SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - ESTACIONAR A SANT JULIÀ.

PERQUÈ APARCAR EL VEHICLE SURT TANT CAR A SANT JULIÀ DE LÒRIA ?

Vaig posar aquest comentari al facebook i alguns amics em varen contestar el següent :

Per mantenir el Tobotronc.
Per mantenir Naturlàndia.
Per pagar els poquets funcionaris que tenim.
Perquè algun il·luminat es pensa que és una gran metròpoli.
Perquè es gestiona com si fos una empresa privada.

En principi, Naturlàndia i el Tobotronc haurien de ser finançats per els accionistes, si és que en troben. I teòricament, obtenir-ne beneficis ...

(Un cop superat l’atac de riure, continuo amb l’escrit).

De funcionaris en tenim uns quants i de il·luminats també.
Però, vet aquí que el darrer comentari s’aproparia bastant a la realitat :
“Es gestiona el Comú com si fos una empresa privada”. I en una empresa privada s’ha de procurar que totes les seccions estiguin auto finançades.

Un ex Ministre de Finances i ex Conseller de Comú de Finances ens va deixar un mal “llegat” a la parròquia de Sant Julià de Lòria. A banda de la tributació desorbitada.
Aquest era que el Departament de circulació s’havia de auto finançar, com si es tractés d’un departament qualsevol d’una empresa privada qualsevol.

Quins ingressos podia tenir un Servei de circulació ?

Doncs, les sancions i l’aparcament. ( “A saco Paco, va concloure el ex”).

Quedi constància que jo no estic en contra de que es sancioni un vehicle mal estacionat o que no ha pagat el seu parquímetre corresponent, tampoc estic en contra de pagar per estacionar encara que demanaria algun que altre aparcament gratuït.
Quedi constància també que no tinc absolutament res en contra dels agents de circulació, ja que ells es limiten a complir unes ordres i respectar unes “tarifes”.
(El que no m’agrada massa és la discriminació que fan a l’hora de sancionar uns vehicles si i d’altres no. I aquí no acceptaré cap mena de rèplica, doncs en tinc una prova fotogràfica).
El que estic en contra és en que el preu d’aquestes sancions i el preu del parquímetre siguin exagerats, desorbitats i fora de lloc.
Una sanció de 60,10 euros per estar mal estacionat em sembla excessiu, si el vehicle no dificulta la circulació i no ha de ser retirat amb la grua.
Una hora d’aparcament a l’aire lliure per 0,90 euros o la zona blava a 1,50 euros/hora, ho trobo totalment fora de lloc en una parròquia com és la de Sant Julià de Lòria. Amb aquests preus no contribuïm massa a que la gent ens visiti i no ajudem gaire als que treballen a la nostra població.

D’una banda, la oferta que podem donar als nostres visitants no es correspon amb el que els estem cobrant per estacionar el seu vehicle. I d’altra banda, un treballador no pot pagar cada més els 150 euros que li costarà estacionar el seu vehicle.

Penso que és intolerable que la parròquia d’Andorra que ofereix menys atractius al visitant, a banda de la Festa Major i alguna que altra “fireta”, sigui precisament la més cara del país en sancions i estacionament.

Si fem la comparativa amb les altres parròquies, del preu per estacionar en zona blava, veurem que no es correspon en absolut amb la realitat “oferta-demanda” :

Sant Julià de Lòria = 1,50 euros.
Canillo = 1,40 euros.
La Massana = 1 euro.
Les Escaldes = 0,60 euros.
Ordino = 0,46 euros.
Encamp = 0,45 euros.
Andorra la Vella = 0,45 euros.

I no em val la excusa de que estacionar de nit és gratuït, doncs els visitants els volem de dia, no de nit.

M’agradaria aprofitar l’avinentesa per demanar “un poquito de por favor” als responsables del Comú de Sant Julià de Lòria, amb una rebaixa en els parquímetres i en les sancions.
Un mal llegat de un ex Ministre i ex Conseller comunal és de molt fàcil solució.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - UI

UI, UI, UI, UI ...

