DIARI D'ANDORRA - DA I NATURLÀNDIA

DA I NATURLÀNDIA. Tots sabem perfectament que Naturlàndia ha estat sempre un projecte de “ves a saber qui”, presentat per Unió Laurediana, preparat i orientat per una sola persona d’aquest Partit i protegit per gairebé tots els militants del mateix. Al menys, per aquells que han disposat de “cadireta”. Una altra cosa és quan ja no tenen la “apreciada” cadireta, o quan encara no la tenien. Naturlàndia és un projecte (i dic projecte, perquè evidentment, no es tracta de cap realitat, ja que no funciona ni progressa adequadament, tal i com diuen a l’escola) que ja va néixer coix, mal plantejat, enganyós, erroni... fins i tot “falsejant” les projeccions i expectatives i enganyant molta gent. No vull posar-me en la part “destructiva” (pel que fa al medi ambient), ni tampoc en la part “anti-natura” (pel que fa al tancament i exposició d’animals)... Amb no mirar-ho, ja en tinc prou. Allà cadascú amb la seva consciència. Encara que, al final de tot ningú n’assumirà mai les conseqüències. Si en canvi, he criticat sempre la seva part econòmica, on tampoc ningú dels “impulsors” del parc en voldrà assumir mai les conseqüències. Encara que al final, tothom haurà de fer-ho d’una manera o altra. A les primeres de canvi, ja veiem el desgavell econòmic que comporta aquest Parc Animalier amb tobogans inclosos. Desgavell que anirà cada cop a més, doncs ja no disposem d’abocadors de runa per “tapar” els forats de la “caixa”. Aquí, potser m’equivoco ? Amb molta sort, igual es reprenen les obres de la desviació de Sant julià i Naturlàndia torna a rebre ingressos “no recurrents” (extraordinaris). I continuaré criticant sempre, aquest engany econòmic. Encara que ara mateix n’hauran d’assumir les conseqüències molts “privats”, fins i tot també les patirem aquells que mai vàrem comprar accions (Cònsol Major inclosa). Ho haurem de pagar entre tots, accionistes (directament) i residents (indirectament). Però el que més em molesta de tot plegat és el mutisme absolut, l’acceptació total, la submissió absoluta dels tres suposats militants de DA a les cadires comunals lauredianes, el mateix em passa amb un suposat independent a les mateixes files. I sobretot em molesta, la continuada baixada de pantalons de autoritats dins del Govern i dins del Consell General que formant part de DA, també callen i atorguen. Fins i tot el mateix Cap de Govern. Tots aquests segueixen en la mateixa línia que les passades eleccions comunals, “tragant” amb tot el que UL mana i ordena. Sé perfectament el que en pensen un Ministre i dos Consellers Generals, sobre “l’afer” de Naturlàndia. Ho vàrem comentar tot preparant una mena de comitè local de DA a Sant Julià de Lòria (que per cert mai ha existit). Tot va canviar però de cop en el moment de la creació de la llista UL-DA (sense DA) en les passades eleccions comunals: DA, va acceptar totes les imposicions de UL, Naturlàndia inclòs. No entenc perquè encara avui DA segueix aclucant els ulls davant UL i fent la vista grossa davant la barrabassada econòmica que representa i representarà Naturlàndia sense ni tant sols obrir la boca. Algun dia potser m’ho hauran d’explicar. Tampoc és que hi confiï massa, amb aquestes explicacions, degut a que ja fa molt de temps que “algú” m’havia d’explicar quelcom i no va fer-ho mai. Que sàpiga però, que jo no ho oblido. Quina “por” pot tenir DA de UL ? Perdent dos Consellers Generals seguiria disposant d’una majoria absoluta i aquests Consellers s’avorririen molt al Consell general. Encara que, constatant que un d’ells ja és sord, mut i invisible... Que més dona ? No entenc perquè, encara que es tracti d’un tema parroquial, des de Govern mai s’emet cap opinió de la “sapastrada” que representa Naturlàndia. Tampoc entenc perquè DA mai s’ha constituït com a tal a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Potser necessita l’abocador de terres de la Rabassa ? A les properes eleccions generals es votarà també majoritàriament DA ? Recordin que DA ha permès amb el seu “passotisme” les bestieses que s’han comès a Naturlàndia. També ha permès el seu fracàs econòmic. A les properes eleccions comunals es votarà també majoritàriament UL sense DA ? Recordin també qui són els culpables de la destrucció d’un bosc, del tancaments d’animals, de les col•locacions a dit... i de moltes altres “animalades”. Al meu entendre, tanta culpa té UL com DA. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - IGI

PERQUÈ JA NO CREC EN L’IGI. He rebut darrerament moltes crítiques en diferents espais informatius (sobretot, mitjançant comentaris a articles del diari d’Andorra, via “internet”, sempre provinents d’ anònims), pels meus comentaris en contra de la Llei de l’IGI, quan havia defensat aquest model impositiu en considerar-lo totalment neutre. No he canviat d’opinió, continuo pensant en la seva neutralitat, sempre i quan estigui ben aplicat i la Llei sigui la correcta. El ja desaparegut ISI, era un model injust, que generava tant beneficis fiscals com pèrdues fiscals. Un model que no afectava al comerç, que seguia com sempre, repercutint el “seu” IMI, més un afegit per IAC. Però ja ens hi havíem acostumat i tampoc ens anava tant malament, millor hagués estat potser de continuar amb aquest model... El problema és que hem fet una Llei d’IVA (IGI, per nosaltres) massa reduïda, massa “curta”, sense pràcticament règims especials, sense gairebé cap possibilitat d’acollir-se a models simplificats, o a sistemes modulars... Amb uns coeficients mal repartits, amb un règim general pràcticament igual per a tothom sense tenir en compte els diferents sectors econòmics. Massa errors en una Llei tant “curta” : No es pot ficar dins un mateix “sac”, sectors tant diferents com els serveis, la construcció, el comerç o la restauració... amb el mateix règim d’aplicació. No es pot aplicar aquest model fiscal, juntament amb l’impost de societats o l’impost de la renda d’activitats econòmiques en un “moment” tant complicat per al nostre teixit empresarial. I, tant sols per tapar forats o pagar túnels innecessaris, o obres faraòniques. Estic totalment d’acord en pagar impostos, fins i tot sóc favorable a l’IRPF. Sempre i quan vegi contrapartides a aquest impost en matèria de educació, sanitat, esports... El Govern dels “millors” no ha entès la situació econòmica actual. Val a dir, que tampoc l’entenia l’antic Govern Socialdemòcrata, ni el més antic Govern Liberal... Cap dels tres va escoltar les demandes dels comptables o les meves pròpies. Fet que em farà “repensar” acudir a una probable propera convocatòria. No cal que em convoquin quan ja tenen les “coses” fetes. “Mal de muchos...” Al final, tots són iguals. Ja m’ho han dit molts cops, des de diversos “contactes” amb economistes, tributaris, comptables, advocats, censors de comptes, etc... de països veïns : “us esteu equivocant, al copiar el sistema espanyol”, “no és el moment adequat d’aplicar impostos, tot al contrari”. En general, l’impost de Societats o el d’Activitats Econòmiques, no esta comportant massa “mal de cap”, doncs els beneficis de la majoria d’empreses són gairebé nuls, inexistents, o fins i tot de pèrdues : res a pagar, doncs. Fins i tot algunes empreses, al deduir-se l’impost comunal en surten beneficiades : Un error d’interpretació ? En canvi, l’IGI és molt diferent. Aquí toca pagar a gairebé tothom. Dic gairebé, degut a que alguns sectors presentaran sempre una declaració negativa, amb liquidacions a compensar, quan fins ara mai havien estat compensats : Un benefici fiscal que fins a la data no tenien ? Tot això afegit al mal moment d’aplicació de l’IGI, quan precisament molts empresaris no el poden cobrar degut a que no es el moment d’incrementar els preus. Restauració, hoteleria, comerços... no poden repercutir el corresponent IGI als seus clients, però en canvi, si l’han d’abonar a Govern. L’entrada en vigor de l’IGI ha comportat una davallada en el marge dels comerciants, degut a que no poden cobrar la totalitat de l’impost repercutit, exactament el mateix que passa en el sector de la restauració i hoteleria. El sector serveis si repercuteix aquest 4,5% als seus clients en les factures, però quan arriba el moment de liquidar-lo a Govern la “caixa” esta buida. Altres sectors en canvi, sempre tindran una declaració negativa, és el cas de les farmàcies, metges, educació... Per tots aquests motius no crec en la Llei de l’IGI. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - MOROSOS

MOROSOS I COMPTES NO DIPOSITATS. Que pel cas ve a ser el mateix, empreses i societats que “passen” de tot o simplement no existeixen, societats que no han pagat ni pagaran mai, empresaris que no volen pagar i altres que no poden fer-ho. Tot de cop s’ha “disparat” la indignació entre els empresaris andorrans per la publicació en dos bopes gairebé consecutius de les societats que no varen dipositar els comptes (suposadament del 2.011) i les empreses que no varen pagar l’ISI (del 2.009 i l’acompte del 2.010). Tot plegat em sorprèn una mica degut a que l’any passat també es varen publicar les mateixes llistes al Bopa i ningú es va queixar (es tractava de la manca dels dipòsits del 2.010 i els impagats d’ISI del 2.008 amb l’acompte del 2.009). Val a dir que ambdues llistes són pràcticament idèntiques, amb les mateixes empreses o societats, o gairebé. Val a dir també que no he trobat al Bopa els impagats per ISI del 2.006 i del 2.007, ni la manca de dipòsits del 2.009 (encara que aquest no comportés cap sanció). Entrant en “matèria” : Un total de 3.020 societats (no disposem de dades sobre els autònoms) no varen dipositar els comptes de l’exercici 2.011, el que suposa una falta greu sancionada amb un mínim de 601 euros, un total mínim de 1.815.020 euros. L’any anterior varen ser 3.386 les societats sense dipòsit de comptes, fet que es converteix en una infracció molt greu, sancionada amb un mínim de 2.001 euros, que fa un total mínim de 6.043.020 euros. Un total de 882 obligats tributaris (a cops repetits, fins un total d’unes 500 empreses), no varen pagar l’ISI corresponent a l’any 2009 i el pagament a compte del 2.010, suposant un total impagat de 2.188.562,59 euros. L’any anterior varen ser 881 els obligats tributaris que tampoc efectuaren el corresponent pagament, valorat en 2.187.143,59 euros. Cert és que moltes societats que figuren a les llistes no existeixen, varen fer suspensió de pagaments, es varen dissoldre, no tenen activitat ... Una actualització del registre de Societats sembla doncs imprescindible. Cert és també que molts obligats tributaris tampoc existeixen ja. Una actualització del registre de Comerç sembla doncs també imprescindible. Però no és menys cert que existeix molta “gent” que no paga perquè no vol fer-ho, perquè sap que per molt que surti publicat el seu nom al Bopa, Batllia mai executarà els aproximadament 60.000 expedients pendents per aquests conceptes i altres com : sancions de la policia, de circulació, impagats de foc i lloc, de la taxa d’activitats econòmiques, etc... No seria doncs millor, enlloc de disposar d’una Administració Tributaria, disposar d’un departament de cobrament de morosos. Un departament que es dediqués al menys a “controlar” els impagats, la manca de dipòsit de comptes, intentar cobrar i si més no, donat el cas de que la empresa o societat no existeix efectivament, donar-les de baixa dels Registres ? Mentrestant a tots aquells que complim amb les lleis i paguem religiosament se’ns queda una cara “d’atontats” en veure tots aquests impagaments, incompliments, fraus, cara dura ... Ens haurem de convertir tots en “insubmisos” fiscals per no haver de passar per “tontos” ? Tot això, sense comptar amb tots aquells que no declaren per la Renda dels no residents i encara no els han “pillat”, les declaracions properes d’IGI que molts no efectuaran, i sobretot les declaracions per IS i IAE, a banda dels pagaments a compte tampoc efectuats. Tot plegat, un veritable “caos” que si no fos així i la gent complís amb els seus deures comptables i tributaris, la situació actual de l’economia del nostre país seria una altra molt diferent. On vivim ? En un país de “pirates” ? En un país de morosos ? En un país de “passotes” ? O simplement, vivim a Andorra, un país on molta gent es fa “l’andorrà”. Convido a tothom a repassar les llistes abans esmentades : Bopa núm. 015, any 25, del 27 de Març del 2.013. Govern. 20/03/2013. Avís pel qual s’ordena la publicació de les Societats que no han complert l’obligació de dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils. Bopa núm. 013, any 25, del 13 de Març del 2.013. Govern. 06/03/2013. Edicte en el qual es notifica als obligats tributaris que s’ha iniciat el període de constrenyiment del pagament de la regularització de l’exercici 2.009 i de l’acompte de l’exercici 2.010 de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i de l’impost indirecte sobre la producció interna. Es faran un fart de riure. O de plorar. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - IGI I COMERÇ

