DIARI D'ANDORRA - 8000 EMPRESES NOVES

COM CREAR 8.000 EMPRESES.

“Feta la llei, feta la trampa...”, diuen.
O, com fer les “coses” de qualsevol manera, dic jo.

Ja tenim en vigor la Llei de l’impost sobre societats i la de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i gairebé tothom segueix tan tranquil, passant de tot, oblidant que al mes de setembre s’ha de fer un pagament a compte amb les xifres de l’exercici passat, del qual s’hauran d’haver dipositat els comptes al mes de juliol.

Ho han entès ? (comentari dirigit als empresaris en general).

Que passarà amb qui no faci ni una cosa ni l’altra ? Seran “perseguits” ? Diuen que si, però de moment no ha estat així, si tenim en compte tots els dipòsits de comptes no efectuats que han quedat sense “càstig”.
L’augment del llindar per al dipòsit de comptes fins als 150.000 euros o l’augment de la possibilitat d’acollir-se al règim simplificat de comptabilitat fins als 600.000 euros, no vol dir que no cal dur una comptabilitat, entesos ?
Tothom té l’obligació de dur una comptabilitat “ordenada” i teòricament pot ser “inspeccionat”.

Ja tenim doncs els impostos directes en “marxa”, a partir d’ara tothom haurà de pagar a l’estat un 10 % dels seus beneficis (el primer any un 2,5% del resultat comptable de l’exercici immediatament anterior).
La meva pregunta és : Tothom ?

Deixant de banda aquells que no paguen ni pagaran mai perquè no els dona la gana, aquells que no poden pagar, aquells que no tenen beneficis i per tant tampoc han de pagar i aquells que ja han pagat en impostos comunals més del que haurien de pagar pels seus beneficis... en trobem molts altres que tampoc pagaran res.

D’una banda, tots aquells empresaris que no siguin una societat i no guanyin més de 40.000 euros anuals (és el mínim exempt), que per cert són molts. Això és el que diu la Llei i a mi em sembla molt bé.

D’altra banda tenim les societats. Aquestes han de pagar impostos des de el primer euro dels seus beneficis. Amb la diferència de que si en els seus estatuts hi figura la possibilitat de que el càrrec de l’administrador sigui retribuït, aquesta retribució podrà ser deduïda dels beneficis.
En principi no em sembla malament aquesta deducció, sobretot si tenim en compte que la llei de la CASS amb complicitat amb el Codi de Relacions laborals ha convertit automàticament a tots els accionistes amb el 50% o més del capital en treballadors per compte propi, fet que impossibilita deduir el seu salari comptablement i fiscalment. I ja no parlaré de la conversió en treballador per compte propi també del cònjuge del titular, ni tampoc de si s’ha fet amb tothom o no.

Aquí és on es crea la “trampa” legal :

Els estatuts de la societat diuen doncs que el càrrec de l’administrador és remunerable. L’accionista que disposa del 50 % o més de les accions de la societat passa a ser l’administrador. Aquesta retribució serà doncs deduïble, però atenció : passa a ser una renda procedent d’una activitat econòmica subjecta a aquest impost ja que el perceptor és una persona física.
Ha de fer per tant la seva declaració sobre la renda de les activitats econòmiques. En altres paraules, es converteix en una “teòrica” empresa, amb la diferència de que : fins a 40.000 euros no liquida ni cinc en impostos.

Si tenim en compte que actualment “diuen” que tenim unes 8.000 societats (que no ho sé amb seguretat), podem crear fàcilment doncs unes 8.000 noves “empreses”. I no compto els arrendadors que tampoc sobrepassen els 40.000 euros en concepte dels arrendaments, ni tampoc la compravenda per sota de 5 transmissions de béns immobles durant el període impositiu, que estan exempts.
8.000 teòriques empreses que per descomptat no pagaran la taxa d’activitat econòmica : 201, 80 euros = 1.614.400 euros en total, cada any.
Les mateixes teòriques empreses que no liquidaran un 10 % dels 40.000 euros exempts, 32.000.000 euros en total, cada any.

Això és bo ? Això és dolent ? No ho sé.
Això és just ? Això és injust ? Tampoc ho sé.

Posant com a exemple l’estat veí, Espanya : Allà també és deduïble comptablement i fiscalment el salari de l’administrador d’una societat. Amb la diferència de que existeix “quelcom” anomenat I.R.P.F.
A Andorra ni tant sols tenim un projecte de llei de I.R.P.F., ni tant sols tenim un esborrany de projecte de llei, ni tampoc cap voluntat evident de crear aquesta llei.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - COMPTABILITZACIÓ

COMPTABILITZACIÓ DEL SALARI.

En un recent article ja vaig dir que em preocupava més, comptablement parlant, temes més senzills, com per exemple la comptabilització del salari dels treballadors per compte propi, dels cònjuges, els fills, els administradors, els socis... que no les possibles estratègies comptables per pagar menys impostos.
Deixo aquest apartat per als economistes, que si hi estan autoritzats, doncs “es veu” que jo no ho estic.
Dedicaré doncs aquest article, avui si, a aquest possible “conflicte”, tot esperant no fer-me pesat i si, col·laborar (les trucades telefòniques que rebo i atenc, així m’ho indiquen). Val a dir que, tant l’Associació de Comptables del Principat com jo mateix, que en sóc el portaveu, estem a la seva disposició per tots els dubtes comptables que tinguin (que no dubtes fiscals, doncs, segons tenim entès no podem atendre. La diferència entre una “cosa” i “altra” la deixo en mans dels “entesos”).
Les distintes lleis que interactuen en l’altre “apartat” posen molts dubtes sobre la seva correcta comptabilització (aquesta feina es veu que si la puc/podem fer).

D’una banda trobem el codi de relacions laborals, que resumint ens diu el següent : El soci que disposi d’un 50% o més de les accions, és un treballador per compte propi, per tant no és un assalariat.
Teòricament no s’hauria de comptabilitzar doncs el seu salari, serien dividends a compte (no deduïbles, doncs).
D’altra banda trobem la Llei de la CASS, que resumint també, ens diu el següent: el cònjuge d’un titular és també un treballador per compte propi.
Salari del qual, teòricament també, no es podria comptabilitzar a pèrdues i guanys (dividends a compte, igualment).

No cal oblidar que, segons la Llei de Comptabilitat dels empresaris : en l’apartat “despeses d’explotació” i en el concepte “despeses de personal” tant sols es pot comptabilitzar les quantitats meritades per “tercers”.
Un treballador per compte propi, que jo sàpiga no és un “tercer”.

Tornant a la Llei de la CASS, trobem que els socis poden ser assalariats si efectivament treballen en la Societat, però el seu salari ha de ser com a mínim el salari mitjà global (jo entenc que el soci majoritari, també). Amb el que, a efectes de cotització els situa al nivell de cotització dels treballadors per compte propi (això si, deduïble fiscalment).

Passem ara a la llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i la llei de la renda de les Societats. Curiosament, aquí si que es pot comptabilitzar el salari dels cònjuges i fills, això si, sempre que no siguin superiors als del “mercat”. I jo em demano, quin és el valor de mercat ? Quin mercat ? Com es valora la qualificació professional i el treball acomplert ?
Sense oblidar tampoc el salari de l’administrador o els consellers, que si figura en els estatuts de la societat, es pot deduir, però ha de fer la seva declaració fiscal, doncs es considera també una renda d’activitat econòmica (segons la modificació de la Llei).

Tot plegat és un trencaclosques que crea molts dubtes als comptables i que Govern no aclareix (segons molts empresaris que hi han acudit), tot i “l’oficineta” que han muntat en front de tràmits, a l’edifici Administratiu.
Espero que ara tots ho tinguin tot una mica més clar. O no ? Ja que queda “flotant” el dubte del salari de l’accionista majoritari. Espero també que es publiquin els Reglaments que han d’acompanyar les lleis i que aquests siguin més aclaridors.

També comentaré les contradiccions entre els diferents Registres : el de Societats, el d’Activitats econòmiques, el de professionals liberals i el NRT (número de Registre Tributari)... Amb quin d’aquest conceptes hem de comptabilitzar ? Perquè la “cosa” també canvia. Trobem empresaris que tant sols disposen de NRT, altres que tant sols disposen de Registre de Comerç, altres que cap dels dos...
Sembla que el que preval és el N.R.T. Doncs és l’únic que figura com a imprescindible i obligatori en les lleis de l’impost sobre la renda.

Tot plegat sembla una “tonteria” i fins ara era així. Però actualment, tot ha canviat amb l’entrada en vigor de l’imposició directa i tot es complica. Fet que pot dur als comptables a cometre incorreccions, que no infraccions que hagin de ser sancionades.

L’explicació de totes aquestes incongruències ve deguda a que es fan sempre les lleis sense consultar als que no podem fer lleis, però que estem al carrer, al peu del canyó, treballant al dia a dia amb els problemes quotidians i els coneixem molt millor que aquells que estan al Consell General o a Govern.
Les lleis es fan al Consell, va dir un “amic” meu fa temps...
I així “queden” les lleis, afegiria...

La conclusió de tot plegat i la causa dels dubtes, és la diferència existent entre els 40.000 euros deduïbles o no en la imposició directa, segons es tracti d’una activitat econòmica d’un treballador per compte propi o d’una societat i en el compte de pèrdues i guanys, amb la possibilitat o no de deduir certes despeses.
I no entraré a parlar d’altres despeses deduïbles o no, que formen part de l’activitat econòmica o no, que són parcialment divisibles o no... Com tampoc de les cessions de bens per part dels administradors, fills, cònjuges, socis, accionistes... O de les aportacions no dineràries, per posar un altre exemple de lleis que no són, ni tenim “clares”.

Molts cops els economistes s’equivoquen. Més cops els comptables no tenim clar com comptabilitzar. Però, malgrat tot si alguna cosa els pot tranquil·litzar és la següent : a Espanya, per posar un exemple encara existeixen dubtes, denuncies i conflictes en aquest “aspecte”. A Andorra som nous en la “matèria”.

Invito a tots aquells que puguin discrepar de la meva opinió a fer els seus comentaris, això si amb nom i cognoms.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - BARREGES

LES BARREGES DEL SR. NOMEN.

Moltes persones han comentat els darrers articles del Sr. Nomen, publicats al mes de desembre sobre les cues als despatxos de notaris per treure profit del nou marc fiscal amb les revaloritzacions dels bens immobles.
També posteriorment, la seva columna al mateix diari, tot dient que potser no calia córrer tant en anar al notari. Tot insinuant que s’havien equivocat d’opció.
Algunes persones han trobat molt encertats els articles del Sr. Nomen, altres han trobat que confonien i es contradeien i altres no hi han entès absolutament res.
Així es desprèn dels comentaris efectuats mitjançant Internet a dits articles i altres comentaris que he sentit de viva veu.

