SENTO CURIOSITAT - BONDIA 08/01/08

EDIFICIS EMBLEMÀTICS.

Ens hem gastat un munt de diners en els emoluments d’ un arquitecte de renom internacional, al que varem encarregar el disseny d’ un edifici emblemàtic : un arxiu.
I estàvem apunt de contractar-ne un altre per fer un segon edifici emblemàtic : un museu.
Es veu que, avui en dia, un país sense edificis emblemàtics, no és un país com cal.
He de reconèixer, a priori, que no em sembla malament fer un edifici emblemàtic. No fa cap mal a ningú, i pot aportar visitants. Una altra cosa es el què decidim posar-hi en aquest edifici.
Fer-ne dos, potser tampoc es el més adequat, i potser tampoc ens ho podem permetre.

Al final, ja veuran com n’hi haurà un a cada parròquia, i a pagar “la padrina”.

La ubicació dels edificis ?. Un altre problema afegit. A Govern, ho veuen així :

Si finalment no es feia el de la Massana, tal com havíem anunciat, teníem problemes amb els Massanencs...
Al previst a Andorra la Vella, i que de moment els hi havíem tret. Per evitar problemes, serà l’ edifici dels “frescos”...
A Sant Julià de Lòria, de moment, no hi farem res, ja estant ben servits amb la “carpa”, que més volen ?.
A Ordino i a Canillo, com estant molt enlaire i fa molt de fred: pistes de gel i coses així val, però res més...
A Escaldes ?. Aquí el Martí que hi faci el que vulgui, perquè amb els vots que treu, què li hem d’ anar a ensenyar nosaltres.
I a Encamp ?. Amb el Miquel, tampoc ens hi posarem, prou feina te amb la residència d’ avis... (Ara te la deixo fer..., ara no..., i a marejar la perdiu...).

Finalment, i per salvar un pressupost, (o potser un Govern ?), en farem un de sol, que albergarà dues “necessitats”:
L’ arxiu Nacional, (què es una nació sense arxiu ?).
I el Museu Nacional, (què és una nació sense museu ?).

No estic en contra de la construcció d’ un edifici emblemàtic, ni molt menys.
El que estic en contra es en dilapidar un munt de diners en estudis, assessoraments, viatges, visites... per la realització de dit edifici.
Amb el munt de gent que tenim al nostre país : arquitectes, enginyers, aparelladors, constructors, paletes ... Perquè hem de anar a buscar sempre a fora ?. A que ens diguin per exemple, com tenim de fer un edifici i perquè l’ hem de fer ?.

Sembla que ha començat a tot el món la guerra dels edificis emblemàtics. A veure qui el fa mes gran, mes impressionant, amb mes visitants, amb mes llums de colors, amb l’ arquitecte mes car del món o amb la forma més rara de l’ Univers...

La ciutat, país, nació, parròquia, quart, barri... que no tingui un edifici emblemàtic no té futur. Això es el que ens volen dir ?.

Supeditar el pressupost d’ un país que està perdent “pistonada” a marxes forçades i ningú ho vol reconèixer, a un edifici emblemàtic, es realment el que ens estant dient.

Personalment, m’ agradaria mes un edifici, “emblemàtic, o no”, que serveixi per alguna cosa, que tingui alguna finalitat, que sigui un focus d’ atracció, primer per a la gent del país, i després per als de fora, que tingui una utilitat...
I amb molt menys cost, molts menys estudis, sense arquitectes estrangers, sense assessors milionaris, sense viatges de ministres, sense haver de cobrar mes impostos per pagar tot aquesta dilapidació de diners ...

De edificis “emblemàtics”, en podríem tindre un a cada parròquia, un arxiu parroquial i un museu parroquial, si ens sobressin els diners... Que no es el cas.
En canvi si podem tenir un edifici, per la parròquia, per a cada parròquia, però que serveixi per alguna cosa útil, segons les necessitats de cada parròquia...

A vegades em dona la impressió de que som tots una colla de “fantasmes” i que endemés ens agrada fer el “fantasma”.

Gastem els diners en coses i edificis més útils, sis us plau.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.