IGI I COMERÇ. De bon principi, sempre s’ha comentat que l’IGI no hauria de fer augmentar cap preu en el comerç, que és un impost neutre i que no ha de suposar cap enrenou en comparació amb l’IMI i l’IAC que ja teníem. S’ha comentat també que, tot al contrari, fins i tot es podien abaixar els preus, argumentant que majoritàriament el comerç de mercaderies suportava fins ara un 4,8% d’impost (4% d’IMI + 0,8% d’IAC), passant actualment al 4,5% d’IGI. Deixant de banda alguns productes que tenien l’IMI al 7% o al 12 %, amb l’IAC al 1,4% i 2,4%, respectivament i que ara han passat també al 4,5% d’IGI, fet que hauria de suposar una disminució encara més considerable dels preus de venda. Obviant aquestes apreciacions, obviant també possibles intermediaris i centrant-nos només en els productes més habituals, al 4,5% d’IGI enlloc del 4,8% d’IMI + IAC, si fem el que se sol dir el “compte de la vella”, calculant exactament el benefici real obtingut, trobem que el comerç en general ha perdut un marge considerable. M’explico amb un exemple molt simple : Fins ara adquiríem un producte a un preu de cost de 1.000 euros. Sumant IMI + IAC, el cost total era de 1.000 + 48 : 1.048 euros. Aplicant un coeficient de 1,50 el veníem a 1.572 euros. Govern havia recaptat per tant, 48 euros. Obtenint el comerciant un benefici de 524 euros. Amb l’IGI en vigor, el càlcul hauria de ser diferent. El cost de l’article continua a 1.000 euros. 45 euros van a impostos suportats per IGI. El coeficient aplicat és el mateix de 1,50, però calculat ara amb un cost de 1.000 euros, que ens dona un preu de venda de 1.500 euros. Al que hauríem d’aplicar un IGI del 4,5%, donant un preu de venda final de 1.567, 50 euros. Govern ha recaptat per tant, 67,50 euros, que ha pagat el consumidor final sobre el preu de venda, però que ha liquidat el comerciant mitjançant els 45 euros inicials a l’entrada de la mercaderia i a la diferència entre repercutit i suportat en la seva declaració mensual, trimestral o semestral, de 22,50 euros. Però, atenció : el benefici del comerciant abans era de 524 euros i ara ha passat a ser de tant sols 500 euros. Majoritàriament, val a dir que els preus no s’han “tocat” i el producte es continua venent al mateix preu de l’any passat: 1.572 euros. Fent de nou el càlcul global trobem el següent: El comerciant ha liquidat a Govern els 45 euros de l’entrada de la mercaderia més la diferència amb l’IGI carregat al seu client, 68 euros, 23 euros més. El consumidor final ha pagat doncs 68 euros en concepte d’IGI, que és el mateix que el Govern ha recaptat, però el comerciant ha tingut un benefici final de 504 euros, enlloc dels 524 que tenia amb l’IMI + IAC, amb el que ha vist considerablement disminuït el seu marge comercial. Veiem doncs que l’IGI ha “afectat” negativament al comerç en general, contràriament al que se’ns ha dit i comentat fins ara, veiem també que alguns comerciants han augmentat els seus preus i veurem també com molts altres ho faran properament. Tot això sense comptar amb els estocs que molts comerciants ja tenien, que no han volgut o han pogut declarar per obtenir el corresponent crèdit fiscal, pel motius que sigui, i que ara estan patint la corresponent doble imposició. Veiem doncs que l’IGI, a banda de tota la problemàtica de control, facturacions, repercussions, aplicació, etc... ens ha dut també a un decrement dels beneficis, que tard o d’ora es veuran repercutits en un augment dels preus i en una disminució del poder adquisitiu de tothom. També com no, i aquest era el motiu, d’un augment de recaptació del nostre Govern ? Això ja s’hauria de calcular de diferent manera i sumant tots els sectors econòmics. En definitiva, penso que l’aplicació de l’IGI ens ha causat majoritàriament a gairebé tots un perjudici considerable que no ha vingut a compensar les incongruències de l’IAC afegit a l’IMI. Els càlculs amb la diferència entre l’IGI i l’ISI o l’IPI, ja serien més “complicats” i s’haurien de fer separadament sector per sector o activitat per activitat. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - FORMULARIS I COMPTABLES

FORMULARIS I COMPTABLES. Repassant els formularis dels nous impostos directes “penjats” a la web impostos.ad, no sé si m’he marejat, m’ha agafat un “cobriment”, un mal de cap o simplement ha estat : incredulitat. A banda de que no es poden omplir directament, de moment s’hauria de fer a ma, són totalment incomprensibles, complicats, inverossímils, complexes, inintel·ligibles, absurds, repetitius, abundants, etc... són també del tot innecessaris. No cal complicar tant la vida a l’obligat tributari. Prou problemes té aquest amb la seva comptabilitat com per marejar-lo ara amb tanta paperassa : -Declaracions censals. -Declaracions pendents d’ISI. -Declaracions d’IGI. -Pagaments a compte. -Declaracions d’IRNR. -Dipòsit de comptes. -Declaracions d’IS i IAE. -Declaració d’inventaris. -Inspeccions vàries amb molt mala “baba”. -Comptabilitzacions complexes, llargues, pesades, indescriptibles, incongruents, inexplicables, absurdes... -Més altres taxes i impostos varis. -Més, el que vostès vulguin afegir. Tot plegat, conjuntament amb “la que ens esta caient” : crisi, problemes econòmics, demandes bancàries (balanços d’anys anteriors), manca de clients, competència, incompetències (moltes de Govern), intrusisme, etc... Amb el greu afegit que, ens trobem davant tot aquest “merder” amb funcionaris que ho han de controlar tot, però viuen en un altre món. Un món on tots aquests problemes no existeixen, no importen, o simplement ni es coneixen ni es coneixeran mai. I que hi “pintem” els comptables en tot plegat ? Doncs la resposta és molt senzilla : Els comptables, a banda de fer la nostra feina habitual (la comptabilitat), hem de fer de : gestors, assessors, tècnics tributaris, fiscalistes, consellers, amics, enemics, consoladors, psicòlegs, psiquiatres, administratius, secretaris, missatgers, estudiants, professors, controladors, etc... Tot això i més perquè després assisteixis a una convocatòria del Ministre de Finances i un dels tècnics de torn et digui el següent : “Els comptables, estareu molt contents, no ?, ara teniu molta feina...” La meva resposta és la següent : Si, molta feina però amb els mateixos clients de sempre i cobrant exactament el mateix de sempre. Val a dir, que si jo fos mal educat la meva resposta seria una altra bastant més contundent. I que no escriuré ni aquí ni enlloc, tant sols em “roda” pel cap... Que fàcil és parlar i fer-se el “graciós” sense trepitjar el carrer (típic de funcionaris...). Ja ho vaig dir i ho repeteixo : els funcionaris viuen en un altre món, on els problemes no són seus, són de la “padrina”, i aquesta paga a final de mes , passi el que passi. Senyors de Govern : abans Economia, ara Finances... en tot cas, Tributs i Administració Tributària : TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS... Que la “cosa” esta molt “xunga” i els empresaris no donen l’abast a tanta paperassa. Els comptables, tampoc. No estaria doncs gens malament confeccionar uns formularis més accessibles, més fàcils, en menor quantitat (que no haguem de repetir el mateix per a diferents “departaments” o Ministeris). Formularis que es poguessin omplir i enviar directament (evitant desplaçaments a l’Administració de torn, evitant cues i pèrdua de temps, evitant també que a les cinc de la tarda, els funcionaris tanquin la porta i els que estan fent cua perdin la possibilitat d’efectuar la corresponent declaració). NO ANEM BÉ... D’aquesta manera, tant sols estan aconseguint que la gent s’acabi d’emprenyar més del que ja ho esta i que continuï “passant de tot”. Fins i tot he arribat a escoltar molts cops que prefereixen pagar sancions i que no els molestin més. El problema és que la sanció corresponent no elimina la obligació de dipositar o declarar. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - CAOS TOTAL

