SENTO CURIOSITAT - BONDIA 01/04/08

UNA CONFERÈNCIA ATÍPICA.

El passat dia 26 de març, l’ACP (Associació de comptables del Principat), en col·laboració amb la ACCID ( Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció), varem efectuar una conferència sobre el Nou Pla General de Comptabilitat Espanyol titulada “una anàlisi pràctica i a fons”. Com a ponent teníem al Sr. Joaquim Rabaseda (Membre de la Junta Directiva de la ACCID, catedràtic de la Universitat de Girona, Auditor Censor Jurat de Comptes, Doctor en Ciències econòmiques, Professor Mercantil, entre moltes altres activitats, premis d’investigació i múltiples publicacions ...), qui fa efectuar una brillant exposició.

NOTES:
A destacar: l’assistència de professionals del sector comptable i també d’empresaris, a pesar del mal temps. Degut sens dubte, a la preocupació existent per l’aprovació de la llei de Comptabilitat i la llei de Societats.
A agrair: la mostra d’interès dels mitjans de comunicació del país (especialment Andorra7ràdio, Bondia i r7p), així com la col·laboració del Comú d’Andorra la Vella i la Cambra de Comerç.
A tenir en compte: la manca d’interès de R.T.V.S.A, Més Andorra i Periòdic d’Andorra, (ells sabran perquè?).

El títol de “conferència atípica” es degut a que sobtà a molta gent que la conferència fes referència al Pla Comptable Espanyol. Veig doncs, l’obligació d’explicar-ne els motius:

La Llei de comptabilitat es va aprovar a Andorra al Desembre del 2.007, però no es va publicar fins al Gener del 2.008, i comporta en les seves disposicions finals, que el govern disposa d’un mes per aprovar i publicar el pla de comptabilitat. Aquest mes de marge es comptador a partir de l’entrada en vigor de la Llei, que serà al Gener del 2009, l’any següent a la seva publicació. Fet que pot donar que no tinguem pla Comptable propi fins al Febrer del mateix any 2009.

La Llei de Societats, que preveu l’entrega dels comptes d’aquest exercici en el seu Reglament, ara es veurà modificat i les societats també disposaran de tot aquest temps suplementari per entregar els seus comptes “secrets”. Això es farà per tothom a l’any 2.010 ( pel tancament del 2.009) Tal i com va anunciar el Ministre Sr. Jordana, que aquell dia feia de portaveu, segurament degut a algun “viatget” del portaveu oficial, el Ministre Sr. Minoves.

Els comptables però, mentrestant hem de continuar treballant, com ja ho hem estat fent abans de l’aprovació de les dues Lleis. I la nostra eina de treball, majoritàriament, es el Pla Comptable espanyol, al menys en la nostra Associació, amb el que estem treballant i que a mes ha sofert alguns canvis aquest mateix any. L’altra associació (que no col·legi), es veu que estant bastant “afrancesats” i en deuen utilitzar un altre, el de l’altre país veí (que dit de pas, m’importa un rave).

Aquest fet, per la no publicació del Pla Andorrà, no implica que no es pugui treballar o que les societats no pugessin entregar els seus comptes al Registre de Societats. Al menys des de Comptables del Principat no hi veiem masses inconvenients.

De la mateixa manera que a la ACP (Associació de Comptables del Principat) que per cert, si varem llegir correctament la llei de Comptabilitat, ens varem assabentar que es l’empresari el que entrega directament els seus comptes i que els pot fer portar per qui ell cregui convenient, sense la necessitat de contractar cap comptable “col·legiat”, tal com asseguren des de l’altra associació.
A banda de que no existeix cap col·legi de comptables (repeteixo), i que no existirà mai, ja que no hi ha cap titulació comptable.
Això si, nosaltres també aconsellem a tots els empresaris que disposin d’un comptable, com no...

Des de la ACP no veiem doncs cap inconvenient en dur les nostres comptabilitats. I nosaltres, al contrari dels suposats col·legiats, no afirmem que hi hagi comptables que no estant preparats, tal com va fer el secretari de l’associació del “fals” col·legi professional.

Aquest es el motiu del perquè la conferencia efectuada es basés en els canvis produïts en el nou pla comptable Espanyol i no en l’Andorrà.

A banda de que un Pla comptable Andorrà, no es de moment, indispensable per treballar correctament, ja que els principis comptables figuren en la llei comptable andorrana ja aprovada, i que son precisament els espanyols. I que les NIC (Normes internacionals comptables) també hi figuren en aquesta llei i a més son internacionals. I que les NIIF (Normes internacionals d’informació financera) també hi figuren en aquesta llei i també son internacionals.

No siguem doncs, ho dic per segona vegada, mes papistes que el Papa volent esperar la creació d’un pla comptable propi, que al final tant sols seran números de compte i la forma de presentar-los, per començar a treballar.

El Pla comptable Espanyol ha canviat aquest any. A Andorra, nosaltres podríem aplicar ja aquests canvis, encara que personalment he d’aconsellar no fer-ho, doncs així evitarem un segon canvi si el Pla Andorrà es diferent.

Personalment, he dit reiteradament que ja podríem aplicar el Pla Comptable Espanyol directament, el “copiar-enganxar” que fem amb totes les lleis... I fora problemes.
Cosa que el Professor Mercantil, Sr. Rabaseda va desaconsellar, declarant que el millor seria: agafar el Pla Comptable Espanyol i adaptar-lo al nostre país i a les nostres característiques impositives, socials, econòmiques i altres...
Rectifico doncs, de ben segur ell en sap molt mes que jo. Esperarem doncs el “nostre” Pla Comptable, però de moment continuarem treballant amb l’altre.

Un altre fet molt diferent es que posposem totes les lleis fins l’any 2.010 en el que definitivament s’hauran d’entregar tots els comptes.

Difícilment crec que amb aquesta lentitud, l’any 2.011 pugem deixar de figurar en la llista de paradisos fiscal, tal i com va assegurar el nostre cap de Govern

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 25/03/08

L’ APARADOR.

Tot el moviment econòmic i fiscal que s’ha desenvolupat a Andorra en els darrers temps em fa pensar molt en un símil amb el comerç. Em recorda una possible botiga fictícia, amb un aparador preciós però sense contingut.
Resulta evident que tots els moviments en aquest sector han estat deguts a les pressions que han vingut des de els països veïns, i més concretament des de l’estat Espanyol.
Ens han dit clarament i reiteradament, que ja ens estàvem “passant”, que teníem que posar solucions i entre d’altres coses, que encara estem a la llista negra de paradisos fiscals.
I nosaltres que hem fet mentrestant ?
Doncs hem muntat una mena de comerç, una botiga molt maca amb un aparador preciós, però a dins de la botiga no hi hem posat absolutament res.

Continuant amb el símil:
Andorra, socialment, econòmicament, fiscalment i políticament es com una gran botiga, amb un aparador molt ben guarnit on hem col·locat diverses lleis, a l’estil de la llei de comptabilitat, la llei de societats, les lleis dels impostos indirectes, i properament la llei d’inversions estrangeres i les lleis “socials”.
Aleshores, hem explicat al país veí :
Mireu quina botiga més maca que hem muntat...

Però el que no hem explicat es que a dins de la botiga, no hi ha absolutament res, les estanteries estant buides. I que la mateixa botiga no té ni tant sols magatzem. Tant sols es un aparador per dissimular un “comerç” inexistent. Una tapadora que no es creu ni tant sols el que mira l’aparador i no entra a la botiga.

Resumint:
La llei de comptabilitat es un “nyap” copiat de lleis de l’època medieval espanyola, que no diu absolutament res. Una “mostra” que no s’estocarà mai. Els empresaris continuaran fent el que els vingui en gana.
La llei de Societats es un “truny” que fa molt bonic a l’aparador però que a dins de la botiga tant sols son més “mostres” sense valor.
Les lleis dels impostos indirectes són una recaptació selectiva, una presa de pèl per a aquells que varen optar complir amb la llei. Els demés encara riuen, i no paguen.
I la llei d’inversions estrangeres es la foto d’un circ que s’instal·larà aviat en qualsevol descampat del país, si no es construeix algun que altre complex urbanístic.

Seré mes clar, o al menys ho intentaré:

Aquí tant sols ha “picat” el que ha entrat a la botiga i ha “comprat” quelcom que tant sols es trobava a l’aparador, però que realment no existia físicament.
Estem ensenyant en un aparador el que hauríem de fer i no fem, i aviat ensenyarem el que diem que volem fer i no farem. Hem posat una sèrie de lleis i projectes de llei a l’aparador per intentar fer content al país veí, que ni son bones, ni ens les creiem, i que molts no pensen ni complir. I que a més no són suficients perquè dit país ens cregui.

Valguin alguns exemples :
No s’ha perseguit mai a aquells que no varen recollir el seu N.R.T.
No s’ha sancionat mai a aquells que no varen declarar l’inici d’activitats econòmiques, i molts son empreses que realment existeixen.
No s’ha reclamat mai res a aquells que no han pagat els impostos indirectes perquè no els ha vingut en gana.
Al igual per cert, que tampoc s’ha fet amb els impagats de les taxes per activitat comercial, i altres.
No es perseguirà mai als que no adeqüin la seva societat a la nova llei. Tampoc es dirà res als que no duguin una comptabilitat adequada, o simplement ni tant sols duguin una comptabilitat, tal com especifica la llei.

No es controlarà absolutament res.
Tant sols es recapta d’aquells que hem optat per complir les lleis i paguem el que aquestes estipulen. I que som molt pocs, comparat amb els que hauríem de ser.

En definitiva:
Hem muntat una botiga preciosa, a l’estil de les que tenim en les nostres principals avingudes amb uns aparadors molt guarnits. Encara que no del tot, doncs encara ens falten els impostos sobre beneficis, l’i.r.p.f. els convenis de doble imposició, entre altres ...

Però veritablement, a dins de la botiga no hi tenim absolutament res.
Tant sols es tracta d’un aparador per acontentar al país veí, i que aquest no ens piqui més al clatell.
Però estem oblidant que els veïns, “tontos” no són, i aviat potser ens “tustaran” una mica mes fort i directament a la cara.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FALSOS COL·LEGIS

PUBLICITAT COMPTABLE ENGANYOSA.

Sóc conscient de que fins a la data a Andorra no existeix cap llei que reguli l’exercici de les professions titulades i en conseqüència les professions per a l’exercici de les quals es requereix tenir un títol universitari. En poques paraules, una llei que reguli els col·legis professionals.

Penso que si algun dia es fa aquesta llei al nostre país, com que tot ho fem sempre amb un “copiar-enganxar-suprimir” del nostre país veí, aquesta llei seria molt similar a la llei 7/2006, de 31 de Maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, segons consta en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta llei estableix que només les professions que requereixen un títol oficial habilitant de caràcter universitari i que, alhora, fan una funció d’especial rellevància social poden quedar integrades en una organització col·legial.

Dita llei ens diu en el seu article 2:
...són professions titulades les que es caracteritzen per l’aplicació de coneixements i tècniques per a l’exercici de les quals cal tenir un títol acadèmic universitari...

He buscat per tot arreu el títol acadèmic universitari de COMPTABILITAT, i no l’he trobat enlloc. Pel que crec doncs que no deu existir.

La mateixa llei esmentada, en el seu títol IV. Associacions professionals, ens diu:
Article 30. 1. Les persones que exerceixen professions titulades no subjectes a col·legiació poden constituir, als efectes d’aquesta llei, associacions professionals sense ànim de lucre...

I en el seu títol V. Col·legis professionals, ens diu:
Article 37. 1. Només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol universitari oficial...

On vull arribar amb tot el que he esmentat anteriorment ?

Senzillament, tant sols a explicar que al nostre país existeix una persona anomenada Sr. Vendrell (avui si que vull posar noms, pràctica no habitual en els meus escrits...), que es fa passar reiteradament com a President d’un suposat col·legi de comptables inexistent, amb el que està continuadament i reiteradament fent PUBLICITAT DESLLEIAL I ENGANYOSA.
I no es l’únic.
He vist també “mailings”, correus, cartes, targetes i publicitat d’altres membres d’aquesta associació, que no col·legi, amb el mateix ENGANY. I ja en començo a estar una mica fart.