Al meu entendre, el Sr. Nomen barreja naps amb cols, confon la “gimnasia” amb la “magnèsia”, vol fer veure que ell en sap molt i els demés no, vol confondre al lector o simplement, vol verdaderament ser el Conseller núm. 29.
Res te a veure el que comenta en els seus primers articles amb el que comenta en la seva posterior columna, encara que formin part d’una mateixa llei.
El Sr. Nomen ens insinua que uns han fet una cosa i s’han equivocat perquè havien de fer l’altra.
Jo dic : “Es poden fer les dues coses, doncs no tenen res a veure l’una amb l’altra.

Efectivament, les nostres lleis permeten fer una revalorització dels bens immobles adquirits abans de l’entrada en vigor de l’impost de societats, sense haver pagat impostos i posteriorment amb la llei ja en vigor, augmentar les amortitzacions i obtenir una despesa deduïble, així es.
Tot i que caldria afegir que en aquest cas, l’obligat tributari té l’obligació de fer “peritar” i pagar la revalorització, fer “auditar” els seus comptes i també pagar l’auditoria en qüestió. A més, ha de parar atenció amb el pagament a compte del mes de setembre per l’impost, que s’efectua amb els comptes de l’exercici anterior, o sigui el 2011.
A fer números i valorar doncs, que surt més a compte...

Però res te a veure aquesta “trampa legal” amb efectuar noves inversions després de l’entrada en vigor de la Llei de l’impost de societats, que permet multiplicar per 2,5 els coeficients normals d’amortització i que permet també deduir un 5 % de les noves inversions de la quota de tributació. Una altra “trampa legal”. I poden anar les “dues” juntes.

Tot seguit en la seva columna el Sr. Nomen ens mareja amb una sèrie de percentatges que res tenen a veure els uns amb els altres. Percentatges basats en suposicions. Són en realitat uns càlculs impossibles de fer, que no es poden basar en cap dada real, a no ser que pertanyin a alguna empresa que ell controla, assessora, dur, audita, o el que sigui... Però en tot cas tendeixen a confondre al “personal”.
No sé que pretén el Sr. Nomen amb aquesta “marejada de perdiu”, però si entenc que confon al lector, sobretot amb el seu to sarcàstic. I el que no m’agrada és que confon a l’empresari, que ja de per si mateix es troba prou confós.
Si el que vol dir el Sr. Nomen es que la Llei permet aquestes argúcies per pagar menys, aleshores estem d’acord.

Personalment, em preocupa molt més altres temes més irrellevants i de menys “alçada” empresarial, però que fan que els comptables estem “neguitosos”.
Per exemple, la comptabilització dels salaris de socis, cònjuges, fills, administradors... La seva comptabilització no esta clara per la barreja de distintes lleis i conceptes, tals com : el codi de relacions laborals, la llei de la CASS, la pròpia llei de comptabilitat i les lleis sobre l’impost de societats i de la renda de les activitats econòmiques... Amb contradiccions que no detallaré per no fer-me pesat.
Un altre exemple és que encara no sabem exactament el llindar per a poder efectuar el model simplificat de comptabilitat. Govern diu que serà de 600.000 euros però el reglament que ho ha de certificar encara no ha vist la llum. Com tampoc sabem encara com serà aquest model simplificat físicament, quins fulls s’hauran d’omplir i com.

Em diran que tenim temps fins al 31 de juliol... El problema és que les comptabilitats ja són de l’any passat, en alguns llocs amb l’exercici ja tancat. Fins i tot hi ha empreses que ja voldrien efectuar el dipòsit de comptes per motius que ara no venen al cas.
Al Sr. Nomen potser tant sols li preocupa els problemes d’alta importància i de grans empreses, així com si les lleis estan ben fetes o mal fetes en relació a altres països, o si són distintes a la resta del món “mundial”. O els detalls que permeten evitar el pagament de impostos o a quan s’eleva la xifra de impostos que s’eviten. A mi em preocupa més comptabilitzar correctament, saber com he de fer les coses, que els clients estiguin segurs i tranquils i sobretot que el petit empresari, comerciant... tingui facilitats per a complir les lleis, totes les lleis i sense contradiccions.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

DIARI D'ANDORRA - REFLEXIÓ

UNA REFLEXIÓ.

Fa pocs dies llegíem en la tribuna del diari d’Andorra un article d’opinió del Sr. Joan Torres Puig, en la que ens deia el següent : “El projecte de DA ha sortit clarament reforçat d’aquests comicis comunals amb un 61,47 % dels vots vàlids”.
No puc estar gens d’acord amb aquest plantejament tant “partidista”.

Dic “partidista” ja que suposo que aquest senyor és militant del Partit de Demòcrates per Andorra.
Dic Partit perquè així esta constituït.
Dic “suposadament” militant, ja que no sabem a ciència certa qui és militant i qui no ho és.

Valgui com a títol d’exemple :

Consellers del Grup Parlamentari de DA que no són militants de DA.
Membres de DA que assisteixen a reunions (o sopars) per parlar d’una possible “refundació” del PLA. He de suposar doncs que no s’han donat de baixa del PLA, incomplint els estatuts de DA si és que en són militants ?
Membres de Unió Laurediana que són obligats a fer-se militants de DA, tot i pertànyer a UL (potser sense carnet ?). Un procés vergonyós, val a dir...
Llistes a la Massana que no se sap ben be si són de DA, del PLA, del Garrallà, o de “casa seva”.
Llista a Encamp amb una “base” diferent, la de UP.
Llista a Ordino que no sabem quin color “gasten”, a banda de una “base” també diferent, ACO.
Llista única a Canillo, amb el nom de DA efectivament, però fent “fora” a persones del mateix DA. I que no sabem encara si és PLA, DA o alguna altra “cosa”.
Llista de DA a Escaldes també, però que més aviat s’hauria d’anomenar, llista Toni Martí.
I a Andorra la Vella, després dels estira i arronsa amb el color lila, llista mal “engiponada” i perdedora de DA.

Sr. Torres,

On veu vostè que DA ha sortit clarament reforçat ?

O vostè no ha entès res de res, o no ho vol entendre, o no l’hi permeten entendre-ho... Però, si us plau, no pretengui “enganyar” al lector, al elector, al resident...

O si ho prefereix li explicaré d’una altra manera :
A Canillo un 62,75 % dels electors no varen votar DA i no disposaven de cap altra opció.
A Encamp un 59,26 % no varen votar el “simulacre” de DA que en realitat és UP.
A Ordino un 56,21 % no varen votar el “símil” de DA que aquí es diu ACO.
A la Massana un 67,17 % no varen votar la “sospitosa” llista oficial de DA amb el nom de CC.
A Sant Julià de Lòria un 61,99 % no varen votar el “suposat” DA que en realitat era tant sols UL.
A Escaldes un 63,88 % no varen votar el “germà petit” de DA que aquí si duia aquest nom.
A Andorra la Vella un 80,91 % no varen votar “el que va quedar” de DA després dels “estropicis”.

Sr. Torres,
Si a aquests resultats vostè li diu “sortir reforçat”, potser que s’ho faci “mirar”, alguna “cosa” falla en el seu plantejament.

Finalment em permetré el “luxe” de fer una reflexió molt personal :

Al meu entendre Demòcrates per Andorra no té futur. No perquè “estigui de moda” com afirma el President del Partit Socialdemòcrata i les modes “passen” (Aquí encara tampoc hi han entès res a la situació actual).
Demòcrates per Andorra no té futur perquè és un “conglomerat” de persones (militants o no) que no “s’aguanta” per enlloc. Hi ha massa gent que no “lliga” entre si, massa “personalismes” de distinta ideologia, massa interessos creats amb una única finalitat...
DA, tard o d’hora es trencarà i no sé que en quedarà... Amb el “problema” afegit de que són els que estan governant.

A tall d’explicació un exemple :

Que farà Unió Laurediana si el PLA no desapareix definitivament ? A qui donarà suport en les “properes” generals ? (de les comunals no en parlo perquè son com “una merienda de negros”). Que passarà amb els dos Consellers Generals de UL ? Que passarà amb el militant electe de DA dins la llista de UL ? Que passarà amb les dues persones “obligades” a demanar el carnet de DA i també electes dins la mateixa llista ?

En definitiva,
Que passarà amb DA quan les “coses” vagin mal dades ?

Mentrestant, Sr. Joan Torres Puig (i altres), poden anar explicant el que vulguin, que la gent no és “tonta” i no “traga” sempre amb les seves “auto-conviccions”. Ara que, si vostè (vostès) estant contents amb auto-enganyar-se, a mi ja m’està be, jo que me’n alegro i que em faré un fart de riure quan arribi el moment...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - PACTES

PACTES ENDIABLATS.

Diuen que les armes les carrega el diable... Els pactes, en principi no haurien d’anar carregats, però a vegades si comporten armes de destrucció, massiva o no.

Davant d’una situació compromesa, l’elaboració de les llistes electorals a Sant Julià de Lòria, la solució es veu que consisteix en fer pactes.
Pactar UL amb PS... en principi seria inviable, tot i que existeixen cervells perversos capaços de tot.
Pactar DA amb PS, tampoc seria massa normal, tot i que alguns ho varen intentar, aquí ja parlaríem de cervells “cachondos”.
Pactar UL amb DA, en principi era doncs el més normal, amb la situació al Consell General on dues Conselleres formaven part del Grup Parlamentari de Demòcrates per Andorra.

“No prepareu cap llista, que pactarem”.
El comitè local acata doncs les ordres dels representants lauredians a DA, dos Consellers (un d’ells President del Grup Parlamentari) i un Ministre.
“Tingueu paciència, el Toni i el Josep dinen junts i faran un pacte”.
El comitè té paciència, però ja preveu un pacte “prenyat”.
“Hem de crear una comissió de candidatura per elaborar la llista i establir els contactes amb la comissió de candidatura de UL”.
Així ho fa el comitè, però aquesta comissió mai manté cap conversa amb l’altra comissió. Tot resulta secret i “amanit”. Com a màxim mantenen contactes els dos Consellers i el Ministre.
“Feu una relació amb els noms de les persones que estan interessades en formar part de la llista, UL ja ha donat el núm.1”.
Així ho fa el comitè local, tot veient que la “amanida” ja ha rebut els primers condiments. Vol fer llista pròpia, però encara no el deixen, els dies van passant i el termini s’està esgotant.
“UL ens dona tant sols el núm. 10 de la llista, anem a sopar amb la Montse i el Josep i espereu, que ja us direm quelcom”.
A la “amanida” ja s’hi ha posat formatge i això afecta als intolerants a la lactosa. Tot i així esperem, però fem baixar al Toni des de la Massana on té uns altres pactes endiablats.
“No ens donen res més que el núm. 10 i és innegociable, ho hem d’acceptar”.
El comitè, després d’uns “estira i arronsa” vota per a fer o no fer una llista pròpia, una llista amb “altres” o anar a dormir que ja són les dues de la matinada. Sorprenentment, per majoria s’accepta la humiliació de UL envers DA.

