dissabte, de març 23, 2013

DIARI D'ANDORRA - FORMULARIS I COMPTABLES

FORMULARIS I COMPTABLES. Repassant els formularis dels nous impostos directes “penjats” a la web impostos.ad, no sé si m’he marejat, m’ha agafat un “cobriment”, un mal de cap o simplement ha estat : incredulitat. A banda de que no es poden omplir directament, de moment s’hauria de fer a ma, són totalment incomprensibles, complicats, inverossímils, complexes, inintel·ligibles, absurds, repetitius, abundants, etc... són també del tot innecessaris. No cal complicar tant la vida a l’obligat tributari. Prou problemes té aquest amb la seva comptabilitat com per marejar-lo ara amb tanta paperassa : -Declaracions censals. -Declaracions pendents d’ISI. -Declaracions d’IGI. -Pagaments a compte. -Declaracions d’IRNR. -Dipòsit de comptes. -Declaracions d’IS i IAE. -Declaració d’inventaris. -Inspeccions vàries amb molt mala “baba”. -Comptabilitzacions complexes, llargues, pesades, indescriptibles, incongruents, inexplicables, absurdes... -Més altres taxes i impostos varis. -Més, el que vostès vulguin afegir. Tot plegat, conjuntament amb “la que ens esta caient” : crisi, problemes econòmics, demandes bancàries (balanços d’anys anteriors), manca de clients, competència, incompetències (moltes de Govern), intrusisme, etc... Amb el greu afegit que, ens trobem davant tot aquest “merder” amb funcionaris que ho han de controlar tot, però viuen en un altre món. Un món on tots aquests problemes no existeixen, no importen, o simplement ni es coneixen ni es coneixeran mai. I que hi “pintem” els comptables en tot plegat ? Doncs la resposta és molt senzilla : Els comptables, a banda de fer la nostra feina habitual (la comptabilitat), hem de fer de : gestors, assessors, tècnics tributaris, fiscalistes, consellers, amics, enemics, consoladors, psicòlegs, psiquiatres, administratius, secretaris, missatgers, estudiants, professors, controladors, etc... Tot això i més perquè després assisteixis a una convocatòria del Ministre de Finances i un dels tècnics de torn et digui el següent : “Els comptables, estareu molt contents, no ?, ara teniu molta feina...” La meva resposta és la següent : Si, molta feina però amb els mateixos clients de sempre i cobrant exactament el mateix de sempre. Val a dir, que si jo fos mal educat la meva resposta seria una altra bastant més contundent. I que no escriuré ni aquí ni enlloc, tant sols em “roda” pel cap... Que fàcil és parlar i fer-se el “graciós” sense trepitjar el carrer (típic de funcionaris...). Ja ho vaig dir i ho repeteixo : els funcionaris viuen en un altre món, on els problemes no són seus, són de la “padrina”, i aquesta paga a final de mes , passi el que passi. Senyors de Govern : abans Economia, ara Finances... en tot cas, Tributs i Administració Tributària : TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS... Que la “cosa” esta molt “xunga” i els empresaris no donen l’abast a tanta paperassa. Els comptables, tampoc. No estaria doncs gens malament confeccionar uns formularis més accessibles, més fàcils, en menor quantitat (que no haguem de repetir el mateix per a diferents “departaments” o Ministeris). Formularis que es poguessin omplir i enviar directament (evitant desplaçaments a l’Administració de torn, evitant cues i pèrdua de temps, evitant també que a les cinc de la tarda, els funcionaris tanquin la porta i els que estan fent cua perdin la possibilitat d’efectuar la corresponent declaració). NO ANEM BÉ... D’aquesta manera, tant sols estan aconseguint que la gent s’acabi d’emprenyar més del que ja ho esta i que continuï “passant de tot”. Fins i tot he arribat a escoltar molts cops que prefereixen pagar sancions i que no els molestin més. El problema és que la sanció corresponent no elimina la obligació de dipositar o declarar. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.