dilluns, de juny 09, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 10/06/08


EL CONSTRENYIMENT ADMINISTRATIU.

Tot repassant una de les meves lectures preferides, el BOPA (Butlletí Oficial del Principat d’Andorra), que recomano a tothom, m’he trobat en el núm. 43, any 20, del 28 de Maig del 2008, un edicte de Govern que diu el següent:

“S’ha iniciat el període de constrenyiment del pagament de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques 2007”.

Dit edicte m’ha produït “consternació”, que no “constrenyiment”, tot i que tampoc m’ha produït “sorpresa”, puig cada any que passa es el mateix, o fins i tot pitjor. I em sembla recordar que ja n’he parlat alguna vegada...

Quant he passat dit edicte a un full de càlcul, la “consternació” s’ha convertit en “indignació”.
Resulta que a Andorra un total de, aproximadament 2.200 empreses, no han pagat la taxa d’Activitat Econòmica, (es aquell import “fix” i de tota la vida, conegut antigament per 25.000 pessetes, i que no es un impost...). l’import total del deute, ascendeix a mes de 2,1 milions de euros.

Tranquil tothom, que no “s’esveri” ningú, el total del deute no sobrepassarà mai els 6 milions, doncs les sancions prescriuen sempre als 3 anys. Es com la renda dels no residents a Espanya, que per molt que triguem en declarar-la, mai ens reclamaran mes de 4 anys...

Si busquem al diccionari la paraula rara, “constrenyiment”, d’una banda ens diu que significa : “Període o conjunt de normes que determinen l’actuació judicial amb vista a l’execució d’una sentència”.
Per aquí no van els “trets”, encara que si crec que haurien d’anar sempre per via judicial. Si mes no, també es podria intentar cobrar algun d’aquests deutes amb personal de l’administració, que n’hi ha, i molt. I a mes podrien passejar una estona pel carrer. Sempre en el cas que els Sindicats ho trobessin bé.

També ens diu el diccionari que un procediment de “constrenyiment” Administratiu es l’acció de “constrènyer”.
Seguim doncs buscant al diccionari...
Constrènyer = Obligar.
Per aquí tampoc van els “trets”, doncs es veu que ningú se sent obligat a pagar la taxa, perquè hi ha molta gent que repeteix any rere any.
Constrènyer = Reprimir.
Per aquí potser si que van els “trets”, doncs es veu que molta gent es reprimeix a l’hora de pagar.
A tot això, que a mi, la paraula “constrènyer” em sona a quelcom d’altre mes aviat relacionat amb mal de ventre...

Cert es que no conec a totes les empreses o persones que no han pagat la deguda taxa, però trobo que hi figuren moltes empreses que ja no existeixen. Es clar, que per donar-les de baixa també havien de pagar...
Cert es també que hi figuren empreses, les quals el titular ja no esta entre nosaltres, desgraciadament ens ha deixat i l’empresa no ha continuat la seva activitat, i això em molesta...
I cert es també, que hi figura en aquesta llista un munt de “prestanoms”, amb nom i cognoms, l’empresa dels quals ja no existeix, i que han deixat de pagar la taxa, sense pagar tampoc la baixa, i això es indignant...

A qui pot sorprendre que el Ministre de Finances ens digui que no s’han ingressat tots els diners pressupostats per impostos indirectes ?
Sr. Mirapeix, ni directes tampoc.
Sra. Mercè Ros : ho veu com també en parlo del Ministre !

Si de les 8.000 empreses existents, si no recordo malament, aproximadament la meitat no han pagat, també pot ser degut a que una quarta part no existeixen. No creu, Sr. Ministre ?
No seria millor, abans de pressupostar uns ingressos, actualitzar el Registre de Comerç ? Per posar un exemple.

Ara que, si continuem llegint el mateix BOPA, trobem una mica mes avall un altre edicte, també de Govern, però aquesta vegada amb el “constrenyiment” de la taxa sobre la tinença de vehicles per al mateix exercici. I amb una curiositat: Apareix com a “morós”, l’Agència de protecció de Dades amb 112,54 euros de impagat. La resta de deute, tant sols ascendeix a poc mes de 860.000 euros.
Insignificant...

Em veig en l’obligació de deixar aquí l’article degut a que m’està agafant un “constrenyiment”, ja continuaré un altre dia amb mes curiositats del BOPA, que torno a recomanar a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

1 comentari:

Salvador ha dit...

Algunes lectures més que provocar constrenyiment són un bon remei contra el restrenyiment.