“Mi gato hace ui, ui, ui, ui...”
Així diu una cançó de la Rosario Flores. El gat devia patir o tenir mal en algun lloc.
No té res a veure amb la cançó, el que explicaré a continuació, però pot fer mal.

Ui, ui, ui,ui...
És el que diem a Andorra amb els números de la banca, que han vist reduïts els seus benefici al 2.008 en un 45%, respecte a l’any 2.007. El banc que més, en un 63,3 %.
Hem de estar tranquils, doncs encara continuen guanyant diners ?
Home, doncs no del tot. Si continua aquesta davallada, amb la dependència que tenim a Andorra de la banca podem patir i molt. Sort podem donar de que la banca encara tingui beneficis, sinó Andorra potser ja no seria tal i formaria part de Espanya, Portugal o potser França, en tot cas com Palestina segur que no seria.

Ui, ui, ui...
Com la “cosa” continuí així. Espero que al menys s’estabilitzin els resultats, com sembla que s’ha estabilitzat per exemple la construcció. Al menys és el que diuen.

El que resulta molt preocupant és que un banc presenti els seus resultats, el seu balanç, la seva memòria i ens digui que “s’ha apostat per netejar al màxim el balanç”. Més preocupant encara resulta quant ens parla de “la forta inversió en l’expansió internacional del grup, fet que ha suposat un gran increment del nombre d’empleats que ja estant treballant en les delegacions a l’estranger”. I molt més preocupant quant ens diu “hem fet fortes provisions per donar major estabilitat” (curiosament, han disminuït de 16 milions).

Ui, ui...
Que poc que m’agraden aquestes afirmacions. Com tant poc m’agraden alguns detalls de la memòria del banc en qüestió, que és pública doncs esta “penjada” a la seva web i per tant penso que tinc dret a comentar-la :

- Curiosament aquest banc ha obtingut a pesar de la crisi, uns 1.100 milions de euros de més en dipòsits de clients, durant l’any 2.008. Que llògicament imagino, haurien d’haver passat a engreixar els intermediaris financers, les inversions creditícies o la cartera de valors. “Ballarien” però uns 200 milions, ja que aquestes partides han augmentat ens uns 900 milions.
- L’augment de capital, de 10 milions de euros, imagino que hauria passat directament a la caixa i bancs centrals de la OCDE. Aquest compte té un saldo precisament de 10 milions. Vol dir que si no s’hagués augmentat el capital, el saldo a caixa seria de 0 euros ?
- Les reserves del banc han disminuït en total uns 80 milions. Si afegim la actualització dels immobles per un import de 65 milions (que ha passat als actius materials), afegim també les primes d’emissió totalment subscrites per uns 70 milions (que no sé on han passat), tornen a “ballar” uns 200 milions de euros, que són precisament els de les reserves voluntàries que han desaparegut.

No siguem malpensats...
Si llegim la memòria veiem que : “Prenent com a base l’autorització extraordinària de l’INAF, les diferències entre el valor de compra i el valor de mercat dels títols, calculat per un expert independent en el moment de l’adquisició, han estat registrades amb càrrec a l’epígraf Reserves Voluntàries”. Ja hem trobat els milions “ballarins”.

D’altra banda ens diuen : “Cal recordar que les entitats nacionals tenen molts més dipòsits que no pas diners prestats, disposen de capital en líquid sense problemes”.
Doncs en aquest banc no és del tot així. Els préstecs i crèdits a clients ascendeixen uns 1.600 milions de euros, disposant “tant sols” de uns 900 milions de euros en bancs i entitats de crèdit a la vista i d’uns altres 900 milions en cartera de valors. No es que vagin precisament “sobrats”. Encara que 200 milions no esta malament i no són els milions que “ballen”.
Val a dir al seu favor que en un altre banc més “potent” al referit, ni tant sols arriben a cobrir amb els dipòsits, els diners prestats ( quedant-se a 300 milions de assolir-ho).
Val a dir també en la seva contra que en un altre banc de “similar potència” al referit, sobrepassen en 1.500 milions els dipòsits, als préstecs a clients.
Però cap d’aquests dos altres bancs ha augmentat el capital ni ha fet unes primes d’emissió.
Tot això em fa pensar que, de capital en líquid sense problemes...
“Pues va a ser que no”.

