dies a Espanya i no a Andorra ? Computen les hores que es dorm, o les hores que es treballa ? Fan un seguiment personal de tota la gent ? Fitxa tothom quan passa la frontera ? Haurien de fer la declaració de renda, residint a Espanya i treballant a Andorra ? Com podran controlar dita renda, si els diners es queden a Andorra ?

Masses preguntes ?
Doncs, encara n’hi podrien haver moltes més.

Com per exemple unes quantes sobre un tema molt especial que ha despertat la meva curiositat:
Es tracta de la publicitat que ha aparegut a Andorra els darrers dies, sobre el fet que els Nacionals o residents Andorrans que tenen una propietat a Espanya, han de tenir un Representant Legal.

He buscat i rebuscat, he consultat amb advocats, gestors i altres... I ningú m’ha deixat molt clar el tema en qüestió.
El mes clar que he trobat es el següent text:
Segons fonts de l’agència tributària Espanyola:
TÍTOL : Impost patrimoni.
CAPÍTOL : Subjectes passius, imputació de patrimonis.
REFERÊNCIA : 104843 – Representant no residents excepció obligació.
PREGUNTA : Quins subjectes passius no residents no estant obligats a nomenar representant ?
RESPOSTA:
No existirà la obligació de nominar representant quan els subjectes passius no residents en territori espanyol no es trobin en els casos que expressament determina la Llei que son :
- Quant s’operi mitjançant un establiment permanent.
- Quant ho requereixi l’Administració tributària per la quantía i característiques del patrimoni del subjecte passiu.
NORMATIVA : Disposició final setena. Llei 43/1995, de 27/12/1995; redacció Llei 58/2003 (D.F.tercera).

Queda clar ?
No, ja ho sé. A mi tampoc.

El que queda menys clar encara, es l’anunci en qüestió publicat als diaris del nostre país :
En el que segons la llei 36/2006 (Espanyola), els propietaris d’una vivenda a Espanya estant obligats, sota sanció de 6.000 euros a nomenar un representant legal.
I curiosament entre els anunciants, gestories que solucionen aquest tema cobrant la seva corresponent comissió, hi figura una gestoria pertanyent a una Consellera General del partit Liberal.
Continuant amb la “busqueda i rebusqueda”, també he trobat que dita llei fa referència a la declaració de renda, que no de propietat. I que dit representant, tant sols s’ha de nomenar quant el país de residència efectiu sigui considerat un Paradís Fiscal.

No ens deien des de el Partit Liberal, que Andorra no era un paradís fiscal ? Ah, que ja no ho diuen ?

La meva “eterna” curiositat, em porta a les següents conclusions:
Hi ha gent que s’aprofita de la “por” dels altres, per fer diners amb el seu negoci. I tocant temes que mes valdria no “remenar” gaire.
Les lleis no estant gents clares, ni tant sols per als advocats.
Som un Paradís fiscal (per als no residents, es clar) i no ho volem reconèixer (per al nostre Govern, es clar).
El país veí, Espanya està ja molt cremat amb nosaltres (ara es veu que a Alemanya, també).
I el nostre Cap de Govern contesta dient que tot quedarà arreglat aviat i que sortirem de la llista de paradisos fiscals.

Doncs té raó, Sr. Pintat:
Si Andorra disposés d’un sistema tributari reconegut, amb els deguts convenis de doble imposició (per la no doble), tots aquests mal de caps no existirien, tots aquests dubtes no figurarien, i tots aquests aprofitats de la situació buscarien fer la seva feina correctament.
I els trans-fronterers podrien residir a la Seu i treballar a Andorra sense cap problema. Pagant els seus impostos en un sol país.
I els que tenen una propietat a l’estat veí no haurien de pagar comissions indegudes.
Però es clar, si això fos així, vostè no hagués guanyat unes eleccions i no seria Cap de Govern.

En definitiva, sempre es tracta del mateix: fins que a l’estat veí no ens “piquen a la closca”, no solucionem els nostres errors i anem passant de tot, que dit de passada, deu de ser l’esport Nacional.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

BONDIA - SENTO CURIOSITAT 26/02/08

EL CENTRE ESTÀ DE MODA.

Ja estem (o estant) preparant les eleccions Generals, i això que encara manca més de un any per a les mateixes, és com si en aquest País tant sols tinguessin importància les Eleccions, la resta es anar passant els dies. Es veu que els moviments en els diferents Partits polítics ja han començat, i aquests moviments tenen molta tendència a anar cap el Centre. Que potser segurament es el que voldria la majoria de gent, però que tal com es veuen les coses, de moment dit Centre no acaba de convèncer a ningú.

Vejam el que desperta aquest cop la meva curiositat:

D’una banda, tenim la dreta del PLA, que potser s’ha adonat que aquest no és el bon camí per guanyar unes eleccions. Les darreres Comunals han fet mal, parroquialment. I es que obtenir els dos Consellers per parròquia s’ha posat cada cop més difícil. I dos per parròquia compta molt. Ja s’han desmarcat clarament del PLA a Encamp i a Ordino, i també a Escaldes, a Andorra la Vella van pel mateix camí. A Sant Julià, ja fa molt de temps que es va desmarcar, amb UL (aquí si que la dreta, està clarament definida). El Pla ho tindria doncs teòricament molt complicat en aquestes viles si no hi hagués una altra opció, el PLA encobert. És a dir, el PLA però sense PLA, per entendre’ns, o potser no.
En quant pel que fa a la llista Nacional: ja s’ajuntaran després els nombrosos PLA. D’una manera o altra, això no és problema...

