DIARI - PACTES

PACTES ENDIABLATS.

Diuen que les armes les carrega el diable... Els pactes, en principi no haurien d’anar carregats, però a vegades si comporten armes de destrucció, massiva o no.

Davant d’una situació compromesa, l’elaboració de les llistes electorals a Sant Julià de Lòria, la solució es veu que consisteix en fer pactes.
Pactar UL amb PS... en principi seria inviable, tot i que existeixen cervells perversos capaços de tot.
Pactar DA amb PS, tampoc seria massa normal, tot i que alguns ho varen intentar, aquí ja parlaríem de cervells “cachondos”.
Pactar UL amb DA, en principi era doncs el més normal, amb la situació al Consell General on dues Conselleres formaven part del Grup Parlamentari de Demòcrates per Andorra.

“No prepareu cap llista, que pactarem”.
El comitè local acata doncs les ordres dels representants lauredians a DA, dos Consellers (un d’ells President del Grup Parlamentari) i un Ministre.
“Tingueu paciència, el Toni i el Josep dinen junts i faran un pacte”.
El comitè té paciència, però ja preveu un pacte “prenyat”.
“Hem de crear una comissió de candidatura per elaborar la llista i establir els contactes amb la comissió de candidatura de UL”.
Així ho fa el comitè, però aquesta comissió mai manté cap conversa amb l’altra comissió. Tot resulta secret i “amanit”. Com a màxim mantenen contactes els dos Consellers i el Ministre.
“Feu una relació amb els noms de les persones que estan interessades en formar part de la llista, UL ja ha donat el núm.1”.
Així ho fa el comitè local, tot veient que la “amanida” ja ha rebut els primers condiments. Vol fer llista pròpia, però encara no el deixen, els dies van passant i el termini s’està esgotant.
“UL ens dona tant sols el núm. 10 de la llista, anem a sopar amb la Montse i el Josep i espereu, que ja us direm quelcom”.
A la “amanida” ja s’hi ha posat formatge i això afecta als intolerants a la lactosa. Tot i així esperem, però fem baixar al Toni des de la Massana on té uns altres pactes endiablats.
“No ens donen res més que el núm. 10 i és innegociable, ho hem d’acceptar”.
El comitè, després d’uns “estira i arronsa” vota per a fer o no fer una llista pròpia, una llista amb “altres” o anar a dormir que ja són les dues de la matinada. Sorprenentment, per majoria s’accepta la humiliació de UL envers DA.

Aquesta és més o menys la història resumida d’un pacte endiablat que deixarà molta gent descontenta d’una i altra banda, amb les conseqüències que aquest pacte pot comportar i que de fet ja comporta i que es veuran reflectides el dia 4 de desembre amb els resultats.

Per UL :
La pagesia descontenta en no sentir-se representada.
Alguns descontents perquè pensen que hi ha pacte amb DA i el Josep ha venut el poble al Toni.
Altres contents perquè s’ha humiliat als “reigolins”, altres descontents perquè s’ha pactat amb els mateixos “reigolins”.
Molts descontents amb la núm. 1 de la llista.
Molts descontents amb el núm. 2 de la llista.
Altres descontents perquè no estan ells o els seus fills en la llista.
(Aquests “comentaris” i més surten de les xarxes socials, no són invents meus ni suposicions meves).

Per DA :
Algú s’ha donat de baixa per com ha anat la “cosa”.
Alguns es donaran de baixa o ja no es donaran d’alta.
Altres potser faran un “grup, Partit, plataforma...” distint a DA, fins i tot tenien intenció de fer una llista, impossible de tancar per la manca de temps.
Altres es quedaran a casa seva.

Quants canvis de vot “emprenyat” hi haurà ? Quants vots en blanc ? Quants vots nuls ? Quanta gent no anirà a votar ?
Ho sabrem el dia 4 de desembre. Pot ser fins i tot divertit fer un anàlisi acurat de les xifres.

Perquè s’havia de fer aquest pacte endiablat ?

D’una banda, mantenir dos places al Consell General, mirar al futur i intentar salvar els “trastes” per poder tornar a la acció quan la Llei ho permeti o si més no, intentar fites més altes.

D’altra banda, salvar el nom en una parròquia tenint una llista guanyadora, encara que no sigui “teva” però que porti el “teu” nom i a més no perdre també dues places al Consell General.

El pacte l’han fet dos “diablillos” ? dos polítics ? dos estrategs ? dos ... ? més de 2 ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - DA ÉS UN BLUF

DEMÓCRATES PER ANDORRA ÉS UN “BLUF”.

