DIARI D'ANDORRA - 8000 EMPRESES NOVES

COM CREAR 8.000 EMPRESES.

“Feta la llei, feta la trampa...”, diuen.
O, com fer les “coses” de qualsevol manera, dic jo.

Ja tenim en vigor la Llei de l’impost sobre societats i la de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i gairebé tothom segueix tan tranquil, passant de tot, oblidant que al mes de setembre s’ha de fer un pagament a compte amb les xifres de l’exercici passat, del qual s’hauran d’haver dipositat els comptes al mes de juliol.

Ho han entès ? (comentari dirigit als empresaris en general).

Que passarà amb qui no faci ni una cosa ni l’altra ? Seran “perseguits” ? Diuen que si, però de moment no ha estat així, si tenim en compte tots els dipòsits de comptes no efectuats que han quedat sense “càstig”.
L’augment del llindar per al dipòsit de comptes fins als 150.000 euros o l’augment de la possibilitat d’acollir-se al règim simplificat de comptabilitat fins als 600.000 euros, no vol dir que no cal dur una comptabilitat, entesos ?
Tothom té l’obligació de dur una comptabilitat “ordenada” i teòricament pot ser “inspeccionat”.

Ja tenim doncs els impostos directes en “marxa”, a partir d’ara tothom haurà de pagar a l’estat un 10 % dels seus beneficis (el primer any un 2,5% del resultat comptable de l’exercici immediatament anterior).
La meva pregunta és : Tothom ?

Deixant de banda aquells que no paguen ni pagaran mai perquè no els dona la gana, aquells que no poden pagar, aquells que no tenen beneficis i per tant tampoc han de pagar i aquells que ja han pagat en impostos comunals més del que haurien de pagar pels seus beneficis... en trobem molts altres que tampoc pagaran res.

D’una banda, tots aquells empresaris que no siguin una societat i no guanyin més de 40.000 euros anuals (és el mínim exempt), que per cert són molts. Això és el que diu la Llei i a mi em sembla molt bé.

D’altra banda tenim les societats. Aquestes han de pagar impostos des de el primer euro dels seus beneficis. Amb la diferència de que si en els seus estatuts hi figura la possibilitat de que el càrrec de l’administrador sigui retribuït, aquesta retribució podrà ser deduïda dels beneficis.
En principi no em sembla malament aquesta deducció, sobretot si tenim en compte que la llei de la CASS amb complicitat amb el Codi de Relacions laborals ha convertit automàticament a tots els accionistes amb el 50% o més del capital en treballadors per compte propi, fet que impossibilita deduir el seu salari comptablement i fiscalment. I ja no parlaré de la conversió en treballador per compte propi també del cònjuge del titular, ni tampoc de si s’ha fet amb tothom o no.

Aquí és on es crea la “trampa” legal :

Els estatuts de la societat diuen doncs que el càrrec de l’administrador és remunerable. L’accionista que disposa del 50 % o més de les accions de la societat passa a ser l’administrador. Aquesta retribució serà doncs deduïble, però atenció : passa a ser una renda procedent d’una activitat econòmica subjecta a aquest impost ja que el perceptor és una persona física.
Ha de fer per tant la seva declaració sobre la renda de les activitats econòmiques. En altres paraules, es converteix en una “teòrica” empresa, amb la diferència de que : fins a 40.000 euros no liquida ni cinc en impostos.

Si tenim en compte que actualment “diuen” que tenim unes 8.000 societats (que no ho sé amb seguretat), podem crear fàcilment doncs unes 8.000 noves “empreses”. I no compto els arrendadors que tampoc sobrepassen els 40.000 euros en concepte dels arrendaments, ni tampoc la compravenda per sota de 5 transmissions de béns immobles durant el període impositiu, que estan exempts.
8.000 teòriques empreses que per descomptat no pagaran la taxa d’activitat econòmica : 201, 80 euros = 1.614.400 euros en total, cada any.
Les mateixes teòriques empreses que no liquidaran un 10 % dels 40.000 euros exempts, 32.000.000 euros en total, cada any.

Això és bo ? Això és dolent ? No ho sé.
Això és just ? Això és injust ? Tampoc ho sé.

