dimarts, de març 10, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - EL VOT DE LA VERGONYA.


EL VOT DE LA VERGONYA.

No parlaré avui de cap llista ni de cap candidat per raons evidents : quant estic escrivint aquestes línies i quant les enviï al diari, encara no s’han presentat les llistes dels candidats. Ja en conec alguns, però per experiència sé que sempre hi ha canvis de darrera hora. I a la llista de l’Alternativa, ja li dedicaré un “especial”.

Perquè el títol d’aquest escrit ?

Senzillament perquè penso exercir el meu dret i el meu deure a votar. Votaré, però aquest cop ho faré amb vergonya.
Vergonya, aquesta és la paraula que he triat per definir la situació que tots hem viscut en el període de preparació de les llistes electorals que avui surten publicades.
Vergonya, és el que sento i he sentit tots aquests dies en veure com s’han anat succeint els fets, els noms, els Partits, les Plataformes, els pactes, els trencaments, els abandons i tot plegat.
Vergonya, es el que haurien de tenir molts i que no tenen o ho amaguen.
Vergonya, es el que senten molts però també ho dissimulen.

Perquè vergonya ? Doncs per als següents motius :

Per la “banda” Liberal, la disbauxa ja va començar ara fa més de dos anys amb les eleccions Comunals, on ja varen perdre “pistonada” a Encamp, Escaldes, Andorra la Vella i Ordino. Lluny d’arreglar les coses i “fer-se ho mirar”, han disparat la “disbauxa” fins a límits insospitables. En un país “normal”, un Partit amb aquestes característiques desapareixeria. Aquí, fins i tot pot tornar a guanyar unes eleccions. Més tercermundista no pot ser la situació.
Una banda, on trobar un candidat s’ha convertit en la “conya” més gran de tota la historia del nostre país.

Per la “banda” Social-no-demòcrata, el Partit dels “muts”, no existeix la disbauxa (aparentment) perquè no varen guanyar en cap ocasió. Ells també han anat deixant plomes pel camí, perdent bons adeptes i guanyant-ne de nous (encara no els han cremat), però com que tot gira al voltant d’una sola persona que fa i desfà les llistes al seu gust, aquí no passa res fins que algú es revolti. I es revolti amb més convecció que “intents” anteriors que no varen arribar enlloc.
Una “banda” on els candidats són “imposats”. Amb una parròquia, la de menys alçada de totes, per posar un exemple, on cap persona que utilitzi el cap també per pensar, mai hagués acceptat cap lloc que no fos entre els 7 primers de la llista Nacional.

La “colla” dels Verds van fent, al seu aire, a la seva manera, amb les seves llistes i amb el seu programa. Per cert, que fàcil és fer un programa quant saps que no guanyaràs mai. Fins i tot pots prometre de portar el mar a Andorra. Haurien de ser una mica més seriosos i pensar també en com s’han de pagar les promeses.

Una altra “colla” d’amics, de la que ningú en parla, que a hores d’ara quant estic escrivint aquestes línies encara no sé si faran llista nacional o tant sols parroquial, els “Ueneperos”... Molts ni tant sols els coneixen, altres no els han tingut mai en compte. I si finalment, tant sols fan llista territorial, això no val per res en unes eleccions Generals.

I per acabar, la “banda” centrista ...
Aquí englobo totes les “deixalles” de tots els grups haguts i per haver, tots els grups que de per sí mateix no han arribat mai enlloc, (com per exemple els Res-definits, i d’altres), totes les persones que no han trobat cap “niu”, però que finalment han acabat muntant “quelcom” : un suposat canvi. Consti però, que al moment d’escriure aquestes ratlles encara no estic convençut de veure les llistes del canvi a Andorra. Un grup amb una sola idea : no volen ni al PLA (al menys aparentment), sigui qui sigui el candidat. Ni al Jaume, únic candidat de l’altra banda (la dels dimonis peluts).
Encara que m’atreviria a dir : que fins i tot molts integrants d’aquest suposat centre encara en aquests moments estarien estudiant ofertes liberals. Per sort quant vostès llegeixin aquestes línies, si ho fan, tot aquest dilema ja estarà aclarit.
Una “banda”, on van buscant gent pels bars per figurar de suplents a les llistes territorials. Una “banda” que es vol fer dir de Centre.

Per tots aquests motius el dia 26 d’ Abril votaré amb vergonya, però votaré.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

2 comentaris:

Salvador ha dit...

Doncs al final els "Ueneperos" hem fet llista nacional.

I agraïm la teva contribució a que la gent ens coneixi gràcies als teus escrits.

Miquel Calsina Gordi ha dit...

Crítiques constructives i una mica de "cachondeo". Però si que és veritat que la gent ha "passat" molt se vosaltres i això no m'agradava.
SORT I VOTS.