L’ OPINIÓ D’UN OPINADOR.
Una persona que expressa la seva opinió en els mitjans de comunicació, ho fa evidentment perquè té una opinió de les coses ..., per regla general.
No vol dir això, que sempre tingui la raó, ni que la seva opinió sigui la veritat absoluta, però si que és la “seva” pròpia veritat.
Tampoc vol dir, que aquesta opinió hagi de ser compartida per totes les persones que la llegeixen (o que no la llegeixen). Cadascú pot tenir la seva opinió i la seva veritat.
Les opinions es poden compartir o no, es poden debatre, es poden discutir i arribar a acords, o no arribar-hi mai. També es poden rebatre, criticar i fins i tot denunciar (perquè no ?). O senzillament ... es poden ignorar, que no passa rés.
El que no es pot fer mai, es el següent :
Ja d’entrada, “exigir” que aquesta opinió estigui en consonància amb les idees d’un partit polític, amb les idees d’un Comitè Local o amb les idees d’un grup qualsevol (sigui de la mena que sigui), aleshores ja no seria una opinió sinó que es tractaria d’un “mandat”, una consigna, una ordre ...
El que tampoc es pot fer:
Es que si no es comparteix dita opinió, pretendre que aquesta no es faci pública, aleshores seria una “coacció”, seria una falta de respecte a la llibertat d’expressió, a la llibertat d’opinió ...
Disciplina de partit, en diuen ...
Potser que “un”, no la tingui aquesta disciplina de partit, encara que personalment considero que quant una persona signa un escrit, que es seu, amb la seva opinió i amb el seu nom i cognoms, no te res a veure amb un partit polític. Simplement, es tracta de la seva opinió personal.
Vinc a dir tot això, per explicar que els meus escrits, son el que diu la mateixa paraula : MEUS.
I que la meva opinió es el que diu la mateixa paraula: MEVA.
No es tracta ni de consignes de cap partit ni de cap comitè, ni tampoc es tracta de cap campanya orquestrada per ningú ni en contra de ningú. Ni tampoc es tracta d’un escrit fet per altres persones.
I aquest humil espai que en aquest moment vostè esta llegint i que porta el títol de “Sento curiositat”, l’omplo jo, i el que jo omplo, hi poso el que a mi em ve en gana, i si a algú li pot arribar a molestar, que s’ aguanti.
Sento curiositat per saber:
Com es possible, a títol d’exemple : que, d’una banda, el primer Secretari d’ un partit demani: Llibertat d’ opinió ... ?. (Com a conseqüència d’un escrit en un butlletí, que Govern ha decidit posar en coneixement de la Batllia).
I en canvi, alguns membres d’un Comitè del mateix partit no respectin la mateixa llibertat d’opinió.
Aquí hi ha alguna cosa que no m’acaba de “quadrar”.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de gener 30, 2007
dimarts, de gener 23, 2007
SENTO CURIOSITAT 11
TORNA EL CARRIL BUS.
No fa gaires dies vaig fer tranquil·lament el trajecte que va des de Sant Julià de Lòria fins a Andorra la Vella.
Dic tranquil·lament, perquè era període de festes, molt aviat al matí i el trànsit era pràcticament nul.
El fet curiós :
Es que duia al davant meu un vehicle amb matricula estrangera, un turista espanyol mes concretament, i que com ara duen tots les mateixes plaques no saps mai de quina comunitat o província son.
Com no tenia gens de pressa, no el vaig avançar ..., a banda de que no es pot fer enlloc (aquest comentari va per alguns, que encara no se n’han adonat i utilitzen el carril bus).
Primer el cas em va fer gràcia, seguidament va despertar la meva curiositat, i finalment vaig sentir vergonya. Vergonya aliena, perquè no era la meva culpa, però en tot cas, si vergonya Nacional.
El cas es que el pobre turista, al meu entendre, es tornava boig.
Al no estar obligat a seguir una filera de vehicles, no sabia per on passar.
Bus si ..., bus no ..., ara pel carril de l’esquerra ..., ara pel carril de la dreta ..., ara cap aquí ..., ara cap allà ..., ara una rotonda estranya ...
I com a més em duia a mi al darrera, “tocant-li els nassos”, cada cop es veia obligat a demanar-me disculpes per la maniobra efectuada.
Com ja he comentat, primer ho vaig trobar divertit, doncs jo ja sabia per on anava ...(en principi ...), i ja havia canviat de carril, i em feia gràcia veure com l’altre no sabia que fer, si deixar-me passar o no.
Seguidament, vaig pensar que si això em passés a mi, ja començaria a estar enfadat i segurament ja hagués començat a “renegar” una mica, o hagués deixat passar el vehicle del darrera.
Finalment, tots els meus sentiments es van convertir en vergonya.
Vergonya en adonar-me de lo malament que fem les coses ..., dels nyaps que hem de fabricar per tapar d’altres nyaps ..., en adonar-me de que fem les coses a impulsos (¿pel nou impuls ?, no ho sé), sense estudiar-ho prèviament ... Primer prometem en campanya electoral, quelcom. I després, de tot el que hem promès, fem alguna cosa ... (perquè no sigui dit...), però mal feta, a corre-cuita. I d’allò que si n’encarreguem algun estudi previ (previ pagament milionari, vull dir), queda en projecte de futur, en projecte de l’any 2.020, o queda en no res.
RES : Aquesta es la paraula que defineix mes de un any de Govern, el carril bus i res mes (escandols, a banda es clar).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
No fa gaires dies vaig fer tranquil·lament el trajecte que va des de Sant Julià de Lòria fins a Andorra la Vella.
Dic tranquil·lament, perquè era període de festes, molt aviat al matí i el trànsit era pràcticament nul.
El fet curiós :
Es que duia al davant meu un vehicle amb matricula estrangera, un turista espanyol mes concretament, i que com ara duen tots les mateixes plaques no saps mai de quina comunitat o província son.
Com no tenia gens de pressa, no el vaig avançar ..., a banda de que no es pot fer enlloc (aquest comentari va per alguns, que encara no se n’han adonat i utilitzen el carril bus).
Primer el cas em va fer gràcia, seguidament va despertar la meva curiositat, i finalment vaig sentir vergonya. Vergonya aliena, perquè no era la meva culpa, però en tot cas, si vergonya Nacional.
El cas es que el pobre turista, al meu entendre, es tornava boig.
Al no estar obligat a seguir una filera de vehicles, no sabia per on passar.
Bus si ..., bus no ..., ara pel carril de l’esquerra ..., ara pel carril de la dreta ..., ara cap aquí ..., ara cap allà ..., ara una rotonda estranya ...
I com a més em duia a mi al darrera, “tocant-li els nassos”, cada cop es veia obligat a demanar-me disculpes per la maniobra efectuada.
Com ja he comentat, primer ho vaig trobar divertit, doncs jo ja sabia per on anava ...(en principi ...), i ja havia canviat de carril, i em feia gràcia veure com l’altre no sabia que fer, si deixar-me passar o no.
Seguidament, vaig pensar que si això em passés a mi, ja començaria a estar enfadat i segurament ja hagués començat a “renegar” una mica, o hagués deixat passar el vehicle del darrera.
Finalment, tots els meus sentiments es van convertir en vergonya.
Vergonya en adonar-me de lo malament que fem les coses ..., dels nyaps que hem de fabricar per tapar d’altres nyaps ..., en adonar-me de que fem les coses a impulsos (¿pel nou impuls ?, no ho sé), sense estudiar-ho prèviament ... Primer prometem en campanya electoral, quelcom. I després, de tot el que hem promès, fem alguna cosa ... (perquè no sigui dit...), però mal feta, a corre-cuita. I d’allò que si n’encarreguem algun estudi previ (previ pagament milionari, vull dir), queda en projecte de futur, en projecte de l’any 2.020, o queda en no res.
RES : Aquesta es la paraula que defineix mes de un any de Govern, el carril bus i res mes (escandols, a banda es clar).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de gener 16, 2007
SENTO CURIOSITAT 10
QUE ES UN “OPINADOR”.
Es una paraula que m’he inventat i que no figura al diccionari, però que esta de moda en l’ actualitat.
Un opinador podria ser un :
Un Compositor ? : La persona que compon.
Encara que en aquest cas no es tracti de música, no es això.
Un Literat ? : El qui coneix i professa la literatura.
Ni per aproximació.
Un Escriptor ? : Persona que escriu llibres, que es dedica a la composició literària.
No, ni de bon tros.
Un Periodista ? : El que té per professió escriure en diaris o periòdics.
Tampoc, ni es cap professió ni, en principi, s’ha estudiat per ser-ho.
Un Redactor ? : El qui d’una manera estable , té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.
Menys encara.
Un Relator ? : Que relata o refereix.
Gairebé, però tampoc.
Un Diarista ? : El qui treballa en la confecció o publicació d’un diari.
No, No.
Un Redactor ? : El qui d’una manera estable , té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.
Menys encara.
Un Articulista ? : El qui redacta articles destinats a la publicació.
S’hi apropa, però tampoc.
Un Col·laborador ? : El qui col·labora. Dit en els diaris, etc., dels col·laboradors que no formen part de la redacció.
Molt a prop, però no ben be.
Un Pesat ? : Molest, enfadós, que un voldria treure’s de sobre.
Per alguns segur que si, però tampoc es tracta d’això.
...
Alguna de les definicions s’apropa a descriure el que fem moltes persones al nostre país, i que es tractat de diverses maneres segons es tracti d’una publicació o una altra. Existeix un munt de gent que s’ atreveix a dir la seva en els mitjans de comunicació, en aquest cas, els mitjans escrits.
El que fem molts es expressar la nostra opinió en la premsa escrita. Exposar les nostres idees, creences o sentiments, criticar allò que creiem que no esta bé ... Son escrits de gent que donem el nom i els cognoms ..., aquí ja no es tracta d’un bloc d’ internet on tothom es anònim, sinó de donar la cara i exposar-te a que te la trenquin.
M’inventaré doncs, una nova paraula per descriure aquest col·lectiu, i potser algun dia, es inclosa en el diccionari general de la llengua Catalana.
La paraula es : OPINADOR.
I el que fem els opinadors, es opinar.
Però desgraciadament, es veu que hi ha gent a qui això molesta.
Alguns opinadors son insultats, menyspreats, perseguits a la feina ... D’altres, en diuen que es fan publicitat, que volen protagonisme, que son uns provocadors, que els agrada la polèmica, que son uns “torracollons” ...
Sento curiositat per saber:
Perquè hi ha gent que creu que només poden escriure als diaris, els intel·lectuals, els polítics amb càrrec, els literats, els periodistes ? ...
Hi ha escriptors, literats, polítics, articulistes, etc. Que es creuen mes llestos que els demés, i menyspreen als opinadors.
A tots els que així pensen, només recordar-los que al carrer es llegeix mes als opinadors que als intel·lectuals.
I A QUI MOLESTI, QUE S’AGUANTI, O QUE REPLIQUI DE LA MATEIXA MANERA.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Es una paraula que m’he inventat i que no figura al diccionari, però que esta de moda en l’ actualitat.
Un opinador podria ser un :
Un Compositor ? : La persona que compon.
Encara que en aquest cas no es tracti de música, no es això.
Un Literat ? : El qui coneix i professa la literatura.
Ni per aproximació.
Un Escriptor ? : Persona que escriu llibres, que es dedica a la composició literària.
No, ni de bon tros.
Un Periodista ? : El que té per professió escriure en diaris o periòdics.
Tampoc, ni es cap professió ni, en principi, s’ha estudiat per ser-ho.
Un Redactor ? : El qui d’una manera estable , té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.
Menys encara.
Un Relator ? : Que relata o refereix.
Gairebé, però tampoc.