D’altra banda, tenim l’esquerra eterna del PS, que també s’ha adonat que per a no continuar amb aquesta “eternitat” opositora, i que degut a que no n’hi ha prou amb l’Alternativa i on les darreres Comunals també varen fer molt de mal (encara que no es vulgui reconèixer): Veuen també que han de fer quelcom més per guanyar els dos Consellers parroquials tant importants.
Mentre que, pel que fa a la llista Nacional, podrien encara anar “tirant”. La idea es doncs, fer el famós gir cap el Centre anunciat , al igual que s’ha fet des de el PLA, però, teòricament, en sentit contrari.

De les dues bandes han constatat certament, que la obligació actual es tirar cap al Centre per arribar a la gent, a l’elector. Però en cap cas, tirar cap el Centre ja existent, el que teòricament ja teníem al país (que per cert no ha funcionat mai), sinó cap a un altre Centre, un de “nou”. Que per cert, al meu entendre, no pot ser mai un sol Centre.
Sempre hi hauria un Centre-PS i un Centre-PLA, i serien bastant distints.

Així doncs, i resumint: per l’any que bé tindrem segurament tres Centres diferents (perquè, dubto molt que es constueixi un sol Partit PLA-PS-CDA).

I vet aquí, que no me’n agrada cap.
Ni el que ve de la dreta, ni el que ve de l’esquerra, ni l’altre que no se sap d’eon ve.

Ni jo ni l’elector es creurà mai aquesta “diana” escorada cap a la banda dreta. Tal i com veiem en un bon acudit en un diari del país. Ni tampoc l’elector es creurà que la vulguin escorar cap a l’esquerra.

Se m’acut un suggeriment:

Perquè no tornem a les llistes obertes: posem nosaltres els noms, segons vulguem que la diana estigui mes a la dreta, més a l’esquerra, o centrada.

La realitat és potser, que a cada parròquia podrien haver-hi múltiples llistes. De esquerra extrema, esquerra, centre-esquerra, centre, centre-dreta, dreta o extrema dreta. Aquí si que hi hauria on triar, però segurament seria un desgavell general.

La moda doncs es el Centre, i cap a aquest centre es on ens volen fer creure que tiraran tots. Quant sabem perfectament que realment, tothom “penja” cap a la dreta.

La meva conclusió:

Al final però, penso que el PS tornarà a quedar en l’oposició, que el PLA tornarà a guanyar. Això si, aquesta vegada amb múltiples Partits o Grups o “multinuclears” (tal i com l’hi agrada dir al nostre Cap).
I que el dit d’alguna manera, “Centre”, des de sempre, tornarà a ser la clau que remenarà el “cotarro” al nostre País. I, ai déu meu, com està el país...

Atentament.

Miquel CALSINA GORDI.

BONDIA 1000

BONDIA NÚM. 1000.

UN BREU RELAT.

Hi havia una vegada, en un petit país, una persona inquieta, inconformista, critica..., una mena de persona de les que solen fer nosa en alguns àmbits. Però que encara no havia entrat en acció. Al menys en acció, a nivell de la premsa d’ opinió.

Aquesta persona, llegia cada dia tota la premsa local, i amb ella també totes les bestieses locals. I se’n feia creus, però tant sols ho comentava en cercles privats, com se sol dir.

I aquesta persona tenia ganes de queixar-se, de dir la seva, i també de intentar solucionar quelcom, dins de les seves possibilitats... Però no sabia com fer-ho.

Un bon dia, tot i fent el cafè en la pausa matinal, fumant la seva cigarreta i llegint un diari gratuït, que gentilment posaven a la disposició dels clients del bar, va llegir un comentari:
Mes o menys, venia a dir: vols dir la teva..., vols opinar..., envia una carta al director..., col·labora amb el diari..., o alguna cosa per l’ estil.

I aquesta persona va pensar:
Doncs això mateix es el que faré..., dir la meva.

Es va posar a escriure una carta, a opinar de quelcom que no li semblava be. I va enviar el seu escrit al diari gratuït en qüestió. I aquest, aprofitant l’ avinentesa, el va publicar.

Aquesta persona crítica, va trobar el “gustet” en el tema d’ opinar i criticar... I va fer extensiu el seu “cuquet pseudo-periodístic amateur”, a tots els diaris del país.

Cada escrit d’ aquest “opinador” “d’ estar per casa”, sortia publicat per quadruplicat, en els quatre mitjans escrits del país (diaris).

Així no se’l perdrà ningú...
Potser va pensar l’inconformista de la ploma ràpida.
I es que al principi, era així: escriure... passar a l’ Outlook, i prémer “l’ intro” de l’ ordinador, on posa “enviar”.