CAOS TOTAL. L’any 2.006 alguna “cosa” va canviar al país amb l’entrada en vigor dels impostos indirectes, l’ISI, l’IPI i l’IAC... (l’IMI ja el teníem). L’ensurt inicial es va arreglar bastant ràpid doncs gairebé tothom es va acollir al règim objectiu, els mòduls : unes “quotes” a pagar i una modificació en la facturació. Molt poques empreses van optar per acollir-se al sistema directe (que vindria a ser l’IGI actual, però amb menys “problemes”). Això si, tots els preus van pujar. Al igual que va succeir amb el canvi de moneda a l’euro (encara que no tingui res a veure amb el tema). Val a dir que moltes empreses van “passar” olímpicament de complir amb les degudes obligacions fiscals. Aquesta és la mentalitat andorrana ? Aquest és el significat de la frase : “fer-se l’andorrà” ? Encara existeixen “llistes” per impagament d’impostos indirectes. Encara existeixen empreses que ni tant sols varen omplir la documentació pertinent ? Corria l’any 2.009 quan es va posar en marxa la obligatorietat de dur una comptabilitat ordenada, que va suposar un problema per a molts empresaris (altres van continuar “passant” de tot i no varen efectuar l’obligatori dipòsit de comptes). Poc a poc es va anar millorant una “miqueta” la situació, sobretot amb l’entrada en vigor de les sancions. Es van fer cursos de formació, contractacions de comptables... Tot i així encara queden molts “insubmisos” fiscals i comptables. No tinc ni idea de la quantitat d’expedients que deu tenir Govern pendents de resolució (a la Batllia, diuen que en tenen uns 40.000, entre impagaments de taxes, impostos, sancions ... i altres. Total, prescriuen als tres anys...). Alguna idea tinc del nombre de “cartes” i mails que ha emes Govern per incompliments d’impostos indirectes, per incompliment del dipòsit de comptes, però aquest no és avui el tema que vull tractar. L’any 2.012 va entrar en vigor la imposició directa, que ja ha comportat un pagament a compte (del que “imagino” que tampoc tothom s’ha fet càrrec) i que necessitarà aviat d’una declaració (amb uns models de formularis que són complicadíssims, però que s’hauran de fer. No vindria malament però, una simplificació en aquest aspecte). Sense oblidar que encara ens queda un pagament d’impostos indirectes pendent (el del segon semestre 2.012), amb alguns empresaris que han de efectuar la seva declaració. Sense oblidar tampoc unes declaracions censals que no tothom ha fet. I sense oblidar tampoc el dipòsit de comptes de l’exercici 2.012, que espero s’apropi encara més a la realitat. Ens trobem ja a l’any 2.013, l’IGI ha substituït els anteriors impostos indirectes, unificant-los en un de sol. Però en lloc de simplificar la feina als empresaris l’ha complicat molt més. El nombre de dubtes, consultes no respostes per l’Administració, factures mal emeses, comptabilitzacions incorrectes, comptabilitzacions impossibles, manca de programes informàtics, programes informàtics no adaptats o mal adaptats... han creat un semi caos en el nostre país. Més declaracions censals que no tothom ha efectuat, a banda de un munt de sol·licituds de N.R.T. (número de registre tributari), que encara resten pendents. S’han explicat bé les “coses” aquesta vegada ? Tenim empreses que ja han de efectuar la primera declaració d’IGI i no saben com fer-ho, formularis que no estan ni clars ni adaptats a la situació. Altres empreses que d’aquí un a dos mesos patiran el mateix problema, altres empreses que patiran el mateix problema el proper mes de Juliol... i totes les empreses a final d’any. També tenim empreses que no podran o no voldran fer cap declaració (si no duen una comptabilitat, difícilment podran presentar llistats de factures emeses i rebudes). No creuen com jo que tot plegat és un caos ? Si afegim a tot plegat un I.R.P.F per al proper any, el 2.014, el caos ja pot ser : TOTAL. I no pretenc dir, que no estigui d’acord amb l’I.R.P.F. penso que aquest impost és l’únic que compleix el que diu la nostra Constitució en el seu article 37 : Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses publiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les carregues fiscals. Atenció doncs a la manera d’aplicar aquest nou impost, no sigui que tots plegats en hi fem “mal”. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - FUMAR

M’AGRADA FUMAR, SÓC UN “BITXO” ESTRANY ?. Sóc fumador, sé que no és bo per la salut, sé que és perjudicial, sé que molesta molta gent, però m’agrada fumar i de moment penso que és difícil que deixi de fer-ho. Personalment, em molesta molt els perfums, colònies, els gats i els gossos... Però, m’aguanto. Tot i així, curiosament a mi també em molesta el fum, els locals plens de fum, entrar en un vehicle on s’ha fumat (al meu, des de fa molts anys, no he fumat ni he deixat fumar ningú): Treballo en molts llocs diferents i no fumo en pràcticament cap d’ells (Salvat, que en algun lloc hi hagués un “ambient” fumador. Ara ja no serà així, està prohibit). No he fumat mai en locals públics que no fossin bars o restaurants. Inclòs en aquests espais, si veia alguna criatura a prop, tampoc ho feia (fins i tot en “xiringuitos” de platja totalment oberts, m’he abstingut de fumar, per la seva presència, o simplement m’he allunyat). A casa meva, quan la meva filla hi és, em quedo a fumar a la cuina, obrint la finestra, per “ventilar”. M’he abstingut de fumar molts cops en locals tancats a Andorra (tot i que estava permès fer-ho), per la presència de menors (encara que els seus propis pares ho fessin). He estat en hotels on podia fumar “tranquil·lament” a la meva habitació i no ho he fet. No em podria posar a dormir amb olor de tabac (o fum). Surto a la terrassa, al balcó o al carrer (a vegades fins i tot al bany, ventilant adequadament...). Però, m’agrada fumar. I resulta que ara mateix sóc un bitxo estrany, una mena de leprós que ha de sortir a fumar al carrer, a la vista de tothom i amb la “mirada” acusatòria d’alguns. Lleig... A mi tampoc m’agrada veure a les portes d’un local comercial, un banc, una empresa, un bar, un restaurant, etc... el “corrillo” de gent fumant al voltant d’un cendrer (o senzillament, tirant les burilles a terra). Però, és que no queda res més : a fumar al carrer... Al meu entendre, les prohibicions estrictes són el mateix que dictadures. He estat a Espanya, a França, a Itàlia, a Suïssa ... on la prohibició de fumar existeix des de fa molt de temps. Però ja no ho fan amb la “rigidesa” imposada a Andorra. Països on ja no es considera un “malat” al fumador, on habiliten terrasses (fins i tot, tancades) per als “desgraciats” fumadors, on no es mira de mala manera al que fuma, on es respecta la decisió del fumador. No m’agrada tampoc que em tanquin en una “gàbia” per fumadors, a la vista i la “conyeta” dels no fumadors (que sembla, hagin guanyat el campionat del món de no sé que, amb la nova Llei). No m’agradava tampoc quan a Espanya existien en un mateix local, la zona de fumadors (el 30% del local, ple de gent) i la zona de no fumadors (el 70% del local, pràcticament buit). Val a dir, que gairebé sempre anava a la zona de no fumadors, ja sigui perquè la meva filla era menor d’edat (aleshores) o perquè em trobava més ben atès. Podia esperar tranquil·lament a abandonar el local per fumar la meva cigarreta al carrer, cap problema... Ara mateix, a Andorra esta prohibit fumar en tots els locals públics. Aquest fet em sembla dictatorial. No han deixat el dret a escollir quina clientela vol el propietari de cada local, o el que paga el lloguer d’aquest local. Ja sé que em diran que a altres països és el mateix. Jo penso que no és així. Veig en molts bars i restaurants a Espanya (per posar un exemple), “terrasses” tancades, on teòricament tampoc es podria fumar, però on no són tant estrictes i permeten fumar, sense passar fred a l’hivern ( a l’estiu, el “problema” no es nota gens ni mica, doncs les terrasses són totalment obertes). No es podria “conviure” amb locals per fumadors (on tothom és lliure de entrar-hi o no) i locals per a no fumadors (on tothom té la mateixa llibertat d’entrar-hi o no) ? No es podria haver trobat una Llei que fos més adequada per a tothom ? Penso que aquesta és una Llei molt hipòcrita, quan surto a fumar al carrer, a la porta d’un bar o restaurant i veig un panell d’anuncis grandiós d’una marca qualsevol de tabac. Quan veig els impostos que es recapten amb el tabac... Regular el consum de tabac en locals públics ? Totalment d’acord. Prohibir-ho totalment en tots els locals públics ? No estic d’acord. Es podria haver deixat la llibertat de permetre locals per a fumadors i locals per a no fumadors. No ha estat així. Els que volem fumar haurem d’anar al carrer, sota la mirada “acusadora”. O bé, podem “muntar” una mena de “clubs”, de fumadors (si més no, on es pugui fumar), sense personal assalariat, que no siguin públics, sinó privats. Una mena de “locals”, com els que existeixen al país Basc. Amb la diferència que : allà no deixen entrar les dones i aquí no deixaríem entrar als no fumadors . Vaja, tampoc seria així... doncs nosaltres (els fumadors), mai prohibiríem l’entrada als no fumadors. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - L'IGI

PROBLEMES AMB L’ IGI. Impost General Indirecte, IVA o TVA si ho prefereixen. Aquí l’hem anomenat així : IGI (com a les illes Canàries, crec que amb l’afegit AC – Archipiélago Canario). No podíem posar IVA, perquè el nom el volia el PS, tampoc TVA ja que el nom el volia DA. A Andorra som d’aquesta manera... Denominacions al marge... Ja era hora... Un autèntic impost indirecte com “dicten” els manuals impositius. Un impost neutre, que paga l’usuari final i que substitueix els mal “engiponats” ISI, IPI, IMI, IAC, també substitueix els cànons del consum telefònic i d’electricitat, la taxa per raó del servei de fe pública notarial i la prestació de serveis bancaris. El que no he trobat enlloc és que derogui l’ITP. Fins aquí doncs, un impost més just que els famosos mòduls de l’ISI, que gravaven metres quadrats, nombre d’empleats, potencia elèctrica, cavalls fiscals dels vehicles, ingressos, etc... Produint beneficis o pèrdues fiscals, segons el sector econòmic. O bé, enriquint alguns “espavilats” que s’aprofitaven d’aquells que havien escollit el règim directe, que ve a ser el mateix que el proper IGI. Que ja no necessitarà cap factura suplementària (a base d’informes d’auditoria concedits a “quatre” espavilats, la majoria sense massa coneixements, però amb la factura “fàcil”). No es deixin enganyar tampoc per alguns comptables “estafadors”, que els hi diran que ara necessiten també un gestor, que ells mateixos “faciliten” (cobrant factura a part, és clar...). En definitiva, un impost indirecte : NORMAL. El problema el trobem quan baixem al “detall” i enfoquem l’IGI amb la realitat de moltes empreses andorranes, quan posem a la pràctica com aquestes empreses afrontaran l’immediat impost indirecte. Quan ens posem a comptabilitzar (Cal no oblidar que la comptabilitat és obligatòria, fet que molts encara no han assumit). El que em dona de que pensar : CARAI, moltes empreses encara no estan preparades... En primer lloc trobem l’apunt comptable de les compres i les vendes. Molts programes informàtics de gestió no estan encara preparats per separar l’import que correspon a l’impost (suportat o repercutit) del total de la factura (a cobrar o a pagar), fan encara un simple apunt : client contra vendes, sense separar l’imposició (o proveïdor contra compres). Problema que s’agreuja amb programes informàtics antics que pràcticament ningú vol modificar, o que modifiquen mitjançant “factura” complementaria al manteniment del programa en qüestió (aquí apareixen encara més “espavilats). En segon lloc trobem que dits programes (ja sigui a la gestió o a la comptabilitat), tampoc estan preparats per emetre els llistats de factures emeses o rebudes, imprescindibles per a efectuar les declaracions d’IGI, ja sigui cada mes, cada tres mesos o cada sis mesos, segons el volum de facturació. I no parlo ja de tots aquells que no disposen de cap tipus de programa informàtic. En tercer lloc, la deducció de l’IMI ja pagat que comporta un crèdit fiscal, molt difícil a demostrar i també a controlar. Ja vaig comentar el tema en qüestió en un article anterior. Altres problemes afegits : La confecció de factures: El professional, empresari, o qualsevol persona que hagi de fer la corresponent declaració per deduir l’impost suportat necessitarà una factura complerta (amb totes les dades). Molts comerços no estan preparats per emetre dita factura. Un altre problema informàtic ? Els “tiquets” amb la menció de : impost general indirecte inclòs, no serveix a l’empresari. Problema a part mereix la comptabilització d’aquests tiquets, però no vull ara mateix “marejar” més al “personal”. La venda al detall: A Andorra, com que som més “papistes” que el mateix Papa, fem liquidar IGI al “detallista”, vengui a qui vengui. Per damunt dels 40.000 euros anuals, teòricament no es poden emetre “tiquets” amb IGI inclòs (dic teòricament perquè així ho descriu la Llei, encara que la resposta de Govern a la meva pregunta no ho deixa clar). Tothom esta preparat per aquesta gestió ? La resposta és NO. Els bars, restaurants, per posar un exemple, poden emetre una factura per cada venda, consumició? Empreses, que fins i tot es troben al règim súper reduït del 0%, poden emetre una factura per cada client ? La resposta és NO. Existeixen solucions a aquests problemes ? La resposta és SI. Però no es troben explicats ni en la Llei, ni en la modificació de la Llei, ni tant sols en el Reglament de la Llei. El nostre Govern ha endegat ja dues conferències explicatives de l’IGI. Degut a la massiva demanda d’assistència n’ha convocat dues més. La Cambra de Comerç ha previst cursos d’explicació de l’impost (evidentment, cobrant), moltes empreses anuncien jornades, cursos, conferències... explicatives de l’impost (evidentment, també cobrant), jo mateix faré una conferència properament per a empresaris que m’ho han sol·licitat (evidentment, sense cobrar). Un advertiment final : val més que no “entrin” a la pàgina web “impostos.ad” ( sembla, els famosos “manuales para torpes” ). Ni tampoc es creguin tot el que diu, doncs hi ha un greu error que encara no han corregit. Millor que consultin als professionals, que no cal que siguin economistes. I sobretot, no es deixin enganyar per “experts” que tant sols pretenen aprofitar l’avinentesa per a “ fer la primera pela”. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - IMI/IGI