L’onada taronja, com es va anomenar en el seu moment semblava que tenia de arrasar amb tot el que se li posés pel davant i solucionar d’una vegada per totes els problemes que tenia ( i te) el nostre país.
Una “il·lusió” que per a mi tant sols va durar uns breus instants. En el mateix hotel de celebració de la contundent victòria ja vaig notar que totes aquelles alegries eren passatgeres, les abraçades que em feien no eren de “futur”, tant sols de “present”. Es notava massa en l’ambient que es tractava d’una alegria momentània. Com la celebració d’un gol en un partit de futbol.

Tots units en contra d’en Jaume Bartumeu, va funcionar. I no diré pas que personalment no m’anés be, mentiria. Però aquestes unions, tots junts en contra de.. tant sols funcionen en un principi, després tothom recupera les seves “idees” personals i les seves manies particulars i la seva ànsia de poder o “cadireta”.

Han passat tant sols sis mesos des de la contundent victòria taronja, però no és ara que s’han començat a destapar les diferències entre les diverses persones, ja fa temps que es va obrir la capsa dels trons, fins i tot diria que la mateixa nit de celebració, tot i que el consum de cava esmorteix la “mala llet”.

Ara mateix estem al davant d’unes noves eleccions, les comunals i DA tindrà representació en totes les parròquies. Totes ? Be, alguna parròquia més “amanida” que altra. Alguna parròquia una llista “fictícia” sota les sigles de DA. Alguna parròquia amb altres sigles al capdavant de DA. Alguna parròquia fins i tot res tindrà a veure amb DA, alguna parròquia no tindrà ni el nom de DA... Però de cara a la galeria : tot serà DA. Fins i tot potser DA guanya en totes les parròquies (amb el permís de la Rosa), perquè no ?
Però tot continuarà sent un “BLUF”. Encara que en aquests moments no es vagi en contra de ningú, però el que val és salvar les “aparences”.

A Demòcrates per Andorra, el país ja no ens uneix (tal com “marca” l’eslògan), les diferències són massa evidents i la figura de Toni Martí no ha unit a tothom, hi ha massa “nuclis” dispersos, és el mateix que li va succeir a Albert Pintat, que no va poder controlar la “multinuclear”, tal i com ell mateix afirmava.



Toni Martí,
Jo també et respecto molt i sempre ho faré, però després de la baixada de pantalons a Sant julià de Lòria, ja no em “caus” tant be. La teva idea de anar controlant parròquies a base d’ anar llimant des de dins no funciona. A banda de que per llimar des de dins s’ha de tenir algú a dins. Has venut la teva ànima al diable lauredià a molt baix preu.

Ladislau Baró,
Tu no em vas convèncer.
Gilbert Saboya,
Tu tampoc.
Pere Altimir,
Tu no vas ni obrir la boca.
Joan Vidal i Patrick Frases,
Les plataformes no funcionen.
Josep Duró,
Encara desconec el que tu volies.
Jaume Ramisa, Joan Gomez, Meritxell Teruel, Natalie Laguens,
Quina part de “l’amanida” coneixíeu i quina va ser la vostra col·laboració ?
Lluís Prieto,
Moltes gràcies pel teu suport i interès.
Carles Alvarez i Joan Besolí,
Vosaltres d’eon sortiu realment ?
Tots plegats,
Tantes hores de son perdudes sota les rialles a l’altre costat del carrer no han servit de res.
Demòcrates per Andorra,
Perquè “desapareix” el meu nom ?
Electors de Sant julià,
Naturlàndia “pesa” massa a l’hora de fer una llista. I sobretot, a l’hora d’acceptar o no a algú en una llista.

DA anirà caient en picat perquè cadascú va a la “seva”. DA s’anirà apagant igual que s’apaga un fluorescent amb el pas del temps i a cada parròquia aniran treien el cap els de sempre per seguir controlant la situació, cosa que estan fent ara mateix des de l’ombra.
Potser s’hauran celebrat molts gols però al final es perdrà el partit.

Sé perfectament que la situació actual no ajuda a que un Partit solucioni els problemes de cap país, sé perfectament que “tot” està molt complicat i difícil, però si no s’acaba d’una vegada per totes amb el “personalisme” no arreglarem res, i molt menys el nostre “peís”.

DA és un “bluf” que durarà el que durarà, és un “bluf” encobert parroquialment sota altres sigles (UL, UP, ACO...), és un “bluf” de persones que s’anirà trencant. I després que vindrà ? Un altre cop el PS ? Que ens agafi a tots “confessats” i sense els “pixats” al ventre...

Atentament,
Miquel Calsina Gordi.

DIARI - MATRÍCULES

LA “CONYA” AMB LES MATRÍCULES.

