dimarts, d’agost 19, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 19/08/08


L’ AFER DELS BOMBERS, I ALTRES...

Possiblement a més de un, el problema dels bombers amb els seus “caps”, els començarà a “ratllar” una miqueta. I ho entenc perfectament, doncs cadascú veu els seus problemes a la seva pròpia feina, i pot pensar :
“ A mi hem passa el mateix, i jo no em puc queixar enlloc”.
De ben segur tenen la seva part de raó, no tothom es pot queixar de la manera com ho fan els bombers, es quedarien sens dubte a l’ atur immediatament i sense cobrar cap subsidi.
El mateix sol passar amb tota la resta de funcionaris, que son molts. No en conec gaires, per no dir cap que estigui content amb la seva feina, amb el seu “cap”, amb el sistema de treball, amb les condicions laborals. (Encara que dubto molt que siguin dolentes, comparant-les amb altres llocs que no depenen de Govern o dels Comuns.)

Però no per això, perquè la resta de treballadors en el nostre país no puguin queixar-se, negaré als bombers, ni a cap funcionari el dret a queixar-se. Sobretot si a pesar de tots els problemes laborals que tenen, fan la seva feina amb total correcció i dedicació. Com segurament també la fan la resta de treballadors, “no funcionaris”, que tenim al nostre país.

I m’agradaria posar un exemple:

Divendres 1 de Agost, esllavissada al riu Runer. Jo no hi era, havia creuat pocs moments abans la frontera. Per tant no se com varen anar les coses. Però estic convençut que cap bomber de servei va faltar a la seva feina, ni es va queixar de fer hores extres i van donar “el callo” com a professionals que son. Com de ben segur també va col·laborar tothom, funcionari o no. I no vull dir per col·laborar a anar a fer acte de presència al lloc dels fets, que es precisament el que es dediquen a fer els polítics, a sortir a la foto, si pot ser “arremangats” i plens de fang.
Desconec totalment si mancava personal aquest dia i si va existir o no descoordinació. Però estic completament segur de que els que estaven presents al lloc dels fets no van dubtar en cap moment en ajudar, ni tant sols van pensar en els seus problemes laborals.

El que no pot ser, i no puc acceptar, es l’afirmació per part dels responsables del departament de bombers, acusant els mateixos d’absentisme laboral.
Els que haurien de denunciar aquestes acusacions, enlloc dels bombers, potser son directament els metges que han signat les baixes, doncs estant dubtant un cop més de la seva feina.

Per tot això i moltes altres “coses” més, voldria demanar als “caps” (directors, gerents, encarregats...) una mica de respecte per als treballadors que estant sota el seu “mandat”. Que no oblidin mai que tots aquests treballadors també son persones. Que els temps de Franco i altres “elements” del mateix estil, ja han passat a “millor” vida. No oblidin que tothom mereix un respecte. I que amb respecte tothom pot viure i treballar més a gust.
Un “cap” no es un ser totpoderós que té a la resta del personal per sota de ell mateix. El respecte no s’aconsegueix amb ordres a l’estil “jo mano i ordeno, perquè soc el teu jefe, i tu calles i fas el que et dic”.
El respecte s’aconsegueix demostrant que el que tu dius té un sentit, es el correcte i té fonaments. El respecte s’aconsegueix demostrant que tu tens respecte als demés.
El respecte no s’aconsegueix mai manant perquè algú t’ha col·locat a dit al lloc on en trobes. El respecte s’assoleix precisament amb respecte.
I el respecte s’assoleix també, demostrant que tu mateix pots fer el que estàs manant als altres.

I precisament, això : respecte es el que no tenen els “caps” anomenats a dit del cos de bombers, extrets ves a saber de quina “cadireta” on es trobaven, fent segurament nosa.
I es que desgraciadament el nostre Govern sol funcionar d’aquesta manera :

A aquell que se li te que agrair quelcom se’l col·loca en algun lloc.
A aquell a qui se li deu algun vot, se’l col·loca en algun lloc.
A aquell que fa “nosa” en un lloc, se’l sol col·locar en un altre.

No se si hauré encertat massa en el tema dels bombers, doncs no hi estic massa “ficat”, però de ben segur que no m’equivoco de gaire.
I si vaig “errat”, algú ja dirà la seva.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, d’agost 12, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 12/08/08


QUE ES LA COMPTABILITAT.

Ara mateix està de moda, l’any que bé es portarà molt “la comptabilitat”. Tothom haurà de seguir la moda, encara que no ho vulgui.
I es que es així, les modes es porten encara que no t’agradin. Que hi ha una cosa que està de moda... doncs tothom a fer el mateix..., seguir la moda.
Per l’any 2.009 es veu que serà “de moda” portar la comptabilitat de les empreses... Fins a la data tant era, es veu que es feia tant sols el recompte de caixa. Es a dir : entrades a caixa – sortides de caixa = positiu. Resultat, la cosa ha anat be.

La comptabilitat no es ben bé això, es quelcom de més, i el proper any el nostre Govern, ens “controlarà” la nostra comptabilitat.
No deixa de ser curiós, doncs la seva pròpia comptabilitat està més descontrolada que un pop en un garatge. Per cert, mai he entès aquesta “frase”.
A aquest “control” l’anomenaran “transparència”. Es que es veu que al països veïns estant una mica “emprenyats” amb nosaltres, i ens estant demanant transparència. I es veu que això no s’arregla comprant un Mr. Proper.

Abans de fer el control, el nostre Govern, que es molt llest, es va adonar de que per portar una comptabilitat era necessari un Pla de comptabilitat. Quant es varen adonar de que : Pla de comptabilitat, no era el mateix que una “branca especial” del Partit polític (PLA), es varen espantar. Ostres, van dir ... Per dur una comptabilitat, es necessita un Pla de comptabilitat, lleis, reglaments, decrets ... Quina feinada, i a més les vacances d’estiu a prop.

Però, vet aquí que va aparèixer l’assessor de torn i va dir : Tothom tranquil, es fa senzillament com amb totes les lleis econòmiques, un “copiar – enganxar – suprimir – afegir “ del país veí, aquest on anem tots a estiuejar i ja esta la feina feta. I va passar la seva factura corresponent al nostre Govern, com no !, que per això estant els assessors.
Per cert, en la traducció hi ha una errada monumental : “Tributos” es tradueix Tributs, no Tribunals.

Dit i fet, endemés es veu que els sectors econòmics implicats en el tema en qüestió ja s’estaven queixant massa. Total : varen fer el copiar-enganxar-suprimir-afegir i tots tant contents, ja tenim una nova llei enllestida.

Però es varen oblidar del Pla de comptes.

Dit Pla de comptes, tant sols es una mena de números que serveix per entrar els apunts comptables. Uns números que no son obligatoris, però que resulta que si son imprescindibles per dur una comptabilitat ordenada.

Quin es el resultat de tot això ?

Doncs que tenim una llei de comptabilitat aprovada, tenim un Pla general de comptabilitat aprovat. Sense oblidar que també tenim una Llei de societats aprovada, i no oblidem, una Llei d’inversions estrangeres també aprovada.

Però no tenim un Pla de comptes perquè no es obligatori, ni als països veïns.

Resultat:

Que tothom porti els seus comptes com vulgui, tampoc es qüestió de “molestar” massa. Ja mirarem mes endavant de contractar als assessors de torn, que per cert, sempre son els mateixos ... I publicarem també un Pla de comptes. Mes que res, perquè tothom porti els números d’una manera un tant “uniforme”. Si mes no, per a poder facilitar una mica la feina als comptables. Que per cert, darrerament no paren de queixar-se. Com si no tinguessin prou feina.

Conclusió :

La comptabilitat es la manera de cobrar impostos de forma ordenada, coherent, adequada, legal, simplificada, racional, constitucional ...

Opinió :

No costava tant, publicar juntament amb el Pla de comptabilitat, un Pla de comptes, total es tractava de copiar una mica més dels veïns, tampoc vindrà d’aquí...

Resumint :

A la pregunta inicial : que es la comptabilitat ? A Andorra, sincerament, una “conya”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI

dimarts, d’agost 05, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 05/08/08


LA FESTA MAJOR.

La millor de totes, sens dubte, al nostre país : la de Sant Julià de Lòria. Qui opini el contrari, hauria de demostrar-m’ho amb molt bons arguments.

He de reconèixer que no m’agrada, però no la criticaré, si ens visita tanta gent, per alguna cosa serà... Altres persones, com jo mateix, opten per marxar a la platja i estar tranquils (si poden, es clar, degut a que en molts llocs de la costa, de tranquil·litat, tampoc es que n’hi hagi molta).
Cadascú que faci el que vulgui, o el que pugui, que es el que ha de fer l’immensa majoria...
M’agradaria però, aprofitant que ja ha passat la millor Festa Major d’Andorra, comentar uns altres temes relacionats amb la mateixa :

Tema 1, aparcament.
No disposem de suficients places d’aparcament a la nostra vila per assumir tots els vehicles que ens visiten, i no fem gran cosa per facilitar-lo. No habilitem cap zona “idònia” per aparcar els vehicles, deixant en canvi l’aparcament lliure en zones conflictives, com per exemple la carretera de Nagol. Si generalment, quant no hi ha festes, està prohibit aparcar, deu de ser per algun motiu, o no ? No es podria habilitar alguna zona ja expropiada per altres temes que no venen al cas, per aparcar vehicles ?

Tema 2, soroll.
Una Festa Major es motiu suficient perquè el personal no pugui descansar ? Tant soroll s’ha de fer dins de la vila ? S’ha de permetre que tothom faci el soroll que li vingui en gana ? Les festes privades estant permeses ? Es necessari plegar tant tard ? O tant aviat segons es miri, ja que alguns surten a treballar en aquestes hores ... ? No es cert que molta gent precisament, treballa aquest dies ? I dic soroll, perquè la musica d’un lloc es barreja amb la d’un altre, i es converteix tot plegat en soroll.

Tema 3, circulació.
Una Festa Major exculpa el fet de col·lapsar l’única entrada o sortida que te el nostre país per la seva zona sud ? Sobretot en cap de setmana i en hores punta ?
Aquí, segurament, algú em contestarà que aquest es un dels motius pels que es imprescindible la famosa desviació de Sant Julià. I jo em faré un tip de riure... I no precisament dels meus “amics” del Grup Rocafort (amb “carinyo”).

Tema 4, les voreres.
Ja se que a la nit, mentre dura la Festa, tothom pot circular pel mig de l’Avinguda Verge de Canolich, doncs el trànsit de vehicles esta tallat. Però encara no ha arribat la nit, i ja tenim les voreres plenes de taules..., el que fa que en alguns llocs tinguin que compartir espai vianants i vehicles, cosa que no resulta del tot compatible...

Tema 5, el vandalisme.
Em resulta sorprenent que pugui existir gent que aprofita les festes per treure a la llum el seu costat “salvatge, vàndal”. Que s’hagin de treure de la via publica totes les jardineres, tapar els parquímetres, desmuntar bústies, eliminar tots els elements decoratius... per culpa dels vàndals, en un país tradicionalment tranquil com el nostre, vol dir que alguna cosa no acaba de funcionar. D’aquí que, em sembla perfecte el control de la policia en la Festa Major. No em queixaré mai del control policíac.