LA DEDUCCIÓ DE L’IMI EN L’IGI. Per explicar millor el problema que haurem d’afrontar molt aviat, posaré un exemple senzill : Un empresari importa un producte l’any 2.012 a un preu de cost de 1.000 euros. Haurà pagat en concepte de IMI + IAC : 48 euros (en la majoria de casos). Ven el mateix producte al gener 2.013, per 2.090 euros (IGI inclòs), (corresponen al nou impost d’IGI, el 4,5% = 90 euros, que haurà d’abonar a l’estat). Hauria pagat doncs en total a l’estat : 48 + 90 =138 euros. Sembla evident que a aquest empresari se l’hi ha de retornar els 48 euros pagats abans de l’entrada en vigor de la Llei de l’IGI, perquè l’impost sigui neutre i just (ha de pagar tant sols els 90 euros cobrats pel nou impost indirecte). Fins aquí sembla tot molt clar, i així mateix la Llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, ho “possibilita”. Cap problema doncs, deixant de banda, que no permetrà recuperar mai el 4% d’IMI + el 0,8% d’IAC, sinó tant sols el 4,5% d’IGI... “nimietats”... Que no ho són tant quan parlem d’IMI al 7%, al 12%, amb IAC al 1,4% i 2,4%). Obviant aquestes “salvetats” percentuals, l’article 9 en el que s’addiciona una nova disposició transitòria a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, anomenada “disposició transitòria segona”, hauria de poder solucionar tots els problemes existents amb els productes adquirits fins al desembre 2.012 (ull... tant sols els dels darrers 3 anys) i venuts al 2.013, o al 2.014, per recuperar (encara que sigui en part) l’impost ja pagat i no generar dobles imposicions (tot això, molt genèric i per sortir del pas). El tema és complicat. La bona solució, difícil. La manera més justa de tractar-ho, encara més difícil... Donem doncs la solució “trobada” com a bona, justa i coherent. Per a poder deduir l’IMI ja pagat s’ha de presentar la següent documentació: a) Inventari de les existències que ha d’incloure: 1. La descripció del bé. 2. El seu valor d’adquisició. 3. La data d’adquisició. 4. El proveïdor i el numero de factura. 5. Document acreditatiu del Dipòsit de Comptes del registre de Societats dels seus estats financers corresponents als exercicis 2010 i 2011. En el cas d’importadors de bens, a més de la informació anterior: 6. Import de l’IMI i l’IAC satisfets. 7. Data i numero del DUA de la importació. I no segueixo... Penso que no val la pena entrar en més detalls: empresaris diferents a societats, amb xifra d’ingressos inferior a 150.000 euros, empresaris que han iniciat noves activitats, mercat interior... (val més no complicar la “troca” i no “marejar encara més al “personal”). Tot solucionat doncs, aprovació per assentiment al Consell General... I “problema” resolt. En teoria, doncs “tot arreglat”... El veritable problema el trobem quan “baixem” a la realitat, fem “simulacions”, estudiem els casos “autèntics”... Quan estudiem realment el que hauran de fer els empresaris i com ho hauran de fer... I aquí és on el caos es transforma en “super-caos”. Tothom pot fer-ho ? Tothom esta capacitat per fer-ho ? Tothom disposa d’un programa de gestió adequat per fer-ho ? Podem realment tots recuperar tota la documentació demanada ? Estem preparats ?, etc... La resposta a tot plegat és : NO. I sobretot : Com es controlarà ? Qui ho farà? Es poden imaginar el que pot representar uns 5.000 inventaris amb tota aquesta documentació ? (Dic 5.000 inventaris per posar un nombre, ja que ni tant sols sabem quantes empreses, societats, professionals liberals ... som a Andorra). L’IGI (IVA o TVA, tant se val) no és tant senzill com semblava. És un impost just i correcte perquè, en principi és neutre. També necessari, però molt complex. Un impost que comportarà que molts empresaris es “mengin amb patates” el que ja han pagat en concepte d’IMI, que no podran aportar l’informació necessària, que no podran dur un control adequat dels seus estocs, que no disposen dels recursos necessaris per a dur a terme aquest control imprescindible, etc, etc ... No vull avui amb aquest article criticar ningú, és un problema de molt difícil solució, que s’ha de resoldre de la millor manera possible, que no serà mai justa per a tothom. El que em sap molt de greu es que no es contestés mai, la possible solució al problema en qüestió. No sé si era bona o dolenta, però vaig fer els meus càlculs i no em va semblar gens desproporcionada... Aquesta era la següent: Durant els darrers 2-3 mesos de l’actual any 2.012, no cobrar el corresponent IMI, i partir de zero, fent les declaracions corresponents a partir del 2013. Segons els meus càlculs, efectuats en diverses empreses, aquesta solució compensava molt adequadament. No penso que els empresaris aprofitessin l’ocasió per comprar de manera indiscriminada, ja que el que es compra s’ha de pagar i després s’ha de poder vendre. Una altra “cosa” serà com retronarà l’estat l’IMI ja abonat. De moment només sabem que els obligats tributaris hauran obtingut un crèdit fiscal, que no és reemborsable però té caràcter de deduïble, fins al 31 de desembre del 2.014. Haurem d’esperar un altre cop el Reglament de la Llei per saber com acaba la “pel·lícula”. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - CASS

NO ENTENC EL QUE DIU LA CASS. “Recordar a les persones que realitzen una activitat per compte propi i que no estan obligades a cotitzar com a persones assegurades directes que no poden ser persones assegurades indirectes”. Això és exactament el que “posa” a la segona part del mail enviat per la CASS, tot recordant : “ l’ampliació del termini fins al 30 de juny 2.013, a les persones que no estaven obligades a estar afiliades a la Seguretat Social abans de l’1 de novembre 2.009, puguin donar-se d’alta al sistema de Seguretat Social ”. Val a dir, que a “alguns” ja ens varen posar automàticament “d’alta” (als autònoms ens van duplicar la cotització i alguns assalariats varen passar automàticament a ser treballadors per compte propi), altres es varen anticipar a l’1 de novembre i ja no poden disposar d’aquesta ampliació del termini. He de reconèixer haver hagut de llegir varies vegades aquest text per intentar comprendre el que vol dir exactament. Fins i tot així, no acabo de veure-ho clar. Com tampoc ho veuen clar moltes altres persones que he contactat. O no som prou intel·ligents ? O no ens adaptem els mateixos criteris de la CASS, per interpretar la seva pròpia Llei ? Degut a que no m’afecta en absolut, “passo” olímpicament de consultar-ho a la CASS. Però si puc assegurar que moltes persones quedaran “perplexes” i no hi entendran absolutament res, com jo mateix. Per favor... Com es poden explicar tant malament les “coses” ? Això és crear confusió, atemorir o simplement, prendre el pel a la gent ? Analitzant la frase, trobo el següent : Recordar a les persones que realitzen una activitat per compte propi... Aquí hi podem trobar persones que són titulars d’una empresa, administradors de societats, consellers de societats (segons la CASS, evidentment, no segons la seva pròpia Llei), pagesos, ramaders, arrendadors (pel damunt de 40.000 euros anyals), venedors d’immobles (pel damunt de 5 vendes, també anyals) ... I que no estan obligades a cotitzar com a persones assegurades directes... Aquí ja em començo a “perdre”, doncs amb l’actual llei, tothom que realitza una activitat econòmica hi esta obligat. Potser volien dir que “no” estaven obligades ? Que disposaven de tres anys per adaptar-se ? (adaptar-se a que ?, a pagar?). I que ara disposen fins al 30 de juny del 2.013 ? En tot cas, el text sembla mal redactat, no ? , si més no difícil d’entendre, segur que ho és. Que no poden ser persones assegurades indirectes... Això ja ho tinc més clar, que no poden ser “beneficiàries”, en el règim de la Seguretat Social, és a dir : fills menors de 18 anys, estudiants menors de 25 anys o cònjuges que no “treballen”. Potser també en algun cas, persones a càrrec de “algú” ... En tot cas, tot plegat és força incomprensible. Desprenc doncs les següents conclusions : Si el fill/filla, que és beneficiari/a d’un assalariat (ja sigui per compte propi o no) treballés, no podria ser assegurat/da indirecte/a. (Evidentment, sempre menor de 18 anys o de 18 a 25 anys, amb el degut comprovant d’estudis degudament acreditat, el seu pagament de la corresponent matrícula). Evidentment, ja el/la donarien automàticament de baixa com a beneficiari/a i d’alta com a assalariat/da. Si una persona assegurada indirecta (beneficiari) disposa d’un negoci ja esta obligat a ser assegurat directe, en aquest cas amb moratòria, però no veig la relació amb “l’avís” en qüestió. O potser es refereix als administradors de societats que fins ara eren assegurats indirectes i ara mateix ja no poden ser-ho (o sigui, no disposen de moratòria, quan ja n’han tingut una de tres anys) ? La veritat... No hi entenc res de res. “CAOS” (i de considerables dimensions...). Això és exactament el que esta “sembrant” els “nostre” Govern dels “millors”. Millors en que ? estan sembrant un caos “espectacular entre la població del nostre “peís”. La paraula “caos” és precisament la que em varem comentar fa poc a l’edifici de Ràdio i Televisió d’Andorra, en preguntar-me si jo entenia aquest “caos” impositiu, comptable, administratiu.... Aleshores vaig contestar que si, que l’entenia perfectament, doncs era precisament la meva feina. Ara mateix, he de reconèixer que ja no, he entrat a “patir” el mateix caos que pateixen els informadors, periodistes, empresaris, comerciants, treballadors per compte propi, administradors, pagesos... tothom, al igual que el mateix Govern, Consellers Generals ( i ja no entro a parlar dels Comuns, on la “conya” va creixent dia a dia). Tots plegats, ens hi farem “mal”. PEÍSSSSSSSSSSS... Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - RECAPTAR DINERS