“Al mercat han aparegut vehicles que no s’han dissenyat per portar la placa de matrícula davantera sinó únicament la posterior, la qual cosa fa que en alguns models de vehicles sigui força difícil col·locar-la. Per corregir aquesta situació, i en la línia de les actuacions portades a terme en altres països que estan en la mateixa situació, s’ha previst una nova placa de dimensions més reduïdes i, per tant, més fàcil de col·locar.”
“En quart lloc, i seguint la línia encetada pels països de la Unió Europea d’incorporar el Codi d’identificació internacional de l’estat de matriculació del vehicle a la mateixa placa de la matrícula, s’ha incorporat l’indicatiu AND, en la forma que preveu el punt 3 de l’annex 3 de la Convenció sobre la circulació vial, en el marc de la Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides (CEPE-ONU), feta l’any 1968 a Viena, en la versió consolidada de l’any 2006. Aquesta modificació sols s’aplica a les matrícules destinades a vehicles que són aptes per a la circulació internacional.”

Aquesta és una part del text de l’actual Reglament regulador de la fabricació i la instal·lació de matrícula per als vehicles i els ginys mecànics. La part que m’interessa ara mateix personalment.

Pel que fa al segon punt exposat del Reglament en qüestió, l’indicatiu AND, veiem que és cert que no era cap imposició dels mossos de esquadra ni de l’estat veí, tal i com es va comentar aleshores. Encara que sí es cert també, que tot i no posar “en principi” sancions a qui no el duia, si es controlaven vehicles i s’amenaçaven amb sancions.
Va començar aleshores la “campanya” de col·locar adhesius amb l’AND, previ pagament, és clar, per a qui no el tenia. Un petit “negoci” que va durar una “temporada” i que alguns varen aprofitar convenientment.

Pel que fa al canvi de les plaques antigues per les del nou format, tot i no ser obligatori, al menys “de moment”, molts hem estat els que hem optat per a efectuar aquest canvi. Uns per motius de “modernitat”, altres per témer la seva obligatorietat, altres per a poder eliminar l’adhesiu AND que molts cops no es pot posar enlloc, que molts cops és robat... Altres, la majoria, varem optar pel canvi degut a que el model anterior sobresurt del seu lloc de col·locació, penjant del vehicle i sempre és enganxat per altres en maniobres d’aparcament (o per un mateix, en molts casos). Val a dir que la major part ja teníem la matricula ben “rebregada”.
A alguns ens varen donar la matrícula reduïda, fins i tot sense haver-la demanat, per les condicions de col·locació ja explicades i per l’exposa’t en el mateix Reglament regulador. No en fem un ús inadequat per motius purament estètics, tal i com assegura el nostre Govern. No es tracta de voler “fardar” de matrícula “diferent” a les altres.

Ara, tot d’un cop es reuneix el Consell de Ministres i decideix tractar aquest tema, com si fos molt important i aprova una modificació parcial del Reglament. Sembla més important aquest tema que per exemple unes mesures de reactivació econòmica ?
Aquest text aprovat diu, segons fonts de la premsa, que preveu que l’excepció (per a permetre l’ús de la placa reduïda) sigui determinada no pel titular del vehicle, com fins ara, sinó de manera directa pel servei competent en matèria de seguretat industrial. ???

Que vol dir ? Que haurem de dur el vehicle a una inspecció tècnica per saber si disposa a la part davantera d’una superfície destinada per col·locar la placa ordinària ?
Que vol dir també que necessitem una autorització en el permís de circulació del vehicle per a dur la placa reduïda ? Quin permís ? La carta groga ? No ho entenc massa...

Tot plegat, una “conya” com aquesta, no em puc creure que vingui d’un Consell de Ministres.

No serà que els mossos de esquadra que tant ens estimen als andorrans ho estan imposant ? No serà que l’estat veí per la part baixa del país que tant ens aprecia, arreglant per exemple la N-145, en ho vol imposar ?
Perquè a Mònaco i altres països que ara mateix no recordo, disposen de matrícules reduïdes sense cap problema ?

Quin problema hi ha amb les plaques reduïdes, a banda de que són horribles ? No surten a la foto ?
Quants forats he de portar a la part davantera del meu vehicle ? 4, com fins ara ? o n’hauré de fer 2 més ?

Senyors,
Siguem seriosos, existeixen moltes “coses” molt més importants en aquests moments per “discutir” en un Consell de Ministres.
I de tant en tant també es pot dir als nostres veïns que “vagin a fer punyetes”... Als mossos d’esquadra, millor no dir-los res, sobretot directament a la cara i a l’estat espanyol, simplement no contestant ja n’hi ha prou.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

DIARI - TREBALLAR PER COMPTE PROPI

EL TREBALLADOR PER COMPTE PROPI.

