REUNIONS PRESIDENCIALS

LES REUNIONS DELS PRESIDENTS.

Hem viscut fins ara un munt de reunions estèrils dels Presidents dels grups parlamentaris, a dues bandes i a tres bandes, que no tant sols no han aportat res en absolut a una possible entesa, sinó que a més han fet que quedessin en l’oblit, o si més no aparcats tot una sèrie de projectes de llei tant o més importants que un possible pacte d’estat. Per no dir que ha quedat en suspens molta feina al Consell General.

Totes aquestes reunions per a no res ens han fet perdre ja uns vuit mesos de temps per veure la llum a “quelcom”. Quelcom que hauria de permetre sortir o intentar sortir del “forat negre” on ens trobem immersos tots, polítics i no polítics, habitants d’un país que s’anomena Andorra.

Moltes gràcies hem de donar doncs a aquests Presidents i a d’altres que no ho son per haver allargat encara més l’agonia que estem patint.

Val a dir que no conec encara el resultat de la que diuen ha de ser la darrera reunió dels Presidents dels grups parlamentaris (perquè serà que no m’ho crec ?), però no penso per als comentaris que he estat escoltant que serveixi de gran cosa. Ni jo mateix, ni penso que la majoria de la població, te en aquests moments ni un sol indici de confiança envers els “nostres” representants al Consell General.

Al meu entendre, Apc no vol actualment cap mena de pacte, segurament degut a que no varen funcionar els anteriors. Tampoc volia negociar en solitari però ara mateix sembla desmarcar-se completament de possibles acords. Es com si estes demanant unes eleccions anticipades però sense dir-ho obertament i negant-ho rotundament. Tinc la impressió de que esta aprofitant de la situació sense pensar en que segurament, davant d’unes possibles noves eleccions en sortirien bastant “escaldats”. No veig doncs on podria trobar cap interès en unes eleccions anticipades.

CR, tampoc es que estigui massa d’acord amb els possibles pactes, però no dona la impressió de estar massa interessat en unes eleccions anticipades. Potser degut a que en aquests moments no disposa de cap candidat, ni tampoc esta disposat a assumir els problemes en el cas d’una hipotètica victòria. Fins i tot dona la impressió de que es desmarquin totalment d’afrontar l’anguniosa situació en la que ens trobem i deixin al Partit Socialdemòcrata que es mengi tot solet el “marró”.

Finalment, el PS (ai, que dir del PS ?), vol el pacte si però no, necessita ajuda si però també, esta d’acord en unes eleccions anticipades en el cas d’un possible bloqueig i no ho està (depenent de qui faci declaracions)... En tot cas necessita imperiosament que li aprovin el pressupost encara que tampoc sap com afrontar tots els problemes que li venen al damunt.

La opció d’un pacte tant sols entre el PS i CR és possiblement ara mateix la més probable, amb el que Apc quedaria totalment “desactivat”. Podria donar-se el cas de que fins i tot l’Apc acceptés finalment algun pacte. Passaria doncs el pressupost si així fos (encara que diguin que no), però segurament degut a les diverses reestructuracions que s’haurien de efectuar, tots els projectes de llei que estant pendents resultarien retardats i això és molt dolent per al país. Ja no parlem de l’efecte negatiu que suposaria unes eleccions anticipades que posposarien encara més tots aquests projectes de llei.

La opció de que no es produeixi cap pacte també s’ha de tenir en compte, sembla ara mateix la més evident (que no la més probable). Aquesta opció podria comportar dos “efectes” diferents :

Un. Que s’aprovés de totes maneres el pressupost, perquè no ? Ja he dit molts cops que a darrera hora sempre pot haver-hi algú que es posi malalt (aquesta és la opció que jo veig més clara).

Dos. Que no s’aprovi el pressupost. Fet que suposarà segurament treballar amb dotzenes parts tot l’any ja que existeix molta gent que no vol perdre la cadireta de cap de les maneres.

En qualsevol cas, i tornant a les reunions, penso que han estat i poden continuar estant una presa de pel considerable per a tota la població.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ACCIONS DE NATURLÀNDIA

LES ACCIONS D’UN PARC TEMÀTIC.

Estan incloses dins l’annex I de la Llei d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, entre moltes altres, les activitats següents :
- Activitats de fires i parcs d’atraccions.
- Activitats de jardins botànics, zoològics i parcs nacionals.
- Gestió de sales d’espectacles.
- Altres espectacles.