Un Diarista ? : El qui treballa en la confecció o publicació d’un diari.
No, No.
Un Redactor ? : El qui d’una manera estable , té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.
Menys encara.
Un Articulista ? : El qui redacta articles destinats a la publicació.
S’hi apropa, però tampoc.
Un Col·laborador ? : El qui col·labora. Dit en els diaris, etc., dels col·laboradors que no formen part de la redacció.
Molt a prop, però no ben be.
Un Pesat ? : Molest, enfadós, que un voldria treure’s de sobre.
Per alguns segur que si, però tampoc es tracta d’això.
...
Alguna de les definicions s’apropa a descriure el que fem moltes persones al nostre país, i que es tractat de diverses maneres segons es tracti d’una publicació o una altra. Existeix un munt de gent que s’ atreveix a dir la seva en els mitjans de comunicació, en aquest cas, els mitjans escrits.
El que fem molts es expressar la nostra opinió en la premsa escrita. Exposar les nostres idees, creences o sentiments, criticar allò que creiem que no esta bé ... Son escrits de gent que donem el nom i els cognoms ..., aquí ja no es tracta d’un bloc d’ internet on tothom es anònim, sinó de donar la cara i exposar-te a que te la trenquin.
M’inventaré doncs, una nova paraula per descriure aquest col·lectiu, i potser algun dia, es inclosa en el diccionari general de la llengua Catalana.
La paraula es : OPINADOR.
I el que fem els opinadors, es opinar.
Però desgraciadament, es veu que hi ha gent a qui això molesta.
Alguns opinadors son insultats, menyspreats, perseguits a la feina ... D’altres, en diuen que es fan publicitat, que volen protagonisme, que son uns provocadors, que els agrada la polèmica, que son uns “torracollons” ...
Sento curiositat per saber:
Perquè hi ha gent que creu que només poden escriure als diaris, els intel·lectuals, els polítics amb càrrec, els literats, els periodistes ? ...
Hi ha escriptors, literats, polítics, articulistes, etc. Que es creuen mes llestos que els demés, i menyspreen als opinadors.
A tots els que així pensen, només recordar-los que al carrer es llegeix mes als opinadors que als intel·lectuals.
I A QUI MOLESTI, QUE S’AGUANTI, O QUE REPLIQUI DE LA MATEIXA MANERA.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de gener 09, 2007
SENTO CURIOSITAT 9
SOBRE L’ EXEMPCIÓ DE L’ ISI AL LLOGUER.
Durant el transcurs de l’any 2.006 els locals comercials han estat pagant el 4 % d’ ISI en el rebut del lloguer. Aquest any 2.007 deixaran de fer-ho, el lloguer estarà exempt d’ Isi, al igual que ho estarà en els aparcaments.
Però el ja que han pagat no els hi serà retornat mai (les modificacions no son amb caràcter retroactiu).
Estic totalment d’acord en què, en el cas dels aparcaments privats (els comunals no han cobrat Isi), els pagaments que s’han efectuat per tiquet, és impossible de retornar-los, doncs ningú haurà conservat el corresponent bitllet.
Amb el que no estic gens d’acord, és que no es pugui retornar l’ ISI cobrat en els abonaments d’aparcament i sobretot l’ISI que han cobrat els propietaris en el lloguer dels locals comercials.
Si es retornés tot l’impost “identificable” (arrendaments i abonaments), el benefici fiscal il·lícit (del que parlava un company meu), seria mínim. A banda de que es podria calcular perfectament la seva totalitat i en conseqüència pagar-ho a Govern, amb el que ja no existiria dit benefici.
... L’impost suportat, en el cas del comerç, figura en el capítol de costos ... (seguia explicant el meu company)...
Si, així es ( tot i que, personalment no m’agrada aquesta comptabilització), però com que els manuals d’aplicació ho diuen així, doncs s’ha de fer. Com si els manuals fossin un reglament.
El que jo no tinc tant clar (com ho té el meu company), es que tothom l’hagi pogut repercutir o transferir en el preu dels productes, mes aviat crec que ben pocs .
No pretenc anar en contra del meu company, ni del meu partit (que així ho va votar). Només es tracta de la meva opinió personal, i no té forçosament que ser la mateixa que la seva, i no per això haurem de discutir, només estic a favor del comerç i dels comerciants.
A pesar de totes les explicacions donades per al meu company, els comerciants continuen sense comprendre perquè no s’ els pot retornar l’import pagat de mes durant tot un any.
... El problema està en la nafra, no en el dit que l’assenyala ..., (continuava dient el meu company).
Efectivament, però aquesta nafra, en aquest cas precís es podia curar.
Sento curiositat per saber:
Què passarà amb tots aquells propietaris de locals comercials, que els tenen llogats, i que no han recollit el NRT ..., no han fet la declaració d’inici d’activitats ..., no han declarat les variables ..., no han cobrat l’Isi ... (o potser si). Però que, evidentment, no el pagaran ?.
El Ministeri de Finances els té identificats ... ?. Els perseguiran ... ?. Rebran alguna sanció ... ?.
O simplement, apareixeran en una de les famoses llistes de “nens dolents” que tenen un deute amb l’administració, i que tantes pàgines ocupen al Bopa.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI
Durant el transcurs de l’any 2.006 els locals comercials han estat pagant el 4 % d’ ISI en el rebut del lloguer. Aquest any 2.007 deixaran de fer-ho, el lloguer estarà exempt d’ Isi, al igual que ho estarà en els aparcaments.
Però el ja que han pagat no els hi serà retornat mai (les modificacions no son amb caràcter retroactiu).
Estic totalment d’acord en què, en el cas dels aparcaments privats (els comunals no han cobrat Isi), els pagaments que s’han efectuat per tiquet, és impossible de retornar-los, doncs ningú haurà conservat el corresponent bitllet.
Amb el que no estic gens d’acord, és que no es pugui retornar l’ ISI cobrat en els abonaments d’aparcament i sobretot l’ISI que han cobrat els propietaris en el lloguer dels locals comercials.
Si es retornés tot l’impost “identificable” (arrendaments i abonaments), el benefici fiscal il·lícit (del que parlava un company meu), seria mínim. A banda de que es podria calcular perfectament la seva totalitat i en conseqüència pagar-ho a Govern, amb el que ja no existiria dit benefici.
... L’impost suportat, en el cas del comerç, figura en el capítol de costos ... (seguia explicant el meu company)...
Si, així es ( tot i que, personalment no m’agrada aquesta comptabilització), però com que els manuals d’aplicació ho diuen així, doncs s’ha de fer. Com si els manuals fossin un reglament.
El que jo no tinc tant clar (com ho té el meu company), es que tothom l’hagi pogut repercutir o transferir en el preu dels productes, mes aviat crec que ben pocs .
No pretenc anar en contra del meu company, ni del meu partit (que així ho va votar). Només es tracta de la meva opinió personal, i no té forçosament que ser la mateixa que la seva, i no per això haurem de discutir, només estic a favor del comerç i dels comerciants.
A pesar de totes les explicacions donades per al meu company, els comerciants continuen sense comprendre perquè no s’ els pot retornar l’import pagat de mes durant tot un any.
... El problema està en la nafra, no en el dit que l’assenyala ..., (continuava dient el meu company).
Efectivament, però aquesta nafra, en aquest cas precís es podia curar.
Sento curiositat per saber:
Què passarà amb tots aquells propietaris de locals comercials, que els tenen llogats, i que no han recollit el NRT ..., no han fet la declaració d’inici d’activitats ..., no han declarat les variables ..., no han cobrat l’Isi ... (o potser si). Però que, evidentment, no el pagaran ?.
El Ministeri de Finances els té identificats ... ?. Els perseguiran ... ?. Rebran alguna sanció ... ?.
O simplement, apareixeran en una de les famoses llistes de “nens dolents” que tenen un deute amb l’administració, i que tantes pàgines ocupen al Bopa.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI
dimecres, de gener 03, 2007
SENTO CURIOSITAT 8
ARA, UNA PARRÒQUIA CURIOSA.
Entrada Sud del País curiós (per variar) : disposem de quatre carrils per a vehicles i dos mes per al bus exprés. No trobem ni un sol gir a l’esquerra, als grans magatzems existents, s’accedeix per uns passos soterrats o elevats, i no es genera cap retenció ni cap cua de vehicles.
Arribem en menys d’ un parell de minuts a la primera població que trobem. Ens rep un gran aparcament amb capacitat per a 1.000 vehicles, perfectament senyalitzat i envoltat de tota mena de infrastructures.
- Podríem deixar el cotxe aquí i agafar aquest telecabina tan bonic.
- Anirem al parc temàtic, que està ple d’animalets, fauna i flora autòctona i algun que altre polític que hi han aparcat perquè no sabien on posa’l ja que s’ havia quedat sense cadireta.
- Ondia, si hi ha també un munt d’urbanitzacions, xalets, hotels, restaurants i un centre d’alt rendiment on entrena la selecció de muntanyisme i escalada.
Tornant a la vila abans esmentada, i abans d’agafar l’autopista que ens portarà més amunt, a poblacions antigament mes visitades, trobem un macro-edifici de 15 plantes amb: Cines, restaurants, sala de ball, sala de congressos polítics i altres, piscina, golf ...
- Perquè no fem una “banyadeta” també a la piscina descoberta, prenem el sol al seu solàrium ?, i anem després de compres en aquest magnífic carrer de vianants ?.
- ¿ Què hem de pagar una taxa ecològica ?... Bé es clar, s’ha de pagar el manteniment dels jardins Versallescs que hem vist allà dalt, just abans d’arribar al parc temàtic, i això no és barat.
Un grup de persones s’ apropa de cop, i ens demanen si necessitem quelcom.
- Bon dia, som les autoritat de la vila i fem la nostra ronda diària a peu de comprovació de l’estat del poble i dels seus habitants.
- ¿ Troben alguna mancança en aquesta parròquia ?.
Com ja hem vist que disposa de parcs infantils, escoles bressol, zones d’esbarjo i de passeig, jardins, fonts, comerços ... En definitiva, de lo mes necessari ...
- Home potser hi manca una Universitat ...
- Es que la teníem de treure per col·locar el tren aeri.
- Potser estaria be un centre esportiu a dins la vila.
- El vam haver de treure per col·locar una rotonda pels camions que anaven a descarregar la runa a l’abocador.
- Potser alguna plaça d’aparcament o zona de carrega i descarrega mes al centre, a prop de les botigues per exemple ...
- Les vam haver de treure per posar el carril bus.
- Potser mes agents de circulació ...
- No calen, els vehicles passen per fora o van directes al super-aparcament.
- Potser una carpa per fer firetes ...
- La teníem, però la gent es queixava del soroll i la vam suprimir.
Ja a la nit, després de sopar en un restaurant cinc estrelles, anem una estona al Casino. No sense preguntar abans a les autoritats:
- Com han aconseguit tenir totes aquestes instal·lacions tant meravelloses ?.
- Amb inversions estrangeres ...
Sens dubte, una parròquia curiosa.
Sento curiositat per saber:
Perquè tants projectes majestuosos, quant ens manquen molts detalls molt mes necessaris.
Es que ens trobem a l’any 2.020.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Entrada Sud del País curiós (per variar) : disposem de quatre carrils per a vehicles i dos mes per al bus exprés. No trobem ni un sol gir a l’esquerra, als grans magatzems existents, s’accedeix per uns passos soterrats o elevats, i no es genera cap retenció ni cap cua de vehicles.
Arribem en menys d’ un parell de minuts a la primera població que trobem. Ens rep un gran aparcament amb capacitat per a 1.000 vehicles, perfectament senyalitzat i envoltat de tota mena de infrastructures.
- Podríem deixar el cotxe aquí i agafar aquest telecabina tan bonic.