Tema 6, els “pipi-me’n”.
De molt mal gust he trobat els sanitaris per home a l’aire lliure i al descobert, que he vist aquest any en un aparcament privat al centre de la vila i orientats al centre del carrer, amb el que fa pipi d’esquenes, es clar... Tant “gossos” som que hem de fer “pipi” davant de tothom ? Son per controlar que tothom “apunti” be i al lloc adequat ? Em recorden els automobilistes que paren al costat de la carretera i fan les necessitats a la vora del seu vehicle. Em recorda també que les senyores ho tenen mes “complicat”, el mateix “problema”.

Tema 7, la resta de l’any.
Aquest darrer tema es el que mes hem “ratlla”. Sant Julià de Lòria, la resta de l’any, i salvat alguna “fireta” o “farseta” aïllada, pràcticament no existeix. Ningú ens visita, ningú s’apropa als nostres bars, restaurants, comerços...
Ni la mateixa gent que viu a la nostra parròquia passeja per la vila. Que passa, la resta de l’any ?
Hi ha quelcom que no hem acabat d’encertar a Sant Julià... I es donar vida a la parròquia. Potser si ens preocupéssim mes del Centre i menys de Naturlàndia, trobaríem la manera d’atraure visitants...

Que tindrà la nostra Festa Major ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de juliol 29, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 29/07/08


NATURLÀNDIA PREN FORMA.

Així és com ens ho presenten des de la Corporació Comunal Laurediana. Total, tant sols es tracta de 17 milions de euros de res, i la meitat ho pagaran “particulars”... “Una cena”, com deia un bon amic.

Es curiós, a Sant Julià passem de exhibir animals protegits a matar-ne d’altres. Aquests, desprotegits.

M’explico :

Volem cuidar animals i ensenya’ls a tothom en llocs tancats, que dubto molt els agradi als animalets en qüestió, a matar-ne d’altres just al costat mateix.
Ja tinc coneixement de que la tirada al colom ha estat suspesa per l’organització (al menys es el que ens han explicat, fonts Comunals). Es veu que no troben coloms, disposats a servir de diana. Es que la feina cada cop esta més difícil ...

El que vull dir amb el meu comentari es que al Comú de Sant Julià, tant li dona una cosa com l’altra. Mentre doni beneficis, ja els esta molt bé. El que hem demano es el benefici que pot aportar Naturlàndia ?
Que per cert, crec que s’hauria d’escriure amb accent a sobre de la “a”, o no ? El que faria que tots els “magnífics” cartells i anuncis repartits per la zona fossin erronis i Naturlàndia s’hagués de pronunciar “ Natur-lan-día”... Perquè ens entenguem...

No entenc tampoc massa l’anunci de la distància a recórrer fins arribar al lloc en qüestió : 8 kilòmetres ? Fins on ? Al camp de tir ? Al Conangle ?
Si us plau... No enganyeu més al personal.
Aquestes distàncies anunciades em recorden un tema, a l’estat veí:
Als estrangers els proposen un vol barat a l’aeroport Nord de Barcelona, que es troba a Girona, o a l’aeroport Sud de Barcelona, que es troba a Reus. Total, 100 kilòmetres amunt o avall ...

Reconec que hem faig una mica pesat amb el tema Naturlandés (aquí l’accent el poso en un altre lloc, no vindrà d’aquí ...).
No tant pesat però com els amics de la Rabassa o la plataforma Rocafort. Aquests si que no paren ...

I de que serveix tanta queixa ?
Doncs de res, la final, faran el que “els roti”.
Per quin motiu ?
Encara no ho tinc massa clar.

El que si tinc molt clar es el que “nosaltres”, i dic per “nosaltres”, un Comitè parroquial del PS, que aleshores si semblava un Comitè Local. En unes eleccions Comunals, de ja fa uns quants anys, en les que dèiem molt clar el que volíem per Sant Julià. I el que volíem no s’aproximava ni de bon tros al que ens estant oferint.
Però no ens varen votar.
El poble, i els amics de la Rabassa, i el grup Rocafort, van votar una altra opció.
Una opció que segons alguns :
Es una bona persona, m’he l’estimo molt, em cau molt be, el “Señor Pintado no me aumenta el alquiler ...”
Sons aquestes, algunes de les explicacions que m’han donat, no m’ho invento.

Doncs senyors, a “tragar” amb el que heu votat, que a mi no se si em tornareu a “veure”.

Amb tot plegat, el que no entenc ( o no vull entendre, o no vull creure, o no vull acceptar), es que si en aquests precisos moments en els que estem en crisi, estem en situació de fallida, en situació de suspensió de pagaments ... Per resumir : Molt “fotuts”, econòmicament parlant...
Quina necessitat tenim de tot això ? Quins interessos “ocults” s’amaguen darrera de totes aquestes “macro infraestructures”, que no necessitem ?

No seria millor fer quelcom a dins del nostre poble ? Al centre de la nostra parròquia ? Ens importa tant poc que el comerç vagi tancant portes ?

Si us plau,
Que no em contesti ningú que al centre del poble ja hi tenim la “carpa” i les “firetes”, que el meu humor i la meva paciència té un límit.

En aquests moments no se si tinc la “depre” post-vacacional o he arribat al límit de la meva capacitat de comprendre les coses, però reconec que ja no hi entenc res.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimecres, de juliol 23, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 22/07/08


ELS IMPOSTOS INDIRECTES.

Fa poc em varen insinuar que els impostos indirectes eren un “xollo” pels comptables del nostre país. M’agradaria desmentir-ho, doncs crec que no ha estat així.

Es cert que els impostos han generat mes feina, i potser si que algunes empreses han hagut de contractar comptables, com també hauran de fer-ho per dur la comptabilitat i sobretot per entregar-la.
Però no es cap obligació.

Es veritat que els impostos indirectes estaven encaminats a beneficiar als economistes i a quatre aprofitats de la situació. Sobretot al principi, quant encara es parlava de col·legis.
Recordin el Reglament de l’ impost indirecte del 2/11/2005, que deixava la exclusivitat de la conciliació dels impostos (via directa) a dos suposats col·legis.
Posteriorment, es va fer un intent d’arreglar la inconstitucionalitat de l’assumpte, però tant sols de cara a la galeria, doncs es va deixar pràcticament tot igual amb el famós Registre de professionals, que son els únics que poden fer les conciliacions de l’ impost.
Recordin el reglament de modificació de l’anterior Reglament datat el 17/11/2005 que ja no parlava de col·legis, tant sols de “Registre de professionals habilitats...”.
Finalment, aquest Registre va quedar en una selecció a dit. En un reconeixement de diplomes a dit.
Estic parlant sempre de les empreses que han optat o varen optar pel sistema de determinació directe (no dels mòduls). I tant sols es tractava de sumar factures, cosa que segons el nostre Govern, els comptables no podem o sabem fer. En canvi si que som vàlids i reconeguts a l’hora de pagar els nostres impostos.

On es troba el suposat “xollo” dels comptables ?

Espero que quant tots els impostos passin a englobar-ne un de sol : l’IGI, tots els empresaris puguin presentar directament la seva declaració, sense haver de passar per cap intermediari, com no han de fer-ho per presentar la seva comptabilitat. L’IGI farà que tothom hagi de presentar la conciliació entre factures rebudes i factures emeses. Això si no s’estableix un sistema alternatiu de mòduls.
Una altra cosa molt diferent es que necessitin o no un comptable, i hagin de requerir o no els serveis d’un auditor.

I espero també que la llei de professions liberals, col·legis i associacions professionals, no comporti cap “trampa”. Encara que hi ha detalls que hem donen molt mala “espina”.
Com per exemple els requisits de creació dels Col·legis professionals : “un títol acadèmic oficial o reconegut al Principat d’Andorra, ja sigui d’àmbit professional general, ja sigui d’ensenyament superior”.
Al meu entendre aquesta frase no està clara i deixa una porta oberta a “triar a dit”. Es molt similar a la famosa frase : “a criteri de Govern”...

Observin la diferència entre la nostra llei i la LLEI 7/2006 de l’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, de la Generalitat de Catalunya:
“requisits : només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol universitari oficial...”.
Aquí, a diferència de la nostra queda molt clara “la cosa”.

De totes formes, tal i com ens diu la nostra Constitució en el seu article 37, segueixo pensant, al contrari del nostre Ministre de Finances, que els impostos directes serien més justos.
A banda que podríem signar convenis de doble imposició, sortir de la llista de paradisos fiscals i evitar molts problemes que tenim els andorrans i residents.

Haurem d’esperar fins al mes de Setembre per veure les famoses noves lleis anunciades pel nostre Ministre de Finances i seguir comentant com ha quedat o quedarà tot el tema impositiu.
Mentrestant, que passin tots un bon estiu i no hi pensin gaire, ni en els impostos indirectes ni en els directes.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

diumenge, de juliol 20, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 15/07/08


AGÈNCIA TRIBUTÀRIA ANDORRANA.

Vaig quedar una mica perplex al seu dia, amb algunes declaracions efectuades pel nostre Ministre de Finances, respecte a la “suposada” agència tributària que ens ha muntat. I dic “suposada” doncs encara no l’he vista per enlloc. Entre altres coses, va dir el següent:
“No crec en un IRPF per Andorra”.
“Amb la imposició indirecta es demostra que qui més consumeix, més paga, i el qui més guanya és qui més consumeix”.

Cert ? No del tot. Tot i així hi hauríem d’afegir: “Sobretot si qui més guanya no declara mai IRPF”.
La llàstima es que els que menys guanyen, i que no haurien de pagar segurament res per IRPF, no poden pràcticament ni consumir.
Aquesta afirmació del Ministre no l’havia escoltada mai, ni des de la dreta més rància de qualsevol país.

Seguia dient el Ministre:
“Amb impostos com els espanyols el que segur que paga és el treballador, que és qui està més controlat”.
“A França, qui més diners té no tributa, perquè se’n va a viure a Bèlgica”.
“El nostre Ministeri serà implacable amb els defraudadors”

Entenc doncs que a Espanya i França no són implacables ?, no controlen ? Bèlgica ens cau una mica lluny, però potser serà millor que anem a viure a Espanya o França.

De frau sempre n’hi haurà, a tots els països. El que no es pot fer, al meu entendre, es justificar si uns impostos son més o menys dolents segons el frau que puguin comportar.
En primer lloc uns impostos el que han de ser, es justos. I de justícia es que dits impostos s’adaptin al que marca la nostra Constitució, no al que afirma el Ministre de Finances.

