SENTO CURIOSITAT - BONDIA 11/12/07

DEBATS ELECTORALS.

No vull amb aquest escrit parlar del resultat de les eleccions Comunals, ja hem tingut els periodistes i tots els mitjans de comunicació per fer-ho, i molt millor que jo.
Tampoc pretenc valorar aquests resultats, per això ja hem tingut també els especialistes. I altres, que no son especialistes, però que també s’ atreveixen a fer-ho, mes be o mes malament, i cadascú des de la seva òrbita política, o periodística.

Avui tinc ganes de parlar dels debats electorals, i mes concretament dels debats televisius.

Aquest any es van presentar com a : actuals, inèdits, “novedosos”, diferents, moderns ...

I en realitat han estat, al meu entendre, bastant fluixos, a l’ alçada, per cert, de la majoria dels candidats.
Fluixos : per la organització, pel muntatge, el decorat, la moderació, les taules, la orientació, la disposició ...

Jo em demano : que vol dir un debat obert ?.

Així es van presentar gairebé tots, per acord entre les parts. I d’ obert, amb rèpliques i respostes ràpides, tant sols en vaig veure un, el primer (Tot i que massa crispat, si un dels dos s’ hagués moderat, hauria guanyat el debat de sobres). Està clar que, en aquest cas, eren nomes dues persones, i el debat obert, amb tres, es mes complicat.

En un debat obert, no pot ser que el moderador estigui en primer pla, com si volgués tenir també el seu protagonisme o sortir molt a la pantalla.
Els candidats feien mes atenció al moderador que a la càmera, i això que a les fotos dels diaris, es veuen tots els assessors (quanta “pasta” dilapidada), indicant als candidats on es troba la càmera. Fins i tot un candidat, va donar les gràcies en ple debat, per les indicacions. La cosa es va anar arreglant una mica, no gaire tampoc, amb els darrers debats. Es veu que algú (els assessors), va insistir molt en el tema.

En un debat obert, no es poden col·locar els “debatents”, l’ un al costat de l’altre. Cada cop que es volen dirigir la paraula s’ han de girar, i amb tres sempre n’ hi ha un al mig que a mes fa nosa. Els “debatents”, han d’estar de front l’un amb l’altre, i amb una càmera diferent, fixa, per a cadascú.

El realitzador, ha de mostrar també la cara del que no parla, de tant en tant, per veure les seves reaccions. A vegades mes interessants que la cara del que esta parlant en aquell moment. També es va anar arreglant aquest aspecte, no massa tampoc.

Punt a part es fer els debats de peu, amb un faristol (no mòbil, aquest). Els candidats, drets, no saben on ficar-se, sobretot quant no parlen. S’ ha de ser un expert, per fer un debat dret, tipus americà. O viure d’ això. El moderador, aquest sense faristol, dret encara queda pitjor, i sempre en primer plà.

No cal tampoc, que el moderador ens vagi informant del temps d’ avantatge o desavantatge que porta l’un o l’altre, com feia massa sovint al principi dels debats. A l’ espectador, li importa ben poc. En els darrers debats sembla que nomes ho feia amb els candidats (alguna cosa va millorar).

A pesar de les millores efectuades mentre avançaven els debats... Aquests eren fluixos, molt fluixos ... pesats, molt pesats ...

No tenia el darrer fitxatge de Rtvsa, tanta experiència en campanyes electorals ?. Doncs jo, no l’ he vist per enlloc.

Al final de tot, un resultat bastant desastrós.

Per cert, continuarà dit fitxatge, passades les eleccions ?.
Ah ..., em diuen que té un contracte blindat...
Doncs, a tragar ...
Ah ..., hem diuen també que ha despatxat a tres col·laboradors, per justificar la feina mal feta ...
Algú sense contracte blindat, es clar, tenia de pagar el “pato”, i de passada la nòmina de “l’ expert”.

En definitiva:

Han estat, aquest any, uns debats tristos, pobres, lents, pesats, mal organitzats, sense massa interès (a banda del polític de cada parròquia) ...

I, ja per acabar :

El nivell dels “debatents” : els candidats ...
La majoria, com ja he dit abans, molt fluixets.
Però això ja no es culpa de la “tele”...
Però si es culpa dels “capitostos” que els van escollir o triar a dit.

Avui en dia semblaria que tothom s’ atreveix a fer política, fins i tot aquells que no saben ni el que vol dir la mateixa paraula. Fins i tot aquells que saben perfectament que mai en podran fer de política.

O potser es que ja hem cremat a tanta gent, que la “veta” ja no dona per mes, i queda el què queda.
Tampoc som tants en aquest país, el nostre, els que tenim dret a vot i ens atrevim a fer política.

En fi, es el que hi ha, com se sol dir.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.