Anteriorment ens deien autònoms, teníem el nostre negoci i cotitzàvem voluntàriament a la CASS, o bé disposàvem d’una assegurança privada. Tot de cop, consensuat entre totes les “forces” polítiques ens varen obligar a afiliar-nos (pel que no ho estava ja, és clar). Als que si ho fèiem voluntàriament ens varen duplicar la cotització, amb l’excusa del “salari mitjà”. No varen ser capaços ni de calcular la mitjana, que res té a veure amb el salari mitjà (Ja ho he explicat molts cops).
Una Llei “nefasta”, mal estudiada, mal aconsellada, mal assessorada, mal “engiponada”... Un nyap de Llei, feta per un nyap de Consellers, amb la excusa de que era feta entre tots, sempre sense assessorar-se degudament, com se solen fer les lleis en aquest país. I no parlo d’assessorament extern, que aquest sempre hi ha estat, sinó d’assessorament intern, dels que estem treballant a Andorra, que aquest no hi ha estat mai (espero que ara canviïn les “coses”).

Davant la protesta de l’autònom, silenci administratiu... Davant la pregunta al Consell General, una resposta : ja ho estudiarem...
Una mentida més de l’anterior cap de Govern.
Suposo que no s’estranyarà ara del resultat de les eleccions. Acontentar als sindicats i als funcionaris no els ha servit (al PS) ni per obtenir el seu vot.
Molt malament, senyor Bartumeu... S’ho hauria de fer “mirar”...
O potser, molt bé per als seus suposats “enemics”, segons la seva manera de pensar ?
Una Llei, la de la CASS que tant perjudica per la part “baixa”, als que no tenen de salari, ni de bon tros els 2000 euros de mitja (que més voldrien...) i que perjudica igualment als que voldrien i poden cotitzar molt més i no els deixen... Com es poden fer les lleis tant malament ? Evidentment, al Consell General...

Dos anys de Govern Socialdemòcrata i tot per modificar i solucionar en la famosa i dolentíssima llei de la CASS (moltes gràcies, PS).
Una setmana al nou Govern, per buscar modificacions i solucions.
Carai, quina diferència...
La diferència que suposa les ganes de treballar i arreglar els problemes, amb les ganes de col·locar gent a dit i buscar “mans negres” elaborant al mateix temps “llistes negres”.
Algú s’ho hauria de fer “mirar”, i alguns haurien de pensar una mica, cosa a la que no estan acostumats, i oblidar al seu líder (Deu tot poderós)...

Tornant al tema de l’escrit en qüestió, la cotització del treballador per compte propi. He sentit i llegit que es vol fixar la quantitat a pagar per sectors i m’ha entrat tot de cop la por i la incertesa. Sectors, quins sectors ? Els que marca el Departament d’Estadística ? Amb les dades de la CASS ?
No, per favor...
Aquestes dades resumeixen el país en una quinzena de sectors que no entenen ni “ells” mateixos, que es basen en unes dades que estan molt allunyades de la realitat, que no reflecteixen de cap manera el salari real de la majoria de treballadors per compte propi, que estan molt allunyats dels sectors reals...

A títol d’exemple, aquest és el salari mitjà per sector segons el Departament d’Estadística al mes de febrer 2011 :

Agricultura, 1506 euros.
Construcció, 1991.
Hoteleria, 1479.
Sistema Financer, 4224.
Administració Pública, 2403.
Serveis personals, 1600.
Serveis empresarials, 1833.
Comerç, 1662.
Etc...

Imaginem, per un moment que m’apliquin a mi, comptable, el salari mitjà del sector financer... Val més que deixin la Llei tal com està...

Val, molt bé, i que ??? Que els diu a vostès aquesta comparativa de “suposats” sectors ? A mi, res en absolut.

Resumint,
Les Lleis es poden modificar, la Llei de la CASS s’ha de modificar. La Llei de comptabilitat, les lleis fiscals també es poden i s’han de modificar, per al bé de l’empresari en general i sobretot per al bé dels petits empresaris, que són la majoria.

No creuen més just que cadascú, treballador per compte propi o no, cotitzi segons el seu salari real, cada mes ? Penso que aquesta seria la solució més justa.
No entraré a valorar ni el frau ni l’engany... Cadascú que “s’apanyi” amb la seva consciencia.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - BREU HISTÒRIA

UNA BREU HISTÒRIA SOCIALDEMÒCRATA.

Corria l’any 2.003, quant un bon amic em va demanar de col·laborar amb ell i entrar en una llista electoral socialdemòcrata a la parròquia de Sant Julià de Lòria en unes comunals. Vaig contestar ràpidament que si. No perquè cregués en el Partit, ni tant sols m’interessava la política, ni tampoc perquè tingués cap intenció de convertir-me en un “personatge públic”, com diuen “alguns”. Tant sols, perquè m’ho va demanar un amic.