Ui... Quina por.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - UNA CURIOSA COINCIDÈNCIA

UNA CURIOSA COINCIDÈNCIA.

Fa uns anys, un Conseller de Comú va passar a ocupar el càrrec de Ministre de Finances, deixant al darrera seu unes taxes comunals per radicació d’activitats econòmiques desorbitades ( per astronòmiques). Això succeïa a Sant Julià de Lòria.
Uns anys més tard, en l’actualitat, es repeteix la història. Aquest cop no es tracta de cap Conseller de Comú, sinó d’un Director de Finances comunals, en aquest cas d’Andorra la Vella, que passa a ocupar el mateix Ministeri i que deixa al seu darrera una altra taxa d’activitats econòmiques no menys desorbitada i exagerada.

Recordo un escrit anterior i un programa de ràdio en que agraïa la “rebaixa” en l’ impost d’activitats econòmiques, concretament en el tipus de gravamen per metre quadrat, que havia efectuat el Comú d’Andorra la Vella.

QUE EQUIVOCAT QUE ESTAVA.

Se m’havien passat per alt les taxes que acompanyen el rebut de l’ impost referents a l’enllumenat i la higiene pública.

He de demanar excuses als meus clients, als que vaig anunciar la “rebaixa” impositiva comunal, en l’ impost a pagar per metre quadrat i en l’índex inferior de localització d’alguns carrers ( és el que multiplica l’impost per un coeficient entre 0,5 i 2), sense haver tingut en compte les taxes d’enllumenat i higiene.

UN ERROR ? SI.
UN ENGANY ?, TAMBÉ.

Ha estat al rebre les factures del Comú d’Andorra la Vella quant m’he adonat de “l’error-engany” :
La taxa sobre higiene pública ha passat del 19% sobre la quota tributària al 49%.
La taxa sobre enllumenat públic ha passat del 21% sobre la quota tributària al 51%.
Deixant el total de la factura a pagar pitjor del que es trobava amb anterioritat.

ES POT ACTUAR D’AQUESTA MANERA ?

Sincerament, penso que no.
I animo a tots aquells empresaris, comerciants... que tinguin el seu negoci eradicat a la parròquia d’Andorra la Vella a passar per la Batllia i efectuar la corresponent denúncia.
Ho sento Rosa, no t’he “trucat” abans perquè em sento enganyat. Potser tu no saps ni de que “va la història”, però el teu antic Director de Finances segur que si.

PERQUÈ ES POT DENUNCIAR ?.

Senzillament, perquè aquestes taxes no són legals.

Vejam el que diu la Llei 10/2003 del 27 de Juny, de les Finances comunals.

En el seu article 16 diu : Són tributs el fet generador dels quals és la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular.
En el seu article 18 diu : L’import de la taxa no pot superar el cost real de la prestació del servei o de la realització de l’activitat de que es tracti.

Personalment penso que pagar més de 1.000 euros per enllumenat i higiene pública supera àmpliament el cost real del servei, per posar un exemple qualsevol..

Crec per tant que es tracta d’un fet il·legal i denunciable i animo a tots aquells comerciants que es trobin en aquesta situació a fer un “tomb” per la Batllia.

EL QUE ÉS, ÉS. I EL QUE NO ÉS, NO ÉS.

No hem de pagar tots sempre perquè així ens ho diuen i ens ho manen. Si considerem que un impost, una taxa, una sanció... no és justa, esta fora de lloc, té molts greuges comparatius... o senzillament no hi estem d’acord, no tenim perquè pagar-ho i callar.

APRENEM A DIR : NO HEM DONA LA GANA, ENS VEIEM A LA BATLLIA. (Que no vol dir : jo no pago perquè no hem dona la gana, com fan alguns).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - LA INVESTIDURA

LA INVESTIDURA (O LA GUERRA DE LES GALÀXIES).