- Anirem al parc temàtic, que està ple d’animalets, fauna i flora autòctona i algun que altre polític que hi han aparcat perquè no sabien on posa’l ja que s’ havia quedat sense cadireta.
- Ondia, si hi ha també un munt d’urbanitzacions, xalets, hotels, restaurants i un centre d’alt rendiment on entrena la selecció de muntanyisme i escalada.
Tornant a la vila abans esmentada, i abans d’agafar l’autopista que ens portarà més amunt, a poblacions antigament mes visitades, trobem un macro-edifici de 15 plantes amb: Cines, restaurants, sala de ball, sala de congressos polítics i altres, piscina, golf ...
- Perquè no fem una “banyadeta” també a la piscina descoberta, prenem el sol al seu solàrium ?, i anem després de compres en aquest magnífic carrer de vianants ?.
- ¿ Què hem de pagar una taxa ecològica ?... Bé es clar, s’ha de pagar el manteniment dels jardins Versallescs que hem vist allà dalt, just abans d’arribar al parc temàtic, i això no és barat.
Un grup de persones s’ apropa de cop, i ens demanen si necessitem quelcom.
- Bon dia, som les autoritat de la vila i fem la nostra ronda diària a peu de comprovació de l’estat del poble i dels seus habitants.
- ¿ Troben alguna mancança en aquesta parròquia ?.
Com ja hem vist que disposa de parcs infantils, escoles bressol, zones d’esbarjo i de passeig, jardins, fonts, comerços ... En definitiva, de lo mes necessari ...
- Home potser hi manca una Universitat ...
- Es que la teníem de treure per col·locar el tren aeri.
- Potser estaria be un centre esportiu a dins la vila.
- El vam haver de treure per col·locar una rotonda pels camions que anaven a descarregar la runa a l’abocador.
- Potser alguna plaça d’aparcament o zona de carrega i descarrega mes al centre, a prop de les botigues per exemple ...
- Les vam haver de treure per posar el carril bus.
- Potser mes agents de circulació ...
- No calen, els vehicles passen per fora o van directes al super-aparcament.
- Potser una carpa per fer firetes ...
- La teníem, però la gent es queixava del soroll i la vam suprimir.
Ja a la nit, després de sopar en un restaurant cinc estrelles, anem una estona al Casino. No sense preguntar abans a les autoritats:
- Com han aconseguit tenir totes aquestes instal·lacions tant meravelloses ?.
- Amb inversions estrangeres ...
Sens dubte, una parròquia curiosa.
Sento curiositat per saber:
Perquè tants projectes majestuosos, quant ens manquen molts detalls molt mes necessaris.
Es que ens trobem a l’any 2.020.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de gener 01, 2007
DIARI D'ANDORRA 30/12/06
MOBILITAT
Primer de tot, s’acorda ( ... entre qui i qui ? ...) tallar al trànsit l’avinguda Meritxell, sense tenir en compte la taula de mobilitat recentment creada. Seguidament, quan es valora el tall, a la mateixa taula no hi assisteixen els Consols mes interessats. No ho entenc, que estant de vacances ?. Potser si, hi tenen tot el dret, però aleshores, que no es convoqui dita taula.
Després retarden el tall, de les 16 hores a les 18 hores ..., senyal que la “cosa” no va funcionar com Déu mana.
Tot plegat, em sembla una “xuleria” d’uns quants de fer les coses per “nassos”.
Sóc molt partidari a les zones exclusives de vianants, i a tot arreu del món funcionen i són atractives pel comerç. Sempre i quant hi hagin vies alternatives, solucions al trànsit rodat, aparcaments accessibles i ben indicats ...
Quant les coses es fan per “dallonses”, no funcionen mai, sobretot si són públiques, només funcionen quant son privades ( i tot i així...).
De les declaracions ... del Sr. Pujol (amb el retard a les 18 hores evitarem problemes de trànsit,... no hem presentat la documentació necessària per tramitar la petició), del Sr. Pons (aquestes restriccions s’aixecaran en cas que tingui lloc un col·lapse de circulació,... lamento la improvisació i les presses), del Sr. Palmitjavila (la circulació ha de ser especialment complicada al centre, un dels punts mes afectats) ..., entre altres “perles”
n’extrec el següent:
Vivim en un país curiós, on es crea una taula de mobilitat per res, doncs abans de tallar una avinguda no es convoca la taula, i després de tallar-la es convoca, però no hi assisteixen els implicats, no cal muntar taules per cobrir l’expedient, quant a més no es tramita l’expedient.
I dedueixo el següent:
Primer de tot, no hi ha alternatives als talls del trànsit, al menys de moment ... Segon, no hi poden haver acords sense diàleg, i es que tampoc hi haurà mai diàleg, com queda demostrat una vegada i una altra ... Tercer, la obsessió per fer content ara al comerç, després d’ haver-lo maltractat, no ha de passar al davant de la resta de “patidors” habituals.
EXIGEIXO, des de la meva humil posició explicacions :
Perquè s’ha fet aquest nyap de tall ?.
A qui s’ha volgut fer content o descontent ?.
Perquè hi ha gent que ha canviat d’opinió sobtadament al respecte ?.
Quins interessos hi ha ocults al darrera d’aquest tall ?.
Quins comerços ho han exigit ?.
Quins pactes secrets hi ha al darrera ?.
En definitiva, PERQUÈ ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Primer de tot, s’acorda ( ... entre qui i qui ? ...) tallar al trànsit l’avinguda Meritxell, sense tenir en compte la taula de mobilitat recentment creada. Seguidament, quan es valora el tall, a la mateixa taula no hi assisteixen els Consols mes interessats. No ho entenc, que estant de vacances ?. Potser si, hi tenen tot el dret, però aleshores, que no es convoqui dita taula.
Després retarden el tall, de les 16 hores a les 18 hores ..., senyal que la “cosa” no va funcionar com Déu mana.
Tot plegat, em sembla una “xuleria” d’uns quants de fer les coses per “nassos”.
Sóc molt partidari a les zones exclusives de vianants, i a tot arreu del món funcionen i són atractives pel comerç. Sempre i quant hi hagin vies alternatives, solucions al trànsit rodat, aparcaments accessibles i ben indicats ...
Quant les coses es fan per “dallonses”, no funcionen mai, sobretot si són públiques, només funcionen quant son privades ( i tot i així...).
De les declaracions ... del Sr. Pujol (amb el retard a les 18 hores evitarem problemes de trànsit,... no hem presentat la documentació necessària per tramitar la petició), del Sr. Pons (aquestes restriccions s’aixecaran en cas que tingui lloc un col·lapse de circulació,... lamento la improvisació i les presses), del Sr. Palmitjavila (la circulació ha de ser especialment complicada al centre, un dels punts mes afectats) ..., entre altres “perles”
n’extrec el següent:
Vivim en un país curiós, on es crea una taula de mobilitat per res, doncs abans de tallar una avinguda no es convoca la taula, i després de tallar-la es convoca, però no hi assisteixen els implicats, no cal muntar taules per cobrir l’expedient, quant a més no es tramita l’expedient.
I dedueixo el següent:
Primer de tot, no hi ha alternatives als talls del trànsit, al menys de moment ... Segon, no hi poden haver acords sense diàleg, i es que tampoc hi haurà mai diàleg, com queda demostrat una vegada i una altra ... Tercer, la obsessió per fer content ara al comerç, després d’ haver-lo maltractat, no ha de passar al davant de la resta de “patidors” habituals.
EXIGEIXO, des de la meva humil posició explicacions :
Perquè s’ha fet aquest nyap de tall ?.
A qui s’ha volgut fer content o descontent ?.
Perquè hi ha gent que ha canviat d’opinió sobtadament al respecte ?.
Quins interessos hi ha ocults al darrera d’aquest tall ?.
Quins comerços ho han exigit ?.
Quins pactes secrets hi ha al darrera ?.
En definitiva, PERQUÈ ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, de desembre 28, 2006
SENTO CURIOSITAT 7
ELS BLOGS D’INTERNET.
Ja fa uns quants dies, en un conegut bloc d’opinió d’internet del nostre país, un usuari escribia un comentari que feia referència a la meva persona.
Deia, més o menys : “...Tu Miquel, no has parlat mai del Bloc en cap escrit dels que fas...”.
Quan el vaig llegir, no li vaig donar cap mena d’ importància, ni cap valor. Vaig pensar : perquè tinc que parlar d’aquest tema ?, a qui li importa que jo en parli ?, quin interès pot tenir ?.
Passat ja un temps, i veient les nombroses entrades i comentaris apareguts i l’interès que hi mostra molta gent, i sobre tot veient la repercussió que te aquest bloc, he canviat d’opinió i penso que n’he de parlar.
Jo no crec, com diuen alguns, que fer els comentaris anònims sigui de covards, precaució no vol dir covardia. Opinar i comentar “la jugada”, encara que sigui anònimament, no es covardia. Hi ha moltes coses que no es poden dir, signant amb nom i cognoms. Però que s’intueixen, es coneixen, i es volen compartir.
Es cert que també hi ha gent que entra al Bloc a insultar, a perjudicar, a mentir, o senzillament a fer el ximple ... es inevitable, de rucs n’hi ha per tot arreu, fins i tot en actes culturals, esportius ...
En un camp de futbol, per posar un exemple, també hi entra de tot, i tots són anònims, hi ha gent correcta, gent que crida, gent que en gaudeix, gent que pateix ... i “animals”, que també hi entren. Però no perquè entrin aquests animals hem de tancar el camp de futbol, o prohibir-lo.
Sento curiositat per saber:
Quants polítics llegeixen el Bloc ?.
Jo no ho trobo malament, com pensen alguns.
Quants polítics hi participen ?.
Tampoc no veig perquè no haurien de fer-ho.
Quantes coses s’aprenen llegint aquests blocs ?.
Jo n’he après unes quantes, de bones i de dolentes.
A qui fa mal un Bloc d’opinió ?.
Només a aquell que no deixa opinar, a aquell que no suporta que el critiquin, a aquell que te coses a amagar.
En definitiva, penso que els blocs d’opinió són bons i per això en parlo avui. I el Bloc en qüestió al que faig referència sense citar-lo, és molt bo, i molta gent el coneix i hi intervé.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Ja fa uns quants dies, en un conegut bloc d’opinió d’internet del nostre país, un usuari escribia un comentari que feia referència a la meva persona.
Deia, més o menys : “...Tu Miquel, no has parlat mai del Bloc en cap escrit dels que fas...”.
Quan el vaig llegir, no li vaig donar cap mena d’ importància, ni cap valor. Vaig pensar : perquè tinc que parlar d’aquest tema ?, a qui li importa que jo en parli ?, quin interès pot tenir ?.
Passat ja un temps, i veient les nombroses entrades i comentaris apareguts i l’interès que hi mostra molta gent, i sobre tot veient la repercussió que te aquest bloc, he canviat d’opinió i penso que n’he de parlar.
Jo no crec, com diuen alguns, que fer els comentaris anònims sigui de covards, precaució no vol dir covardia. Opinar i comentar “la jugada”, encara que sigui anònimament, no es covardia. Hi ha moltes coses que no es poden dir, signant amb nom i cognoms. Però que s’intueixen, es coneixen, i es volen compartir.
Es cert que també hi ha gent que entra al Bloc a insultar, a perjudicar, a mentir, o senzillament a fer el ximple ... es inevitable, de rucs n’hi ha per tot arreu, fins i tot en actes culturals, esportius ...
En un camp de futbol, per posar un exemple, també hi entra de tot, i tots són anònims, hi ha gent correcta, gent que crida, gent que en gaudeix, gent que pateix ... i “animals”, que també hi entren. Però no perquè entrin aquests animals hem de tancar el camp de futbol, o prohibir-lo.
