DIARI D'ANDORRA - COMPTABILITAT AUTÒNOMS

LA COMPTABILITAT DELS AUTÒNOMS.

Tots sabem, ho hauríem de saber, que la comptabilitat és obligatòria per a tots els empresaris i no pas d’ara, sinó des de l’any 2.009.
Article 1 de la Llei de comptabilitat : “Els empresaris han de portar una comptabilitat ordenada...”
L’exclusió de la obligació de dipositar els comptes per a ingressos inferiors a 100.000 euros (ara 150.000) va fer que molts empresaris obviessin la obligatorietat de dur una comptabilitat. Fins i tot societats es van acollir a aquesta exclusió, tot i sabent (o oblidant) que tenien l’obligació de dipositar-los.
Disposició addicional : “Els empresaris, diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada, que tinguin una xifra anual total d’ingressos inferiors a 150.000 euros, han de presentar un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos i queden exclosos de l’obligació de dipositar els comptes”.

L’any 2.010 no hi havia sancions... la immensa majoria va “passar” automàticament de dipositar els comptes.
L’any 2.011, tot i estar en vigor un règim sancionador... més de la meitat dels empresaris tampoc varen dipositar els seus comptes. Ningú ha estat sancionat.
Que passarà l’any 2.012 ?

Molts autònoms (ara anomenats treballadors per compte propi) no han fet els seus “deures” l’any passat. Es a dir, no han dut una comptabilitat (ni “ordenada”, ni “desordenada”). No dipositaran comptes tampoc aquest any, per molt que omplin la declaració jurada. Calcular uns ingressos inferiors a 150.000 euros és molt fàcil. “Inventar-los”, també. Govern no té cap “possibilitat” (cap mecanisme) per saber si és cert o no.

El fet de posar aquest “llindar” per al no dipòsit de comptes fins a 100.000 euros i augmentar-lo ara fins a 150.000 euros és una “inducció” a molts empresaris a continuar fent-se l’andorrà (o sigui, “passar” de tot). Per molt que el Ministre de “torn” em digués que els “perseguiran”, quan li vaig fer aquesta reflexió.
Des de l’Associació de Comptables del Principat sempre hem demanat que el dipòsit de comptes fos obligatori per a tothom o per a ningú (ben entès sempre que es tracti de no societats, tal com succeeix a Espanya, per posar un exemple. És clar que a Espanya existeix quelcom que es diu I.R.P.F.).
Varem demanar també un règim simplificat de Comptabilitat (un model senzill que tothom pogués portar). Un model de comptabilitat simplificada que es va publicar i “penjar” a Tràmits.ad, fins a 100.000 euros d’ingressos (augmentat posteriorment fins a 250.000 euros), però que no deixava de ser una “comptabilitat”.
Ara s’ha canviat aquest model simplificat (el poden trobar també a la mateixa pàgina de tràmits). S’ha augmentat també el llindar de facturació fins a 600.000 euros. Però no obstant això, no deixa de ser una comptabilitat “pura i dura”. Si no s’ha dut una comptabilitat “ordenada” durant l’any 2.011 (i també l’any 2.010) difícilment es podrà “omplir” aquest model simplificat, per molt que s’acudeixi ara a un comptable.
Val a dir que vaig demanar a Govern que es tragués la “protecció” a aquest model simplificat doncs presenta errors, entre altres deficiències que no venen al cas... I encara espero resposta. Silenci administratiu ?

És igual, molts empresaris seguiran “passant” de tot... Ompliran el formulari de declaració jurada (o no). Simplement, no dipositaran els seus comptes, ni tampoc ompliran el model simplificat, ni tampoc hauran dut una comptabilitat.
Al mes de Juliol sabrem exactament el nombre de autònoms (ja no parlo de societats) que han dipositat els comptes o la declaració jurada. Però no sabrem encara el seu benefici.

Cap “importància”... Pensaran molts, tant sols es tracta d’un dipòsit de comptes o un full indicant la quantitat d’ingressos...
Però senyors... la “cosa” ha canviat :
Han entrat aquest any en vigor unes altres lleis anomenades “Impost sobre la renda de les activitats econòmiques i impost sobre Societats”. I dos mesos després del límit per al dipòsit de comptes (al mes se setembre) s’ha de efectuar un pagament a compte per a aquestes noves lleis. I aquest pagament s’ha de fer amb les xifres de l’any passat.
Que passarà amb tots aquells que no hauran dipositat els comptes, ja sigui perquè s’han fet l’andorrà, ja sigui perquè no tenien la obligació ?

Cert és que no disposem encara els Reglaments per a aquestes lleis fiscals, no sabem encara doncs, com i quant i on s’hauran de fer les “declaracions” per a aquest pagament a compte. Però sabem que s’ha de pagar.
Tots aquells autònoms que no s’hagin “posat les piles”, que no duguin adequadament una comptabilitat ordenada tindran un greu “problema”. I Govern, si continua com fins ara, ometent sancions, ometent inspeccions, també tindrà un greu “problema”.

Cert també que queda una altra opció, al estil de les declaracions i pagaments de ISI, IPI, IMI, IAC, IRNR, Taxes, Foc i Lloc, etc...
Continuar fent-nos l’andorrà.
I que paguin els quatre “gilipolles” de torn.
Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.