Fa molt poc temps , en un país molt proper es varen celebrar unes eleccions generals.
El país en qüestió es trobava immers en una crisi i confusió generalitzada, degut a que “el costat fosc”, una força obscura i molt nombrosa, s’ havia fet l’amo i senyor durant molts anys del control del país, gràcies a l’apropament al mateix “costat fosc”, de tots els seguidors i vividors obscurs que donaven força a aquest Govern.
Governaren uns quants anys amb majoria absoluta, altres anys amb majoria “regalada”, guanyant als rebels en totes les batalles. I és que la força aliada dels rebels no estava encara preparada per a la batalla final.
El líder de les forces aliades, que n’hi havia un, va ser constant en la seva lluita, confiant amb els seus súbdits incondicionals (els condicionals, eren executats). Mentrestant, seguidors seus, anaven perdent “pistonada” formant grupets aïllats. Ell es va mantenir però, al capdavant de les forces aliades.

Va arribar el moment decisiu, la batalla final, el ser o no ser... Victòria o desaparèixer. Aquí hem de sumar, i no restar, va pensar el líder. No ho va fer massa bé, però tampoc malament. Va fer uns pactes amb altres forces contràries al règim, però va descartar altres forces que no l’hi eren del tot simpàtiques.

Però va guanyar. I va ser “investit”. “Ja era hora”, semblava dir en aquell moment.
Malauradament per a ell, no va guanyar del tot.
Aquestes forces aliades, no ho estaven del tot (aliades). Un grupet reduït de rebels, no es va acabar d’afegir completament a les forces aliades (potser perquè el mateix líder no ho va voler ?).

En una primera elecció no varen permetre que el líder governés. Finalment, sempre resulta que aquests grupets aïllats, que sempre van a la seva, acaben portant problemes, per molts pactes verbals que hi puguin haver-hi.

S’iniciaren aleshores, de nou, les reunions, les converses, els pactes encara més amagats...
I aquesta petita força rebel, que en un principi era aliada, va resultar que volia un protagonisme molt superior al que realment podia obtenir. El líder de les forces rebels més nombroses no els hi volia donar, encara que els necessitava de “totes, totes”.

La força m’acompanyarà, va pensar...
El va acompanyar realment ?

El líder de les forces aliades va aconseguir finalment, en segona votació, ser el màxim líder del país, però a quin preu ?
Atenció, que en aquest país no estem parlant de utilitzar robots per a la “guerra”, als que no cal “compensar” de cap manera. Tampoc estem parlant de fer servir “tribus primitives”, que podran estar molt contentes de ser alliberades però mai hi “pintaran” res en cap decisió.
Estem parlant de persones que han donat el que han pogut, cadascú segons les seves possibilitats, però que es veuran compensats amb no res ? Estem parlant de persones que han treballat i molt. I que al final veuran com altres persones, que tant sols han signat un “simple” manifest, els passen al davant ? O altres persones que han lluitat en un altre bàndol obtenen les places privilegiades ? O com es gratifica algun ex Conseller que s’ha quedat sense feina ? O com es gratifica als “incondicionals” de sempre ?

(I no parlo tant sols de Ministeris)
QUEDI CONSTÀNCIA DE QUE QUANT ESCRIC AQUEST ARTICLE NO TINC NI IDEA DE LA CONFIGURACIÓ DEL NOU GOVERN.

Recorden la saga de pel·lícules de la guerra de les galàxies ?
Tots aquells robots, naus espacials, tribus aïllades, que tot i ser alliberats es trobaren completament oblidats i tant sols servien per sortir en una fotografia ?
Així és tal com penso que es sentiran els militants d’un Partit que s’han fet un far de treballar perquè que finalment, el seu líder els obvia un cop més, col·locant a persones que no han mogut mai ni un sol dit per al Partit, però que són molt més “importants”.

Súbdits :
Els “Jedis” estant pel damunt de tots vosaltres, no cal que lluitin, que s’hi deixin la pell, són éssers superiors a tots vosaltres, són els “elegits”. Vosaltres sou simplement la “tribu”, els cavallers que han de lluitar. Que obtindran una medalla provisional per penjar a les seves vitrines i res més.