Sento curiositat per saber:
Quants polítics llegeixen el Bloc ?.
Jo no ho trobo malament, com pensen alguns.
Quants polítics hi participen ?.
Tampoc no veig perquè no haurien de fer-ho.
Quantes coses s’aprenen llegint aquests blocs ?.
Jo n’he après unes quantes, de bones i de dolentes.
A qui fa mal un Bloc d’opinió ?.
Només a aquell que no deixa opinar, a aquell que no suporta que el critiquin, a aquell que te coses a amagar.
En definitiva, penso que els blocs d’opinió són bons i per això en parlo avui. I el Bloc en qüestió al que faig referència sense citar-lo, és molt bo, i molta gent el coneix i hi intervé.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, de desembre 27, 2006
Diari Andorra (Acel/Mútua)
DE L’ ACEL A LA MÚTUA.
M’han sorprès dues comunicacions el mateix dia, de dues entitats molt lligades al Comú de Sant Julià de Lòria.
No te res a veure l’ una amb l’altra, ni l’entitat ni la noticia, però em ve de gust comentar-les plegades, donat que considero que son les dues entitats, filials del Molt Honorable.
En primer lloc :
El comunicat, a “bombo i platillo” des de el Centre Cultural de la vila, de l’associació de comerciants i empresaris Lauredians, anunciant la “macro-festa” de fi d’any a la carpa de la vila.
Fins aquí, cap problema. El problema ve quan el coordinador de l’associació reconeix, entre rialles, Sant Julià com a vila de les festes (o “farres”, diria jo). Ja era hora que reconeguessin, ¿la feina que estant duent a terme per la població ?.
No m’oposo pas a la festa, al contrari, trobo perfecte que els residents no tinguin que desplaçar-se amb els seus vehicles aquesta nit. Però aquesta no es la feina de l’Acel. Si el Comú vol donar rendibilitat o treure profit o donar-li algun sentit a la carpa, que ho facin ells. Això no es dinamitzar el comerç de la parròquia, no te absolutament res a veure amb el comerç. Ni aquesta festa, ni la de la cervesa, ni cap “farra”.
En segon lloc :
El comunicat de Cable Mútua, via bústies, dels nous canals “punxats” i emesos. Que per cert a data 21/12/06, encara no en funcionava ni un.
Entre altres canals, ens anuncien : el CANAL ECLESIÀSTIC.
Fa gràcia, o no ???.
Potser deu ser per redimir-nos dels pecats, si mirem la pel·lícula porno del Canal +, o si mirem les pel·lícules porno de DARK. O per perdonar-nos els pecats per seguir la variada “Tele-deixalla”, tant d’ ATV com de molts altres canals. ¿O potser es per demanar el perdó del Bisbe ?.
En tot cas no deixa de ser curiós, no els sembla?.
Com potser aviat ens hauran de perdonar també per mirar la TV-Sant Julià Privada, ja tindrem el canal confessionari preparat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
M’han sorprès dues comunicacions el mateix dia, de dues entitats molt lligades al Comú de Sant Julià de Lòria.
No te res a veure l’ una amb l’altra, ni l’entitat ni la noticia, però em ve de gust comentar-les plegades, donat que considero que son les dues entitats, filials del Molt Honorable.
En primer lloc :
El comunicat, a “bombo i platillo” des de el Centre Cultural de la vila, de l’associació de comerciants i empresaris Lauredians, anunciant la “macro-festa” de fi d’any a la carpa de la vila.
Fins aquí, cap problema. El problema ve quan el coordinador de l’associació reconeix, entre rialles, Sant Julià com a vila de les festes (o “farres”, diria jo). Ja era hora que reconeguessin, ¿la feina que estant duent a terme per la població ?.
No m’oposo pas a la festa, al contrari, trobo perfecte que els residents no tinguin que desplaçar-se amb els seus vehicles aquesta nit. Però aquesta no es la feina de l’Acel. Si el Comú vol donar rendibilitat o treure profit o donar-li algun sentit a la carpa, que ho facin ells. Això no es dinamitzar el comerç de la parròquia, no te absolutament res a veure amb el comerç. Ni aquesta festa, ni la de la cervesa, ni cap “farra”.
En segon lloc :
El comunicat de Cable Mútua, via bústies, dels nous canals “punxats” i emesos. Que per cert a data 21/12/06, encara no en funcionava ni un.
Entre altres canals, ens anuncien : el CANAL ECLESIÀSTIC.
Fa gràcia, o no ???.
Potser deu ser per redimir-nos dels pecats, si mirem la pel·lícula porno del Canal +, o si mirem les pel·lícules porno de DARK. O per perdonar-nos els pecats per seguir la variada “Tele-deixalla”, tant d’ ATV com de molts altres canals. ¿O potser es per demanar el perdó del Bisbe ?.
En tot cas no deixa de ser curiós, no els sembla?.
Com potser aviat ens hauran de perdonar també per mirar la TV-Sant Julià Privada, ja tindrem el canal confessionari preparat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 19, 2006
SENTO CURIOSITAT 6
UN PAÍS CURIÓS.
Entrada Sud : Una pila de vehicles passen ordenadament i molt a poc a poc (quin remei els queda). Ara 2 carrils, ara 1, ara un gir a l’esquerra, ara una rotonda. Tres Km. Més amunt.
- Ja hem arribat, deu ser aquí.
- No, que no hi han botigues, i a més no veus que no para ningú.
- “Oiga, por favor, ¿ esto es tal sitio ?”.
- “No, todo recto, 6 kilometros más arriba”.
De sobte, s’ha acabat la cua, un munt de carreteres i vials nous apareixen, amb unes rotondes curioses (per la forma) i amb escultures modernes incloses.
- Podrien fer com al programa aquell de la “tele”, on es dediquen a “explosionar” escultures lletges i sense significat (no recordo el canal).
- Quines rotondes mes rares tenen en aquest país, aquesta sembla un cacauet.
El bus per una banda, ara per l’altra, ara si, ara no, ara agafo un forat, ara també... Aquesta senyal lluminosa que no funciona, l’altra tampoc, l’altra està al revés.
- ¿ Què fan els obrers al mig de la carretera, i la patrulla de policia a la rotonda ?.
- Carai, quin túnel més bonic, el problema es que jo no hi volia entrar.
Després de patir una estona per arribar i per trobar aparcament, un munt de gent, repartits en un sol carrer, d’aparador en aparador, perquè el que es a dins les botigues i comprant, mes aviat pocs.
- ¿Bon dia, que té tal producte ?.
- “Hableme en Español, que no le entiendo”.
Botigues i mes botigues, bars, hotels, restaurants ... Un parc amb ànecs (si no els xafa algú amb el seu vehicle).
- “Ondia”, un Bingo.
- “Ondia”, una administració de loteria.
- M’havien dit que el Joc estava prohibit.
Preus cada cop mes i mes cars, productes cars, restaurants cars, hotels cars, aparcaments cars...
- M’havien dit que aquí era tot molt barat.
- Ui, això era abans dels impostos, abans de l’euro, abans...
- El sucre si que està be de preu, mira.
- Doncs compri’l ràpid, perquè això també s’acaba.
Farts de veure totxo per tot arreu, ens apartem una mica del centre, agafem carreteres secundàries, ens endinsem a la muntanya, als boscos ...
- Doncs, no està tant malament aquest país.
- Fins i tot és bonic, tranquil ...
- Net, curiós i endreçat (Ondia, com a Cambrils, tu).
Sens dubte, és un País curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Entrada Sud : Una pila de vehicles passen ordenadament i molt a poc a poc (quin remei els queda). Ara 2 carrils, ara 1, ara un gir a l’esquerra, ara una rotonda. Tres Km. Més amunt.
- Ja hem arribat, deu ser aquí.
- No, que no hi han botigues, i a més no veus que no para ningú.
- “Oiga, por favor, ¿ esto es tal sitio ?”.
- “No, todo recto, 6 kilometros más arriba”.
De sobte, s’ha acabat la cua, un munt de carreteres i vials nous apareixen, amb unes rotondes curioses (per la forma) i amb escultures modernes incloses.
- Podrien fer com al programa aquell de la “tele”, on es dediquen a “explosionar” escultures lletges i sense significat (no recordo el canal).
- Quines rotondes mes rares tenen en aquest país, aquesta sembla un cacauet.
El bus per una banda, ara per l’altra, ara si, ara no, ara agafo un forat, ara també... Aquesta senyal lluminosa que no funciona, l’altra tampoc, l’altra està al revés.
- ¿ Què fan els obrers al mig de la carretera, i la patrulla de policia a la rotonda ?.
- Carai, quin túnel més bonic, el problema es que jo no hi volia entrar.
Després de patir una estona per arribar i per trobar aparcament, un munt de gent, repartits en un sol carrer, d’aparador en aparador, perquè el que es a dins les botigues i comprant, mes aviat pocs.
- ¿Bon dia, que té tal producte ?.
- “Hableme en Español, que no le entiendo”.
Botigues i mes botigues, bars, hotels, restaurants ... Un parc amb ànecs (si no els xafa algú amb el seu vehicle).
- “Ondia”, un Bingo.
- “Ondia”, una administració de loteria.
- M’havien dit que el Joc estava prohibit.
Preus cada cop mes i mes cars, productes cars, restaurants cars, hotels cars, aparcaments cars...
- M’havien dit que aquí era tot molt barat.
- Ui, això era abans dels impostos, abans de l’euro, abans...
- El sucre si que està be de preu, mira.
- Doncs compri’l ràpid, perquè això també s’acaba.
Farts de veure totxo per tot arreu, ens apartem una mica del centre, agafem carreteres secundàries, ens endinsem a la muntanya, als boscos ...
- Doncs, no està tant malament aquest país.
- Fins i tot és bonic, tranquil ...
- Net, curiós i endreçat (Ondia, com a Cambrils, tu).
Sens dubte, és un País curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 12, 2006
SENTO CURIOSITAT 5
LES LLEIS ECONÒMIQUES.
Actualment s’ha posat de moda fer mes esmenes a les lleis que articles comporten aquestes, amb la de feina que tot això dona.
I tot per no demanar-ne la retirada o bé posar una esmena a la totalitat, que vindria a ser el mateix, però comportaria molta menys feina.
Sobre el projecte de llei d’inversions estrangeres, poca cosa se’n pot aprofitar del text original, a banda del títol... I cada vegada estem marejant més al personal, que ja no sap si la inversió serà al 0 %, al 33 %, al 49,9 %, al 50 % o al 100 %. (Els prestanoms ja no saben si hauran de buscar-se alguna feina ...).
Al final, agafarem activitat per activitat, parlarem amb els afectats de cadascuna d’elles, i consensuarem en quin apartat o annex la deixem.
Pel que fa referència al projecte de llei de societats, no hauria de ser tant complicat d’ aprovar i hauria de passar bastant ràpid, si no fos perquè el registre de societats està de qualsevol manera. I una cosa no pot passar al davant de l’altra.
Sobre el projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, si no s’hagués fet un “copiar”, “enganxar” i sobretot “suprimir” tant ràpid, tampoc hauria de suportar tantes esmenes i passar també ràpidament.
I de moment, es queda tot aquí ..., pel que fa referència a economia-comerç-mercat-empreses-finances, tot queda en aquestes 3 lleis.
No n’hi ha prou ... El tema arrenca amb masses mancances. Son tant sols tres “nyaps” per intentar obrir el país a Europa, 3 “nyaps” mal fets.
Sento curiositat per saber:
Qui, a l’estranger ..., parlant sempre d’empreses, companyies o societats ..., legals, clares, transparents, serioses ..., pot tenir algun interès en realitzar les seves inversions a Andorra. Tant a Europa, com a Sud-amèrica, com a la Xina.
