DIARI- FUNCIONARIS

QUE NO SE M’ENFADI CAP FUNCIONARI !!!

No és la intenció d’aquest modest article, tant sols es tracta d’un sentiment que solsament espera fer-vos pensar una estona i que entengueu que no sou el centre del món. Que molta gent que no som funcionaris també volem unes millors condicions laborals, una millor conciliació familiar i laboral (com tant us agrada dir), però que no comptem tant com vosaltres, en principi, amb el valor del nostre vot, al menys per als Socialdemòcrates.

Sou molt hàbils (i no ho recrimino, cadascú és molt lliure de buscar el seu benestar), és el moment adequat de demanar “cosetes”, sabeu perfectament que unes eleccions anticipades són ara mateix més que probables, potser fins i tot molt abans de les “anunciades” i els vostres vots “pesen” i molt, i s’ha de fer valer la “oportunitat”.

Però... penseu una “miqueta” en la situació actual : Quin dia heu cobrat el salari corresponent al mes de setembre ? Tard, no ? Sabeu perquè ?
Doncs, senzillament perquè no hi ha ni un euro a la caixa. El vostre “des-Govern” ha de demanar un crèdit cada mes per a poder pagar el vostre salari. No ho sabíeu ? Doncs, ara ja ho sabeu. Val a dir però, que amb l’anterior Govern, ja passava el mateix.

Que bé que es viu en la tranquil·litat i en la ignorància. Però quant les coses van mal dades, comença el temor. Que us pensàveu, que la crisi mai arribaria a l’administració, al funcionariat ? Que equivocats estàveu...

Mireu... en el sector privat, quan afloren els problemes i la feina deixa de fluir, el primer que es fa es reduir despeses, i això es fa començant amb la publicitat, la formació, negociant per exemple el lloguer, etc... Despeses totes elles “prescindibles”. I finalment, es “retalla” en personal, salaris, primes, pagues, hores... En tot el que afecta al personal, i també en els llocs de treball. Potser pensàveu que a vosaltres no us arribaria mai ?

És molt fàcil per a vosaltres demanar torns de 24 hores, torns de 12 hores, jornada intensiva... Sobretot a “eleccions vista”, però no penseu en que tot això ho pagarem els que no som funcionaris, perquè això ens molesta, i molt.

Aquest cop, heu cobrat uns dies més tard, el proper mes o l’altre, igual no cobreu. Aleshores potser veureu les coses d’una altra manera. I aleshores potser entendreu la nostra postura, la d’aquells que no som funcionaris. La “retallada” en el sector privat és exactament la mateixa que patirà tard o d’hora el sector públic . Poseu doncs els peus a terra i considereu la situació econòmica actual com la que realment és. A la “padrina” se l’hi ha foradat la butxaca i vosaltres no sou diferents a la resta de “personal” humà. Baixeu d’una vegada per totes del núvol on esteu ficats. I si el proper mes, o l’altre no cobreu el vostre salari, veureu les coses molt diferents, i els vostres sindicats i el vostre estimat PS, que tant us promet, ja comprovareu on es troba : Desaparegut ...

Si us voleu enfadar amb mi, cap problema... Si sou intel·ligents, reflexionareu i no demanareu més “xorrades” que irriten al “personal”, no funcionari, és clar. Que tingueu un bon dia, tot desitjant que el proper mes cobreu a la data estipulada, però no oblideu que tots volem cobrar i no depenem de cap vot, sinó tant sols de la nostra feina o del nostre patró. I el “vostre” patró no és el cap de Govern, ni el Partit socialdemòcrata... Som tots els no-funcionaris que us paguem la vostra nòmina, encara que sigui a través de crèdits bancaris.

Per tot el que he exposat, demano que no us enfadeu, sinó que penseu en la nostra postura, la d’aquells que no som funcionaris, que quant veiem i escoltem les vostres “demandes”, tant sols electoralistes, amb el mateix “estil” que esta fent servir el “grupet” social-no-demòcrata , fan que nosaltres realment, ens posem d’una mala “hòstia”... Difícil de comprendre de la vostra part.
I es que finalment, no sou pas mala gent, i és acceptable que mireu pel vostre bé, com fem tots els “mortals”, però a “nosaltres” no ens paga la “padrina”. I en aquests moments, resulta que la padrina som nosaltres mateixos, perquè la banca, si no s’ha cansat ja de pagar, és més que probable que aviat ho faci. Aleshores entendreu que n’estiguem fins al “monyo” de les vostres reivindicacions.

Espero que no veieu en aquest escrit cap ànim de mania “especial”, tant sols és un reflex de la realitat. Els que no som funcionaris, estem ja molt farts de que jugueu amb la nostra butxaca i amb la nostra estabilitat. Baixeu d’una vegada per totes del vostre pedestal i adoneu-vos de que no sou diferents. I sobretot, de que nosaltres us estem mantenint, encara que la banca sigui la que paga cada mes amb crèdits extraordinaris. Fins que deixi de pagar, que pot ser molt aviat. Potser, el proper mes ? Mentrestant, reviseu el vostre compte bancari... Igual penseu pagar quelcom que el vostre compte no pot assumir perquè no rep els ingressos esperats, com per exemple un simple lloguer.

La “padrina” s’ha quedat ja sense fons, ara la “padrina” som tots nosaltres, els no-funcionaris i us puc assegurar que ja en estem fins als “dallonses” de tots vosaltres. O sigui, que no ens continueu tocant-nos els mateixos “dallonses”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.