Però vet aquí, que varen començar uns petits problemes en forma de exclusives i altres...
Un dels mitjans de premsa escrita, després de no publicar reiteradament els seus escrits, i de no contestar a les seves demandes via “mail”, del perquè de la qüestió..., li va demanar l’ exclusiva dels seus escrits al “opinador” en qüestió.
Aleshores aquest escriptor de pa sucat amb oli, va contestar que “tururut”. Ell no donava exclusives a ningú. A banda de que no li semblava correcte deixar d’enviar-los als demés. Ni tampoc la manera com es va demanar l’ exclusivitat.

Quedaven aleshores... ja tant sols, tres mitjans de comunicació.
Ja n’hi ha prou..., potser va pensar l’ opinador. També ho llegirà tothom, i no vindrà d’ un mitjà de comunicació que no vol publicar els seus escrits.

Vet aquí però, que al cap de poc temps, sortia publicat en un altre mitjà un escrit de “l’opinador”, que no era precisament de “l’opinador” en qüestió. Sinó una suplantació, que a més, no duia la deguda comprovació d’autenticitat. (Dades personals: Nom, Passaport, adreça, telèfon, etc.).
Disgust, “mosqueix”, denuncia policíaca, trucades ... Mals de cap, i problemes que “l’ opinador” no havia buscat mai... I ni tant sols una senzilla excusa... Tant sols un breu comunicat anunciant la errada. (Fe de erratas, en diuen). El mitjà sabrà perquè.

Aleshores, potser va pensar : amb dos mitjans de comunicació, ja en tinc prou, i em llegiran igual. I a mes, els dos son gratuïts.

No acabà aquí la història...

Al poc temps, un altre mitjà, es feia l’ espavilat, tot publicant que ells també havien rebut l’ escrit de la suplantació i no havien “picat”. Sabien, com que eren molt “llestos”, que l’escrit no era de “l’ opinador” en qüestió, doncs l’ estil no era el seu.

......................

Passat un temps, el director del primer diari gratuït amb el que “l’opinador” havia contactat, el va trucar. I li va proposar de col·laborar amb el diari, amb un escrit setmanal, i sense demanar exclusives, sense imposar res, sense cap tipus de pressió. Amablement i amb confiança.

L’ opinador no ho va dubtar, i va dir que si a l’instant, des del seu vehicle, amb el mòbil a l’orella, però degudament aturat ( Va per la “poli”).

I, aquesta es la simple història d’ una col·laboració escrita amb el Bondia.
I, per cert, amb un sol mitjà, també llegeixen els escrits. Per alguna cosa serà.

P.D.

Gràcies Albert, gràcies Bondia... I encantat de col·laborar amb vosaltres...

Això si, escriure cada setmana es fa complicat i no sempre puc fer-ho com m’ agradaria. Encara que de temes, per escriure, gràcies a déu (O, NO), m’ en donen bastants.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 19/02/08

PARCS TEMÀTICS.

Feia temps que no sentia parlar del parc amb “animalons” que es va anunciar a les parròquies d’Encamp i Escaldes, i ja gairebé me’n havia oblidat. Tampoc em preocupava massa que no es construís, doncs a Sant Julià en tindrem un de ben bonic. El poble ha decidit amb el seu vot, que vol un parc temàtic amb “bestioletes” i emplaçat a la muntanya de la Rabassa, per molt que els amics de la “mateixa” es queixin i posin denuncies, recursos i al·legacions.

Però vet aquí que de cop torna a sortir a la llum la competència Encampedana-Escaldenca, tot comparant el seu parc temàtic, o millor dit desmarcant-lo de la “perla” laurediana anomenada Naturlàndia, projecte ambiciós que ha de salvar la nostra parròquia.

Faré una breu crònica de la història d’ aquest altre parc temàtic, el d’Encamp-Escaldes, ja que la trobo sorprenent, i com no CURIOSA:

Una empresa privada va signar un acord amb els dos Comuns (Encamp i Escaldes) per construir un parc temàtic d’animals, tot i no tenir la seguretat de com es finançaria el projecte.
Personalment, penso que una empresa privada, (ni una de pública), no es pot arriscar d’aquesta manera.
Un temps mes tard ens van dir, des de la empresa privada, que si no es trobaven aliats (vegeu inversors), no es duria a terme el projecte.
Es el que hem dona a entendre que no s’havia fet prèviament un estudi del finançament.
Un any mes tard ens confirmaven que no havien trobat inversors i no podien tirar endavant el projecte.
Ara ens tornen a dir, aquest cop des de la banda pública (el cònsol encampadà), que encara estant buscant inversors, i que no descarten la realització del parc.
Ja m’estic marejant amb tants canvis de criteri.
Sort que la diferència amb Naturlàndia, es que de moment ningú ha parlat en aquest cas de diners públics, tant sols de inversió privada.

Trobo també molt sorprenent, un altre fet:
Es va signar un acord entre l’empresa privada i els Comuns. Almenys es el que es va assegurar. I a les notícies de la premsa em remeto, sense saber si es disposaria de les autoritzacions convenients ( ni de Govern, ni de Medi ambient ), i abans de rebre i estudiar les al·legacions al projecte.
Ni la privada ni els Comuns, crec que poden fer-ho.
Parlaven també de penalitzacions importants si el promotor no podia desenvolupar el projecte per manca de finançament. Cosa que sembla haver quedat en l’ oblit. Es similar al cas de les “suposades” comissions, que ara esta tant de moda, senzillament desapareixen.