Que dura i mal compensada és la feina del súbdit.
I que fàcil i ben compensada és la vida del cavaller “jedi”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - PERQUÈ SÉ TANTES COSES

PERQUÈ SÉ TANTES “COSES” ?

Aquesta és una pregunta que hem fan tot sovint : Com és que saps tantes coses ? O bé, estàs molt ben informat, de on ho treus ? Com és que saps tot el que dius si no estàs en cap Partit ?

La explicació és molt senzilla :
Dialogant amb la gent, siguin del Partit Polític que siguin i parlant clar, sense amagar res.
Buscant la informació adequada, als diaris, al bopa, al google... On sigui necessari.

A vegades la explicació encara és més senzilla :
Dient allò que sap molta altra gent però que no s’atreveix a dir. No tinc la “veritat absoluta”, com diuen alguns, ni estic pel damunt del “bé o del mal”, com diuen altres... tant sols dic allò que altres comenten en privat i amaguen en públic.

Les “coses” s’aprenen al carrer, al bar, en una terrassa, en un banc d’una plaça, en una trobada fortuïta... però sempre dialogant. Parlant amb els amics, amb els coneguts i amb els desconeguts. Tant sols cal “trepitjar” el carrer i parlar, comentar i escoltar.

Moltes vegades m’han dit que “pico molt fort”, que sóc massa “àcid”, massa “directe”, massa “independent”...

Jo no ho veig així.
Simplement dic el que penso, intentant no ofendre mai a ningú (encara que molesti) i sense mentir.
Sempre que faig algun comentari molt específic és perquè el tinc documentat o l’he viscut en primera persona. I quant dono la meva opinió és simplement “això”, una opinió, la meva. Podran estar-hi d’acord o no, però tant sols es tracta de la meva opinió. Molts cops fins i tot pot arribar a molestar, però no deixa de ser la meva opinió.

Es com per exemple, quant vaig comentar que ApC i Ps ja havien pactat abans de entregar les llistes electorals. Així ho vaig dir, perquè en tenia coneixement.
En canvi quant dic que ApC obtindrà algun Ministeri, és simplement la meva opinió.

Cada cop “fent més amics”, això em diuen també, però tant em dona.
I de veritat, el dia en que realment “piqui fort” hauré de demanar asil polític en un altre país. Si algun dia expliqués tot el que sé, he escoltat, o m’han dit penso que hauria de marxar a viure a un altre lloc. No em posarien cap demanda o denúncia, doncs no arribarien enlloc, sempre seria la meva paraula en contra de una altra persona.

No es tracta doncs de que jo sàpiga moltes “coses”, molta gent més les sap perfectament però no les diuen. Ells són políticament correctes i jo no.
N’hi ha prou amb no ser políticament correcte perquè t’expulsin d’un Partit Polític ? Es veu que si.

El que trobo molt curiós és que les persones que són políticament correctes, o moltes de elles, quant dialoguen amb mi en privat no ho semblen gens ni mica de políticament correctes. La majoria se’n van de la “llengua” que dona gust.
Això si, l’endemà mateix o al cap de pocs dies els escolto en una tertúlia, a la ràdio, en una entrevista al diari ... I no semblen els mateixos. Els veig per la “tele” abraçats i posant “cara de bons amics”, amb altres a qui han criticat o n’han dit “barbaritats”.
Aleshores penso que jo no arribaré mai enlloc políticament. I penso també : Doncs... m’importa un “rave”.

No es tracta doncs de saber “coses” sinó de dir-les.
Es tracta també de comentar els “rumors”. No de afirmar-los però si de comentar-los. La major part de vegades solen ser certs. En castellà diuen : “Cuando el río suena, agua lleva”.
Resulta molt graciós quant algun personatge surt a la “ona” pública a desmentir algun rumor, doncs aleshores és quant t’adones perfectament que no es tracta de cap rumor sinó de la “pura” realitat.