RECAPTAR DINER RÀPID. No tinc cap fórmula màgica per recaptar diners de manera fàcil, ràpida i segura. Si la tingués, de ben segur tampoc l’explicaria sinó que l’aplicaria en benefici propi. Pel que sembla, el nostre Govern, donat de la “maneta” amb la C.A.S.S. (que al final, i per Llei, serà el mateix, a efectes “dineraris”) sembla que si ha trobat la fórmula màgica per recaptar diners. O al menys això es pensen... Aquesta fórmula consisteix en interpretar les lleis a conveniència pròpia i aplicar-les. Tot i comunicant-les, això si, via “e-mail”. Però no a tothom, tant sols a aquells als que ja ens tenen “identificats” (fet que dóna a pensar : caldria ?). Tot de cop, un pagament a compte (per la llei de l’ IAE i de l’IS) i el final d’un període “d’adaptació” pels treballadors per compte propi a l’obligació d’estar afiliats a la seguretat social (per la Llei de la CASS), s’ha convertit en una font de recaptació immediata de diners, sense tenir en compte si l’obligat tributari o l’obligat afiliat poden o han de pagar “efectivament”. Per cert : “un període d’adaptació de 3 anys, pels que no estaven afiliats a la Seguretat Social”. Adaptació a que ? A pagar ? Vaja tonteria... Per cert també : Quanta gent, per desgràcia, haurà declarat pèrdues ? També per cert : Quanta gent no haurà fet la declaració de pagament a compte ? Les lleis es preparen, s’elabora un projecte de llei, s’esmena, es debat... i al final, s’aprova o no, depenent de la majoria de que “disposis”, del consens que pugui existir, de la necessitat de la mateixa Llei, etc... Si aquestes lleis són justes o no, ja forma part d’una altre “debat”, però en “principi” s’han de complir. (I dic en principi, perquè es veu que hi ha molta gent que no les compleix i no els passa absolutament res). Explicaré a continuació uns quants detalls de com el nostre Govern i la nostra Seguretat Social recaptarà molt aviat uns diners ràpids, fàcils, injustos, fraudulents, immerescuts... (poden afegir aquí els adjectius que creguin més oportuns). Si aquests diners seran suficients o no, o si tothom pagarà o no, ja és un altre “tema” de discussió. - Un Codi de Relacions Laborals que converteix l’accionista d’una Societat, disposant del 50% o més de les accions en “treballador per compte propi”. - Una Llei de Comptabilitat que no permet a l’autònom (ara, treballador per compte propi), comptabilitzar el seu salari. - Una Llei de la CASS, que converteix al cònjuge també en treballador per compte propi. - La mateixa Llei, converteix als Administradors o Consellers de societats, també en treballadors per compte propi. - Sense oblidar als pagesos, als que tenen camps per plantar tabac, als que tenen animals, horts... Siguin jubilats o no, també convertits en treballadors per compte propi. - També als funcionaris que fan aquestes tasques, encara que ho tinguin prohibit i puguin perdre la seva feina. - Una Llei sobre la renda de les activitats econòmiques que obliga a efectuar un pagament a compte a aquell que per la mateixa Llei no esta obligat a pagar. - Una Llei que obliga entitats sense ànim de lucre a efectuar un pagament a compte, encara que no existeixi lucre. - Etc, etc, etc... Senyors de Govern, que ens hem begut l’enteniment, o que ? Senyors que ja no governen... El mateix va per tots vostès. Aquí, si s’han de buscar “culpables”, en trobaríem a totes bandes. Aquestes lleis fa molt de temps que s’estan “remenant”... I no vull entrar a parlar de les “retallades”: eliminacions de fons de pensions, primes, pagues extres, hores extres, complements... tampoc vull entrar a parlar de les no “retallades”: salaris exagerats, duplicats, assessoraments innecessaris, “complements” que es segueixen pagant per “causes” que potser s’han d’amagar o dissimular... Em podria “estendre” molt més en el tema, però a “tall” d’exemple penso que ja n’hi ha prou (“a buen entendedor, pocas palabras bastan”). El que més em molesta però de tot aquest tema és que som molts els que estem complint les lleis al peu de la lletra: els que paguem el nostre ISI, IMI, IAC, IPI, les taxes comunals o de Govern, el Foc i Lloc, el pagament a compte de l’IS o l’IAE, l’IRNR, la “tarifa plana” de la CASS, les taxes de tinença de vehicles, els parquímetres, les possibles sancions, el cànon de llum i telèfon, les taxes administratives... Efectivament, he dit “molts”, però no tots. Resulta, que més de la meitat dels ara anomenats “obligats tributaris” no paguen, i no els passa res en absolut (com a màxim una publicació al Bopa, que no tothom llegeix), que acumula uns 50.000 expedients a la Batllia i que prescriuen als tres anys i desapareixen de la “circulació”. Potser ha arribat el moment en que tots deixem de pagar ? No és un suggeriment, ni un consell, ni una petició... Tant sols és una pregunta. Es posaria fil a l’agulla si tothom es negués a pagar ? Potser seria el moment de dipositar els diners a la Batllia i que aquesta decideixi si el pagament és just o no ? El que tinc molt clar és que més de la meitat dels obligats tributaris, ja siguin empresaris, societats, autònoms, administradors, consellers, pagesos, arrendadors, associacions, federacions, clubs... No hauran fet la “obligatòria” declaració censal i “l’obligatori” pagament a compte. “PEÍSSSSS” ............ Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - COMPTABLES

HI HA PROU COMPTABLES ? “Sorprenents” em varen semblar, en un primer moment, les declaracions que va fer el Sr. Marc Aleix (President de la PIME), recentment a Andorra Televisió. Més o menys, eren les següents : 1- No hi ha prou comptables a Andorra. 2- Que passarà si el dipòsit de comptes esta mal fet ? 3- Hi ha comptables que no tenen titulació. El meu escrit d’avui no és per polemitzar ni criticar, sinó tant sols per matisar aquestes declaracions. El Sr. Marc Aleix no anava mal “encaminat”, però si mancat d’una mica de informació. A la primera afirmació diré que “SI”. Penso sincerament que hi ha prou comptables al Principat. Un altre tema és que estiguin degudament preparats, informats, acreditats o treballin amb permís o sense el degut permís. Deixant de banda que la Llei de Comptabilitat no obliga ningú (pels empresaris) a disposar necessàriament d’un comptable. Sense oblidar tampoc, que per ser comptable no cal ser economista. A la segona afirmació o pregunta, diré que el responsable del dipòsit de comptes és sempre l’empresari i que aquest, repeteixo, no té cap obligació de contractar un comptable. La relació funciona de la següent manera : comptable – empresari i empresari – Govern. Cadascú ha d’afrontar les seves responsabilitats d’aquesta manera. I a la tercera afirmació diré que no existeix cap titulació universitària en comptabilitat. Si però, que existeix formació, diplomes, títols i sobretot “informació”. Aquí m’agradaria recordar a tothom, per si no ho sabien, que moltes persones feien (al seu temps) un curs anomenat “Tenidoria de llibres”, perfectament vàlid a Espanya, que ningú vol ara reconèixer a Andorra. I ja no parlaré de diplomes expedits per la Universitat de Barcelona, impartits i cobrats a Andorra, entregats pel mateix Ministre d’Educació, que el propi Govern Andorrà no vol reconèixer (Estafa ? No, simplement, negoci). Voldria acabar ja d’una vegada per totes amb el dilema de la titulació dels comptables. Per a mi és tant vàlid per a dur una comptabilitat aquella persona que ha rebut una formació en la matèria, sigui la que sigui, com aquella persona que ha estat autoritzada per Govern per a efectuar treballs de comptabilitat (evidentment amb coneixements), com aquella persona que ha treballat en una empresa duent la comptabilitat i s’ha reciclat i format adequadament. Com també aquella persona que sempre ha dut personalment la seva comptabilitat. Sempre i quant conegui el que s’ha de fer i com s’ha de fer. No cal “sobredimensionar” la feina del comptable. El que si és molt important, al meu entendre, és que el comptable, a banda de saber com ha de comptabilitzar, conegui molt bé la Llei de Comptabilitat, el Pla General de Comptabilitat, el Manual d’aplicació, el Codi de Relacions Laborals, la Llei de la CASS, les lleis dels impostos indirectes, les lleis dels impostos directes, el seu Reglament... I comenci ja a estar informat sobre la Llei de l’IGI, com també a preparar-se per la futura Llei de l’I.R.P.F. Totes indispensables per a dur una correcta comptabilitat. Ja sé que el petit empresari té molt complicat saber tot el que he comentat, també que molts comerciants o petits empresaris no poden (tampoc en tenen l’obligació) contractar un comptable, que per a ells serà molt difícil complir al peu de la lletra totes les lleis, per aquest motiu sempre he demanat una comptabilitat més simplificada (cosa que l’actual model no permet, doncs no deixa de ser una comptabilitat “pura” i “dura”). Però, jo no he fet les lleis (tant sols vaig contribuir a esmenar la Llei de Comptabilitat), no les puc defendre però si explicar-les. Estant fetes com ho estant i el meu deure és complir-les i explicar-les. Punt i a part em mereixen els intrusos : són aquells que duen comptabilitats sense el degut permís de Govern, sense ser assalariats de l’empresa on estant duent la comptabilitat, sense pagar els deguts impostos... En una sola paraula : il·legalment. Val a dir que la majoria, són funcionaris o empleats de banca en hores “lliures”, sense declarar res, sense cap autorització i en la majoria dels casos sense cap formació. Aquests si que han de ser perseguits i “eliminats” de la “circulació”. No em correspon a mi però, ni denunciar-los, ni eradicar-los. Penso que l’Administració podria fer quelcom al respecte, però “passa” olímpicament del tema. A banda que, m’agradarà “veure” com comptabilitzarà l’empresari el que els hi paga : Com a serveis de professionals independents ? (sense factura). Com a assalariats ? (sense declarar a la CASS). O simplement, serà tot en “negre” ? Punt i a part em mereixen alguns economistes que mancats de feina, ara pretenen ser tant sols comptables, robar la feina de males maneres als comptables i cobrar factures “encobertes”, fins i tot “auditant” les seves pròpies feines, passant una altra factura. Això es podria resumir també en una sola paraula ??? : LLADRES ??? Ja per acabar, voldria fer una recomanació a tothom : No es capfiquin tant amb la feina del comptable de torn. N’hi ha de bons i de dolents, evidentment (al igual que en tots els sectors) i preocupi’ns una mica més dels intrusos, que aquests són els que fan “mal” a la societat. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - PAGAMENT A CTE.