Sorprenent és també:
Que en una parròquia amb un allau de turistes, com és Escaldes, no trobin finançament. I en una altra parròquia sense turistes, com és Sant Julià diguin que rebran finançament dels bancs i de privats per un projecte similar. I no dic que no m’ho cregui.

Al final potser haurem de pagar amb impostos, els estudis de projectes que no se sap si es duran a terme, o que potser es duran a terme sense inversors. De moment només tenim la “paraula”, per part del Cònsol de Sant Julià de la retirada del projecte de Naturlàndia, si no es troben accionistes. Però ja se sap, les paraules se les emporta el vent.
A Sant Julià, encara no s’han posat a la venda els títols dels possibles accionistes i ja ens hem gastat més de tres milions d’ euros en un tobogan alpí (o en una atracció de autos de xoc... no ho tinc molt clar).
En el cas de l’empresa privada, pagaran ells, si poden. Però en el cas de Naturlàndia pagarem tots nosaltres.

De moment, de ben segur que tota la publicitat enviada a les llars lauredianes, als diaris, a la televisió, els cartells, als autobusos...Tots els estudis tècnics encarregats, les presentacions, els assessors, els directors nomenats a dit, i sobretot, el Tobotronc (o autos de xoc), ja els hem pagat, o els estem pagant.
Encara que no he vist mai amb quin pressupost.

Ja per acabar.
Que facin el que vulguin a la Rabassa, un parc, un aeroport o un abocador, ja em dóna el mateix... Des de casa meva no es veu (Crec que això ja ho he dit algun cop).
Però, que no ho haguem de pagar tots nosaltres.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 12/02/08

L’ EXPULSIÓ.

Finalment s’ha consumat la meva expulsió del partit Socialdemòcrata. Tots contents ? No ho sé. Aquesta ha estat per ordre directa del seu Primer Secretari, que ja feia molt de temps que ho desitjava, però que algú havia aturat per motius obvis, tals com que precisament no hi havia motius. Expulsió per cert, contrària al que havia anunciat anteriorment la Comissió de Garanties del PS, ja fa bastant de temps. Es varen equivocar, o algú els va fer canviar de parer ?
M’agradaria saber què se n’ ha fet del Defensor de l’ afiliat, que figura als estatuts del Partit. Existeix realment ? jo no l’he vist mai.

He de confessar que ja ho esperava, com també sabia que l’expulsió es faria efectiva després de les eleccions. Actualment la trobo fins i tot normal. El que no trobava normal era que ja havien decidit dita expulsió fa molts mesos, abans de l’ estiu, abans de la campanya electoral Comunal.
Fins aleshores, a banda del malestar d’alguns, de la gelosia d’altres, d’ animadversions personals i de manies persecutòries diverses ... no hi havia cap motiu lògic per fer-me fora del partit. Sobretot amb l’afirmació efectuada per al seu Primer Secretari de que “no tenia res a veure amb els meus escrits”.

He de confessar també, que actualment m’importa ben poc.
Però m’ agradaria recordar a la Presidenta del Partit, que jo no tenia perquè deixar-lo, i ja li vaig explicar personalment els motius. Perquè confiava en que al PS hi haurien canvis i que aquests canvis em permetrien tornar a l’ òrbita del Partit. Però vist el tarannà del mateix, aquests canvis em semblen del tot improbables.
Tampoc m’importa massa, vist com es desenvolupa l’activitat al partit, en la seva cúpula, i com tothom amaga el cap sota l’ ala i no diu res. Com si es tractés d’ una SECTA.

I baixant mes al detall en el que a mi em pertoca, la vila de Sant Julià de Lòria els importa ben poc. Ho han demostrat sempre. Es tracta d’ una parròquia sense cap interès, on tot es dona ja per perdut. Tant sols es pretén fer llista electoral, tant si com no, i estar presents en les set parròquies, que dit de pas queda molt bonic i valent.

I no m’ importa tampoc l’ expulsió, vist el funcionament del comitè local Lauredià en particular:
Les reunions son una olla de grills, sense llibertat d’opinió ni expressió. Només val el pensament i les idees del “Partit”, no hi ha cap opinió pròpia, i si en surt alguna, se’l fa callar.

Definitivament,
Per estar en mig de gent prepotent, dictatorial, incompetent i pilota, estic molt millor a casa meva. A la espera potser de que surti quelcom, amb cara i ulls, on em pugui trobar a gust. Un Partit nou ? no ho sé.

Em sap molt de greu, per tota la gent del Partit que pensa diferent a aquests “poquets” elements que m’han fet fora, i que m’han animat i felicitat constantment, pels companys que s’han vist perjudicats pel meu serial i per aquells que es poden veure perjudicats en el futur pel mateix tema.

Ho sento molt, per alguns que a pesar de no combregar amb l’actitud dels mandataris, es mantenen a dins del Partit perquè no troben res mes. Però, això si, callen i atorguen. Sí, també ho sento per ells.