Posant com a exemple l’estat veí, Espanya : Allà també és deduïble comptablement i fiscalment el salari de l’administrador d’una societat. Amb la diferència de que existeix “quelcom” anomenat I.R.P.F.
A Andorra ni tant sols tenim un projecte de llei de I.R.P.F., ni tant sols tenim un esborrany de projecte de llei, ni tampoc cap voluntat evident de crear aquesta llei.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - COMPTABILITZACIÓ

COMPTABILITZACIÓ DEL SALARI.

En un recent article ja vaig dir que em preocupava més, comptablement parlant, temes més senzills, com per exemple la comptabilització del salari dels treballadors per compte propi, dels cònjuges, els fills, els administradors, els socis... que no les possibles estratègies comptables per pagar menys impostos.
Deixo aquest apartat per als economistes, que si hi estan autoritzats, doncs “es veu” que jo no ho estic.
Dedicaré doncs aquest article, avui si, a aquest possible “conflicte”, tot esperant no fer-me pesat i si, col·laborar (les trucades telefòniques que rebo i atenc, així m’ho indiquen). Val a dir que, tant l’Associació de Comptables del Principat com jo mateix, que en sóc el portaveu, estem a la seva disposició per tots els dubtes comptables que tinguin (que no dubtes fiscals, doncs, segons tenim entès no podem atendre. La diferència entre una “cosa” i “altra” la deixo en mans dels “entesos”).
Les distintes lleis que interactuen en l’altre “apartat” posen molts dubtes sobre la seva correcta comptabilització (aquesta feina es veu que si la puc/podem fer).

D’una banda trobem el codi de relacions laborals, que resumint ens diu el següent : El soci que disposi d’un 50% o més de les accions, és un treballador per compte propi, per tant no és un assalariat.
Teòricament no s’hauria de comptabilitzar doncs el seu salari, serien dividends a compte (no deduïbles, doncs).
D’altra banda trobem la Llei de la CASS, que resumint també, ens diu el següent: el cònjuge d’un titular és també un treballador per compte propi.
Salari del qual, teòricament també, no es podria comptabilitzar a pèrdues i guanys (dividends a compte, igualment).

No cal oblidar que, segons la Llei de Comptabilitat dels empresaris : en l’apartat “despeses d’explotació” i en el concepte “despeses de personal” tant sols es pot comptabilitzar les quantitats meritades per “tercers”.
Un treballador per compte propi, que jo sàpiga no és un “tercer”.

Tornant a la Llei de la CASS, trobem que els socis poden ser assalariats si efectivament treballen en la Societat, però el seu salari ha de ser com a mínim el salari mitjà global (jo entenc que el soci majoritari, també). Amb el que, a efectes de cotització els situa al nivell de cotització dels treballadors per compte propi (això si, deduïble fiscalment).

Passem ara a la llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i la llei de la renda de les Societats. Curiosament, aquí si que es pot comptabilitzar el salari dels cònjuges i fills, això si, sempre que no siguin superiors als del “mercat”. I jo em demano, quin és el valor de mercat ? Quin mercat ? Com es valora la qualificació professional i el treball acomplert ?
Sense oblidar tampoc el salari de l’administrador o els consellers, que si figura en els estatuts de la societat, es pot deduir, però ha de fer la seva declaració fiscal, doncs es considera també una renda d’activitat econòmica (segons la modificació de la Llei).

Tot plegat és un trencaclosques que crea molts dubtes als comptables i que Govern no aclareix (segons molts empresaris que hi han acudit), tot i “l’oficineta” que han muntat en front de tràmits, a l’edifici Administratiu.
Espero que ara tots ho tinguin tot una mica més clar. O no ? Ja que queda “flotant” el dubte del salari de l’accionista majoritari. Espero també que es publiquin els Reglaments que han d’acompanyar les lleis i que aquests siguin més aclaridors.

També comentaré les contradiccions entre els diferents Registres : el de Societats, el d’Activitats econòmiques, el de professionals liberals i el NRT (número de Registre Tributari)... Amb quin d’aquest conceptes hem de comptabilitzar ? Perquè la “cosa” també canvia. Trobem empresaris que tant sols disposen de NRT, altres que tant sols disposen de Registre de Comerç, altres que cap dels dos...
Sembla que el que preval és el N.R.T. Doncs és l’únic que figura com a imprescindible i obligatori en les lleis de l’impost sobre la renda.

