MOROSOS I COMPTES NO DIPOSITATS.
Que pel cas ve a ser el mateix, empreses i societats que “passen” de tot o simplement no existeixen, societats que no han pagat ni pagaran mai, empresaris que no volen pagar i altres que no poden fer-ho.
Tot de cop s’ha “disparat” la indignació entre els empresaris andorrans per la publicació en dos bopes gairebé consecutius de les societats que no varen dipositar els comptes (suposadament del 2.011) i les empreses que no varen pagar l’ISI (del 2.009 i l’acompte del 2.010).
Tot plegat em sorprèn una mica degut a que l’any passat també es varen publicar les mateixes llistes al Bopa i ningú es va queixar (es tractava de la manca dels dipòsits del 2.010 i els impagats d’ISI del 2.008 amb l’acompte del 2.009).
Val a dir que ambdues llistes són pràcticament idèntiques, amb les mateixes empreses o societats, o gairebé.
Val a dir també que no he trobat al Bopa els impagats per ISI del 2.006 i del 2.007, ni la manca de dipòsits del 2.009 (encara que aquest no comportés cap sanció).
Entrant en “matèria” :
Un total de 3.020 societats (no disposem de dades sobre els autònoms) no varen dipositar els comptes de l’exercici 2.011, el que suposa una falta greu sancionada amb un mínim de 601 euros, un total mínim de 1.815.020 euros. L’any anterior varen ser 3.386 les societats sense dipòsit de comptes, fet que es converteix en una infracció molt greu, sancionada amb un mínim de 2.001 euros, que fa un total mínim de 6.043.020 euros.
Un total de 882 obligats tributaris (a cops repetits, fins un total d’unes 500 empreses), no varen pagar l’ISI corresponent a l’any 2009 i el pagament a compte del 2.010, suposant un total impagat de 2.188.562,59 euros.
L’any anterior varen ser 881 els obligats tributaris que tampoc efectuaren el corresponent pagament, valorat en 2.187.143,59 euros.
Cert és que moltes societats que figuren a les llistes no existeixen, varen fer suspensió de pagaments, es varen dissoldre, no tenen activitat ...
Una actualització del registre de Societats sembla doncs imprescindible.
Cert és també que molts obligats tributaris tampoc existeixen ja.
Una actualització del registre de Comerç sembla doncs també imprescindible.
Però no és menys cert que existeix molta “gent” que no paga perquè no vol fer-ho, perquè sap que per molt que surti publicat el seu nom al Bopa, Batllia mai executarà els aproximadament 60.000 expedients pendents per aquests conceptes i altres com : sancions de la policia, de circulació, impagats de foc i lloc, de la taxa d’activitats econòmiques, etc...
No seria doncs millor, enlloc de disposar d’una Administració Tributaria, disposar d’un departament de cobrament de morosos. Un departament que es dediqués al menys a “controlar” els impagats, la manca de dipòsit de comptes, intentar cobrar i si més no, donat el cas de que la empresa o societat no existeix efectivament, donar-les de baixa dels Registres ?
Mentrestant a tots aquells que complim amb les lleis i paguem religiosament se’ns queda una cara “d’atontats” en veure tots aquests impagaments, incompliments, fraus, cara dura ... Ens haurem de convertir tots en “insubmisos” fiscals per no haver de passar per “tontos” ?
Tot això, sense comptar amb tots aquells que no declaren per la Renda dels no residents i encara no els han “pillat”, les declaracions properes d’IGI que molts no efectuaran, i sobretot les declaracions per IS i IAE, a banda dels pagaments a compte tampoc efectuats.
Tot plegat, un veritable “caos” que si no fos així i la gent complís amb els seus deures comptables i tributaris, la situació actual de l’economia del nostre país seria una altra molt diferent.
On vivim ? En un país de “pirates” ? En un país de morosos ? En un país de “passotes” ?
O simplement, vivim a Andorra, un país on molta gent es fa “l’andorrà”.
Convido a tothom a repassar les llistes abans esmentades :
Bopa núm. 015, any 25, del 27 de Març del 2.013.
Govern. 20/03/2013.
Avís pel qual s’ordena la publicació de les Societats que no han complert l’obligació de dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils.
Bopa núm. 013, any 25, del 13 de Març del 2.013.
Govern. 06/03/2013.
Edicte en el qual es notifica als obligats tributaris que s’ha iniciat el període de constrenyiment del pagament de la regularització de l’exercici 2.009 i de l’acompte de l’exercici 2.010 de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i de l’impost indirecte sobre la producció interna.