Vaig concórrer en aquestes eleccions, que per cert varem perdre, quina sorpresa !!! I no em vaig quedar aquí, sinó que dos anys més tard, a pesar de que alts dirigents del Partit Socialdemòcrata havien descartat al meu amic de tota possibilitat de fer quelcom dins del mateix, vaig donar la “cara” i em vaig presentar com a número 1 en unes eleccions Generals, l’any 2.005. Eleccions que sabia perfectament que no podia guanyar, sabia també perfectament que el meu amic havia estat apartat del Partit per al qual jo anava a donar la cara (greu error el meu)... però malgrat tot, i a la vista de que tothom amagava el cap sota l’ala, vaig decidir encapçalar la candidatura. No tenia res a guanyar, molt a perdre, però ho vaig decidir així.

Com era normal i sabut, varem tornar a perdre aquestes eleccions. El resultat però va ser molt bo, el Partit Socialdemòcrata estava creixent en una parròquia on jugàvem sempre en camp contrari i això em va fer molta il·lusió. Fins que vaig arribar al local estriat pel Partit per fer el seguiment de les eleccions i em vaig adonar definitivament de que els de Sant Julià interessàvem ben poc al Partit.
Recordo i ho recordaré per sempre més, com em vaig quedar entrant a la “sala” de la ma de la meva filla, aleshores “petita”, il·lusionada i que l’endemà no aniria al “cole” perquè estaria amb el seu pare en una “festa” més o menys històrica i que finalment, es va quedar amb dos pams de nassos, al igual que jo mateix per l’acolliment que varem tenir els lauredians. Algunes “cares” presents al local semblaven dir : qui son aquests ? d’eon surten ? on van ?

Tot i així, vaig continuar formant part del Partit Socialdemòcrata, fins i tot em vaig fer “militant” del mateix i vaig continuar treballant amb i per al Partit. Tot veient com el meu amic continuava essent apartat i ignorat pel mateix Partit. Però em vaig començar a “emprenyar”, a adonar-me de que aquest “grup” era com una secta on qui no estava d’acord amb el líder ho tenia realment “fotut”, varen començar els meus problemes, primer amb el Comitè Local Lauredià, després amb l’executiva del Partit... fins arribar a una expulsió de caire anti-democràtic, impropi d’un Partit que es volia anomenar “social”, que es volia anomenar “demòcrata”... però que tant sols era una secta “interessada”.

Una secta interessada en obtenir el “poder”, que finalment varen obtenir, l’any 2.009, un poder insuficient, no tenien majoria absoluta, però el seu líder va decidir que ja en tenia prou, ell era l’amo i senyor d’Andorra. El que havia “buscat” durant tant de temps, per fi ho havia aconseguit.
Aquest va ser el principi de la fi del “líder”, ja que es pensava que tots els súbdits estaven sota les seves ordres, creia que els tenia a tots controlats. De fet, fins aleshores havia “tallat” qualsevol intent de canviar el liderat, ho tenia “tot” controlat, era el “rei”.

Però, “això” no va funcionar, el líder “suprem” va ser incapaç de pactar amb ningú, va ser incapaç de convèncer ningú...
Però, va ser capaç de despertar les “idees” dels seus súbdits (no tots), va ser capaç d’unir tot una sèrie de persones que pensaven que això no podia continuar d’aquesta manera. Va ser capaç de “despertar” al poble andorrà i decidir que tenia que unir-se i fer-lo “fora” d’un lloc on no hagués hagut de entrar mai. Va ser capaç de que la “gent” el conegués i pensés el següent : “Aquest home, no és el que necessita el nostre país”.

Ara governaran “persones”, no sectes, ara el país podrà “tirar” endavant, sense acritud, sense crispació, sense por, sense rancors...

Possiblement es produirà un relleu, un canvi, un recanvi... Una renovació en el Partit Socialdemòcrata, desapareixeran els “dinosaures” de sempre, aixecarà el cap gent més “normal”, fins i tot, potser el meu amic hi tornarà i tindrà “presencia” i “importància”...
Però jo no hi seré, mai més tornaré a formar part d’un Partit que em va expulsar per ser clar, sincer, honest... i també “torracollons”...
Això no és el que necessita el nostre país.

El que necessita el nostre país és tranquil·litat, no crispació, diàleg, no imposicions...

Ara si, penso que la “cosa” pot funcionar, fins i tot el Partit Socialdemòcrata pot funcionar, però amb una altre tarannà, molt diferent al que volia imposar el seu “líder”.