Trobo molt encertada la creació de l’Agència Tributària Andorrana, si es que de veritat s’ha fet, i em sembla perfecte que aquesta es dedicarà a perseguir els defraudadors, encara que potser s’hagués pogut fer molt abans.
Enlloc de publicar les llistes de la gent que no pagava la taxa d’activitat econòmica al Bopa, i explicar sempre que aquestes llistes es duien a la Batllia, no hagués estat millor crear un departament de cobraments amb un cobrador que passés pels comerços i domicilis dels defraudadors a cobrar els impagats ?
Ens torna a explicar ara el nostre Ministre que es duran a la Batllia tots aquells que no han declarat els impostos indirectes..., penso que més de un Batlle, ja somriu... Personalment, recomanaria enviar primer algun cobrador, amb frac o sense, a passar la factura, no fos el cas de que aquestes llistes de impagats prescriguessin, com sol passar normalment.
Dedueixo, segons les declaracions del nostre Ministre de Finances que aquesta Agència Tributària, tant sols s’encarregarà del control dels impostos indirectes. Personalment, penso que no n’hi ha prou, els impagats per taxes d’activitats econòmiques, tinència de vehicles i altres també son importants i sumen molts diners, uns quants milions d’euros...

Continuava dient el Ministre:
“La desviació recaptatòria es pot deure tant a una mala previsió de Govern per falta de dades i experiència o perquè hi ha gent que no ha pagat”.
Completament d’acord amb aquesta altra afirmació del Ministre.

La meva recomanació final seria doncs crear una veritable Agència Tributària, ben dotada de recursos humans i tècnics per controlar i cobrar totalment tots els impostos i taxes i totes les declaracions. Amb inspectors i cobradors. I sobretot també amb gent ben informada i que informi adequadament. Tot el contrari del que ha succeït amb el Ministeri de Finances els darrers anys.

Una altra recomanació seria replantejar la idea de que el IRPF no es un Tribut per Andorra. Sobretot recordant que hem de sortir de la llista de paradisos fiscals i que amb els impostos indirectes i l’ impost de societats no n’hi haurà prou.
O es que realment no hi ha cap intenció de sortir-ne ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 08/07/08


LA BATALLA DE SANT JULIÀ.

CONTENDENTS:

Ja va començar fa uns dies una batalla que pot ser molt cruenta, la batalla per la variant de Sant Julià de Lòria. El nou vial que segons uns: ha de solucionar tots els problemes circulatoris del país, o al menys una gran part. I segons uns altres: tampoc n’hi ha per tant i ja podem anar “tirant” com estem.
Aquesta batalla no ha estat finalment entre el Grup Rocafort (la Plataforma de ciutadans que va despertar una mica tard) o la parròquia de Sant Julià contra el Govern d’Andorra i el Comú Lauredià.
La batalla s’ha disputat finalment, entre el nostre Govern i Sindicatura, entre els nostres Consellers, o a dins del mateix grup Liberal. Encara que de moment pugui semblar que ha estat aturada, tinguin per fet que la batalla continuarà.

CAUSES:

La causa o les causes de la batalla no han estat, ni pel possible impacte ambiental, ni per la necessitat o no de disposar d’aquest vial, ni per la seva urgència, ni per la forma com s’ha de construir. La causa veritable ha estat econòmica.
El Sr. Jordi Jordana ho explica diferentment, ho veu d’una altra forma : “tot el grup vol aquesta obra. I volem que es faci. El problema es la manera”.
A la manca de diners, l’intitula “manera”.
Perquè el principal problema no es la necessitat del vial, la forma de pagament, en peatge encobert o en crèdit extraordinari.
El principal problema es que no hi ha diners per pagar el vial.
Val a dir també, que en poc temps, hem passat de un cost, per construir dues de les quatre parts de l’obra, de 40 a 52 milions d’euros. L’any 2.004 el cost total de l’obra era de 42 milions aproximadament. L’any 2.010, no tinc ni idea de quin serà el cost.

SISTEMA ALEMANY:

Aprofito l’article per exposar un dubte. Quant se’ns parla de sistema alemany, que ens volen dir ? Em sembla que en aquest concepte tampoc es posen d’acord. I ells mateixos no el tenen gaire clar.
“Pagament al final de l’obra, quant estigui acabada.”
Aquesta es la definició que ens va donar un Ministre.
Quotes escalonades : La primera mes cara i baixant mes a mes (o any a any potser en el nostre cas ?).
Aquesta definició es la que he trobat a Internet.
O be “mètode alemany de construcció de túnels” ? Mitjançant galeries independents.
Aquesta es la que em va semblar entendre al principi, d’un altre Ministre.
Algú sap exactament de que ens parlen ?
O es que algú va treure el tema, ningú sap de que va, i els demés s’han afegit al “carro” sense saber de que es parlava ?

ALTERNATIVES:

Descartada ja, la possibilitat d’un sol túnel de cap a cap de la parròquia, que era la idea mes encertada. Ja ens varen deixar clar que això no ho volien, el que no ens varen deixar clar es el perquè no ho volien.
De totes maneres ja no em preocupa massa, doncs encara menys ho podríem pagar.
Tal com esta la “caixa” en aquests moments, potser que amb un carril addicional reversible a l’avinguda Francesc Cairat, eliminant l’aparcament dels vehicles en una banda del vial ja en tindríem prou per anar “tirant”, i a un cost bastant mes baix. Això si, posant per exemple algun aparcament, en alguna zona ja expropiada, mes que res per aprofitar l’ocasió. Fins i tot es podria fer un jardí, un parc infantil i alguna que altra instal·lació mes. El “McAuto” ja esta previst i atorgat, en plena rotonda, en terrenys també expropiats, però no em molesta en absolut.

CONCLUSIÓ:

Espero que aquesta batalla no deixi víctimes, que no calgui la intervenció de cap “força” estrangera. El que em sobta mes es que després de tants anys de tenir a la parròquia laurediana com el “cul” d’Andorra, ara estigui tothom tan preocupat amb nosaltres. O potser tant sols els que els preocupa es fer cua quant han de marxar el cap de setmana...
Tanta urgència, prioritat, indispensabilitat... Em fa sospitar. No serà que hi ha alguna “cosa” mes al darrera d’aquest tema ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de juliol 01, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 01/07/08


EIXAMPLAMENT A LA MARGINEDA.

El Consell de Ministres va acordar ja fa uns quants dies, la licitació de la segona fase d’eixamplament i rectificació de la carretera CG1.
Pensava que ja havien oblidat el tema, per motius econòmics, però en data 26 de Juny, descobreixo que ja han procedit a la seva licitació.
En altres paraules, que volen posar un carril mes al tram que va des de la Margineda fins a Aixovall. Dos carrils de pujada i dos de baixada. No ens diuen però quants de reversibles, quants de carril bus, si hi haurà carril bici, o si hi farem un carril especial per als vehicles Ministerials.
Dit així, eixamplament i rectificació, queda molt bé, però si afegim a la frase, que tot plegat ens pot costar 5,2 milions d’euros, ja no queda tant bé, i fa més aviat una mica de por. L’anterior eixamplament ens va costar 900.000 euros, si no recordo malament. Tant s’ha disparat l’IPC ?
No és el que ens diuen cada any des de Finances, encara que reconeixen que cada cop esta pitjor.
Ah !!!, es que ara s’ha de “rascar” a la muntanya, fer proteccions, eixamplar el pont...
El que veig es que cada cop tenim menys muntanya, mes cases i mes carreteres.

Penso que ens hem begut l’enteniment.
Al meu entendre, no cal un altre carril en aquest tram. Eliminant el carril bus i fent el carril del mig reversible segons les necessitats ja en tindríem prou, i a un cost de 0 euros pràcticament. Evitaríem també 15 mesos d’obres que al final es convertiran en 30 com a mínim en aquesta zona i evitaríem tots els problemes circulatoris que això comportarà. I potser evitaríem també que el constructor “valent” que ha guanyat la subhasta de la feina, cobri tard, a 40 anys, o no cobri.

El tram de circulació referit, salvant les hores punta i dies festius o de pont, ja funciona correctament. I quant es produeix alguna d’aquestes condicions, aleshores, precisament eliminen el carril bus.
No sé doncs perquè el volem ?
Si quant hi ha molt trànsit s’elimina sempre el carril bus, jo em demano : perquè volem el bus ?. Val mes doncs eliminar-lo definitivament i fer un carril permanentment reversible, i problema solucionat.
Els dies laborables, no caldria tampoc esperar a que l’embús arribi des de Sant Julià fins a la rotonda del “cacahuet” (a la Margineda), per obrir a tots els vehicles el carril bus. Si es fes abans s’evitaria precisament el mencionat embús, o no és així ?

Ens van dir també aleshores des del mateix Consell de Ministres que la variant de Santa Coloma seria intercanviable, totalment reversible entre Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella i de pujada i baixada.
Això, sense obres, entenc que vol dir eliminar el carril bus, perquè un carril de pujada, un de baixada i un de reversible fa que el bus “in-exprés” ja no tingui cap carril.
Doncs això ja m’està bé perquè aquesta variant si que funciona correctament. I hauria funcionat molt millor si sempre hagués estat tant de pujada com de baixada.
No cal doncs que esperin a tenir l’altre eixamplament abans mencionat enllestit per fer-ho.
Demà mateix es podria obrir aquest vial en els dos sentits. Tal i com s’ha fet en moltes ocasions quant n’hi ha hagut necessitat. I es que la veritat, deixar tot un sol carril, de baixada, per un bus cada deu minuts i quatre motos mal comptades, ha valgut realment la pena ?

Se’n adonaran alguna vegada des de el Consell de Ministres que hi ha molts diners que ens podríem estalviar ? Que realment hi ha obres que no són tant necessàries ? O que no ho son del tot ? O es que no pensen pagar-ho ? Que també seria una possibilitat ... I encara que es paguin en 40 anys, la solució no es aquesta. Se’n adonaran alguna vegada que si no hi ha diners, moltes obres s’han de deixar córrer. Que si alguna cosa no es pot fer, doncs no es fa.

Penso que ara ja se’n estant adonant, sobretot quan compten la “caixa”. Ara ja ens parlen de retallar, redefinir projectes estratègics, retardar l’obra pública, aturar els peatges a l’ombra...
Queda ara també el tema de la variant de Sant Julià, del que ja en parlaré un altre dia i que portarà “cua”..., de fet ja han començat les “discussions” i els “arreglaments” estranys. I el del túnel dels dos Valires, que ja no es pot aturar, el que no es pot es pagar.

La veritat es que tantes reunions, trobades, estudis, conferències, còctels, assessoraments, canvis Ministerials... Tot plegat, no deixa pensar correctament... Tanta feina junta no pot ser mai bona.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

INEXISTENT COL·LEGI - DIARI D'ANDORRA


L’INEXISTENT COL·LEGI COMPTABLE.

No hi ha manera..., ni denunciant-ho públicament..., ni parlant amb Govern..., ni conversant amb membres del FALS Col·legi de comptables...
El Grup Premandsa, aquesta vegada a traves del seu setmanari “Informacions”, continua fent publicitat enganyosa d’un col·legi de comptables inexistent. Per desconeixement ? Per precipitació ?
He de escriure en “Arameu” jo també... perquè “algú” d’aquest grup ho entenguin d’una vegada ?
Amb qui he de parlar ? Com he d’explicar-ho ?
Quina relació hi ha entre el President del fals col·legi de Comptables i Premadsa ?