Es faran un fart de riure. O de plorar.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, d’abril 07, 2013
DIARI D'ANDORRA - MOROSOS
MOROSOS I COMPTES NO DIPOSITATS.
Que pel cas ve a ser el mateix, empreses i societats que “passen” de tot o simplement no existeixen, societats que no han pagat ni pagaran mai, empresaris que no volen pagar i altres que no poden fer-ho.
Tot de cop s’ha “disparat” la indignació entre els empresaris andorrans per la publicació en dos bopes gairebé consecutius de les societats que no varen dipositar els comptes (suposadament del 2.011) i les empreses que no varen pagar l’ISI (del 2.009 i l’acompte del 2.010).
Tot plegat em sorprèn una mica degut a que l’any passat també es varen publicar les mateixes llistes al Bopa i ningú es va queixar (es tractava de la manca dels dipòsits del 2.010 i els impagats d’ISI del 2.008 amb l’acompte del 2.009).
Val a dir que ambdues llistes són pràcticament idèntiques, amb les mateixes empreses o societats, o gairebé.
Val a dir també que no he trobat al Bopa els impagats per ISI del 2.006 i del 2.007, ni la manca de dipòsits del 2.009 (encara que aquest no comportés cap sanció).
Entrant en “matèria” :
Un total de 3.020 societats (no disposem de dades sobre els autònoms) no varen dipositar els comptes de l’exercici 2.011, el que suposa una falta greu sancionada amb un mínim de 601 euros, un total mínim de 1.815.020 euros. L’any anterior varen ser 3.386 les societats sense dipòsit de comptes, fet que es converteix en una infracció molt greu, sancionada amb un mínim de 2.001 euros, que fa un total mínim de 6.043.020 euros.
Un total de 882 obligats tributaris (a cops repetits, fins un total d’unes 500 empreses), no varen pagar l’ISI corresponent a l’any 2009 i el pagament a compte del 2.010, suposant un total impagat de 2.188.562,59 euros.
L’any anterior varen ser 881 els obligats tributaris que tampoc efectuaren el corresponent pagament, valorat en 2.187.143,59 euros.
Cert és que moltes societats que figuren a les llistes no existeixen, varen fer suspensió de pagaments, es varen dissoldre, no tenen activitat ...
Una actualització del registre de Societats sembla doncs imprescindible.
Cert és també que molts obligats tributaris tampoc existeixen ja.
Una actualització del registre de Comerç sembla doncs també imprescindible.
Però no és menys cert que existeix molta “gent” que no paga perquè no vol fer-ho, perquè sap que per molt que surti publicat el seu nom al Bopa, Batllia mai executarà els aproximadament 60.000 expedients pendents per aquests conceptes i altres com : sancions de la policia, de circulació, impagats de foc i lloc, de la taxa d’activitats econòmiques, etc...
No seria doncs millor, enlloc de disposar d’una Administració Tributaria, disposar d’un departament de cobrament de morosos. Un departament que es dediqués al menys a “controlar” els impagats, la manca de dipòsit de comptes, intentar cobrar i si més no, donat el cas de que la empresa o societat no existeix efectivament, donar-les de baixa dels Registres ?
Mentrestant a tots aquells que complim amb les lleis i paguem religiosament se’ns queda una cara “d’atontats” en veure tots aquests impagaments, incompliments, fraus, cara dura ... Ens haurem de convertir tots en “insubmisos” fiscals per no haver de passar per “tontos” ?
Tot això, sense comptar amb tots aquells que no declaren per la Renda dels no residents i encara no els han “pillat”, les declaracions properes d’IGI que molts no efectuaran, i sobretot les declaracions per IS i IAE, a banda dels pagaments a compte tampoc efectuats.
Tot plegat, un veritable “caos” que si no fos així i la gent complís amb els seus deures comptables i tributaris, la situació actual de l’economia del nostre país seria una altra molt diferent.
On vivim ? En un país de “pirates” ? En un país de morosos ? En un país de “passotes” ?
O simplement, vivim a Andorra, un país on molta gent es fa “l’andorrà”.
Convido a tothom a repassar les llistes abans esmentades :
Bopa núm. 015, any 25, del 27 de Març del 2.013.
Govern. 20/03/2013.
Avís pel qual s’ordena la publicació de les Societats que no han complert l’obligació de dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils.
Bopa núm. 013, any 25, del 13 de Març del 2.013.
Govern. 06/03/2013.
Edicte en el qual es notifica als obligats tributaris que s’ha iniciat el període de constrenyiment del pagament de la regularització de l’exercici 2.009 i de l’acompte de l’exercici 2.010 de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i de l’impost indirecte sobre la producció interna.