Que dura es la política, que complicat es tenir una opinió pròpia. I, exposar-la, ja es una prohibició. Hem de ser tots cadells del patró, o sinó, al carrer. Ja ho deia molt bé un diari del país : “ O es que Miquel Calsina es pensava que un partit funciona com una democràcia ? “.

Sort que deien, fa un temps, fonts properes al Partit : “parlant la gent s’entén..., les coses es poden arreglar parlant..., la sang no arribarà al riu..., hem d’escoltar l’altra part...”.
I al final només ha parlat un, el Primer Secretari del Partit. (Gran Candidat en les passades Comunals per Escaldes-Engordany).

El cert, i amb això si que tenia raó l’ esmentat Primer Secretari: es que quant una persona fa nosa en un grup polític, el millor es traure’l de sobre, expulsant-lo. Son paraules textuals de qui es creu per sobre del bé i del mal, i que ostentant un càrrec, pensa que té immunitat “insultadora” = un autèntic BOCAMOLL.
Al que per si de cas, recordo : Estem empatats a insults. 2 a 2.


Ja m’ho varen comentar en una tertúlia a la ràdio, “segueix sempre com a independent”, i no en vaig fer cas. (Quina raó tenies, company Simó Duró).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 05/02/08

SOM MÉS PAPISTES QUE EL PAPA.

A vegades penso que ens compliquem la vida inútilment, com si es tractés d’un esport nacional. Tenim coses que ja estant fetes i ben fetes, encara que no siguin nostres, i les fem de nou.
És el cas de la llei de comptabilitat i el pla comptable.
Es va aprovar la llei de comptabilitat el 20/12/2007, per molt que al Bopa, en format digital, consti com a data d’aprovació 20/12/2008. No faré bromes al respecte ja que tots ens podem equivocar, tot i que una llei no hauria de dur una data errònia. I es va publicar el 30/01/2008 i serà d’aplicació a partir del 2009.
Aquesta llei dóna un termini d’un mes al govern per a publicar el pla comptable corresponent.

Al país veí, Espanya, aquest mes de Gener ja ha entrat en vigor el nou pla comptable espanyol, l’ esborrany del qual ja es va publicar l’any passat.
A Andorra, enlloc d’aplicar el mateix pla comptable espanyol, que imagino deu estar ben fet i ben estudiat, resulta que en farem un altre, l’andorrà. Un pla (no, pel partit polític) a l’Andorrana.

Quina necessitat tenim de crear-ne un altre ?.

La veritat és que som mes papistes que el papa; hem de fer-ne un de propi. Un pla comptable andorrà, com si els números de compte tinguessin tanta importància. Perquè no crec que les normes internacionals comptables (NIC) o les normes internacionals d’informació financera (NIIF) pateixin variacions ja que són internacionals.

Això si, de ben segur, algun que altre assessor cobrarà la feina feta. I no vull dir amb això que no l’hagi de cobrar. Jo també cobro les meves feines, però amb la diferència de que les meves feines no me les dóna Govern, més aviat me les vol treure (vegis Federacions Esportives...), i passar-les a empreses foranes. D’ aquest tema ja en parlaré un altre dia, o no. El que vull dir és que potser no calia fer un pla comptable propi.

D’altra banda, crec que cada cop estem retardant més les lleis i la seva aplicació, quan aquestes lleis no haurien de comportar masses traves ni debats en comissió, si no les volguéssim fer a l’andorrana.
Un altre exemple el tenim en:
La Llei de Societats, projecte que es va fer l’any 2006, més concretament al mes de Juny, com el de la Llei de comptabilitat, (i no incloc el de la Llei d’inversions estrangeres, també de la mateixa data, perquè es una altra història). Dita llei de societats, va ser aprovada sense cap problema l’any 2007, durant el mes d’octubre i publicada el 21/11/2007. Duia un termini de tres mesos per publicar el seu reglament. Encara avui no existeix ( no anem bé, tot i estar dins dels marges).
Tanta feina tenen que no es pot anar una miqueta mes ràpid amb les lleis i reglaments, que al fi i al cap no tenen massa discussió i es podrien aprovar i publicar amb mes celeritat. O potser es que un dels coprínceps, en aquests moments es troba molt ocupat i no les pot signar.

En el cas que m’ocupa o m’interessa, estem marejant massa la perdiu i som mes papistes que el papa. (Em sembla que això ja ho he dit...).

Si d’altres vegades hem fet un “copiar-enganxar”, perquè no ho fem ara amb el pla comptable i deixem treballar a la gent, en aquest cas als comptables, amb mes tranquil·litat i menys inconvenients ?.
No calen tantes històries, tants assessors, tants col·laboradors, tants cursets de formació, i tanta parafernàlia per a aprovar i publicar una llei i tot seguit un reglament i un pla de comptabilitat que ja existeix.
No cal marejar tant la perdiu. (També ho he dit...).
Si el que volen es donar feina a molta gent, aquesta es una altra història que per cert, em sona molt.
Jo de feina ja en tinc, i tant sols pretenc que me la facilitin.
Res més.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 29/01/08

NO VOL LA VAGA NI L’ATUR.