Anem als fets :
Aquest President del fals col·legi ens explica en un especial de Comptabilitat i gestió :
“el Govern donarà preferència a tots aquells comptables que tinguin formació universitària, i cal tenir en compte que n’hi ha molts que tenen una FP”.
Que vol dir aquest Senyor amb aquest comentari ?
Preferència, en què i amb qui ? Quin tipus de preferència ?
La titulació universitària de comptabilitat no existeix. Una FP es molt respectable, cosa que sembla posar en dubte aquest senyor. Com també ho es una formació privada i com també o és una experiència demostrada.

Però no acaben aquí els disbarats que ens diu el President del fals col·legi. A continuació afirma :
“Crec oportú que l’executiu realitzi una mena d’examen convalidatiu, perquè al cap i a la fi, si una persona és bon professional continuarà tenint feina i clients, però si no ho és potser en perdrà”.
Examen convalidatiu de què ?
La professionalitat es demostra treballant, Sr. President del fals col·legi.
No pretengui buscar clients amb aquests falsos anuncis i comentaris. Els professionals tenim els clients amb la nostra professionalitat, no amb afirmacions que no son reals i amb anuncis encoberts, i molt menys amb falsos col·legis.

A continuació voldria fer un seguit de recomanacions:

Al President del fals Col·legi :
Recordar-li el que diu la llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. Article 3 Responsabilitat: la comptabilitat ha de ser directament portada per l’empresari o per les persones que aquest mateix autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat.
Vol que passin una “mena” d’examen també els empresaris ? Deixi’ls tranquils, que prou feina tenen a tirar endavant la seva empresa.
Faci també una ullada al Decret del 27-10-2004 d’aprovació del Reglament regulador de la Classificació nacional d’ocupacions d’Andorra.
Codi 24. Professionals associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari.
Codi 2420. Economistes, duen a terme estudis i recerques amb l’objectiu de desenvolupar o perfeccionar conceptes... assessorar sobre política econòmica... supervisar altres treballadors...
Codi 2411. Professionals de la comptabilitat, organitzen i dirigeixen els serveis de control pressupostari i de comptabilitat i assessoren en matèria comptable i presten serveis de comptabilitat o de verificació de comptes...
Codi 29. Altres professionals associats a titulacions de 1r cicle universitari.
Codi 2911. Diplomats en comptabilitat, organitzen i realitzen els serveis de control de pressupostos i de comptabilitat verificant els llibres i les peces comptables...
Codi 34. Professionals de suport de gestió administrativa.
Codi 3413. Tenidors de llibres, porten registres complets de les transaccions financeres d’una empresa i verifiquen l’exactitud dels comprovants...
Codi 40. Empleats de serveis comptables.
Codi 4011. Empleats de comptabilitat, ajuden a portar registres i llibres comptables...

Al nostre Govern :
Com es pot permetre registrar una Associació que du el nom de “Col·legi de comptables” ? Això és legal ? Es mínimament correcte ? Ara que tenen la llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, facin el favor de rectificar la “relliscada” i fer canviar el nom a aquesta associació, que no es un col·legi, però que a mes fa servir dita “relliscada” governamental per aprofitar de la situació i intentar atraure clientela. Tot recordant que dita llei diu en el seu títol III, article 15 1 : La creació dels col·legis professionals s’ha de fer per llei. 5 : Només es poden crear col·legis quan es tracti de professions per a l’exercici de les quals es requereix títol acadèmic oficial...

Al Grup Premandsa :
Ja per enèsima vegada, existeix una altra associació que es diu “Comptables del Principat” que no fa publicitat enganyosa, que no intenta atemorir als empresaris andorrans amb falses afirmacions, i en la que tots els seus membres o afiliats coneixen perfectament la seva feina.
Al igual que la coneixen molts altres professionals que no son membres ni estant afiliats en cap associació.
Al igual que la poden conèixer molts empresaris directament, i estar perfectament capacitats per portar la seva comptabilitat o per encomanar-la a la persona que creguin convenient.
I a la nostra associació de Comptables del Principat, ens agradaria que també ens tinguin en compte. Tant els empresaris com el seu grup.

Ja per acabar,

Tant sols dir que el tema en qüestió ja em cansa, o em “ratlla” com diuen els joves...
I com no vull “ratllar” mes als empresaris del país, li demano al President dels fals col·legi que tampoc “ratlli” mes.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.
Portaveu de l’Associació de Comptables del Principat.

dilluns, de juny 23, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 24/06/08


FALLIDA TÈCNICA.

Generalment es diu que una empresa esta en situació de fallida tècnica quant el seu Patrimoni Net es negatiu. Evidentment un Govern no es una empresa, però fent una “hipotètica” comparativa, el patrimoni net de Govern es positiu, per tant d’aquesta banda no podem parlar de fallida.

Es parla de fallida tècnica quant una empresa esta trencada i aquesta situació no ha estat declarada judicialment. Aquesta definició ja s’apropa més a la nostra situació, doncs tenim el país completament trencat i judicialment no hem fet res en absolut (per exemple, cobrar dels deutors).

Una fallida tècnica no pot mantenir-se molt de temps, mes tard o mes aviat qualsevol proveïdor o creditor pot presentar-se a la Batllia i sol·licitar la declaració judicial de fallida contra la empresa.
De moment, no es el cas a casa nostra, tant sols s’han queixat de cobrar tard, encara que més d’un ja es comença a demanar si cobrarà.
En aquest cas la Fallida es denominaria “fraudulenta” i comportaria un aute de presó incondicional dictat pel Batlle contra els administradors i altres òrgans de direcció de la companyia.
Desconec si es podria traslladar el mateix concepte cap el nostre Govern.

De moment, el nostre Ministre no vol sentir parlar de fallida tècnica, tant sols de contenció de la despesa, de desequilibri entre ingressos i despeses, de errors en el càlcul dels ingressos per impostos...
I comptablement, el rati de garantia de Govern surt correcte. Aquí te raó el nostre Ministre. El que no diu es que el rati de garantia té en compte els immobilitzats, i els nostres no es poden vendre.

D’aquí a final d’any s’han de retallar 60 milions de la despesa, reduint cada ministeri un 14% del seu pressupost, sense tocar cap salari. Per cert 60 milions, pressupostats com a ingressos extraordinaris, que mai haguessin entrat en caixa, doncs no existeixen.
Tècnicament, la retallada es pot fer, sobretot si no es malgasten mes diners en recepcions, còctels, viatges, assessoraments, publicitat i altres despeses innecessàries. I sobretot en inversions que no siguin indispensables.
I sobretot, es podria fer si es deixés de considerar també com a personal, tota la gent que ocupa un càrrec innecessariament.
I el que no s’hauria de fer mai, es passar els pagaments a la nova modalitat de diferits, doncs la fallida la tindríem mes endavant i mes gran encara.

De ben segur no hi haurà fallida tècnica, però el que molt em temo es que hi pugui haver una suspensió de pagaments, que encara seria pitjor.
I en aquesta situació ja hi som ficats. De fet ja hi estàvem ficats a tancament de l’exercici 2.007, doncs teníem tant sols una vintena de milions per pagar-ne 214 a curt termini.

Tornant al símil comptable, si entre el realitzable i el disponible no podem pagar el que deguem a curt termini... en aquesta situació, una empresa es troba en suspensió de pagaments tècnica.
Reitero que un Govern no es una empresa i que podria assumir-ho endeutant-se. El problema es que ja en estem i molt d’endeutats. A tancament del mateix any 2.007 ja devíem 260 milions, aquests es cert que a llarg termini. La caixa però, es troba completament buida, això comptablement és evident, per tant de disponible no en tenim i el realitzable que tenim (pels deutors), tampoc el podem fer efectiu ja que ni tant sols el reclamem. El que ens deixa en la situació de no poder pagar el que deguem. Es el que comportaria a una suspensió de pagaments. I un fet que duria segurament també a una reacció en cadena ja coneguda amb anterioritat a Andorra, en la que resulta que gairebé tothom treballa per Govern i no pot pagar.

Que es pot fer en una empresa per evitar la suspensió de pagaments ?

- Ampliar el Capital. No sembla possible fer-ho a Govern, per molt que parlem ara, de impostos directes, aquests trigaran en arribar...
- Reduir el pagament de dividends. En principi, no en tenim de dividends, els assessoraments no ho són, van directes a despesa...
- Reconvertir el deute a curt termini en deute a llarg termini. Crec que ja ho hem fet per equilibrar un pressupost, i dubto que els bancs ens donin més llarg termini ...
- Vendre actius immobilitzats per generar liquiditat. D’això en tenim i molt, però vendre una carretera, per exemple, és una mica complicat. No se si algú ens voldrà comprar algun director, o si son considerats o no com a immobilitzats...
- Avançar la transformació dels actius circulants en diners. Com no sigui cobrant dels deutors, per exemple. I tant sols hi teníem uns 17 milions. Els deutes prescriuen als 3 anys.

Realment, ho tenim molt complicat.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, de juny 16, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 17/06/08


GUIRIGALL ELECTORAL.

Les properes eleccions Generals es poden presentar molt repartides si les coses continuen funcionant com fins a la data. No conec cap país que tingui tal varietat de “espècimens” polítics.
Bé, a Espanya en solen sortir alguns de tant en tant, tals com : “Ciutadans de no sé que”, “no sé què en defensa dels toros”, “plataforma de ciutadans de no sé què”, (ja no recordo els noms) i altres...
Però en un país tant petit com el nostre ? Ens mereixem això ?

Fem un petit anàlisi de la qüestió:

El PLA:
Ja es va dividir en les passades Comunals en diverses fraccions que podrien anar per separat, per molts congressos que facin.
D’una banda tenim a UL, que ja fa molt temps que va pel seu compte tot i donar el seu suport. (Laurèdia es Sant Julià, Laurèdia “is diferent”).
D’altra banda, les fraccions més recents :
Unió del Poble, Progrés Comunal, i Units per al progrés, també com no l’ACO, encara que aquest quedi un “xic” més aïllat, doncs el PLA va continuar present en la parròquia.

El PS:
Que s’està dividint a marxes forçades, sota la cara “enutjada” del seu líder, que hauria de prendre algun “trankimazín”.
Primer ha estat R.D. qui ha abandonat el vaixell...
El GUPI, també ho va insinuar, encara que posteriorment digués: “dónde dije digo, digo diego”.
I alguns Independents que ja se’n van desdir fa temps.
Una Alternativa que cada dia que passa ho es menys i més petita. La força no creix ...

L’incògnita :
La famosa “tercera via”, la de les reunions gastronòmiques d’alt nivell.
Si aquesta no aglutina totes aquestes fraccions en un sol Partit, tindrem un bon “galliner” ...

Sense oblidar que en aquest “galliner”, podríem afegir-hi altres “gallines”, tals com :
Els Verds, La UNP, CDA i Segle21.

Dit “galliner” pot donar una varietat increïble de llistes i un repartiment de vots que deixés a tothom sense majoria.

Aleshores vindrien com no, els pactes. Convertint el panorama en quelcom encara molt mes divertit, un autèntic “guirigall”.