Es faran un fart de riure. O de plorar.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, d’abril 01, 2013
DIARI D'ANDORRA - IGI I COMERÇ
IGI I COMERÇ.
De bon principi, sempre s’ha comentat que l’IGI no hauria de fer augmentar cap preu en el comerç, que és un impost neutre i que no ha de suposar cap enrenou en comparació amb l’IMI i l’IAC que ja teníem.
S’ha comentat també que, tot al contrari, fins i tot es podien abaixar els preus, argumentant que majoritàriament el comerç de mercaderies suportava fins ara un 4,8% d’impost (4% d’IMI + 0,8% d’IAC), passant actualment al 4,5% d’IGI. Deixant de banda alguns productes que tenien l’IMI al 7% o al 12 %, amb l’IAC al 1,4% i 2,4%, respectivament i que ara han passat també al 4,5% d’IGI, fet que hauria de suposar una disminució encara més considerable dels preus de venda.
Obviant aquestes apreciacions, obviant també possibles intermediaris i centrant-nos només en els productes més habituals, al 4,5% d’IGI enlloc del 4,8% d’IMI + IAC, si fem el que se sol dir el “compte de la vella”, calculant exactament el benefici real obtingut, trobem que el comerç en general ha perdut un marge considerable.
M’explico amb un exemple molt simple :
Fins ara adquiríem un producte a un preu de cost de 1.000 euros.
Sumant IMI + IAC, el cost total era de 1.000 + 48 : 1.048 euros.
Aplicant un coeficient de 1,50 el veníem a 1.572 euros.
Govern havia recaptat per tant, 48 euros. Obtenint el comerciant un benefici de 524 euros.
Amb l’IGI en vigor, el càlcul hauria de ser diferent.
El cost de l’article continua a 1.000 euros. 45 euros van a impostos suportats per IGI.
El coeficient aplicat és el mateix de 1,50, però calculat ara amb un cost de 1.000 euros, que ens dona un preu de venda de 1.500 euros.
Al que hauríem d’aplicar un IGI del 4,5%, donant un preu de venda final de 1.567, 50 euros.
Govern ha recaptat per tant, 67,50 euros, que ha pagat el consumidor final sobre el preu de venda, però que ha liquidat el comerciant mitjançant els 45 euros inicials a l’entrada de la mercaderia i a la diferència entre repercutit i suportat en la seva declaració mensual, trimestral o semestral, de 22,50 euros.
Però, atenció : el benefici del comerciant abans era de 524 euros i ara ha passat a ser de tant sols 500 euros.
Majoritàriament, val a dir que els preus no s’han “tocat” i el producte es continua venent al mateix preu de l’any passat: 1.572 euros.
Fent de nou el càlcul global trobem el següent:
El comerciant ha liquidat a Govern els 45 euros de l’entrada de la mercaderia més la diferència amb l’IGI carregat al seu client, 68 euros, 23 euros més.
El consumidor final ha pagat doncs 68 euros en concepte d’IGI, que és el mateix que el Govern ha recaptat, però el comerciant ha tingut un benefici final de 504 euros, enlloc dels 524 que tenia amb l’IMI + IAC, amb el que ha vist considerablement disminuït el seu marge comercial.
Veiem doncs que l’IGI ha “afectat” negativament al comerç en general, contràriament al que se’ns ha dit i comentat fins ara, veiem també que alguns comerciants han augmentat els seus preus i veurem també com molts altres ho faran properament.
Tot això sense comptar amb els estocs que molts comerciants ja tenien, que no han volgut o han pogut declarar per obtenir el corresponent crèdit fiscal, pel motius que sigui, i que ara estan patint la corresponent doble imposició.
Veiem doncs que l’IGI, a banda de tota la problemàtica de control, facturacions, repercussions, aplicació, etc... ens ha dut també a un decrement dels beneficis, que tard o d’ora es veuran repercutits en un augment dels preus i en una disminució del poder adquisitiu de tothom. També com no, i aquest era el motiu, d’un augment de recaptació del nostre Govern ? Això ja s’hauria de calcular de diferent manera i sumant tots els sectors econòmics.
En definitiva, penso que l’aplicació de l’IGI ens ha causat majoritàriament a gairebé tots un perjudici considerable que no ha vingut a compensar les incongruències de l’IAC afegit a l’IMI.
Els càlculs amb la diferència entre l’IGI i l’ISI o l’IPI, ja serien més “complicats” i s’haurien de fer separadament sector per sector o activitat per activitat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