A tots ells el voldria dir:

Cal també que faci referència a la classificació de les infraccions de la llei abans esmentada ?, de la potestat disciplinària ?, del règim sancionador ?

Ai no..., que la llei no és Andorrana.

De totes maneres, potser algun dia aquesta llei existirà al nostre país i aleshores ens podríem trobar tots plegats en un edifici amb moltes columnes ja existent al nostre país.

El que si es segur, sense dubtes, es que no ens trobarem mai mes asseguts en una mateixa taula, ni per dinar ni per parlar.

Els demanaria, per enèsima vegada, que no continuïn enganyant i atemorint als empresaris andorrans, amb la seva publicitat mal intencionada, tant sols destinada a l’ànim de lucre particular i personal.



Atentament, o no.

Miquel CALSINA GORDI.

Portaveu de l’associació Comptables del Principat.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 18/03/08

EL CORREU ELECTRÒNIC DEL PS.

A la seu Social del PS hi ha un ordinador amb correu electrònic, on hi figuren totes les adreces de correu del seus afiliats, entre altres coses. Fins aquí res d’especial, tots els partits deuen funcionar de idèntica manera, enviant els comunicats i altres missatges automàticament a tots els afiliats que figuren en la llista de contactes.
Al PS, deu existir alguna persona dedicada al manteniment d’aquesta llista de contactes al igual que en els altres partits, imagino. Fins aquí, tot normal.
Quan un afiliat es dona d’alta, les seves dades han d’entrar en aquesta llista, i quan es dona de baixa, han de sortir de la llista. I quan s’expulsa algú, ha de desaparèixer de totes les llistes.
Aquest seria doncs el procediment normal. Però vet aquí que al PS no es així:
Algú, manat o no, es dedica a eliminar a tot aquell que per algun motiu no interessa que rebi cap comunicat, encara que estigui afiliat al Partit i pagui la seva quota. Algú es dedica també, i no crec que sigui la mateixa persona, a convocar tant sols a qui ell vol en les reunions de Comitè Local. Obviant d’altres persones que figuren com afiliats i son del mateix Comitè.
Aquesta es la forma d’actuar del PS, aquesta és la democràcia d’un partit socialdemòcrata. Aquest es el tarannà d’un “grup” ? O tant sols es tracta d’alguna persona que fa i desfà a la seva voluntat, sense que ni tant sols la Presidenta del partit se n’adongui de res.

Uns fets curiosos :

Al demanar explicacions sobre l’assumpte esmentat, hem contesten que jo he de rebre tots els mails i convocatòries fins al dia de la meva expulsió definitiva, el 4 de Març de 2.008 amb l’entrega de la resolució de la demanda d’expulsió, i que a partir d’aquesta data deixaré d’estar en la llista de contactes, fet que em va provocar un riure contingut..
La realitat es que feia gairebé un any que no rebia cap convocatòria a les reunions del Comitè Local. I feia ja uns quants mesos que no rebia cap comunicat del Partit. Ja m’havien eliminat doncs de la llista de correus electrònics i de la llista d’enviaments de SMS del Comitè Local. Ni tant sols em varen deixar els programes electorals de la campanya Comunal a casa, ni tampoc els de la meva família.

Al demanar explicacions de perquè un amic meu, en Joan Travesset Grau, (ex Secretari d’Organització del PS, ex cap de llista en les anteriors Comunals per Sant Julià, ex núm. 5 en les Generals del 2001 pel mateix partit), tampoc rebia absolutament res, hem contesten que no pot ser, que deu tractar-se d’algun error, cosa que hem va provocar més riure contingut. Als cinc minuts de sortir jo de la Seu Social del Ps, aquest company ja rebía els mails.
Resolt l’error ?
Doncs no, un ridícul encara més espantós de part del PS.
Perquè, aquest company continúa sense rebre les convocatòries del Comitè Local. I per cert, al igual que jo mateix, tampoc va rebre els programes electorals Comunals 2007 a casa seva, ni ell ni la seva família.

Quina confiança mereix un Partit Polític on existeix alguna persona que segons el seu criteri personal decideix qui ha de rebre uns correus i qui no ?
Expedientaran a aquesta persona ?
Expedientaran al coordinador que decideix qui ha de ser convocat i qui no ?
Serà algun dia el PS un partit democràtic ?
Algú dirà mai prou ?
Bé, de fet algú ja ha insinuat que potser s’haurien de fer alguns canvis en la part de dalt del partit, els altrament dits líders.
L’expedientaran també a ell ?
Si no hagués intentat presentar-se a les preliminars, potser sí. Ara ja no toca.

A tot plegat la resposta és : NO.

El PS continuarà optant per la indiferència a tots aquells que siguin crítics amb el Partit. Això si, sense enviar-los hi cap comunicat.
I si es queixen massa : AL CARRER.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 11/03/08

L’ ÈXIT DEL TOBOTRONC.


L’arrencada del tobotronc ha estat espectacular, no n’hi ha cap dubte. No em sorprèn tampoc, doncs es tracta d’una novetat, i les novetats comporten expectació, i l’expectació comporta visitants, i els visitants comporten eufòria.
Tampoc negaré que a la gent li pugui agradar, com hem pot agradar la atracció a mi també, perquè no?

Però penso que hauríem de ser una mica més cauts a l’hora de fer les previsions, i en aquest cas, el Comú de Sant Julià no ho és. No ens podem parar a pensar que el nombre de visitants anirà sempre “in crescendo”, ... les coses no funcionen així... (I si no que els hi demanin als amics Alacantins de Terra Mítica).
I encara que així fos, hem de ser conscients de que el tobogan alpí té una capacitat que és la que és, i que no la podem superar de cap de les maneres. Penso que ara ja estem al límit d’aquesta capacitat. Sobretot pel que fa a seguretat. (Recordin que a Port Aventura, per posar un exemple, quant s’arriba al límit de visitants les portes es tanquen, i no entra ningú més. Ja tornaran un altre dia, si volen i poden).

Passem a analitzar les dades:
La primera setmana, el Tobotronc ha rebut una mitjana de 422 visitants diaris. Fet que, si seguís en aquest ritme, ens donaria un total anyal de 154.030 visitants. Molt per damunt dels 100.000 previstos. Però ull, que aquest allau de visitants ens dona una sortida de tobogan cada 2 minuts.
Es pot assumir ? Potser si.
Però si tenim en compte que en Diumenge varen passar pel giny 1.232 persones, fent el càlcul corresponent, ens dona un tobogan cada 30 segons. I amb la possibilitat que té el conductor de prémer el fre, pot donar la conseqüència de: “castanya” segura.

No hem estat cauts tampoc en les previsions econòmiques: Ens parlen, des de el Comú de Sant Julià, tot i alabant les excel·lències del giny, i ens diuen que es recuperarà la inversió inicial en 8 anys.
Atenció, a primer cop d’ull pot semblar possible: doncs la inversió es de 3,8 milions, i en 8 anys es podrien recaptar 5,6 milions. Sempre segons les previsions de 100.000 visitants/any, a una mitjana de 7 euros/persona. (Recordin que el preu son 8,5, però existeixen tarifes reduïdes per infants, grups, gent gran...) Ens sobrarien doncs 1,8 milions ?

NO.

Amb aquest diferencial de guanys de 1,8 milions hauríem de poder assumir les despeses d’aquests 8 anys, i no ho faríem ni de bon tros.
Només cal tenir en compte que disposem tant sols de 225.000 euros l’any per fer front a les amortitzacions (uns 190.000 euros/any, calculades a 20 anys) i tota la resta de despeses. El que ens deixaria tant sols 35.000 euros/any, o sigui 2.900 euros al mes per pagar al personal i totes les despeses corrents.
Tant barat treballem a Andorra ? (hem de tindre en compte, 5 o 6 treballadors).

TAMPOC.

O potser es que, un cop més, no s’han tingut en compte les amortitzacions ? Ai, aquests economistes ...

Un altre punt negatiu, al meu entendre, es l’aportació del Tobotronc a la vila de Sant Julià de Lòria:
Diumenge dia 2 de Març : 1.232 persones al Tobotronc i el poble buit, amb un temps magnífic. Un sola terrassa de bar oberta amb 4 taules i en un camí particular. Els carrers completament buits tot el dia. I els restaurants al mateix ritme de sempre. I el comerç tancat, al igual que la resta de caps de setmana de l’any. Aportació totalment nul·la doncs, a banda de vehicles i cues. Fins i tot funciona millor i aporta més gent la carpa. Potser hagués estat millor muntar un “tobocarpa”.

No m’agradaria que pensessin que soc un “obtús” opositor al Tobotronc i a Naturlàndia, no es el cas. Estaria encantat de que funcionessin tots dos de meravella, o mes ben dit els dos junts. I sobretot estaria encantat, doncs no m’hauria de preocupar tampoc de l’apartat econòmic ni de qui acabarà pagant.

Però continuo pensant que no es aquesta la solució per la nostra parròquia. El Tobotronc de moment, ha estat un èxit de visitants, però Sant Julià de Lòria segueix igual de “mort” que sempre.
I si endemés escolto per la ràdio al director de Naturlàndia tot dient, que ha estat un èxit per la Rabassa, pel camp de neu... i també per Sant Julià de Lòria.
Aquí tinc de dir que no ho he notat en absolut, ni jo ni els comerciants de la vila.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 04/03/08

L’ AGÈNCIA TRIBUTÀRIA.

Mama por...
A la Seu d’Urgell han obert una agència tributària espanyola per perseguir als trans-fronterers, un per un, que no declaren la seva renda a l’estat veí.
No m’hi oposaré. Si la Llei ho diu, han de declarar doncs hi resideixen.
Molt complicat però veig el tema, ja que figura com a segona residència. I em molesta molt que la persecució hagi començat amb els trans-fronterers que estant pagant una hipoteca a Espanya. El que em dona a entendre que al país veí el secret bancari no existeix. Ull, que no estic parlant de blanqueig de diners o “coses” per l’estil.
Per cert:
Com es fa per demostrar que resideixen mes de 186 dies a Espanya i no a Andorra ? Computen les hores que es dorm, o les hores que es treballa ? Fan un seguiment personal de tota la gent ? Fitxa tothom quan passa la frontera ? Haurien de fer la declaració de renda, residint a Espanya i treballant a Andorra ? Com podran controlar dita renda, si els diners es queden a Andorra ?

Masses preguntes ?
Doncs, encara n’hi podrien haver moltes més.

Com per exemple unes quantes sobre un tema molt especial que ha despertat la meva curiositat:
Es tracta de la publicitat que ha aparegut a Andorra els darrers dies, sobre el fet que els Nacionals o residents Andorrans que tenen una propietat a Espanya, han de tenir un Representant Legal.

He buscat i rebuscat, he consultat amb advocats, gestors i altres... I ningú m’ha deixat molt clar el tema en qüestió.
El mes clar que he trobat es el següent text:
Segons fonts de l’agència tributària Espanyola:
TÍTOL : Impost patrimoni.
CAPÍTOL : Subjectes passius, imputació de patrimonis.
REFERÊNCIA : 104843 – Representant no residents excepció obligació.
PREGUNTA : Quins subjectes passius no residents no estant obligats a nomenar representant ?
RESPOSTA:
No existirà la obligació de nominar representant quan els subjectes passius no residents en territori espanyol no es trobin en els casos que expressament determina la Llei que son :
- Quant s’operi mitjançant un establiment permanent.
- Quant ho requereixi l’Administració tributària per la quantía i característiques del patrimoni del subjecte passiu.
NORMATIVA : Disposició final setena. Llei 43/1995, de 27/12/1995; redacció Llei 58/2003 (D.F.tercera).

Queda clar ?
No, ja ho sé. A mi tampoc.