PAGAMENT A COMPTE. Darrerament estic notant molta confusió entre empresaris i comerciants del país en referència al pagament a compte a efectuar sobre la imposició directa corresponent a l’actual exercici. Deguda, penso que aquest cop si, a la manca d’informació. O potser degut a que ens trobàvem de ple en l’estiu i les “vacances”. Tothom feia vacances a Govern ? No va quedar ningú per informar degudament ? En primer lloc constato una “barreja” entre l’imposició indirecta i la directa amb els pagaments a compte. Molta gent pensa que ja ha efectuat el pagament, amb el càrrec que ha rebut el passat mes d’agost. Cal recordar a tothom que aquest càrrec bancari corresponia al pagament a compte de la imposició indirecta (ISI, IPI). Val a dir que molta gent confon encara la diferència entre els dos impostos, l’indirecte i el directe. La declaració que s’ha d’efectuar aquest mes de setembre correspon al pagament a compte de l’imposició directa (IS- Impost de societats, IAE- Impost d’activitats econòmiques, deixant de banda el I.R.N.R- Impost sobre la renda dels no residents). Aquesta declaració va “lligada” a omplir uns formularis censals (NRT, domicili i domiciliació bancària, que ja havien d’haver estat omplerts abans del 31 de juliol. Tampoc vindrà de 4 dies mal comptats...). Aquest pagament a compte s’efectua calculant el 2,5% del resultat de l’exercici anterior. He dit bé : Resultat... Aquí no es tenen en compte ni el mínim exempt (40.000 euros per a les no-societats), tampoc els incentius fiscals (deducció de 3.000 euros per a noves contractacions), tampoc les taxes comunals ja pagades (taxa sobre la activitat econòmica), tampoc la taxa per arrendaments, etc ... I no s’ha de confondre, com fan alguns entre el mínim exempt (aquests 40.000 euros) i la xifra de fins a 150.000 euros que correspon a la declaració jurada d’ingressos que eximeix del dipòsit de comptes, que no del pagament d’impost directe. Aquest pagament a compte l’ha d’efectuar TOTHOM que tingui una activitat econòmica. També els arrendadors, els pagesos, els ramaders... I també tot el comerç en general, encara que no disposin encara del corresponent Número de Registre Tributari (que dit de pas, ja haurien de tenir). Aquest pagament a compte l’ha d’efectuar com ja he dit, TOTHOM. També aquells que l’any passat no duien una comptabilitat. També aquells que avui en dia encara no la duen. També aquells que no tenen cap intenció de dur-la mai. Ara si que ja no ens podem quedar a “mitges”, pagant tant sols els 4 “......” de torn (poden posar aquí la paraula que creguin més convenient). I aquí ens trobem amb el “problema” més “delicat” : Que passa amb tots aquells que fins ara han passat de tot : no han dut una comptabilitat, no han dipositat els seus comptes, no han efectuat les corresponents declaracions dels impostos indirectes o simplement, no les han pagat ? Quin greuge comparatiu amb tots aquells que si ho hem fet ... Potser que ens retornessin els diners ? Es comenta sempre que al sector públic els paguem tots els empresaris i residents al país... Jo diria que els paguem la meitat dels empresaris i fins i tot m’atreviria a dir que la meitat dels residents, si tenim en compte totes les taxes comunals impagades (foc i lloc), totes les sancions impagades (comuns i policia), etc ... Sé perfectament que es necessita un període d’adaptació (diuen que d’uns 5 anys) per als nous marcs fiscals, però cal recordar que l’any 2.009 la comptabilitat ja era obligatòria. I resulta que l’any 2.012 encara existeixen empreses que difícilment podran efectuar un pagament a compte amb xifres de l’any anterior, el 2.011, degut a que no disposen d’aquestes xifres (Govern, tampoc). Si actualment ara mateix ja estem immersos en aquest “caos”, no vull ni pensar amb el que pot suposar l’entrada en vigor el proper any de l’IGI (IVA o TVA, tant s’hi val). I si hi afegim l’any 2.014, l’I.R.P.F. el “caos” ja pot ser de proporcions descomunals. Però recordin un parell de coses : Sense I.R.P.F. no es signaran els C.D.I. (convenis de doble imposició). Sense cobrar de tothom, difícilment obtindrem els ingressos previstos. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - INFORMACIÓ

LA MANCA D’INFORMACIÓ. De tots és sabut que es va informar degudament i exhaustivament, en el seu moment, sobre el funcionament de la imposició indirecta (ISI, IPI, IMI, IAC). Tot i que va comportar els seus “problemes”, com per exemple : impagats varis o “no “declaracions” (o sigui, gent que va “passar” de tot, per dir-ho d’una altra manera). Fet que no va comportar cap sanció. Es sabut també, que es va informar degudament sobre la Llei de Comptabilitat, amb les seves corresponents modificacions. Amb la obligatorietat per a tothom, de dur-la, així com del dipòsit de comptes i les corresponents sancions (que per cert no es varen imposar el darrer any). Però no ha estat així pel que fa a la nova imposició directa (que cal recordar ja es troba en vigor). Aquí, ha mancat bastant informació i sobretot formació. S’han explicat amb temps suficient, les lleis sobre l’impost de Societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques (així com la Llei sobre la renda dels no residents), amb les seves corresponents modificacions, però no s’ha fet el mateix amb el “Reglament” que les acompanya. M’explico : Amb data de publicació 20 de juny del 2012 apareixia aquest Reglament al Bopa, sense més detall que algun que altre comentari a la premsa, però sense cap tipus de formació, ni informació en particular. Aquest fet no tindria massa problema, doncs tothom ha de saber que el proper mes de setembre s’ha de presentar una declaració de pagament a compte (concretament el 2,5 %), sobre el Resultat comptable de l’exercici 2011. Això si, sense deduccions ... (Ja vaig comentar aquesta “estafa” desproporcionada del nostre Govern, al seu moment). Ara es veu però, que tothom té “l’obligació” de llegir el Bopa, cada cop que surt publicat, conèixer totes les lleis i reglaments i saber doncs, com ha de fer les “coses” degudament... Cert és que “el desconeixement de les lleis no eximeix del seu compliment” (o alguna frase similar, diuen sempre els advocats...), però una mica més de informació no vindria del tot malament. Segueixo explicant : - El títol Quart d’aquest Decret del Reglament de l’impost de Societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques : “Gestió de l’impost sobre Societats i l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques”, regula els procediments de gestió i declaració, que són comuns als dos impostos. - La Disposició addicional aprova els models que acompanyen com a annex aquest Reglament. - La Disposició transitòria ens diu que el compliment de les obligacions formals a que es refereixen la Llei de l’impost sobre societats i la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i el Reglament, pel que fa al primer any d’aplicació, s’ha de dur a terme abans del 31 de juliol del 2012. Els formularis a omplir (models censals) i entregar a l’Administració Tributària tenen doncs el termini ja exhaurit. Cert és que, s’admeten i s’admetran amb posterioritat, però una mica més de informació no hagués vingut malament. Val la pena doncs que ningú “oblidi” presentar, a banda d’aquests formularis censals, el corresponent model amb el qual els obligats tributaris han d’efectuar el pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs, que s’ha de fer durant el mes de setembre. Tots els “obligats tributaris” han de fer-ho. Els models “censals”, encara que també són obligatoris, potser no corrien tanta “pressa”. A banda de que són “dades” que es podrien intercanviar entre “Departaments” i no fer omplir tanta documentació als empresaris que ja van prou “atabalats”. Val la pena no oblidar tampoc que, “obligat tributari” és tota aquella “persona física” que du una activitat econòmica, a banda de les Societats (arrendadors, administradors i “altres” inclosos)... amb l’obligació també de disposar del corresponent N.R.T. (cal recordar que molts comerciants no disposen encaren del seu obligatori Número de Registre tributari o N.R.T). El que no em “quadra” massa és la consideració que fa el Reglament en qüestió, per al Règim especial de determinació objectiva d’Activitat Professional” : “L’exercici d’una professió per a la qual es requereix estar en possessió d’una Titulació Universitària”. Quan la llei de l’impost distingia tant sols per aquest Règim de determinació objectiva entre : Activitat Comercial (fins a 300.000 euros d’ingressos, amb una deducció del 80% en concepte de despeses) i Activitat Professional (fins a 150.000 euros amb una deducció del 40%). Tampoc té massa importància, perquè sempre he pensat que aquest Règim és una nul·litat i que no val la pena adherir-se. Ja ho saben doncs tots : Han de llegir sempre el Bopa per obligació. I si més no, ara mateix i com a consell gratuït, omplir els corresponents formularis (que poden trobar a la pàgina web: impostos.ad) i passar a fer una visita a les dependències de la Administració Tributària, que a partir d’ara hauran de visitar freqüentment. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - CRÈDIT

UN CRÈDIT A GOVERN SENSE INTERESSOS. El proper mes de setembre el nostre Govern rebrà un crèdit, de no sé quin import (em resulta del tot impossible de calcular), sense cap tipus d’interès, i que a més es renovarà el proper any pel doble del seu import, i que a més s’anirà renovant any rere any. Que els sembla la notícia ? Potser una barbaritat ? Potser una mentida ? Potser un invent meu ? Potser una mala interpretació de les lleis ? ... Res de tot això, és la pura i dura realitat. L’explicació del que comento és el que s’anomena “pagament a compte” del IS (Impost de societats) i del IRAE (Impost sobre la renda de les activitats econòmiques). Es tracta d’una “cosa” que ara mateix unes persones amb l’indumentària de treball (l’uniforme d’agents de duana), van explicant a tots els comerciants porta a porta, degut a que ningú esta obligat a llegir cada publicació del Bopa, però si esta obligat a complir les lleis. Per cert, amb uns “exemples” il·lustratius que estan molt lluny de la realitat. Jo mateix, degut a que tinc la “absurda” costum de llegir el Bopa, així com seguir la pàgina web del Consell General, entrar continuadament a les webs de Govern, Tràmits, Finances, Departament d’estadística, Cass ... i moltes més ... Així com també llegir els diaris (encara que a vegades sigui via Internet), doncs m’he adonat d’aquest crèdit extraordinari que ha “muntat” el nostre Govern, sense cap tipus d’interès a pagar, que es renovarà sense haver de signar absolutament res ... I que passaré a explicar a continuació : Resulta que ja tenim en vigor tant la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques com la Llei de l’impost sobre societats, que diuen el següent : “El mes de setembre els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer de setembre.” “El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior.” Fins aquí no existeixen massa problemes. Efectivament es tracta d’un pagament a compte d’un impost que s’ha de declarar de la següent manera : “Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos en el termini dels 30 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances”. Si a tot això afegim l’article següent, veuran enseguida on comencen els problemes. “Article 16 (de la Llei sobre la renda de les activitats econòmiques) La base de liquidació: Reducció de la base de tributació. 1. La base de tributació es redueix amb un mínim exempt de 40.000 euros per determinar la base de liquidació.” Per explicar millor el “problema” els posaré un exemple (molt diferent al que posa els tríptics informatius que reparteixen els agents de duana) : Una persona física (no societat) és un empresari amb un benefici de 40.000 euros, mínim exempt, per tant no ha de pagar res en concepte d’impost. Al mes de setembre li “toca” el pagament a compte (aquí no existeix cap mínim exempt), que el primer any és del 2,5 %, li tocarà pagar doncs 1.000 euros (en concepte d’acompte d’una declaració de 0 euros). Per molt aviat que faci la declaració de l’impost, no se li tindrà en compte fins al mes de juliol de l’any següent. Aleshores li retornaran els 1.000 euros pagats. Però, vet aquí que, dos mesos després haurà de fer un altre pagament a compte, aquest cop del 5% del benefici. Suposem que aquest segueix sent de 40.000 euros, pagarà doncs, 2.000 euros a compte. Que no recuperarà fins al mes de juliol de l’any següent... I així consecutivament any rere any... No ho trobo just. No veig per quin “motiu” una persona que no hauria de pagar absolutament res en concepte d’impost directe, cada any ha de efectuar un pagament a compte, que li serà retornat un any després sense cap tipus d’interès. I que a més, un parell de mesos després haurà de tornar a pagar (“de oca a oca i tiro porqué me toca”). Al meu entendre això que he explicat no és un pagament a compte sinó més aviat una “estafa” legal de Govern envers tots aquells empresaris que estan “teòricament” exempts de pagar un impost que “suposadament” és precisament el seu salari. Cal sobretot no oblidar que els “autònoms” no poden comptabilitzar cap salari i deduir-lo fiscalment. I ja no parlo dels impostos ja pagats, que són també deduïbles, però que en el pagament a compte no es tindran (valgui la redundància), en compte. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - PILES.