NOTA : Vaig escriure aquestes “ratlles” el Dissabte 2 d’abril de 2011, molta gent ho sap...


Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - SANT JULIÀ I EL PS.

SANT JULIÀ NO EXISTEIX AL PS.

Un cop més el Partit Socialdemòcrata s’ha “oblidat” a l’hora de confeccionar les llistes electorals, concretament en la seva llista nacional, de la parròquia laurediana. Un oblit insultant, que prenc fins i tot com una ofensa personal.
Els sis primers llocs de la llista estan convenientment repartits en sis parròquies diferents (Andorra la Vella, Escaldes, Encamp, Canillo, La Massana, Ordino... per aquest ordre), però al arribar el setè lloc torna a aparèixer, Andorra la Vella i en el vuitè Escaldes, enlloc de Sant Julià de Lòria, que no és tinguda en compte fins al novè lloc i ja no apareix més en tota la llista, repetint parròquies fins i tot amb molts menys electors.
Alguna cosa haurem guanyat, doncs fa dos anys no apareixíem fins al desè lloc. Tardarem doncs, 28 anys més per arribar a la segona posició ? (a la primera no hi arribarem mai, doncs es tracta d’una plaça “reservada” in eternum). Aquest avenç d’una sola plaça, a mi no em serveix de res, potser al pèssim Comitè local si ?
No entenc que li hem fet al Sr. Bartumeu i Cia. a Sant Julià perquè ens tingui sempre oblidats d’aquesta manera, amb aquest menysteniment. I no crec que sigui per culpa meva o per culpa d’una altra persona també de Sant julià, militant encara al Partit, però que ja fa molts anys que esta “repudiat” al PS. Em donaria massa importància a mi mateix i massa culpa a l’altra persona, que mai ha fet cap comentari sobre la seva exclusió.

Estic convençut que dins del Partit no donaran massa importància a aquest oblit i manca de respecte continuat i persistent envers de la parròquia de Sant Julià (com així han fet sempre), fins i tot pensaran que no tinc raó en els meus comentaris, però no podran obviar l’oblit constant del Partit cap els seus militants lauredians i a la vila laurediana, encara que segurament els importarà “tres pitos”.

El que es imperdonable es que el Comitè local del Partit no digui mai res, aguanti estoicament i segueixi penjant cartells i repartint programes quant a altres parròquies encomanen i paguen aquesta feina.
Entono el “mea culpa” també, doncs l’any 2005 ja hagués tingut que negar-me a presentar i sobretot representar una llista territorial a Sant Julià, era massa novell i endemés independent. No obstant això, penso que va ser un greu error no negar-se a fer llista en aquella època i forçar l’entrada d’algun candidat lauredià en la llista nacional i en llocs elegibles. A més vaig haver de defendre, passant vergonya, la manca de lauredians a la llista nacional, en el debat televisiu televisiu electoral.

Ara mateix aquest tema, ja no es tracta de greus errors, sinó de vergonya. Vergonya d’uns militants i simpatitzants del Partit Socialdemòcrata que formen part del Comitè local del Partit a Sant Julià, que són incapaços, nuls, incompetents... Uns simples súbdits de la secta Socialdemòcrata que no valen ni per anar en una llista territorial que no guanyarà mai.

Aquesta es potser la qüestió que fa al Sr. Bartumeu i Cia, passar completament de Sant Julià ? Que pensen que no guanyaran mai ?
Aquesta opció pot ser més valida que la animadversió envers la meva persona i envers un bon amic meu. Tot i així no deixa de ser vergonyós.
Un cop més el Consell General quedarà sense participació laurediana en les cadires socialdemòcrates i això fa que realment, a Sant Julià el PS no guanyarà mai. Una parròquia sense representació al Consell, no val la pena ni que formi part del Partit.

Potser una desfeta contundent del PS en aquests comicis faci pensar alguns dels membres del Partit i començar una reestructuració imprescindible dins les files socialdemòcrates, començant a jubilar alguns “dinosaures” i fent una mica de neteja de “pilotes” i “adeptes” al líder. Potser alguns, ara si gosaran aixecar la veu i fer “neteja”. De passada també podrien netejar uns quants funcionaris, si amb els vots d’aquests no n’han tingut prou per guanyar unes eleccions.
Un grup polític no es pot basar en acontentar el funcionariat, repartir cadires, càrrecs i places de treball. Un Partit, en el seu conjunt, estructurat, que ho és, encara que no massa amb les persones, ha de tenir en compte tots els afiliats, simpatitzants i també totes les parròquies.