El que queda menys clar encara, es l’anunci en qüestió publicat als diaris del nostre país :
En el que segons la llei 36/2006 (Espanyola), els propietaris d’una vivenda a Espanya estant obligats, sota sanció de 6.000 euros a nomenar un representant legal.
I curiosament entre els anunciants, gestories que solucionen aquest tema cobrant la seva corresponent comissió, hi figura una gestoria pertanyent a una Consellera General del partit Liberal.
Continuant amb la “busqueda i rebusqueda”, també he trobat que dita llei fa referència a la declaració de renda, que no de propietat. I que dit representant, tant sols s’ha de nomenar quant el país de residència efectiu sigui considerat un Paradís Fiscal.

No ens deien des de el Partit Liberal, que Andorra no era un paradís fiscal ? Ah, que ja no ho diuen ?

La meva “eterna” curiositat, em porta a les següents conclusions:
Hi ha gent que s’aprofita de la “por” dels altres, per fer diners amb el seu negoci. I tocant temes que mes valdria no “remenar” gaire.
Les lleis no estant gents clares, ni tant sols per als advocats.
Som un Paradís fiscal (per als no residents, es clar) i no ho volem reconèixer (per al nostre Govern, es clar).
El país veí, Espanya està ja molt cremat amb nosaltres (ara es veu que a Alemanya, també).
I el nostre Cap de Govern contesta dient que tot quedarà arreglat aviat i que sortirem de la llista de paradisos fiscals.

Doncs té raó, Sr. Pintat:
Si Andorra disposés d’un sistema tributari reconegut, amb els deguts convenis de doble imposició (per la no doble), tots aquests mal de caps no existirien, tots aquests dubtes no figurarien, i tots aquests aprofitats de la situació buscarien fer la seva feina correctament.
I els trans-fronterers podrien residir a la Seu i treballar a Andorra sense cap problema. Pagant els seus impostos en un sol país.
I els que tenen una propietat a l’estat veí no haurien de pagar comissions indegudes.
Però es clar, si això fos així, vostè no hagués guanyat unes eleccions i no seria Cap de Govern.

En definitiva, sempre es tracta del mateix: fins que a l’estat veí no ens “piquen a la closca”, no solucionem els nostres errors i anem passant de tot, que dit de passada, deu de ser l’esport Nacional.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

BONDIA - SENTO CURIOSITAT 26/02/08

EL CENTRE ESTÀ DE MODA.

Ja estem (o estant) preparant les eleccions Generals, i això que encara manca més de un any per a les mateixes, és com si en aquest País tant sols tinguessin importància les Eleccions, la resta es anar passant els dies. Es veu que els moviments en els diferents Partits polítics ja han començat, i aquests moviments tenen molta tendència a anar cap el Centre. Que potser segurament es el que voldria la majoria de gent, però que tal com es veuen les coses, de moment dit Centre no acaba de convèncer a ningú.

Vejam el que desperta aquest cop la meva curiositat:

D’una banda, tenim la dreta del PLA, que potser s’ha adonat que aquest no és el bon camí per guanyar unes eleccions. Les darreres Comunals han fet mal, parroquialment. I es que obtenir els dos Consellers per parròquia s’ha posat cada cop més difícil. I dos per parròquia compta molt. Ja s’han desmarcat clarament del PLA a Encamp i a Ordino, i també a Escaldes, a Andorra la Vella van pel mateix camí. A Sant Julià, ja fa molt de temps que es va desmarcar, amb UL (aquí si que la dreta, està clarament definida). El Pla ho tindria doncs teòricament molt complicat en aquestes viles si no hi hagués una altra opció, el PLA encobert. És a dir, el PLA però sense PLA, per entendre’ns, o potser no.
En quant pel que fa a la llista Nacional: ja s’ajuntaran després els nombrosos PLA. D’una manera o altra, això no és problema...

D’altra banda, tenim l’esquerra eterna del PS, que també s’ha adonat que per a no continuar amb aquesta “eternitat” opositora, i que degut a que no n’hi ha prou amb l’Alternativa i on les darreres Comunals també varen fer molt de mal (encara que no es vulgui reconèixer): Veuen també que han de fer quelcom més per guanyar els dos Consellers parroquials tant importants.
Mentre que, pel que fa a la llista Nacional, podrien encara anar “tirant”. La idea es doncs, fer el famós gir cap el Centre anunciat , al igual que s’ha fet des de el PLA, però, teòricament, en sentit contrari.

De les dues bandes han constatat certament, que la obligació actual es tirar cap al Centre per arribar a la gent, a l’elector. Però en cap cas, tirar cap el Centre ja existent, el que teòricament ja teníem al país (que per cert no ha funcionat mai), sinó cap a un altre Centre, un de “nou”. Que per cert, al meu entendre, no pot ser mai un sol Centre.
Sempre hi hauria un Centre-PS i un Centre-PLA, i serien bastant distints.

Així doncs, i resumint: per l’any que bé tindrem segurament tres Centres diferents (perquè, dubto molt que es constueixi un sol Partit PLA-PS-CDA).

I vet aquí, que no me’n agrada cap.
Ni el que ve de la dreta, ni el que ve de l’esquerra, ni l’altre que no se sap d’eon ve.

Ni jo ni l’elector es creurà mai aquesta “diana” escorada cap a la banda dreta. Tal i com veiem en un bon acudit en un diari del país. Ni tampoc l’elector es creurà que la vulguin escorar cap a l’esquerra.

Se m’acut un suggeriment:

Perquè no tornem a les llistes obertes: posem nosaltres els noms, segons vulguem que la diana estigui mes a la dreta, més a l’esquerra, o centrada.

La realitat és potser, que a cada parròquia podrien haver-hi múltiples llistes. De esquerra extrema, esquerra, centre-esquerra, centre, centre-dreta, dreta o extrema dreta. Aquí si que hi hauria on triar, però segurament seria un desgavell general.

La moda doncs es el Centre, i cap a aquest centre es on ens volen fer creure que tiraran tots. Quant sabem perfectament que realment, tothom “penja” cap a la dreta.

La meva conclusió:

Al final però, penso que el PS tornarà a quedar en l’oposició, que el PLA tornarà a guanyar. Això si, aquesta vegada amb múltiples Partits o Grups o “multinuclears” (tal i com l’hi agrada dir al nostre Cap).
I que el dit d’alguna manera, “Centre”, des de sempre, tornarà a ser la clau que remenarà el “cotarro” al nostre País. I, ai déu meu, com està el país...

Atentament.

Miquel CALSINA GORDI.

BONDIA 1000

BONDIA NÚM. 1000.

UN BREU RELAT.

Hi havia una vegada, en un petit país, una persona inquieta, inconformista, critica..., una mena de persona de les que solen fer nosa en alguns àmbits. Però que encara no havia entrat en acció. Al menys en acció, a nivell de la premsa d’ opinió.

Aquesta persona, llegia cada dia tota la premsa local, i amb ella també totes les bestieses locals. I se’n feia creus, però tant sols ho comentava en cercles privats, com se sol dir.

I aquesta persona tenia ganes de queixar-se, de dir la seva, i també de intentar solucionar quelcom, dins de les seves possibilitats... Però no sabia com fer-ho.

Un bon dia, tot i fent el cafè en la pausa matinal, fumant la seva cigarreta i llegint un diari gratuït, que gentilment posaven a la disposició dels clients del bar, va llegir un comentari:
Mes o menys, venia a dir: vols dir la teva..., vols opinar..., envia una carta al director..., col·labora amb el diari..., o alguna cosa per l’ estil.

I aquesta persona va pensar:
Doncs això mateix es el que faré..., dir la meva.

Es va posar a escriure una carta, a opinar de quelcom que no li semblava be. I va enviar el seu escrit al diari gratuït en qüestió. I aquest, aprofitant l’ avinentesa, el va publicar.

Aquesta persona crítica, va trobar el “gustet” en el tema d’ opinar i criticar... I va fer extensiu el seu “cuquet pseudo-periodístic amateur”, a tots els diaris del país.

Cada escrit d’ aquest “opinador” “d’ estar per casa”, sortia publicat per quadruplicat, en els quatre mitjans escrits del país (diaris).

Així no se’l perdrà ningú...
Potser va pensar l’inconformista de la ploma ràpida.
I es que al principi, era així: escriure... passar a l’ Outlook, i prémer “l’ intro” de l’ ordinador, on posa “enviar”.

Però vet aquí, que varen començar uns petits problemes en forma de exclusives i altres...
Un dels mitjans de premsa escrita, després de no publicar reiteradament els seus escrits, i de no contestar a les seves demandes via “mail”, del perquè de la qüestió..., li va demanar l’ exclusiva dels seus escrits al “opinador” en qüestió.
Aleshores aquest escriptor de pa sucat amb oli, va contestar que “tururut”. Ell no donava exclusives a ningú. A banda de que no li semblava correcte deixar d’enviar-los als demés. Ni tampoc la manera com es va demanar l’ exclusivitat.

Quedaven aleshores... ja tant sols, tres mitjans de comunicació.
Ja n’hi ha prou..., potser va pensar l’ opinador. També ho llegirà tothom, i no vindrà d’ un mitjà de comunicació que no vol publicar els seus escrits.

Vet aquí però, que al cap de poc temps, sortia publicat en un altre mitjà un escrit de “l’opinador”, que no era precisament de “l’opinador” en qüestió. Sinó una suplantació, que a més, no duia la deguda comprovació d’autenticitat. (Dades personals: Nom, Passaport, adreça, telèfon, etc.).
Disgust, “mosqueix”, denuncia policíaca, trucades ... Mals de cap, i problemes que “l’ opinador” no havia buscat mai... I ni tant sols una senzilla excusa... Tant sols un breu comunicat anunciant la errada. (Fe de erratas, en diuen). El mitjà sabrà perquè.

Aleshores, potser va pensar : amb dos mitjans de comunicació, ja en tinc prou, i em llegiran igual. I a mes, els dos son gratuïts.

No acabà aquí la història...

Al poc temps, un altre mitjà, es feia l’ espavilat, tot publicant que ells també havien rebut l’ escrit de la suplantació i no havien “picat”. Sabien, com que eren molt “llestos”, que l’escrit no era de “l’ opinador” en qüestió, doncs l’ estil no era el seu.

......................

Passat un temps, el director del primer diari gratuït amb el que “l’opinador” havia contactat, el va trucar. I li va proposar de col·laborar amb el diari, amb un escrit setmanal, i sense demanar exclusives, sense imposar res, sense cap tipus de pressió. Amablement i amb confiança.

L’ opinador no ho va dubtar, i va dir que si a l’instant, des del seu vehicle, amb el mòbil a l’orella, però degudament aturat ( Va per la “poli”).

I, aquesta es la simple història d’ una col·laboració escrita amb el Bondia.
I, per cert, amb un sol mitjà, també llegeixen els escrits. Per alguna cosa serà.

P.D.

Gràcies Albert, gràcies Bondia... I encantat de col·laborar amb vosaltres...

Això si, escriure cada setmana es fa complicat i no sempre puc fer-ho com m’ agradaria. Encara que de temes, per escriure, gràcies a déu (O, NO), m’ en donen bastants.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 19/02/08

PARCS TEMÀTICS.

Feia temps que no sentia parlar del parc amb “animalons” que es va anunciar a les parròquies d’Encamp i Escaldes, i ja gairebé me’n havia oblidat. Tampoc em preocupava massa que no es construís, doncs a Sant Julià en tindrem un de ben bonic. El poble ha decidit amb el seu vot, que vol un parc temàtic amb “bestioletes” i emplaçat a la muntanya de la Rabassa, per molt que els amics de la “mateixa” es queixin i posin denuncies, recursos i al·legacions.

Però vet aquí que de cop torna a sortir a la llum la competència Encampedana-Escaldenca, tot comparant el seu parc temàtic, o millor dit desmarcant-lo de la “perla” laurediana anomenada Naturlàndia, projecte ambiciós que ha de salvar la nostra parròquia.

