DIARI D'ANDORRA - CAOS TOTAL

CAOS TOTAL. L’any 2.006 alguna “cosa” va canviar al país amb l’entrada en vigor dels impostos indirectes, l’ISI, l’IPI i l’IAC... (l’IMI ja el teníem). L’ensurt inicial es va arreglar bastant ràpid doncs gairebé tothom es va acollir al règim objectiu, els mòduls : unes “quotes” a pagar i una modificació en la facturació. Molt poques empreses van optar per acollir-se al sistema directe (que vindria a ser l’IGI actual, però amb menys “problemes”). Això si, tots els preus van pujar. Al igual que va succeir amb el canvi de moneda a l’euro (encara que no tingui res a veure amb el tema). Val a dir que moltes empreses van “passar” olímpicament de complir amb les degudes obligacions fiscals. Aquesta és la mentalitat andorrana ? Aquest és el significat de la frase : “fer-se l’andorrà” ? Encara existeixen “llistes” per impagament d’impostos indirectes. Encara existeixen empreses que ni tant sols varen omplir la documentació pertinent ? Corria l’any 2.009 quan es va posar en marxa la obligatorietat de dur una comptabilitat ordenada, que va suposar un problema per a molts empresaris (altres van continuar “passant” de tot i no varen efectuar l’obligatori dipòsit de comptes). Poc a poc es va anar millorant una “miqueta” la situació, sobretot amb l’entrada en vigor de les sancions. Es van fer cursos de formació, contractacions de comptables... Tot i així encara queden molts “insubmisos” fiscals i comptables. No tinc ni idea de la quantitat d’expedients que deu tenir Govern pendents de resolució (a la Batllia, diuen que en tenen uns 40.000, entre impagaments de taxes, impostos, sancions ... i altres. Total, prescriuen als tres anys...). Alguna idea tinc del nombre de “cartes” i mails que ha emes Govern per incompliments d’impostos indirectes, per incompliment del dipòsit de comptes, però aquest no és avui el tema que vull tractar. L’any 2.012 va entrar en vigor la imposició directa, que ja ha comportat un pagament a compte (del que “imagino” que tampoc tothom s’ha fet càrrec) i que necessitarà aviat d’una declaració (amb uns models de formularis que són complicadíssims, però que s’hauran de fer. No vindria malament però, una simplificació en aquest aspecte). Sense oblidar que encara ens queda un pagament d’impostos indirectes pendent (el del segon semestre 2.012), amb alguns empresaris que han de efectuar la seva declaració. Sense oblidar tampoc unes declaracions censals que no tothom ha fet. I sense oblidar tampoc el dipòsit de comptes de l’exercici 2.012, que espero s’apropi encara més a la realitat. Ens trobem ja a l’any 2.013, l’IGI ha substituït els anteriors impostos indirectes, unificant-los en un de sol. Però en lloc de simplificar la feina als empresaris l’ha complicat molt més. El nombre de dubtes, consultes no respostes per l’Administració, factures mal emeses, comptabilitzacions incorrectes, comptabilitzacions impossibles, manca de programes informàtics, programes informàtics no adaptats o mal adaptats... han creat un semi caos en el nostre país. Més declaracions censals que no tothom ha efectuat, a banda de un munt de sol·licituds de N.R.T. (número de registre tributari), que encara resten pendents. S’han explicat bé les “coses” aquesta vegada ? Tenim empreses que ja han de efectuar la primera declaració d’IGI i no saben com fer-ho, formularis que no estan ni clars ni adaptats a la situació. Altres empreses que d’aquí un a dos mesos patiran el mateix problema, altres empreses que patiran el mateix problema el proper mes de Juliol... i totes les empreses a final d’any. També tenim empreses que no podran o no voldran fer cap declaració (si no duen una comptabilitat, difícilment podran presentar llistats de factures emeses i rebudes). No creuen com jo que tot plegat és un caos ? Si afegim a tot plegat un I.R.P.F per al proper any, el 2.014, el caos ja pot ser : TOTAL. I no pretenc dir, que no estigui d’acord amb l’I.R.P.F. penso que aquest impost és l’únic que compleix el que diu la nostra Constitució en el seu article 37 : Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses publiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les carregues fiscals. Atenció doncs a la manera d’aplicar aquest nou impost, no sigui que tots plegats en hi fem “mal”. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.