Resum breu d’unes manifestacions del nostre Cap de Govern:
“La majoria d’ immigrants són aquí per raons econòmiques i res més... Son forasters i se’n van... Tant sols son aquí per raons econòmiques... No m’ espanta la vaga... El PLA te el dret de tirar endavant una legislació que sigui del seu gust...”.
El nostre Cap també ens va dir no fa gaire:
“Em presentaré a la reelecció, si el PLA no fa un fort gir cap a la dreta”.

I jo em demano:
Mes a la dreta, que les seves declaracions ? O és que es va equivocar, i realment volia dir tot el contrari ?.

Jo, que per alguns dec ser “foraster” perquè es pensen que la paraula vol dir: “el que ve de fora”, porto aquí pràcticament tota la meva vida, i de moment, no penso marxar. Fet que segurament indica que no sóc “foraster”, doncs el veritable significat de la paraula és: “dit de la persona que es troba o resideix temporalment en una localitat que no és la seva”.
Segurament, sí que és veritat que estic aquí per raons econòmiques, al menys inicialment, puix penso que els meus pares així ho varen entendre en el seu moment.
No penso però, que estigui a Andorra tant sols per això i res més. Com sembla assegurar el nostre Cap.
A banda de no considerar-me foraster. No dec formar part d’ aquesta majoria d’ immigrants de la que parla el nostre Cap.

A mi tampoc m’ agrada la vaga. Ho reconec i es una opinió personal, com tampoc m’ agraden els “vagos”, que no té res a veure. Però a mi, tampoc m’ espanta, com diu també el nostre Cap. La diferència és que per a mi és un dret. I el que no diré mai, com el nostre Cap es “que si volen, ja la poden fer ara”, comentari que em sembla un tant despectiu.
Però penso també, que no tant sols els funcionaris, els Andorrans, els ... digui’l hi com vulgui el Cap (els no-forasters), tenen dret a fer vaga. Una cosa es que no m’ agradi, i una altra, que no es tingui el dret. Els forasters també han de tenir dret a la vaga.
Es clar que si el Cap pensa que es millor que els forasters vagin a fer la vaga al seu país d’ origen, això li facilita sens dubte la tasca. Per tant, sempre és millor que els forasters marxin, abans de poder fer la vaga en qüestió a Andorra; sempre, segons les seves paraules, no les meves.

Jo pensava que les lleis es feien per la població en general, i no al gust d’ una determinada majoria, no gaire ampla en el cas que ens ocupa.
Doncs es veu que no es així.
Ens ho diu també el nostre Cap de Govern.
No recordo en aquests moments haver escoltat una frase similar de part del Pinochet, del Franco i d’altres, però no ho puc assegurar, ja que la meva memòria històrica no dóna per tant. Ara bé, em sona.
Les legislacions no es fan a gust d’ alguns, per molta majoria parlamentària que tinguin. Això ja no es de dreta, sinó que és d’ extrema dreta.

Jo també penso que “la majoria sociològica d’ Andorra no vol ni la vaga ni l’ atur”, com també assegura el nostre Cap. Amb una cosa estem d’ acord. Però no penso que els socialistes ho vulguin, com ell també assegura.
El que segurament si volen els socialistes, és el “DRET” a la vaga i a l’ atur.
Que n’ és de diferent.

Finalment, només voldria afegir que inicialment, en llegir les declaracions del nostre Cap de Govern, em vaig quedar astorat, fins que un bon amic em va explicar que hi ha molta gent al país, els de la pota peluda segons ell, o pota negra segons d’ altres, que realment son així; i que tot això que ens va dir el nostre Cap és realment el que pensen. I que quan es posen a xerrar i a xerrar, i sobretot si l’ assessor de torn es troba en aquells moments fent una becaina, o menjant el “bocata”, van i l’ engeguen i es queden tant amples.

En resum, dedico aquest article al meu pare i a la meva mare, que són els que hem varen portar a Andorra, puix varen venir a aquest país tant sols per raons econòmiques.
Ara bé, he d’ entendre perquè hi portem ja gairebé 50 anys?.
Tanmateix, una part de l’ escrit també la vull dedicar al nostre Cap de Govern, perquè per tenir una població estable i arrelada, com ell demana, potser cal fer algun que altre esforç, això sí només de tant en tant, per a evitar hèrnies molestes.
I ja per acabar, ressaltar una part de les seves declaracions com “això altre del dret de vaga ja és voler-ho tot”, perquè no m’ atreveixo ni a qualificar-les.
La història sempre acaba posant cadascú al seu lloc.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 22/01/08

DIU QUE NO HO ENTÉN.

Hi havia una vegada una parròquia en la que les coses funcionaven bastant bé. Amb problemes, com a les altres parròquies, però amb diàleg, no com a les demés.

Fa quatre anys, un senyor va guanyar unes eleccions Comunals, i va entrar a portar les rendes de la parròquia en qüestió, i un altre les va perdre, i va passar a l’ oposició.