Faré una breu crònica de la història d’ aquest altre parc temàtic, el d’Encamp-Escaldes, ja que la trobo sorprenent, i com no CURIOSA:

Una empresa privada va signar un acord amb els dos Comuns (Encamp i Escaldes) per construir un parc temàtic d’animals, tot i no tenir la seguretat de com es finançaria el projecte.
Personalment, penso que una empresa privada, (ni una de pública), no es pot arriscar d’aquesta manera.
Un temps mes tard ens van dir, des de la empresa privada, que si no es trobaven aliats (vegeu inversors), no es duria a terme el projecte.
Es el que hem dona a entendre que no s’havia fet prèviament un estudi del finançament.
Un any mes tard ens confirmaven que no havien trobat inversors i no podien tirar endavant el projecte.
Ara ens tornen a dir, aquest cop des de la banda pública (el cònsol encampadà), que encara estant buscant inversors, i que no descarten la realització del parc.
Ja m’estic marejant amb tants canvis de criteri.
Sort que la diferència amb Naturlàndia, es que de moment ningú ha parlat en aquest cas de diners públics, tant sols de inversió privada.

Trobo també molt sorprenent, un altre fet:
Es va signar un acord entre l’empresa privada i els Comuns. Almenys es el que es va assegurar. I a les notícies de la premsa em remeto, sense saber si es disposaria de les autoritzacions convenients ( ni de Govern, ni de Medi ambient ), i abans de rebre i estudiar les al·legacions al projecte.
Ni la privada ni els Comuns, crec que poden fer-ho.
Parlaven també de penalitzacions importants si el promotor no podia desenvolupar el projecte per manca de finançament. Cosa que sembla haver quedat en l’ oblit. Es similar al cas de les “suposades” comissions, que ara esta tant de moda, senzillament desapareixen.

Sorprenent és també:
Que en una parròquia amb un allau de turistes, com és Escaldes, no trobin finançament. I en una altra parròquia sense turistes, com és Sant Julià diguin que rebran finançament dels bancs i de privats per un projecte similar. I no dic que no m’ho cregui.

Al final potser haurem de pagar amb impostos, els estudis de projectes que no se sap si es duran a terme, o que potser es duran a terme sense inversors. De moment només tenim la “paraula”, per part del Cònsol de Sant Julià de la retirada del projecte de Naturlàndia, si no es troben accionistes. Però ja se sap, les paraules se les emporta el vent.
A Sant Julià, encara no s’han posat a la venda els títols dels possibles accionistes i ja ens hem gastat més de tres milions d’ euros en un tobogan alpí (o en una atracció de autos de xoc... no ho tinc molt clar).
En el cas de l’empresa privada, pagaran ells, si poden. Però en el cas de Naturlàndia pagarem tots nosaltres.

De moment, de ben segur que tota la publicitat enviada a les llars lauredianes, als diaris, a la televisió, els cartells, als autobusos...Tots els estudis tècnics encarregats, les presentacions, els assessors, els directors nomenats a dit, i sobretot, el Tobotronc (o autos de xoc), ja els hem pagat, o els estem pagant.
Encara que no he vist mai amb quin pressupost.

Ja per acabar.
Que facin el que vulguin a la Rabassa, un parc, un aeroport o un abocador, ja em dóna el mateix... Des de casa meva no es veu (Crec que això ja ho he dit algun cop).
Però, que no ho haguem de pagar tots nosaltres.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 12/02/08

L’ EXPULSIÓ.

Finalment s’ha consumat la meva expulsió del partit Socialdemòcrata. Tots contents ? No ho sé. Aquesta ha estat per ordre directa del seu Primer Secretari, que ja feia molt de temps que ho desitjava, però que algú havia aturat per motius obvis, tals com que precisament no hi havia motius. Expulsió per cert, contrària al que havia anunciat anteriorment la Comissió de Garanties del PS, ja fa bastant de temps. Es varen equivocar, o algú els va fer canviar de parer ?
M’agradaria saber què se n’ ha fet del Defensor de l’ afiliat, que figura als estatuts del Partit. Existeix realment ? jo no l’he vist mai.

He de confessar que ja ho esperava, com també sabia que l’expulsió es faria efectiva després de les eleccions. Actualment la trobo fins i tot normal. El que no trobava normal era que ja havien decidit dita expulsió fa molts mesos, abans de l’ estiu, abans de la campanya electoral Comunal.
Fins aleshores, a banda del malestar d’alguns, de la gelosia d’altres, d’ animadversions personals i de manies persecutòries diverses ... no hi havia cap motiu lògic per fer-me fora del partit. Sobretot amb l’afirmació efectuada per al seu Primer Secretari de que “no tenia res a veure amb els meus escrits”.

He de confessar també, que actualment m’importa ben poc.
Però m’ agradaria recordar a la Presidenta del Partit, que jo no tenia perquè deixar-lo, i ja li vaig explicar personalment els motius. Perquè confiava en que al PS hi haurien canvis i que aquests canvis em permetrien tornar a l’ òrbita del Partit. Però vist el tarannà del mateix, aquests canvis em semblen del tot improbables.
Tampoc m’importa massa, vist com es desenvolupa l’activitat al partit, en la seva cúpula, i com tothom amaga el cap sota l’ ala i no diu res. Com si es tractés d’ una SECTA.

I baixant mes al detall en el que a mi em pertoca, la vila de Sant Julià de Lòria els importa ben poc. Ho han demostrat sempre. Es tracta d’ una parròquia sense cap interès, on tot es dona ja per perdut. Tant sols es pretén fer llista electoral, tant si com no, i estar presents en les set parròquies, que dit de pas queda molt bonic i valent.

I no m’ importa tampoc l’ expulsió, vist el funcionament del comitè local Lauredià en particular:
Les reunions son una olla de grills, sense llibertat d’opinió ni expressió. Només val el pensament i les idees del “Partit”, no hi ha cap opinió pròpia, i si en surt alguna, se’l fa callar.

Definitivament,
Per estar en mig de gent prepotent, dictatorial, incompetent i pilota, estic molt millor a casa meva. A la espera potser de que surti quelcom, amb cara i ulls, on em pugui trobar a gust. Un Partit nou ? no ho sé.

Em sap molt de greu, per tota la gent del Partit que pensa diferent a aquests “poquets” elements que m’han fet fora, i que m’han animat i felicitat constantment, pels companys que s’han vist perjudicats pel meu serial i per aquells que es poden veure perjudicats en el futur pel mateix tema.

Ho sento molt, per alguns que a pesar de no combregar amb l’actitud dels mandataris, es mantenen a dins del Partit perquè no troben res mes. Però, això si, callen i atorguen. Sí, també ho sento per ells.

Que dura es la política, que complicat es tenir una opinió pròpia. I, exposar-la, ja es una prohibició. Hem de ser tots cadells del patró, o sinó, al carrer. Ja ho deia molt bé un diari del país : “ O es que Miquel Calsina es pensava que un partit funciona com una democràcia ? “.

Sort que deien, fa un temps, fonts properes al Partit : “parlant la gent s’entén..., les coses es poden arreglar parlant..., la sang no arribarà al riu..., hem d’escoltar l’altra part...”.
I al final només ha parlat un, el Primer Secretari del Partit. (Gran Candidat en les passades Comunals per Escaldes-Engordany).

El cert, i amb això si que tenia raó l’ esmentat Primer Secretari: es que quant una persona fa nosa en un grup polític, el millor es traure’l de sobre, expulsant-lo. Son paraules textuals de qui es creu per sobre del bé i del mal, i que ostentant un càrrec, pensa que té immunitat “insultadora” = un autèntic BOCAMOLL.
Al que per si de cas, recordo : Estem empatats a insults. 2 a 2.


Ja m’ho varen comentar en una tertúlia a la ràdio, “segueix sempre com a independent”, i no en vaig fer cas. (Quina raó tenies, company Simó Duró).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 05/02/08

SOM MÉS PAPISTES QUE EL PAPA.

A vegades penso que ens compliquem la vida inútilment, com si es tractés d’un esport nacional. Tenim coses que ja estant fetes i ben fetes, encara que no siguin nostres, i les fem de nou.
És el cas de la llei de comptabilitat i el pla comptable.
Es va aprovar la llei de comptabilitat el 20/12/2007, per molt que al Bopa, en format digital, consti com a data d’aprovació 20/12/2008. No faré bromes al respecte ja que tots ens podem equivocar, tot i que una llei no hauria de dur una data errònia. I es va publicar el 30/01/2008 i serà d’aplicació a partir del 2009.
Aquesta llei dóna un termini d’un mes al govern per a publicar el pla comptable corresponent.

Al país veí, Espanya, aquest mes de Gener ja ha entrat en vigor el nou pla comptable espanyol, l’ esborrany del qual ja es va publicar l’any passat.
A Andorra, enlloc d’aplicar el mateix pla comptable espanyol, que imagino deu estar ben fet i ben estudiat, resulta que en farem un altre, l’andorrà. Un pla (no, pel partit polític) a l’Andorrana.

Quina necessitat tenim de crear-ne un altre ?.

La veritat és que som mes papistes que el papa; hem de fer-ne un de propi. Un pla comptable andorrà, com si els números de compte tinguessin tanta importància. Perquè no crec que les normes internacionals comptables (NIC) o les normes internacionals d’informació financera (NIIF) pateixin variacions ja que són internacionals.

Això si, de ben segur, algun que altre assessor cobrarà la feina feta. I no vull dir amb això que no l’hagi de cobrar. Jo també cobro les meves feines, però amb la diferència de que les meves feines no me les dóna Govern, més aviat me les vol treure (vegis Federacions Esportives...), i passar-les a empreses foranes. D’ aquest tema ja en parlaré un altre dia, o no. El que vull dir és que potser no calia fer un pla comptable propi.

D’altra banda, crec que cada cop estem retardant més les lleis i la seva aplicació, quan aquestes lleis no haurien de comportar masses traves ni debats en comissió, si no les volguéssim fer a l’andorrana.
Un altre exemple el tenim en:
La Llei de Societats, projecte que es va fer l’any 2006, més concretament al mes de Juny, com el de la Llei de comptabilitat, (i no incloc el de la Llei d’inversions estrangeres, també de la mateixa data, perquè es una altra història). Dita llei de societats, va ser aprovada sense cap problema l’any 2007, durant el mes d’octubre i publicada el 21/11/2007. Duia un termini de tres mesos per publicar el seu reglament. Encara avui no existeix ( no anem bé, tot i estar dins dels marges).
Tanta feina tenen que no es pot anar una miqueta mes ràpid amb les lleis i reglaments, que al fi i al cap no tenen massa discussió i es podrien aprovar i publicar amb mes celeritat. O potser es que un dels coprínceps, en aquests moments es troba molt ocupat i no les pot signar.

En el cas que m’ocupa o m’interessa, estem marejant massa la perdiu i som mes papistes que el papa. (Em sembla que això ja ho he dit...).

Si d’altres vegades hem fet un “copiar-enganxar”, perquè no ho fem ara amb el pla comptable i deixem treballar a la gent, en aquest cas als comptables, amb mes tranquil·litat i menys inconvenients ?.
No calen tantes històries, tants assessors, tants col·laboradors, tants cursets de formació, i tanta parafernàlia per a aprovar i publicar una llei i tot seguit un reglament i un pla de comptabilitat que ja existeix.
No cal marejar tant la perdiu. (També ho he dit...).
Si el que volen es donar feina a molta gent, aquesta es una altra història que per cert, em sona molt.
Jo de feina ja en tinc, i tant sols pretenc que me la facilitin.
Res més.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 29/01/08

NO VOL LA VAGA NI L’ATUR.

Resum breu d’unes manifestacions del nostre Cap de Govern:
“La majoria d’ immigrants són aquí per raons econòmiques i res més... Son forasters i se’n van... Tant sols son aquí per raons econòmiques... No m’ espanta la vaga... El PLA te el dret de tirar endavant una legislació que sigui del seu gust...”.
El nostre Cap també ens va dir no fa gaire:
“Em presentaré a la reelecció, si el PLA no fa un fort gir cap a la dreta”.

I jo em demano:
Mes a la dreta, que les seves declaracions ? O és que es va equivocar, i realment volia dir tot el contrari ?.