Imagino que un parc temàtic a l’estil del que es preveu per a Naturlàndia estarà inclòs dins d’alguna d’aquestes activitats.

“Les participacions en societats andorranes que tinguin per objecte qualsevol de les activitats enumerades a l’annex I estan subjectes a la autorització prèvia de Govern quan la participació estrangera en el seu capital social o en els seus drets de vot resulti igual o superior al 50 per cent”.

Fins al 49% de les accions doncs, les podem vendre sense permís als inversors estrangers. No sé si aquest Govern actual posaria problemes per autoritzar la resta, si no hi ha un allau de inversors andorrans per Naturlàndia. De moment, jo no n’he vist cap a pesar de les afirmacions del Comú de Sant Julià.

Imaginem que una sola empresa es vol fer càrrec de totes les accions i que aquesta és estrangera. El Comú de Sant Julià de Lòria no crec que tingués cap inconvenient en concedir la autorització, almenys això és el que interpreto. Desconec que en pensaria l’actual Govern, si els inversors andorrans no estiguessin per la labor de comprar accions, com sembla ser que no ho estan. Ara que, si permeten que el nou Director sigui forà, perquè no haurien d’autoritzar que tot el parc temàtic també fos d’una empresa forana.

Aquestes accions que ja fa molt de temps que es troben a l’aire, que no a la venda, a pesar de totes les afirmacions comunals de la seva sortida al carrer. Quantes vegades ho han retardat i perquè ? Imaginin que ara veritablement apareixen, al menys es el que ens estan dient des de la Corporació laurediana i aquesta hipotètica empresa estrangera les pot comprar totes.

Quin profit en trauríem els andorrans ?
Quin profit en trauríem els lauredians ?

Imaginem ara que cap empresa estrangera vol accions de Naturlàndia i ens les quedem nosaltres, els lauredians, els andorrans, els residents, els bancs, les empreses participants en la seva construcció ..

Quin profit en trauríem ?

En els dos casos cap ni un, a banda de poder fer-nos una mica el xulo dient que som accionistes del tobogan alpí mes gran del mon, del parc animaler més bonic del mon, de botigues subterrànies, d’atraccions diverses ... En definitiva, del primer parc temàtic andorrà.

Amb els mateixos estudis publicats pel Comú de Sant Julià de Lòria, sobrevalorats fins a l’infinit en concepte de ingressos i infravalorats fins a la misèria en el concepte de despeses, queda demostrat que aquest parc mai serà rendible. Com tampoc ho serà el Tobotronc en el cas de quedar-se tot sol en el projecte, ja que anirà a la baixa amb el pas del temps i no a l’alça, com ens asseguren.

Si veritablement les accions de Naturlàndia surten a la llum, algú amb coneixement, pensa comprar-ne alguna ? Algú que no tingui altres interessos que no siguin els relatius al Parc temàtic en qüestió pensa invertir un sol euro ? Si tan bonic i clar fos el projecte Naturlandés, no pensen que ja faria molt de temps que les accions estarien a la venda i fins i tot potser venudes ?

Ens pot aclarir el nostre Comú que ha passat realment amb el projecte de Naturlàndia ? Haurien de ser “valents” d’una vegada per totes i posar sobre la taula tots els detalls d’aquest projecte, així com el que fins ara ens ha costat a tots per a no res.

D’altra banda, el que tinc molt clar es que si no invertim res en absolut a la parròquia és evident que donarem superàvits. Quina manera més absurda de enganyar al personal amb els superàvits comunals...
Per cert, si separem de les finances comunals Naturlàndia, també dona superàvit ? O més aviat genera pèrdues fins al punt fins i tot de no poder pagar els impostos indirectes, tal i com ha succeït.

Val mes deixar el projecte tal i com esta en aquests moments, tampoc ho desfarem tot ara. On posaríem tota la ferralla del Tobotronc ? Ho guardaríem tot en algun camp ? A l’estil de les estructures d’Andorra la Vella. Aprofitar del camp de tir per a alguna cosa enlloc de tancar-lo i potenciar una mica més el camp de neu. Oblidar les accions i deixar-nos estar ja de bestieses i de projectes electorals faraònics, tant sols publicitaris i per a ignorants.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

CADIRES

CADIRETES PER AQUÍ, CADIRETES PER ALLÀ...

