DIARI - FUNCIONARIS III

AQUESTA NO VA DE FUNCIONARIS... O, POTSER SI.

Estic llegint i escoltant molta gent, polítics sobretot, que estan dient exactament el mateix que jo vaig dir en els meus dos “articles” precedents, encara que és veritat, d’una manera més diplomàtica. Potser que jo de diplomàcia no en tinc massa, o que sóc massa “directe”, com diuen “alguns”.
Parlen de reestructuració de la Funció Pública, de sobredimenssionament de la mateixa, de despesa excessiva, de sobrecost en l’administració, etc... Fins i tot parlen també de reducció i de canviar la Llei de la Funció Pública.

Al final tots venim a dir el mateix : actualment no podem assumir el cost del sector de l’administració, sobretot el cost dels seus salaris. Tant a nivell de Comuns com de Govern, tant en públiques com en para-públiques ...
Tots els Comuns ja s’han posat d’acord i reduiran la despesa, però Govern, va a per un altre camí i a l’inrevés, segueix augmentant aquesta despesa, per molt que diguin que congelaran els salaris per sobre dels 2000 euros.

S’apropa el mes de Desembre, amb la seva paga extraordinària, que en el sector privat pràcticament ja no existeix i el nostre Govern s’ha adonat de que difícilment aquest any es podrà pagar, val a dir que al igual que la paga mensual normal i corrent. S’ha adonat també que encarar unes eleccions anticipades sense aquesta paga extra comportaria unes conseqüències nefastes en forma de “vots”.

Davant d’aquesta perspectiva i amb la negativa de la banca andorrana a nous crèdits, a més endeutament, a més pòlisses... davant el retard en l’aprovació de les lleis impositives... davant el nul increment en l’apartat “ingressos”... davant de tot això i amb la impossibilitat de “modificar” cap taxa a Govern, tal com va fer al Comú d’Andorra la Vella... el nostre Ministre, el nostre Govern... o ves a saber qui... ha trobat la solució al “problema”:

Emissió de 100 milions de deute públic i demanar un crèdit de 150 milions a la banca estrangera. Total, una entrada de 250 milions de euros.

Si aquests diners servissin realment per a disminuir el deute amb la banca andorrana, tal i com ens diuen, si servissin per a fer inversions realment necessàries... ho trobaria del tot “normal”.
Però desgraciadament, aquests diners tant sols serviran per a cobrir despeses, deixant el deute encara pitjor del que es troba, ja que tant sols serviran per a tapar momentàniament un “forat” que molt aviat es tornarà a omplir. Això si, tothom cobrarà la seva extra de Nadal, tindrà la seva cistella i fins i tot potser el sopar de Nadal.

Pel que fa als 100 milions de deute públic, encara que finalment no es quedi cap part la CASS, difícilment es podran retornar d’aquí a un any si no és amb una altra emissió de deute públic de 100 milions més (pràcticament ja ens han assegurat que així serà). Aquí, haurien segurament d’afegir els interessos a pagar... Aleshores potser si que haurà de entrar en la compra, la nostra CASS, amb els nostres diners.

Pel que fa als 150 milions que ens ha de deixar una banca estrangera passa exactament el mateix.
Tot plegat, és un canvi de deute per un altre deute a un tipus d’interès més elevat ? És la possibilitat de demanar més crèdits a la nostra banca per poder fer front a la despesa corrent ? O és realment que no ens en sortim ?

I ja no parlo del fet de tocar la “caixa” de Feda i Andorra Telecom.

Si mirem aquestes “operacions” fredament, arribem a la conclusió de que són “nefastes”. Eixugar deutes a un tipus d’interès baix per d’altres a un tipus d’interès més elevat no és mai una bona “operació”.

Si ho mirem més en calent, veiem que el veritable problema és que no se’n surten de cap de les maneres i que necessiten demanar crèdits a “dojo”. I no parlo de crèdits extraordinaris al Consell per “culpa” de no tenir pressupost, sinó que parlo de crèdits directes a la banca per pagar la despesa corrent que ja es troba pressupostada, encara que sigui amb dotzaves.

Unes eleccions resoldran aquest problema ?
Evidentment, la resposta és NO.
Però potser si que faran que finalment existeixi un consens entre tots els grups o Partits polítics per modificar la Llei de la Funció Pública i conseqüentment reduir la despesa. I evidentment, amb aquestes eleccions (si es que realment es produeixen) hi arribarem a aquest consens, ja que és absolutament necessari i imprescindible.

De moment doncs, una emissió de deute públic de 100 milions i un crèdit de 150 milions. I després, ja veurem...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.