Jo, que per alguns dec ser “foraster” perquè es pensen que la paraula vol dir: “el que ve de fora”, porto aquí pràcticament tota la meva vida, i de moment, no penso marxar. Fet que segurament indica que no sóc “foraster”, doncs el veritable significat de la paraula és: “dit de la persona que es troba o resideix temporalment en una localitat que no és la seva”.
Segurament, sí que és veritat que estic aquí per raons econòmiques, al menys inicialment, puix penso que els meus pares així ho varen entendre en el seu moment.
No penso però, que estigui a Andorra tant sols per això i res més. Com sembla assegurar el nostre Cap.
A banda de no considerar-me foraster. No dec formar part d’ aquesta majoria d’ immigrants de la que parla el nostre Cap.

A mi tampoc m’ agrada la vaga. Ho reconec i es una opinió personal, com tampoc m’ agraden els “vagos”, que no té res a veure. Però a mi, tampoc m’ espanta, com diu també el nostre Cap. La diferència és que per a mi és un dret. I el que no diré mai, com el nostre Cap es “que si volen, ja la poden fer ara”, comentari que em sembla un tant despectiu.
Però penso també, que no tant sols els funcionaris, els Andorrans, els ... digui’l hi com vulgui el Cap (els no-forasters), tenen dret a fer vaga. Una cosa es que no m’ agradi, i una altra, que no es tingui el dret. Els forasters també han de tenir dret a la vaga.
Es clar que si el Cap pensa que es millor que els forasters vagin a fer la vaga al seu país d’ origen, això li facilita sens dubte la tasca. Per tant, sempre és millor que els forasters marxin, abans de poder fer la vaga en qüestió a Andorra; sempre, segons les seves paraules, no les meves.

Jo pensava que les lleis es feien per la població en general, i no al gust d’ una determinada majoria, no gaire ampla en el cas que ens ocupa.
Doncs es veu que no es així.
Ens ho diu també el nostre Cap de Govern.
No recordo en aquests moments haver escoltat una frase similar de part del Pinochet, del Franco i d’altres, però no ho puc assegurar, ja que la meva memòria històrica no dóna per tant. Ara bé, em sona.
Les legislacions no es fan a gust d’ alguns, per molta majoria parlamentària que tinguin. Això ja no es de dreta, sinó que és d’ extrema dreta.

Jo també penso que “la majoria sociològica d’ Andorra no vol ni la vaga ni l’ atur”, com també assegura el nostre Cap. Amb una cosa estem d’ acord. Però no penso que els socialistes ho vulguin, com ell també assegura.
El que segurament si volen els socialistes, és el “DRET” a la vaga i a l’ atur.
Que n’ és de diferent.

Finalment, només voldria afegir que inicialment, en llegir les declaracions del nostre Cap de Govern, em vaig quedar astorat, fins que un bon amic em va explicar que hi ha molta gent al país, els de la pota peluda segons ell, o pota negra segons d’ altres, que realment son així; i que tot això que ens va dir el nostre Cap és realment el que pensen. I que quan es posen a xerrar i a xerrar, i sobretot si l’ assessor de torn es troba en aquells moments fent una becaina, o menjant el “bocata”, van i l’ engeguen i es queden tant amples.

En resum, dedico aquest article al meu pare i a la meva mare, que són els que hem varen portar a Andorra, puix varen venir a aquest país tant sols per raons econòmiques.
Ara bé, he d’ entendre perquè hi portem ja gairebé 50 anys?.
Tanmateix, una part de l’ escrit també la vull dedicar al nostre Cap de Govern, perquè per tenir una població estable i arrelada, com ell demana, potser cal fer algun que altre esforç, això sí només de tant en tant, per a evitar hèrnies molestes.
I ja per acabar, ressaltar una part de les seves declaracions com “això altre del dret de vaga ja és voler-ho tot”, perquè no m’ atreveixo ni a qualificar-les.
La història sempre acaba posant cadascú al seu lloc.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 22/01/08

DIU QUE NO HO ENTÉN.

Hi havia una vegada una parròquia en la que les coses funcionaven bastant bé. Amb problemes, com a les altres parròquies, però amb diàleg, no com a les demés.

Fa quatre anys, un senyor va guanyar unes eleccions Comunals, i va entrar a portar les rendes de la parròquia en qüestió, i un altre les va perdre, i va passar a l’ oposició.

Varen transcorre els anys de mandat, i com que el senyor que estava al capdavant del Comú, no ho feia del tot malament... El senyor que estava a la oposició no li negava totes les coses que feia o volia fer. Sinó que fins i tot l’ajudava i el recolzava.

Però vet aquí que al cap de quatre anys, va arribar un altre senyor del mateix Partit de la oposició, i va dir :

“Ara em toca a mi, m’ hi enfronto jo perquè soc el millor i en aquesta parròquia ja he guanyat unes Eleccions Generals”.

La prepotència va fer pensar a aquest senyor que ja ho tenia guanyat.

En aquestes que el poble, que no tenia ni un pel de tonto, va votar. I no ho va fer pel “prepotent”, sinó que ho va fer per la persona que havia estat 4 anys manant i treballant, i crec que bastant bé per la parròquia en qüestió. El poble va decidir doncs, que continués el mateix senyor al capdavant. I ho va decidir amb una majoria aclaparadora.

Aleshores, el que es pensava que s’ho havia de menjar tot, al veure que no l’havien votat ni els “seus” va decidir:

“ La culpa de la derrota no pot ser meva, es del que no va fer la seva feina estant a l’ oposició. I que consisteix sempre en criticar-ho tot, dir a tot que no, estigui be o malament. Jo presentaré una dimissió fictícia, els meus súbdits no l’acceptaran i passaré les culpes al que no ha fet el que havia de fer durant 4 anys, i si no esta content, que plegui...”

Els sona de quelcom tot això?. No es tracta d’ un conte, es el meu reflex particular d’ uns fets que han succeït en les darreres Eleccions Comunals, en una parròquia del nostre País.

I jo ara, des de la meva visió particular dels fets, sento ràbia.
Ràbia, es el que em dona haver seguit tot aquest procés de prepotència, de menyspreu a moltes persones (i no tant sols en la parròquia abans esmentada), i de presa de pèl a uns militants de cert Partit Andorrà.
Ràbia, em dona la mala sortida que li han deixat a una persona correcta, que tot i estant a l’ oposició d’un Comú, ha cregut convenient, que si les coses es feien be, s’ havien d’aplaudir.
I ràbia em dona, que ara hagi de sortir per la porta petita, i callant.

Es la seva manera de ser, i la respecto i l’admiro. Però com que no es la meva manera de ser, jo si diré alguna cosa:

Dirigit al senyor de la prepotència, al que se li en va la “mala baba “ per la boca, i que ara ens diu que: no entén perquè l’altre senyor es dona de baixa del partit:

Senyor, lo seu es de una “caradura” immensa...

Tot recordant-li, per si de cas, que vostè encara em guanya per 2 insults a 1.

Atentament.

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT- BONDIA 15/01/08

LA “SIESTA” A LA FEINA.

Es pot fer la “siesta” a la feina ?.

A priori, tothom contestarà que no a la pregunta.

Ara bé, hi ha diferents tipus de feina. I resulta que existeix ( o existia ...) una feina especial, amb torns de 24 hores, en la que si es podia fer la siesta, i fins i tot dormir-hi. Es degut a que, evidentment, passar 24 hores sense dormir, es possible fer-ho, però no sempre.

Pensar que el millor que pot passar es que, en aquest tipus de feina a la que faig referència, es precisament que no hi hagi feina, no es desencertat. Doncs dita feina comporta, que a algun lloc hi ha hagut un problema. I això no ho desitja ningú.

No pretenc valorar si els torns han de ser de 12 o de 24 hores, encara que si arreu del món son de 24, per alguna raó serà.
Tampoc vull entrar en, si s’ha de pagar a la gent per dormir o no.
No m’ atreviré tampoc, a comentar si el salari que es percep per a dita feina es suficient o no. Ni el conec, ni es el meu problema. I fins i tot ni m’ interessa.
Tampoc parlaré de, si en aquesta feina, i degut als dies que no es fa el torn de 24 hores, i per tant no es fa la jornada laboral, els empleats poden treballar en un altre lloc, o no. Cadascú sap el que signa, i el contracte que signa. Però si el contracte diu que no es pot fer, doncs es que no es pot fer, i punt (com diria un ex-Ministre).

Tot això, es en referència als comentaris que estem sentint aquests dies al carrer, sobre unes manifestacions, vídeos a youtube, sms, enganxines en alguns vehicles i botigues ...

Personalment, el que si m’agradaria, es que en aquesta feina de la que parlo, amb torns de 12 o 24 hores, tothom estes ben preparat, a punt de intervenir i amb les condicions necessàries per intervenir, amb el material i les instal·lacions necessàries pel mateix, i amb els caps adequats per a dita feina.
Un exemple, entre molts de que no es fan gaire be les coses, va ser la construcció de l’ heliport, reconvertit en “helistop”, o en no res... Per no parlar del servei d’ ambulàncies privatitzat o de la manca de personal, o del salari desorbitat de l’ assessor estranger.

Al que vull arribar amb aquests comentaris, es que la culpa de tot l’ enrenou, bromes a banda, no es de la gent que ha escollit aquest tipus de feina, sinó en la gent que els mana. I que, en molts dels casos, no es el tipus de feina que aquests van escollir al seu moment, sinó que han estat traslladats, ves a saber amb quins criteris des de altres llocs, cossos o departaments.

A mi tampoc em paguen per dormir, evidentment no faig torns de 24 hores... Com molta gent, faig un horari normal, o faig l’ horari que puc. Però com molta gent també, ningú em paga el temps que perdo a la carretera, en els desplaçaments, el temps que perdo buscant aparcament, o el mateix aparcament, o el menjar.

No es mes especial, una persona que fa una feina amb torns de 24 o 12 hores, que una persona que en treballa 8, i en perd potser 3 o 4 mes en desplaçaments i altres, i sense possibilitat de fer la “siesta”.

El que si es molt especial: es tractar a tothom amb el degut respecte. Cosa que crec que no va fer el Ministre d’ Interior, amb les seves declaracions.
Es molt especial també, tractar a tothom en conseqüència a unes lleis, i no a unes notes informatives.
Es també molt especial, pensar en tothom, i no tant sols en els que fan torns de 12 o de 24 hores, per molt indispensables que siguin per a la resta de la població.

Tothom es necessari, i de molta gent amb altres tipus de feina, ni se’n parla.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 08/01/08

EDIFICIS EMBLEMÀTICS.

Ens hem gastat un munt de diners en els emoluments d’ un arquitecte de renom internacional, al que varem encarregar el disseny d’ un edifici emblemàtic : un arxiu.
I estàvem apunt de contractar-ne un altre per fer un segon edifici emblemàtic : un museu.
Es veu que, avui en dia, un país sense edificis emblemàtics, no és un país com cal.
He de reconèixer, a priori, que no em sembla malament fer un edifici emblemàtic. No fa cap mal a ningú, i pot aportar visitants. Una altra cosa es el què decidim posar-hi en aquest edifici.
Fer-ne dos, potser tampoc es el més adequat, i potser tampoc ens ho podem permetre.

Al final, ja veuran com n’hi haurà un a cada parròquia, i a pagar “la padrina”.

La ubicació dels edificis ?. Un altre problema afegit. A Govern, ho veuen així :

Si finalment no es feia el de la Massana, tal com havíem anunciat, teníem problemes amb els Massanencs...
Al previst a Andorra la Vella, i que de moment els hi havíem tret. Per evitar problemes, serà l’ edifici dels “frescos”...
A Sant Julià de Lòria, de moment, no hi farem res, ja estant ben servits amb la “carpa”, que més volen ?.
A Ordino i a Canillo, com estant molt enlaire i fa molt de fred: pistes de gel i coses així val, però res més...
A Escaldes ?. Aquí el Martí que hi faci el que vulgui, perquè amb els vots que treu, què li hem d’ anar a ensenyar nosaltres.
I a Encamp ?. Amb el Miquel, tampoc ens hi posarem, prou feina te amb la residència d’ avis... (Ara te la deixo fer..., ara no..., i a marejar la perdiu...).

Finalment, i per salvar un pressupost, (o potser un Govern ?), en farem un de sol, que albergarà dues “necessitats”:
L’ arxiu Nacional, (què es una nació sense arxiu ?).
I el Museu Nacional, (què és una nació sense museu ?).