No, no es tracta de la nova versió de la cançó “el baile de los pajaritos” de la cantant Maria Jesus. (pajaritos por aquí, pajaritos por alla... Per a qui no ho recordi).
Es tracta de les solucions que va buscant el nostre Cap de Govern davant de la situació de bloqueig que es pot produir al nostre país. Aquestes solucions passen ara per oferir Ministeris. En primer lloc a Coalició Reformista, en segon lloc a Andorra pel canvi i en tercer lloc a ambdues formacions alhora, per aquest ordre. Tot això sense tenir en compte als militants del Partit del qual n’és el President, ni als membres del Govern del qual n’és el cap, ni tampoc a la resta de la població andorrana. Dit de pas, tal i com sol ser habitual.

Sorprenent ?
En un primer cop d’ull, així ho podria semblar, però no ho és si fem un anàlisi del perquè de tot plegat.

Diuen les males llengües que es tracta tant sols d’una estratègia política en el cas d’ haver de concórrer a unes noves eleccions, anticipades aquestes, per assenyalar culpables de la manca de consens a les altres dues forces polítiques al Consell General, treure’s d’aquesta manera les puces del damunt i a més guanyar algun que altre vot indecís amb l’engany.

Podria ser, però jo hi veig un altra estratègia, a banda de que s’aprovi el pressupost i no es bloquegi el mandat socialdemòcrata, o més concretament, el mandat del Sr Jaume Bartumeu. Jo veig la estratègia del líder que treballa sol i no vol deixar la seva, de cadireta, que tant li ha costat aconseguir. És la estratègia d’aquell que, tant si com no, vol estar al menys tota una legislatura al capdavant sense importar-li qui hi pugui haver o no als Ministeris, al igual que a les places de Secretaris, Directors, Ambaixadors ... o el càrrec que sigui, com tal de tenir sempre el principal càrrec, el de Cap de Govern.

Que el consens és necessari, no en tinc cap dubte, però les formes de buscar aquest consens han estat confuses, absurdes, a vegades inexistents i gairebé sempre enganyoses.
El consens a base de donar cadiretes si arriba a fer-se efectiu tampoc és bo per al país, no funcionarà. Tant sols servirà perquè s’aprovi el pressupost, segurament també les lleis fiscals però no donarà més estabilitat que aquesta a Andorra, que és molta però no la suficient.

No sabem quins pactes va proposar el nostre Cap anteriorment a l’Apc, que tampoc varen fructificar, per passar tot seguit a oferir directament i obertament les cadiretes.
Jo sempre he estat però de la opinió que aquestes ofertes de cadireta ja van ser fetes anteriorment a les eleccions, sinó de que m’he de creure la “famosa” investidura ? Recordo un comentari, no diré de qui : “Abans de un any, hi haurà una cadira per l’Apc”.
El que no em “quadra” massa és que ara hagi ofert obertament les cadiretes a C.R. abans que a l’Apc i abans de fer-ho a ambdós grups conjuntament. Posats a regalar cadires ja en pot donar també una als Verds i una altra a la UNP, així potser fins i tot continuaria en una propera legislatura i veuria tots els seus somnis complerts.

Cadiretes doncs per aquí, cadiretes també per allà... I un Govern estable ?
Sincerament, penso que no.
Però ara mateix sembla que el problema acabarà així, amb el repartiment de cadiretes perquè no veig cap interès en unes noves eleccions, en unes eleccions anticipades, ni per part del PS, ni de banda del CR, ni tampoc del costat de l’Apc. Tots tres grups semblen tenir por a unes noves eleccions, que dit de pas podrien deixar-ho tot pràcticament igual.

Serà curiós doncs veure com funciona un Govern amb les cadires repartides i com funciona el Consell General, al voltant d’una taula amb cadiretes, no diré de distint color polític, doncs sembla que ja ho és, però si amb cadiretes de distintes formacions polítiques.
I més curiós serà encara veure com augmenten els Ministeris, i per tant també la despesa, o bé si algú perd el seu càrrec en benefici d’un altre de diferent grup. Pot ser fins i tot divertit, penso que ja n’hi ha que “tremolen”.
Espero però que si hi ha substitucions no augmentin els càrrecs compensatoris, només ens mancava això ...

En definitiva, si hi ha repartiment de cadiretes acabarem tots plegats ballant el “baile de los pajaritos”. Recorden com era ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ELECCIONS ANTICIPADES

ELECCIONS ANTICIPADES.

