DIARI D'ANDORRA - 8000 EMPRESES NOVES

COM CREAR 8.000 EMPRESES.

“Feta la llei, feta la trampa...”, diuen.
O, com fer les “coses” de qualsevol manera, dic jo.

Ja tenim en vigor la Llei de l’impost sobre societats i la de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i gairebé tothom segueix tan tranquil, passant de tot, oblidant que al mes de setembre s’ha de fer un pagament a compte amb les xifres de l’exercici passat, del qual s’hauran d’haver dipositat els comptes al mes de juliol.

Ho han entès ? (comentari dirigit als empresaris en general).

Que passarà amb qui no faci ni una cosa ni l’altra ? Seran “perseguits” ? Diuen que si, però de moment no ha estat així, si tenim en compte tots els dipòsits de comptes no efectuats que han quedat sense “càstig”.
L’augment del llindar per al dipòsit de comptes fins als 150.000 euros o l’augment de la possibilitat d’acollir-se al règim simplificat de comptabilitat fins als 600.000 euros, no vol dir que no cal dur una comptabilitat, entesos ?
Tothom té l’obligació de dur una comptabilitat “ordenada” i teòricament pot ser “inspeccionat”.

Ja tenim doncs els impostos directes en “marxa”, a partir d’ara tothom haurà de pagar a l’estat un 10 % dels seus beneficis (el primer any un 2,5% del resultat comptable de l’exercici immediatament anterior).
La meva pregunta és : Tothom ?

Deixant de banda aquells que no paguen ni pagaran mai perquè no els dona la gana, aquells que no poden pagar, aquells que no tenen beneficis i per tant tampoc han de pagar i aquells que ja han pagat en impostos comunals més del que haurien de pagar pels seus beneficis... en trobem molts altres que tampoc pagaran res.

D’una banda, tots aquells empresaris que no siguin una societat i no guanyin més de 40.000 euros anuals (és el mínim exempt), que per cert són molts. Això és el que diu la Llei i a mi em sembla molt bé.

D’altra banda tenim les societats. Aquestes han de pagar impostos des de el primer euro dels seus beneficis. Amb la diferència de que si en els seus estatuts hi figura la possibilitat de que el càrrec de l’administrador sigui retribuït, aquesta retribució podrà ser deduïda dels beneficis.
En principi no em sembla malament aquesta deducció, sobretot si tenim en compte que la llei de la CASS amb complicitat amb el Codi de Relacions laborals ha convertit automàticament a tots els accionistes amb el 50% o més del capital en treballadors per compte propi, fet que impossibilita deduir el seu salari comptablement i fiscalment. I ja no parlaré de la conversió en treballador per compte propi també del cònjuge del titular, ni tampoc de si s’ha fet amb tothom o no.

Aquí és on es crea la “trampa” legal :

Els estatuts de la societat diuen doncs que el càrrec de l’administrador és remunerable. L’accionista que disposa del 50 % o més de les accions de la societat passa a ser l’administrador. Aquesta retribució serà doncs deduïble, però atenció : passa a ser una renda procedent d’una activitat econòmica subjecta a aquest impost ja que el perceptor és una persona física.
Ha de fer per tant la seva declaració sobre la renda de les activitats econòmiques. En altres paraules, es converteix en una “teòrica” empresa, amb la diferència de que : fins a 40.000 euros no liquida ni cinc en impostos.

Si tenim en compte que actualment “diuen” que tenim unes 8.000 societats (que no ho sé amb seguretat), podem crear fàcilment doncs unes 8.000 noves “empreses”. I no compto els arrendadors que tampoc sobrepassen els 40.000 euros en concepte dels arrendaments, ni tampoc la compravenda per sota de 5 transmissions de béns immobles durant el període impositiu, que estan exempts.
8.000 teòriques empreses que per descomptat no pagaran la taxa d’activitat econòmica : 201, 80 euros = 1.614.400 euros en total, cada any.
Les mateixes teòriques empreses que no liquidaran un 10 % dels 40.000 euros exempts, 32.000.000 euros en total, cada any.

Això és bo ? Això és dolent ? No ho sé.
Això és just ? Això és injust ? Tampoc ho sé.

Posant com a exemple l’estat veí, Espanya : Allà també és deduïble comptablement i fiscalment el salari de l’administrador d’una societat. Amb la diferència de que existeix “quelcom” anomenat I.R.P.F.
A Andorra ni tant sols tenim un projecte de llei de I.R.P.F., ni tant sols tenim un esborrany de projecte de llei, ni tampoc cap voluntat evident de crear aquesta llei.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.