No estic en contra de la construcció d’ un edifici emblemàtic, ni molt menys.
El que estic en contra es en dilapidar un munt de diners en estudis, assessoraments, viatges, visites... per la realització de dit edifici.
Amb el munt de gent que tenim al nostre país : arquitectes, enginyers, aparelladors, constructors, paletes ... Perquè hem de anar a buscar sempre a fora ?. A que ens diguin per exemple, com tenim de fer un edifici i perquè l’ hem de fer ?.

Sembla que ha començat a tot el món la guerra dels edificis emblemàtics. A veure qui el fa mes gran, mes impressionant, amb mes visitants, amb mes llums de colors, amb l’ arquitecte mes car del món o amb la forma més rara de l’ Univers...

La ciutat, país, nació, parròquia, quart, barri... que no tingui un edifici emblemàtic no té futur. Això es el que ens volen dir ?.

Supeditar el pressupost d’ un país que està perdent “pistonada” a marxes forçades i ningú ho vol reconèixer, a un edifici emblemàtic, es realment el que ens estant dient.

Personalment, m’ agradaria mes un edifici, “emblemàtic, o no”, que serveixi per alguna cosa, que tingui alguna finalitat, que sigui un focus d’ atracció, primer per a la gent del país, i després per als de fora, que tingui una utilitat...
I amb molt menys cost, molts menys estudis, sense arquitectes estrangers, sense assessors milionaris, sense viatges de ministres, sense haver de cobrar mes impostos per pagar tot aquesta dilapidació de diners ...

De edificis “emblemàtics”, en podríem tindre un a cada parròquia, un arxiu parroquial i un museu parroquial, si ens sobressin els diners... Que no es el cas.
En canvi si podem tenir un edifici, per la parròquia, per a cada parròquia, però que serveixi per alguna cosa útil, segons les necessitats de cada parròquia...

A vegades em dona la impressió de que som tots una colla de “fantasmes” i que endemés ens agrada fer el “fantasma”.

Gastem els diners en coses i edificis més útils, sis us plau.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 31/12/07

NO ES DEIXIN ENGANYAR.

El passat dia 20 de Desembre es va aprovar per fi la llei de Comptabilitat dels empresaris, cosa que em va alegrar com a comptable que sóc, encara que no m’ acabi d’agradar del tot, i encara manqui la publicació del Pla Comptable. Però crec que ja era hora pel país i per la transparència que hem d’oferir.

Però vet aquí, que l’ endemà mateix, tot treballant i escoltant Andorra7ràdio, vaig sentir, desagradablement, com ja hi havia qui es volia aprofitar de la situació.

Relato els fets.

Un senyor, que es va presentar com a President del col·legi de comptables (que dit de pas, NO EXISTEIX), enganyava als empresaris tot afirmant:

Que la comptabilitat havia de ser avalada obligatòriament per un comptable “llicenciat”, i que Andorra mancarien uns 1.000 comptables, ja que al “FALS” col·legi només n’ eren uns trenta...

Prèvia trucada per part meva a la mateixa ràdio, es va veure en l’ obligació de rectificar en quant a l’ obligatorietat dels empresaris de contractar un comptable.

Encara espero però, la rectificació a la segona trucada efectuada a la mateixa ràdio, per explicar que dit col·legi no existeix.

Amb el present escrit, a banda de desacreditar totalment al senyor que va efectuar aquestes declaracions, enganyant i posant la por al cos als empresaris del país. El que pretenc es tranquil·litzar als mateixos empresaris i explicar les coses com Déu mana.

La llei de comptabilitat era necessària i fins i tot imprescindible, i no ha de fer por a ningú. Però el que no es pot permetre, es que, amb una llei que si comporta l’ obligatorietat per als empresaris de dur una comptabilitat, enganyar als mateixos empresaris i aprofitar la situació per a fer “negoci”.

L’ article 3 de la mateixa llei diu:

“ La comptabilitat ha de ser directament portada per l’empresari o per les persones que aquest mateix autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat”.

Empresaris,

Espero que amb aquest escrit estiguin mes tranquils, encara que si els aconsello que:

Contractin un comptable, per la seva seguretat i la de la seva empresa, i que aquest sigui un professional veritable, que n’hi ha mes de trenta. I que tinguin cura de que aquest professional, no sigui un aprofitat de la situació. Tinguin molta cura a l’hora de contractar al seu comptable, i procurin que aquest no sigui una persona que es fa passar per President o membre d’un col·legi inexistent.

Si existeixen en canvi Associacions, entre les que figura la nostra: “Associació Comptables del Principat”, que els garantirà que el professional que contracten sap fer la seva feina.

També existeixen comptables, que sense formar part de cap associació coneixen sobradament també la seva feina. I que aquests no cal que siguin Francesos, o hagin estudiat a França. Afirmacions gratuïtes que també va fer aquest “suposat” President, tot dient que a Espanya, qualsevol era comptable.

Això si, si la seva empresa requereix d’una auditoria, aleshores si que hauran de buscar una persona llicenciada i col·legiada, i externa a la seva empresa. Aquest, només serà el cas de les Societats que compleixen dos de tres supòsits molt concrets. Tampoc ha de preocupar a ningú aquest tema.

I sàpiguen també que si la xifra anual del seu negoci es inferior a 100.000 euros, queden exclosos de la obligació de dipositar els seus comptes en el Registre de Dipòsit de Comptes.

No fos cas que sortís també algun aprofitat que els digués que estant obligats a “pagar” el seu segell.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 18/12/07

L’ ASSIGNATURA PENDENT.

“A Sant Julià de Lòria tenim una assignatura pendent.”

Aquestes son les declaracions del President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, el Sr. Jaume Bartumeu efectuades poc després de la derrota de l’ Alternativa a Sant Julià, en les darreres eleccions Comunals. Tercera derrota consecutiva ( 2 Comunals i 1 Generals), i sense obtenir un cop mes cap representació. No pretenc criticar aquesta derrota, jo també hi tinc la meva part de culpa, però si vull criticar dites declaracions, i la part de culpa de qui les va fer.

Aquesta es tota la explicació que ha tingut a bé donar-nos, el líder del PS ?.
O be es que no disposa de cap explicació, per donar ?.
Es el mateix que dir : Com que a Sant Julià, no hi ha res a fer, no val la pena que ens preocupem...

Quant tenim una assignatura pendent en els nostres estudis escolars, pot ser per moltes causes o motius...
I potser n’hi ha alguns que son insalvables. Però si no es posen tots els mitjans necessaris, aquesta assignatura no l’ aprovarem mai.

Continuant amb el símil estudiantil:

Per assolir un examen final (vegis eleccions), abans hi ha un camí a fer, una feina a assolir, i una dedicació a exercir. S’ ha de treballar en la matèria.
No n’ hi ha prou, enviant a qualsevol persona a l’ examen final (vegis candidat), i que s’ espavili tot sol i faci el que pugui.
En qualsevol assignatura, el tutor (vegis partit polític), ha de fer un seguiment de tots els alumnes (vegis comitè local del partit). No de tant en tant, quant hi ha algun problema (vegis expulsions, o demandes d’ expulsió).
Les assignatures (vegis parròquies), s’ han de treballar totes. No es pot deixar de banda una assignatura (vegis Sant Julià), perquè ja es dona per suspesa (vegis perduda).

La matrícula d’un curs (vegis país), es paga complerta, no hi ha assignatures gratuïtes, per tant la matrícula que es paga ha de cobrir les despeses de totes les assignatures (vegis novament parròquies).
El pressupost ha de cobrir per igual totes les assignatures. (s’ha de poder pagar el mateix, a Escaldes, a Encamp, a Andorra la Vella, a Canillo, a La Massana, a Ordino i també a Sant Julià). (vegis penjada de cartells, repartiment de programes... Resumint: la campanya electoral).
Els estudiants han de tenir tots la seva deguda representació (vegis en comitès Executiu i Directiu del Partit, i no la tenen). I han de ser escoltats i tractats per igual (vegis demandes del Comitè local de Sant Julià).

Deixant de banda els símils, a Sant Julià...

No hem estat tractats mai igual que la resta de parròquies, no hem rebut mai la mateixa ajuda i suport que els demés. El poc que hem demanat, com un espai per fer reunions, com una pregunta al Consell fent referència a un tema que concernia la parròquia... ens ha estat denegat.
No hem tingut representació en una llista electoral, amb possibilitats de entrar al Consell. No hem tingut representació important en cap òrgan del partit. No hem tingut mai el degut suport del Partit (si no ha estat per sortir a la foto en una penjada de cartells, en un míting o en una visita “obligada” a la llar de jubilats).
Al Comitè Lauredià, ni tant sols ens van tenir en compte, al arribar al local on es feia una celebració electoral, i després d’ haver obtingut un resultat bastant mes que acceptable.
Parlo per les Generals del 2.005.
O potser, al Partit han preferit les taules buides que hi havia aquest any, en el mateix lloc de celebració, però amb menys alegries ?.

Sembla com si els de Sant Julià no hi pintem res en aquest Partit. Ara que si ho mirem fredament, som uns perdedors, que hi farem ?.

Això si, per fer llista de l’ Alternativa a les 7 parròquies, si que han servit unes quantes persones..., encara que hagi estat amb moltes dificultats, i sense la meva col·laboració.

Però, escoltant ara les declaracions del President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, dient que a Sant Julià de Lòria: “tenim una assignatura pendent”.

He de dir que:
L’ assignatura pendent..., la te el PS, amb la gent de Sant Julià, i no jo.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 11/12/07

DEBATS ELECTORALS.

No vull amb aquest escrit parlar del resultat de les eleccions Comunals, ja hem tingut els periodistes i tots els mitjans de comunicació per fer-ho, i molt millor que jo.
Tampoc pretenc valorar aquests resultats, per això ja hem tingut també els especialistes. I altres, que no son especialistes, però que també s’ atreveixen a fer-ho, mes be o mes malament, i cadascú des de la seva òrbita política, o periodística.

Avui tinc ganes de parlar dels debats electorals, i mes concretament dels debats televisius.

Aquest any es van presentar com a : actuals, inèdits, “novedosos”, diferents, moderns ...

I en realitat han estat, al meu entendre, bastant fluixos, a l’ alçada, per cert, de la majoria dels candidats.
Fluixos : per la organització, pel muntatge, el decorat, la moderació, les taules, la orientació, la disposició ...

Jo em demano : que vol dir un debat obert ?.

Així es van presentar gairebé tots, per acord entre les parts. I d’ obert, amb rèpliques i respostes ràpides, tant sols en vaig veure un, el primer (Tot i que massa crispat, si un dels dos s’ hagués moderat, hauria guanyat el debat de sobres). Està clar que, en aquest cas, eren nomes dues persones, i el debat obert, amb tres, es mes complicat.

En un debat obert, no pot ser que el moderador estigui en primer pla, com si volgués tenir també el seu protagonisme o sortir molt a la pantalla.
Els candidats feien mes atenció al moderador que a la càmera, i això que a les fotos dels diaris, es veuen tots els assessors (quanta “pasta” dilapidada), indicant als candidats on es troba la càmera. Fins i tot un candidat, va donar les gràcies en ple debat, per les indicacions. La cosa es va anar arreglant una mica, no gaire tampoc, amb els darrers debats. Es veu que algú (els assessors), va insistir molt en el tema.

En un debat obert, no es poden col·locar els “debatents”, l’ un al costat de l’altre. Cada cop que es volen dirigir la paraula s’ han de girar, i amb tres sempre n’ hi ha un al mig que a mes fa nosa. Els “debatents”, han d’estar de front l’un amb l’altre, i amb una càmera diferent, fixa, per a cadascú.

El realitzador, ha de mostrar també la cara del que no parla, de tant en tant, per veure les seves reaccions. A vegades mes interessants que la cara del que esta parlant en aquell moment. També es va anar arreglant aquest aspecte, no massa tampoc.