Es gairebé segur que el pressupost de Govern per a l’any 2010 no serà aprovat, al menys si hem de creure les declaracions i les intencions tant de CR com de l’Apc. En tot cas, ben aviat ho sabrem. Però de moment així estan les coses: esmena a la totalitat dels dos Grups de la oposició, que no ha prosperat, com tampoc ho hauria de fer el pressupost.

Tot podria ser que en el moment de les votacions faltés algú, un mal de panxa d’aquells imprevistos, unes ganes de fer un pipi en el moment oportú, o una simple indisposició normal i corrent, que amb el temps que fa és força possible. Però si tot segueix el seu calze normal, el pressupost no hauria de passar.

Per uns aquest fet hauria de comportar unes eleccions anticipades (encara que insinuïn que no les volen, que no tenen candidat o que no estan preparats), per altres continuar funcionant amb dotzaves, intentant un nou acord en sis mesos , per altres res de res abans del 2011.

Molts electors ja comenten que ells no tornaran a votar perquè estan molt disgustats (per no posar una altra paraula), però jo penso que al final gairebé tots tornarem a passar per les urnes, com sempre hem fet (sempre n’hi ha alguns que no ho fan i potser fins i tot és millor).

Cert és que unes eleccions anticipades no es poden convocar amb presses, molt cert és també que es pot funcionar sense masses problemes amb les famoses dotzenes parts, salvat inconvenients puntuals, noves inversions o que la Televisió andorrana no pot ni tant sols pagar la nòmina del mes de gener (potser deixant de pagar als dos directors ja n’hi hauria prou, enlloc de prescindir de eventuals).

Però no és menys cert que :
No es que el Partit socialdemòcrata quedi “deslegitimat” per governar (com afirma el líder de la oposició), però si quedaria massa “tocat” per governar.
Tant sols la prepotència del Cap de Govern retardaria les eleccions anticipades fins al 2011. O un nou pressupost sense ser aprovat.

Els motius principals que ens han fet arribar a aquesta situació, si és que al final es produeix, han estat al meu entendre:
D’una banda, el fet de “tirar pel dret” del Partit socialdemòcrata, o millor dit del seu President.
D’altra banda la no concessió a “allò” que demanava Andorra pel canvi (m’agradaria que algú expliqués realment de que es tractava).
I d’altra banda, el “laisser faire” de Coalició Reformista (o Convergència).

S’ha equivocat el PS ? Ha abusat de prepotència ?
Ha forçat tots els trencaments l’Apc ? S’ha equivocat també ?
S’ha equivocat també CR ? Ha mirat els toros des de la barrera ?

Certament, per al bé del país tots s’han equivocat i la culpa és de tots plegats, doncs no han buscat en cap moment el consens i els acords necessaris per tirar endavant el país. Uns perquè s’han pensat que eren els amos i senyors i ja ho tenien tot fet amb la seva victòria en les passades eleccions (PS). Altres perquè han vist la possibilitat d’unes noves eleccions i per tant poder tornar-ho a intentar (CR). I altres perquè s’han “rebotat” (APC).

Patirem doncs tots plegats un any 2010 bastant complicat si finalment no s’aprova el pressupost, més complicat encara si no “passen” els projectes de llei fiscals. Però l’haurem de passar així, doncs el Cap de Govern no esta per unes eleccions anticipades dins d’aquest any. Tot un any que pot ser molt dur també pel Govern, doncs no tindria raó de ser que se l’hi aprovessin gaire coses. Pot ser tot un any de desgovern.

En el cas de que es produïssin unes eleccions anticipades, ja sigui al 2011 o al 2010 i amb el sistema electoral de que disposem, “recuperar” parròquies serà la “batalla” principal. Les eleccions es “jugarien” a Ordino i potser també a Encamp i Escaldes. Qui recuperés aquestes parròquies tindria la victòria assegurada i fins i tot potser la majoria absoluta.

Diuen els entesos que les majories absolutes no són mai bones, però al nostre país ha quedat demostrat que si no hi ha una majoria absoluta no existeix entesa possible actualment.

Si no m’equivoco anem encaminats doncs a unes eleccions anticipades que poden fer molt de mal (o potser no).

Que sigui doncs per aquest any el que Deu vulgui (o potser hauria de dir el que vulgui el nostre Cap de Govern ?).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.