Potser m’equivoco i les coses no funcionaran com penso...
Potser arribarà la data de les eleccions i tant sols tindrem el “bipartidisme”. Però de moment no es així, la política actual és un autèntic “guirigall” i el país, per desgràcia de tots, també ho és ...

A veure si entre tots, posem una mica de seny, ens deixem de “tonteries” i, realment, una veritable “tercera via” apareix.

Una “tercera via”, sense dinosaures, sense buscadors de cadiretes, sense ressentits, sense oportunistes, sense aprofitats, sense caducats, sense dictadors, sense assessors ben pagats, sense dreta, sense esquerra, sense centre ... (Potser sense jo mateix).

Una “tercera via”, amb persones que tinguin ganes d’arreglar el país, amb ganes de treballar, amb bones intencions, amb interès col·lectiu, amb coneixement, amb cordura, amb seny ... (Potser amb jo mateix).

Resumint:

Em bé de gust, una “tercera via” ... perquè no ?

El PLA, no desapareixerà. El PS, tampoc. Ni seria bo...
El que no pot ser, es que existeixin quaranta “terceres vies”.
Tant sols una de sola, però ben fonamentada ...

Estic encantat amb la idea de la “tercera via”.
Però molt de “ull”, doncs es hi podríem fer molt de “mal”.

Fet que em fa demanar als impulsors d’aquesta possible “tercera via” :

MOLT DE SENY I POCS PERSONALISMES ...

Sinó acabareu igual que les altres dues vies ja existents.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, de juny 09, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 10/06/08


EL CONSTRENYIMENT ADMINISTRATIU.

Tot repassant una de les meves lectures preferides, el BOPA (Butlletí Oficial del Principat d’Andorra), que recomano a tothom, m’he trobat en el núm. 43, any 20, del 28 de Maig del 2008, un edicte de Govern que diu el següent:

“S’ha iniciat el període de constrenyiment del pagament de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques 2007”.

Dit edicte m’ha produït “consternació”, que no “constrenyiment”, tot i que tampoc m’ha produït “sorpresa”, puig cada any que passa es el mateix, o fins i tot pitjor. I em sembla recordar que ja n’he parlat alguna vegada...

Quant he passat dit edicte a un full de càlcul, la “consternació” s’ha convertit en “indignació”.
Resulta que a Andorra un total de, aproximadament 2.200 empreses, no han pagat la taxa d’Activitat Econòmica, (es aquell import “fix” i de tota la vida, conegut antigament per 25.000 pessetes, i que no es un impost...). l’import total del deute, ascendeix a mes de 2,1 milions de euros.

Tranquil tothom, que no “s’esveri” ningú, el total del deute no sobrepassarà mai els 6 milions, doncs les sancions prescriuen sempre als 3 anys. Es com la renda dels no residents a Espanya, que per molt que triguem en declarar-la, mai ens reclamaran mes de 4 anys...

Si busquem al diccionari la paraula rara, “constrenyiment”, d’una banda ens diu que significa : “Període o conjunt de normes que determinen l’actuació judicial amb vista a l’execució d’una sentència”.
Per aquí no van els “trets”, encara que si crec que haurien d’anar sempre per via judicial. Si mes no, també es podria intentar cobrar algun d’aquests deutes amb personal de l’administració, que n’hi ha, i molt. I a mes podrien passejar una estona pel carrer. Sempre en el cas que els Sindicats ho trobessin bé.

També ens diu el diccionari que un procediment de “constrenyiment” Administratiu es l’acció de “constrènyer”.
Seguim doncs buscant al diccionari...
Constrènyer = Obligar.
Per aquí tampoc van els “trets”, doncs es veu que ningú se sent obligat a pagar la taxa, perquè hi ha molta gent que repeteix any rere any.
Constrènyer = Reprimir.
Per aquí potser si que van els “trets”, doncs es veu que molta gent es reprimeix a l’hora de pagar.
A tot això, que a mi, la paraula “constrènyer” em sona a quelcom d’altre mes aviat relacionat amb mal de ventre...

Cert es que no conec a totes les empreses o persones que no han pagat la deguda taxa, però trobo que hi figuren moltes empreses que ja no existeixen. Es clar, que per donar-les de baixa també havien de pagar...
Cert es també que hi figuren empreses, les quals el titular ja no esta entre nosaltres, desgraciadament ens ha deixat i l’empresa no ha continuat la seva activitat, i això em molesta...
I cert es també, que hi figura en aquesta llista un munt de “prestanoms”, amb nom i cognoms, l’empresa dels quals ja no existeix, i que han deixat de pagar la taxa, sense pagar tampoc la baixa, i això es indignant...

A qui pot sorprendre que el Ministre de Finances ens digui que no s’han ingressat tots els diners pressupostats per impostos indirectes ?
Sr. Mirapeix, ni directes tampoc.
Sra. Mercè Ros : ho veu com també en parlo del Ministre !

Si de les 8.000 empreses existents, si no recordo malament, aproximadament la meitat no han pagat, també pot ser degut a que una quarta part no existeixen. No creu, Sr. Ministre ?
No seria millor, abans de pressupostar uns ingressos, actualitzar el Registre de Comerç ? Per posar un exemple.

Ara que, si continuem llegint el mateix BOPA, trobem una mica mes avall un altre edicte, també de Govern, però aquesta vegada amb el “constrenyiment” de la taxa sobre la tinença de vehicles per al mateix exercici. I amb una curiositat: Apareix com a “morós”, l’Agència de protecció de Dades amb 112,54 euros de impagat. La resta de deute, tant sols ascendeix a poc mes de 860.000 euros.
Insignificant...

Em veig en l’obligació de deixar aquí l’article degut a que m’està agafant un “constrenyiment”, ja continuaré un altre dia amb mes curiositats del BOPA, que torno a recomanar a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, de juny 02, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 03/06/08


ENTRE EL MINISTRE I ELS FUNCIONARIS.

Entre les diverses reunions, i sobretot les declaracions tant del Ministre de Finances i responsable de la Funció Pública, com del secretari General de l’USDA... i en referència a la mateixa Llei de la Funció Pública ...
La resta de mortals del país, que no som funcionaris, ja en estem una mica farts.
Com també estem una mica farts que altres, aprofitin la situació per intentar guanyar vots, tot insinuant fets que no son reals, com ara el que existeixen funcionaris que estant cobrant per sota del salari mínim.
O es va equivocar el periodista que ho va publicar ?
En qualsevol cas, ningú ha rectificat.

Entre tots plegats el que estant aconseguint es que la resta de treballadors pensem que cada cop hi pintem menys en aquest país, en el que tant sols va augmentant en el nombre dels seus funcionaris.

A Andorra existeixen persones que treballen com a mínim vuit hores al dia. Alguns, en perden fins i tot dues a la carretera. A molts, no els queda gaire temps per estar amb la seva família, doncs els horaris de les escoles bressol no complementen els seus, ni els de la seva parella ... i no reben cap ajuda a canvi, que no sigui mitjançant pagament.
Persones que fan sovint hores extraordinàries, rebent o no una compensació econòmica. Algunes, de tant en tant perceben fins i tot alguna dieta, alguna prima, una paga doble per Nadal ( o una compensació econòmica), altres no. Altres, a vegades fins i tot els toca treballar en dies festius.
Persones als que els cotitzen cada mes el seu salari a la Seguretat Social ( o al menys una part), que fa un munt de anys que treballen, però que no es podran retirar fins als 65 anys, o potser els 70 o potser mes tard. I que encara no saben si en tindran prou per sobreviure.
Persones que tenen parella i fills, i fins i tot algun familiar mes al seu càrrec, i que no reben cap ajuda econòmica a canvi.
Persones a les que el seu treball està poc o mal pagat, que treballen amb un estrès constant, que el seu cap el tracta malament, que treballen en unes condicions laborals que no són les mes òptimes.
Persones que han de costejar-se els desplaçaments, molts fins i tot dues places de pàrking (a casa i a la feina), roba variada per anar a treballar i estar sempre ben arreglats i presentar sempre un bon aspecte. Es el seu problema, pensaran ...
Persones que fan molt be la seva feina, son treballadors, complidors i seriosos. Es el normal, pensaran ...
Persones que veuen com hi ha un munt de gent que treballa molt menys que ells, que en saben molt menys que ells, però que els manen i guanyen molt mes diners que ells. Es llei de vida, pensaran ...

Tot això forma part d’una piràmide laboral, on les castanyes van sempre de dalt cap a baix i aquestes persones de les que parlo, les reben gairebé totes. Ningú els consola, els companys tampoc, doncs es troben en la mateixa situació que ells.
Persones a les que no els hi permeten la mes mínima errada, protesta, manifestació, demanda, vaga, exigència ... Però això si, a canvi els deixen treballar.
Persones que a vegades fins i tot, tarden en cobrar el salari mes del compte, que els hi descompten del mateix, algun dia que no han pogut treballar, que encara han de donar les gràcies quant els hi permeten sortir a prendre un cafè.
Persones que de ben segur saben perfectament que s’incompleixen amb ells moltes regles laborals, que no disposen de cap contracte laboral, que no tenen cap conveni, que els poden fer fora en qualsevol moment, que no poden exigir pràcticament cap dret, que saben perfectament no es bo viure d’aquesta manera, que moltes vegades hi ha tractes que no es podrien aguantar, que no se’ls valora adequadament, ni personalment ni econòmicament.

PERSONES QUE TREBALLEN I CALLEN...
PERÒ ES CLAR, NO SON FUNCIONARIS...

Senyors,
Ministre i representants sindicals:

Ja en tenim prou de les seves declaracions, de les seves queixes, de les seves disputes, dels seus articles, de les seves cartes i altres ...
Si no poden arreglar els seus problemes laborals amb les corresponents reunions, que ja n’han fet unes quantes... abandonin les mateixes i dediquin el temps a treballar. I sobretot no pretenguin que la resta de treballadors, que no som funcionaris, ens preocupem en excés per “lo seu”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, de maig 26, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 27/05/08


LA POLÍTICA ESPORTIVA.

Son dues paraules que no haurien d’anar juntes, política i esport, però que desgraciadament i per motius econòmics ens veiem obligats a unir-les. La unió, no estaria tant malament del tot, si gràcies a la política (pel Ministeri), funcionés adequadament l’esport. El problema radica en que per aquest (el Ministeri), les dues paraules no s’uneixen sinó que es barregen.

D’altra banda, darrerament, s’ha posat de moda utilitzar els articles d’opinió per expressar-se. Per això hi són, no diré que no, però, un altre cop s’estan barrejant les coses, doncs constato que també els utilitzen, tant els nostres Ministres, com els nostres polítics, com els funcionaris en general...
Per replicar, “contrareplicar”, explicar les seves coses o exposar els seus problemes ... Es lícit, no diré que no, però no ho considero el lloc més adequat. Els problemes dels funcionaris en la seva feina, les lleis, els convenis... s’haurien de resoldre en les reunions que ja mantenen, a la mateixa feina...
També es lícit fer-se “publicitat” a través dels articles d’opinió, però quant son utilitzats per Ministres, directors de departament, polítics o funcionaris, demostra que no han sabut passar el missatge allà on realment l’havien de passar.