Aquesta és més o menys la història resumida d’un pacte endiablat que deixarà molta gent descontenta d’una i altra banda, amb les conseqüències que aquest pacte pot comportar i que de fet ja comporta i que es veuran reflectides el dia 4 de desembre amb els resultats.

Per UL :
La pagesia descontenta en no sentir-se representada.
Alguns descontents perquè pensen que hi ha pacte amb DA i el Josep ha venut el poble al Toni.
Altres contents perquè s’ha humiliat als “reigolins”, altres descontents perquè s’ha pactat amb els mateixos “reigolins”.
Molts descontents amb la núm. 1 de la llista.
Molts descontents amb el núm. 2 de la llista.
Altres descontents perquè no estan ells o els seus fills en la llista.
(Aquests “comentaris” i més surten de les xarxes socials, no són invents meus ni suposicions meves).

Per DA :
Algú s’ha donat de baixa per com ha anat la “cosa”.
Alguns es donaran de baixa o ja no es donaran d’alta.
Altres potser faran un “grup, Partit, plataforma...” distint a DA, fins i tot tenien intenció de fer una llista, impossible de tancar per la manca de temps.
Altres es quedaran a casa seva.

Quants canvis de vot “emprenyat” hi haurà ? Quants vots en blanc ? Quants vots nuls ? Quanta gent no anirà a votar ?
Ho sabrem el dia 4 de desembre. Pot ser fins i tot divertit fer un anàlisi acurat de les xifres.

Perquè s’havia de fer aquest pacte endiablat ?

D’una banda, mantenir dos places al Consell General, mirar al futur i intentar salvar els “trastes” per poder tornar a la acció quan la Llei ho permeti o si més no, intentar fites més altes.

D’altra banda, salvar el nom en una parròquia tenint una llista guanyadora, encara que no sigui “teva” però que porti el “teu” nom i a més no perdre també dues places al Consell General.

El pacte l’han fet dos “diablillos” ? dos polítics ? dos estrategs ? dos ... ? més de 2 ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - DA ÉS UN BLUF

DEMÓCRATES PER ANDORRA ÉS UN “BLUF”.

L’onada taronja, com es va anomenar en el seu moment semblava que tenia de arrasar amb tot el que se li posés pel davant i solucionar d’una vegada per totes els problemes que tenia ( i te) el nostre país.
Una “il·lusió” que per a mi tant sols va durar uns breus instants. En el mateix hotel de celebració de la contundent victòria ja vaig notar que totes aquelles alegries eren passatgeres, les abraçades que em feien no eren de “futur”, tant sols de “present”. Es notava massa en l’ambient que es tractava d’una alegria momentània. Com la celebració d’un gol en un partit de futbol.

Tots units en contra d’en Jaume Bartumeu, va funcionar. I no diré pas que personalment no m’anés be, mentiria. Però aquestes unions, tots junts en contra de.. tant sols funcionen en un principi, després tothom recupera les seves “idees” personals i les seves manies particulars i la seva ànsia de poder o “cadireta”.

Han passat tant sols sis mesos des de la contundent victòria taronja, però no és ara que s’han començat a destapar les diferències entre les diverses persones, ja fa temps que es va obrir la capsa dels trons, fins i tot diria que la mateixa nit de celebració, tot i que el consum de cava esmorteix la “mala llet”.

Ara mateix estem al davant d’unes noves eleccions, les comunals i DA tindrà representació en totes les parròquies. Totes ? Be, alguna parròquia més “amanida” que altra. Alguna parròquia una llista “fictícia” sota les sigles de DA. Alguna parròquia amb altres sigles al capdavant de DA. Alguna parròquia fins i tot res tindrà a veure amb DA, alguna parròquia no tindrà ni el nom de DA... Però de cara a la galeria : tot serà DA. Fins i tot potser DA guanya en totes les parròquies (amb el permís de la Rosa), perquè no ?
Però tot continuarà sent un “BLUF”. Encara que en aquests moments no es vagi en contra de ningú, però el que val és salvar les “aparences”.

A Demòcrates per Andorra, el país ja no ens uneix (tal com “marca” l’eslògan), les diferències són massa evidents i la figura de Toni Martí no ha unit a tothom, hi ha massa “nuclis” dispersos, és el mateix que li va succeir a Albert Pintat, que no va poder controlar la “multinuclear”, tal i com ell mateix afirmava.



Toni Martí,
Jo també et respecto molt i sempre ho faré, però després de la baixada de pantalons a Sant julià de Lòria, ja no em “caus” tant be. La teva idea de anar controlant parròquies a base d’ anar llimant des de dins no funciona. A banda de que per llimar des de dins s’ha de tenir algú a dins. Has venut la teva ànima al diable lauredià a molt baix preu.

Ladislau Baró,
Tu no em vas convèncer.
Gilbert Saboya,
Tu tampoc.
Pere Altimir,
Tu no vas ni obrir la boca.
Joan Vidal i Patrick Frases,
Les plataformes no funcionen.
Josep Duró,
Encara desconec el que tu volies.
Jaume Ramisa, Joan Gomez, Meritxell Teruel, Natalie Laguens,
Quina part de “l’amanida” coneixíeu i quina va ser la vostra col·laboració ?
Lluís Prieto,
Moltes gràcies pel teu suport i interès.
Carles Alvarez i Joan Besolí,
Vosaltres d’eon sortiu realment ?
Tots plegats,
Tantes hores de son perdudes sota les rialles a l’altre costat del carrer no han servit de res.
Demòcrates per Andorra,
Perquè “desapareix” el meu nom ?
Electors de Sant julià,
Naturlàndia “pesa” massa a l’hora de fer una llista. I sobretot, a l’hora d’acceptar o no a algú en una llista.

DA anirà caient en picat perquè cadascú va a la “seva”. DA s’anirà apagant igual que s’apaga un fluorescent amb el pas del temps i a cada parròquia aniran treien el cap els de sempre per seguir controlant la situació, cosa que estan fent ara mateix des de l’ombra.
Potser s’hauran celebrat molts gols però al final es perdrà el partit.

Sé perfectament que la situació actual no ajuda a que un Partit solucioni els problemes de cap país, sé perfectament que “tot” està molt complicat i difícil, però si no s’acaba d’una vegada per totes amb el “personalisme” no arreglarem res, i molt menys el nostre “peís”.

DA és un “bluf” que durarà el que durarà, és un “bluf” encobert parroquialment sota altres sigles (UL, UP, ACO...), és un “bluf” de persones que s’anirà trencant. I després que vindrà ? Un altre cop el PS ? Que ens agafi a tots “confessats” i sense els “pixats” al ventre...

Atentament,
Miquel Calsina Gordi.

DIARI - MATRÍCULES

LA “CONYA” AMB LES MATRÍCULES.

“Al mercat han aparegut vehicles que no s’han dissenyat per portar la placa de matrícula davantera sinó únicament la posterior, la qual cosa fa que en alguns models de vehicles sigui força difícil col·locar-la. Per corregir aquesta situació, i en la línia de les actuacions portades a terme en altres països que estan en la mateixa situació, s’ha previst una nova placa de dimensions més reduïdes i, per tant, més fàcil de col·locar.”
“En quart lloc, i seguint la línia encetada pels països de la Unió Europea d’incorporar el Codi d’identificació internacional de l’estat de matriculació del vehicle a la mateixa placa de la matrícula, s’ha incorporat l’indicatiu AND, en la forma que preveu el punt 3 de l’annex 3 de la Convenció sobre la circulació vial, en el marc de la Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides (CEPE-ONU), feta l’any 1968 a Viena, en la versió consolidada de l’any 2006. Aquesta modificació sols s’aplica a les matrícules destinades a vehicles que són aptes per a la circulació internacional.”

Aquesta és una part del text de l’actual Reglament regulador de la fabricació i la instal·lació de matrícula per als vehicles i els ginys mecànics. La part que m’interessa ara mateix personalment.

Pel que fa al segon punt exposat del Reglament en qüestió, l’indicatiu AND, veiem que és cert que no era cap imposició dels mossos de esquadra ni de l’estat veí, tal i com es va comentar aleshores. Encara que sí es cert també, que tot i no posar “en principi” sancions a qui no el duia, si es controlaven vehicles i s’amenaçaven amb sancions.
Va començar aleshores la “campanya” de col·locar adhesius amb l’AND, previ pagament, és clar, per a qui no el tenia. Un petit “negoci” que va durar una “temporada” i que alguns varen aprofitar convenientment.

Pel que fa al canvi de les plaques antigues per les del nou format, tot i no ser obligatori, al menys “de moment”, molts hem estat els que hem optat per a efectuar aquest canvi. Uns per motius de “modernitat”, altres per témer la seva obligatorietat, altres per a poder eliminar l’adhesiu AND que molts cops no es pot posar enlloc, que molts cops és robat... Altres, la majoria, varem optar pel canvi degut a que el model anterior sobresurt del seu lloc de col·locació, penjant del vehicle i sempre és enganxat per altres en maniobres d’aparcament (o per un mateix, en molts casos). Val a dir que la major part ja teníem la matricula ben “rebregada”.
A alguns ens varen donar la matrícula reduïda, fins i tot sense haver-la demanat, per les condicions de col·locació ja explicades i per l’exposa’t en el mateix Reglament regulador. No en fem un ús inadequat per motius purament estètics, tal i com assegura el nostre Govern. No es tracta de voler “fardar” de matrícula “diferent” a les altres.

Ara, tot d’un cop es reuneix el Consell de Ministres i decideix tractar aquest tema, com si fos molt important i aprova una modificació parcial del Reglament. Sembla més important aquest tema que per exemple unes mesures de reactivació econòmica ?
Aquest text aprovat diu, segons fonts de la premsa, que preveu que l’excepció (per a permetre l’ús de la placa reduïda) sigui determinada no pel titular del vehicle, com fins ara, sinó de manera directa pel servei competent en matèria de seguretat industrial. ???

Que vol dir ? Que haurem de dur el vehicle a una inspecció tècnica per saber si disposa a la part davantera d’una superfície destinada per col·locar la placa ordinària ?
Que vol dir també que necessitem una autorització en el permís de circulació del vehicle per a dur la placa reduïda ? Quin permís ? La carta groga ? No ho entenc massa...

Tot plegat, una “conya” com aquesta, no em puc creure que vingui d’un Consell de Ministres.

No serà que els mossos de esquadra que tant ens estimen als andorrans ho estan imposant ? No serà que l’estat veí per la part baixa del país que tant ens aprecia, arreglant per exemple la N-145, en ho vol imposar ?
Perquè a Mònaco i altres països que ara mateix no recordo, disposen de matrícules reduïdes sense cap problema ?

Quin problema hi ha amb les plaques reduïdes, a banda de que són horribles ? No surten a la foto ?
Quants forats he de portar a la part davantera del meu vehicle ? 4, com fins ara ? o n’hauré de fer 2 més ?