Varen transcorre els anys de mandat, i com que el senyor que estava al capdavant del Comú, no ho feia del tot malament... El senyor que estava a la oposició no li negava totes les coses que feia o volia fer. Sinó que fins i tot l’ajudava i el recolzava.

Però vet aquí que al cap de quatre anys, va arribar un altre senyor del mateix Partit de la oposició, i va dir :

“Ara em toca a mi, m’ hi enfronto jo perquè soc el millor i en aquesta parròquia ja he guanyat unes Eleccions Generals”.

La prepotència va fer pensar a aquest senyor que ja ho tenia guanyat.

En aquestes que el poble, que no tenia ni un pel de tonto, va votar. I no ho va fer pel “prepotent”, sinó que ho va fer per la persona que havia estat 4 anys manant i treballant, i crec que bastant bé per la parròquia en qüestió. El poble va decidir doncs, que continués el mateix senyor al capdavant. I ho va decidir amb una majoria aclaparadora.

Aleshores, el que es pensava que s’ho havia de menjar tot, al veure que no l’havien votat ni els “seus” va decidir:

“ La culpa de la derrota no pot ser meva, es del que no va fer la seva feina estant a l’ oposició. I que consisteix sempre en criticar-ho tot, dir a tot que no, estigui be o malament. Jo presentaré una dimissió fictícia, els meus súbdits no l’acceptaran i passaré les culpes al que no ha fet el que havia de fer durant 4 anys, i si no esta content, que plegui...”

Els sona de quelcom tot això?. No es tracta d’ un conte, es el meu reflex particular d’ uns fets que han succeït en les darreres Eleccions Comunals, en una parròquia del nostre País.

I jo ara, des de la meva visió particular dels fets, sento ràbia.
Ràbia, es el que em dona haver seguit tot aquest procés de prepotència, de menyspreu a moltes persones (i no tant sols en la parròquia abans esmentada), i de presa de pèl a uns militants de cert Partit Andorrà.
Ràbia, em dona la mala sortida que li han deixat a una persona correcta, que tot i estant a l’ oposició d’un Comú, ha cregut convenient, que si les coses es feien be, s’ havien d’aplaudir.
I ràbia em dona, que ara hagi de sortir per la porta petita, i callant.

Es la seva manera de ser, i la respecto i l’admiro. Però com que no es la meva manera de ser, jo si diré alguna cosa:

Dirigit al senyor de la prepotència, al que se li en va la “mala baba “ per la boca, i que ara ens diu que: no entén perquè l’altre senyor es dona de baixa del partit:

Senyor, lo seu es de una “caradura” immensa...

Tot recordant-li, per si de cas, que vostè encara em guanya per 2 insults a 1.

Atentament.

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT- BONDIA 15/01/08

LA “SIESTA” A LA FEINA.

Es pot fer la “siesta” a la feina ?.

A priori, tothom contestarà que no a la pregunta.

Ara bé, hi ha diferents tipus de feina. I resulta que existeix ( o existia ...) una feina especial, amb torns de 24 hores, en la que si es podia fer la siesta, i fins i tot dormir-hi. Es degut a que, evidentment, passar 24 hores sense dormir, es possible fer-ho, però no sempre.

Pensar que el millor que pot passar es que, en aquest tipus de feina a la que faig referència, es precisament que no hi hagi feina, no es desencertat. Doncs dita feina comporta, que a algun lloc hi ha hagut un problema. I això no ho desitja ningú.

No pretenc valorar si els torns han de ser de 12 o de 24 hores, encara que si arreu del món son de 24, per alguna raó serà.
Tampoc vull entrar en, si s’ha de pagar a la gent per dormir o no.
No m’ atreviré tampoc, a comentar si el salari que es percep per a dita feina es suficient o no. Ni el conec, ni es el meu problema. I fins i tot ni m’ interessa.
Tampoc parlaré de, si en aquesta feina, i degut als dies que no es fa el torn de 24 hores, i per tant no es fa la jornada laboral, els empleats poden treballar en un altre lloc, o no. Cadascú sap el que signa, i el contracte que signa. Però si el contracte diu que no es pot fer, doncs es que no es pot fer, i punt (com diria un ex-Ministre).

Tot això, es en referència als comentaris que estem sentint aquests dies al carrer, sobre unes manifestacions, vídeos a youtube, sms, enganxines en alguns vehicles i botigues ...

Personalment, el que si m’agradaria, es que en aquesta feina de la que parlo, amb torns de 12 o 24 hores, tothom estes ben preparat, a punt de intervenir i amb les condicions necessàries per intervenir, amb el material i les instal·lacions necessàries pel mateix, i amb els caps adequats per a dita feina.
Un exemple, entre molts de que no es fan gaire be les coses, va ser la construcció de l’ heliport, reconvertit en “helistop”, o en no res... Per no parlar del servei d’ ambulàncies privatitzat o de la manca de personal, o del salari desorbitat de l’ assessor estranger.

Al que vull arribar amb aquests comentaris, es que la culpa de tot l’ enrenou, bromes a banda, no es de la gent que ha escollit aquest tipus de feina, sinó en la gent que els mana. I que, en molts dels casos, no es el tipus de feina que aquests van escollir al seu moment, sinó que han estat traslladats, ves a saber amb quins criteris des de altres llocs, cossos o departaments.