Cap d’aquests és el meu cas, pel que crec que jo si estic mes legitimat a utilitzar els articles d’opinió per replicar o criticar. I avui full fer-ho.

Respecte a un article d’opinió publicat el 23/04, al que el Sr. Filloy intitulava : “El vaixell de l’esport navega a tota vela”.
Personalment, afegiria al títol : “Potser si, però degut a que no fa vent, l’esport no es mou”.

La tribuna esmentada, no em va semblar que reflectís la realitat de l’esport andorrà. No crec com ell assegura, que el pla estratègic de l’esport i diferents òrgans (en cita uns quants), adaptin l’aplicació de la seva política a les necessitats de la població. Mes aviat crec que és al revés. La població s’adapta a les necessitats dels diferents òrgans, o la conveniència, o als recursos dels mateixos ...

Tot seguit, ens detalla amb xifres, totes les ajudes que el nostre Govern destina a l’esport, i el que representa pel mateix, subvencionat amb llicencies, tot i comparant-ho amb Espanya i Catalunya.
Aquí, la meva resposta és la següent : Val, i què ?
Les xifres no ens diuen absolutament res. Tant sols son números que no representen res en absolut. Es molt ? Es poc ? Es suficient ?
Si publica un article d’opinió d’aquesta mena, potser seria bo publicar també les xifres del que gastem en publicitat, i fer una comparativa amb el que gastem en esport.

S’hi atreveix, Sr. Filloy ?

Tot seguit, pretén en el seu article justificar de nou la “retallada” en les subvencions econòmiques a les entitats esportives, amb la inauguració del Casal de l’esport. D’aquest tema ja en vaig parlar, i per respecte a tota la gent que hi treballa, no en vull parlar mes. Però aquesta justificació, el Sr. Filloy sap perfectament que no és vàlida. I el local utilitzat per a dit Casal, que inhabilita unes instal·lacions esportives, degut a la seva proximitat a la pista de joc, en segons quines “categories” de competició, encara menys.

On de veritat em deixa “bocabadat” el Sr. Filloy es en la part final del seu article d’opinió on diu, tot i referint-se al Govern : “Ara que disposem del marc legal per fer-ho, la propera etapa hauria de ser l’obertura de la inversió estrangera al món de l’esport”.
Aquí ja, de veritat, ja no sé si riure o plorar.
Inversió en què ?
Ja hem donat el Casal de l’esport a una empresa forana. Ara busquem patrocinadors estrangers ? Que han de patrocinar ? Quin esport tenim que es pugui patrocinar ?
Ni tant sols a l’esquí, l’esport nacional, hem aconseguit formar esportistes d’elit. I els patrocinadors busquen precisament això, l’elit. Tenim alguna instal·lació esportiva que pugui aportar inversió estrangera ? Disposem d’algun esportista que no sigui tant sols resident per conveniència fiscal, que pugui interessar la inversió estrangera ?

Sr Filloy, la realitat esportiva d’Andorra no es exactament la que vostè exposa en el seu article d’opinió. Encara que si he de reconèixer que es molt millor a la que vaig viure en la meva època esportiva, en la que no disposàvem ni tant sols d’instal·lacions o camps esportius, no teníem beques ni subvencions, tant sols l’ajuda dels nostres pares i l’ajuda de la gent i les empreses del país que feien les seves aportacions desinteressades i que nosaltres mateixos demanàvem.
Cert és que també va existir una època daurada en la que teníem alguns equips que competien amb l’elit esportiva, i que va acabar com va acabar...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, de maig 19, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 20/05/08


EL “PRESTANOMS” ESPANYOL.

No em refereixo a espanyols que puguin tenir un negoci a Andorra i es dediquin a prestar el seu nom a altres, això es il·legal, O NO ? I per tant he de suposar que no existeix.
Tot el contrari, em vull referir a un negoci totalment legal: el resident a Espanya que ens deixa el seu nom per pagar impostos al seu país.
Tal com ho llegeixen ...
Hem aconseguit que espanyols residents al país veí ens facin de prestanoms als andorrans o residents a Andorra, i de manera legal. Qui ho havia de dir.

M’explico :

Resulta que els andorrans o els residents a Andorra que tenen una propietat a Espanya, i degut a que el nostre país no disposa de convenis de doble imposició amb Espanya, per cert, amb el Congo, tampoc, estant obligats a nomenar un representant. Una persona física o jurídica amb residència a Espanya, perquè ens representi davant l’administració tributària. Per dir-ho d’una altra manera, un representant legal.
Hem pregunto, i els que tenen una propietat a França o Portugal ?
Doncs hauré de començar a “remenar” per Internet, per veure que passa amb aquests.
Bé, tornant a “lo nostre”, el problema del representant ja ens el solucionen les gestories del nostre país. (I dit de pas, què es necessita per crear una gestoria a Andorra ? Doncs res, tant sols un local).

No pretenc amb aquest escrit criticar totes les gestories del país, doncs en conec que fan la seva feina amb molta correcció, que disposen de molts anys d’experiència i que ens solucionen molts problemes i mals de cap i ens faciliten la tasca.
Tant sols pretenc criticar-ne una en especial (no posaré noms), la que va començar a “remenar” l’afer de la renda dels no residents (ells sabran perquè), i les que es varen afegir al carro (elles també saben perquè).
Aquestes gestories ja ens ofereixen el seu representant particular incorporat a la gestió, això si, cobrant adequadament la representació. Ens faciliten la tasca, no diré que no. Però nombrar un representant a Barcelona per una propietat a Jerez, per exemple, no ho trobo gaire lògic.

Altres gestories, que tant sols pretenen fer la seva feina, la de gestionar, ens diuen que faran els tràmits convenients però que el representant el busquem nosaltres, pel que intueixo que aquí alguna cosa no acaba de quadrar.

Com a representant podem agafar un amic, un familiar, un gestor, un lletrat, una empresa, un “comissionista”... Sempre i quant el trobem i es presti a fer-nos de representant i a signar un full de representació.
Fins aquí, cap problema.

El problema arriba quant llegint les lleis corresponents, trobem frases com les següents:
“Els representants dels contribuents respondran solidàriament de l’ingrés dels deutes tributaris corresponents a aquests contribuents”.
“L’administració pot considerar que el representant sigui el depositari o gestor dels bens o drets dels contribuents”.
“El representant legalment acreditat assumirà les obligacions estadístiques que corresponen al seu representat”.

Ara que, també he trobat el següent:
“El representant fiscal no té cap responsabilitat front la Hisenda Pública, salvat les que correspongui a qualsevol gestor”.

Sincerament, no se ni que fer, ni que pensar.
Embolicar un amic ? NO.
Embolicar un familiar ? TAMPOC.
Embolicar un gestor ? POTSER SI.
Embolicar un comissionista ? GAIREBÉ SEGUR.

Encara que potser el que seria millor es demanar directament la residència a Espanya, convertir la segona residència en residència habitual, la residència a Andorra en segona residència, a Andorra no tenim impost sobre la renda, ni tampoc l’impost sobre el Patrimoni (eliminat a Espanya, reitero ...) i fer la deguda declaració de renda, com a resident a Espanya. Hem convertiré en un transfonterer ? Val i què ?

Estic en un mar de dubtes, i el que es mes greu, encara ningú m’ha explicat adequadament la situació, i sobretot el perquè de la situació.

Ara els deixo de moment, doncs he de començar a mirar la situació sobre el mateix tema a l’estat Francès i també el Portuguès, perquè no ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, de maig 12, 2008

SENTO CURIOSITAT - BON DIA 13/05/08


MES SOBRE EL PATRIMONI I LA RENDA.

Mentre que a Andorra estem “marejant la perdiu” per un tema impositiu que Espanya mai havia reclamat: “l’ impost sobre la renda dels no residents i l’ impost patrimonial”, que juntament amb l’ IBI (impost sobre bens immobles), multiplicaven per tres un mateix gravamen. Altres països fan una consideració bastant diferent del mateix tema.
Es cert que el desconeixement de la llei no eximeix a ningú del seu compliment, però mai ens havia preocupat ni a nosaltres ni a l’Agència Tributària espanyola, la no declaració dels no residents, ni l’ impost patrimonial (que recordo que ha estat suprimit pel Consell de Ministres espanyol).
I ara, de cop, tenim tots “l’ai” al cor. Estem “acollonidos”, com diria un conegut mag Català...

A Colòmbia per posar un exemple, consideren que s’ha de promoure el mercat de segona vivenda, i personalment ho trobo molt encertat. En un document anomenat “Conpes” (Consell Nacional de Política Econòmica i Social) ja aprovat, ens diuen que les exempcions tributàries son un dels incentius per dita promoció. Que permetrà incrementar la inversió estrangera directa, generar treball, millorar i contribuir en el desenvolupament...
Proposen per això incentius “similars a altres països” tals com : Excloure als inversionistes estrangers o nacionals no residents de la renda sobre l’immoble que adquireixin, no estar obligats a presentar declaració de renda, no ser subjectes passius del impost patrimonial, estar exempts de l’impost sobre la renda, no constituir renda ni guany els ingressos per arrendament de l’immoble ...
I ens parlen d’unes xifres realment espectaculars, un 27 % de la població dels Estats Units, mes de 77 milions amb capacitat de compra.
Volen aprofitar del capital dels Estats Units i també de l’Europeu.

Sincerament, no ho acabo d’entendre. Els Colombians son mes intel·ligents que els Espanyols ?
A Espanya, poden tindre algun interès en que els estrangers no inverteixin al seu país ?

A França no van tant lluny, però ja ens diuen que estant exempts de l’ impost sobre la renda dels no residents tots aquells, francesos o estrangers que resideixin en un estat que tingui subscrit amb França un conveni per evitar la doble imposició, encara que sigui de caràcter general. I ens diuen també que estant exempts de l’ impost sobre el patrimoni les persones que no tenen la seva residencia tributaria a França.

Resumint,
Confesso que no entenc absolutament res amb la controvèrsia creada darrerament per la declaració a Espanya dels no residents. Ho trobo un tema tant absurd, que hem dona a entendre que: si fins ara mai ningú ha reclamat absolutament res des de l’estat veí (Espanya), es degut a que ja els “anava bé”, pels diners que ingressaven en les vendes.
I que ara, de cop, el fet d’estar “remenant” dit tema, no te absolutament res a veure amb les persones que han adquirit una vivenda al seu territori. Sinó que el que realment estant buscant es una altra historia completament diferent, i que potser te a veure amb la llista de paradisos fiscals.

I precisament això es el que m’indigna, que, com sempre, no es diuen les “coses” pel seu nom:
Que som un paradís fiscal (per la gent forana, es clar), que no tenim convenis de doble imposició, que no tenim un sistema fiscal adequat...
Però que a alguns tot això, ja els està molt bé.
Això si, des de l’estat veí ens han tornat a “tocar la closca” i ens hem de posar les “piles”, i com que no hem fet be algunes “coses”, ara hem de pagar tots per uns quants.