Resumint :
Jo no sé absolutament res de especial, no sé tantes “coses”... Tant sols les que llegeixo o escolto.
I si per comentar-les en públic, m’han de dir que sóc un “mentider”, aleshores callaré i no contestaré o bé les demostraré.
Hi ha documents, mails, correus, missatges, escrits (anònims o no)... que puc ensenyar i altres que no. Si puc fer-ho els ensenyaré, i si no puc fer-ho passaré per mentider, tant em fa.
I a qui no l’hi agradi, que “si posi fulles”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - HO TENEN CLAR ?

HO TENEN CLAR ?

El present escrit tant sols es per deixar molt clar d’una vegada per totes alguns conceptes en matèria comptable que fan referència a la Llei de Comptabilitat i als empresaris en general del nostre País que encara estant immersos en un mar de dubtes.

EL RESPONSABLE DE LA COMPTABILITAT ÉS L’EMPRESARI.
No el comptable. Aquest fa una feina que ha de estar reconeguda pel qui la paga, l’empresari. Si el comptable no fa correctament la seva feina, sempre el podrà “despatxar” i amb raó.

QUI DIPOSITA ELS COMPTES ÉS L’EMPRESARI.
Per molt que la feina la faci un comptable, el que signa els comptes i els diposita és el propietari de l’empresa. No és necessària doncs cap autorització de Govern ni de ningú perquè aquest comptable en qüestió faci la seva feina, tant sols del propietari.

NO EXISTEIX CAP COL·LEGI DE COMPTABLES.
Per favor, no em demanin més si estic col·legiat o no. El col·legi de comptables no existeix. Si que existeix el Registre de Comerç, on l’empresa que pot dur la seva comptabilitat ha de estar degudament registrada. Si que existeix un codi de ocupacions que “marca” la feina que pot fer cadascú (també la dels comptables, que poden ser assalariats de l’empresa on treballen).

QUE ÉS LA TENIDURIA DE LLIBRES ?
Antigament, era la única possibilitat de estudiar la comptabilitat, al menys a Andorra. Demano un respecte doncs per a totes aquestes persones que varen efectuar els seus estudis a Andorra, varen passar un examen a Barcelona i varen obtenir el seu corresponent diploma acreditatiu. No som ningú, des de cap Associació, per a dir que totes aquestes persones, ara no poden treballar de comptables.

UN BATXILLERAT FRANCÉS ÉS DIFERENT D’UN BATXILLERAT ESPANYOL ?
No. Tant sols s’ha estudiat en llocs diferents. Però es veu que per a alguns, una persona que ha estudiat el batxillerat a França, és un fenomen comptable, amb llicenciatura incorporada. I una persona que ha cursat els seu batxillerat a Espanya és un inculte que no sap res.
Alguns, fins i tot pengen els seus diplomes en una pàgina web publicitària de la seva empresa, com si fossin una meravella comptable.
Jo no tinc cap web amb diplomes incorporats, però tinc els mateixos diplomes que algú que es creu col·legiat i no m’accepta al seu suposat col·legi.
Diré més : No tant sols tinc els mateixos diplomes que ell (Batxillerat, Aprofundiment comptable i financer, Anàlisi d’estats financers, Registre de Comerç), sinó que en tinc uns quants més (Pla de comptabilitat Andorrà I i II, llenguatges de programació Basic, Cobol i Clipper, COU, “intent” de dos anys en Enginyeria de Telecomunicacions, diploma acreditatiu de la Associació Professional de experts comptables i tributaris de Espanya, i fins i tot, el diploma de 25 anys de soci del Barça, molt aviat tindré també el de 50 anys). La diferència és que jo els tinc penjats a la paret del meu despatx, no a Internet.

OBLIGACIÓ DE DUR UNA COMPTABILITAT.
La obligació la té tothom, sigui una societat o no, disposi de Registre de Comerç o no. Totes les persones físiques que realitzin activitats empresarials o professionals, les societats mercantils i altres persones jurídiques, i les altres entitats que amb personalitat jurídica o sense, constitueixen una unitat econòmica ... Per dir-ho d’una altra forma : Tothom que mogui diners d’una manera o altra. També les associacions, federacions, clubs... encara que siguin sense “ànim de lucre” i també els arrendadors.