Punt a part es fer els debats de peu, amb un faristol (no mòbil, aquest). Els candidats, drets, no saben on ficar-se, sobretot quant no parlen. S’ ha de ser un expert, per fer un debat dret, tipus americà. O viure d’ això. El moderador, aquest sense faristol, dret encara queda pitjor, i sempre en primer plà.

No cal tampoc, que el moderador ens vagi informant del temps d’ avantatge o desavantatge que porta l’un o l’altre, com feia massa sovint al principi dels debats. A l’ espectador, li importa ben poc. En els darrers debats sembla que nomes ho feia amb els candidats (alguna cosa va millorar).

A pesar de les millores efectuades mentre avançaven els debats... Aquests eren fluixos, molt fluixos ... pesats, molt pesats ...

No tenia el darrer fitxatge de Rtvsa, tanta experiència en campanyes electorals ?. Doncs jo, no l’ he vist per enlloc.

Al final de tot, un resultat bastant desastrós.

Per cert, continuarà dit fitxatge, passades les eleccions ?.
Ah ..., em diuen que té un contracte blindat...
Doncs, a tragar ...
Ah ..., hem diuen també que ha despatxat a tres col·laboradors, per justificar la feina mal feta ...
Algú sense contracte blindat, es clar, tenia de pagar el “pato”, i de passada la nòmina de “l’ expert”.

En definitiva:

Han estat, aquest any, uns debats tristos, pobres, lents, pesats, mal organitzats, sense massa interès (a banda del polític de cada parròquia) ...

I, ja per acabar :

El nivell dels “debatents” : els candidats ...
La majoria, com ja he dit abans, molt fluixets.
Però això ja no es culpa de la “tele”...
Però si es culpa dels “capitostos” que els van escollir o triar a dit.

Avui en dia semblaria que tothom s’ atreveix a fer política, fins i tot aquells que no saben ni el que vol dir la mateixa paraula. Fins i tot aquells que saben perfectament que mai en podran fer de política.

O potser es que ja hem cremat a tanta gent, que la “veta” ja no dona per mes, i queda el què queda.
Tampoc som tants en aquest país, el nostre, els que tenim dret a vot i ens atrevim a fer política.

En fi, es el que hi ha, com se sol dir.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 04/12/07

CRÒNICA D’ UNA MORT ANUNCIADA.

No pretenc amb aquest escrit buscar culpables, perquè crec que al final ho som tots, de culpables. No es el moment ara, de donar les culpes a ningú.

Situació:
Sant Julià de Lòria.
Motiu:
Eleccions Comunals.
Resultat:
Ha tornat a guanyar, UL, PLA, Pintat... o com ho vulgueu anomenar. Els mateixos de sempre, però units al fi i al cap.

Un cop mes :
Han estat mes llestos al fer la llista de candidats ?, han fet una millor campanya electoral ?, en saben mes ?, tenen un millor programa ?, son mes poderosos ?, proposen millors opcions ?, estem d’ acord amb Naturlàndia.

A totes les preguntes, la resposta es la mateixa :
NO HO CREC.

Son els amos de Sant Julià ?.

A la pregunta, la resposta es :
N’ ESTIC SEGUR.

El problema bàsic rau en que:

Els que la “espifiem” una vegada rere l’ altra som els demés (els que no som de UL-PLA), i per molts motius... I molt diferents a les preguntes formulades anteriorment.

Cadascú tindrà la seva pròpia versió dels fets i tothom la seva pròpia raó, i les culpes sempre les desviarem cap a “l’ altre”. I es precisament per això que no ens posarem mai d’ acord.
I no ho farem, perquè mai ens asseurem en una mateixa taula a parlar tranquil·lament de les coses oblidant el passat, velles rancúnies, i deixant de banda l’ egoisme, l’ ego personal i els personalismes. I sobretot deixant de banda els grups polítics i els noms polítics.

I a mes, tots voldrem tenir la raó, com sempre.

Però, la veritat es que un cop mes, entre tots l’ hem tornat a “espifiar”.

Tres llistes a Sant Julià de Lòria es perdre el temps, els diners, i la paciència dels electors, i regalar la victòria als de sempre. S’ ha d’ acabar d’ una vegada per totes : les dues famílies i la resta ... I si amb una família, es impossible l’ entesa, almenys l’ altra família ho hauria d’ entendre.
Dos llistes, amb dues famílies no ha estat mai la solució, mes aviat ha estat la submissió.

Desgraciadament, ha estat impossible fer una llista que aglutinés només persones..., sense cap sigla política, sense cap nom familiar, sense cap líder egocèntric, sense ànsies de poder, o ànsies només de “cadireta”.
Una llista per al be de la parròquia, que vetllés nomes per l’ interès de la mateixa i busqués solucions als seus problemes i mancances.

I no em val que ara em diguin : “Es que a mi, no em vas dir res”.

Dintre de quatre anys, tornarem a tenir una altra oportunitat...

Tant sols demano, que no la tornem a “espifiar”. I que pensem en el poble, i en el que volem que sigui el nostre poble, i deixem de banda tots el temes personals. I que ens moguem tots, i més aviat, sense haver de esperar a veure qui dona el primer pas. I aleshores, fer les coses a corre-cuita i de qualsevol manera.

Resumint,

Tres llistes a Sant Julià de Lòria, era la crònica d’ una mort anunciada: la del PS, si no va morir ara fa 4 anys, i la de Segle21, si no va morir ja fa ara, mes d’ un parell d’ anys.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

BONDIA 27/11/07 - ESPECIAL ELECCIONS

A QUI HEM DE VOTAR A SANT JULIÀ.

S’ apropa el dia de votar i tinc un dilema, en la meva parròquia no se a qui es millor votar. Molta gent em demana consell (perquè serà ?), i no tinc clar com respondre.

El tema central de la parròquia Laurediana, sense dubtes, esta en dos conceptes diferents. O mes ben dit, en una resposta diferent a la mateixa pregunta:

Naturlàndia, si o no ?.

No incloc dins de la pregunta, la desviació de Sant Julià.
Perquè penso que en aquest aspecte, el nostre Govern ja ha tirat pel dret, i que per molts aplaçaments post-electorals de l’ adjudicació de l’ obra, o suspensions temporals, aquesta ja esta en marxa i no hi tenim res a fer. Per tant, no depèn del guanyador de les Comunals.
Tampoc incloc, un altre cavall de batalla de campanya electoral, la meva “estimada” carpa.
Perquè penso que aquest es un tema que caurà per al seu propi pes, i que guanyi qui guanyi, l’ envelat te els seus dies comptats. L’ única diferència es que poden ser mes o menys.
Tampoc incloc les inversions que s’han de fer al centre de la parròquia.
Perquè penso que la lògica humana, portarà mes aviat o mes tard a realitzar-les (si queda quelcom a la caixa, es clar).
I passo completament del “Tobotronc”, aquest ja ens l’ hem menjat amb patatetes fregides. Al fi i al cap, des de casa meva no es veu, i no em farà viure de diferent manera.

S’ apropa la data de decidir...

Hem de ficar doncs la papereta dins el sobre. Els que ja ho han fet a la Batllia, havien de tenir-ho ja molt clar, o potser no. Molta gent acudeix a votar a la Batllia perquè no volen que els mengin el “tarro” també el dia de les eleccions.

Quines opcions tenim ?.

Si ens decidim per la papereta de UL (PLA encobert, al meu entendre), estem dient evidentment que SI a Naturlàndia.
No es aquesta la decisió que més m’ agrada.
A mes, son els de sempre, pràcticament idèntics, amb alguna baixa interessant (potser ja estaven un xic farts). I alguna alta que denota clarament que algun favor s’ha de pagar.
UL, no volia portar les sigles del PLA (finalment hi són, com sempre), com si es volguessin desmarcar d’alguna cosa...
Potser es volien desmarcar de la política del nostre Govern ?. Com si no hi tinguessin res a veure. Política que ens ha dut al deute mes elevat de la historia, deute que va in crescendo. Com si ells no fessin el mateix. Potser es volien desmarcar del projecte de desviació ?. Com si no l’haguessin presentat ells, i pitjor encara del que ara està. UL no es pot desmarcar però, del projecte Naturlàndia o de la meravellosa carpa al mig de la població, de la davallada del comerç, o de l’estat actual del centre de la vila ni de la poca quantitat de turistes i visitants que tenim.
Això si, es penja medalles a cada fireta que organitza.


Vejam les altres opcions que tenim i que diuen no a Naturlàndia: Segle21 o Alternativa.

A l’ Alternativa, que fa uns quants mesos deien SI a Naturlàndia. Quina confiança poden merèixer ?. Qui es aquesta gent que va a la llista ?. Si jo mateix, fa poc estava en el mateix comitè i ni tant sols els conec.
L’ Alternativa, sense pactes, i gairebé també sense llista, amb una sèrie de noms desconeguts i amb sorprenents reincorporacions. Denota clarament que no hi havia res mes a oferir. Aquests si que clarament s’han desmarcat d’alguna cosa, o d’ algunes persones per ser mes clars, col·laboradors indispensables, al meu entendre.

A Segle21, que fa dos anys no hi eren i ara han tornat.
Funcionarà el retorn ?. Serà un grup estable i durader ?. Si mes no, si que veig mes possible amb ells, la retirada del projecte Naturlandés.
Una candidatura de darrera hora, sense dissidents d’ altres bàndols ni independents enfadats: Segle21. A veure si s’ entén aquesta llista (serà complicat...), i el nombre de vots en blanc no es molt elevat. Al final s’ han desmarcat totalment de tothom i han decidit no fer la llista independent anunciada.


I finalment, queda una altra opció, el vot en blanc.
El problema consisteix en que: a qui beneficia o perjudica el vot en blanc ?.
El vot en blanc, que jo sàpiga no entra a governar.
I ja no parlo, de no anar a votar. Aquesta opció no m’ interessa.

Quin dilema, electors de Sant Julià...

De ben segur, que amb aquest escrit no ajudaré a ningú a prendre una decisió...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

BONDIA 19/11/07 - ESPECIAL ELECCIONS

LES LLISTES ELECTORALS.

Déu meu quin “merder”... , com deia la Trinca ...
S’ havien de fer les llistes electorals per a les properes Comunals.
Trobar 12 candidats (generalment) + 2 suplents + 1 presentador + 2 interventors + “x” signatures (segons la parròquia).
¿ Poca gent ?. Doncs no, al final resulta que es molta gent. A l’hora de la veritat, gairebé ningú es vol “mullar el cul”, i es que l’ aigua ja comença a estar fresqueta. Les llistes doncs, es solen acabar omplint com es pot.

Be, ja hem assolit trobar tota aquesta gent, tirem endavant la llista.
Fàcil ? Doncs tampoc. Qui va de “nomber one” ?
De cop tothom s’ amaga sota la taula, mira al sostre, xiula, va a fer un pipi urgent ...
Ai, donar la cara ... Això si que es complicat.
Al final sol sortir algú que es mes atrevit que ningú i diu : JO.
A vegades, algú diu : ho faré jo perquè si he de esperar a que vosaltres obriu la boca .
A vegades, el suprem diu : t’ ha tocat a tu.
A vegades, hi ha gent interessada en ser cap de llista...

En alguns llocs aposten fort, saben que el cap de llista es el mes important. Sens dubte cremen a molta gent, abans de trobar el candidat ideal (segons el partit), però això es el de menys.
En d’altres llocs sembla que els doni igual, doncs posen de cap de llista al primer que surt, encara que no disposi del “cache” necessari. I això es una manca de respecte per als electors. Donen la parròquia ja per perduda i els es igual qui vagi de cap, saben que es morirà de fàstic a l’oposició, si es que aconsegueix entrar-hi.

Però aquest any, m’ ha semblat com si molt poca gent estigues interessada en ser el cap de llista, molts en defugien. En un llocs, perquè tenien por (no es gens fàcil), en d’altres perquè no en sabien prou (donar la cara, es complicat), en d’ altres perquè no agrada perdre (els peixos grossos, no van mai a perdre), en d’ altres perquè fa por guanyar (ser cònsol, es una tasca molt difícil).
Penso que trobar els caps de llista ha estat bastant complicat. I els periodistes ja anaven de “bòlit”, buscant “noms” desesperadament (s’ havia de omplir pàgines).