Podem afegir a la nombrosa llista de grups i persones que no s’han entès amb el Sr. Bartumeu : Apc, CR, Cambra de Comerç, EFA, CEA, PIME, Verds, RD, Segle21... a tot un poble, la vila de Sant Julià de Lòria.
Serà culpa de tots els demés ? O serà culpa del Sr. Bartumeu ? Aquest fet hauria de donar de que pensar als militants i no intentar defensar sempre allò que és indefensable.

Aprofitaré per repetir quelcom que ja he dit en altres ocasions, reiterant una famosa frase del Sr. Bartumeu : “Tenim una assignatura pendent a Sant Julià de Lòria”.
Un cop més seguirà sent una assignatura pendent doncs ni tant sols s’ha presentat a l’examen, ni tampoc ha tingut mai cap intenció de presentar-se.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - TREBALLADORS PER COMPTE PROPI.

I ARA ES QUEIXEN ?

Llegia amb sorpresa al diari d’Andorra del dia 10/01/2011, la noticia de les queixes del Consell d’administració de la CASS per l’elevat nombre de treballadors per compte propi (abans anomenats, autònoms), tot dient que per aquest motiu havia davallat l’ingrés de cotitzacions d’administradors de societats, que abans constaven com a assalariats i cotitzaven salaris més elevats dels prop de 2.000 euros que cotitzen actualment com a salari mitjà.
Deien al mateix Consell, que administradors de societats havien aprofitat el buit legal de la llei per cotitzar menys.

Res més lluny de la realitat, ja que la immensa majoria d’administradors o socis que figuraven com a assalariats havien precisament escollit aquesta opció per a poder ser assalariats i no autònoms, cotitzar més, acumular més punts i tenir la possibilitat d’estar coberts en cas de baixa.

Tot d’un cop, amb l’aprovació al Novembre 2.009 de la nova Llei de la CASS, va ser la mateixa CASS qui va obligar, quan la Llei no ho fa, a cotitzar aquestes persones com a treballadors per compte propi, duplicant al mateix temps la cotització dels autònoms.

Quan afirmo que la Llei de la Cass no obliga, em refereixo al seu article 17: “Són persones assalariades els socis que presten un servei per compte de la societat...”. Em refereixo també al seu article 19: “S’entén per persona que exerceix una activitat per compte propi, els administradors de les societats que no siguin al mateix temps persones assalariades...” . Ídem per “els familiars de la persona que exerceix una activitat per compte propi, excepte el cònjuge, si no són assalariats d’aquesta persona...”.

Segons la Llei de la Cass tant sols tenen la obligació de figurar com a treballadors per compte propi els autònoms i els seus cònjuges, ningú més. Els socis i administradors de societats poden ser assalariats si ho desitgen i cotitzar el que creguin convenient, que com a mínim haurà de ser el salari mitjà, segons consta a l’article 98 de la Llei de la CASS.

Una cosa molt diferent es el que va fer la CASS, en el seu afany recaptatori, aplicant l’article 9 del codi de relacions laborals : “Es considera treballador el soci que presta un servei per compte de la societat. No obstant, no es considera treballador si la seva participació representa el 50% o més del capital”.

Els autònoms varem passar doncs a cotitzar tot d’un cop el doble, l’obligació de cotitzar es va establir per a tothom i molts assalariats que cotitzaven per sota dels 2.000 euros, cònjuges incloses, van haver d’augmentar la seva cotització.
Socis o administradors, que voluntàriament cotitzaven molt més, ara no poden fer-ho i voldrien fer-ho, però la Llei no els deixa. No es cert el que diu el Consell d’administració de que molts s’han emparat en aquest buit legal. Cotitzaven més perquè ells volien i ara no poden.
I repeteixo, la Llei no els obliga, la CASS si.
I si existeix algú, que abans era assalariat i cotitzava més en el seu interès, ara no ho fa per pagar menys, jo no el conec.

Em pot explicar el Consell d’administració de la CASS els seus càlculs ? Ja que tampoc pot ser cert que la cotització hagi disminuït per aquest fet :
Els 2.492 autònoms que a l’octubre 2009 cotitzàvem poc més de 200 euros mensuals, ara en cotitzem gairebé 400, fet que suposa un augment anyal de més de 5 milions d’euros
Els nous treballadors que abans no cotitzaven i ara estant obligats a fer-ho (posem que la meitat d’aquests 400 nous cotitzants, ara en són en total 2.880 treballadors per compte propi), poden representar un increment de gairebé 1 milió d’euros.
Quants en podem posar que abans cotitzessin un salari més elevat dels 2.000 euros de mitjana (Ja sigui per obligació o per voluntat pròpia), i ara cotitzen els 400 euros estipulats ?
No ho sé, però per arribar als 6 milions d’euros d’increment haurien de ser molts.