Tot plegat sembla una “tonteria” i fins ara era així. Però actualment, tot ha canviat amb l’entrada en vigor de l’imposició directa i tot es complica. Fet que pot dur als comptables a cometre incorreccions, que no infraccions que hagin de ser sancionades.

L’explicació de totes aquestes incongruències ve deguda a que es fan sempre les lleis sense consultar als que no podem fer lleis, però que estem al carrer, al peu del canyó, treballant al dia a dia amb els problemes quotidians i els coneixem molt millor que aquells que estan al Consell General o a Govern.
Les lleis es fan al Consell, va dir un “amic” meu fa temps...
I així “queden” les lleis, afegiria...

La conclusió de tot plegat i la causa dels dubtes, és la diferència existent entre els 40.000 euros deduïbles o no en la imposició directa, segons es tracti d’una activitat econòmica d’un treballador per compte propi o d’una societat i en el compte de pèrdues i guanys, amb la possibilitat o no de deduir certes despeses.
I no entraré a parlar d’altres despeses deduïbles o no, que formen part de l’activitat econòmica o no, que són parcialment divisibles o no... Com tampoc de les cessions de bens per part dels administradors, fills, cònjuges, socis, accionistes... O de les aportacions no dineràries, per posar un altre exemple de lleis que no són, ni tenim “clares”.

Molts cops els economistes s’equivoquen. Més cops els comptables no tenim clar com comptabilitzar. Però, malgrat tot si alguna cosa els pot tranquil·litzar és la següent : a Espanya, per posar un exemple encara existeixen dubtes, denuncies i conflictes en aquest “aspecte”. A Andorra som nous en la “matèria”.

Invito a tots aquells que puguin discrepar de la meva opinió a fer els seus comentaris, això si amb nom i cognoms.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - BARREGES

LES BARREGES DEL SR. NOMEN.

Moltes persones han comentat els darrers articles del Sr. Nomen, publicats al mes de desembre sobre les cues als despatxos de notaris per treure profit del nou marc fiscal amb les revaloritzacions dels bens immobles.
També posteriorment, la seva columna al mateix diari, tot dient que potser no calia córrer tant en anar al notari. Tot insinuant que s’havien equivocat d’opció.
Algunes persones han trobat molt encertats els articles del Sr. Nomen, altres han trobat que confonien i es contradeien i altres no hi han entès absolutament res.
Així es desprèn dels comentaris efectuats mitjançant Internet a dits articles i altres comentaris que he sentit de viva veu.

Al meu entendre, el Sr. Nomen barreja naps amb cols, confon la “gimnasia” amb la “magnèsia”, vol fer veure que ell en sap molt i els demés no, vol confondre al lector o simplement, vol verdaderament ser el Conseller núm. 29.
Res te a veure el que comenta en els seus primers articles amb el que comenta en la seva posterior columna, encara que formin part d’una mateixa llei.
El Sr. Nomen ens insinua que uns han fet una cosa i s’han equivocat perquè havien de fer l’altra.
Jo dic : “Es poden fer les dues coses, doncs no tenen res a veure l’una amb l’altra.

Efectivament, les nostres lleis permeten fer una revalorització dels bens immobles adquirits abans de l’entrada en vigor de l’impost de societats, sense haver pagat impostos i posteriorment amb la llei ja en vigor, augmentar les amortitzacions i obtenir una despesa deduïble, així es.
Tot i que caldria afegir que en aquest cas, l’obligat tributari té l’obligació de fer “peritar” i pagar la revalorització, fer “auditar” els seus comptes i també pagar l’auditoria en qüestió. A més, ha de parar atenció amb el pagament a compte del mes de setembre per l’impost, que s’efectua amb els comptes de l’exercici anterior, o sigui el 2011.
A fer números i valorar doncs, que surt més a compte...

Però res te a veure aquesta “trampa legal” amb efectuar noves inversions després de l’entrada en vigor de la Llei de l’impost de societats, que permet multiplicar per 2,5 els coeficients normals d’amortització i que permet també deduir un 5 % de les noves inversions de la quota de tributació. Una altra “trampa legal”. I poden anar les “dues” juntes.

