DIARI D'ANDORRA - RECAPTAR DINERS

RECAPTAR DINER RÀPID. No tinc cap fórmula màgica per recaptar diners de manera fàcil, ràpida i segura. Si la tingués, de ben segur tampoc l’explicaria sinó que l’aplicaria en benefici propi. Pel que sembla, el nostre Govern, donat de la “maneta” amb la C.A.S.S. (que al final, i per Llei, serà el mateix, a efectes “dineraris”) sembla que si ha trobat la fórmula màgica per recaptar diners. O al menys això es pensen... Aquesta fórmula consisteix en interpretar les lleis a conveniència pròpia i aplicar-les. Tot i comunicant-les, això si, via “e-mail”. Però no a tothom, tant sols a aquells als que ja ens tenen “identificats” (fet que dóna a pensar : caldria ?). Tot de cop, un pagament a compte (per la llei de l’ IAE i de l’IS) i el final d’un període “d’adaptació” pels treballadors per compte propi a l’obligació d’estar afiliats a la seguretat social (per la Llei de la CASS), s’ha convertit en una font de recaptació immediata de diners, sense tenir en compte si l’obligat tributari o l’obligat afiliat poden o han de pagar “efectivament”. Per cert : “un període d’adaptació de 3 anys, pels que no estaven afiliats a la Seguretat Social”. Adaptació a que ? A pagar ? Vaja tonteria... Per cert també : Quanta gent, per desgràcia, haurà declarat pèrdues ? També per cert : Quanta gent no haurà fet la declaració de pagament a compte ? Les lleis es preparen, s’elabora un projecte de llei, s’esmena, es debat... i al final, s’aprova o no, depenent de la majoria de que “disposis”, del consens que pugui existir, de la necessitat de la mateixa Llei, etc... Si aquestes lleis són justes o no, ja forma part d’una altre “debat”, però en “principi” s’han de complir. (I dic en principi, perquè es veu que hi ha molta gent que no les compleix i no els passa absolutament res). Explicaré a continuació uns quants detalls de com el nostre Govern i la nostra Seguretat Social recaptarà molt aviat uns diners ràpids, fàcils, injustos, fraudulents, immerescuts... (poden afegir aquí els adjectius que creguin més oportuns). Si aquests diners seran suficients o no, o si tothom pagarà o no, ja és un altre “tema” de discussió. - Un Codi de Relacions Laborals que converteix l’accionista d’una Societat, disposant del 50% o més de les accions en “treballador per compte propi”. - Una Llei de Comptabilitat que no permet a l’autònom (ara, treballador per compte propi), comptabilitzar el seu salari. - Una Llei de la CASS, que converteix al cònjuge també en treballador per compte propi. - La mateixa Llei, converteix als Administradors o Consellers de societats, també en treballadors per compte propi. - Sense oblidar als pagesos, als que tenen camps per plantar tabac, als que tenen animals, horts... Siguin jubilats o no, també convertits en treballadors per compte propi. - També als funcionaris que fan aquestes tasques, encara que ho tinguin prohibit i puguin perdre la seva feina. - Una Llei sobre la renda de les activitats econòmiques que obliga a efectuar un pagament a compte a aquell que per la mateixa Llei no esta obligat a pagar. - Una Llei que obliga entitats sense ànim de lucre a efectuar un pagament a compte, encara que no existeixi lucre. - Etc, etc, etc... Senyors de Govern, que ens hem begut l’enteniment, o que ? Senyors que ja no governen... El mateix va per tots vostès. Aquí, si s’han de buscar “culpables”, en trobaríem a totes bandes. Aquestes lleis fa molt de temps que s’estan “remenant”... I no vull entrar a parlar de les “retallades”: eliminacions de fons de pensions, primes, pagues extres, hores extres, complements... tampoc vull entrar a parlar de les no “retallades”: salaris exagerats, duplicats, assessoraments innecessaris, “complements” que es segueixen pagant per “causes” que potser s’han d’amagar o dissimular... Em podria “estendre” molt més en el tema, però a “tall” d’exemple penso que ja n’hi ha prou (“a buen entendedor, pocas palabras bastan”). El que més em molesta però de tot aquest tema és que som molts els que estem complint les lleis al peu de la lletra: els que paguem el nostre ISI, IMI, IAC, IPI, les taxes comunals o de Govern, el Foc i Lloc, el pagament a compte de l’IS o l’IAE, l’IRNR, la “tarifa plana” de la CASS, les taxes de tinença de vehicles, els parquímetres, les possibles sancions, el cànon de llum i telèfon, les taxes administratives... Efectivament, he dit “molts”, però no tots. Resulta, que més de la meitat dels ara anomenats “obligats tributaris” no paguen, i no els passa res en absolut (com a màxim una publicació al Bopa, que no tothom llegeix), que acumula uns 50.000 expedients a la Batllia i que prescriuen als tres anys i desapareixen de la “circulació”. Potser ha arribat el moment en que tots deixem de pagar ? No és un suggeriment, ni un consell, ni una petició... Tant sols és una pregunta. Es posaria fil a l’agulla si tothom es negués a pagar ? Potser seria el moment de dipositar els diners a la Batllia i que aquesta decideixi si el pagament és just o no ? El que tinc molt clar és que més de la meitat dels obligats tributaris, ja siguin empresaris, societats, autònoms, administradors, consellers, pagesos, arrendadors, associacions, federacions, clubs... No hauran fet la “obligatòria” declaració censal i “l’obligatori” pagament a compte. “PEÍSSSSS” ............ Atentament, Miquel CALSINA GORDI.