Senyors,
Siguem seriosos, existeixen moltes “coses” molt més importants en aquests moments per “discutir” en un Consell de Ministres.
I de tant en tant també es pot dir als nostres veïns que “vagin a fer punyetes”... Als mossos d’esquadra, millor no dir-los res, sobretot directament a la cara i a l’estat espanyol, simplement no contestant ja n’hi ha prou.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

DIARI - TREBALLAR PER COMPTE PROPI

EL TREBALLADOR PER COMPTE PROPI.

Anteriorment ens deien autònoms, teníem el nostre negoci i cotitzàvem voluntàriament a la CASS, o bé disposàvem d’una assegurança privada. Tot de cop, consensuat entre totes les “forces” polítiques ens varen obligar a afiliar-nos (pel que no ho estava ja, és clar). Als que si ho fèiem voluntàriament ens varen duplicar la cotització, amb l’excusa del “salari mitjà”. No varen ser capaços ni de calcular la mitjana, que res té a veure amb el salari mitjà (Ja ho he explicat molts cops).
Una Llei “nefasta”, mal estudiada, mal aconsellada, mal assessorada, mal “engiponada”... Un nyap de Llei, feta per un nyap de Consellers, amb la excusa de que era feta entre tots, sempre sense assessorar-se degudament, com se solen fer les lleis en aquest país. I no parlo d’assessorament extern, que aquest sempre hi ha estat, sinó d’assessorament intern, dels que estem treballant a Andorra, que aquest no hi ha estat mai (espero que ara canviïn les “coses”).

Davant la protesta de l’autònom, silenci administratiu... Davant la pregunta al Consell General, una resposta : ja ho estudiarem...
Una mentida més de l’anterior cap de Govern.
Suposo que no s’estranyarà ara del resultat de les eleccions. Acontentar als sindicats i als funcionaris no els ha servit (al PS) ni per obtenir el seu vot.
Molt malament, senyor Bartumeu... S’ho hauria de fer “mirar”...
O potser, molt bé per als seus suposats “enemics”, segons la seva manera de pensar ?
Una Llei, la de la CASS que tant perjudica per la part “baixa”, als que no tenen de salari, ni de bon tros els 2000 euros de mitja (que més voldrien...) i que perjudica igualment als que voldrien i poden cotitzar molt més i no els deixen... Com es poden fer les lleis tant malament ? Evidentment, al Consell General...

Dos anys de Govern Socialdemòcrata i tot per modificar i solucionar en la famosa i dolentíssima llei de la CASS (moltes gràcies, PS).
Una setmana al nou Govern, per buscar modificacions i solucions.
Carai, quina diferència...
La diferència que suposa les ganes de treballar i arreglar els problemes, amb les ganes de col·locar gent a dit i buscar “mans negres” elaborant al mateix temps “llistes negres”.
Algú s’ho hauria de fer “mirar”, i alguns haurien de pensar una mica, cosa a la que no estan acostumats, i oblidar al seu líder (Deu tot poderós)...

Tornant al tema de l’escrit en qüestió, la cotització del treballador per compte propi. He sentit i llegit que es vol fixar la quantitat a pagar per sectors i m’ha entrat tot de cop la por i la incertesa. Sectors, quins sectors ? Els que marca el Departament d’Estadística ? Amb les dades de la CASS ?
No, per favor...
Aquestes dades resumeixen el país en una quinzena de sectors que no entenen ni “ells” mateixos, que es basen en unes dades que estan molt allunyades de la realitat, que no reflecteixen de cap manera el salari real de la majoria de treballadors per compte propi, que estan molt allunyats dels sectors reals...

A títol d’exemple, aquest és el salari mitjà per sector segons el Departament d’Estadística al mes de febrer 2011 :

Agricultura, 1506 euros.
Construcció, 1991.
Hoteleria, 1479.
Sistema Financer, 4224.
Administració Pública, 2403.
Serveis personals, 1600.
Serveis empresarials, 1833.
Comerç, 1662.
Etc...

Imaginem, per un moment que m’apliquin a mi, comptable, el salari mitjà del sector financer... Val més que deixin la Llei tal com està...

Val, molt bé, i que ??? Que els diu a vostès aquesta comparativa de “suposats” sectors ? A mi, res en absolut.

Resumint,
Les Lleis es poden modificar, la Llei de la CASS s’ha de modificar. La Llei de comptabilitat, les lleis fiscals també es poden i s’han de modificar, per al bé de l’empresari en general i sobretot per al bé dels petits empresaris, que són la majoria.

No creuen més just que cadascú, treballador per compte propi o no, cotitzi segons el seu salari real, cada mes ? Penso que aquesta seria la solució més justa.
No entraré a valorar ni el frau ni l’engany... Cadascú que “s’apanyi” amb la seva consciencia.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - BREU HISTÒRIA

UNA BREU HISTÒRIA SOCIALDEMÒCRATA.

Corria l’any 2.003, quant un bon amic em va demanar de col·laborar amb ell i entrar en una llista electoral socialdemòcrata a la parròquia de Sant Julià de Lòria en unes comunals. Vaig contestar ràpidament que si. No perquè cregués en el Partit, ni tant sols m’interessava la política, ni tampoc perquè tingués cap intenció de convertir-me en un “personatge públic”, com diuen “alguns”. Tant sols, perquè m’ho va demanar un amic.

Vaig concórrer en aquestes eleccions, que per cert varem perdre, quina sorpresa !!! I no em vaig quedar aquí, sinó que dos anys més tard, a pesar de que alts dirigents del Partit Socialdemòcrata havien descartat al meu amic de tota possibilitat de fer quelcom dins del mateix, vaig donar la “cara” i em vaig presentar com a número 1 en unes eleccions Generals, l’any 2.005. Eleccions que sabia perfectament que no podia guanyar, sabia també perfectament que el meu amic havia estat apartat del Partit per al qual jo anava a donar la cara (greu error el meu)... però malgrat tot, i a la vista de que tothom amagava el cap sota l’ala, vaig decidir encapçalar la candidatura. No tenia res a guanyar, molt a perdre, però ho vaig decidir així.

Com era normal i sabut, varem tornar a perdre aquestes eleccions. El resultat però va ser molt bo, el Partit Socialdemòcrata estava creixent en una parròquia on jugàvem sempre en camp contrari i això em va fer molta il·lusió. Fins que vaig arribar al local estriat pel Partit per fer el seguiment de les eleccions i em vaig adonar definitivament de que els de Sant Julià interessàvem ben poc al Partit.
Recordo i ho recordaré per sempre més, com em vaig quedar entrant a la “sala” de la ma de la meva filla, aleshores “petita”, il·lusionada i que l’endemà no aniria al “cole” perquè estaria amb el seu pare en una “festa” més o menys històrica i que finalment, es va quedar amb dos pams de nassos, al igual que jo mateix per l’acolliment que varem tenir els lauredians. Algunes “cares” presents al local semblaven dir : qui son aquests ? d’eon surten ? on van ?

Tot i així, vaig continuar formant part del Partit Socialdemòcrata, fins i tot em vaig fer “militant” del mateix i vaig continuar treballant amb i per al Partit. Tot veient com el meu amic continuava essent apartat i ignorat pel mateix Partit. Però em vaig començar a “emprenyar”, a adonar-me de que aquest “grup” era com una secta on qui no estava d’acord amb el líder ho tenia realment “fotut”, varen començar els meus problemes, primer amb el Comitè Local Lauredià, després amb l’executiva del Partit... fins arribar a una expulsió de caire anti-democràtic, impropi d’un Partit que es volia anomenar “social”, que es volia anomenar “demòcrata”... però que tant sols era una secta “interessada”.

Una secta interessada en obtenir el “poder”, que finalment varen obtenir, l’any 2.009, un poder insuficient, no tenien majoria absoluta, però el seu líder va decidir que ja en tenia prou, ell era l’amo i senyor d’Andorra. El que havia “buscat” durant tant de temps, per fi ho havia aconseguit.
Aquest va ser el principi de la fi del “líder”, ja que es pensava que tots els súbdits estaven sota les seves ordres, creia que els tenia a tots controlats. De fet, fins aleshores havia “tallat” qualsevol intent de canviar el liderat, ho tenia “tot” controlat, era el “rei”.

Però, “això” no va funcionar, el líder “suprem” va ser incapaç de pactar amb ningú, va ser incapaç de convèncer ningú...
Però, va ser capaç de despertar les “idees” dels seus súbdits (no tots), va ser capaç d’unir tot una sèrie de persones que pensaven que això no podia continuar d’aquesta manera. Va ser capaç de “despertar” al poble andorrà i decidir que tenia que unir-se i fer-lo “fora” d’un lloc on no hagués hagut de entrar mai. Va ser capaç de que la “gent” el conegués i pensés el següent : “Aquest home, no és el que necessita el nostre país”.

Ara governaran “persones”, no sectes, ara el país podrà “tirar” endavant, sense acritud, sense crispació, sense por, sense rancors...

Possiblement es produirà un relleu, un canvi, un recanvi... Una renovació en el Partit Socialdemòcrata, desapareixeran els “dinosaures” de sempre, aixecarà el cap gent més “normal”, fins i tot, potser el meu amic hi tornarà i tindrà “presencia” i “importància”...
Però jo no hi seré, mai més tornaré a formar part d’un Partit que em va expulsar per ser clar, sincer, honest... i també “torracollons”...
Això no és el que necessita el nostre país.

El que necessita el nostre país és tranquil·litat, no crispació, diàleg, no imposicions...

Ara si, penso que la “cosa” pot funcionar, fins i tot el Partit Socialdemòcrata pot funcionar, però amb una altre tarannà, molt diferent al que volia imposar el seu “líder”.

NOTA : Vaig escriure aquestes “ratlles” el Dissabte 2 d’abril de 2011, molta gent ho sap...


Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - SANT JULIÀ I EL PS.

SANT JULIÀ NO EXISTEIX AL PS.

Un cop més el Partit Socialdemòcrata s’ha “oblidat” a l’hora de confeccionar les llistes electorals, concretament en la seva llista nacional, de la parròquia laurediana. Un oblit insultant, que prenc fins i tot com una ofensa personal.
Els sis primers llocs de la llista estan convenientment repartits en sis parròquies diferents (Andorra la Vella, Escaldes, Encamp, Canillo, La Massana, Ordino... per aquest ordre), però al arribar el setè lloc torna a aparèixer, Andorra la Vella i en el vuitè Escaldes, enlloc de Sant Julià de Lòria, que no és tinguda en compte fins al novè lloc i ja no apareix més en tota la llista, repetint parròquies fins i tot amb molts menys electors.
Alguna cosa haurem guanyat, doncs fa dos anys no apareixíem fins al desè lloc. Tardarem doncs, 28 anys més per arribar a la segona posició ? (a la primera no hi arribarem mai, doncs es tracta d’una plaça “reservada” in eternum). Aquest avenç d’una sola plaça, a mi no em serveix de res, potser al pèssim Comitè local si ?
No entenc que li hem fet al Sr. Bartumeu i Cia. a Sant Julià perquè ens tingui sempre oblidats d’aquesta manera, amb aquest menysteniment. I no crec que sigui per culpa meva o per culpa d’una altra persona també de Sant julià, militant encara al Partit, però que ja fa molts anys que esta “repudiat” al PS. Em donaria massa importància a mi mateix i massa culpa a l’altra persona, que mai ha fet cap comentari sobre la seva exclusió.

Estic convençut que dins del Partit no donaran massa importància a aquest oblit i manca de respecte continuat i persistent envers de la parròquia de Sant Julià (com així han fet sempre), fins i tot pensaran que no tinc raó en els meus comentaris, però no podran obviar l’oblit constant del Partit cap els seus militants lauredians i a la vila laurediana, encara que segurament els importarà “tres pitos”.

El que es imperdonable es que el Comitè local del Partit no digui mai res, aguanti estoicament i segueixi penjant cartells i repartint programes quant a altres parròquies encomanen i paguen aquesta feina.
Entono el “mea culpa” també, doncs l’any 2005 ja hagués tingut que negar-me a presentar i sobretot representar una llista territorial a Sant Julià, era massa novell i endemés independent. No obstant això, penso que va ser un greu error no negar-se a fer llista en aquella època i forçar l’entrada d’algun candidat lauredià en la llista nacional i en llocs elegibles. A més vaig haver de defendre, passant vergonya, la manca de lauredians a la llista nacional, en el debat televisiu televisiu electoral.

Ara mateix aquest tema, ja no es tracta de greus errors, sinó de vergonya. Vergonya d’uns militants i simpatitzants del Partit Socialdemòcrata que formen part del Comitè local del Partit a Sant Julià, que són incapaços, nuls, incompetents... Uns simples súbdits de la secta Socialdemòcrata que no valen ni per anar en una llista territorial que no guanyarà mai.

Aquesta es potser la qüestió que fa al Sr. Bartumeu i Cia, passar completament de Sant Julià ? Que pensen que no guanyaran mai ?
Aquesta opció pot ser més valida que la animadversió envers la meva persona i envers un bon amic meu. Tot i així no deixa de ser vergonyós.
Un cop més el Consell General quedarà sense participació laurediana en les cadires socialdemòcrates i això fa que realment, a Sant Julià el PS no guanyarà mai. Una parròquia sense representació al Consell, no val la pena ni que formi part del Partit.

Potser una desfeta contundent del PS en aquests comicis faci pensar alguns dels membres del Partit i començar una reestructuració imprescindible dins les files socialdemòcrates, començant a jubilar alguns “dinosaures” i fent una mica de neteja de “pilotes” i “adeptes” al líder. Potser alguns, ara si gosaran aixecar la veu i fer “neteja”. De passada també podrien netejar uns quants funcionaris, si amb els vots d’aquests no n’han tingut prou per guanyar unes eleccions.
Un grup polític no es pot basar en acontentar el funcionariat, repartir cadires, càrrecs i places de treball. Un Partit, en el seu conjunt, estructurat, que ho és, encara que no massa amb les persones, ha de tenir en compte tots els afiliats, simpatitzants i també totes les parròquies.

Podem afegir a la nombrosa llista de grups i persones que no s’han entès amb el Sr. Bartumeu : Apc, CR, Cambra de Comerç, EFA, CEA, PIME, Verds, RD, Segle21... a tot un poble, la vila de Sant Julià de Lòria.
Serà culpa de tots els demés ? O serà culpa del Sr. Bartumeu ? Aquest fet hauria de donar de que pensar als militants i no intentar defensar sempre allò que és indefensable.

Aprofitaré per repetir quelcom que ja he dit en altres ocasions, reiterant una famosa frase del Sr. Bartumeu : “Tenim una assignatura pendent a Sant Julià de Lòria”.
Un cop més seguirà sent una assignatura pendent doncs ni tant sols s’ha presentat a l’examen, ni tampoc ha tingut mai cap intenció de presentar-se.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - TREBALLADORS PER COMPTE PROPI.

I ARA ES QUEIXEN ?

Llegia amb sorpresa al diari d’Andorra del dia 10/01/2011, la noticia de les queixes del Consell d’administració de la CASS per l’elevat nombre de treballadors per compte propi (abans anomenats, autònoms), tot dient que per aquest motiu havia davallat l’ingrés de cotitzacions d’administradors de societats, que abans constaven com a assalariats i cotitzaven salaris més elevats dels prop de 2.000 euros que cotitzen actualment com a salari mitjà.
Deien al mateix Consell, que administradors de societats havien aprofitat el buit legal de la llei per cotitzar menys.

Res més lluny de la realitat, ja que la immensa majoria d’administradors o socis que figuraven com a assalariats havien precisament escollit aquesta opció per a poder ser assalariats i no autònoms, cotitzar més, acumular més punts i tenir la possibilitat d’estar coberts en cas de baixa.

Tot d’un cop, amb l’aprovació al Novembre 2.009 de la nova Llei de la CASS, va ser la mateixa CASS qui va obligar, quan la Llei no ho fa, a cotitzar aquestes persones com a treballadors per compte propi, duplicant al mateix temps la cotització dels autònoms.

Quan afirmo que la Llei de la Cass no obliga, em refereixo al seu article 17: “Són persones assalariades els socis que presten un servei per compte de la societat...”. Em refereixo també al seu article 19: “S’entén per persona que exerceix una activitat per compte propi, els administradors de les societats que no siguin al mateix temps persones assalariades...” . Ídem per “els familiars de la persona que exerceix una activitat per compte propi, excepte el cònjuge, si no són assalariats d’aquesta persona...”.

Segons la Llei de la Cass tant sols tenen la obligació de figurar com a treballadors per compte propi els autònoms i els seus cònjuges, ningú més. Els socis i administradors de societats poden ser assalariats si ho desitgen i cotitzar el que creguin convenient, que com a mínim haurà de ser el salari mitjà, segons consta a l’article 98 de la Llei de la CASS.

Una cosa molt diferent es el que va fer la CASS, en el seu afany recaptatori, aplicant l’article 9 del codi de relacions laborals : “Es considera treballador el soci que presta un servei per compte de la societat. No obstant, no es considera treballador si la seva participació representa el 50% o més del capital”.

Els autònoms varem passar doncs a cotitzar tot d’un cop el doble, l’obligació de cotitzar es va establir per a tothom i molts assalariats que cotitzaven per sota dels 2.000 euros, cònjuges incloses, van haver d’augmentar la seva cotització.
Socis o administradors, que voluntàriament cotitzaven molt més, ara no poden fer-ho i voldrien fer-ho, però la Llei no els deixa. No es cert el que diu el Consell d’administració de que molts s’han emparat en aquest buit legal. Cotitzaven més perquè ells volien i ara no poden.
I repeteixo, la Llei no els obliga, la CASS si.
I si existeix algú, que abans era assalariat i cotitzava més en el seu interès, ara no ho fa per pagar menys, jo no el conec.

Em pot explicar el Consell d’administració de la CASS els seus càlculs ? Ja que tampoc pot ser cert que la cotització hagi disminuït per aquest fet :
Els 2.492 autònoms que a l’octubre 2009 cotitzàvem poc més de 200 euros mensuals, ara en cotitzem gairebé 400, fet que suposa un augment anyal de més de 5 milions d’euros
Els nous treballadors que abans no cotitzaven i ara estant obligats a fer-ho (posem que la meitat d’aquests 400 nous cotitzants, ara en són en total 2.880 treballadors per compte propi), poden representar un increment de gairebé 1 milió d’euros.
Quants en podem posar que abans cotitzessin un salari més elevat dels 2.000 euros de mitjana (Ja sigui per obligació o per voluntat pròpia), i ara cotitzen els 400 euros estipulats ?
No ho sé, però per arribar als 6 milions d’euros d’increment haurien de ser molts.

Perquè serà que sempre que es fan estudis, càlculs, projeccions, estimacions... sense donar dades reals, sempre es menteix, dissimula, falseja o s’enganya ?
Volem dades reals no opinions o càlculs desencertats.

De totes maneres no estaria de més revisar de nou la Llei de la CASS.

Encara estic esperant que algun empresari d’alguna societat posi una denúncia a la CASS... De ben segur que la guanyaria.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - PANTOMIMA

PANTOMIMA AL CONSELL GENERAL.

Pantomima, aquesta és la paraula que millor defineix la darrera sessió viscuda al Consell General, el passat dia 29 de Desembre. Que si hagués estat 1 dia abans (el dels Sants Innocents) ho entendria perfectament, ja que teòricament aquesta havia de ser una sessió de Consell seriosa, val a dir que com totes les altres. Malgrat això, es va convertir finalment en una autèntica “farsa”, una presa de pel.

1. Pantomima és una representació de teatre en la que els actors s’expressen mitjançant gestos i moviments enlloc de paraules.

Aquesta podria no semblar la definició més adequada si no fos perquè les paraules que es varen sentir a la sessió del Consell General eren “pur” teatre, en canvi els gestos eren un reflex de la “realitat”.

2. Acció amb la que es pretén enganyar algú o amagar quelcom. Comèdia, farsa...

Aquesta si que és la definició adequada del que va ser aquesta sessió del Consell General. Una presa de pel a tota la població andorrana, electors o no, una autèntica presa de pel a tots els empresaris andorrans.

Una veritable obra de teatre en la que els actors principals van fer un bon “paper”, això s’ha de reconèixer. Poden justificar aquesta vegada el seu salari, no calia que algun Conseller General reclamés el reconeixement d’una feina feta, d’un treball dut a terme en la Comissió de Finances i Pressupost, que al final no ha servit per a res.

A destacar, el “paper” del líder d’Andorra pel canvi, més espectacular que mai, crític, dur, a vegades fins i tot groller, desmarcant-se completament del tema principal a debat, com volen dir : “tot això, no és culpa meva, sinó dels socio-reformistes”.
També a destacar, la celebració del Ministre de Finances de la jornada “històrica” per una aprovació d’unes lleis mai vistes al país, o la il·lusió del President de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, pensant que es complirà el que diu l’article 37 de la Constitució.
I com no, a destacar també el discurs pletòric, ple de metàfores del líder reformista, amb frases molt “rebuscades” i símils ben “afinats” que tampoc venien al cas, però que va “quedar” molt bé.
Mentre que l’actor principal, el nostre cap de Govern, es mantenia més aviat com un “artista” convidat.

La sessió de “teatre” al Consell General va ser bona, distreta, amena, amb bons actors... però amb un guió erroni, fals, enganyós...

Les dues Lleis Fiscals que es varen aprovar, (deixo al marge la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que si entrarà en vigor), la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i la Llei de l’impost sobre societats, quedaran en un no res doncs estan subjectes a la configuració de la imposició indirecta (l’IVA). O sigui que, dit d’una altra manera, es quedaran al calaix.

En quin lloc del mon s’ha vist mai que s’aprovin unes lleis que estiguin supeditades a l’aprovació d’una altra Llei que encara no es troba ni tant sols a tràmit de la Comissió ?

És evident que en aquesta legislatura no s’aprovarà la Llei de l’IVA, no hi ha temps material. Les eleccions anticipades, si el nostre “actor” principal les convoca finalment, no faran més que retardar encara més el debat d’aquesta Llei, deixant doncs el calaix abans comentat, tancat.

Tot això sense oblidar que al “guió” de l’obra teatral hi manca encara el capítol més important, el que completa l’obra, la mancança del qual fa que sigui una obra inacabada, coixa, sense final... aquest és l’I.R.P.F. , sense el qual no s’assumirà mai de forma adequada l’article 37 de la nostra Constitució, no es complirà el que diu la Constitució.

Es clar que, el dia que posem a debat Parlamentari la renda sobre les persones físiques, aquest debat pot ser ja “esperpèntic”. Però hem de recordar que el Partit Socialdemòcrata ho duia al seu programa i ara no pot obviar-ho, per molt que els Reformistes no ho vulguin i no acceptin discutir-ho.

Tant és qui pugui guanyar unes “possibles” eleccions anticipades, tant és si s’aprova el pressupost i s’allarga l’actual legislatura... El que hem d’entendre tots és que la Reforma Fiscal necessita l’IVA i necessita també l’I.R.P.F. si volem complir d’una vegada per totes amb el que ens diu l’article 37 de la nostra Constitució.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

XVI JORNADES DE LA SAC

TÉ “CULPA” LA FUNCIÓ PÚBLICA DE LA “NOSTRA” CRISI ?
L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ANDORRANA - PONÈNCIA.

Contestaré a aquesta pregunta, al final.

En primer lloc voldria separar el que és per a mi la CRISI GENERAL, la que afecta tots els països del món (o gairebé tots), també com no als països del nostre entorn, en major o menor grau, però que repercuteix directament al nostre país i que es tradueix en la disminució de les despeses que efectuaven els seus habitants a Andorra, en el turisme, amb les seves visites, en les seves compres... Aquesta crisi penso que afecta tant sols al sector privat del nostre país, no al sector públic. Explicaré més endavant perquè ho veig així.

Voldria doncs separar aquesta crisi, la general, d’una altra crisi, LA CRISI QUE ANOMENARIA NACIONAL, LA NOSTRA CRISI PARTICULAR. Aquesta és la crisi que si afecta o afectarà tard o d’hora al sector públic. Es la que fa que actualment no podem assumir les despeses de personal i de bens corrents. És la CAIXA que ha quedat buida per diversos motius, que ara mateix no venen al cas. És la crisi que si hem creat nosaltres mateixos, no ens ha vingut imposada.

Si busquem en el projecte de pressupost de Govern per l’exercici 2.011 trobem el següent :
D’un total pressupostat en despeses de 381 milions, trobem que en despeses de personal hi ha 96 milions (4% més que al pressupost 2.010, representen un 25% del total), en despeses de bens corrents 48 milions (3,7% més que al pressupost 2.010, representant un 15%).
Un total de 144 milions, el 40 % del total de les despeses. “INASUMIBLE”.
A Espanya per exemple, les despeses de personal representen un 13 % del pressupost 2.011.
Ja se que no es va aprovar el pressupost 2.010, com segurament tampoc s’aprovarà el pressupost 2.011. Però les dades del pressupost 2.009, que és el que estem seguint amb dotzaves, no varia gaire :
92 milions en despeses de personal (25%), 45 milions en bens i despesa corrent (13%). 38 % del total.

Pel que fa a aquest mes de desembre, amb la paga normal, amb la paga extraordinària, amb la cistella de Nadal, amb els sopars de Nadal... Aproximadament uns 20-25 milions de euros han de sortir d’una caixa que es troba buida. O més ben dit, es trobava buida.

Si analitzem aquesta situació fredament, veiem que aquests diners evidentment es pagaran (encarar unes possibles eleccions anticipades sense aquests pagaments seria un suïcidi), el que ja no resulta tant evident és de on sortiran. Seguim doncs, analitzant fredament. Tant sols poden sortir de la emissió de deute públic de 100 milions. O sigui que una quarta part d’aquesta emissió de deute públic ja es troba “liquidada”. No oblidin (a qui pugui interessar), que a la propera emissió de deute públic, que ha de servir per tornar aquesta, han d’afegir els interessos a pagar. La nova emissió de deute públic haurà de ser doncs de 103,5 milions.

Si busquem al Departament d’Estadística (del mateix Govern) trobem actualment el següent :
D’un total d’assalariats de 38.219 (dades del mes d’Agost), 2.813 menys que quatre mesos abans. A la Administració Pública i Educació en trobem la xifra de 5.191 assalariats, 142 més que quatre mesos abans. Representa un 14% del total dels assalariats, que si ho traslladem al pressupost, constatem que no quadra en absolut.
Trobem les dades de la CASS més actualitzades : 38.710 assalariats al mes de setembre, 2.429 menys que fa 2 anys, 1.384 menys que fa 1 any. 72 persones més a l’Administració que fa 2 anys. 4 persones més que fa 1 any.
Constato però, amb l’actualització ahir mateix de les dades al Departament d’estadística, corresponents al mes de setembre, que no “quadren” massa amb les dades de la CASS. En tot cas, el nombre de funcionaris, mai ha disminuït.

Veiem també el salari mitjà de l’administració (2.200 euros), el salari mitjà de educació (1.935 euros), el salari mitjà total (1.913 euros). Val a dir, pràcticament el mateix que 4 mesos abans i que fa 2 anys (això és evident, doncs l’IPC no ha augmentat al 2.010, 0,00%, i molt poc ho va fer al 2.009, 1,98%).
Val a dir que la mitjana és bastant enganyosa, doncs comporta totes les despeses per acomiadaments, que evidentment no s’han produït a l’administració.

Les dades més actuals de la CASS ens donen la mitjana al mes de setembre de : 2.244 euros a l’Administració, 2.000 euros a educació, per 1.925 de mitjana.
Si analitzem però els altres sectors econòmics, trobem que salvat el sector financer (3.588/3.917 euros), tots els altres sectors es troben majoritàriament per sota d’aquesta mitjana. Comerç (1.671/1.677 euros), Hoteleria (1.503/1.529 euros), Treball domèstic (1.051/1.156 euros)... Per posar alguns exemples.

ES PER AQUEST MOTIU QUE PENSO QUE LA CRISI GENERAL NO HA AFECTAT GAIRE AL SECTOR PÚBLIC.

Amb aquestes dades a la ma, veiem doncs que ha estat evident que s’han hagut de produir moltes retallades en el sector privat (val a dir que tampoc calen aquestes dades per assegurar-ho, ja ho veiem tots perfectament al dia a dia). Les empreses han hagut de reduir tant pel que fa a les depeses corrents com el que fa en despeses de personal i també “EL” mateix personal. L’Administració Pública, no ho ha fet.

Val a dir també que el canvi de Govern no ha ajudat gens ni mica a que es pogués reduir aquesta despesa. A pesar de l’anunci del retall de salari de Ministres, Consellers, Directors, càrrecs de confiança, alts càrrecs, a pesar de l’anunci de contractació zero... El personal a l’Administració ha augmentat. Evidentment, la neteja produïda amb l’arribada al Govern del Partit Socialdemòcrata, va provocar recolocacions de molta gent (als Comuns, per exemple), va provocar la entrada de gent nova, va provocar doncs més despesa.
Unes noves eleccions, anticipades o no, tornaran a provocar el mateix efecte ? Dependrà de qui guanyi, és clar.

Ja se que molts funcionaris em diran : Jo no cobro 2.000 euros (Ja m’ho han dit i ho sé perfectament). El que han d’entendre aquests funcionaris que es troben per sota de la franja del salari mitjà es que JO, per no dir la MAJORIA, entenem que dins de l’Administració, dins de la Funció Pública, hi ha també tots els Directors, alts càrrecs, càrrecs electes, càrrecs de confiança, secretaris, etc... I que no PUC (PODEM) fer separacions i estem obligats a generalitzar. No tinc en absolut cap mania “especial” pel sector públic o para-públic, del qual encara podria fer-ne part. Tant sols pretenc que “obrin” els ulls, VEURAN QUE ACTUALMENT SON UNS PRIVILEGIATS, i entenguin el que pensem els que ens trobem al sector privat. Cal afegir també que algunes de les “recomanacions” de la taula de la funció pública (com per exemple, la jornada intensiva de 7 hores, no han ajudat massa al sector privat a creure amb el sector públic).
Recordin com m’han comentat també que molts mesos la nòmina els ha arribat més tard del dia 24, bastants dies més tard. Recordin que, per molt que els arribi amb valor dia 24, si el dia 25 no hi ha saldo al compte corrent els retornaran els rebuts.
Aquest mes cobraran segur, però pot arribar tranquil·lament el dia en que no cobrin, aleshores entendran els meus articles i entendran també que s’ha de disminuir la despesa de personal SI O SI. I això només es pot fer modificant la Llei de la Funció Pública i prenent les mesures oportunes. RETALLADA, també en el sector públic.

Observem ara, per exemple el que esta passant amb el pressupost dels diversos Comuns :

ORDINO.
Reducció d’un 13%
Congelació dels salaris dels funcionaris per sobre dels 1.200 euros.
Reducció dels treballadors eventuals i fixes.
S’han substituït els lots de Nadal per vals de 40 euros per gastar-los en comerços de la parròquia.

CANILLO.
Reducció de la gestió de l’acompliment.
Reducció de les despeses de personal.
S’ha fixat un cost de 100 euros per panera de Nadal.

ANDORRA LA VELLA.
4 milions menys de pressupost.
No es substituiran les jubilacions.
S’incrementarà la base salarial tant sols als que cobren menys. Congelats els salaris per sobre de 1.140 euros.
No s’allargarà la data de jubilació mes enllà d’un any.
Congelació del gada.
No es renovaran les places vacants.
Han decidit prescindir de les paneres de Nadal.

ESCALDES.
Reducció de la despesa de personal en un 1,49%, de la despesa corrent en un 6,08%
IPC tant sols pels salaris base i no als càrrecs de confiança, directors i polítics.
No cobrir vacants.
Es suprimirà el sopar tradicional, i no em queda molt clar si també els lots de Nadal.

LA MASSANA.
Congelació del salari dels Consols i Consellers i el personal de relació especial.
No substituir les baixes.
Reduir la gestió de l’acompliment el 50%
10% menys en despeses de bens corrents.
Han decidit prescindir de les paneres de Nadal.

ENCAMP.
Rebaixa de les despeses de personal del 9,7%
No es contractarà personal eventual.
Han decidit també prescindir de les paneres de Nadal.

SANT JULIÀ DE LÒRIA.
Aquí no han entès tant bé la “jugada” i les despeses de personal encara augmenten un 2,7%, però les despeses de bens corrents disminueixen el 16% , per un pressupost rebaixat un 8%.
Ja varen reduir el cost de les paneres de Nadal en 5.500 euros i segueixen amb la contenció.

Pel que sembla doncs, els Comuns han après majoritàriament la lliçó.

A Govern, tant sols congelaran els salaris pel damunt dels 2.000 euros (a les para-públiques, també ? No ho saben ni els mateixos treballadors). A Govern, no han après la lliçó. I aquest any la despesa en lots de Nadal superarà de molt els 120.000 euros (no els 80.000 com deia el Diari). Andorra Telecom (46.000), Feda (18.000), SAAS (50.000), Cass (8.500)... Sense comptar el mateix Govern, que no sé a quant ascendeix.

I ja només em faltava escoltar que el complement de jubilació dels funcionaris ascendeix a 220 milions de euros, o que la CASS preveu augmentar les cotitzacions ...

Tot plegat, en diferència amb el país veí Espanya, on es congelaran totes les retribucions, es rebaixarà un 5% la massa salarial i es reduiran les plantilles de personal.

Es necessari per tant una reforma urgent de la Funció Pública. Un estudi acurat que permeti modificar la Llei de la Funció Pública i adaptar-la a la situació actual. També val el mateix per les entitats parapúbliques i el Comuns, encara que es regulin per la seva pròpia normativa. Penso que s’ha de revisar : els cessaments (amb complement de “reconeixement de la funció directiva”, o sense), les destitucions, les excedències, els acomiadaments, la reducció de personal, els salaris (alguns), els programes de jubilació voluntària, les rehubicacions, els trasllats, les incompatibilitats, el gada... entre altres “coses”.

I això s’ha de fer entre tots : Comuns i Govern, mancomunant per exemple Serveis, distribuint de millor manera el personal i reduint-lo també.
I s’ha de fer entre tots també amb el consens de tots els Grups i Partits polítics, abans o després de les eleccions, però sempre conjuntament.
Un sol Grup o Partit no ho podrà fer mai, doncs estaria “cuit” per al futur.

I seria molt important tenir tota la gent ben “distribuïda” i preparada abans de l’any 2.012, on amb la entrada en vigor de les lleis d’imposició directa, de l’IVA, les sancions ja activades al no dipòsit de comptes... I altres.
El “control” que s’ha d’efectuar serà molt més ampli, necessitarem contractar més funcionaris ? O bé podrem fer-ho amb els que ja tenim ?

L’any 2.012 pot ser l’any que dicti sentència, ja que el 2.011 serà, al meu entendre pel que estic veient, un any més de “traspàs”, d’anar fent...
QUI PUGUI, ÉS CLAR.


Ja per acabar contestaré la pregunta que encapçala aquest escrit:
Té “culpa” la Funció Pública de la “nostra” crisi.

La resposta és:
Evidentment que NO, la culpa la tenen els polítics.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - FUNCIONARIS III

AQUESTA NO VA DE FUNCIONARIS... O, POTSER SI.

Estic llegint i escoltant molta gent, polítics sobretot, que estan dient exactament el mateix que jo vaig dir en els meus dos “articles” precedents, encara que és veritat, d’una manera més diplomàtica. Potser que jo de diplomàcia no en tinc massa, o que sóc massa “directe”, com diuen “alguns”.
Parlen de reestructuració de la Funció Pública, de sobredimenssionament de la mateixa, de despesa excessiva, de sobrecost en l’administració, etc... Fins i tot parlen també de reducció i de canviar la Llei de la Funció Pública.

Al final tots venim a dir el mateix : actualment no podem assumir el cost del sector de l’administració, sobretot el cost dels seus salaris. Tant a nivell de Comuns com de Govern, tant en públiques com en para-públiques ...
Tots els Comuns ja s’han posat d’acord i reduiran la despesa, però Govern, va a per un altre camí i a l’inrevés, segueix augmentant aquesta despesa, per molt que diguin que congelaran els salaris per sobre dels 2000 euros.

S’apropa el mes de Desembre, amb la seva paga extraordinària, que en el sector privat pràcticament ja no existeix i el nostre Govern s’ha adonat de que difícilment aquest any es podrà pagar, val a dir que al igual que la paga mensual normal i corrent. S’ha adonat també que encarar unes eleccions anticipades sense aquesta paga extra comportaria unes conseqüències nefastes en forma de “vots”.

Davant d’aquesta perspectiva i amb la negativa de la banca andorrana a nous crèdits, a més endeutament, a més pòlisses... davant el retard en l’aprovació de les lleis impositives... davant el nul increment en l’apartat “ingressos”... davant de tot això i amb la impossibilitat de “modificar” cap taxa a Govern, tal com va fer al Comú d’Andorra la Vella... el nostre Ministre, el nostre Govern... o ves a saber qui... ha trobat la solució al “problema”:

Emissió de 100 milions de deute públic i demanar un crèdit de 150 milions a la banca estrangera. Total, una entrada de 250 milions de euros.

Si aquests diners servissin realment per a disminuir el deute amb la banca andorrana, tal i com ens diuen, si servissin per a fer inversions realment necessàries... ho trobaria del tot “normal”.
Però desgraciadament, aquests diners tant sols serviran per a cobrir despeses, deixant el deute encara pitjor del que es troba, ja que tant sols serviran per a tapar momentàniament un “forat” que molt aviat es tornarà a omplir. Això si, tothom cobrarà la seva extra de Nadal, tindrà la seva cistella i fins i tot potser el sopar de Nadal.

Pel que fa als 100 milions de deute públic, encara que finalment no es quedi cap part la CASS, difícilment es podran retornar d’aquí a un any si no és amb una altra emissió de deute públic de 100 milions més (pràcticament ja ens han assegurat que així serà). Aquí, haurien segurament d’afegir els interessos a pagar... Aleshores potser si que haurà de entrar en la compra, la nostra CASS, amb els nostres diners.

Pel que fa als 150 milions que ens ha de deixar una banca estrangera passa exactament el mateix.
Tot plegat, és un canvi de deute per un altre deute a un tipus d’interès més elevat ? És la possibilitat de demanar més crèdits a la nostra banca per poder fer front a la despesa corrent ? O és realment que no ens en sortim ?

I ja no parlo del fet de tocar la “caixa” de Feda i Andorra Telecom.

Si mirem aquestes “operacions” fredament, arribem a la conclusió de que són “nefastes”. Eixugar deutes a un tipus d’interès baix per d’altres a un tipus d’interès més elevat no és mai una bona “operació”.

Si ho mirem més en calent, veiem que el veritable problema és que no se’n surten de cap de les maneres i que necessiten demanar crèdits a “dojo”. I no parlo de crèdits extraordinaris al Consell per “culpa” de no tenir pressupost, sinó que parlo de crèdits directes a la banca per pagar la despesa corrent que ja es troba pressupostada, encara que sigui amb dotzaves.

Unes eleccions resoldran aquest problema ?
Evidentment, la resposta és NO.
Però potser si que faran que finalment existeixi un consens entre tots els grups o Partits polítics per modificar la Llei de la Funció Pública i conseqüentment reduir la despesa. I evidentment, amb aquestes eleccions (si es que realment es produeixen) hi arribarem a aquest consens, ja que és absolutament necessari i imprescindible.

De moment doncs, una emissió de deute públic de 100 milions i un crèdit de 150 milions. I després, ja veurem...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - FUNCIONARIS II

I SI ES VOLEN ENFADAR, QUE S’ENFADIN.

Em refereixo als funcionaris és clar, perquè tots aquells que no ho són, que per cert cada cop són menys, segur que no s’enfadaran pas.

Resulta que encara no s’ha publicat l’IPC ( no es fa fins al mes de gener), resulta que l’any anterior va ser del 0%, fins i tot resulta que el pressupost presentat pel Ministre de Finances no l’aprovarà ni el Sr. Síndic, d’amagat esta clar, encara que aixequi finalment la ma, no fos cas que el fessin fora del Partit. Resulta també que la nova contractació a l’administració havia de ser zero ( o també, dit : “cero, patatero”), resulta que es va fer una caça i captura de tots aquells que es trobaven en una llista negra (propers al PLA o no propers al cap de Govern). Resulta... moltes coses més...

Amb tot això, resulta també que el pressupost previst augmenta en un 4,03% en despeses de personal. Gran contradicció...

Senyors de Govern, que s’han begut l’enteniment, o no n’han tingut mai ?
Tant importants són els vots d’uns 5000 funcionaris ( o més), les seves parelles, els seus fills, pares, mares i altres amics i familiars ? “Pos va a ser que si”...

Aquest cop potser no hauré de pagar jo l’augment del cost en salaris de l’administració i ho farà un banc estranger. Ull, “cachondeo”, poc... Doncs si aquest crèdit que ens ha de concedir un banc francés, amb interessos més elevats, per alleugerir els préstecs ja subscrits amb bancs andorrans, a interès més baix, sona a “risotada”, serveix per a poder demanar més crèdits per a pagar les nòmines dels funcionaris, “mal vamos”.

Perquè, sàpiga senyora funcionària de educació que el seu salari si que el pago jo, i el veí del costat de casa meva, el de casa seva i vostè mateixa, com també paga el del seu marit i també el d’altres familiars seus. També pagaré jo mateix quant vostè es jubili, el seu salari íntegre, encara que jo ja estigui jubilat, sense salari íntegre, per molt que ara ens diguin que pagaran més o treballaran més.

Però no penso contestar la seva “carta oberta”, per molt oberta i ridícul que sigui, directament, doncs ja se la va contestar vostè mateixa i també me la va contestar el seu marit, amb insinuacions fora de lloc i mal fonamentades.
Per cert, els meus escrits els faig jo solet, no treballo per ningú ni cobro de ningú i els faig perquè em dona la “reial gana” i qui no estigui content, enlloc d’insultar, intentar explicar la meva vida o difondre falsedats, per Internet i en hores de feina, simplement el que han de fer és passar el full del diari i si el volen llegir igualment, procurar fer-ho fora de les hores de feina, fent un cafè abans de començar-la, tal com faig jo.

Tornant al tema d’aquest escrit :
Continua baixant constantment el nombre d’assalariats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, segueix augmentant el nombre d’aturats... Per cert, senyors de la BPA, potser que s’ho facin mirar amb els seus “estudis”, perquè a pesar de reconèixer que el salari mitjà de l’administració és massa elevat, fent augmentar per tant la cotització del treballador per compte propi, no és pas cert que el país s’estigui recuperant de cap manera.

Ja sé que vostès, els funcionaris, no tenen la culpa de ser un nombre massa elevat, no tots tenen la culpa de les nombroses baixes mal justificades, no tots tenen salaris elevats, no tots han entrat “a dit” per la compra de vots familiars, no tots cobren per dormir, llegir el diari o fer comentaris per Internet en hores de feina. Sé també que no tenen vostès la culpa de la “crisi”, això no ho he dit mai. No tots es toquen els “cataplins” tot el dia, però “molts” si que ho fan.
I mentrestant, pretenen alguns, treballar una hora menys cada dia (fet que em sembla molt correcte, així podrien fer les hores que els mancaran els dissabtes al matí i permetre a molta gent fer els seus tràmits sense sortir de la feina).
Mentrestant fan taules de treball de sindicalistes amb més sindicalistes i presidits per sindicalistes. Per cert, quin horari de treball fan tots aquests sindicalistes ? Aquestes reunions compten com a hores de treball ?