Tot seguit en la seva columna el Sr. Nomen ens mareja amb una sèrie de percentatges que res tenen a veure els uns amb els altres. Percentatges basats en suposicions. Són en realitat uns càlculs impossibles de fer, que no es poden basar en cap dada real, a no ser que pertanyin a alguna empresa que ell controla, assessora, dur, audita, o el que sigui... Però en tot cas tendeixen a confondre al “personal”.
No sé que pretén el Sr. Nomen amb aquesta “marejada de perdiu”, però si entenc que confon al lector, sobretot amb el seu to sarcàstic. I el que no m’agrada és que confon a l’empresari, que ja de per si mateix es troba prou confós.
Si el que vol dir el Sr. Nomen es que la Llei permet aquestes argúcies per pagar menys, aleshores estem d’acord.

Personalment, em preocupa molt més altres temes més irrellevants i de menys “alçada” empresarial, però que fan que els comptables estem “neguitosos”.
Per exemple, la comptabilització dels salaris de socis, cònjuges, fills, administradors... La seva comptabilització no esta clara per la barreja de distintes lleis i conceptes, tals com : el codi de relacions laborals, la llei de la CASS, la pròpia llei de comptabilitat i les lleis sobre l’impost de societats i de la renda de les activitats econòmiques... Amb contradiccions que no detallaré per no fer-me pesat.
Un altre exemple és que encara no sabem exactament el llindar per a poder efectuar el model simplificat de comptabilitat. Govern diu que serà de 600.000 euros però el reglament que ho ha de certificar encara no ha vist la llum. Com tampoc sabem encara com serà aquest model simplificat físicament, quins fulls s’hauran d’omplir i com.

Em diran que tenim temps fins al 31 de juliol... El problema és que les comptabilitats ja són de l’any passat, en alguns llocs amb l’exercici ja tancat. Fins i tot hi ha empreses que ja voldrien efectuar el dipòsit de comptes per motius que ara no venen al cas.
Al Sr. Nomen potser tant sols li preocupa els problemes d’alta importància i de grans empreses, així com si les lleis estan ben fetes o mal fetes en relació a altres països, o si són distintes a la resta del món “mundial”. O els detalls que permeten evitar el pagament de impostos o a quan s’eleva la xifra de impostos que s’eviten. A mi em preocupa més comptabilitzar correctament, saber com he de fer les coses, que els clients estiguin segurs i tranquils i sobretot que el petit empresari, comerciant... tingui facilitats per a complir les lleis, totes les lleis i sense contradiccions.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

DIARI D'ANDORRA - REFLEXIÓ

UNA REFLEXIÓ.

Fa pocs dies llegíem en la tribuna del diari d’Andorra un article d’opinió del Sr. Joan Torres Puig, en la que ens deia el següent : “El projecte de DA ha sortit clarament reforçat d’aquests comicis comunals amb un 61,47 % dels vots vàlids”.
No puc estar gens d’acord amb aquest plantejament tant “partidista”.

Dic “partidista” ja que suposo que aquest senyor és militant del Partit de Demòcrates per Andorra.
Dic Partit perquè així esta constituït.
Dic “suposadament” militant, ja que no sabem a ciència certa qui és militant i qui no ho és.

Valgui com a títol d’exemple :

Consellers del Grup Parlamentari de DA que no són militants de DA.
Membres de DA que assisteixen a reunions (o sopars) per parlar d’una possible “refundació” del PLA. He de suposar doncs que no s’han donat de baixa del PLA, incomplint els estatuts de DA si és que en són militants ?
Membres de Unió Laurediana que són obligats a fer-se militants de DA, tot i pertànyer a UL (potser sense carnet ?). Un procés vergonyós, val a dir...
Llistes a la Massana que no se sap ben be si són de DA, del PLA, del Garrallà, o de “casa seva”.
Llista a Encamp amb una “base” diferent, la de UP.
Llista a Ordino que no sabem quin color “gasten”, a banda de una “base” també diferent, ACO.
Llista única a Canillo, amb el nom de DA efectivament, però fent “fora” a persones del mateix DA. I que no sabem encara si és PLA, DA o alguna altra “cosa”.
Llista de DA a Escaldes també, però que més aviat s’hauria d’anomenar, llista Toni Martí.
I a Andorra la Vella, després dels estira i arronsa amb el color lila, llista mal “engiponada” i perdedora de DA.