Si finalment, alguna empresa estrangera decideix a pesar de tot establir-se a Andorra, on contractarà el personal ?. A quin nivell de salari ?. I quin nivell del personal demanaran ?.
No ho veig gens clar, no estem fent les coses ben fetes i això ho pagarem, i ho pagarem a un preu car.
Sobretot quan veig en la gran majoria de ciutadans, Andorrans o residents, aquest “tantsemenfotisme” que ja he comentat més d’una vegada.
Ai, que patirem ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Actualment s’ha posat de moda fer mes esmenes a les lleis que articles comporten aquestes, amb la de feina que tot això dona.
I tot per no demanar-ne la retirada o bé posar una esmena a la totalitat, que vindria a ser el mateix, però comportaria molta menys feina.
Sobre el projecte de llei d’inversions estrangeres, poca cosa se’n pot aprofitar del text original, a banda del títol... I cada vegada estem marejant més al personal, que ja no sap si la inversió serà al 0 %, al 33 %, al 49,9 %, al 50 % o al 100 %. (Els prestanoms ja no saben si hauran de buscar-se alguna feina ...).
Al final, agafarem activitat per activitat, parlarem amb els afectats de cadascuna d’elles, i consensuarem en quin apartat o annex la deixem.
Pel que fa referència al projecte de llei de societats, no hauria de ser tant complicat d’ aprovar i hauria de passar bastant ràpid, si no fos perquè el registre de societats està de qualsevol manera. I una cosa no pot passar al davant de l’altra.
Sobre el projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, si no s’hagués fet un “copiar”, “enganxar” i sobretot “suprimir” tant ràpid, tampoc hauria de suportar tantes esmenes i passar també ràpidament.
I de moment, es queda tot aquí ..., pel que fa referència a economia-comerç-mercat-empreses-finances, tot queda en aquestes 3 lleis.
No n’hi ha prou ... El tema arrenca amb masses mancances. Son tant sols tres “nyaps” per intentar obrir el país a Europa, 3 “nyaps” mal fets.
Sento curiositat per saber:
Qui, a l’estranger ..., parlant sempre d’empreses, companyies o societats ..., legals, clares, transparents, serioses ..., pot tenir algun interès en realitzar les seves inversions a Andorra. Tant a Europa, com a Sud-amèrica, com a la Xina.
Si finalment, alguna empresa estrangera decideix a pesar de tot establir-se a Andorra, on contractarà el personal ?. A quin nivell de salari ?. I quin nivell del personal demanaran ?.
No ho veig gens clar, no estem fent les coses ben fetes i això ho pagarem, i ho pagarem a un preu car.
Sobretot quan veig en la gran majoria de ciutadans, Andorrans o residents, aquest “tantsemenfotisme” que ja he comentat més d’una vegada.
Ai, que patirem ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de desembre 10, 2006
CAOS CIRCULATORI
CAOS CIRCULATORI.
Fent referència al correu electrònic publicat el dia 8/12/06 a la vostra pàgina d’opinió. Enviat per J.C M.B.
Es normal que vingui molta gent pel Pont de la Constitució-Puríssima, ja ho sabíem, a més no teníem neu, també ho sabíem, i a més la gent del país ha de treballar, també ho sabíem...
L’únic que va trobar l’agència de immobilitat, que havia de fer era anul·lar el carril bus, i que no calia ni policia, ni mes agents de circulació.
Ha estat evident que això no era prou ...
I no dimitirà ningú !!!.
Si no dimiteixen per amagar coses, per enganyar, per insultar ..., com han de dimitir per no preveure ?.
He criticat el carril bus, moltes vegades, per a mi no es la solució. Però ja que el tenim, perquè quant el necessitem l’anul·lem ?. Els turistes ja “traguen” i accepten la cua, amb 1 sol carril en tenen prou, ja aniran fent. I a mes, quant arribin a una rotonda, no la col·lapsaran, aniran passant 1 a 1.
Perquè no ens deixeu el carril bus lliure (pel bus) ?, pels que treballem ?, i per aquells turistes que trobin algun aparcament, aquesta n’és una altra... i deixin el seu vehicle a Sant Julià.
El problema dels caos circulatoris el tenim gairebé sempre a Sant Julià, sobretot a l’entrada (cues fins a la Seu), i també de baixada (retencions, perquè només hi ha 1 carril, i aquest travessa la població).
Només hi ha una solució, i aquesta no es la desviació prevista per la falda de la muntanya. La única solució es una via completament per fora de la parròquia, i només necessita 2 carrils, 1 de pujada i 1 de baixada. I aparcaments, amb la corresponent indicació.
Que tingui que ser gent de fora del país en una carta publicada en un mitjà nacional els qui vinguin a dir el mateix que jo estic explicant, es una vergonya.
Que dos persones que no viuen a Andorra, s’hagin adonat de que el que necessita el país, es el que jo estic explicant, i ja hi porto 48 anys, es vergonyós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Fent referència al correu electrònic publicat el dia 8/12/06 a la vostra pàgina d’opinió. Enviat per J.C M.B.
Es normal que vingui molta gent pel Pont de la Constitució-Puríssima, ja ho sabíem, a més no teníem neu, també ho sabíem, i a més la gent del país ha de treballar, també ho sabíem...
L’únic que va trobar l’agència de immobilitat, que havia de fer era anul·lar el carril bus, i que no calia ni policia, ni mes agents de circulació.
Ha estat evident que això no era prou ...
I no dimitirà ningú !!!.
Si no dimiteixen per amagar coses, per enganyar, per insultar ..., com han de dimitir per no preveure ?.
He criticat el carril bus, moltes vegades, per a mi no es la solució. Però ja que el tenim, perquè quant el necessitem l’anul·lem ?. Els turistes ja “traguen” i accepten la cua, amb 1 sol carril en tenen prou, ja aniran fent. I a mes, quant arribin a una rotonda, no la col·lapsaran, aniran passant 1 a 1.
Perquè no ens deixeu el carril bus lliure (pel bus) ?, pels que treballem ?, i per aquells turistes que trobin algun aparcament, aquesta n’és una altra... i deixin el seu vehicle a Sant Julià.
El problema dels caos circulatoris el tenim gairebé sempre a Sant Julià, sobretot a l’entrada (cues fins a la Seu), i també de baixada (retencions, perquè només hi ha 1 carril, i aquest travessa la població).
Només hi ha una solució, i aquesta no es la desviació prevista per la falda de la muntanya. La única solució es una via completament per fora de la parròquia, i només necessita 2 carrils, 1 de pujada i 1 de baixada. I aparcaments, amb la corresponent indicació.
Que tingui que ser gent de fora del país en una carta publicada en un mitjà nacional els qui vinguin a dir el mateix que jo estic explicant, es una vergonya.
Que dos persones que no viuen a Andorra, s’hagin adonat de que el que necessita el país, es el que jo estic explicant, i ja hi porto 48 anys, es vergonyós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 05, 2006
SENTO CURIOSITAT 4
ELS COMPROMISOS DEL SR. PINTAT
Albert Pintat s’ha compromès a tenir una llei sindical abans de l’1 de Maig del 2007, amb el Sr. Méndez. (Càndido, de nom. Sobren comentaris ...).
I tots contents ..., a la foto i a la tele : El Cap de Govern, el President de la CES, el secretari general de l’UsdA i també el fotògraf i el càmera (aquests, si que hi eren presents per compromís, de feina, és clar).
El que no ha recordat ningú, es que el Sr. Pintat no compleix els seus compromisos, o no el deixen que ve a ser el mateix.
Fem una mica de memòria...
Compromís amb el Sr. Bartumeu per una taula de diàleg ?. La taula sí que la té (la veiem continuament a la “tele”), el diàleg no existeix.
Compromís amb l’ infermera contagiada d’ hepatitis, en resoldre immediatament la situació ?. Quants mesos han passat, fins a la resolució recent ..., i que tampoc la satisfà.
Compromís en aturar les exportacions de sucre per al mes de Juliol ?. Estem al mes de desembre, i el sucre entra “a saco” o “a sacas”.
Compromís amb el país veí en que les aigües baixarien netes ?. Com a tall d’exemple, la depuradora de La Massana, que no pot ni podrà mai, ni tant sols amb el 50% del cabdal
Compromís amb el col·legi d’economistes ?. Que al final va fer dimitir tota la seva junta en pes. (Aquest em va agradar que no es complís).
Compromís en solucionar el problema dels abocadors ?. I els nyaps que s’han fet al no complir-lo ?. A Sant Julià, patirem, amb el nou abocador !!!.
Compromís amb les ajudantes de menjador de l’escola Andorrana en que no veurien modificats els seus salaris ?. Totes tenen ara, el menjar descomptat de la nòmina.
Compromís nupcial amb CDA + Segle 21 ?. Encara l’estant esperant ..., i es que la bigàmia a Andorra no està permesa.
PARO ... ?, o en volen encara més ?.
Sento curiositat per saber:
Si algú li va explicar al Sr. Méndez, què en fa el Sr. Pintat dels seus compromisos ?. De ben segur, si algú li va explicar va ser un cop passada la frontera del riu Runer... Perquè no ho afegís als seus comentaris ..., tals com:
L’esborrany de llei sindical no reuneix les garanties necessàries ..., es mes urgent la llei de seguretat i higiene en el treball ..., la llei de contracte de treball es inadequada ..., la disconformitat amb les proves mèdiques...
Sento curiositat per saber:
Quin serà el proper compromís ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Albert Pintat s’ha compromès a tenir una llei sindical abans de l’1 de Maig del 2007, amb el Sr. Méndez. (Càndido, de nom. Sobren comentaris ...).
I tots contents ..., a la foto i a la tele : El Cap de Govern, el President de la CES, el secretari general de l’UsdA i també el fotògraf i el càmera (aquests, si que hi eren presents per compromís, de feina, és clar).
El que no ha recordat ningú, es que el Sr. Pintat no compleix els seus compromisos, o no el deixen que ve a ser el mateix.
Fem una mica de memòria...
Compromís amb el Sr. Bartumeu per una taula de diàleg ?. La taula sí que la té (la veiem continuament a la “tele”), el diàleg no existeix.
Compromís amb l’ infermera contagiada d’ hepatitis, en resoldre immediatament la situació ?. Quants mesos han passat, fins a la resolució recent ..., i que tampoc la satisfà.
Compromís en aturar les exportacions de sucre per al mes de Juliol ?. Estem al mes de desembre, i el sucre entra “a saco” o “a sacas”.
Compromís amb el país veí en que les aigües baixarien netes ?. Com a tall d’exemple, la depuradora de La Massana, que no pot ni podrà mai, ni tant sols amb el 50% del cabdal
Compromís amb el col·legi d’economistes ?. Que al final va fer dimitir tota la seva junta en pes. (Aquest em va agradar que no es complís).
Compromís en solucionar el problema dels abocadors ?. I els nyaps que s’han fet al no complir-lo ?. A Sant Julià, patirem, amb el nou abocador !!!.
Compromís amb les ajudantes de menjador de l’escola Andorrana en que no veurien modificats els seus salaris ?. Totes tenen ara, el menjar descomptat de la nòmina.
Compromís nupcial amb CDA + Segle 21 ?. Encara l’estant esperant ..., i es que la bigàmia a Andorra no està permesa.
PARO ... ?, o en volen encara més ?.
Sento curiositat per saber:
Si algú li va explicar al Sr. Méndez, què en fa el Sr. Pintat dels seus compromisos ?. De ben segur, si algú li va explicar va ser un cop passada la frontera del riu Runer... Perquè no ho afegís als seus comentaris ..., tals com:
L’esborrany de llei sindical no reuneix les garanties necessàries ..., es mes urgent la llei de seguretat i higiene en el treball ..., la llei de contracte de treball es inadequada ..., la disconformitat amb les proves mèdiques...
