SENTO CURIOSITAT - BONDIA 04/12/07

CRÒNICA D’ UNA MORT ANUNCIADA.

No pretenc amb aquest escrit buscar culpables, perquè crec que al final ho som tots, de culpables. No es el moment ara, de donar les culpes a ningú.

Situació:
Sant Julià de Lòria.
Motiu:
Eleccions Comunals.
Resultat:
Ha tornat a guanyar, UL, PLA, Pintat... o com ho vulgueu anomenar. Els mateixos de sempre, però units al fi i al cap.

Un cop mes :
Han estat mes llestos al fer la llista de candidats ?, han fet una millor campanya electoral ?, en saben mes ?, tenen un millor programa ?, son mes poderosos ?, proposen millors opcions ?, estem d’ acord amb Naturlàndia.

A totes les preguntes, la resposta es la mateixa :
NO HO CREC.

Son els amos de Sant Julià ?.

A la pregunta, la resposta es :
N’ ESTIC SEGUR.

El problema bàsic rau en que:

Els que la “espifiem” una vegada rere l’ altra som els demés (els que no som de UL-PLA), i per molts motius... I molt diferents a les preguntes formulades anteriorment.

Cadascú tindrà la seva pròpia versió dels fets i tothom la seva pròpia raó, i les culpes sempre les desviarem cap a “l’ altre”. I es precisament per això que no ens posarem mai d’ acord.
I no ho farem, perquè mai ens asseurem en una mateixa taula a parlar tranquil·lament de les coses oblidant el passat, velles rancúnies, i deixant de banda l’ egoisme, l’ ego personal i els personalismes. I sobretot deixant de banda els grups polítics i els noms polítics.

I a mes, tots voldrem tenir la raó, com sempre.

Però, la veritat es que un cop mes, entre tots l’ hem tornat a “espifiar”.

Tres llistes a Sant Julià de Lòria es perdre el temps, els diners, i la paciència dels electors, i regalar la victòria als de sempre. S’ ha d’ acabar d’ una vegada per totes : les dues famílies i la resta ... I si amb una família, es impossible l’ entesa, almenys l’ altra família ho hauria d’ entendre.
Dos llistes, amb dues famílies no ha estat mai la solució, mes aviat ha estat la submissió.

Desgraciadament, ha estat impossible fer una llista que aglutinés només persones..., sense cap sigla política, sense cap nom familiar, sense cap líder egocèntric, sense ànsies de poder, o ànsies només de “cadireta”.
Una llista per al be de la parròquia, que vetllés nomes per l’ interès de la mateixa i busqués solucions als seus problemes i mancances.

I no em val que ara em diguin : “Es que a mi, no em vas dir res”.

Dintre de quatre anys, tornarem a tenir una altra oportunitat...

Tant sols demano, que no la tornem a “espifiar”. I que pensem en el poble, i en el que volem que sigui el nostre poble, i deixem de banda tots el temes personals. I que ens moguem tots, i més aviat, sense haver de esperar a veure qui dona el primer pas. I aleshores, fer les coses a corre-cuita i de qualsevol manera.

Resumint,

Tres llistes a Sant Julià de Lòria, era la crònica d’ una mort anunciada: la del PS, si no va morir ara fa 4 anys, i la de Segle21, si no va morir ja fa ara, mes d’ un parell d’ anys.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.