Sr. Torres,

On veu vostè que DA ha sortit clarament reforçat ?

O vostè no ha entès res de res, o no ho vol entendre, o no l’hi permeten entendre-ho... Però, si us plau, no pretengui “enganyar” al lector, al elector, al resident...

O si ho prefereix li explicaré d’una altra manera :
A Canillo un 62,75 % dels electors no varen votar DA i no disposaven de cap altra opció.
A Encamp un 59,26 % no varen votar el “simulacre” de DA que en realitat és UP.
A Ordino un 56,21 % no varen votar el “símil” de DA que aquí es diu ACO.
A la Massana un 67,17 % no varen votar la “sospitosa” llista oficial de DA amb el nom de CC.
A Sant Julià de Lòria un 61,99 % no varen votar el “suposat” DA que en realitat era tant sols UL.
A Escaldes un 63,88 % no varen votar el “germà petit” de DA que aquí si duia aquest nom.
A Andorra la Vella un 80,91 % no varen votar “el que va quedar” de DA després dels “estropicis”.

Sr. Torres,
Si a aquests resultats vostè li diu “sortir reforçat”, potser que s’ho faci “mirar”, alguna “cosa” falla en el seu plantejament.

Finalment em permetré el “luxe” de fer una reflexió molt personal :

Al meu entendre Demòcrates per Andorra no té futur. No perquè “estigui de moda” com afirma el President del Partit Socialdemòcrata i les modes “passen” (Aquí encara tampoc hi han entès res a la situació actual).
Demòcrates per Andorra no té futur perquè és un “conglomerat” de persones (militants o no) que no “s’aguanta” per enlloc. Hi ha massa gent que no “lliga” entre si, massa “personalismes” de distinta ideologia, massa interessos creats amb una única finalitat...
DA, tard o d’hora es trencarà i no sé que en quedarà... Amb el “problema” afegit de que són els que estan governant.

A tall d’explicació un exemple :

Que farà Unió Laurediana si el PLA no desapareix definitivament ? A qui donarà suport en les “properes” generals ? (de les comunals no en parlo perquè son com “una merienda de negros”). Que passarà amb els dos Consellers Generals de UL ? Que passarà amb el militant electe de DA dins la llista de UL ? Que passarà amb les dues persones “obligades” a demanar el carnet de DA i també electes dins la mateixa llista ?

En definitiva,
Que passarà amb DA quan les “coses” vagin mal dades ?

Mentrestant, Sr. Joan Torres Puig (i altres), poden anar explicant el que vulguin, que la gent no és “tonta” i no “traga” sempre amb les seves “auto-conviccions”. Ara que, si vostè (vostès) estant contents amb auto-enganyar-se, a mi ja m’està be, jo que me’n alegro i que em faré un fart de riure quan arribi el moment...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - PACTES

PACTES ENDIABLATS.

Diuen que les armes les carrega el diable... Els pactes, en principi no haurien d’anar carregats, però a vegades si comporten armes de destrucció, massiva o no.

Davant d’una situació compromesa, l’elaboració de les llistes electorals a Sant Julià de Lòria, la solució es veu que consisteix en fer pactes.
Pactar UL amb PS... en principi seria inviable, tot i que existeixen cervells perversos capaços de tot.
Pactar DA amb PS, tampoc seria massa normal, tot i que alguns ho varen intentar, aquí ja parlaríem de cervells “cachondos”.
Pactar UL amb DA, en principi era doncs el més normal, amb la situació al Consell General on dues Conselleres formaven part del Grup Parlamentari de Demòcrates per Andorra.