De veritat pretén algú que jo hem cregui que a Espanya volen fer tributar a la gent que ha deixat diners al seu país en immobles ? Que a Espanya ja no volen aquests diners ? Que prefereixen els impostos a vendre apartaments o xalets ?

Això no és el que estant perseguint, es una altra “cosa” molt diferent.
Quant tinguem I.R.P.F. a Andorra, farem declarar als no residents ? No, es clar, tindrem convenis de doble imposició i ja no estarem a la llista de paradisos fiscals.

Si us plau ..., dirigit a qui pugui interessar ... :

EXPLIQUIN TOTS PLEGATS, D’UNA VEGADA PER TOTES, LES COSES PEL SEU NOM.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de maig 06, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 06/05/08


QUI DIU QUE ANDORRA NO VA BÉ ?

Tant sols els pessimistes opinem que el nostre país no va bé. No es així ?
Tant sols gent a la que ens agrada criticar, pensa que a Andorra hi ha molts problemes econòmics.
Tant sols algun proveïdor (que no devia fer adequadament la seva factura) pensa que Govern tarda molt en pagar, o no paga.
Tant sols alguna pensió (per problemes administratius) arriba mes tard del normal.
Tant sols quatre esportistes mal comptats no poden competir per manca de subvenció.
Tant sols ...
La realitat del nostre país però, sembla molt diferent.
Perquè un país on els actes festius, els cocktails, les celebracions, els concerts (amb entrada reservada o no), les Festes Majors, els viatges dels nostres polítics... son constants, no pot anar malament de cap de les maneres. Sinó no s’entendria tant “despilfarro”. Qui pot pensar que Andorra va malament ? Sens dubte, algun “malpensat”.

En qualsevol empresa, quant la manca de liquides comença a ser evident el primer que es sol retallar es la publicitat. Al menys es el que diuen els publicistes. O serà que es queixen perquè si ? Hi ha qui retalla en personal abans que en publicitat. Tampoc seria el cas, perquè de personal a l’administració, mira que n’hi ha.

A Andorra, si consultem el Bopa ( una de les meves lectures predilectes ), veiem que res mes lluny de la realitat. Sense anar gaire enrere en el temps, tant sols en el que portem consumit de l’any 2008, observem que en publicitat el nostre Govern ha dedicat ja la modesta xifra de 752.561 euros, uns 125 milions de les antigues pessetes.
Si entrem mes al detall, ens trobem amb les següents despeses :
149.000 euros en fires i publicitat.
47.735 euros en falques publicitàries a la ràdio.
48.000 euros en espais publicitaris als diaris.
157.826 euros en un festival de aigua i llum.
300.000 euros en el patrocini de l’Expo 2008 de Saragossa.
50.000 euros en el patrocini de la Cimera The Future of Europe Summit.

El que em dona entendre que el país va bé, sinó no gastaríem tant en publicitat.

Si a tot això hi afegim :
Que el nostre és un país d’uns 80.000 habitants, disposant de més de 50.000 llocs de treball, el que ens deixa la taxa d’atur al 0 % (som uns fenòmens). On trobem un país sense atur ? Que la xifra d’assalariats supera els 43.000. Que disposa d’uns 66.000 telèfons mòbils, més de 12.000 línies d’adsl i que rep mes de 10 milions de visitants l’any. (Dades del 2006, no disposo de dades més recents).

Si afegim també : el salari mig oficial, l’IPC oficial, el PIB oficial, el ràting oficial... I tots els indicadors oficials que vulguin imaginar i que han estat publicats oficialment ...

Aquest país no pot anar malament de cap de les maneres, es impossible.
I en un país que va tant bé no ens ha de preocupar absolutament res, podem estar molt tranquils.

No ens ha de preocupar:
Ni la futura ? llei de la CASS, ni les empreses que poden fer fallida (ja pagarà el fons empresarial, segons el PS), ni els miserables impostos que paguem (es veu que només són disset), o els que haurem de pagar aviat (imposició directa, I.R.P.F., impost de societats, I.G.I), ni el “perill” que puguin comportar els sindicats per a alguns, ni els “excessos” que pugui dur a terme la patronal, ni tant sols els partits polítics, que fan les lleis a la seva manera, sense consultar ni tenir en compte a cap col·lectiu (les lleis es fan al Consell, diuen...). No ens ha de preocupar, ni tant sols el canvi climàtic (si no neva, nevarà i si no plou, plourà).

Tots tranquils doncs.
Fem força publicitat, que això es l’indicador de que el país va be. I aquell que pensi el contrari es que s’ha contagiat de la festivitat de Sant Jordi, i enlloc de llegir el Bopa llegeix el “Joc de l’àngel” d’en Zafón (per posar un exemple).

Per tant, abans d’anar a dormir, recomano a tothom llegir una estoneta el Bopa, i ja veuran com al matí s’aixequen mes eixerits.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, d’abril 28, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 29/04/08


IMPOST SOBRE EL PATRIMONI.

1. “Hisenda ha detectat andorrans que no han declarat el patrimoni a Espanya. Els andorrans que tinguin propietats que els donin un rendiment econòmic a Espanya tenen obligacions fiscals”.
2. “OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES DELS ANDORRANS I RESIDENTS. La obligació dels no residents en territori espanyol que tenen propietats de nomenar un Representant davant la Hisenda Pública”.
3. “DECLARACIÓ DE LA RENDA I PATRIMONI DE NO RESIDENTS”.

La primera frase pertany al Sr. Caicedo (delegat de l’Agència Espanyola d’ Administració Tributària a Lleida).
La segona es el títol d’un comunicat d’algunes gestories andorranes i part del seu contingut.
La tercera es el nou comunicat de les mateixes gestories andorranes, més una que havia desaparegut i s’hi torna a afegir.

Anem per parts:

En primer lloc trobem una Llei a Espanya que ens parla de l’impost sobre la renda (35/2006) i una altra que ens parla de les mesures de prevenció del frau fiscal (36/2006). Entre altres coses aquestes lleis ens diuen : “els contribuents residents en països on no existeix un intercanvi de informació tributària han de nomenar un representant, sota pena de sanció de 6.000 euros si no ho fan. I que estant obligats a pagar un tribut sobre la renda obtinguda en territori espanyol”.
Estic completament d’acord en que s’ha de tributar per aquesta renda obtinguda al país veí (el que la tingui).
No estic gens d’acord amb que es barregi aquest tribut amb un altre, l’impost sobre el patrimoni. I això ho fan algunes gestories del país i també el Sr. Caicedo. Ni els uns ni l’altre varen deixar clara la situació a ningú, ni l’estant deixant clara actualment.

Passem a la segona part, l’impost sobre el patrimoni:
La Llei 19/1991 ens diu efectivament que: “els subjectes passius no residents en territori espanyol estant obligats a pagar aquest tribut a partir de qualsevol import patrimonial i a nomenar un representant quant operin mitjançant un establiment permanent”.

Aquí ens enxampaven a tots. Operàvem sempre a traves d’un establiment permanent. L’assegurança que tenim contractada a Espanya, ens assegura riscos situats a Espanya i l’asseguradora és un establiment permanent (lloc de negocis on es desenvolupen activitats empresarials).
Què fer ? Donàvem de baixa l’assegurança o buscàvem un representant ?
Si haguéssim decidit anomenar un representant, podíem fer-ho directament a Espanya, sense passar per cap gestoria andorrana. Donar de baixa l’assegurança no era una bona recomanació.
De cop tot ha canviat. Bé, no tant de cop ...
El Sr. Zapatero (saben qui és ?) va prometre el dia 4/12/07 en una entrevista, la supressió de l’impost sobre el patrimoni. “Serà una de les primeres consideracions del PSOE si guanyem les eleccions”, va dir. ( I les varen guanyar). De totes maneres, el Sr. Rajoy (saben qui és ?) es va enfadar perquè ell havia promès el mateix.
Fins poc abans, aquest impost patrimonial tant sols existia a Espanya, Suècia i França. I a l’inici del 2008 tant sols a Espanya, i no en totes les Comunitats Autonòmiques. Finalment, el dia 18 d’Abril de 2008 va ser suprimit pel Consell de Ministres Espanyol. (amb data 1 de Gener del 2008).

Les gestories andorranes continuen posant comunicats i anuncis als diaris. Potser no n’estan assabentats ?
El Sr. Caicedo, quant es va desplaçar a Andorra a fer una conferència (pocs dies abans del Consell de Ministres), ja tenia l’obligació de saber-ho.

Posant la “por al cos” de la gent, uns intenten, al meu entendre, guanyar uns diners amb comissions per buscar representants. I pot ser legítim...
Altres potser intenten que la gent declari la renda obtinguda al país veí pel lloguer d’aquest patrimoni no declarat, o que uns “suposats” residents es donin d’alta a Espanya i també declarin.

Es un bon sistema el de cobrar mitjançant la por ?
A Andorrana no funciona gaire, ja que el Ministre de Finances, a pesar de les seves amenaces no se’n ha sortit del tot.

La veritat es que encara hi ha molta gent que no paga les taxes i els impostos indirectes a Andorra, molta gent que no declara la renda obtinguda en territori espanyol, i molta gent que viu a la Seu i rodalies, tenint la vivenda com a segona residència, i mantenint la seva residencia Andorrana i el seu vehicle amb les plaques andorranes.

Es un frau ?
En tot cas, no és a mi de jutjar-ho...

No declarar el patrimoni a Espanya, ja no es un frau. Això si que m’ha quedat ben clar...

Perquè no el declarava ningú ?
No en tinc ni idea...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, d’abril 21, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 22/04/08


L’ ESPORT A ANDORRA.

Sóc conscient de que, econòmicament Andorra està “fatal”. Varem tenir fa poc la confirmació directament del Ministre de Finances. Deguem a dia d’ avui, 370 milions de euros. Hem de retallar per tant les despeses.
El problema és, per on comencem ?
Com no es poden aturar els túnels, heliports, museus, assessoraments i altres. Doncs es veu que hem de començar per l’ esport.
Es clar, tampoc deu de ser tant “necessari”..., tothom pot viure sense fer esport...
I això, com ho fem?
Doncs senzillament, muntem un Casal de l’esport, del qual en donem la concessió a una empresa forana i obliguem a totes les Federacions a instal·lar-se en aquest Casal, sota la amenaça de que si no ho fan veuran retallada la seva subvenció.

En la realitat:
Totes les Federacions, tant les que sí han optat pel trasllat, com les que no, han vist igualment retallada la seva subvenció.
El famós Casal de l’esport, inaugurat fa molt poc: consisteix realment en unes instal·lacions precàries (aptes per a “pigmeus”), amb uns despatxos mal condicionats, instal·lats en forats recuperats a sota d’unes graderies, amb molt poca llum, i que fins i tot alguna Federació ha de compartir amb una altra.

Degut a aquesta retallada en les subvencions, actualment estem veient com cada dia que passa les diferents Federacions esportives van cancel·lant la major part de les seves activitats, tals com : competicions, campionats, entrenaments i sortides vàries.
La FAB (Federació Andorrana de basquet) ha descartat competir en el Campionat d’Europa C. La FAK (Federació Andorrana de Karate) ha decidit deixar de competir internacionalment. La FAP (Federació Andorrana de Patinatge) ha renunciat a participar en el Campionat d’Europa absolut. La FAA (Federació Andorrana d’atletisme) ha anunciat retallades en el esport de base ...
Tant sols per posar alguns exemples...