DIPÒSIT DE COMPTES.
Totes les societats tenen la obligació de dipositar els comptes anyals al Registre de Societats. I tots els demés que no siguin societat, salvat aquells que facturin menys de 100.000 euros anyals, l’han de dipositar el Registre de Dipòsit de Comptes.

COMPTABILITAT SIMPLIFICADA.
Per tots aquells que tinguin una facturació anyal inferior a 100.000 euros ja existeix un model de comptabilitat simplificada, publicat amb el Pla General de Comptabilitat i ells mateixos poden dur la seva pròpia comptabilitat, sense cap obligació de contractar un comptable. A més Govern ja ha editat un model simplificat. Personalment, encara l’hagués fet més simplificat (no tothom disposa en el seu negoci de un ordinador), i gratuït per tots aquests empresaris (un full on s’han de omplir les caselles amb els imports i les explicacions del que s’hi ha de posar), a fi de que puguin complir la Llei sense despeses afegides. El poden trobar a la web de tràmits.
La Cambra de Comerç ofereix assessorament gratuït per a tots aquests empresaris.
Andorra pel Canvi, es va comprometre en campanya electoral a preparar un programa informàtic de comptabilitat bàsic, que es distribuiria gratuïtament per a totes les micro, petites i mitjanes empreses.
I els socialdemòcrates no sé que varen dir al respecte, potser no res, però hauran de fer exactament el mateix o similar.

Espero amb aquests comentaris haver deixat clara la situació comptable andorrana.
Pensin tots que aviat tindrem també una Llei de impost directe a les societats i a les activitats comercials. Qui no porti una comptabilitat i no dipositi els seus comptes, o li vindran a buscar a casa seva o li faran pagar un mòdul mínim que els sortirà molt mes car que pagar els impostos directes sobre beneficis.

I si encara tenen dubtes poden formular les seves consultes tant al Ministeri de Finances, a Tràmits, a la Cambra de Comerç o a la nostra Associació de Comptables del Principat, o a mi mateix.

NO ES DEIXIN ENGANYAR, per especuladors i aprofitats que els hi proposin altres solucions. Tals com :
Assessoraments mensuals via mail o telèfon a preus molt reduïts, que amaguen facturacions posteriors.
Comptabilitats amb un telèfon de contacte espanyol.
Programes que no necessiten de cap comptable. En poden trobar de gratuïts a Internet.
Amenaces publicistes que expliquen malintencionadament la necessitat de “passar” per un comptable “col·legiat” = FALS.

CONCLUSIÓ :
Demano per enèsima vegada a qui pertoqui : que permetin al petit empresari (botiguer, comerciant...) un sistema comptable molt simplificat que pugui dur ell mateix, sense necessitat de contractar cap comptable ( ni a mi tampoc), que no necessitin ni tant sols un ordinador.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IMPOST RENDA NO RESIDENTS.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS.

Torna a començar la campanya de “por” als andorrans que disposin d’un habitatge a Espanya. Es veu que l’any passat va ser molt rentable per a les gestories del nostre país. I quant alguna cosa resulta rentable, es veu que s’ha de repetir, com més vegades millor. No deixa de ser una tàctica comercial.
Però quant aquesta tàctica es fa a base de enganyar, cobrar més del compte, jugant amb la “por” i el desconeixement del “personal”, deixa de ser una tàctica i passa a ser una estafa.

ÉS CERT :

- Que si som no residents a l’estat veí i som propietaris de algun immoble urbà situat en aquest país, estarem sotmesos al impost sobre la renda de no residents (aquest és per a Hisenda) i a un tribut de caràcter local, l’impost sobre els bens immobles (IBI, aquest és per a l’Ajuntament).
- Que salvat els casos de residents en països amb els que no existeixi un efectiu intercanvi de informació tributària, no existeix la obligació de nomenar un representant (per desgràcia no és el nostre cas, al menys de moment). Hem d’anomenar doncs un representant davant la Administració Pública, resident a l’estat veí.
- Que en la nostra declaració hem de consignar un NIF (per als de nacionalitat espanyola) o un NIE (per als estrangers). I això tant sols es pot tramitar “directament” a la Direcció General de la Policia espanyola.
- Que si l’immoble esta a nom de un matrimoni o varies persones, cadascuna d’elles és un contribuent independent.

