DIARI D'ANDORRA - PANTOMIMA

PANTOMIMA AL CONSELL GENERAL.

Pantomima, aquesta és la paraula que millor defineix la darrera sessió viscuda al Consell General, el passat dia 29 de Desembre. Que si hagués estat 1 dia abans (el dels Sants Innocents) ho entendria perfectament, ja que teòricament aquesta havia de ser una sessió de Consell seriosa, val a dir que com totes les altres. Malgrat això, es va convertir finalment en una autèntica “farsa”, una presa de pel.

1. Pantomima és una representació de teatre en la que els actors s’expressen mitjançant gestos i moviments enlloc de paraules.

Aquesta podria no semblar la definició més adequada si no fos perquè les paraules que es varen sentir a la sessió del Consell General eren “pur” teatre, en canvi els gestos eren un reflex de la “realitat”.

2. Acció amb la que es pretén enganyar algú o amagar quelcom. Comèdia, farsa...

Aquesta si que és la definició adequada del que va ser aquesta sessió del Consell General. Una presa de pel a tota la població andorrana, electors o no, una autèntica presa de pel a tots els empresaris andorrans.

Una veritable obra de teatre en la que els actors principals van fer un bon “paper”, això s’ha de reconèixer. Poden justificar aquesta vegada el seu salari, no calia que algun Conseller General reclamés el reconeixement d’una feina feta, d’un treball dut a terme en la Comissió de Finances i Pressupost, que al final no ha servit per a res.

A destacar, el “paper” del líder d’Andorra pel canvi, més espectacular que mai, crític, dur, a vegades fins i tot groller, desmarcant-se completament del tema principal a debat, com volen dir : “tot això, no és culpa meva, sinó dels socio-reformistes”.
També a destacar, la celebració del Ministre de Finances de la jornada “històrica” per una aprovació d’unes lleis mai vistes al país, o la il·lusió del President de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, pensant que es complirà el que diu l’article 37 de la Constitució.
I com no, a destacar també el discurs pletòric, ple de metàfores del líder reformista, amb frases molt “rebuscades” i símils ben “afinats” que tampoc venien al cas, però que va “quedar” molt bé.
Mentre que l’actor principal, el nostre cap de Govern, es mantenia més aviat com un “artista” convidat.

La sessió de “teatre” al Consell General va ser bona, distreta, amena, amb bons actors... però amb un guió erroni, fals, enganyós...

Les dues Lleis Fiscals que es varen aprovar, (deixo al marge la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que si entrarà en vigor), la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i la Llei de l’impost sobre societats, quedaran en un no res doncs estan subjectes a la configuració de la imposició indirecta (l’IVA). O sigui que, dit d’una altra manera, es quedaran al calaix.

En quin lloc del mon s’ha vist mai que s’aprovin unes lleis que estiguin supeditades a l’aprovació d’una altra Llei que encara no es troba ni tant sols a tràmit de la Comissió ?

És evident que en aquesta legislatura no s’aprovarà la Llei de l’IVA, no hi ha temps material. Les eleccions anticipades, si el nostre “actor” principal les convoca finalment, no faran més que retardar encara més el debat d’aquesta Llei, deixant doncs el calaix abans comentat, tancat.

Tot això sense oblidar que al “guió” de l’obra teatral hi manca encara el capítol més important, el que completa l’obra, la mancança del qual fa que sigui una obra inacabada, coixa, sense final... aquest és l’I.R.P.F. , sense el qual no s’assumirà mai de forma adequada l’article 37 de la nostra Constitució, no es complirà el que diu la Constitució.

Es clar que, el dia que posem a debat Parlamentari la renda sobre les persones físiques, aquest debat pot ser ja “esperpèntic”. Però hem de recordar que el Partit Socialdemòcrata ho duia al seu programa i ara no pot obviar-ho, per molt que els Reformistes no ho vulguin i no acceptin discutir-ho.

Tant és qui pugui guanyar unes “possibles” eleccions anticipades, tant és si s’aprova el pressupost i s’allarga l’actual legislatura... El que hem d’entendre tots és que la Reforma Fiscal necessita l’IVA i necessita també l’I.R.P.F. si volem complir d’una vegada per totes amb el que ens diu l’article 37 de la nostra Constitució.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.