La retallada pressupostària de les Federacions, d’uns 300.000 euros, curiosament es equivalent al cost de funcionament de les mateixes (el Casal de l’esport). No veig doncs cap “estalvi” per enlloc, tal com ens han anunciat. La retallada cobreix les despeses del Casal de l’esport, efectivament, però no cobreix l’estalvi efectiu de les Federacions. Tant sols subvenciona una empresa forana a costa de les mateixes Federacions esportives.
Quin ajut suposa doncs per a les Federacions ?

No es veritat, com ens asseguren també des de Govern : que “la majoria de retallades es van realitzar per les despeses de funcionament que actualment assumirà el Casal”. La retallada ha estat general, en despeses de funcionament i en l’àmbit esportiu. Tampoc es veritat, que “les despeses de funcionament es traslladarien a la part esportiva de les Federacions”, com ens varen assegurar també. Res més lluny de la realitat.
El Casal de l’esport no permet estalviar el 30% a Clubs i Federacions, com ens asseguren des de Govern. La feina s’ha de fer igualment des de cada Federació, i les Competicions s’haurien de poder fer també totes, tal i com estaven programades. I els nostres esportistes haurien de poder competir en els Campionats, tal i com ho feien fins a la data.
El fet de cedir uns despatxos de ínfimes dimensions, no estalvia ni de bon tros, el 30% de despeses de les Federacions.

La realitat es que ens estem carregant l’esport i la competició dels nostres joves perquè no tenim diners i en canvi estem gastant barbaritats en assessors, viatges, “fantasmades” diverses i empreses foranes. Per posar un exemple amb el mateix import, donem 300.000 euros al Comissariat Nacional per a l’Expo 2008 de Saragossa en concepte de “patrocini”.

L’esport no interessa al nostre Govern, el més mínim. La formació esportiva dels nostres joves, tampoc. Les competicions no interessen esportivament per res. La publicitat, es veu que si. A Andorra es mes important que tinguem un final d’etapa de qualsevol carrera ciclista estrangera, que formar ciclistes, per posar un altre exemple triat a l’atzar.

En canvi: les fires, els cocktails, la publicitat... es veu que si interessa i molt.

Ara, caldrà veure quina serà la representació “no esportiva” als propers Jocs Olímpics. El que segurament no veurem es el seu cost.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, d’abril 14, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 15/04/08


NO VAN PLEGATS.

Jo no marejaré avui a ningú amb xifres que no quadren per enlloc, ja ho han fet prou i per aquest ordre: En primer lloc el nostre Govern i després el Grup Parlamentari Liberal, donant unes dades completament diferents sobre la llei de la CASS i el seu impacte econòmic. Entre els uns i els altres hi ha una diferència d’uns 13 Milions d’euros. Diferents estudis, en diuen... Fan anar els milions com si fossin simples números i res més, si me’n passessin un parell al meu compte tampoc es notaria gaire, i em farien molt content....

Fa tres anys, el PLA va guanyar les eleccions Generals. Aleshores devien anar tots plegats dins el Partit Liberal, al menys així m’ho va semblar i ho vaig viure de bastant a prop, encara que des de l’altre costat polític. Tots anaven junts, en un sol partit polític, i com que varen guanyar ells, van ser ells els encarregats de nomenar els diferents càrrecs del Govern.

Aquest Govern que varen nomenar ja ha sofert des de aquells dies uns quants canvis en la seva composició, senyal de que no existia massa entesa entre ells mateixos. Ara veiem clarament com tampoc hi ha entesa entre el Govern i el partit Liberal, cadascú va al seu aire. Igualment, veiem com tampoc hi ha entesa entre el Partit en sí i els diferents grups parroquials del mateix signe polític, a cada parròquia es van desmarcant. Tal i com ha quedat demostrat en les darreres eleccions Comunals. Aquest fet em fa pensar que a les properes eleccions Generals, ens podem trobar amb un pseudo-PLA diferent per a cada parròquia.

Aquesta manca d’entesa a data d’avui ja comença a ser força evident, i endemés l’estem patint tot el país, també els que no som Liberals. I aquesta manca d’entesa, ara mateix ens podria portar a la trencadissa d’una llei que tanta falta ens fa : La nova llei de la CASS, que quant surti publicada, de nova ja no en tindrà segurament res.

Hem sembla evident que si aquests polítics liberals no estesin tan aferrats a la seva “cadireta” ja haurien dimitit i deixat la comissió ad hoc.
Com també haurien dimitit altres Consellers també liberals que no formen part d’aquesta comissió però que no estant d’acord amb moltes decisions de Govern, però com els altres, estant igualment aferrats a la “cadireta”.

I a l’altre costat, a l’oposició Socialdemòcrata que hi tenim ?

Doncs més del mateix, tampoc es que hi hagi precisament massa entesa.

En pocs mesos han passat de no voler pactar amb ningú que no fos de l’Alternativa, parlo de les Comunals (al meu entendre, una “xuleria” Comunal, i així de malament va funcionar), a buscar “centristes” a sota de les pedres. Ara s’accepten independents de tota mena (aquesta es la conseqüència de dita “xuleria”).
No sabem si RD va amb l’Alternativa, o si va pel seu compte. Ara volen dialogar amb CDA-Segle21. I pel que sembla, amb el GUPI es poden entendre però amb els VERDS no s’hi entendran mai.
Un dia es un partit d’esquerra, l’altre tira cap el centre, i l’altre gairebé es de dreta.
El cert es que també des de aquest bàndol hi ha una estima especial a la “cadireta” i ningú la deixa si no es per agafar-ne una altra.
I a vegades amb el canvi se’n surt perdent (al menys econòmicament), son els problemes que comporta la prepotència. (Per a mi ja l’hi està bé a qui l’hi ha passat).

I al mig de tots dos bàndols, què queda ?

Els teòricament centristes, que ara son poquets, encara que aviat potser ho seran o serem tots. Aquests la veritat, jo no se si van plegats o no, perquè encara no tinc molt clar qui són. Però el que si tinc clar es que la “cadireta” també la tenen ben agafada i no la deixen anar. I a més des de aquesta “cadireta” fan girar la truita cap on volen, que per cert sempre es el mateix cantó.

El que si tinc molt clar però, es que en el que fa referència a la Llei de la CASS, tots plegats s’hi han lluït i encara s’hi estant lluint. I no pararan de lluir-se fins al final, perquè ningú dirà prou i deixarà la “cadireta”.
I el que no pot ser, perquè es inexplicable, son aquestes diferències numèriques entre Govern i la Comissió ad hoc, com no pot ser de cap de les maneres tampoc, que no hagin comentat mai la qüestió entre les dues parts. Com tampoc no pot ser que les hagin passat al poble Andorrà, cadascú pel seu costat i a la seva manera. Això vol dir que el nostre Govern va per un costat, els Grups Parlamentaris per un altre, i el poble no sap per on ha d’anar.

Qui enganya ?
Per a mi, TOTS PLEGATS.
I jo, actualment ja no em fio de ningú.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, d’abril 07, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 08/04/08


INVERSIÓ ESTRANGERA.

Com ha quedat el projecte de llei d’inversions estrangeres ?

Finalment, després de discutir les esmenes al projecte de Llei d’inversions estrangeres ha quedat un projecte de llei bastant diferent al inicial. Per cert, esmenes tant sols de CDA+Segle21 i PLA. El Ps, amb la seva esmena a la totalitat ha demostrat que això no serveix absolutament per res. Si no es té majoria, es clar.
I ara passarà doncs una llei descafeïnada, una baixadeta de pantalons a canvi de l’aprovació d’un pressupost. Una llei d’inversió estrangera amb un camp d’inversió molt reduït, a banda de permetre rebre diners de procedència com a mínim dubtosa. Avui mateix quedarà aprovada.

Una llei que servirà perquè ?, al meu entendre per res en absolut. Bé, a banda de reduir algun que altre prestanoms.
Una llei que les empreses sèries, les que volen invertir legalment es miraran de reüll, això si no es fan un fart de riure.

Una petita explicació de com ha quedat la Llei:
La llei ens deixa quatre formes d’inversions:

Forma A ( LA DIRECTA) : Sempre participant en societats Andorranes, aquesta està “subjecta a autorització” si es igual o superior al 50% en les activitats de l’Annex 1 (el que teòricament obrim a la inversió estrangera). I “subjecta totalment a autorització” en l’Annex 2 (el que teòricament no obrim, ni pensem obrir). Com ha quedat l’Annex 3 ( tota la resta d’activitats) ? Imagino que tal com estava fins ara, al 33% de participació estrangera (però la llei no ho diu...).

Forma B (EN CARTERA) : Aquesta ha quedat lliure. Ai Déu meu, què vol dir exactament això ? Doncs senzillament, que els diners en subscripció de valors, els acceptarem sempre, vinguin d’eon vinguin. Si es que realment algú encara si atreveix, sempre i quant no recordin el cas Valora.

Forma C (EN IMMOBLES) : Limitant la inversió de les persones físiques a 1 sol apartament, 1 sola plaça d’aparcament, una superfície de 1.000 metres com a màxim...
I per les persones jurídiques, a “l’autorització prèvia” ja esmentada.

Forma D (ALTRES FORMES) : Sempre “subjectes a la mateixa autorització”. I això engloba, segons la llei, qualsevol altre tipus d’inversió.

El principal problema rau en la substitució de la paraula “PROHIBIT”, per les paraules “SUBJECTE A AUTORITZACIÓ”. Els criteris a seguir en aquestes autoritzacions em fan una por... Què vol dir : depèn de qui hi hagi al Govern ? depèn de si ens cau bé o no ?, depèn de què ?

Altre tema són les activitats englobades en l’annex II (El protegit): Aquí hi tenim tot allò que no volem que ens toquin de cap de les maneres. Tals com La energia, el gas i l’aigua i com no, les telecomunicacions.
En l’annex I (el no protegit) hi haurien de figurar aquelles activitats inexistents al nostre país, que tant s’havien d’obrir, tals com fabricacions vàries, confeccions vàries. Sobtant-me però una mica altres com: ràdio, cine i ensenyament. I no entenent gaire la venda a domicili o per Internet.

La meva pregunta es : Aquesta Llei servirà per quelcom mes que exposar-la en l’aparador ?, ens ajudarà en quelcom per sortir de la llista de paradisos fiscals ? Molt em temo que NO.
I els nostres amics de la OCDE, no es faran un fart de riure ? Molt em temo que SI.
I el nostre amics veïns, no ens fotran una bona clatellada ? Segur que tard o d’ora SI.

Una Llei no s’hauria de fer perquè perdurés en el temps ?
Aquesta no durarà ni quatre telediaris. A menys que no anem fent un Reglament darrera d’un altre amb modificacions, ajustaments i altres.
Si així es fan les lleis...
A Andorra es veu que SI.



Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.