“No prepareu cap llista, que pactarem”.
El comitè local acata doncs les ordres dels representants lauredians a DA, dos Consellers (un d’ells President del Grup Parlamentari) i un Ministre.
“Tingueu paciència, el Toni i el Josep dinen junts i faran un pacte”.
El comitè té paciència, però ja preveu un pacte “prenyat”.
“Hem de crear una comissió de candidatura per elaborar la llista i establir els contactes amb la comissió de candidatura de UL”.
Així ho fa el comitè, però aquesta comissió mai manté cap conversa amb l’altra comissió. Tot resulta secret i “amanit”. Com a màxim mantenen contactes els dos Consellers i el Ministre.
“Feu una relació amb els noms de les persones que estan interessades en formar part de la llista, UL ja ha donat el núm.1”.
Així ho fa el comitè local, tot veient que la “amanida” ja ha rebut els primers condiments. Vol fer llista pròpia, però encara no el deixen, els dies van passant i el termini s’està esgotant.
“UL ens dona tant sols el núm. 10 de la llista, anem a sopar amb la Montse i el Josep i espereu, que ja us direm quelcom”.
A la “amanida” ja s’hi ha posat formatge i això afecta als intolerants a la lactosa. Tot i així esperem, però fem baixar al Toni des de la Massana on té uns altres pactes endiablats.
“No ens donen res més que el núm. 10 i és innegociable, ho hem d’acceptar”.
El comitè, després d’uns “estira i arronsa” vota per a fer o no fer una llista pròpia, una llista amb “altres” o anar a dormir que ja són les dues de la matinada. Sorprenentment, per majoria s’accepta la humiliació de UL envers DA.

Aquesta és més o menys la història resumida d’un pacte endiablat que deixarà molta gent descontenta d’una i altra banda, amb les conseqüències que aquest pacte pot comportar i que de fet ja comporta i que es veuran reflectides el dia 4 de desembre amb els resultats.

Per UL :
La pagesia descontenta en no sentir-se representada.
Alguns descontents perquè pensen que hi ha pacte amb DA i el Josep ha venut el poble al Toni.
Altres contents perquè s’ha humiliat als “reigolins”, altres descontents perquè s’ha pactat amb els mateixos “reigolins”.
Molts descontents amb la núm. 1 de la llista.
Molts descontents amb el núm. 2 de la llista.
Altres descontents perquè no estan ells o els seus fills en la llista.
(Aquests “comentaris” i més surten de les xarxes socials, no són invents meus ni suposicions meves).

Per DA :
Algú s’ha donat de baixa per com ha anat la “cosa”.
Alguns es donaran de baixa o ja no es donaran d’alta.
Altres potser faran un “grup, Partit, plataforma...” distint a DA, fins i tot tenien intenció de fer una llista, impossible de tancar per la manca de temps.
Altres es quedaran a casa seva.

Quants canvis de vot “emprenyat” hi haurà ? Quants vots en blanc ? Quants vots nuls ? Quanta gent no anirà a votar ?
Ho sabrem el dia 4 de desembre. Pot ser fins i tot divertit fer un anàlisi acurat de les xifres.

Perquè s’havia de fer aquest pacte endiablat ?

D’una banda, mantenir dos places al Consell General, mirar al futur i intentar salvar els “trastes” per poder tornar a la acció quan la Llei ho permeti o si més no, intentar fites més altes.

D’altra banda, salvar el nom en una parròquia tenint una llista guanyadora, encara que no sigui “teva” però que porti el “teu” nom i a més no perdre també dues places al Consell General.

El pacte l’han fet dos “diablillos” ? dos polítics ? dos estrategs ? dos ... ? més de 2 ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - DA ÉS UN BLUF

DEMÓCRATES PER ANDORRA ÉS UN “BLUF”.

L’onada taronja, com es va anomenar en el seu moment semblava que tenia de arrasar amb tot el que se li posés pel davant i solucionar d’una vegada per totes els problemes que tenia ( i te) el nostre país.
Una “il·lusió” que per a mi tant sols va durar uns breus instants. En el mateix hotel de celebració de la contundent victòria ja vaig notar que totes aquelles alegries eren passatgeres, les abraçades que em feien no eren de “futur”, tant sols de “present”. Es notava massa en l’ambient que es tractava d’una alegria momentània. Com la celebració d’un gol en un partit de futbol.

Tots units en contra d’en Jaume Bartumeu, va funcionar. I no diré pas que personalment no m’anés be, mentiria. Però aquestes unions, tots junts en contra de.. tant sols funcionen en un principi, després tothom recupera les seves “idees” personals i les seves manies particulars i la seva ànsia de poder o “cadireta”.