Au, ja tenen tema per una setmaneta més, com a mínim ... i si em volen contestar, cap problema, però no cal que m’expliquin la seva vida. I procurin també fer els escrits una mica més curts, sinó la majoria de la gent tant sols mira el titular.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI- FUNCIONARIS

QUE NO SE M’ENFADI CAP FUNCIONARI !!!

No és la intenció d’aquest modest article, tant sols es tracta d’un sentiment que solsament espera fer-vos pensar una estona i que entengueu que no sou el centre del món. Que molta gent que no som funcionaris també volem unes millors condicions laborals, una millor conciliació familiar i laboral (com tant us agrada dir), però que no comptem tant com vosaltres, en principi, amb el valor del nostre vot, al menys per als Socialdemòcrates.

Sou molt hàbils (i no ho recrimino, cadascú és molt lliure de buscar el seu benestar), és el moment adequat de demanar “cosetes”, sabeu perfectament que unes eleccions anticipades són ara mateix més que probables, potser fins i tot molt abans de les “anunciades” i els vostres vots “pesen” i molt, i s’ha de fer valer la “oportunitat”.

Però... penseu una “miqueta” en la situació actual : Quin dia heu cobrat el salari corresponent al mes de setembre ? Tard, no ? Sabeu perquè ?
Doncs, senzillament perquè no hi ha ni un euro a la caixa. El vostre “des-Govern” ha de demanar un crèdit cada mes per a poder pagar el vostre salari. No ho sabíeu ? Doncs, ara ja ho sabeu. Val a dir però, que amb l’anterior Govern, ja passava el mateix.

Que bé que es viu en la tranquil·litat i en la ignorància. Però quant les coses van mal dades, comença el temor. Que us pensàveu, que la crisi mai arribaria a l’administració, al funcionariat ? Que equivocats estàveu...

Mireu... en el sector privat, quan afloren els problemes i la feina deixa de fluir, el primer que es fa es reduir despeses, i això es fa començant amb la publicitat, la formació, negociant per exemple el lloguer, etc... Despeses totes elles “prescindibles”. I finalment, es “retalla” en personal, salaris, primes, pagues, hores... En tot el que afecta al personal, i també en els llocs de treball. Potser pensàveu que a vosaltres no us arribaria mai ?

És molt fàcil per a vosaltres demanar torns de 24 hores, torns de 12 hores, jornada intensiva... Sobretot a “eleccions vista”, però no penseu en que tot això ho pagarem els que no som funcionaris, perquè això ens molesta, i molt.

Aquest cop, heu cobrat uns dies més tard, el proper mes o l’altre, igual no cobreu. Aleshores potser veureu les coses d’una altra manera. I aleshores potser entendreu la nostra postura, la d’aquells que no som funcionaris. La “retallada” en el sector privat és exactament la mateixa que patirà tard o d’hora el sector públic . Poseu doncs els peus a terra i considereu la situació econòmica actual com la que realment és. A la “padrina” se l’hi ha foradat la butxaca i vosaltres no sou diferents a la resta de “personal” humà. Baixeu d’una vegada per totes del núvol on esteu ficats. I si el proper mes, o l’altre no cobreu el vostre salari, veureu les coses molt diferents, i els vostres sindicats i el vostre estimat PS, que tant us promet, ja comprovareu on es troba : Desaparegut ...

Si us voleu enfadar amb mi, cap problema... Si sou intel·ligents, reflexionareu i no demanareu més “xorrades” que irriten al “personal”, no funcionari, és clar. Que tingueu un bon dia, tot desitjant que el proper mes cobreu a la data estipulada, però no oblideu que tots volem cobrar i no depenem de cap vot, sinó tant sols de la nostra feina o del nostre patró. I el “vostre” patró no és el cap de Govern, ni el Partit socialdemòcrata... Som tots els no-funcionaris que us paguem la vostra nòmina, encara que sigui a través de crèdits bancaris.

Per tot el que he exposat, demano que no us enfadeu, sinó que penseu en la nostra postura, la d’aquells que no som funcionaris, que quant veiem i escoltem les vostres “demandes”, tant sols electoralistes, amb el mateix “estil” que esta fent servir el “grupet” social-no-demòcrata , fan que nosaltres realment, ens posem d’una mala “hòstia”... Difícil de comprendre de la vostra part.
I es que finalment, no sou pas mala gent, i és acceptable que mireu pel vostre bé, com fem tots els “mortals”, però a “nosaltres” no ens paga la “padrina”. I en aquests moments, resulta que la padrina som nosaltres mateixos, perquè la banca, si no s’ha cansat ja de pagar, és més que probable que aviat ho faci. Aleshores entendreu que n’estiguem fins al “monyo” de les vostres reivindicacions.

Espero que no veieu en aquest escrit cap ànim de mania “especial”, tant sols és un reflex de la realitat. Els que no som funcionaris, estem ja molt farts de que jugueu amb la nostra butxaca i amb la nostra estabilitat. Baixeu d’una vegada per totes del vostre pedestal i adoneu-vos de que no sou diferents. I sobretot, de que nosaltres us estem mantenint, encara que la banca sigui la que paga cada mes amb crèdits extraordinaris. Fins que deixi de pagar, que pot ser molt aviat. Potser, el proper mes ? Mentrestant, reviseu el vostre compte bancari... Igual penseu pagar quelcom que el vostre compte no pot assumir perquè no rep els ingressos esperats, com per exemple un simple lloguer.

La “padrina” s’ha quedat ja sense fons, ara la “padrina” som tots nosaltres, els no-funcionaris i us puc assegurar que ja en estem fins als “dallonses” de tots vosaltres. O sigui, que no ens continueu tocant-nos els mateixos “dallonses”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - LO RESTAURANT

“LO RESTAURANT” DE NATURLÀNDIA.

Ja sé que s’escriu “el” restaurant i no “lo”restaurant, però així sona més a català de poble, a català rural, a català antic... Al estil de com s’estan duent a terme les adjudicacions i contractacions de Naturlàndia : a la manera antiga, rural i de poble. En castellà ho diuen d’una altra manera : “Como Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como”. Estils diferents que venen a dir el mateix : aquí fem el que volem.

El cas és que la explotació del restaurant ubicat al camp de tir ha generat polèmica i en continua generant, però finalment quedarà en un no res, com sol passar amb totes les decisions que es prenen a la parròquia laurediana. També passa el mateix a la resta del país ?
Doncs, sincerament... crec que si.

Jo no afirmaré, com va fer el coordinador (i no President, com escriuen constantment al diari d’Andorra) del comitè local del Partit Socialdemòcrata, que “Naturlàndia s’està muntant perquè sigui un compendi de negocis privats adjudicats a dit”.
Les afirmacions s’han de demostrar sempre i aquesta afirmació no ho està. M’estranya molt que hagi quedat també en un no res.
Si però, que opinaré.
Les opinions són tant sols pensaments personals, i si no es manca al respecte a ningú no s’han de demostrar. El que si es bo fer sempre es demostrar que dites opinions estan contrastades, encara que tampoc sigui imprescindible.

Dit de pas, m’agradaria fer un aclariment al diari d’Andorra :
La “figura” del President no existeix en els comitès locals del Partit Socialdemòcrata. Si en canvi, existeix la “figura” del coordinador. La feina d’aquest hauria de ser la de coordinar el treball entre els comitès locals i la executiva.
Mentre jo vaig ser dins al Partit, puc assegurar però que no era així. Tant la coordinadora que hi havia a Sant Julià quant jo formava part de l’Alternativa com el coordinador que la va substituir després de la seva dimissió, duien el seu “enllaç” amb el Partit en un “secretisme” absurd i obscur. (Al estil del “hasta ahí puedo leer del programa de TVE 1,2,3.). L’actual coordinador, després de passar per una forçada dimissió i tornar a ocupar ara mateix de nou el càrrec (algú m’explicarà algun dia el perquè de tot plegat), deu continuar amb la mateixa “filosofia” de treball. Al menys és el que dedueixo de les paraules de la Consol Major d’Andorra la Vella : “Al PS, no hi ha comunicació”.

Tornant al tema que em porta avui a escriure : “lo restaurant”, m’ha sobtat molt la diferència entre les declaracions del Director de Naturlàndia i les declaracions del Consol Menor de Sant Julià (adjudicatari de la concessió del restaurant del camp de tir).

Coincideixen tots dos al comentar que s’esgotava el contracte amb l’empresa que explotava el restaurant, en que era un servei que s’havia d’externalitzar, en que es varen contactar empreses del ram, en que es va decidir convocar un concurs, encara que no hi havia obligació.

Aquí, discrepo una mica, doncs considero que una societat amb el capital 100% comunal (de moment, encara no ha canviat) no pot actuar d’aquesta manera encara que sigui “legal”. Em recorda l’estil de treball de la Mútua elèctrica de Sant Julià de Lòria (i aquesta, no és capital 100% comunal).

No entraré tampoc a valorar la correcció o no d’aquestes decisions, ni tampoc la concessió de l’explotació a una empresa del Consol Menor. Tampoc valoraré les condicions de l’edicte que es va publicar al Bopa : el concurs publicat el 08/06/2010 amb obertura d’ofertes del 06/07/2010, doncs no he tingut accés a aquestes condicions.
Tampoc valoraré que l’adjudicatari del concurs sigui una empresa del Consol Menor. He de dir que m’importa ben poc.

El que si faré és comentar les declaracions del Director i del Consol Menor i afirmar (ara si, doncs és demostrable, que no em “quadren” en absolut).

Pel Director de Naturlàndia (diari d’Andorra 27/08/2010) :
“Era difícil que les empreses complissin els requisits que es volien. Entre altres condicions, el concurs estipulava el preu del lloguer mensual, un compromís de permanència i l’obligació de reformar les instal·lacions del restaurant. Aquest va ser un dels motius pels quals l’anterior empresa que explotava el servei va preferir no renovar el contracte”.

Pel Consol Menor (diari d’Andorra 12/09/2010) :
Assegura que : “no hi havia cap exigència al plec de bases del concurs relativa a fer unes reformes al local. És un criteri meu, no del concurs. Jo, per la meva part vaig considerar que per tirar-lo endavant calia una remodelació”.

Conclusió :

Una de les dues persones, o no diu la veritat o s’equivoca. I a mi això em dona “molt mala espina”.

Ja finalment, voldria fer un comentari al Senyor Enric Sangrà, Consol Menor de la parròquia de Sant Julià de Lòria :

Per favor, no ens insti als que critiquem el projecte de Naturlàndia a involucrar-nos en els projectes per a impulsar la parròquia, doncs una cosa res a té a veure amb l’altra i a més sona a insult o si més no a “cachondeo”.
I pel que diu de : que s’hauria d’agrair a la única persona interessada a presentar-se al concurs públic...
Doncs, moltes gràcies Enric. Al menys, tenim un local que no ha de tancar les portes.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.