Sento curiositat per saber:
Quin serà el proper compromís ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de novembre 28, 2006
SENTO CURIOSITAT 3
ARA VA DE CADIRES.
CDA + Segle 21 posa Nadal, com a límit per al pacte de legislatura amb dos ministeris (doncs ja falta molt poquet, i encara no els han dit que sí).
“Menys festejar i boda ràpida”, és el què volen dir, des de CDA ... Sr. Pintat: “S’ha de reconèixer la criatura”, sembla que també vulguin dir ...
“O dos ministres o cap”, és el que diuen ...
(Segurament, es tracta d’ una bessonada.)
Sento curiositat per a saber:
Si el Partit Socialdemòcrata fes també un hipotètic pacte amb Govern (que va a ser que no), pel mateix sistema de proporcionalitat hauria d’exigir 12 ministeris, amb el que ja en tindríem 14, fet que ens faria incrementar la xifra amb dues carteres noves.
Això no suposaria masses problemes, ja ens inventariem un parell de cadires especials. Per exemple un ministeri de escriptors als diaris, i el ministeri que ja te previst crear l’ actual gabinet ???.
El problema seria pels actuals ministres, que haurien de plegar tots (y eso duele ...).
Tothom tranquil, tot això no passarà mai. El PS no “festeja” amb el Pla. Aquest matrimoni sí que no es produirà mai.
Ara CDA, ens diu que volen una pròrroga al projecte de llei d’inversions estrangeres, per fer un altre Congrés per debatre les esmenes ja redactades per la Comissió de CDA + Segle 21 ...
I tot això per acabar finalment aprovant la llei d’inversions estrangeres, si no mai no obtenen els dos ministeris. Amb la gran esmena que ara ens anuncien (una esmena que fa canviar completament la llei, ens diuen). D’això Senyors meus se’n diu esmena a la totalitat (almenys a casa del PS). O també podem fer una altra cosa: vagin demanant pròrrogues indefinidament i no caldrà ni l’esmena a la totalitat.
Però és clar, aleshores també hi va la cadira del Cap de Govern... (No haver-la posat en joc ...).
Sento curiositat per a saber:
Si quan tinguin dos ministeris, hauran de fer un Congrés cada vegada que hi hagi sessió de Consell, Consell de ministres, reunions vàries, comissions.. ?
Quan tinguin les dues cadiretes exigides, hauran de fer com a mínim 48 congressos l’any.
Personalment, crec que seria interessant muntar un Palau de Congressos per llogar-lo a CDA.
Buscaré algun inversor estranger, si no és cap activitat protegida ...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
CDA + Segle 21 posa Nadal, com a límit per al pacte de legislatura amb dos ministeris (doncs ja falta molt poquet, i encara no els han dit que sí).
“Menys festejar i boda ràpida”, és el què volen dir, des de CDA ... Sr. Pintat: “S’ha de reconèixer la criatura”, sembla que també vulguin dir ...
“O dos ministres o cap”, és el que diuen ...
(Segurament, es tracta d’ una bessonada.)
Sento curiositat per a saber:
Si el Partit Socialdemòcrata fes també un hipotètic pacte amb Govern (que va a ser que no), pel mateix sistema de proporcionalitat hauria d’exigir 12 ministeris, amb el que ja en tindríem 14, fet que ens faria incrementar la xifra amb dues carteres noves.
Això no suposaria masses problemes, ja ens inventariem un parell de cadires especials. Per exemple un ministeri de escriptors als diaris, i el ministeri que ja te previst crear l’ actual gabinet ???.
El problema seria pels actuals ministres, que haurien de plegar tots (y eso duele ...).
Tothom tranquil, tot això no passarà mai. El PS no “festeja” amb el Pla. Aquest matrimoni sí que no es produirà mai.
Ara CDA, ens diu que volen una pròrroga al projecte de llei d’inversions estrangeres, per fer un altre Congrés per debatre les esmenes ja redactades per la Comissió de CDA + Segle 21 ...
I tot això per acabar finalment aprovant la llei d’inversions estrangeres, si no mai no obtenen els dos ministeris. Amb la gran esmena que ara ens anuncien (una esmena que fa canviar completament la llei, ens diuen). D’això Senyors meus se’n diu esmena a la totalitat (almenys a casa del PS). O també podem fer una altra cosa: vagin demanant pròrrogues indefinidament i no caldrà ni l’esmena a la totalitat.
Però és clar, aleshores també hi va la cadira del Cap de Govern... (No haver-la posat en joc ...).
Sento curiositat per a saber:
Si quan tinguin dos ministeris, hauran de fer un Congrés cada vegada que hi hagi sessió de Consell, Consell de ministres, reunions vàries, comissions.. ?
Quan tinguin les dues cadiretes exigides, hauran de fer com a mínim 48 congressos l’any.
Personalment, crec que seria interessant muntar un Palau de Congressos per llogar-lo a CDA.
Buscaré algun inversor estranger, si no és cap activitat protegida ...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de novembre 19, 2006
Sento cusiositat 2
SENTO CURIOSITAT. (AQUEST COP PEL COMERÇ).
Des de l’associació de Comerciants i empresaris Lauredians afirmen que “és cert que cada dia està tot mes complicat”, però que ara, només hi ha dos o tres locals buits.
Personalment, quan en duia 15 he parat de comptar, i només havia recorregut els dos carrers principals (Avda. Verge de Canolich i Francesc Cairat)... Ja sabem però, com funcionen els “comptatges” a Sant Julià.
El Cònsol Major de Sant Julià, va anunciar que ha encarregat un estudi per conèixer l’evolució que està tenint la parròquia en els últims anys en els establiments comercials.
Personalment, penso que només cal sortir al carrer per comprovar-ho.
Em resulta sorprenent, que anunciant cues de dues hores per entrar per la frontera del riu Runer, a Sant Julià ens “fotem” de fàstic.
Es igual si hi ha 2 o 15, o més locals buits, a Sant Julià ... En Diumenge estant pràcticament tots tancats. A banda d’algun bar o restaurant, no hi ha absolutament res obert.
Es el peix que es mossega la cua: “No val la pena obrir, perquè no hi ha turisme, o no hi ha turisme perquè no hi ha res obert”.
Sento curiositat en saber:
Si el comerç estes obert, si disposéssim de places d’aparcament, si tinguéssim uns accessos com Déu mana, si tothom que té un comerç el necessités per subsistir, si les autoritats no volguessin viure “tranquilets”...
El turisme, la mateixa gent que vivim a la parròquia, la gent d’altres parròquies... Vindrien, es quedarien o es pararien a Sant Julià ?.
D’altra banda, ens diuen des de Govern que volen captar turisme amb un alt poder adquisitiu, a Anglaterra, França, Alemanya ... amb fires i promocions a l’estranger.
Què els podem oferir a canvi ?.
Què han de venir a fer a Andorra ?.
I particularment, a Sant Julià de Lòria ?, que els hi podem oferir ?:
El camp de neu de la Rabassa, amb Naturlandia inclòs ... ?.
Les firetes en una carpa al centre de la població ?...
O bé, un comerç especialitzat, atractiu, amb aparadors sorprenents, lluminosos... centres comercials, places d’aparcament, parcs, jardins, places, bons accessos, terrasses, el riu net i visible, arbres, plantes...
Crec que això, és realment el que hauríem d’oferir.
Si més no, sento curiositat en saber què hauríem d’oferir a Sant Julià.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Des de l’associació de Comerciants i empresaris Lauredians afirmen que “és cert que cada dia està tot mes complicat”, però que ara, només hi ha dos o tres locals buits.
Personalment, quan en duia 15 he parat de comptar, i només havia recorregut els dos carrers principals (Avda. Verge de Canolich i Francesc Cairat)... Ja sabem però, com funcionen els “comptatges” a Sant Julià.
El Cònsol Major de Sant Julià, va anunciar que ha encarregat un estudi per conèixer l’evolució que està tenint la parròquia en els últims anys en els establiments comercials.
Personalment, penso que només cal sortir al carrer per comprovar-ho.
Em resulta sorprenent, que anunciant cues de dues hores per entrar per la frontera del riu Runer, a Sant Julià ens “fotem” de fàstic.
Es igual si hi ha 2 o 15, o més locals buits, a Sant Julià ... En Diumenge estant pràcticament tots tancats. A banda d’algun bar o restaurant, no hi ha absolutament res obert.
Es el peix que es mossega la cua: “No val la pena obrir, perquè no hi ha turisme, o no hi ha turisme perquè no hi ha res obert”.
Sento curiositat en saber:
Si el comerç estes obert, si disposéssim de places d’aparcament, si tinguéssim uns accessos com Déu mana, si tothom que té un comerç el necessités per subsistir, si les autoritats no volguessin viure “tranquilets”...
El turisme, la mateixa gent que vivim a la parròquia, la gent d’altres parròquies... Vindrien, es quedarien o es pararien a Sant Julià ?.
D’altra banda, ens diuen des de Govern que volen captar turisme amb un alt poder adquisitiu, a Anglaterra, França, Alemanya ... amb fires i promocions a l’estranger.
Què els podem oferir a canvi ?.
Què han de venir a fer a Andorra ?.
I particularment, a Sant Julià de Lòria ?, que els hi podem oferir ?:
El camp de neu de la Rabassa, amb Naturlandia inclòs ... ?.
Les firetes en una carpa al centre de la població ?...
O bé, un comerç especialitzat, atractiu, amb aparadors sorprenents, lluminosos... centres comercials, places d’aparcament, parcs, jardins, places, bons accessos, terrasses, el riu net i visible, arbres, plantes...
Crec que això, és realment el que hauríem d’oferir.
Si més no, sento curiositat en saber què hauríem d’oferir a Sant Julià.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
divendres, de novembre 17, 2006
SENTO CURIOSITAT 1
SENTO CURIOSITAT.
El fet de que es creï un canal de televisió per cable a Sant Julià de Lòria, ha despertat la meva curiositat.
En principi la notícia no hauria de tenir mes importància que la de valorar-ho positivament i recolzar-ho. És un canal local, gratuït per als que disposem del cable a les nostres llars. Interessant, doncs podrem veure i escoltar les Sessions de Comú, per exemple, sense la necessitat de fer-nos veure a la Sala i muntar algun “numeret”. Positiu a “simple” vista.
Però, em sona rar (rarro, rraro, rraro...).
Pels motius següents (entre altres, que no caben a l’escrit):
El cap de l’oposició, a banda de que la proposta no figurava en l’ordre del dia, afirma no disposar de cap documentació sobre el tema i s’abstén en la votació.
L’emissió de programes de televisió (activitat amb el codi 92.20.30), figura en l’apartat 1 de l’annex del projecte de llei d’inversions estrangeres, per tant “LLIURE”. Fet que es contradiu amb la legislació actual, (les llicencies de televisió per emetre a Andorra requereixen una concessió administrativa prèvia que ha de ser aprovada pel Consell General).
Em sorprèn també la pressa en fer entrar la proposta i em recorda altres actuacions similars, per exemple, la llei esmentada. I la “rumorologia” que circula sobre l’entrada d’empreses estrangeres en activitats de Tv i cinema.
Em resulta també curiós veure la publicitat d’una cadena catalana que properament es podrà veure a “tot Andorra” ?, encara que no es tracti de la mateixa empresa ?, i que patirà exactament els mateixos problemes d’aprovació, que a més sembla que ja es pot sintonitzar a Sant Julià.