Han passat tant sols sis mesos des de la contundent victòria taronja, però no és ara que s’han començat a destapar les diferències entre les diverses persones, ja fa temps que es va obrir la capsa dels trons, fins i tot diria que la mateixa nit de celebració, tot i que el consum de cava esmorteix la “mala llet”.

Ara mateix estem al davant d’unes noves eleccions, les comunals i DA tindrà representació en totes les parròquies. Totes ? Be, alguna parròquia més “amanida” que altra. Alguna parròquia una llista “fictícia” sota les sigles de DA. Alguna parròquia amb altres sigles al capdavant de DA. Alguna parròquia fins i tot res tindrà a veure amb DA, alguna parròquia no tindrà ni el nom de DA... Però de cara a la galeria : tot serà DA. Fins i tot potser DA guanya en totes les parròquies (amb el permís de la Rosa), perquè no ?
Però tot continuarà sent un “BLUF”. Encara que en aquests moments no es vagi en contra de ningú, però el que val és salvar les “aparences”.

A Demòcrates per Andorra, el país ja no ens uneix (tal com “marca” l’eslògan), les diferències són massa evidents i la figura de Toni Martí no ha unit a tothom, hi ha massa “nuclis” dispersos, és el mateix que li va succeir a Albert Pintat, que no va poder controlar la “multinuclear”, tal i com ell mateix afirmava.



Toni Martí,
Jo també et respecto molt i sempre ho faré, però després de la baixada de pantalons a Sant julià de Lòria, ja no em “caus” tant be. La teva idea de anar controlant parròquies a base d’ anar llimant des de dins no funciona. A banda de que per llimar des de dins s’ha de tenir algú a dins. Has venut la teva ànima al diable lauredià a molt baix preu.

Ladislau Baró,
Tu no em vas convèncer.
Gilbert Saboya,
Tu tampoc.
Pere Altimir,
Tu no vas ni obrir la boca.
Joan Vidal i Patrick Frases,
Les plataformes no funcionen.
Josep Duró,
Encara desconec el que tu volies.
Jaume Ramisa, Joan Gomez, Meritxell Teruel, Natalie Laguens,
Quina part de “l’amanida” coneixíeu i quina va ser la vostra col·laboració ?
Lluís Prieto,
Moltes gràcies pel teu suport i interès.
Carles Alvarez i Joan Besolí,
Vosaltres d’eon sortiu realment ?
Tots plegats,
Tantes hores de son perdudes sota les rialles a l’altre costat del carrer no han servit de res.
Demòcrates per Andorra,
Perquè “desapareix” el meu nom ?
Electors de Sant julià,
Naturlàndia “pesa” massa a l’hora de fer una llista. I sobretot, a l’hora d’acceptar o no a algú en una llista.

DA anirà caient en picat perquè cadascú va a la “seva”. DA s’anirà apagant igual que s’apaga un fluorescent amb el pas del temps i a cada parròquia aniran treien el cap els de sempre per seguir controlant la situació, cosa que estan fent ara mateix des de l’ombra.
Potser s’hauran celebrat molts gols però al final es perdrà el partit.

Sé perfectament que la situació actual no ajuda a que un Partit solucioni els problemes de cap país, sé perfectament que “tot” està molt complicat i difícil, però si no s’acaba d’una vegada per totes amb el “personalisme” no arreglarem res, i molt menys el nostre “peís”.

DA és un “bluf” que durarà el que durarà, és un “bluf” encobert parroquialment sota altres sigles (UL, UP, ACO...), és un “bluf” de persones que s’anirà trencant. I després que vindrà ? Un altre cop el PS ? Que ens agafi a tots “confessats” i sense els “pixats” al ventre...

Atentament,
Miquel Calsina Gordi.

DIARI - MATRÍCULES

LA “CONYA” AMB LES MATRÍCULES.