QUI S’HA DE POSAR LES “PILES” ? Estem a punt d’arribar a un moment “clau” per a tots els empresaris andorrans. Fins i tot m’atreviria a dir que és el moment “definitiu” per seguir treballant o plegar. Quant el comandament a distància de la nostra tele deixa de funcionar, el més segur és que se li han esgotat les piles i les canviem automàticament. Els comandaments a proximitat de les nostres empreses ja fa molt de temps que varen deixar de funcionar, però mai varem canviar les piles, les empreses seguien endavant sense necessitat de canviar el “canal”. Tot això ha de canviar : El “control” a distància (pel Govern) i a proximitat (pels empresaris) ha de funcionar aquest any sigui com sigui. El proper mes de juliol és el límit per al dipòsit de comptes de totes les societats i totes aquelles empreses que encara que no siguin societats, facturin més de 150.000 euros. Per la resta, una declaració de la xifra de ingressos és obligatòria. Val a dir, que per a tothom una comptabilitat també és obligatòria. I ja no es pot deixar “escapar” ningú. Ni les 3.400 societats que no van dipositar els seus comptes l’any passat i tant sols van ser “publicades” al Bopa, sense rebre cap sanció, tot i ser vigent el règim sancionador. Ni tampoc es pot deixar “escapar” el nombre indefinit de empreses que sense ser societats, tampoc han fet mai els seus “deures”. Això s’ha d’acabar i tothom s’ha de posar les piles noves, tant a Govern, com al teixit empresarial andorrà, sigui gran o sigui petit. Ja no si val a pensar que si no hi ha sanció no passa res i que tant sols “paguen” i compleixen uns “quants”. Els 44.000 expedients acumulats a la Batllia, que representen uns 22 milions de euros deixats de recaptar per l’estat i els comuns no han de servir més d’excusa per a incomplir la normativa existent. Si afegíssim tots aquells expedients ja prescrits, no tinc ni idea de quin seria el nombre, ni tampoc la quantitat de diners “estalviats”. Encara que, igual se’ls haguessin gastat en fer algun que altre túnel innecessari... El “panorama” aquest any canvia completament perquè a totes les obligacions ja existents, tals com dur una comptabilitat ordenada, pagar les taxes corresponents, les multes rebudes o la declaració i pagament dels impostos indirectes, s’hi afegeix l’impost directe sobre els beneficis (evidentment, si n’hi ha). I aquí, ja no es pot “escapar” ningú. Poc temps després del dipòsit de comptes haurem de fer tots un pagament a compte de l’impost de societats o activitats econòmiques i aquest s’haurà de fer amb la comptabilitat de l’any passat. Això significa que les piles ja les teníem d’haver canviat l’any passat. El que si demanaria però a Govern és que es dediquessin a perseguir als empresaris a partir d’aquesta data i deixessin “tranquils” tots aquells que intentant posar-se al dia (renovant les piles) se’ls hi demana també tot amb efectes retroactius (els comptables no podem “inventar” allò que no esta documentat). Per explicar millor la situació actual diré que tothom que dugui a terme una activitat econòmica, sigui la que sigui, incloses les activitats d’arrendament i compra venda de immobles té l’obligació de fer la seva declaració d’impostos i aquesta s’ha de fer mitjançant una comptabilitat ordenada. Per acollir-se al sistema objectiu simplificat, a banda de que sigui un desastre, ja no hi són a temps. La comptabilitat s’ha de dur, ja no hi ha excuses que valguin. Qui no va canviar les piles l’any passat haurà de fer-ho sense excusa aquest any amb el problema afegit de recuperar el temps perdut de l’any anterior i les piles no són retroactives. El que si torno a demanar a Govern, al igual que ells demanen “flexibilitat” laboral, és que ells també es posin les piles d’una vegada per totes per fer complir les lleis, però que siguin també “flexibles” amb tots aquells han decidit finalment canviar les piles, encara que ho hagin fet tard. Espero que així tots plegats ens en “sortirem” encara que serà molt complicat. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - PLAÇA LAURÈDIA

LA REMODELACIÓ DE LA PLAÇA LAURÈDIA. “Perplex”, aquesta és la paraula que defineix com m’he quedat amb l’anunci de la remodelació imminent (de fet, ja ha començat) de la plaça Laurèdia. Era del tot previsible, necessària i imprescindible. Però no em queda del tot clar alguns dels seus “detalls”. Com algú ha comentat ja (vegis comentaris a la web del diari d’Andorra), una plaça que deixarà precisament de ser plaça, per convertir-se en un “entramat” de vies, rotonda, entrades i sortides, zones “semi” verdes de difícil accés, desviacions impossibles que provocaran més caos circulatori, vials ràpids, vials lents, encreuaments... i la presència segura (sinó és així, ja “patirem”) permanent d’un o més agents de circulació per intentar evitar ensurts, o que algú es perdi i no trobi l’accés al Tobotronc. Per cert, a qui pertoqui : s’ha de deixar més espai als autobusos per a poder efectuar les maniobres. Tocar el “xiulet” no serveix de res... Obviaré en aquest escrit si era més útil, o no, un sol túnel de cap a cap de la parròquia, tal com estava previst inicialment (parlo de fa uns quants anys...). Obviaré també l’abstenció a la votació del Consell General del “nefast” Partit polític R.D. (Res Definit, per a més detall, o per si algú no ho recorda), que va fer possible la construcció de “mitja” desviació, totalment inútil. Obviaré també si actualment és necessària o no aquesta desviació. Obviaré també les obres que ara mateix ens estan complicant la vida cada dia a tots els conductors que ens desplacem de Sant Julià a Andorra la Vella o “viceversa”, amb “rampes” que no duran enlloc, doncs van dirigides a túnels que no es construiran. Obviaré moltes “coses” més que ja no val la pena comentar, doncs el “pastel” ja el tenim “servit” al plat i cada dia ens en hem de menjar una “miqueta”. Obviaré també plataformes de protesta veïnals que han quedat en un no res. Em centraré tant sols en diversos “aspectes” de com quedarà la ja famosa ex-plaça i el seu contorn, que no tinc molt clars : Tindrem un vial central amb dues zones peatonals, a banda i banda. Dit així queda molt “bonic”, però a veure qui és el “guapo” que s’atreveix a creuar els vials per accedir a dites zones peatonals, jugant-se la vida. Tindrem una nova rotonda (i van...), aquesta, val a dir (al menys, això espero), amb més visibilitat que la del Kilòmetre zero (no tot ha de ser negatiu...). Rotonda que pot ser un caos circulatori, amb els vehicles que vulguin accedir a la carretera de la Rabassa, per anar a Naturlàndia a veure els ossos bruns o a enganxar-se un peu al Tobotronc, o a la carretera de Nagol (per visitar-me a mi, o al Sr. Albert Pintat, per posar dos exemples). Tindrem un tram amb tres carrils, des de la ex-plaça Laurèdia fins a la rotonda del riu d’Aubinyà (que penso és la que es troba just abans d’arribar a Can Pintat. Perdó, al Sant Eloi). Sense oblidar l’enllaç amb la carretera de Fontaneda, a la espera de finalitzar la desviació de Sant Julià amb els trams 1 i 2. Que curiosament, estan previstos després dels trams 3 i 4 (aquí, les coses es fan al revés. Perquè serà ?). Precisament, aquesta era la solució amb menys cost sense necessitat de túnels i rotondes i altres “invents”, per resoldre la circulació actualment a Sant Julià. No caldria actualment res més. Aquest tram eliminarà 57 places d’aparcament... Tampoc seria massa problema aquest fet, encara que afegíssim les places d’aparcament eliminades per col·locar terrasses de bars obertes tot l’any. Val a dir que aquest tema no em molesta en absolut, tot el contrari. El que em sorprèn molt és que ens diguin que s’habilitaran 117 noves places d’aparcament al tram entre la ex-plaça Laurèdia fins a Aixovall. No sé pas on ? Potser a sobre del riu ? Potser sobre les voreres ? (on per cert ja s’aparca actualment). O potser a les Arades on hi ha un terreny amb gasolinera inclosa, amb edificació inclosa, que no serveix absolutament per a res, tot tancat. Això si, amb la demanda de més de 30.000 euros de lloguer mensuals (es veu que és millor no cobrar 30.000 euros, que cobrar quelcom si es lloga adequadament). O potser un pàrking a les botigues Molines, ja tancades o als garatges adjacents ? Curiós... aquesta “idea”, si és que per aquí van els “trets”, ja la dúiem uns quants al programa electoral de les comunals del 2.003 : negociar i parlar amb els propietaris i fer quelcom adaptat a les necessitats... Tampoc em posaré amb aquests temes, doncs és una qüestió privada i cadascú és lliure de deixar de guanyar diners com cregui més convenient. Tindrem tot un edifici (l’edifici Riera) que quedarà totalment aïllat de la població (si no ho esta ja). Per aquells que no el coneguin, és aquell edifici que va substituir una illa (s’anomenava així perquè el riu passava a banda i banda), una zona on molts anàvem a jugar de petits, que va desaparèixer per la construcció indiscriminada i especuladora de èpoques ja passades... Aquest edifici disposarà davant seu d’una via ràpida de sortida d’un túnel, sense semàfors i sense passos de vianants, amb dues sortides de garatge incloses (mare meva, quin perill...). Tindrem també una sortida cap a l’estat espanyol des de la carretera de Nagol (que no carretera de Certés, no entenc perquè l’han anomenat així) que haurà de girar a la dreta (direcció Andorra la Vella), girar després a l’esquerra pel carrer Bonaventura Riera (és el que passa al costat del parc infantil, sense “carpa” inclosa actualment), amb un gir a l’esquerra per l’Avinguda Rocafort que va ser anul·lat fa temps per la seva perillositat i que pot ocasionar un altre caos circulatori, amb una mini rotonda que quedarà “exposada” just al mig del carril bus, que ja ha quedat anul·lat. Penso que molt aviat però, ens faran pujar a girar a tots a la rotonda de les Arades ( i sinó, al temps...). Resumint, Tot plegat, un “xurro” com una catedral. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - DIPÒSIT DE COMPTES