NO ÉS CERT :

- Que la declaració de la renda dels no residents hagi de ser efectuada abans del dia 30 de Juny. Dit rendiment s’entén devingut un cop a l’any, el dia 31 de Desembre. (disposem de tot l’any per fer-lo efectiu, no cal córrer ara mateix a engreixar les arques de les gestories andorranes. Podem esperar tranquil·lament a fer les nostres vacances i acudir a una gestoria espanyola).
- Que haguem de pagar també l’impost sobre el patrimoni, doncs es va suprimir aquest gravamen, amb efectes des de el període impositiu del 2008.
- Que el nostre representant legal tingui que ser una persona nomenada per una gestoria andorrana i que ens hagi de passar la seva corresponent “minuta”. No s’ha de pagar mai per aquest concepte, doncs el representant és tant sols a efectes “informatius”.
- Que sigui obligatori passar per la intermediació d’una gestoria. Podem fer, si volem, la nostra declaració directament i personalment per via telemàtica (internet : model 210A de l’Agència Tributària).
- Que els corresponents pagaments a la Hisenda espanyola hagin de passar per un gestor. Ens ho poden carregar directament a un compte bancari espanyol (per exemple, el que utilitzem per pagar la nostra hipoteca).
- Que no podem tenir un compte bancari a Espanya. Per això existeix la declaració de “compte de estrangers”.

ÉS MOLT RECOMANABLE :

- Acudir als serveis de un gestor en la mateixa localitat on tinguem ubicada la nostra vivenda, doncs els pagaments s’han de efectuar en la Delegació Estatal de Administració Tributària dependents de la mateixa, corresponents al lloc on esta ubicat l’immoble.
- No pagar més de 60-70 euros per la gestió administrativa. Val la pena cedir la gestió a fer-la nosaltres directament, ja que ells saben perfectament els documents necessaris i com s’han de presentar i “omplir”.
- No efectuar cap pagament per representació a cap gestor, generalment no ho cobren en les gestories espanyoles, salvat algunes de la Seu d’Urgell i les andorranes.
- Pagar tant sols la “gestió” als gestors, doncs els càrrecs de Hisenda o de l’Ajuntament, els efectuen directament al nostre compte bancari.
Si tenen el seu immoble a la vila de Cambrils (molts andorrans o residents a Andorra), els recomano la gestoria Sangenís.
- Pagar i no fer-se l’andorrà, doncs ara mateix estem en el punt de mira a l’estat veí i no ens convé fer-los enfadar gaire més. No val la excusa de que els alemanys, anglesos, italians, suissos ... no paguen. Ja s’espavilaran amb aquests països, si volen cobrar...
- Si arrendem el nostre immoble, convé fer la corresponent declaració (aquesta si seria abans del 30 de Juny) i no cobrar en “negre", amb la excusa de que li hem deixat l’apartament a un amic. Aquest amic es podria trobar en algun problema en la seva estància en la nostra vivenda.

CONCLUSIÓ :

Estic totalment d’acord en fer les coses ben fetes, en pagar els meus impostos. El que no estic gens d’acord és en pagar intermediaris andorrans que pretenen fer la “segona pela” (doncs la primera, ja la varen fer el darrer any), que juguen amb el nostre desconeixement i amb la nostra por.

SENTIMENT :

Penso sincerament que aquest cop si, a Espanya aniran a per nosaltres, doncs ja n’estan una mica farts de nosaltres i del nostre passotisme. Cert és que no conec actualment a ningú que no hagi pagat el seu impost sobre la renda de no residents i l’hi hagin reclamat quelcom, però això no serveix de excusa per a no continuar pagant. I precisament ara, quant estem parlant del nostre nou marc fiscal, és precisament quant hem de respectar el marc fiscal dels nostres veïns.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.