DIARI - FUNCIONARIS II

I SI ES VOLEN ENFADAR, QUE S’ENFADIN.

Em refereixo als funcionaris és clar, perquè tots aquells que no ho són, que per cert cada cop són menys, segur que no s’enfadaran pas.

Resulta que encara no s’ha publicat l’IPC ( no es fa fins al mes de gener), resulta que l’any anterior va ser del 0%, fins i tot resulta que el pressupost presentat pel Ministre de Finances no l’aprovarà ni el Sr. Síndic, d’amagat esta clar, encara que aixequi finalment la ma, no fos cas que el fessin fora del Partit. Resulta també que la nova contractació a l’administració havia de ser zero ( o també, dit : “cero, patatero”), resulta que es va fer una caça i captura de tots aquells que es trobaven en una llista negra (propers al PLA o no propers al cap de Govern). Resulta... moltes coses més...

Amb tot això, resulta també que el pressupost previst augmenta en un 4,03% en despeses de personal. Gran contradicció...

Senyors de Govern, que s’han begut l’enteniment, o no n’han tingut mai ?
Tant importants són els vots d’uns 5000 funcionaris ( o més), les seves parelles, els seus fills, pares, mares i altres amics i familiars ? “Pos va a ser que si”...

Aquest cop potser no hauré de pagar jo l’augment del cost en salaris de l’administració i ho farà un banc estranger. Ull, “cachondeo”, poc... Doncs si aquest crèdit que ens ha de concedir un banc francés, amb interessos més elevats, per alleugerir els préstecs ja subscrits amb bancs andorrans, a interès més baix, sona a “risotada”, serveix per a poder demanar més crèdits per a pagar les nòmines dels funcionaris, “mal vamos”.

Perquè, sàpiga senyora funcionària de educació que el seu salari si que el pago jo, i el veí del costat de casa meva, el de casa seva i vostè mateixa, com també paga el del seu marit i també el d’altres familiars seus. També pagaré jo mateix quant vostè es jubili, el seu salari íntegre, encara que jo ja estigui jubilat, sense salari íntegre, per molt que ara ens diguin que pagaran més o treballaran més.

Però no penso contestar la seva “carta oberta”, per molt oberta i ridícul que sigui, directament, doncs ja se la va contestar vostè mateixa i també me la va contestar el seu marit, amb insinuacions fora de lloc i mal fonamentades.
Per cert, els meus escrits els faig jo solet, no treballo per ningú ni cobro de ningú i els faig perquè em dona la “reial gana” i qui no estigui content, enlloc d’insultar, intentar explicar la meva vida o difondre falsedats, per Internet i en hores de feina, simplement el que han de fer és passar el full del diari i si el volen llegir igualment, procurar fer-ho fora de les hores de feina, fent un cafè abans de començar-la, tal com faig jo.

Tornant al tema d’aquest escrit :
Continua baixant constantment el nombre d’assalariats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, segueix augmentant el nombre d’aturats... Per cert, senyors de la BPA, potser que s’ho facin mirar amb els seus “estudis”, perquè a pesar de reconèixer que el salari mitjà de l’administració és massa elevat, fent augmentar per tant la cotització del treballador per compte propi, no és pas cert que el país s’estigui recuperant de cap manera.

Ja sé que vostès, els funcionaris, no tenen la culpa de ser un nombre massa elevat, no tots tenen la culpa de les nombroses baixes mal justificades, no tots tenen salaris elevats, no tots han entrat “a dit” per la compra de vots familiars, no tots cobren per dormir, llegir el diari o fer comentaris per Internet en hores de feina. Sé també que no tenen vostès la culpa de la “crisi”, això no ho he dit mai. No tots es toquen els “cataplins” tot el dia, però “molts” si que ho fan.
I mentrestant, pretenen alguns, treballar una hora menys cada dia (fet que em sembla molt correcte, així podrien fer les hores que els mancaran els dissabtes al matí i permetre a molta gent fer els seus tràmits sense sortir de la feina).
Mentrestant fan taules de treball de sindicalistes amb més sindicalistes i presidits per sindicalistes. Per cert, quin horari de treball fan tots aquests sindicalistes ? Aquestes reunions compten com a hores de treball ?

Au, ja tenen tema per una setmaneta més, com a mínim ... i si em volen contestar, cap problema, però no cal que m’expliquin la seva vida. I procurin també fer els escrits una mica més curts, sinó la majoria de la gent tant sols mira el titular.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.