Perquè serà que sempre que es fan estudis, càlculs, projeccions, estimacions... sense donar dades reals, sempre es menteix, dissimula, falseja o s’enganya ?
Volem dades reals no opinions o càlculs desencertats.

De totes maneres no estaria de més revisar de nou la Llei de la CASS.

Encara estic esperant que algun empresari d’alguna societat posi una denúncia a la CASS... De ben segur que la guanyaria.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - PANTOMIMA

PANTOMIMA AL CONSELL GENERAL.

Pantomima, aquesta és la paraula que millor defineix la darrera sessió viscuda al Consell General, el passat dia 29 de Desembre. Que si hagués estat 1 dia abans (el dels Sants Innocents) ho entendria perfectament, ja que teòricament aquesta havia de ser una sessió de Consell seriosa, val a dir que com totes les altres. Malgrat això, es va convertir finalment en una autèntica “farsa”, una presa de pel.

1. Pantomima és una representació de teatre en la que els actors s’expressen mitjançant gestos i moviments enlloc de paraules.

Aquesta podria no semblar la definició més adequada si no fos perquè les paraules que es varen sentir a la sessió del Consell General eren “pur” teatre, en canvi els gestos eren un reflex de la “realitat”.

2. Acció amb la que es pretén enganyar algú o amagar quelcom. Comèdia, farsa...

Aquesta si que és la definició adequada del que va ser aquesta sessió del Consell General. Una presa de pel a tota la població andorrana, electors o no, una autèntica presa de pel a tots els empresaris andorrans.

Una veritable obra de teatre en la que els actors principals van fer un bon “paper”, això s’ha de reconèixer. Poden justificar aquesta vegada el seu salari, no calia que algun Conseller General reclamés el reconeixement d’una feina feta, d’un treball dut a terme en la Comissió de Finances i Pressupost, que al final no ha servit per a res.

A destacar, el “paper” del líder d’Andorra pel canvi, més espectacular que mai, crític, dur, a vegades fins i tot groller, desmarcant-se completament del tema principal a debat, com volen dir : “tot això, no és culpa meva, sinó dels socio-reformistes”.
També a destacar, la celebració del Ministre de Finances de la jornada “històrica” per una aprovació d’unes lleis mai vistes al país, o la il·lusió del President de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, pensant que es complirà el que diu l’article 37 de la Constitució.
I com no, a destacar també el discurs pletòric, ple de metàfores del líder reformista, amb frases molt “rebuscades” i símils ben “afinats” que tampoc venien al cas, però que va “quedar” molt bé.
Mentre que l’actor principal, el nostre cap de Govern, es mantenia més aviat com un “artista” convidat.

La sessió de “teatre” al Consell General va ser bona, distreta, amena, amb bons actors... però amb un guió erroni, fals, enganyós...

Les dues Lleis Fiscals que es varen aprovar, (deixo al marge la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que si entrarà en vigor), la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i la Llei de l’impost sobre societats, quedaran en un no res doncs estan subjectes a la configuració de la imposició indirecta (l’IVA). O sigui que, dit d’una altra manera, es quedaran al calaix.

En quin lloc del mon s’ha vist mai que s’aprovin unes lleis que estiguin supeditades a l’aprovació d’una altra Llei que encara no es troba ni tant sols a tràmit de la Comissió ?

És evident que en aquesta legislatura no s’aprovarà la Llei de l’IVA, no hi ha temps material. Les eleccions anticipades, si el nostre “actor” principal les convoca finalment, no faran més que retardar encara més el debat d’aquesta Llei, deixant doncs el calaix abans comentat, tancat.

Tot això sense oblidar que al “guió” de l’obra teatral hi manca encara el capítol més important, el que completa l’obra, la mancança del qual fa que sigui una obra inacabada, coixa, sense final... aquest és l’I.R.P.F. , sense el qual no s’assumirà mai de forma adequada l’article 37 de la nostra Constitució, no es complirà el que diu la Constitució.

Es clar que, el dia que posem a debat Parlamentari la renda sobre les persones físiques, aquest debat pot ser ja “esperpèntic”. Però hem de recordar que el Partit Socialdemòcrata ho duia al seu programa i ara no pot obviar-ho, per molt que els Reformistes no ho vulguin i no acceptin discutir-ho.

Tant és qui pugui guanyar unes “possibles” eleccions anticipades, tant és si s’aprova el pressupost i s’allarga l’actual legislatura... El que hem d’entendre tots és que la Reforma Fiscal necessita l’IVA i necessita també l’I.R.P.F. si volem complir d’una vegada per totes amb el que ens diu l’article 37 de la nostra Constitució.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.