A mi tampoc em paguen per dormir, evidentment no faig torns de 24 hores... Com molta gent, faig un horari normal, o faig l’ horari que puc. Però com molta gent també, ningú em paga el temps que perdo a la carretera, en els desplaçaments, el temps que perdo buscant aparcament, o el mateix aparcament, o el menjar.

No es mes especial, una persona que fa una feina amb torns de 24 o 12 hores, que una persona que en treballa 8, i en perd potser 3 o 4 mes en desplaçaments i altres, i sense possibilitat de fer la “siesta”.

El que si es molt especial: es tractar a tothom amb el degut respecte. Cosa que crec que no va fer el Ministre d’ Interior, amb les seves declaracions.
Es molt especial també, tractar a tothom en conseqüència a unes lleis, i no a unes notes informatives.
Es també molt especial, pensar en tothom, i no tant sols en els que fan torns de 12 o de 24 hores, per molt indispensables que siguin per a la resta de la població.

Tothom es necessari, i de molta gent amb altres tipus de feina, ni se’n parla.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 08/01/08

EDIFICIS EMBLEMÀTICS.

Ens hem gastat un munt de diners en els emoluments d’ un arquitecte de renom internacional, al que varem encarregar el disseny d’ un edifici emblemàtic : un arxiu.
I estàvem apunt de contractar-ne un altre per fer un segon edifici emblemàtic : un museu.
Es veu que, avui en dia, un país sense edificis emblemàtics, no és un país com cal.
He de reconèixer, a priori, que no em sembla malament fer un edifici emblemàtic. No fa cap mal a ningú, i pot aportar visitants. Una altra cosa es el què decidim posar-hi en aquest edifici.
Fer-ne dos, potser tampoc es el més adequat, i potser tampoc ens ho podem permetre.

Al final, ja veuran com n’hi haurà un a cada parròquia, i a pagar “la padrina”.

La ubicació dels edificis ?. Un altre problema afegit. A Govern, ho veuen així :

Si finalment no es feia el de la Massana, tal com havíem anunciat, teníem problemes amb els Massanencs...
Al previst a Andorra la Vella, i que de moment els hi havíem tret. Per evitar problemes, serà l’ edifici dels “frescos”...
A Sant Julià de Lòria, de moment, no hi farem res, ja estant ben servits amb la “carpa”, que més volen ?.
A Ordino i a Canillo, com estant molt enlaire i fa molt de fred: pistes de gel i coses així val, però res més...
A Escaldes ?. Aquí el Martí que hi faci el que vulgui, perquè amb els vots que treu, què li hem d’ anar a ensenyar nosaltres.
I a Encamp ?. Amb el Miquel, tampoc ens hi posarem, prou feina te amb la residència d’ avis... (Ara te la deixo fer..., ara no..., i a marejar la perdiu...).

Finalment, i per salvar un pressupost, (o potser un Govern ?), en farem un de sol, que albergarà dues “necessitats”:
L’ arxiu Nacional, (què es una nació sense arxiu ?).
I el Museu Nacional, (què és una nació sense museu ?).

No estic en contra de la construcció d’ un edifici emblemàtic, ni molt menys.
El que estic en contra es en dilapidar un munt de diners en estudis, assessoraments, viatges, visites... per la realització de dit edifici.
Amb el munt de gent que tenim al nostre país : arquitectes, enginyers, aparelladors, constructors, paletes ... Perquè hem de anar a buscar sempre a fora ?. A que ens diguin per exemple, com tenim de fer un edifici i perquè l’ hem de fer ?.

Sembla que ha començat a tot el món la guerra dels edificis emblemàtics. A veure qui el fa mes gran, mes impressionant, amb mes visitants, amb mes llums de colors, amb l’ arquitecte mes car del món o amb la forma més rara de l’ Univers...

La ciutat, país, nació, parròquia, quart, barri... que no tingui un edifici emblemàtic no té futur. Això es el que ens volen dir ?.

Supeditar el pressupost d’ un país que està perdent “pistonada” a marxes forçades i ningú ho vol reconèixer, a un edifici emblemàtic, es realment el que ens estant dient.

Personalment, m’ agradaria mes un edifici, “emblemàtic, o no”, que serveixi per alguna cosa, que tingui alguna finalitat, que sigui un focus d’ atracció, primer per a la gent del país, i després per als de fora, que tingui una utilitat...
I amb molt menys cost, molts menys estudis, sense arquitectes estrangers, sense assessors milionaris, sense viatges de ministres, sense haver de cobrar mes impostos per pagar tot aquesta dilapidació de diners ...

De edificis “emblemàtics”, en podríem tindre un a cada parròquia, un arxiu parroquial i un museu parroquial, si ens sobressin els diners... Que no es el cas.
En canvi si podem tenir un edifici, per la parròquia, per a cada parròquia, però que serveixi per alguna cosa útil, segons les necessitats de cada parròquia...

A vegades em dona la impressió de que som tots una colla de “fantasmes” i que endemés ens agrada fer el “fantasma”.

Gastem els diners en coses i edificis més útils, sis us plau.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.