(Sorprenent també es el diferent tracte que mereix la mateixa notícia en el baròmetre de dues publicacions nacionals: mentre per al Diari d’Andorra, BAIXA, “El Consol major, anuncia que es crea una televisió local que l’actual legislació no empara”. Per al Periòdic d’Andorra, PUJA, “El consol menor gestiona el projecte perquè la parròquia sigui la primera en disposar d’una televisió local per cable”).
Tot això i molt més em fa pensar:
Només a Sant Julià ?, a tot Andorra ?, privat ?, públic ?, qui serà l’amo i senyor ?, amb capital estranger, nacional o sense capital ?. Pagaran lloguer per la sala ?, serà una Societat limitada, anònima, unipersonal, o simplement una activitat corrent ?, s’inscriurà al Registre de Comerç i indústria ?, reconeixeran els diplomes dels periodistes ?, dels presentadors ?, pagarà impostos ?, si posa anuncis, seran molt llargs ?, em convidaran a mi ? ...
Tinc neguit per veure com continuarà l’operació TV...
O simplement, sento curiositat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
El fet de que es creï un canal de televisió per cable a Sant Julià de Lòria, ha despertat la meva curiositat.
En principi la notícia no hauria de tenir mes importància que la de valorar-ho positivament i recolzar-ho. És un canal local, gratuït per als que disposem del cable a les nostres llars. Interessant, doncs podrem veure i escoltar les Sessions de Comú, per exemple, sense la necessitat de fer-nos veure a la Sala i muntar algun “numeret”. Positiu a “simple” vista.
Però, em sona rar (rarro, rraro, rraro...).
Pels motius següents (entre altres, que no caben a l’escrit):
El cap de l’oposició, a banda de que la proposta no figurava en l’ordre del dia, afirma no disposar de cap documentació sobre el tema i s’abstén en la votació.
L’emissió de programes de televisió (activitat amb el codi 92.20.30), figura en l’apartat 1 de l’annex del projecte de llei d’inversions estrangeres, per tant “LLIURE”. Fet que es contradiu amb la legislació actual, (les llicencies de televisió per emetre a Andorra requereixen una concessió administrativa prèvia que ha de ser aprovada pel Consell General).
Em sorprèn també la pressa en fer entrar la proposta i em recorda altres actuacions similars, per exemple, la llei esmentada. I la “rumorologia” que circula sobre l’entrada d’empreses estrangeres en activitats de Tv i cinema.
Em resulta també curiós veure la publicitat d’una cadena catalana que properament es podrà veure a “tot Andorra” ?, encara que no es tracti de la mateixa empresa ?, i que patirà exactament els mateixos problemes d’aprovació, que a més sembla que ja es pot sintonitzar a Sant Julià.
(Sorprenent també es el diferent tracte que mereix la mateixa notícia en el baròmetre de dues publicacions nacionals: mentre per al Diari d’Andorra, BAIXA, “El Consol major, anuncia que es crea una televisió local que l’actual legislació no empara”. Per al Periòdic d’Andorra, PUJA, “El consol menor gestiona el projecte perquè la parròquia sigui la primera en disposar d’una televisió local per cable”).
Tot això i molt més em fa pensar:
Només a Sant Julià ?, a tot Andorra ?, privat ?, públic ?, qui serà l’amo i senyor ?, amb capital estranger, nacional o sense capital ?. Pagaran lloguer per la sala ?, serà una Societat limitada, anònima, unipersonal, o simplement una activitat corrent ?, s’inscriurà al Registre de Comerç i indústria ?, reconeixeran els diplomes dels periodistes ?, dels presentadors ?, pagarà impostos ?, si posa anuncis, seran molt llargs ?, em convidaran a mi ? ...
Tinc neguit per veure com continuarà l’operació TV...
O simplement, sento curiositat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de novembre 13, 2006
DIPLOMES
UN CONSELL.
Aquest escrit va dirigit a totes les persones d’Andorra que tenen intenció de seguir algun curs de formació al nostre País.
Ja sigui a la Cambra de Comerç, ja sigui a l’aula de formació o en qualsevol Acadèmia privada ...
No tireu els diners a la “basura” ...
Encara que estiguin subvencionats per l’Aba, encara que siguin en col·laboració amb La universitat de Barcelona, encara que se us entregui un diploma, títol, certificat ... acreditatiu d’ assistència i aprovació amb nota o sense.
No us gasteu ni un sol euro ...
La Secretaria d’estat d’ensenyament Superior i Recerca, no reconeix les titulacions al Principat d’Andorra.
El Ministeri d’estudis no reconeix els títols acadèmics de la Universitat de Barcelona al nostre País.
Si voleu crear una empresa, El Ministeri d‘economia, no us posarà cap impediment, ni us demanarà absolutament res, a part de diners (es l’únic que busquen), encara que aquests vinguin de l’estranger. Per això ja sestant “arreglant” PARTICULARMENT, amb la Llei d’ Inversions estrangeres.
Però si a més, voleu treballar...
Innocents !!! El Ministeri d’educació no us ho permetrà mai, això no els hi aporta cap ingrés.
I si aquest ho permet (perquè sou llicenciats o heu cursat estudis a França), aleshores, si no sou Andorrans, el Ministeri de Finances, tampoc us deixarà treballar.
I si a pesar de tot ... finalment, el nostre país us admet... Entrarà en actuació el Ministeri d’ habitatge, i no us hi permetrà viure.
Un consell final:
Estudieu a Espanya, munteu l’empresa a Espanya, treballeu a Espanya I viviu a Espanya, aquí no ens deixen.
AQUEST, I AIXÍ ES EL NOSTRE ESTIMAT PAÍS.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Aquest escrit va dirigit a totes les persones d’Andorra que tenen intenció de seguir algun curs de formació al nostre País.
Ja sigui a la Cambra de Comerç, ja sigui a l’aula de formació o en qualsevol Acadèmia privada ...
No tireu els diners a la “basura” ...
Encara que estiguin subvencionats per l’Aba, encara que siguin en col·laboració amb La universitat de Barcelona, encara que se us entregui un diploma, títol, certificat ... acreditatiu d’ assistència i aprovació amb nota o sense.
No us gasteu ni un sol euro ...
La Secretaria d’estat d’ensenyament Superior i Recerca, no reconeix les titulacions al Principat d’Andorra.
El Ministeri d’estudis no reconeix els títols acadèmics de la Universitat de Barcelona al nostre País.
Si voleu crear una empresa, El Ministeri d‘economia, no us posarà cap impediment, ni us demanarà absolutament res, a part de diners (es l’únic que busquen), encara que aquests vinguin de l’estranger. Per això ja sestant “arreglant” PARTICULARMENT, amb la Llei d’ Inversions estrangeres.
Però si a més, voleu treballar...
Innocents !!! El Ministeri d’educació no us ho permetrà mai, això no els hi aporta cap ingrés.
I si aquest ho permet (perquè sou llicenciats o heu cursat estudis a França), aleshores, si no sou Andorrans, el Ministeri de Finances, tampoc us deixarà treballar.
I si a pesar de tot ... finalment, el nostre país us admet... Entrarà en actuació el Ministeri d’ habitatge, i no us hi permetrà viure.
Un consell final:
Estudieu a Espanya, munteu l’empresa a Espanya, treballeu a Espanya I viviu a Espanya, aquí no ens deixen.
AQUEST, I AIXÍ ES EL NOSTRE ESTIMAT PAÍS.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, de novembre 08, 2006
PLA DE PENSIONS
A LA SRA. JOAQUIMA SOL, DIRECTORA DE LA CASS,
Apreciada Senyora,
Ja es la segona vegada que ens diu públicament el mateix:
Cito textualment les seves paraules : “tothom hauria de pensar a tenir part dels seus estalvis en un pla de pensions”.
Jo penso el mateix que vostè, però jo no sóc el Director de la Cass.
Amb tot el respecte que vostè em mereix, donar consells no es la seva feina. La seva feina es fer el màxim possible perquè les pensions de la Cass siguin suficients per viure decentment.
Molt poca gent pot dedicar part dels seus estalvis a plans de pensions privats, precisament perquè no tenen estalvis.
Ens parla també de plans d’empresa... No em faci riure..., quina empresa Andorrana, a part del sector financer (encara que vostè ho reconegui), dedica un sol euro a plans privats. Ja fan prou de declarar correctament els salaris dels seus empleats (les poques empreses correctes que queden, es clar).
Per favor li demano, no ens doni mes consells i procuri el possible perquè les pensions de la Cass serveixin per alguna cosa. I sobretot, no ens demani vostè també que retardem la data de la nostra jubilació.
Gràcies.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Apreciada Senyora,
Ja es la segona vegada que ens diu públicament el mateix:
Cito textualment les seves paraules : “tothom hauria de pensar a tenir part dels seus estalvis en un pla de pensions”.
Jo penso el mateix que vostè, però jo no sóc el Director de la Cass.
Amb tot el respecte que vostè em mereix, donar consells no es la seva feina. La seva feina es fer el màxim possible perquè les pensions de la Cass siguin suficients per viure decentment.
Molt poca gent pot dedicar part dels seus estalvis a plans de pensions privats, precisament perquè no tenen estalvis.
Ens parla també de plans d’empresa... No em faci riure..., quina empresa Andorrana, a part del sector financer (encara que vostè ho reconegui), dedica un sol euro a plans privats. Ja fan prou de declarar correctament els salaris dels seus empleats (les poques empreses correctes que queden, es clar).
Per favor li demano, no ens doni mes consells i procuri el possible perquè les pensions de la Cass serveixin per alguna cosa. I sobretot, no ens demani vostè també que retardem la data de la nostra jubilació.
Gràcies.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, d’octubre 26, 2006
morosos
ELS MOROSOS DELS IMPOSTOS.
En data 22/09/2006, ens deia el Ministre de Finances:
“...empreses sense activitat deuen més d’un milió d’euros a l’executiu per impostos impagats...”.
Evidentment, no podia tractar-se dels impostos indirectes, doncs es començaran a pagar al 2007.
Ara, a data 17/10/2006, només ha passat un mes; des de el mateix Ministeri s’ ens diu:
“les Societats tenen pendent de pagar al Govern més de 5,5 milions d’euros en tributs”.
No pot tampoc, tractar-se encara d’impostos indirectes.
Sembla evident doncs que estem parlant d’un altre impost, el de radiació d’activitats comercials.
Buscant al Bopa, trobem que:
-Per l’any 2005 el deute era de 1.769.555,73 euros.
-Per l’any 2004 el deute era de 1.694.867,46 euros.
-Per l’any 2003 el deute era de 1.586.939,21 euros.
Total : 5.051.362,30 euros, només per aquesta taxa.
Hem de suposar que els deutes anteriors al 2003 ja han prescrit. Encara que tampoc ningú va anar a cobrar-los. Han estat doncs, perdonats.
Ara, ja no es vol seguir perdonant i Govern ja ha portat a executar deutes per valor de més de 2,5 milions, (al menys es el que ens diuen).
Encara que personalment dubto que a Batllia es pugui assumir aquesta tasca. (prou feina tenen ja).
Aleshores, em pregunto:
si totes aquestes empreses son identificables, i també ho son els seus propietaris, perquè no s’intenta passar a cobrar directament ?. I si no es així, les que no tinguin activitat ni obertura comercial, doncs, perquè no es donen directament de baixa i ja està ?.
Val a dir que el mateix passa amb els impagats de la taxa sobre la tinença de vehicles, mai s’ els ha reclamat personalment res. I no parlem dels deutes a la Cass, deutes a Sta, deutes a Feda, (aquí, encara et poden tallar la llum o el telèfon...), deutes als Comuns pel Foc i lloc, aigua, recollida de deixalles, etc... A quan ascendeixen tot plegat ?.
També podria extreure les dades del Bopa, però no en tinc ganes.