Deixant de banda el cap de llista i tornant a les llistes en general:

Uns grups polítics deien : nosaltres no pactem amb ningú ... (qui vulgui, que entri al nostre “anagrama”). Altres pactaven amb qui fos necessari (sense cap tipus de mania). A altres no els deixaven dir res ( ni tan sols establir converses amb grups aliens). Altres havien de fer la llista per nassos (ordres del suprem). Altres, desgraciadament, no podien ni fer llista.

Resumint:

L’ Alternativa havia de fer 7 llistes, peti qui peti.
El PLA, també, però acceptant llistes independents o “semi-encobertes”.
El CDA, aquí pacto, aquí no, amb aquests, o amb aquells, es igual, la qüestió es estar-hi ficats.
Segle 21, que semblava mort des de fa dos anys, doncs mira, al final a Sant Julià, encara han fet la seva llisteta. Això si, cremant gent en l’ intent.
Els Verds..., cap problema, on estant presents, ja els esta be, on no estant presents, doncs no hi son. (¿ Que passa, col·legues ?).
La UNP, de moment van mirant el panorama i donant el seu suport a determinades llistes, o no.
RD, es queda a l’ empara del mes poderós (PS), però deixant empremta.
Al igual que el GUPI, una mica mes diluït.

Tota aquesta “conyeta” que precedeix, i que espero no molesti a ningú, només es per explicar que generalment, i encara que costi trobar el cap de llista, i omplir la mateixa llista, hi ha masses galls en el mateix galliner, massa ànsia de poder i poca, molt poca sinceritat. Per aquest motiu, al final, surten les llistes com surten. I de passada, s’ han deixat un munt de cadàvers polítics pel camí.

Conclusió:

Un partit independent, sense ideals polítics, nomes amb ideals parroquials, amb ganes d’escoltar i fer les coses per la gent de la vila, de solucionar problemes, de fer el be pels demes, amb gent coneguda i coneixedora...
Aquest era el meu ideal.

Era molt demanar ?
Simplement, era “el meu ideal”.
Innocent ?
Potser sí.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 13/11/07

LES CONTRADICCIONS DEL SR. LORENTE.

Candidat de l’ alternativa per Sant Julià de Lòria.

En la presentació oficial de l’ Alternativa de Sant Julià de Lòria, el passat dia 7 de Novembre, ens va dir el número u de la llista, el Sr. Jordi Lorente el següent:

“Cal aturar el projecte de Naturlàndia”.
“Cal un suport especial al comerç”.

I jo estic completament d’ acord amb aquestes propostes.

El que no estic gens d’ acord, es amb que el Sr. Lorente no s’ aclareix i es contradiu.

Diari d’ Andorra (Agost 2007). Declaracions del mateix senyor:
“Per pena nostra i de la parròquia, no tenim ni un comerç ni uns establiments hotelers de qualitat”.
Després de menysprear d’ aquesta manera el comerç de la parròquia, no pretendrà aquest senyor que ara el comerç li doni el seu vot i esperi el seu suport especial.

Periòdic (12/01/07). Declaracions sempre del mateix senyor:
“La formació Socialdemòcrata, de moment, no té intenció de fer oposició a aquest projecte (Naturlàndia) perquè, a grans trets, hi està d’ acord”.
“No veiem malament el seu cost econòmic perquè no té un pressupost agosarat i el sistema de finançament s’ ha previst en tres fases”.
Ja ho deia be ..., “de moment” ..., perquè uns dies mes tard, i després de sentir l’ opinió de persones mes “pensatives” en el comitè local, declarava:
Periòdic (27/01/07). Segueix el mateix senyor:
“ El comitè local del PS demanarà més explicacions sobre el projecte de parc temàtic”.
I ja uns mesos mes tard, Periòdic (01/09/07), segueix dient el mateix senyor;
“Ho veiem molt malament perquè sembla un negoci obscur i estrany”. (Aquesta vegada, amb el tobotronc en curs).

Sr. Lorente,

Si vostè no s’aclareix en les seves manifestacions, com pot pretendre que l’ elector Lauredià confiï en vostè i li doni el seu vot ?.

En que quedem ?, li sembla be Naturlàndia o no ?.

Vostè es presenta ara com a defensor de les plataformes Grup Rocafort i Amics de la Rabassa, i pretén també presentar-se com a crític i contrari a Naturlàndia, al Tobotronc, a la carpa ...

A qui vol enganyar ?.

Sincerament, a aquestes alçades, penso que ja no pot enganyar a ningú, al menys a Sant Julià de Lòria. I per molt que ens parli ara, molt a favor del comerç, i en contra de Naturlàndia, tothom recorda el que va dir en el seu moment, sense encomanar-se a ningú i sense demanar la opinió del mateix comitè local.

Tampoc entenc que s’ estranyi tant de la llista de Segle21 quant, i en dues ocasions, vostè ha acceptat pactar amb ells, en contra de les normes del partit. I en contra del seu propi parer, quant ja fa mes de un any, una altra persona i jo mateix proposàvem dits pactes.
Ho recorda, Sr. Lorente ?.

No es una altra contradicció ?.
O no serà que tot vostè, es una “pura” contradicció...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 06/11/07

SANT JULIÀ DE LÒRIA I ENCAMP.

No se perquè serà però sempre hi ha hagut bona sintonia entre aquestes dues parròquies, des de fa molt de temps. “Bon rotllo”, com es sol dir ... Al menys això es el que jo recordo.

Visito assíduament ambdues poblacions, l’ una per residència evident i l’ altra per treball, i trobo una gran similitud entre les dues.
Una similitud que desgraciadament les fa patir, i molt : la manca d’ activitat comercial.

No diré que la resta del país vagi “sobrada” de comerç i turisme, però no trobo ni a la Massana, ni a Canillo, ni a Ordino tanta tristor comercial i turística. Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, les deixo de banda per raons evidents i clares.

No obstant aquesta tristor comercial similar, trobo unes diferències entre Sant Julià i Encamp, notables.

A Sant Julià sembla com si anéssim de “sobrats”: Ja ens esta be tot, tal i com ho tenim.
Fins que ens toquen a les portes de casa nostra, es clar. Un exemple clar, el tenim a la zona de la Rabassa...

M’ explico :

No tenim turisme, però l’ aparcament es un dels mes cars del país i ens dona igual. (Aparcar una jornada laboral pot costar mes de 8 euros).
Tampoc hem donat mai cap facilitat al turisme per aparcar i parar a la vila. Al contrari, els desviem cap a la capital amb cartells ben grans i molt ben disposats per tota la parròquia. Inclús ens permetem el luxe d’anunciar magatzems que es troben a sis quilometres. Com si ens molestes la gent ...
No tenim parcs ni jardins, però ens conformem amb un parell de places renovades i no ens queixem. Al contrari, hi portem la canalla a jugar.
La majoria de botigues estant tancades, però tant ens dona, tenim una de les taxes d’activitat comercial mes cares del país. I tots paguem tant contents. Això si, el preu dels lloguers no el baixem. Ja vindrà algun que altre banc a muntar una sucursal...
Tot el que ens preocupa es anar a la “carpa” de festa en festa i de fira en fira i esperar a tenir el “tobotronc” enllestit i “Naturlàndia” en marxa, per anar a passejar a les alçades enlloc de fer-ho pel poble. De fet, ara tampoc ho fem, pugem nosaltres també a la capital.
Ens conformem amb el que varem votar. Es el que volíem ?.

En canvi a Encamp, tot i ser molt crítics, disposen de:
Un munt de places d’ aparcament molt ben situades i amb uns preus realment assequibles. Per tots aquells que vulguin accedir o treballar a la vila.
Una desviació circulatòria sense cap impacte ambiental per a tots aquells que vulguin passar directes.
Parcs amb jardins, fonts, estancs, zones d’esbarjo, piscina exterior i interior, places espaioses sense necessitat de fer-hi els partits de futbol o les carreres de bicicletes.
Un comú que passeja pel poble i parla amb els parroquians. (I no vull parlar de partits polítics, nomes de persones).

Trobo a Encamp, un poble amb poc comerç, igual que a Sant Julià, però amb molta mes “trempera”. Trobo uns parroquians que parlen, es mouen, es queixen, no estant d’acord amb moltes coses i ho diuen.

Trobo a Sant Julià, un poble sense comerç, igual que a Encamp, però sense “esperit”. Trobo uns parroquians que no fan res, als que tot ja els hi esta be, i si no estant d’acord amb alguna cosa, s’ho guarden i ho callen.

Dos parròquies molt similars, amb gent molt diferent.
Es el meu punt de vista.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 30/10/07

LA PLAÇA DE LA GERMANDAT.

Vora un milió de euros va costar la remodelació de la plaça de la Germandat a Sant Julià de Lòria.
Va quedar perfecta, al seu moment, per la celebració de la Festa Major i va aguantar perfectament el pes de tota la gent que hi va passar. Al menys això es el que sembla, a banda de algun que altre desperfecte.

Passada la Festa Major, la plaça s’ha convertit desgraciadament de nou en el que ja era abans : un parc infantil i un parc de jocs per la canalla.

Com resultava perillós els partits de futbol que s’hi organitzaven, s’han posat una sèrie de cartells prohibint l’ús de pilotes de cuir. Les pilotes de plàstic estant permeses. Si et tiren la copa que estàs prenent al Bar, ja en demanaràs una altra.

Ara la plaça s’ha convertit també en una pista de bicicletes, patins, skates, etc. Les escales del fons de la plaça en obstacles per a fer malabarismes. Les taules del bar del Centre en objectes a sortejar amb les bicis. La gent que hi passa l’estona o hi passeja, en possibles víctimes d’algun accident.
Imagino que tard o d’ ora es prohibirà també l’ús de vehicles amb rodes, o se’ls endura algun vehicle de circulació. De moment s’ hi ha posat una mena de barrera improvisada, i a títol personal.

Quina es la definició de plaça ? :
“Lloc ample i espaiós, a l' interior d' una població, on solen confluir diversos carrers”.
I la definició de parc infantil ? :
“Lloc on hi ha diverses instal·lacions destinades al joc i a l' esbarjo dels infants”.

No queda gaire clar doncs l’ús que en podem fer de la plaça de la germandat. Però al meu entendre, un lloc ample i espaiós ho és, no hi conflueixen diversos carrers, tant sols un. I el que si esta clar es que no hi ha instal·lacions destinades al joc, sinó decoratives, bancs i taules, l’entrada al Centre Cultural a la Universitat ...

No crec doncs, que sigui el lloc ideal per a ser utilitzat com a parc infantil.

Fins quant ha de durar el perill d’accidents en aquesta plaça ?.
L’ altre dia, en menys de una hora en vaig comptabilitzar fins a quatre. Sortosament sense mals majors. I es que els nens son de goma.

Jo pensava que el lloc idoni n’ era un altre ..., en un altre lloc ..., tant sols tenien que eliminar la inútil carpa del Prat Gran i posar-hi els estris destinats al joc i a l’esbarjo (que per cert ja els teníem). I ja teníem una plaça per la canalla.
Estava equivocat. Aquí hi ha previst un altre tema, del que ja en parlaré un altre dia.

Tornant a la plaça :

Com es possible que tingui una font de disseny que deixa anar tota l’ aigua a fora ?.
Doncs precisament perquè es de disseny i gens pràctica, no esta estudiada per un parc infantil. Ull, que a l’ hivern serà gel i no aigua. Encara que tancant la clau de pas es quedaran tant amples.

Com es possible que ningú netegi mai els vidres de l’ aparcament ?. Serà que existeix algun problema o litigi amb l’ empresa de manteniment ?. Ningú mes pot fer la neteja ?.

Gastar un milió de euros per fer una mena de plaça – parc, apta per la Festa Major i no apta com a parc infantil (tampoc es aquest el us que se’n hauria de fer ...), em sembla quelcom d’ aberrant. Ara que comparat amb els 3 milions del tobotronc, els 40 de Naturlàndia ...

De cara a l’ hivern, tampoc tindrà massa importància, ja que no quedarà ningú ... però una plaça, no es això ...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.