dimecres, de setembre 19, 2012

DIARI D'ANDORRA - COMPTABLES

HI HA PROU COMPTABLES ? “Sorprenents” em varen semblar, en un primer moment, les declaracions que va fer el Sr. Marc Aleix (President de la PIME), recentment a Andorra Televisió. Més o menys, eren les següents : 1- No hi ha prou comptables a Andorra. 2- Que passarà si el dipòsit de comptes esta mal fet ? 3- Hi ha comptables que no tenen titulació. El meu escrit d’avui no és per polemitzar ni criticar, sinó tant sols per matisar aquestes declaracions. El Sr. Marc Aleix no anava mal “encaminat”, però si mancat d’una mica de informació. A la primera afirmació diré que “SI”. Penso sincerament que hi ha prou comptables al Principat. Un altre tema és que estiguin degudament preparats, informats, acreditats o treballin amb permís o sense el degut permís. Deixant de banda que la Llei de Comptabilitat no obliga ningú (pels empresaris) a disposar necessàriament d’un comptable. Sense oblidar tampoc, que per ser comptable no cal ser economista. A la segona afirmació o pregunta, diré que el responsable del dipòsit de comptes és sempre l’empresari i que aquest, repeteixo, no té cap obligació de contractar un comptable. La relació funciona de la següent manera : comptable – empresari i empresari – Govern. Cadascú ha d’afrontar les seves responsabilitats d’aquesta manera. I a la tercera afirmació diré que no existeix cap titulació universitària en comptabilitat. Si però, que existeix formació, diplomes, títols i sobretot “informació”. Aquí m’agradaria recordar a tothom, per si no ho sabien, que moltes persones feien (al seu temps) un curs anomenat “Tenidoria de llibres”, perfectament vàlid a Espanya, que ningú vol ara reconèixer a Andorra. I ja no parlaré de diplomes expedits per la Universitat de Barcelona, impartits i cobrats a Andorra, entregats pel mateix Ministre d’Educació, que el propi Govern Andorrà no vol reconèixer (Estafa ? No, simplement, negoci). Voldria acabar ja d’una vegada per totes amb el dilema de la titulació dels comptables. Per a mi és tant vàlid per a dur una comptabilitat aquella persona que ha rebut una formació en la matèria, sigui la que sigui, com aquella persona que ha estat autoritzada per Govern per a efectuar treballs de comptabilitat (evidentment amb coneixements), com aquella persona que ha treballat en una empresa duent la comptabilitat i s’ha reciclat i format adequadament. Com també aquella persona que sempre ha dut personalment la seva comptabilitat. Sempre i quant conegui el que s’ha de fer i com s’ha de fer. No cal “sobredimensionar” la feina del comptable. El que si és molt important, al meu entendre, és que el comptable, a banda de saber com ha de comptabilitzar, conegui molt bé la Llei de Comptabilitat, el Pla General de Comptabilitat, el Manual d’aplicació, el Codi de Relacions Laborals, la Llei de la CASS, les lleis dels impostos indirectes, les lleis dels impostos directes, el seu Reglament... I comenci ja a estar informat sobre la Llei de l’IGI, com també a preparar-se per la futura Llei de l’I.R.P.F. Totes indispensables per a dur una correcta comptabilitat. Ja sé que el petit empresari té molt complicat saber tot el que he comentat, també que molts comerciants o petits empresaris no poden (tampoc en tenen l’obligació) contractar un comptable, que per a ells serà molt difícil complir al peu de la lletra totes les lleis, per aquest motiu sempre he demanat una comptabilitat més simplificada (cosa que l’actual model no permet, doncs no deixa de ser una comptabilitat “pura” i “dura”). Però, jo no he fet les lleis (tant sols vaig contribuir a esmenar la Llei de Comptabilitat), no les puc defendre però si explicar-les. Estant fetes com ho estant i el meu deure és complir-les i explicar-les. Punt i a part em mereixen els intrusos : són aquells que duen comptabilitats sense el degut permís de Govern, sense ser assalariats de l’empresa on estant duent la comptabilitat, sense pagar els deguts impostos... En una sola paraula : il·legalment. Val a dir que la majoria, són funcionaris o empleats de banca en hores “lliures”, sense declarar res, sense cap autorització i en la majoria dels casos sense cap formació. Aquests si que han de ser perseguits i “eliminats” de la “circulació”. No em correspon a mi però, ni denunciar-los, ni eradicar-los. Penso que l’Administració podria fer quelcom al respecte, però “passa” olímpicament del tema. A banda que, m’agradarà “veure” com comptabilitzarà l’empresari el que els hi paga : Com a serveis de professionals independents ? (sense factura). Com a assalariats ? (sense declarar a la CASS). O simplement, serà tot en “negre” ? Punt i a part em mereixen alguns economistes que mancats de feina, ara pretenen ser tant sols comptables, robar la feina de males maneres als comptables i cobrar factures “encobertes”, fins i tot “auditant” les seves pròpies feines, passant una altra factura. Això es podria resumir també en una sola paraula ??? : LLADRES ??? Ja per acabar, voldria fer una recomanació a tothom : No es capfiquin tant amb la feina del comptable de torn. N’hi ha de bons i de dolents, evidentment (al igual que en tots els sectors) i preocupi’ns una mica més dels intrusos, que aquests són els que fan “mal” a la societat. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.