CONTINUEN LES BARREJES DEL SR. NOMEN. Interpretar les lleis a la seva manera, obviant part dels articles o prenent en consideració la Llei de Comptabilitat obviant la de Societats fa que el Sr. Nomen confongui al “personal” (no sé amb quina intenció). En la seva tribuna, en aquest mateix diari del dia 27 d’abril ens diu que la seva societat no té l’obligació de dipositar els comptes de l’exercici 2.010, així com moltes altres societats, perquè no ha facturat més de 100.000 euros. Llei 30/2007, del 20 de desembre de la comptabilitat dels empresaris. “Disposició addicional : Tots els empresaris estan obligats a dipositar els seus comptes anuals en el Registre de Dipòsit de Comptes de conformitat amb el que disposi el Reglament aprovat pel Govern. (A) Els empresaris que tenen la forma de societat anònima o societat de responsabilitat limitada es regiran per la seva legislació especial. (B) Els empresaris que tinguin una xifra anual de negoci inferior a 100.000 euros queden exclosos d’aquesta obligació.” Potser el “redactat” no és el millor que es podia fer de la llei o l’ordre de la redacció no sigui l’adequat (si col·loquem la frase A després de la frase B estaria tot més clar), però la disposició deixa molt ben entès que les societats tenen la seva pròpia legislació. (Aquesta Llei va entrar en vigor l’1 de gener 2.009.) Llei 8/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. “Article 2. Es modifica el redactat de la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, de la manera següent: “Tots els empresaris estan obligats a dipositar els comptes anuals al Registre de Dipòsit de Comptes, del Registre de Societats, de conformitat amb el que disposa el Reglament aprovat pel Govern. Els empresaris que tenen la forma de societat anònima o de societat de responsabilitat limitada es regiran per la seva legislació especial. Els empresaris que tinguin una xifra anual de negoci inferior a 100.000 euros queden exclosos d’aquesta obligació.” Potser tampoc el redactat és massa correcte, però segueix deixant molt clar la legislació especial de les societats. De fet, tant sols afegeix un “Registre”. A banda d’afegir el règim sancionador, les sancions accessòries, el règim simplificat a 250.000 euros... Però deixant clara constància que no dipositar els comptes és una falta greu. Llei 26/2011, del 29 de desembre, de modificació de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, modificada per la Llei 8/2010, del 22 d’abril. “Disposició addicional : Tots els empresaris estan obligats a dipositar els seus comptes anuals en el Registre de Dipòsit de Comptes, del Registre de Societats, de conformitat amb el que disposa el reglament aprovat pel Govern. Els empresaris que tenen la forma de societat anònima o de societat de responsabilitat limitada es regeixen per la seva legislació específica. Els empresaris, diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada, que tinguin una xifra anual d’ingressos totals inferior a 150.000 euros, han de presentar un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos i queden exclosos de l’obligació de dipositar els comptes”. Aquí certament el redactat ja és més clar, però en tots els casos queda molt detallat que les societats es regiran per la seva legislació específica i això no podem obviar-ho, tal i com fa el Sr. Nomen, portant a engany i a confusió a molts “empresaris” (com ell els anomena). Canviant de lleis... Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. “Article 74. Dipòsit de comptes. 1. Les certificacions de l’acord que aprova els comptes anuals i de l’acord relatiu a l’aplicació del resultat juntament amb un exemplar dels comptes anuals i de l’informe d’auditoria si s’escau, s’han de presentar per al seu dipòsit al Registre de Societats en el termini màxim d’un mes, comptador des de la data d’adopció dels acords.” L’entrada en vigor d’aquesta Llei era l’endemà de la seva publicació al Bopa i aquesta data va ser el 21/11/2007. Decret del 20-02-2008 d’aprovació del reglament del registre de Societats Mercantils. “Article 41. Obligació. Estan obligades a dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils, totes les societats anònimes i de responsabilitat limitada, i, en els termes dels apartats 5 i 6 de l’article 5 de la llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, les societats estrangeres que hagin obert una sucursal al Principat.” Resumint... Sàpiga doncs el Sr. Nomen que abans de l’entrada en vigor de la Llei de Comptabilitat totes les societats ja tenien l’obligació de dipositar els seus comptes. Sàpiga també que presentar una declaració de fi d’activitat exhibeix del pagament de l’ISI, no del pagament de la Taxa d’Activitat econòmica ni del dipòsit de comptes (encara que sigui amb uns ingressos de 0 euros). Fins i tot ha de dipositar els comptes per donar de baixa la societat, aleshores si que quedarà ja definitivament exempt del dipòsit. No es tracta doncs com afirma el Sr. Nomen de que els empresaris que estan en la llista, publicada al Bopa, de societats que no han dipositat els comptes de l’exercici 2010, per no haver facturat més de 100.000 euros, segueixin el “corrent” a Govern i presentin un model simplificat oblidant el tema, sinó que es tracta de que compleixin la Llei. O bé, si així ho prefereixen : que paguin la sanció corresponent, de 601 a 2.000 euros aquest any, que l’any que vinent es convertirà en sanció de 2.001 a 6.000 euros (dues faltes greus, signifiquen una falta molt greu) i l’any següent en una altra sanció de 4.002 a 12.000 euros (aquesta ja per reiteració de faltes molt greus). S’equivoca doncs el Sr. Nomen i espero que demani disculpes (que no excuses) pel seu escrit. Així com també espero que demanin disculpes tots aquells, anònims o no que han insinuat que jo he aconsellat malament als meus clients. Tant sols vull dir-los a tots que jo tinc la “mania” de mirar moltes lleis, no tant sols la de comptabilitat. I que actualment existeixen moltes lleis que “afecten” la comptabilitat, el dipòsit de comptes i la fiscalitat. Això és el que vaig aconsellar als estudiants en la jornada estudiants-empresaris en la que a títol totalment gratuït, vaig col·laborar gustosament. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - CAOS

S’APROPA EL CAOS. Al Departament de Finances, Tributs i al Registre de dipòsit de comptes i Societats no és que vagin “sobrats” precisament. Actualment ja és un descontrol “controlat” perquè de moment ningú es preocupa massa de res, tant sols es limiten a fer la seva feina “obligatòria”, sense parar a mirar si aquesta esta ben feta o no. Els dipòsits de comptes que s’han efectuat fins a la data, pels exercicis comptables 2.009 i 2.010 tant sols son paper amuntegat i no controlat que no serveixen ni per a fer estadístiques. Ara ens diuen (des del Ministeri de Finances, curiosament tot just després d’una tribuna meva al diari d’Andorra, queixant-me de la situació) : “es farà un control d’aquelles empreses que no han efectuat el dipòsit, es publicaran els seus noms al Bopa i seran sancionades”... Dit “control” imagino que tant sols serà per a aquelles empreses en forma de Societat (totes tenien ja la obligació de dipositar els comptes), ja que per la resta no poden saber si facturaven més de 100.000 euros aleshores, i que per tant estaven excloses de dipòsit. Tot això ha de canviar aquest any, per dipositar els comptes corresponents a l’exercici 2.011. Totes les societats tenen l’obligació de efectuar el dipòsit de comptes. La resta, “Els empresaris diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada que tinguin una xifra anual d’ingressos totals inferior a 150.000 euros han de presentar un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos i queden exclosos de l’obligació de dipositar els comptes”. Fins a 600.000 euros poden presentar totes, el model simplificat. Pel damunt dels 600.000 euros i fins als 6.000.000 el model abreujat i per damunt d’aquesta xifra el model normal, amb aquesta condició i una altra condició de dues més (actius superiors a 3.600.000 euros o més de 25 treballadors). Tothom ha de passar doncs aquest any per Tràmits o pel Registre de dipòsit de comptes. Qui ho controlarà ? Qui ho digitalitzarà ? Qui efectuarà les inspeccions corresponents ? Seran els agents de Duana que diuen ja estan formant ? Val a dir que el Departament de Duana “funciona” més correctament que el de Tributs, al menys pel que fa referència al I.R.N.R. (Impost sobre la renda dels no residents). Aquí si que s’observa un control més eficient, encara que de ben segur “escapen” moltes declaracions de retenció del 10%, tals com manteniments, reparacions, assessoraments, conferenciants... així com “escapen” també moltes declaracions de ISI pels serveis prestats per empreses foranes. Al mes de juliol tothom haurà doncs d’haver efectuat el dipòsit dels seus comptes o bé la declaració dels seus ingressos. I aquí no es pot deixar escapar ningú per molt “caos” que pugui ocasionar. El “caos” total vindrà dos mesos més tard, amb el pagament a compte de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i el de les Societats. Aquí no es pot “escapar” ningú. Finances i Tributs no estaran encara preparats i la Duana andorrana tampoc. La declaració dels impostos directes s’ha de efectuar amb la comptabilitat, ja que el sistema objectiu previst per a ingressos inferiors a 150.000 euros (300.000 euros per les activitats de comerç), a banda de ser una autèntica nul·litat, pràcticament ningú s’hi va acollir a la possibilitat de tributar per aquest règim i ara ja no poden fer-ho. No estem preparats. Ni els funcionaris que ho han de controlar, ni els empresaris que ho han de declarar, ni els comptables que ho han de redactar, ni els economistes que ho han d’auditar. De entrada ja no ens posem d’acord en la interpretació de diferents aspectes de les lleis. M’atenc per fer aquest comentari a les reunions de comptables, les reunions amb membres i tècnics de Govern, les consultes efectuades a Govern i les seves respostes, (atenent-se exclusivament a “repetir” el que diu la Llei sense explicar-ho, o simplement amb el seu silenci administratiu). Serà una “disbauxa” de dimensions considerables. I si a tot això hi afegim la Llei de l’IVA per l’any 2.013 la “disbauxa” serà de dimensions colossals. I si a tot això hi afegim l’I.R.P.F per l’any 2.014 la “disbauxa” serà de dimensions infinites. No és cap excusa el mal moment econòmic que estem patint, tampoc és cap excusa que ens hagi “caigut” tot plegat molt de cop, però tinc el “sentiment” que no estem ni estarem “preparats”. I si hi afegim el “passotisme” que encara molts empresaris estant demostrant... Tot plegat pot ser un CAOS. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.