Si tot això, es d’aquesta manera amb el que fa referència a les taxes, què passarà amb els impostos Indirectes ?, i amb els impostos Directes a les Societats ?.
“Mon Dieu, quel merder”...
Amb els NRT que no s’han recollit ..., les activitats comercials de les que no s’ha declarat l’ inici d’ activitat ..., les variables que no s’han comunicat per al corresponent càlcul de mòduls ..., els impostos indirectes per serveis prestats per empreses estrangeres que tampoc s’han declarat...
En definitiva, es un País de morosos, sense cobrador del frac.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
En data 22/09/2006, ens deia el Ministre de Finances:
“...empreses sense activitat deuen més d’un milió d’euros a l’executiu per impostos impagats...”.
Evidentment, no podia tractar-se dels impostos indirectes, doncs es començaran a pagar al 2007.
Ara, a data 17/10/2006, només ha passat un mes; des de el mateix Ministeri s’ ens diu:
“les Societats tenen pendent de pagar al Govern més de 5,5 milions d’euros en tributs”.
No pot tampoc, tractar-se encara d’impostos indirectes.
Sembla evident doncs que estem parlant d’un altre impost, el de radiació d’activitats comercials.
Buscant al Bopa, trobem que:
-Per l’any 2005 el deute era de 1.769.555,73 euros.
-Per l’any 2004 el deute era de 1.694.867,46 euros.
-Per l’any 2003 el deute era de 1.586.939,21 euros.
Total : 5.051.362,30 euros, només per aquesta taxa.
Hem de suposar que els deutes anteriors al 2003 ja han prescrit. Encara que tampoc ningú va anar a cobrar-los. Han estat doncs, perdonats.
Ara, ja no es vol seguir perdonant i Govern ja ha portat a executar deutes per valor de més de 2,5 milions, (al menys es el que ens diuen).
Encara que personalment dubto que a Batllia es pugui assumir aquesta tasca. (prou feina tenen ja).
Aleshores, em pregunto:
si totes aquestes empreses son identificables, i també ho son els seus propietaris, perquè no s’intenta passar a cobrar directament ?. I si no es així, les que no tinguin activitat ni obertura comercial, doncs, perquè no es donen directament de baixa i ja està ?.
Val a dir que el mateix passa amb els impagats de la taxa sobre la tinença de vehicles, mai s’ els ha reclamat personalment res. I no parlem dels deutes a la Cass, deutes a Sta, deutes a Feda, (aquí, encara et poden tallar la llum o el telèfon...), deutes als Comuns pel Foc i lloc, aigua, recollida de deixalles, etc... A quan ascendeixen tot plegat ?.
També podria extreure les dades del Bopa, però no en tinc ganes.
Si tot això, es d’aquesta manera amb el que fa referència a les taxes, què passarà amb els impostos Indirectes ?, i amb els impostos Directes a les Societats ?.
“Mon Dieu, quel merder”...
Amb els NRT que no s’han recollit ..., les activitats comercials de les que no s’ha declarat l’ inici d’ activitat ..., les variables que no s’han comunicat per al corresponent càlcul de mòduls ..., els impostos indirectes per serveis prestats per empreses estrangeres que tampoc s’han declarat...
En definitiva, es un País de morosos, sense cobrador del frac.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
divendres, d’octubre 20, 2006
SUPLANTACIO
EL PERILL D’INTERNET.
Gairebé tothom avui en dia entra cada dia a Internet o al correu electrònic, per jugar treballar, consultar... Es molt pràctic, econòmic i es una eina que actualment , no ens en podríem estar sense ella.
Però es un mitjà perillós, i no parlo de pornografia infantil, delictes majors o temes d’aquesta índole.
Parlo de persones amb mala “baba”, que aprofiten aquest mitjà per continuar amagant la seva covardia, i suplantant d’altres persones que sempre donen el seu nom i el seu cognom.
No cal que expliqui que l’escrit publicat el dilluns en un mitjà nacional, no em pertanyia. Penso que les persones intel·ligents ja es van adonar que no era meu.
No tinc que disculpar-me doncs de res, però si em veig en l’obligació d’avisar a tothom que tingui molta cura amb Internet i els correus electrònics. I amb aquest comentari tampoc pretenc interposar-me en altres assumptes de més ressonància actualment.
Per acabar, només un comentari:
A tots els covards, ANEU A FER PUNYETES...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Gairebé tothom avui en dia entra cada dia a Internet o al correu electrònic, per jugar treballar, consultar... Es molt pràctic, econòmic i es una eina que actualment , no ens en podríem estar sense ella.
Però es un mitjà perillós, i no parlo de pornografia infantil, delictes majors o temes d’aquesta índole.
Parlo de persones amb mala “baba”, que aprofiten aquest mitjà per continuar amagant la seva covardia, i suplantant d’altres persones que sempre donen el seu nom i el seu cognom.
No cal que expliqui que l’escrit publicat el dilluns en un mitjà nacional, no em pertanyia. Penso que les persones intel·ligents ja es van adonar que no era meu.
No tinc que disculpar-me doncs de res, però si em veig en l’obligació d’avisar a tothom que tingui molta cura amb Internet i els correus electrònics. I amb aquest comentari tampoc pretenc interposar-me en altres assumptes de més ressonància actualment.
Per acabar, només un comentari:
A tots els covards, ANEU A FER PUNYETES...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, d’octubre 15, 2006
Plaça Laurèdia
QUAN DE TEMPS DURARÁ LA PLAÇA LAURÈDIA ?
Per aquells que ho desconeguin, aquesta es troba situada a Sant Julià de Lòria, entre la “desembocadura” de les carreteres de Nagol i la Rabassa, flanquejada pels bancs: Andbanc, Mora i Crèdit (abans Caixa). Es una mena de gran rotonda, sense arribar a ser-ho.
Actualment es la provocació de grans retencions, el malson per als agents de circulació. Inici o final del carril bus. Es, on han de girar tots els bus exprés i autobusos escolars, a mes de tots els vehicles en direcció a les dues carreteres abans esmentades. On els vehicles procedents d’aquestes dues vies han de decidir si van en direcció a Andorra la Vella o a Espanya.
La sortida, direcció Espanya, s’ha d’emprendre pel mateix carril del bus, es el mateix d’entrada i de sortida. La incorporació a l’avinguda Francesc Cairat en aquesta direcció es fa de costat, només amb la mala visibilitat del retrovisor dret i amb els vehicles baixant sense aturar-se. Molt perillós si l’agent de circulació no els atura completament.
En poques paraules: en 1 sol carril passa el bus exprés, altres busos, camions, vehicles que van a la carretera de Nagol i la Rabassa, vehicles que surten de dites carreteres i tots els vehicles que entren i surten de la vila.
Aviat, al mateix encreuament s’incorporaran tots els camions que aniran a descarregar als abocadors, a l’anada i a la tornada, juntament amb els camions que aniran a les noves construccions d’Aixirivall, un cop aixecada la moratòria.
Aviat el carril bus, multiserveis, o com el vulguin anomenar s’ampliarà direcció Espanya, eliminant totes les places d’aparcament de la plaça en avall, cap amunt ja fa dies que no hi són. Per on passarà a l’alçada de dita plaça ?.
Aquesta plaça es també l’entrada a la Vila, tant pels que baixen com pels que pugen i quant tenim alguna celebració, diguis Festa Major, Vila Medieval i altres... es converteix en la única entrada a la Vila. Provocant les cues quilomètriques d’entrada al País, que tots hauran patit, per exemple alguns diumenges al vespre. Tothom es demana, quan puja el diumenge, perquè a partir d’aquesta plaça ja no hi ha retenció.
Per tots aquests motius veig el futur de la placa Laurèdia molt negre, mes ben dit no li veig futur. Penso que molt aviat desapareixerà i perdrem una plaça mes, que jo considero emblemàtica, encara que no sigui de les mes velles.
Si tinguéssim un vial directe, per fora de la parròquia, completament per fora, no per sobre del riu, ni entrant i sortint de la muntanya Rocafort, segurament no hauríem de prescindir d’aquesta plaça.
Un sol vial, amb dues bones entrades a cada extremitat de la parròquia i dos bons aparcaments, un a cada costat, ens permetria fins i tot fer l’avinguda Verge de Canòlich peatonal. Permetria a tots els fronterers passar directament, sense aturades i no creguin que perdríem mes turistes, potser fins i tot provocaria l’efecte contrari.
Aquesta es la meva opinió, que no s’esveri ningú.
Quin seria el cost d’aquesta infrastructura ?, no ho se !, però si que se el cost de la desviació prevista a Sant Julià, expropiacions incloses.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Per aquells que ho desconeguin, aquesta es troba situada a Sant Julià de Lòria, entre la “desembocadura” de les carreteres de Nagol i la Rabassa, flanquejada pels bancs: Andbanc, Mora i Crèdit (abans Caixa). Es una mena de gran rotonda, sense arribar a ser-ho.
Actualment es la provocació de grans retencions, el malson per als agents de circulació. Inici o final del carril bus. Es, on han de girar tots els bus exprés i autobusos escolars, a mes de tots els vehicles en direcció a les dues carreteres abans esmentades. On els vehicles procedents d’aquestes dues vies han de decidir si van en direcció a Andorra la Vella o a Espanya.
La sortida, direcció Espanya, s’ha d’emprendre pel mateix carril del bus, es el mateix d’entrada i de sortida. La incorporació a l’avinguda Francesc Cairat en aquesta direcció es fa de costat, només amb la mala visibilitat del retrovisor dret i amb els vehicles baixant sense aturar-se. Molt perillós si l’agent de circulació no els atura completament.
En poques paraules: en 1 sol carril passa el bus exprés, altres busos, camions, vehicles que van a la carretera de Nagol i la Rabassa, vehicles que surten de dites carreteres i tots els vehicles que entren i surten de la vila.
Aviat, al mateix encreuament s’incorporaran tots els camions que aniran a descarregar als abocadors, a l’anada i a la tornada, juntament amb els camions que aniran a les noves construccions d’Aixirivall, un cop aixecada la moratòria.
Aviat el carril bus, multiserveis, o com el vulguin anomenar s’ampliarà direcció Espanya, eliminant totes les places d’aparcament de la plaça en avall, cap amunt ja fa dies que no hi són. Per on passarà a l’alçada de dita plaça ?.
Aquesta plaça es també l’entrada a la Vila, tant pels que baixen com pels que pugen i quant tenim alguna celebració, diguis Festa Major, Vila Medieval i altres... es converteix en la única entrada a la Vila. Provocant les cues quilomètriques d’entrada al País, que tots hauran patit, per exemple alguns diumenges al vespre. Tothom es demana, quan puja el diumenge, perquè a partir d’aquesta plaça ja no hi ha retenció.
Per tots aquests motius veig el futur de la placa Laurèdia molt negre, mes ben dit no li veig futur. Penso que molt aviat desapareixerà i perdrem una plaça mes, que jo considero emblemàtica, encara que no sigui de les mes velles.
Si tinguéssim un vial directe, per fora de la parròquia, completament per fora, no per sobre del riu, ni entrant i sortint de la muntanya Rocafort, segurament no hauríem de prescindir d’aquesta plaça.
Un sol vial, amb dues bones entrades a cada extremitat de la parròquia i dos bons aparcaments, un a cada costat, ens permetria fins i tot fer l’avinguda Verge de Canòlich peatonal. Permetria a tots els fronterers passar directament, sense aturades i no creguin que perdríem mes turistes, potser fins i tot provocaria l’efecte contrari.
Aquesta es la meva opinió, que no s’esveri ningú.
Quin seria el cost d’aquesta infrastructura ?, no ho se !, però si que se el cost de la desviació prevista a Sant Julià, expropiacions incloses.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