“Al mercat han aparegut vehicles que no s’han dissenyat per portar la placa de matrícula davantera sinó únicament la posterior, la qual cosa fa que en alguns models de vehicles sigui força difícil col·locar-la. Per corregir aquesta situació, i en la línia de les actuacions portades a terme en altres països que estan en la mateixa situació, s’ha previst una nova placa de dimensions més reduïdes i, per tant, més fàcil de col·locar.”
“En quart lloc, i seguint la línia encetada pels països de la Unió Europea d’incorporar el Codi d’identificació internacional de l’estat de matriculació del vehicle a la mateixa placa de la matrícula, s’ha incorporat l’indicatiu AND, en la forma que preveu el punt 3 de l’annex 3 de la Convenció sobre la circulació vial, en el marc de la Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides (CEPE-ONU), feta l’any 1968 a Viena, en la versió consolidada de l’any 2006. Aquesta modificació sols s’aplica a les matrícules destinades a vehicles que són aptes per a la circulació internacional.”

Aquesta és una part del text de l’actual Reglament regulador de la fabricació i la instal·lació de matrícula per als vehicles i els ginys mecànics. La part que m’interessa ara mateix personalment.

Pel que fa al segon punt exposat del Reglament en qüestió, l’indicatiu AND, veiem que és cert que no era cap imposició dels mossos de esquadra ni de l’estat veí, tal i com es va comentar aleshores. Encara que sí es cert també, que tot i no posar “en principi” sancions a qui no el duia, si es controlaven vehicles i s’amenaçaven amb sancions.
Va començar aleshores la “campanya” de col·locar adhesius amb l’AND, previ pagament, és clar, per a qui no el tenia. Un petit “negoci” que va durar una “temporada” i que alguns varen aprofitar convenientment.

Pel que fa al canvi de les plaques antigues per les del nou format, tot i no ser obligatori, al menys “de moment”, molts hem estat els que hem optat per a efectuar aquest canvi. Uns per motius de “modernitat”, altres per témer la seva obligatorietat, altres per a poder eliminar l’adhesiu AND que molts cops no es pot posar enlloc, que molts cops és robat... Altres, la majoria, varem optar pel canvi degut a que el model anterior sobresurt del seu lloc de col·locació, penjant del vehicle i sempre és enganxat per altres en maniobres d’aparcament (o per un mateix, en molts casos). Val a dir que la major part ja teníem la matricula ben “rebregada”.
A alguns ens varen donar la matrícula reduïda, fins i tot sense haver-la demanat, per les condicions de col·locació ja explicades i per l’exposa’t en el mateix Reglament regulador. No en fem un ús inadequat per motius purament estètics, tal i com assegura el nostre Govern. No es tracta de voler “fardar” de matrícula “diferent” a les altres.

Ara, tot d’un cop es reuneix el Consell de Ministres i decideix tractar aquest tema, com si fos molt important i aprova una modificació parcial del Reglament. Sembla més important aquest tema que per exemple unes mesures de reactivació econòmica ?
Aquest text aprovat diu, segons fonts de la premsa, que preveu que l’excepció (per a permetre l’ús de la placa reduïda) sigui determinada no pel titular del vehicle, com fins ara, sinó de manera directa pel servei competent en matèria de seguretat industrial. ???

Que vol dir ? Que haurem de dur el vehicle a una inspecció tècnica per saber si disposa a la part davantera d’una superfície destinada per col·locar la placa ordinària ?
Que vol dir també que necessitem una autorització en el permís de circulació del vehicle per a dur la placa reduïda ? Quin permís ? La carta groga ? No ho entenc massa...

Tot plegat, una “conya” com aquesta, no em puc creure que vingui d’un Consell de Ministres.

No serà que els mossos de esquadra que tant ens estimen als andorrans ho estan imposant ? No serà que l’estat veí per la part baixa del país que tant ens aprecia, arreglant per exemple la N-145, en ho vol imposar ?
Perquè a Mònaco i altres països que ara mateix no recordo, disposen de matrícules reduïdes sense cap problema ?

Quin problema hi ha amb les plaques reduïdes, a banda de que són horribles ? No surten a la foto ?
Quants forats he de portar a la part davantera del meu vehicle ? 4, com fins ara ? o n’hauré de fer 2 més ?

Senyors,
Siguem seriosos, existeixen moltes “coses” molt més importants en aquests moments per “discutir” en un Consell de Ministres.
I de tant en tant també es pot dir als nostres veïns que “vagin a fer punyetes”... Als mossos d’esquadra, millor no dir-los res, sobretot directament a la cara i a l’estat espanyol, simplement no contestant ja n’hi ha prou.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI