ELS BLOGS D’INTERNET.
Ja fa uns quants dies, en un conegut bloc d’opinió d’internet del nostre país, un usuari escribia un comentari que feia referència a la meva persona.
Deia, més o menys : “...Tu Miquel, no has parlat mai del Bloc en cap escrit dels que fas...”.
Quan el vaig llegir, no li vaig donar cap mena d’ importància, ni cap valor. Vaig pensar : perquè tinc que parlar d’aquest tema ?, a qui li importa que jo en parli ?, quin interès pot tenir ?.
Passat ja un temps, i veient les nombroses entrades i comentaris apareguts i l’interès que hi mostra molta gent, i sobre tot veient la repercussió que te aquest bloc, he canviat d’opinió i penso que n’he de parlar.
Jo no crec, com diuen alguns, que fer els comentaris anònims sigui de covards, precaució no vol dir covardia. Opinar i comentar “la jugada”, encara que sigui anònimament, no es covardia. Hi ha moltes coses que no es poden dir, signant amb nom i cognoms. Però que s’intueixen, es coneixen, i es volen compartir.
Es cert que també hi ha gent que entra al Bloc a insultar, a perjudicar, a mentir, o senzillament a fer el ximple ... es inevitable, de rucs n’hi ha per tot arreu, fins i tot en actes culturals, esportius ...
En un camp de futbol, per posar un exemple, també hi entra de tot, i tots són anònims, hi ha gent correcta, gent que crida, gent que en gaudeix, gent que pateix ... i “animals”, que també hi entren. Però no perquè entrin aquests animals hem de tancar el camp de futbol, o prohibir-lo.
Sento curiositat per saber:
Quants polítics llegeixen el Bloc ?.
Jo no ho trobo malament, com pensen alguns.
Quants polítics hi participen ?.
Tampoc no veig perquè no haurien de fer-ho.
Quantes coses s’aprenen llegint aquests blocs ?.
Jo n’he après unes quantes, de bones i de dolentes.
A qui fa mal un Bloc d’opinió ?.
Només a aquell que no deixa opinar, a aquell que no suporta que el critiquin, a aquell que te coses a amagar.
En definitiva, penso que els blocs d’opinió són bons i per això en parlo avui. I el Bloc en qüestió al que faig referència sense citar-lo, és molt bo, i molta gent el coneix i hi intervé.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, de desembre 28, 2006
dimecres, de desembre 27, 2006
Diari Andorra (Acel/Mútua)
DE L’ ACEL A LA MÚTUA.
M’han sorprès dues comunicacions el mateix dia, de dues entitats molt lligades al Comú de Sant Julià de Lòria.
No te res a veure l’ una amb l’altra, ni l’entitat ni la noticia, però em ve de gust comentar-les plegades, donat que considero que son les dues entitats, filials del Molt Honorable.
En primer lloc :
El comunicat, a “bombo i platillo” des de el Centre Cultural de la vila, de l’associació de comerciants i empresaris Lauredians, anunciant la “macro-festa” de fi d’any a la carpa de la vila.
Fins aquí, cap problema. El problema ve quan el coordinador de l’associació reconeix, entre rialles, Sant Julià com a vila de les festes (o “farres”, diria jo). Ja era hora que reconeguessin, ¿la feina que estant duent a terme per la població ?.
No m’oposo pas a la festa, al contrari, trobo perfecte que els residents no tinguin que desplaçar-se amb els seus vehicles aquesta nit. Però aquesta no es la feina de l’Acel. Si el Comú vol donar rendibilitat o treure profit o donar-li algun sentit a la carpa, que ho facin ells. Això no es dinamitzar el comerç de la parròquia, no te absolutament res a veure amb el comerç. Ni aquesta festa, ni la de la cervesa, ni cap “farra”.
En segon lloc :
El comunicat de Cable Mútua, via bústies, dels nous canals “punxats” i emesos. Que per cert a data 21/12/06, encara no en funcionava ni un.
Entre altres canals, ens anuncien : el CANAL ECLESIÀSTIC.
Fa gràcia, o no ???.
Potser deu ser per redimir-nos dels pecats, si mirem la pel·lícula porno del Canal +, o si mirem les pel·lícules porno de DARK. O per perdonar-nos els pecats per seguir la variada “Tele-deixalla”, tant d’ ATV com de molts altres canals. ¿O potser es per demanar el perdó del Bisbe ?.
En tot cas no deixa de ser curiós, no els sembla?.
Com potser aviat ens hauran de perdonar també per mirar la TV-Sant Julià Privada, ja tindrem el canal confessionari preparat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
M’han sorprès dues comunicacions el mateix dia, de dues entitats molt lligades al Comú de Sant Julià de Lòria.
No te res a veure l’ una amb l’altra, ni l’entitat ni la noticia, però em ve de gust comentar-les plegades, donat que considero que son les dues entitats, filials del Molt Honorable.
En primer lloc :
El comunicat, a “bombo i platillo” des de el Centre Cultural de la vila, de l’associació de comerciants i empresaris Lauredians, anunciant la “macro-festa” de fi d’any a la carpa de la vila.
Fins aquí, cap problema. El problema ve quan el coordinador de l’associació reconeix, entre rialles, Sant Julià com a vila de les festes (o “farres”, diria jo). Ja era hora que reconeguessin, ¿la feina que estant duent a terme per la població ?.
No m’oposo pas a la festa, al contrari, trobo perfecte que els residents no tinguin que desplaçar-se amb els seus vehicles aquesta nit. Però aquesta no es la feina de l’Acel. Si el Comú vol donar rendibilitat o treure profit o donar-li algun sentit a la carpa, que ho facin ells. Això no es dinamitzar el comerç de la parròquia, no te absolutament res a veure amb el comerç. Ni aquesta festa, ni la de la cervesa, ni cap “farra”.
En segon lloc :
El comunicat de Cable Mútua, via bústies, dels nous canals “punxats” i emesos. Que per cert a data 21/12/06, encara no en funcionava ni un.
Entre altres canals, ens anuncien : el CANAL ECLESIÀSTIC.
Fa gràcia, o no ???.
Potser deu ser per redimir-nos dels pecats, si mirem la pel·lícula porno del Canal +, o si mirem les pel·lícules porno de DARK. O per perdonar-nos els pecats per seguir la variada “Tele-deixalla”, tant d’ ATV com de molts altres canals. ¿O potser es per demanar el perdó del Bisbe ?.
En tot cas no deixa de ser curiós, no els sembla?.
Com potser aviat ens hauran de perdonar també per mirar la TV-Sant Julià Privada, ja tindrem el canal confessionari preparat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 19, 2006
SENTO CURIOSITAT 6
UN PAÍS CURIÓS.
Entrada Sud : Una pila de vehicles passen ordenadament i molt a poc a poc (quin remei els queda). Ara 2 carrils, ara 1, ara un gir a l’esquerra, ara una rotonda. Tres Km. Més amunt.
- Ja hem arribat, deu ser aquí.
- No, que no hi han botigues, i a més no veus que no para ningú.
- “Oiga, por favor, ¿ esto es tal sitio ?”.
- “No, todo recto, 6 kilometros más arriba”.
De sobte, s’ha acabat la cua, un munt de carreteres i vials nous apareixen, amb unes rotondes curioses (per la forma) i amb escultures modernes incloses.
- Podrien fer com al programa aquell de la “tele”, on es dediquen a “explosionar” escultures lletges i sense significat (no recordo el canal).
- Quines rotondes mes rares tenen en aquest país, aquesta sembla un cacauet.
El bus per una banda, ara per l’altra, ara si, ara no, ara agafo un forat, ara també... Aquesta senyal lluminosa que no funciona, l’altra tampoc, l’altra està al revés.
- ¿ Què fan els obrers al mig de la carretera, i la patrulla de policia a la rotonda ?.
- Carai, quin túnel més bonic, el problema es que jo no hi volia entrar.
Després de patir una estona per arribar i per trobar aparcament, un munt de gent, repartits en un sol carrer, d’aparador en aparador, perquè el que es a dins les botigues i comprant, mes aviat pocs.
- ¿Bon dia, que té tal producte ?.
- “Hableme en Español, que no le entiendo”.
Botigues i mes botigues, bars, hotels, restaurants ... Un parc amb ànecs (si no els xafa algú amb el seu vehicle).
- “Ondia”, un Bingo.
- “Ondia”, una administració de loteria.
- M’havien dit que el Joc estava prohibit.
Preus cada cop mes i mes cars, productes cars, restaurants cars, hotels cars, aparcaments cars...
- M’havien dit que aquí era tot molt barat.
- Ui, això era abans dels impostos, abans de l’euro, abans...
- El sucre si que està be de preu, mira.
- Doncs compri’l ràpid, perquè això també s’acaba.
Farts de veure totxo per tot arreu, ens apartem una mica del centre, agafem carreteres secundàries, ens endinsem a la muntanya, als boscos ...
- Doncs, no està tant malament aquest país.
- Fins i tot és bonic, tranquil ...
- Net, curiós i endreçat (Ondia, com a Cambrils, tu).
Sens dubte, és un País curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Entrada Sud : Una pila de vehicles passen ordenadament i molt a poc a poc (quin remei els queda). Ara 2 carrils, ara 1, ara un gir a l’esquerra, ara una rotonda. Tres Km. Més amunt.
- Ja hem arribat, deu ser aquí.
- No, que no hi han botigues, i a més no veus que no para ningú.
- “Oiga, por favor, ¿ esto es tal sitio ?”.
- “No, todo recto, 6 kilometros más arriba”.
De sobte, s’ha acabat la cua, un munt de carreteres i vials nous apareixen, amb unes rotondes curioses (per la forma) i amb escultures modernes incloses.
- Podrien fer com al programa aquell de la “tele”, on es dediquen a “explosionar” escultures lletges i sense significat (no recordo el canal).
- Quines rotondes mes rares tenen en aquest país, aquesta sembla un cacauet.
El bus per una banda, ara per l’altra, ara si, ara no, ara agafo un forat, ara també... Aquesta senyal lluminosa que no funciona, l’altra tampoc, l’altra està al revés.
- ¿ Què fan els obrers al mig de la carretera, i la patrulla de policia a la rotonda ?.
- Carai, quin túnel més bonic, el problema es que jo no hi volia entrar.
Després de patir una estona per arribar i per trobar aparcament, un munt de gent, repartits en un sol carrer, d’aparador en aparador, perquè el que es a dins les botigues i comprant, mes aviat pocs.
- ¿Bon dia, que té tal producte ?.
- “Hableme en Español, que no le entiendo”.
Botigues i mes botigues, bars, hotels, restaurants ... Un parc amb ànecs (si no els xafa algú amb el seu vehicle).
- “Ondia”, un Bingo.
- “Ondia”, una administració de loteria.
- M’havien dit que el Joc estava prohibit.
Preus cada cop mes i mes cars, productes cars, restaurants cars, hotels cars, aparcaments cars...
- M’havien dit que aquí era tot molt barat.
- Ui, això era abans dels impostos, abans de l’euro, abans...
- El sucre si que està be de preu, mira.
- Doncs compri’l ràpid, perquè això també s’acaba.
Farts de veure totxo per tot arreu, ens apartem una mica del centre, agafem carreteres secundàries, ens endinsem a la muntanya, als boscos ...
- Doncs, no està tant malament aquest país.
- Fins i tot és bonic, tranquil ...
- Net, curiós i endreçat (Ondia, com a Cambrils, tu).
Sens dubte, és un País curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 12, 2006
SENTO CURIOSITAT 5
LES LLEIS ECONÒMIQUES.
Actualment s’ha posat de moda fer mes esmenes a les lleis que articles comporten aquestes, amb la de feina que tot això dona.
I tot per no demanar-ne la retirada o bé posar una esmena a la totalitat, que vindria a ser el mateix, però comportaria molta menys feina.
Sobre el projecte de llei d’inversions estrangeres, poca cosa se’n pot aprofitar del text original, a banda del títol... I cada vegada estem marejant més al personal, que ja no sap si la inversió serà al 0 %, al 33 %, al 49,9 %, al 50 % o al 100 %. (Els prestanoms ja no saben si hauran de buscar-se alguna feina ...).
Al final, agafarem activitat per activitat, parlarem amb els afectats de cadascuna d’elles, i consensuarem en quin apartat o annex la deixem.
Pel que fa referència al projecte de llei de societats, no hauria de ser tant complicat d’ aprovar i hauria de passar bastant ràpid, si no fos perquè el registre de societats està de qualsevol manera. I una cosa no pot passar al davant de l’altra.
Sobre el projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, si no s’hagués fet un “copiar”, “enganxar” i sobretot “suprimir” tant ràpid, tampoc hauria de suportar tantes esmenes i passar també ràpidament.
I de moment, es queda tot aquí ..., pel que fa referència a economia-comerç-mercat-empreses-finances, tot queda en aquestes 3 lleis.
No n’hi ha prou ... El tema arrenca amb masses mancances. Son tant sols tres “nyaps” per intentar obrir el país a Europa, 3 “nyaps” mal fets.
Sento curiositat per saber:
Qui, a l’estranger ..., parlant sempre d’empreses, companyies o societats ..., legals, clares, transparents, serioses ..., pot tenir algun interès en realitzar les seves inversions a Andorra. Tant a Europa, com a Sud-amèrica, com a la Xina.
Si finalment, alguna empresa estrangera decideix a pesar de tot establir-se a Andorra, on contractarà el personal ?. A quin nivell de salari ?. I quin nivell del personal demanaran ?.
No ho veig gens clar, no estem fent les coses ben fetes i això ho pagarem, i ho pagarem a un preu car.
Sobretot quan veig en la gran majoria de ciutadans, Andorrans o residents, aquest “tantsemenfotisme” que ja he comentat més d’una vegada.
Ai, que patirem ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Actualment s’ha posat de moda fer mes esmenes a les lleis que articles comporten aquestes, amb la de feina que tot això dona.
I tot per no demanar-ne la retirada o bé posar una esmena a la totalitat, que vindria a ser el mateix, però comportaria molta menys feina.
Sobre el projecte de llei d’inversions estrangeres, poca cosa se’n pot aprofitar del text original, a banda del títol... I cada vegada estem marejant més al personal, que ja no sap si la inversió serà al 0 %, al 33 %, al 49,9 %, al 50 % o al 100 %. (Els prestanoms ja no saben si hauran de buscar-se alguna feina ...).
Al final, agafarem activitat per activitat, parlarem amb els afectats de cadascuna d’elles, i consensuarem en quin apartat o annex la deixem.
Pel que fa referència al projecte de llei de societats, no hauria de ser tant complicat d’ aprovar i hauria de passar bastant ràpid, si no fos perquè el registre de societats està de qualsevol manera. I una cosa no pot passar al davant de l’altra.
Sobre el projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, si no s’hagués fet un “copiar”, “enganxar” i sobretot “suprimir” tant ràpid, tampoc hauria de suportar tantes esmenes i passar també ràpidament.
I de moment, es queda tot aquí ..., pel que fa referència a economia-comerç-mercat-empreses-finances, tot queda en aquestes 3 lleis.
No n’hi ha prou ... El tema arrenca amb masses mancances. Son tant sols tres “nyaps” per intentar obrir el país a Europa, 3 “nyaps” mal fets.
Sento curiositat per saber:
Qui, a l’estranger ..., parlant sempre d’empreses, companyies o societats ..., legals, clares, transparents, serioses ..., pot tenir algun interès en realitzar les seves inversions a Andorra. Tant a Europa, com a Sud-amèrica, com a la Xina.
Si finalment, alguna empresa estrangera decideix a pesar de tot establir-se a Andorra, on contractarà el personal ?. A quin nivell de salari ?. I quin nivell del personal demanaran ?.
No ho veig gens clar, no estem fent les coses ben fetes i això ho pagarem, i ho pagarem a un preu car.
Sobretot quan veig en la gran majoria de ciutadans, Andorrans o residents, aquest “tantsemenfotisme” que ja he comentat més d’una vegada.
Ai, que patirem ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de desembre 10, 2006
CAOS CIRCULATORI
CAOS CIRCULATORI.
Fent referència al correu electrònic publicat el dia 8/12/06 a la vostra pàgina d’opinió. Enviat per J.C M.B.
Es normal que vingui molta gent pel Pont de la Constitució-Puríssima, ja ho sabíem, a més no teníem neu, també ho sabíem, i a més la gent del país ha de treballar, també ho sabíem...
L’únic que va trobar l’agència de immobilitat, que havia de fer era anul·lar el carril bus, i que no calia ni policia, ni mes agents de circulació.
Ha estat evident que això no era prou ...
I no dimitirà ningú !!!.
Si no dimiteixen per amagar coses, per enganyar, per insultar ..., com han de dimitir per no preveure ?.
He criticat el carril bus, moltes vegades, per a mi no es la solució. Però ja que el tenim, perquè quant el necessitem l’anul·lem ?. Els turistes ja “traguen” i accepten la cua, amb 1 sol carril en tenen prou, ja aniran fent. I a mes, quant arribin a una rotonda, no la col·lapsaran, aniran passant 1 a 1.
Perquè no ens deixeu el carril bus lliure (pel bus) ?, pels que treballem ?, i per aquells turistes que trobin algun aparcament, aquesta n’és una altra... i deixin el seu vehicle a Sant Julià.
El problema dels caos circulatoris el tenim gairebé sempre a Sant Julià, sobretot a l’entrada (cues fins a la Seu), i també de baixada (retencions, perquè només hi ha 1 carril, i aquest travessa la població).
Només hi ha una solució, i aquesta no es la desviació prevista per la falda de la muntanya. La única solució es una via completament per fora de la parròquia, i només necessita 2 carrils, 1 de pujada i 1 de baixada. I aparcaments, amb la corresponent indicació.
Que tingui que ser gent de fora del país en una carta publicada en un mitjà nacional els qui vinguin a dir el mateix que jo estic explicant, es una vergonya.
Que dos persones que no viuen a Andorra, s’hagin adonat de que el que necessita el país, es el que jo estic explicant, i ja hi porto 48 anys, es vergonyós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Fent referència al correu electrònic publicat el dia 8/12/06 a la vostra pàgina d’opinió. Enviat per J.C M.B.
Es normal que vingui molta gent pel Pont de la Constitució-Puríssima, ja ho sabíem, a més no teníem neu, també ho sabíem, i a més la gent del país ha de treballar, també ho sabíem...
L’únic que va trobar l’agència de immobilitat, que havia de fer era anul·lar el carril bus, i que no calia ni policia, ni mes agents de circulació.
Ha estat evident que això no era prou ...
I no dimitirà ningú !!!.
Si no dimiteixen per amagar coses, per enganyar, per insultar ..., com han de dimitir per no preveure ?.
He criticat el carril bus, moltes vegades, per a mi no es la solució. Però ja que el tenim, perquè quant el necessitem l’anul·lem ?. Els turistes ja “traguen” i accepten la cua, amb 1 sol carril en tenen prou, ja aniran fent. I a mes, quant arribin a una rotonda, no la col·lapsaran, aniran passant 1 a 1.
Perquè no ens deixeu el carril bus lliure (pel bus) ?, pels que treballem ?, i per aquells turistes que trobin algun aparcament, aquesta n’és una altra... i deixin el seu vehicle a Sant Julià.
El problema dels caos circulatoris el tenim gairebé sempre a Sant Julià, sobretot a l’entrada (cues fins a la Seu), i també de baixada (retencions, perquè només hi ha 1 carril, i aquest travessa la població).
Només hi ha una solució, i aquesta no es la desviació prevista per la falda de la muntanya. La única solució es una via completament per fora de la parròquia, i només necessita 2 carrils, 1 de pujada i 1 de baixada. I aparcaments, amb la corresponent indicació.
Que tingui que ser gent de fora del país en una carta publicada en un mitjà nacional els qui vinguin a dir el mateix que jo estic explicant, es una vergonya.
Que dos persones que no viuen a Andorra, s’hagin adonat de que el que necessita el país, es el que jo estic explicant, i ja hi porto 48 anys, es vergonyós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 05, 2006
SENTO CURIOSITAT 4
ELS COMPROMISOS DEL SR. PINTAT
Albert Pintat s’ha compromès a tenir una llei sindical abans de l’1 de Maig del 2007, amb el Sr. Méndez. (Càndido, de nom. Sobren comentaris ...).
I tots contents ..., a la foto i a la tele : El Cap de Govern, el President de la CES, el secretari general de l’UsdA i també el fotògraf i el càmera (aquests, si que hi eren presents per compromís, de feina, és clar).
El que no ha recordat ningú, es que el Sr. Pintat no compleix els seus compromisos, o no el deixen que ve a ser el mateix.
Fem una mica de memòria...
Compromís amb el Sr. Bartumeu per una taula de diàleg ?. La taula sí que la té (la veiem continuament a la “tele”), el diàleg no existeix.
Compromís amb l’ infermera contagiada d’ hepatitis, en resoldre immediatament la situació ?. Quants mesos han passat, fins a la resolució recent ..., i que tampoc la satisfà.
Compromís en aturar les exportacions de sucre per al mes de Juliol ?. Estem al mes de desembre, i el sucre entra “a saco” o “a sacas”.
Compromís amb el país veí en que les aigües baixarien netes ?. Com a tall d’exemple, la depuradora de La Massana, que no pot ni podrà mai, ni tant sols amb el 50% del cabdal
Compromís amb el col·legi d’economistes ?. Que al final va fer dimitir tota la seva junta en pes. (Aquest em va agradar que no es complís).
Compromís en solucionar el problema dels abocadors ?. I els nyaps que s’han fet al no complir-lo ?. A Sant Julià, patirem, amb el nou abocador !!!.
Compromís amb les ajudantes de menjador de l’escola Andorrana en que no veurien modificats els seus salaris ?. Totes tenen ara, el menjar descomptat de la nòmina.
Compromís nupcial amb CDA + Segle 21 ?. Encara l’estant esperant ..., i es que la bigàmia a Andorra no està permesa.
PARO ... ?, o en volen encara més ?.
Sento curiositat per saber:
Si algú li va explicar al Sr. Méndez, què en fa el Sr. Pintat dels seus compromisos ?. De ben segur, si algú li va explicar va ser un cop passada la frontera del riu Runer... Perquè no ho afegís als seus comentaris ..., tals com:
L’esborrany de llei sindical no reuneix les garanties necessàries ..., es mes urgent la llei de seguretat i higiene en el treball ..., la llei de contracte de treball es inadequada ..., la disconformitat amb les proves mèdiques...
Sento curiositat per saber:
Quin serà el proper compromís ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Albert Pintat s’ha compromès a tenir una llei sindical abans de l’1 de Maig del 2007, amb el Sr. Méndez. (Càndido, de nom. Sobren comentaris ...).
I tots contents ..., a la foto i a la tele : El Cap de Govern, el President de la CES, el secretari general de l’UsdA i també el fotògraf i el càmera (aquests, si que hi eren presents per compromís, de feina, és clar).
El que no ha recordat ningú, es que el Sr. Pintat no compleix els seus compromisos, o no el deixen que ve a ser el mateix.
Fem una mica de memòria...
Compromís amb el Sr. Bartumeu per una taula de diàleg ?. La taula sí que la té (la veiem continuament a la “tele”), el diàleg no existeix.
Compromís amb l’ infermera contagiada d’ hepatitis, en resoldre immediatament la situació ?. Quants mesos han passat, fins a la resolució recent ..., i que tampoc la satisfà.
Compromís en aturar les exportacions de sucre per al mes de Juliol ?. Estem al mes de desembre, i el sucre entra “a saco” o “a sacas”.
Compromís amb el país veí en que les aigües baixarien netes ?. Com a tall d’exemple, la depuradora de La Massana, que no pot ni podrà mai, ni tant sols amb el 50% del cabdal
Compromís amb el col·legi d’economistes ?. Que al final va fer dimitir tota la seva junta en pes. (Aquest em va agradar que no es complís).
Compromís en solucionar el problema dels abocadors ?. I els nyaps que s’han fet al no complir-lo ?. A Sant Julià, patirem, amb el nou abocador !!!.
Compromís amb les ajudantes de menjador de l’escola Andorrana en que no veurien modificats els seus salaris ?. Totes tenen ara, el menjar descomptat de la nòmina.
Compromís nupcial amb CDA + Segle 21 ?. Encara l’estant esperant ..., i es que la bigàmia a Andorra no està permesa.
PARO ... ?, o en volen encara més ?.
Sento curiositat per saber:
Si algú li va explicar al Sr. Méndez, què en fa el Sr. Pintat dels seus compromisos ?. De ben segur, si algú li va explicar va ser un cop passada la frontera del riu Runer... Perquè no ho afegís als seus comentaris ..., tals com:
L’esborrany de llei sindical no reuneix les garanties necessàries ..., es mes urgent la llei de seguretat i higiene en el treball ..., la llei de contracte de treball es inadequada ..., la disconformitat amb les proves mèdiques...
Sento curiositat per saber:
Quin serà el proper compromís ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de novembre 28, 2006
SENTO CURIOSITAT 3
ARA VA DE CADIRES.
CDA + Segle 21 posa Nadal, com a límit per al pacte de legislatura amb dos ministeris (doncs ja falta molt poquet, i encara no els han dit que sí).
“Menys festejar i boda ràpida”, és el què volen dir, des de CDA ... Sr. Pintat: “S’ha de reconèixer la criatura”, sembla que també vulguin dir ...
“O dos ministres o cap”, és el que diuen ...
(Segurament, es tracta d’ una bessonada.)
Sento curiositat per a saber:
Si el Partit Socialdemòcrata fes també un hipotètic pacte amb Govern (que va a ser que no), pel mateix sistema de proporcionalitat hauria d’exigir 12 ministeris, amb el que ja en tindríem 14, fet que ens faria incrementar la xifra amb dues carteres noves.
Això no suposaria masses problemes, ja ens inventariem un parell de cadires especials. Per exemple un ministeri de escriptors als diaris, i el ministeri que ja te previst crear l’ actual gabinet ???.
El problema seria pels actuals ministres, que haurien de plegar tots (y eso duele ...).
Tothom tranquil, tot això no passarà mai. El PS no “festeja” amb el Pla. Aquest matrimoni sí que no es produirà mai.
Ara CDA, ens diu que volen una pròrroga al projecte de llei d’inversions estrangeres, per fer un altre Congrés per debatre les esmenes ja redactades per la Comissió de CDA + Segle 21 ...
I tot això per acabar finalment aprovant la llei d’inversions estrangeres, si no mai no obtenen els dos ministeris. Amb la gran esmena que ara ens anuncien (una esmena que fa canviar completament la llei, ens diuen). D’això Senyors meus se’n diu esmena a la totalitat (almenys a casa del PS). O també podem fer una altra cosa: vagin demanant pròrrogues indefinidament i no caldrà ni l’esmena a la totalitat.
Però és clar, aleshores també hi va la cadira del Cap de Govern... (No haver-la posat en joc ...).
Sento curiositat per a saber:
Si quan tinguin dos ministeris, hauran de fer un Congrés cada vegada que hi hagi sessió de Consell, Consell de ministres, reunions vàries, comissions.. ?
Quan tinguin les dues cadiretes exigides, hauran de fer com a mínim 48 congressos l’any.
Personalment, crec que seria interessant muntar un Palau de Congressos per llogar-lo a CDA.
Buscaré algun inversor estranger, si no és cap activitat protegida ...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
CDA + Segle 21 posa Nadal, com a límit per al pacte de legislatura amb dos ministeris (doncs ja falta molt poquet, i encara no els han dit que sí).
“Menys festejar i boda ràpida”, és el què volen dir, des de CDA ... Sr. Pintat: “S’ha de reconèixer la criatura”, sembla que també vulguin dir ...
“O dos ministres o cap”, és el que diuen ...
(Segurament, es tracta d’ una bessonada.)
Sento curiositat per a saber:
Si el Partit Socialdemòcrata fes també un hipotètic pacte amb Govern (que va a ser que no), pel mateix sistema de proporcionalitat hauria d’exigir 12 ministeris, amb el que ja en tindríem 14, fet que ens faria incrementar la xifra amb dues carteres noves.
Això no suposaria masses problemes, ja ens inventariem un parell de cadires especials. Per exemple un ministeri de escriptors als diaris, i el ministeri que ja te previst crear l’ actual gabinet ???.
El problema seria pels actuals ministres, que haurien de plegar tots (y eso duele ...).
Tothom tranquil, tot això no passarà mai. El PS no “festeja” amb el Pla. Aquest matrimoni sí que no es produirà mai.
Ara CDA, ens diu que volen una pròrroga al projecte de llei d’inversions estrangeres, per fer un altre Congrés per debatre les esmenes ja redactades per la Comissió de CDA + Segle 21 ...
I tot això per acabar finalment aprovant la llei d’inversions estrangeres, si no mai no obtenen els dos ministeris. Amb la gran esmena que ara ens anuncien (una esmena que fa canviar completament la llei, ens diuen). D’això Senyors meus se’n diu esmena a la totalitat (almenys a casa del PS). O també podem fer una altra cosa: vagin demanant pròrrogues indefinidament i no caldrà ni l’esmena a la totalitat.
Però és clar, aleshores també hi va la cadira del Cap de Govern... (No haver-la posat en joc ...).
Sento curiositat per a saber:
Si quan tinguin dos ministeris, hauran de fer un Congrés cada vegada que hi hagi sessió de Consell, Consell de ministres, reunions vàries, comissions.. ?
Quan tinguin les dues cadiretes exigides, hauran de fer com a mínim 48 congressos l’any.
Personalment, crec que seria interessant muntar un Palau de Congressos per llogar-lo a CDA.
Buscaré algun inversor estranger, si no és cap activitat protegida ...
Atentament.
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de novembre 19, 2006
Sento cusiositat 2
SENTO CURIOSITAT. (AQUEST COP PEL COMERÇ).
Des de l’associació de Comerciants i empresaris Lauredians afirmen que “és cert que cada dia està tot mes complicat”, però que ara, només hi ha dos o tres locals buits.
Personalment, quan en duia 15 he parat de comptar, i només havia recorregut els dos carrers principals (Avda. Verge de Canolich i Francesc Cairat)... Ja sabem però, com funcionen els “comptatges” a Sant Julià.
El Cònsol Major de Sant Julià, va anunciar que ha encarregat un estudi per conèixer l’evolució que està tenint la parròquia en els últims anys en els establiments comercials.
Personalment, penso que només cal sortir al carrer per comprovar-ho.
Em resulta sorprenent, que anunciant cues de dues hores per entrar per la frontera del riu Runer, a Sant Julià ens “fotem” de fàstic.
Es igual si hi ha 2 o 15, o més locals buits, a Sant Julià ... En Diumenge estant pràcticament tots tancats. A banda d’algun bar o restaurant, no hi ha absolutament res obert.
Es el peix que es mossega la cua: “No val la pena obrir, perquè no hi ha turisme, o no hi ha turisme perquè no hi ha res obert”.
Sento curiositat en saber:
Si el comerç estes obert, si disposéssim de places d’aparcament, si tinguéssim uns accessos com Déu mana, si tothom que té un comerç el necessités per subsistir, si les autoritats no volguessin viure “tranquilets”...
El turisme, la mateixa gent que vivim a la parròquia, la gent d’altres parròquies... Vindrien, es quedarien o es pararien a Sant Julià ?.
D’altra banda, ens diuen des de Govern que volen captar turisme amb un alt poder adquisitiu, a Anglaterra, França, Alemanya ... amb fires i promocions a l’estranger.
Què els podem oferir a canvi ?.
Què han de venir a fer a Andorra ?.
I particularment, a Sant Julià de Lòria ?, que els hi podem oferir ?:
El camp de neu de la Rabassa, amb Naturlandia inclòs ... ?.
Les firetes en una carpa al centre de la població ?...
O bé, un comerç especialitzat, atractiu, amb aparadors sorprenents, lluminosos... centres comercials, places d’aparcament, parcs, jardins, places, bons accessos, terrasses, el riu net i visible, arbres, plantes...
Crec que això, és realment el que hauríem d’oferir.
Si més no, sento curiositat en saber què hauríem d’oferir a Sant Julià.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Des de l’associació de Comerciants i empresaris Lauredians afirmen que “és cert que cada dia està tot mes complicat”, però que ara, només hi ha dos o tres locals buits.
Personalment, quan en duia 15 he parat de comptar, i només havia recorregut els dos carrers principals (Avda. Verge de Canolich i Francesc Cairat)... Ja sabem però, com funcionen els “comptatges” a Sant Julià.
El Cònsol Major de Sant Julià, va anunciar que ha encarregat un estudi per conèixer l’evolució que està tenint la parròquia en els últims anys en els establiments comercials.
Personalment, penso que només cal sortir al carrer per comprovar-ho.
Em resulta sorprenent, que anunciant cues de dues hores per entrar per la frontera del riu Runer, a Sant Julià ens “fotem” de fàstic.
Es igual si hi ha 2 o 15, o més locals buits, a Sant Julià ... En Diumenge estant pràcticament tots tancats. A banda d’algun bar o restaurant, no hi ha absolutament res obert.
Es el peix que es mossega la cua: “No val la pena obrir, perquè no hi ha turisme, o no hi ha turisme perquè no hi ha res obert”.
Sento curiositat en saber:
Si el comerç estes obert, si disposéssim de places d’aparcament, si tinguéssim uns accessos com Déu mana, si tothom que té un comerç el necessités per subsistir, si les autoritats no volguessin viure “tranquilets”...
El turisme, la mateixa gent que vivim a la parròquia, la gent d’altres parròquies... Vindrien, es quedarien o es pararien a Sant Julià ?.
D’altra banda, ens diuen des de Govern que volen captar turisme amb un alt poder adquisitiu, a Anglaterra, França, Alemanya ... amb fires i promocions a l’estranger.
Què els podem oferir a canvi ?.
Què han de venir a fer a Andorra ?.
I particularment, a Sant Julià de Lòria ?, que els hi podem oferir ?:
El camp de neu de la Rabassa, amb Naturlandia inclòs ... ?.
Les firetes en una carpa al centre de la població ?...
O bé, un comerç especialitzat, atractiu, amb aparadors sorprenents, lluminosos... centres comercials, places d’aparcament, parcs, jardins, places, bons accessos, terrasses, el riu net i visible, arbres, plantes...
Crec que això, és realment el que hauríem d’oferir.
Si més no, sento curiositat en saber què hauríem d’oferir a Sant Julià.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
divendres, de novembre 17, 2006
SENTO CURIOSITAT 1
SENTO CURIOSITAT.
El fet de que es creï un canal de televisió per cable a Sant Julià de Lòria, ha despertat la meva curiositat.
En principi la notícia no hauria de tenir mes importància que la de valorar-ho positivament i recolzar-ho. És un canal local, gratuït per als que disposem del cable a les nostres llars. Interessant, doncs podrem veure i escoltar les Sessions de Comú, per exemple, sense la necessitat de fer-nos veure a la Sala i muntar algun “numeret”. Positiu a “simple” vista.
Però, em sona rar (rarro, rraro, rraro...).
Pels motius següents (entre altres, que no caben a l’escrit):
El cap de l’oposició, a banda de que la proposta no figurava en l’ordre del dia, afirma no disposar de cap documentació sobre el tema i s’abstén en la votació.
L’emissió de programes de televisió (activitat amb el codi 92.20.30), figura en l’apartat 1 de l’annex del projecte de llei d’inversions estrangeres, per tant “LLIURE”. Fet que es contradiu amb la legislació actual, (les llicencies de televisió per emetre a Andorra requereixen una concessió administrativa prèvia que ha de ser aprovada pel Consell General).
Em sorprèn també la pressa en fer entrar la proposta i em recorda altres actuacions similars, per exemple, la llei esmentada. I la “rumorologia” que circula sobre l’entrada d’empreses estrangeres en activitats de Tv i cinema.
Em resulta també curiós veure la publicitat d’una cadena catalana que properament es podrà veure a “tot Andorra” ?, encara que no es tracti de la mateixa empresa ?, i que patirà exactament els mateixos problemes d’aprovació, que a més sembla que ja es pot sintonitzar a Sant Julià.
(Sorprenent també es el diferent tracte que mereix la mateixa notícia en el baròmetre de dues publicacions nacionals: mentre per al Diari d’Andorra, BAIXA, “El Consol major, anuncia que es crea una televisió local que l’actual legislació no empara”. Per al Periòdic d’Andorra, PUJA, “El consol menor gestiona el projecte perquè la parròquia sigui la primera en disposar d’una televisió local per cable”).
Tot això i molt més em fa pensar:
Només a Sant Julià ?, a tot Andorra ?, privat ?, públic ?, qui serà l’amo i senyor ?, amb capital estranger, nacional o sense capital ?. Pagaran lloguer per la sala ?, serà una Societat limitada, anònima, unipersonal, o simplement una activitat corrent ?, s’inscriurà al Registre de Comerç i indústria ?, reconeixeran els diplomes dels periodistes ?, dels presentadors ?, pagarà impostos ?, si posa anuncis, seran molt llargs ?, em convidaran a mi ? ...
Tinc neguit per veure com continuarà l’operació TV...
O simplement, sento curiositat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
El fet de que es creï un canal de televisió per cable a Sant Julià de Lòria, ha despertat la meva curiositat.
En principi la notícia no hauria de tenir mes importància que la de valorar-ho positivament i recolzar-ho. És un canal local, gratuït per als que disposem del cable a les nostres llars. Interessant, doncs podrem veure i escoltar les Sessions de Comú, per exemple, sense la necessitat de fer-nos veure a la Sala i muntar algun “numeret”. Positiu a “simple” vista.
Però, em sona rar (rarro, rraro, rraro...).
Pels motius següents (entre altres, que no caben a l’escrit):
El cap de l’oposició, a banda de que la proposta no figurava en l’ordre del dia, afirma no disposar de cap documentació sobre el tema i s’abstén en la votació.
L’emissió de programes de televisió (activitat amb el codi 92.20.30), figura en l’apartat 1 de l’annex del projecte de llei d’inversions estrangeres, per tant “LLIURE”. Fet que es contradiu amb la legislació actual, (les llicencies de televisió per emetre a Andorra requereixen una concessió administrativa prèvia que ha de ser aprovada pel Consell General).
Em sorprèn també la pressa en fer entrar la proposta i em recorda altres actuacions similars, per exemple, la llei esmentada. I la “rumorologia” que circula sobre l’entrada d’empreses estrangeres en activitats de Tv i cinema.
Em resulta també curiós veure la publicitat d’una cadena catalana que properament es podrà veure a “tot Andorra” ?, encara que no es tracti de la mateixa empresa ?, i que patirà exactament els mateixos problemes d’aprovació, que a més sembla que ja es pot sintonitzar a Sant Julià.
(Sorprenent també es el diferent tracte que mereix la mateixa notícia en el baròmetre de dues publicacions nacionals: mentre per al Diari d’Andorra, BAIXA, “El Consol major, anuncia que es crea una televisió local que l’actual legislació no empara”. Per al Periòdic d’Andorra, PUJA, “El consol menor gestiona el projecte perquè la parròquia sigui la primera en disposar d’una televisió local per cable”).
Tot això i molt més em fa pensar:
Només a Sant Julià ?, a tot Andorra ?, privat ?, públic ?, qui serà l’amo i senyor ?, amb capital estranger, nacional o sense capital ?. Pagaran lloguer per la sala ?, serà una Societat limitada, anònima, unipersonal, o simplement una activitat corrent ?, s’inscriurà al Registre de Comerç i indústria ?, reconeixeran els diplomes dels periodistes ?, dels presentadors ?, pagarà impostos ?, si posa anuncis, seran molt llargs ?, em convidaran a mi ? ...
Tinc neguit per veure com continuarà l’operació TV...
O simplement, sento curiositat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de novembre 13, 2006
DIPLOMES
UN CONSELL.
Aquest escrit va dirigit a totes les persones d’Andorra que tenen intenció de seguir algun curs de formació al nostre País.
Ja sigui a la Cambra de Comerç, ja sigui a l’aula de formació o en qualsevol Acadèmia privada ...
No tireu els diners a la “basura” ...
Encara que estiguin subvencionats per l’Aba, encara que siguin en col·laboració amb La universitat de Barcelona, encara que se us entregui un diploma, títol, certificat ... acreditatiu d’ assistència i aprovació amb nota o sense.
No us gasteu ni un sol euro ...
La Secretaria d’estat d’ensenyament Superior i Recerca, no reconeix les titulacions al Principat d’Andorra.
El Ministeri d’estudis no reconeix els títols acadèmics de la Universitat de Barcelona al nostre País.
Si voleu crear una empresa, El Ministeri d‘economia, no us posarà cap impediment, ni us demanarà absolutament res, a part de diners (es l’únic que busquen), encara que aquests vinguin de l’estranger. Per això ja sestant “arreglant” PARTICULARMENT, amb la Llei d’ Inversions estrangeres.
Però si a més, voleu treballar...
Innocents !!! El Ministeri d’educació no us ho permetrà mai, això no els hi aporta cap ingrés.
I si aquest ho permet (perquè sou llicenciats o heu cursat estudis a França), aleshores, si no sou Andorrans, el Ministeri de Finances, tampoc us deixarà treballar.
I si a pesar de tot ... finalment, el nostre país us admet... Entrarà en actuació el Ministeri d’ habitatge, i no us hi permetrà viure.
Un consell final:
Estudieu a Espanya, munteu l’empresa a Espanya, treballeu a Espanya I viviu a Espanya, aquí no ens deixen.
AQUEST, I AIXÍ ES EL NOSTRE ESTIMAT PAÍS.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Aquest escrit va dirigit a totes les persones d’Andorra que tenen intenció de seguir algun curs de formació al nostre País.
Ja sigui a la Cambra de Comerç, ja sigui a l’aula de formació o en qualsevol Acadèmia privada ...
No tireu els diners a la “basura” ...
Encara que estiguin subvencionats per l’Aba, encara que siguin en col·laboració amb La universitat de Barcelona, encara que se us entregui un diploma, títol, certificat ... acreditatiu d’ assistència i aprovació amb nota o sense.
No us gasteu ni un sol euro ...
La Secretaria d’estat d’ensenyament Superior i Recerca, no reconeix les titulacions al Principat d’Andorra.
El Ministeri d’estudis no reconeix els títols acadèmics de la Universitat de Barcelona al nostre País.
Si voleu crear una empresa, El Ministeri d‘economia, no us posarà cap impediment, ni us demanarà absolutament res, a part de diners (es l’únic que busquen), encara que aquests vinguin de l’estranger. Per això ja sestant “arreglant” PARTICULARMENT, amb la Llei d’ Inversions estrangeres.
Però si a més, voleu treballar...
Innocents !!! El Ministeri d’educació no us ho permetrà mai, això no els hi aporta cap ingrés.
I si aquest ho permet (perquè sou llicenciats o heu cursat estudis a França), aleshores, si no sou Andorrans, el Ministeri de Finances, tampoc us deixarà treballar.
I si a pesar de tot ... finalment, el nostre país us admet... Entrarà en actuació el Ministeri d’ habitatge, i no us hi permetrà viure.
Un consell final:
Estudieu a Espanya, munteu l’empresa a Espanya, treballeu a Espanya I viviu a Espanya, aquí no ens deixen.
AQUEST, I AIXÍ ES EL NOSTRE ESTIMAT PAÍS.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, de novembre 08, 2006
PLA DE PENSIONS
A LA SRA. JOAQUIMA SOL, DIRECTORA DE LA CASS,
Apreciada Senyora,
Ja es la segona vegada que ens diu públicament el mateix:
Cito textualment les seves paraules : “tothom hauria de pensar a tenir part dels seus estalvis en un pla de pensions”.
Jo penso el mateix que vostè, però jo no sóc el Director de la Cass.
Amb tot el respecte que vostè em mereix, donar consells no es la seva feina. La seva feina es fer el màxim possible perquè les pensions de la Cass siguin suficients per viure decentment.
Molt poca gent pot dedicar part dels seus estalvis a plans de pensions privats, precisament perquè no tenen estalvis.
Ens parla també de plans d’empresa... No em faci riure..., quina empresa Andorrana, a part del sector financer (encara que vostè ho reconegui), dedica un sol euro a plans privats. Ja fan prou de declarar correctament els salaris dels seus empleats (les poques empreses correctes que queden, es clar).
Per favor li demano, no ens doni mes consells i procuri el possible perquè les pensions de la Cass serveixin per alguna cosa. I sobretot, no ens demani vostè també que retardem la data de la nostra jubilació.
Gràcies.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Apreciada Senyora,
Ja es la segona vegada que ens diu públicament el mateix:
Cito textualment les seves paraules : “tothom hauria de pensar a tenir part dels seus estalvis en un pla de pensions”.
Jo penso el mateix que vostè, però jo no sóc el Director de la Cass.
Amb tot el respecte que vostè em mereix, donar consells no es la seva feina. La seva feina es fer el màxim possible perquè les pensions de la Cass siguin suficients per viure decentment.
Molt poca gent pot dedicar part dels seus estalvis a plans de pensions privats, precisament perquè no tenen estalvis.
Ens parla també de plans d’empresa... No em faci riure..., quina empresa Andorrana, a part del sector financer (encara que vostè ho reconegui), dedica un sol euro a plans privats. Ja fan prou de declarar correctament els salaris dels seus empleats (les poques empreses correctes que queden, es clar).
Per favor li demano, no ens doni mes consells i procuri el possible perquè les pensions de la Cass serveixin per alguna cosa. I sobretot, no ens demani vostè també que retardem la data de la nostra jubilació.
Gràcies.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, d’octubre 26, 2006
morosos
ELS MOROSOS DELS IMPOSTOS.
En data 22/09/2006, ens deia el Ministre de Finances:
“...empreses sense activitat deuen més d’un milió d’euros a l’executiu per impostos impagats...”.
Evidentment, no podia tractar-se dels impostos indirectes, doncs es començaran a pagar al 2007.
Ara, a data 17/10/2006, només ha passat un mes; des de el mateix Ministeri s’ ens diu:
“les Societats tenen pendent de pagar al Govern més de 5,5 milions d’euros en tributs”.
No pot tampoc, tractar-se encara d’impostos indirectes.
Sembla evident doncs que estem parlant d’un altre impost, el de radiació d’activitats comercials.
Buscant al Bopa, trobem que:
-Per l’any 2005 el deute era de 1.769.555,73 euros.
-Per l’any 2004 el deute era de 1.694.867,46 euros.
-Per l’any 2003 el deute era de 1.586.939,21 euros.
Total : 5.051.362,30 euros, només per aquesta taxa.
Hem de suposar que els deutes anteriors al 2003 ja han prescrit. Encara que tampoc ningú va anar a cobrar-los. Han estat doncs, perdonats.
Ara, ja no es vol seguir perdonant i Govern ja ha portat a executar deutes per valor de més de 2,5 milions, (al menys es el que ens diuen).
Encara que personalment dubto que a Batllia es pugui assumir aquesta tasca. (prou feina tenen ja).
Aleshores, em pregunto:
si totes aquestes empreses son identificables, i també ho son els seus propietaris, perquè no s’intenta passar a cobrar directament ?. I si no es així, les que no tinguin activitat ni obertura comercial, doncs, perquè no es donen directament de baixa i ja està ?.
Val a dir que el mateix passa amb els impagats de la taxa sobre la tinença de vehicles, mai s’ els ha reclamat personalment res. I no parlem dels deutes a la Cass, deutes a Sta, deutes a Feda, (aquí, encara et poden tallar la llum o el telèfon...), deutes als Comuns pel Foc i lloc, aigua, recollida de deixalles, etc... A quan ascendeixen tot plegat ?.
També podria extreure les dades del Bopa, però no en tinc ganes.
Si tot això, es d’aquesta manera amb el que fa referència a les taxes, què passarà amb els impostos Indirectes ?, i amb els impostos Directes a les Societats ?.
“Mon Dieu, quel merder”...
Amb els NRT que no s’han recollit ..., les activitats comercials de les que no s’ha declarat l’ inici d’ activitat ..., les variables que no s’han comunicat per al corresponent càlcul de mòduls ..., els impostos indirectes per serveis prestats per empreses estrangeres que tampoc s’han declarat...
En definitiva, es un País de morosos, sense cobrador del frac.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
En data 22/09/2006, ens deia el Ministre de Finances:
“...empreses sense activitat deuen més d’un milió d’euros a l’executiu per impostos impagats...”.
Evidentment, no podia tractar-se dels impostos indirectes, doncs es començaran a pagar al 2007.
Ara, a data 17/10/2006, només ha passat un mes; des de el mateix Ministeri s’ ens diu:
“les Societats tenen pendent de pagar al Govern més de 5,5 milions d’euros en tributs”.
No pot tampoc, tractar-se encara d’impostos indirectes.
Sembla evident doncs que estem parlant d’un altre impost, el de radiació d’activitats comercials.
Buscant al Bopa, trobem que:
-Per l’any 2005 el deute era de 1.769.555,73 euros.
-Per l’any 2004 el deute era de 1.694.867,46 euros.
-Per l’any 2003 el deute era de 1.586.939,21 euros.
Total : 5.051.362,30 euros, només per aquesta taxa.
Hem de suposar que els deutes anteriors al 2003 ja han prescrit. Encara que tampoc ningú va anar a cobrar-los. Han estat doncs, perdonats.
Ara, ja no es vol seguir perdonant i Govern ja ha portat a executar deutes per valor de més de 2,5 milions, (al menys es el que ens diuen).
Encara que personalment dubto que a Batllia es pugui assumir aquesta tasca. (prou feina tenen ja).
Aleshores, em pregunto:
si totes aquestes empreses son identificables, i també ho son els seus propietaris, perquè no s’intenta passar a cobrar directament ?. I si no es així, les que no tinguin activitat ni obertura comercial, doncs, perquè no es donen directament de baixa i ja està ?.
Val a dir que el mateix passa amb els impagats de la taxa sobre la tinença de vehicles, mai s’ els ha reclamat personalment res. I no parlem dels deutes a la Cass, deutes a Sta, deutes a Feda, (aquí, encara et poden tallar la llum o el telèfon...), deutes als Comuns pel Foc i lloc, aigua, recollida de deixalles, etc... A quan ascendeixen tot plegat ?.
També podria extreure les dades del Bopa, però no en tinc ganes.
Si tot això, es d’aquesta manera amb el que fa referència a les taxes, què passarà amb els impostos Indirectes ?, i amb els impostos Directes a les Societats ?.
“Mon Dieu, quel merder”...
Amb els NRT que no s’han recollit ..., les activitats comercials de les que no s’ha declarat l’ inici d’ activitat ..., les variables que no s’han comunicat per al corresponent càlcul de mòduls ..., els impostos indirectes per serveis prestats per empreses estrangeres que tampoc s’han declarat...
En definitiva, es un País de morosos, sense cobrador del frac.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
divendres, d’octubre 20, 2006
SUPLANTACIO
EL PERILL D’INTERNET.
Gairebé tothom avui en dia entra cada dia a Internet o al correu electrònic, per jugar treballar, consultar... Es molt pràctic, econòmic i es una eina que actualment , no ens en podríem estar sense ella.
Però es un mitjà perillós, i no parlo de pornografia infantil, delictes majors o temes d’aquesta índole.
Parlo de persones amb mala “baba”, que aprofiten aquest mitjà per continuar amagant la seva covardia, i suplantant d’altres persones que sempre donen el seu nom i el seu cognom.
No cal que expliqui que l’escrit publicat el dilluns en un mitjà nacional, no em pertanyia. Penso que les persones intel·ligents ja es van adonar que no era meu.
No tinc que disculpar-me doncs de res, però si em veig en l’obligació d’avisar a tothom que tingui molta cura amb Internet i els correus electrònics. I amb aquest comentari tampoc pretenc interposar-me en altres assumptes de més ressonància actualment.
Per acabar, només un comentari:
A tots els covards, ANEU A FER PUNYETES...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Gairebé tothom avui en dia entra cada dia a Internet o al correu electrònic, per jugar treballar, consultar... Es molt pràctic, econòmic i es una eina que actualment , no ens en podríem estar sense ella.
Però es un mitjà perillós, i no parlo de pornografia infantil, delictes majors o temes d’aquesta índole.
Parlo de persones amb mala “baba”, que aprofiten aquest mitjà per continuar amagant la seva covardia, i suplantant d’altres persones que sempre donen el seu nom i el seu cognom.
No cal que expliqui que l’escrit publicat el dilluns en un mitjà nacional, no em pertanyia. Penso que les persones intel·ligents ja es van adonar que no era meu.
No tinc que disculpar-me doncs de res, però si em veig en l’obligació d’avisar a tothom que tingui molta cura amb Internet i els correus electrònics. I amb aquest comentari tampoc pretenc interposar-me en altres assumptes de més ressonància actualment.
Per acabar, només un comentari:
A tots els covards, ANEU A FER PUNYETES...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, d’octubre 15, 2006
Plaça Laurèdia
QUAN DE TEMPS DURARÁ LA PLAÇA LAURÈDIA ?
Per aquells que ho desconeguin, aquesta es troba situada a Sant Julià de Lòria, entre la “desembocadura” de les carreteres de Nagol i la Rabassa, flanquejada pels bancs: Andbanc, Mora i Crèdit (abans Caixa). Es una mena de gran rotonda, sense arribar a ser-ho.
Actualment es la provocació de grans retencions, el malson per als agents de circulació. Inici o final del carril bus. Es, on han de girar tots els bus exprés i autobusos escolars, a mes de tots els vehicles en direcció a les dues carreteres abans esmentades. On els vehicles procedents d’aquestes dues vies han de decidir si van en direcció a Andorra la Vella o a Espanya.
La sortida, direcció Espanya, s’ha d’emprendre pel mateix carril del bus, es el mateix d’entrada i de sortida. La incorporació a l’avinguda Francesc Cairat en aquesta direcció es fa de costat, només amb la mala visibilitat del retrovisor dret i amb els vehicles baixant sense aturar-se. Molt perillós si l’agent de circulació no els atura completament.
En poques paraules: en 1 sol carril passa el bus exprés, altres busos, camions, vehicles que van a la carretera de Nagol i la Rabassa, vehicles que surten de dites carreteres i tots els vehicles que entren i surten de la vila.
Aviat, al mateix encreuament s’incorporaran tots els camions que aniran a descarregar als abocadors, a l’anada i a la tornada, juntament amb els camions que aniran a les noves construccions d’Aixirivall, un cop aixecada la moratòria.
Aviat el carril bus, multiserveis, o com el vulguin anomenar s’ampliarà direcció Espanya, eliminant totes les places d’aparcament de la plaça en avall, cap amunt ja fa dies que no hi són. Per on passarà a l’alçada de dita plaça ?.
Aquesta plaça es també l’entrada a la Vila, tant pels que baixen com pels que pugen i quant tenim alguna celebració, diguis Festa Major, Vila Medieval i altres... es converteix en la única entrada a la Vila. Provocant les cues quilomètriques d’entrada al País, que tots hauran patit, per exemple alguns diumenges al vespre. Tothom es demana, quan puja el diumenge, perquè a partir d’aquesta plaça ja no hi ha retenció.
Per tots aquests motius veig el futur de la placa Laurèdia molt negre, mes ben dit no li veig futur. Penso que molt aviat desapareixerà i perdrem una plaça mes, que jo considero emblemàtica, encara que no sigui de les mes velles.
Si tinguéssim un vial directe, per fora de la parròquia, completament per fora, no per sobre del riu, ni entrant i sortint de la muntanya Rocafort, segurament no hauríem de prescindir d’aquesta plaça.
Un sol vial, amb dues bones entrades a cada extremitat de la parròquia i dos bons aparcaments, un a cada costat, ens permetria fins i tot fer l’avinguda Verge de Canòlich peatonal. Permetria a tots els fronterers passar directament, sense aturades i no creguin que perdríem mes turistes, potser fins i tot provocaria l’efecte contrari.
Aquesta es la meva opinió, que no s’esveri ningú.
Quin seria el cost d’aquesta infrastructura ?, no ho se !, però si que se el cost de la desviació prevista a Sant Julià, expropiacions incloses.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Per aquells que ho desconeguin, aquesta es troba situada a Sant Julià de Lòria, entre la “desembocadura” de les carreteres de Nagol i la Rabassa, flanquejada pels bancs: Andbanc, Mora i Crèdit (abans Caixa). Es una mena de gran rotonda, sense arribar a ser-ho.
Actualment es la provocació de grans retencions, el malson per als agents de circulació. Inici o final del carril bus. Es, on han de girar tots els bus exprés i autobusos escolars, a mes de tots els vehicles en direcció a les dues carreteres abans esmentades. On els vehicles procedents d’aquestes dues vies han de decidir si van en direcció a Andorra la Vella o a Espanya.
La sortida, direcció Espanya, s’ha d’emprendre pel mateix carril del bus, es el mateix d’entrada i de sortida. La incorporació a l’avinguda Francesc Cairat en aquesta direcció es fa de costat, només amb la mala visibilitat del retrovisor dret i amb els vehicles baixant sense aturar-se. Molt perillós si l’agent de circulació no els atura completament.
En poques paraules: en 1 sol carril passa el bus exprés, altres busos, camions, vehicles que van a la carretera de Nagol i la Rabassa, vehicles que surten de dites carreteres i tots els vehicles que entren i surten de la vila.
Aviat, al mateix encreuament s’incorporaran tots els camions que aniran a descarregar als abocadors, a l’anada i a la tornada, juntament amb els camions que aniran a les noves construccions d’Aixirivall, un cop aixecada la moratòria.
Aviat el carril bus, multiserveis, o com el vulguin anomenar s’ampliarà direcció Espanya, eliminant totes les places d’aparcament de la plaça en avall, cap amunt ja fa dies que no hi són. Per on passarà a l’alçada de dita plaça ?.
Aquesta plaça es també l’entrada a la Vila, tant pels que baixen com pels que pugen i quant tenim alguna celebració, diguis Festa Major, Vila Medieval i altres... es converteix en la única entrada a la Vila. Provocant les cues quilomètriques d’entrada al País, que tots hauran patit, per exemple alguns diumenges al vespre. Tothom es demana, quan puja el diumenge, perquè a partir d’aquesta plaça ja no hi ha retenció.
Per tots aquests motius veig el futur de la placa Laurèdia molt negre, mes ben dit no li veig futur. Penso que molt aviat desapareixerà i perdrem una plaça mes, que jo considero emblemàtica, encara que no sigui de les mes velles.
Si tinguéssim un vial directe, per fora de la parròquia, completament per fora, no per sobre del riu, ni entrant i sortint de la muntanya Rocafort, segurament no hauríem de prescindir d’aquesta plaça.
Un sol vial, amb dues bones entrades a cada extremitat de la parròquia i dos bons aparcaments, un a cada costat, ens permetria fins i tot fer l’avinguda Verge de Canòlich peatonal. Permetria a tots els fronterers passar directament, sense aturades i no creguin que perdríem mes turistes, potser fins i tot provocaria l’efecte contrari.
Aquesta es la meva opinió, que no s’esveri ningú.
Quin seria el cost d’aquesta infrastructura ?, no ho se !, però si que se el cost de la desviació prevista a Sant Julià, expropiacions incloses.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, d’octubre 12, 2006
Al Sr. Tomàs Pascual
AL SR. TOMÀS PASCUAL, PER AL·LUSIONS:
Només quatre ratlles per explicar-li que ha de llegir millor les noticies que es publiquen als diaris i no tant sols els meus escrits, que veig que tampoc els entén.
Efectivament demano la dimissió dels “professionals”, com vostè diu, que transmeten el resultat d’un estudi encomanat per la Cass.
Demano la dimissió perquè es permeten donar exemples que no surten a dit informe.
L’ informe econòmic de KPMG, en cap moment ni tan sols insinua el fet de retardar les jubilacions, només diu que a l’any 2.023 seran mes elevades les despeses que els ingressos.
Dir que hauríem de retardar la data de jubilació es un “exemple” personal de la Sra. Cabot i el Sr. Fernandez. Sinó, torni a llegir l’article del diari d’Andorra o demani la gravació de la roda de premsa del Consell d’administració de la Cass.
En aquest cas doncs, es veu clar que la Sra. Cabot no es va limitar a transmetre un resultat, sinó a fer-ne una “consideració” personal.
A mi em resulta completament indiferent, si un representant al Consell d’administració de la Cass hi es escollit pels assalariats o nomenat per Govern ..., a vostè Sr. Tomàs sembla ser que no... , encara em resulta mes indiferent si es verd, groc o vermell... , però si utilitza la Cass per fer política, encara em dona mes motius per demanar la seva dimissió.
La meva reacció no es la del NO, no pretengui barrejar conceptes... la meva reacció es demanar la dimissió de qui s’extralimita en les seves funcions i ofèn als treballadors que cotitzem a la Cass ...
Si diu molt be en canvi Sr. Pascual, que el temps posa tot al seu lloc, amb això si que hi estic d’acord.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Només quatre ratlles per explicar-li que ha de llegir millor les noticies que es publiquen als diaris i no tant sols els meus escrits, que veig que tampoc els entén.
Efectivament demano la dimissió dels “professionals”, com vostè diu, que transmeten el resultat d’un estudi encomanat per la Cass.
Demano la dimissió perquè es permeten donar exemples que no surten a dit informe.
L’ informe econòmic de KPMG, en cap moment ni tan sols insinua el fet de retardar les jubilacions, només diu que a l’any 2.023 seran mes elevades les despeses que els ingressos.
Dir que hauríem de retardar la data de jubilació es un “exemple” personal de la Sra. Cabot i el Sr. Fernandez. Sinó, torni a llegir l’article del diari d’Andorra o demani la gravació de la roda de premsa del Consell d’administració de la Cass.
En aquest cas doncs, es veu clar que la Sra. Cabot no es va limitar a transmetre un resultat, sinó a fer-ne una “consideració” personal.
A mi em resulta completament indiferent, si un representant al Consell d’administració de la Cass hi es escollit pels assalariats o nomenat per Govern ..., a vostè Sr. Tomàs sembla ser que no... , encara em resulta mes indiferent si es verd, groc o vermell... , però si utilitza la Cass per fer política, encara em dona mes motius per demanar la seva dimissió.
La meva reacció no es la del NO, no pretengui barrejar conceptes... la meva reacció es demanar la dimissió de qui s’extralimita en les seves funcions i ofèn als treballadors que cotitzem a la Cass ...
Si diu molt be en canvi Sr. Pascual, que el temps posa tot al seu lloc, amb això si que hi estic d’acord.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, d’octubre 11, 2006
El carril bus (segona part)
EL CARRIL BUS.
Pont del Pilar:
Era quan realment necessitàvem del carril bus, el dia ideal per deixar el nostre vehicle a casa i agafar el bus, encara que haguéssim de caminar una estona. Fins i tot haguéssim agraït la passejada.
Doncs no, l’agència de mobilitat, en un moment d’inspiració, va decidir eliminar-lo i deixar el carril per als vehicles particulars. Al meu entendre, no en tenen ni idea.
Senyors de mobilitat: la resta de l’any, si no hi ha cap pont, aqüeducte o festa especial, el carril bus no el necessitem absolutament per res. Es que encara no se n’han adonat ?.
Amb el nou vial de la Margineda, encara que no estigui precisament pensat amb el cap, ja en tenim prou, ja no fem cues...
Actualment el problema circulatori només el tenim per travessar Sant Julià de Lòria, (problema que no solucionarà Govern amb la desviació prevista, túnels inclosos), i a l’avinguda Tarragona a Andorra la Vella.
Per travessar la parròquia de Sant Julià la única solució es una via directa, amb un sol túnel i completament per fora de la vila, no es trenquin mes el cap amb desviacions per dintre.
Per passar l’avinguda Tarragona, la única solució es eliminar el carril bus i fer un pas subterrani davant l’estació d’autobusos, com ja estava previst.
Ja se que no fa gaire bonic, però l’únic que funciona a tot arreu del mon son els passos elevats o soterranis, no les rotondes.
Tornant al carril bus, ja han decidit per on ha de passar ?.
Amb tants canvis, mala senyalització, ratlles discontinues, continues... ens estem tornant bojos, ja no sabem per on passar. Els turistes, com que ni se n’adonen no tenen cap problema: directament pel carril bus.
Com que no tindran mai el valor suficient per eliminar definitivament el carril bus: els demanaria una millor senyalització, i sobretot, que quan hi hagi un pont no el toquin.
Atentament,
MIQUEL CALSINA GORDI
Pont del Pilar:
Era quan realment necessitàvem del carril bus, el dia ideal per deixar el nostre vehicle a casa i agafar el bus, encara que haguéssim de caminar una estona. Fins i tot haguéssim agraït la passejada.
Doncs no, l’agència de mobilitat, en un moment d’inspiració, va decidir eliminar-lo i deixar el carril per als vehicles particulars. Al meu entendre, no en tenen ni idea.
Senyors de mobilitat: la resta de l’any, si no hi ha cap pont, aqüeducte o festa especial, el carril bus no el necessitem absolutament per res. Es que encara no se n’han adonat ?.
Amb el nou vial de la Margineda, encara que no estigui precisament pensat amb el cap, ja en tenim prou, ja no fem cues...
Actualment el problema circulatori només el tenim per travessar Sant Julià de Lòria, (problema que no solucionarà Govern amb la desviació prevista, túnels inclosos), i a l’avinguda Tarragona a Andorra la Vella.
Per travessar la parròquia de Sant Julià la única solució es una via directa, amb un sol túnel i completament per fora de la vila, no es trenquin mes el cap amb desviacions per dintre.
Per passar l’avinguda Tarragona, la única solució es eliminar el carril bus i fer un pas subterrani davant l’estació d’autobusos, com ja estava previst.
Ja se que no fa gaire bonic, però l’únic que funciona a tot arreu del mon son els passos elevats o soterranis, no les rotondes.
Tornant al carril bus, ja han decidit per on ha de passar ?.
Amb tants canvis, mala senyalització, ratlles discontinues, continues... ens estem tornant bojos, ja no sabem per on passar. Els turistes, com que ni se n’adonen no tenen cap problema: directament pel carril bus.
Com que no tindran mai el valor suficient per eliminar definitivament el carril bus: els demanaria una millor senyalització, i sobretot, que quan hi hagi un pont no el toquin.
Atentament,
MIQUEL CALSINA GORDI
divendres, d’octubre 06, 2006
CASS
AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE LA CASS,
Jo no entraré en el tema de qui ha de fer les lleis, ni de si se’ls ha tingut en compte o no, a l’hora de fer les Lleis. Encara que tinc la meva opinió personal sobre el tema, que pot ser contrària a molts al·legats, i que com darrerament vinc fent, em reservo.
El que no puc acceptar de cap manera, Sr Juli Fernandez i cia. es que vostès, elegits pels assalariats (entre altres), em diguin que he de retardar la meva jubilació.
No estic d’acord en retardar la meva data de jubilació ni un sol dia, per eixugar amb la meva feina, la mala gestió efectuada en la CASS.
No estic d’acord que hagi de treballar més temps abans de poder gaudir del merescut descans per tapar les males inversions efectuades pel Sr. Ubach.
No estic d’acord en donar ni un sol minut del meu temps per tal de compensar la nefasta gestió del Consell d’administració de la Cass, en aquella època.
No estic d’acord en que jo tingui que treballar mes per recuperar tots els diners que el Govern Forné s’ha endut de la Cass.
Sr. Fernandez i Sra. Cabot, he trobat les seves declaracions insultants i humiliants per a tots els assalariats i m’atreviré fins i tot a demanar la seva dimissió.
No puc consentir que vulguin tapar el frau i la mala gestió de la Cass amb el nostre treball i amb la nostra jubilació.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Jo no entraré en el tema de qui ha de fer les lleis, ni de si se’ls ha tingut en compte o no, a l’hora de fer les Lleis. Encara que tinc la meva opinió personal sobre el tema, que pot ser contrària a molts al·legats, i que com darrerament vinc fent, em reservo.
El que no puc acceptar de cap manera, Sr Juli Fernandez i cia. es que vostès, elegits pels assalariats (entre altres), em diguin que he de retardar la meva jubilació.
No estic d’acord en retardar la meva data de jubilació ni un sol dia, per eixugar amb la meva feina, la mala gestió efectuada en la CASS.
No estic d’acord que hagi de treballar més temps abans de poder gaudir del merescut descans per tapar les males inversions efectuades pel Sr. Ubach.
No estic d’acord en donar ni un sol minut del meu temps per tal de compensar la nefasta gestió del Consell d’administració de la Cass, en aquella època.
No estic d’acord en que jo tingui que treballar mes per recuperar tots els diners que el Govern Forné s’ha endut de la Cass.
Sr. Fernandez i Sra. Cabot, he trobat les seves declaracions insultants i humiliants per a tots els assalariats i m’atreviré fins i tot a demanar la seva dimissió.
No puc consentir que vulguin tapar el frau i la mala gestió de la Cass amb el nostre treball i amb la nostra jubilació.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, d’octubre 01, 2006
carril bus
RAONS PER ELIMINAR EL CARRIL BUS.
Sortirem de Sant Julià de Lòria direcció Andorra la Vella, i farem el recorregut del bus exprés fins a data d’avui.
1. Plaça Laurèdia : Quan el semàfor es troba en funcionament, tot rutlla be i sense perill, però amb molt de trànsit s’ha d’eliminar. Si es posa en intermitent sense agents de circulació, girar direcció Espanya significa jugar-se la vida. Perquè funcioni sense perill es necessiten com a mínim dos agents de circulació. Un de sol es torna boig.
2. Primera parada: davant de la “Volvo”, els autobusos s’acumulen a totes hores i no hi caben, i a vegades en surten varis alhora, i a mes sense passatgers. A les 8 del matí sembla un formiguer de gent i de vehicles.
3. Sortida de Sant Julià: per un sol carril i pel centre de la població, juntament amb els vehicles particulars i amb la majoria de parades ocupades per camionetes, un caos circulatori fins pogué sortir de la població.
4. Rotonda del formatge: a la sortida de la vila. A veure qui passa primer, si el que va pel centre o el que puja per l’Avinguda Rocafort. El mes valent guanya. Baixant guanya el bus quan canvia de carril. I les furgonetes de la “vaca”, sempre guanyen.
5. Rotonda d’Aixovall: aquí el tema s’ha arreglat una mica, abans era l’embús mes gran de tota la via. Però vigilin quan la passin amb el bus, s’acostuma a fer un sol carril. La senyalització del bus de baixada es penosa i els turistes ni tan sols ho saben. Via de turistes doncs, enlloc de carril bus.
6. Entrades i sortides varies: de les “benzineres”, d’ automòbils Pyrenées,... s’han de fer totes pel carril bus, impossible passar directament al carril vehicles, amb el perill que això comporta, i amb l’agreujant de que si t’enganxa la “poli”, multa al canto.
7. Cacauet de la Margineda: aquí hi tenim de tot: Una sola parada bus a l’esquerra, tant de pujada com de baixada, cap pas de vianants, autobusos que fan tota la volta, vehicles que canvien de carril, centenars d’alumnes a la parada, esperant...
8. Nou vial de la Margineda: sense carril de baixada, perquè ?, es puja però de meravella, mirant de no atropellar cap obrer al pont de Madrid. Amb voreres de 4 metres, perquè ?.
9. Rotonda del bon racó: aquesta fa riure i tot, has de passar de canto, tort, pel mig, mirant de no enganxar-te amb el bus, de no menjar-te cap senyal.
10. Tornem a les entrades a magatzems varis: han quedat aïllats, ja poden buscar un altre emplaçament si no volen perdre la clientela.
11. Estadi municipal + bandes anti velocitat + semàfor estudiants Lycée + autocars estudiants + bus = embús.
12. Rotonda de la Comella (pont de Tobira): encara recordo amb nostàlgia, quan era l’única rotonda del país que funcionava. Ara s’ha convertit en un autèntic tap, on es concentren 2 carrils bus i dos carrils vehicles mes l’encreuament.
13. Rotonda de l’estació d’autobusos: l’altre tap del país. Aquí ja no saps per on anar, qui te prioritat, qui te mes pebrots per passar primer, l’agent de circulació ha desaparegut... On està el famós pas subterrani ?, perquè no es va fer ?... misteris de propietaris ?...
14. Torna a canviar de costat el carril bus, camions aparcats front l’Andorra 2000, taxis, vehicles particulars aturats als dos costats, semàfors cada 5 metres... un altre caos circulatori.
15. El preu abusiu del bus: no apte per a treballadors. I la mitjana d’usuaris, 1.000 ens diu el nostre Govern. Sembla molt !!!, doncs no, es una mitjana de dos passatgers per bus.
16. Poden afegir les raons que creguin convenients i que a mi se m’han oblidat.
17. SOLUCIÓ : UN TRANVIA.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Sortirem de Sant Julià de Lòria direcció Andorra la Vella, i farem el recorregut del bus exprés fins a data d’avui.
1. Plaça Laurèdia : Quan el semàfor es troba en funcionament, tot rutlla be i sense perill, però amb molt de trànsit s’ha d’eliminar. Si es posa en intermitent sense agents de circulació, girar direcció Espanya significa jugar-se la vida. Perquè funcioni sense perill es necessiten com a mínim dos agents de circulació. Un de sol es torna boig.
2. Primera parada: davant de la “Volvo”, els autobusos s’acumulen a totes hores i no hi caben, i a vegades en surten varis alhora, i a mes sense passatgers. A les 8 del matí sembla un formiguer de gent i de vehicles.
3. Sortida de Sant Julià: per un sol carril i pel centre de la població, juntament amb els vehicles particulars i amb la majoria de parades ocupades per camionetes, un caos circulatori fins pogué sortir de la població.
4. Rotonda del formatge: a la sortida de la vila. A veure qui passa primer, si el que va pel centre o el que puja per l’Avinguda Rocafort. El mes valent guanya. Baixant guanya el bus quan canvia de carril. I les furgonetes de la “vaca”, sempre guanyen.
5. Rotonda d’Aixovall: aquí el tema s’ha arreglat una mica, abans era l’embús mes gran de tota la via. Però vigilin quan la passin amb el bus, s’acostuma a fer un sol carril. La senyalització del bus de baixada es penosa i els turistes ni tan sols ho saben. Via de turistes doncs, enlloc de carril bus.
6. Entrades i sortides varies: de les “benzineres”, d’ automòbils Pyrenées,... s’han de fer totes pel carril bus, impossible passar directament al carril vehicles, amb el perill que això comporta, i amb l’agreujant de que si t’enganxa la “poli”, multa al canto.
7. Cacauet de la Margineda: aquí hi tenim de tot: Una sola parada bus a l’esquerra, tant de pujada com de baixada, cap pas de vianants, autobusos que fan tota la volta, vehicles que canvien de carril, centenars d’alumnes a la parada, esperant...
8. Nou vial de la Margineda: sense carril de baixada, perquè ?, es puja però de meravella, mirant de no atropellar cap obrer al pont de Madrid. Amb voreres de 4 metres, perquè ?.
9. Rotonda del bon racó: aquesta fa riure i tot, has de passar de canto, tort, pel mig, mirant de no enganxar-te amb el bus, de no menjar-te cap senyal.
10. Tornem a les entrades a magatzems varis: han quedat aïllats, ja poden buscar un altre emplaçament si no volen perdre la clientela.
11. Estadi municipal + bandes anti velocitat + semàfor estudiants Lycée + autocars estudiants + bus = embús.
12. Rotonda de la Comella (pont de Tobira): encara recordo amb nostàlgia, quan era l’única rotonda del país que funcionava. Ara s’ha convertit en un autèntic tap, on es concentren 2 carrils bus i dos carrils vehicles mes l’encreuament.
13. Rotonda de l’estació d’autobusos: l’altre tap del país. Aquí ja no saps per on anar, qui te prioritat, qui te mes pebrots per passar primer, l’agent de circulació ha desaparegut... On està el famós pas subterrani ?, perquè no es va fer ?... misteris de propietaris ?...
14. Torna a canviar de costat el carril bus, camions aparcats front l’Andorra 2000, taxis, vehicles particulars aturats als dos costats, semàfors cada 5 metres... un altre caos circulatori.
15. El preu abusiu del bus: no apte per a treballadors. I la mitjana d’usuaris, 1.000 ens diu el nostre Govern. Sembla molt !!!, doncs no, es una mitjana de dos passatgers per bus.
16. Poden afegir les raons que creguin convenients i que a mi se m’han oblidat.
17. SOLUCIÓ : UN TRANVIA.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dissabte, de setembre 23, 2006
QUE PODEM FER ?
QUE PODEM FER ?
L’ altre dia al matí, fent el cafè en la barra d’un bar, un senyor que es trobava al meu costat em va demanar si encara estava ficat en “política”.
Em va explicar, tots els problemes que tenia el seu fill (i molts altres), amb el transport escolar, des de altres parròquies fins a la Margineda. Llargues esperes, canvis de bus, retràs en l’entrada, per arribar al “cole”, i en la sortida per arribar a casa, inseguretat de cabre en el bus, d’anar dret ...
Jo li vaig contestar que podia fer mes pressió des de les associacions de pares, els professors, els mateixos alumnes, cartes als diaris, les manifestacions ciutadanes, les protestes populars, la recollida de signatures...
No es que defugis de les meves obligacions o deures com a militant d’un partit polític. La veritat es que, desgraciadament es així. Al Consell, sempre passa el mateix, ho veurem ara amb el projecte de Llei d’inversions estrangeres. Sempre faran passar el que voldran, gràcies a l’inestimable ajuda dels 2 socis (amb 1 en tenen prou).
Però al mateix temps també veig el que em sembla un “tantsemenfotisme” generalitzat entre els ciutadans.
D’una banda veig, de tant en tant, que els agrada que algú es queixi.
“...Molt be la teva carta sobre la festa de la cervesa..., ...llegeixo les teves cartes i hi estic d’acord al 90% (l’altre 10%, no l’entenc)..., ...tens tota la raó del món..., ...m’ ha agradat molt el teu escrit..., ...al menys hi ha algú que diu les coses pel seu nom ... Aquestes son algunes de les frases que em dirigeixen.
D’altra banda, veig que poca gent fa quelcom per intentar canviar les coses, sembla que la gent es conformi amb el que hi ha. A vegades em demano si tenen por, no s’atreveixen, o pensen que no val la pena.
Voldria des de aquest escrit animar a la gent a protestar, a queixar-se, a manifestar-se ( no tant sols amb cartes, sms, mails,...), a sortir al carrer a explicar al Govern que no tot funciona be.
Val a dir, que des de el nostre partit polític, continuarem fent la feina, posant esmenes (a la totalitat, o parcials), fent preguntes, reclamacions, demanant documentacions, aclariments, ... Però no n’hi ha prou.
Manca una mobilització general del ciutadà:
Si el transport escolar no funciona s’ha de denunciar. Si el bus lliure no va be a tothom, s’ha de dir. Si el carril bus es un nyap, s’ha de protestar, si una carpa molesta, o el soroll no deixa dormir, ens tenim de queixar ... Quedar-se de braços creuats no serveix de res.
Des de el grup parlamentari, podem fer esmenes als projectes de llei. Però contra els decrets, només podem posar preguntes i quant les actuacions ja estant consumades, no serveixen de res les preguntes. Però si serveixen les manifestacions ciutadanes. Tinguem tots una mica de valentia i sortim al carrer a expressar-nos, no ens tancaran a la presó (tampoc hi cabem). I potser, dic potser, serem escoltats alguna vegada.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
L’ altre dia al matí, fent el cafè en la barra d’un bar, un senyor que es trobava al meu costat em va demanar si encara estava ficat en “política”.
Em va explicar, tots els problemes que tenia el seu fill (i molts altres), amb el transport escolar, des de altres parròquies fins a la Margineda. Llargues esperes, canvis de bus, retràs en l’entrada, per arribar al “cole”, i en la sortida per arribar a casa, inseguretat de cabre en el bus, d’anar dret ...
Jo li vaig contestar que podia fer mes pressió des de les associacions de pares, els professors, els mateixos alumnes, cartes als diaris, les manifestacions ciutadanes, les protestes populars, la recollida de signatures...
No es que defugis de les meves obligacions o deures com a militant d’un partit polític. La veritat es que, desgraciadament es així. Al Consell, sempre passa el mateix, ho veurem ara amb el projecte de Llei d’inversions estrangeres. Sempre faran passar el que voldran, gràcies a l’inestimable ajuda dels 2 socis (amb 1 en tenen prou).
Però al mateix temps també veig el que em sembla un “tantsemenfotisme” generalitzat entre els ciutadans.
D’una banda veig, de tant en tant, que els agrada que algú es queixi.
“...Molt be la teva carta sobre la festa de la cervesa..., ...llegeixo les teves cartes i hi estic d’acord al 90% (l’altre 10%, no l’entenc)..., ...tens tota la raó del món..., ...m’ ha agradat molt el teu escrit..., ...al menys hi ha algú que diu les coses pel seu nom ... Aquestes son algunes de les frases que em dirigeixen.
D’altra banda, veig que poca gent fa quelcom per intentar canviar les coses, sembla que la gent es conformi amb el que hi ha. A vegades em demano si tenen por, no s’atreveixen, o pensen que no val la pena.
Voldria des de aquest escrit animar a la gent a protestar, a queixar-se, a manifestar-se ( no tant sols amb cartes, sms, mails,...), a sortir al carrer a explicar al Govern que no tot funciona be.
Val a dir, que des de el nostre partit polític, continuarem fent la feina, posant esmenes (a la totalitat, o parcials), fent preguntes, reclamacions, demanant documentacions, aclariments, ... Però no n’hi ha prou.
Manca una mobilització general del ciutadà:
Si el transport escolar no funciona s’ha de denunciar. Si el bus lliure no va be a tothom, s’ha de dir. Si el carril bus es un nyap, s’ha de protestar, si una carpa molesta, o el soroll no deixa dormir, ens tenim de queixar ... Quedar-se de braços creuats no serveix de res.
Des de el grup parlamentari, podem fer esmenes als projectes de llei. Però contra els decrets, només podem posar preguntes i quant les actuacions ja estant consumades, no serveixen de res les preguntes. Però si serveixen les manifestacions ciutadanes. Tinguem tots una mica de valentia i sortim al carrer a expressar-nos, no ens tancaran a la presó (tampoc hi cabem). I potser, dic potser, serem escoltats alguna vegada.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, de setembre 21, 2006
COL·LEGIS PROFESSIONALS
Vist el manifest del Consell de col·legis professionals liberals en relació al Projecte de llei d’inversions estrangeres.
Vist la seva ferma oposició al contingut de l’esmentat projecte.
He de recordar que existeixen molts altres professionals liberals que no formen part d’aquest Consell, encara que alguns s’anomenin erròniament i al meu entendre fraudulentament, col·legi.
Professionals liberals “tals” com: comptables, informàtics, publicistes, gestors, fotògrafs, educadors, i molts mes. Que sense tenir cap col·legi professional, (repeteixo per enèsima vegada, que el de comptables no existeix, per molts anuncis que posin.), estem igual de indignats, afectats, preocupats... Professionals que també demanem que es paralitzi la tramitació del citat projecte de Llei.
La memòria justificativa de dit projecte diu: s’ha permès participacions de capital social estranger sense limitacions en certs sectors (annex 1), actualment inexistents en l’economia andorrana.
Del que dedueixo que els professionals que he citat anteriorment, i molts altres, no existim per al nostre Govern, ja que estem en les activitats englobades per l’annex 1.
Demanaria doncs, ja que no ens tenen en compte : que no ens cobrin més la Taxa d’Activitat Comercial, la taxa d’enllumenat, de recollida de deixalles, l’impost de radicació d’activitats comercials, els impostos indirectes... I que ens retornin tot el que hem pagat fins a la data.
SI NO EXISTIM PERQUÈ HEM DE PAGAR ?
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Vist el manifest del Consell de col·legis professionals liberals en relació al Projecte de llei d’inversions estrangeres.
Vist la seva ferma oposició al contingut de l’esmentat projecte.
He de recordar que existeixen molts altres professionals liberals que no formen part d’aquest Consell, encara que alguns s’anomenin erròniament i al meu entendre fraudulentament, col·legi.
Professionals liberals “tals” com: comptables, informàtics, publicistes, gestors, fotògrafs, educadors, i molts mes. Que sense tenir cap col·legi professional, (repeteixo per enèsima vegada, que el de comptables no existeix, per molts anuncis que posin.), estem igual de indignats, afectats, preocupats... Professionals que també demanem que es paralitzi la tramitació del citat projecte de Llei.
La memòria justificativa de dit projecte diu: s’ha permès participacions de capital social estranger sense limitacions en certs sectors (annex 1), actualment inexistents en l’economia andorrana.
Del que dedueixo que els professionals que he citat anteriorment, i molts altres, no existim per al nostre Govern, ja que estem en les activitats englobades per l’annex 1.
Demanaria doncs, ja que no ens tenen en compte : que no ens cobrin més la Taxa d’Activitat Comercial, la taxa d’enllumenat, de recollida de deixalles, l’impost de radicació d’activitats comercials, els impostos indirectes... I que ens retornin tot el que hem pagat fins a la data.
SI NO EXISTIM PERQUÈ HEM DE PAGAR ?
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimecres, de setembre 13, 2006
Festa de la cervesa
NOVA INVITACIO
GRAN FARRA DE LA CERVESA, A SANT JULIA, COM NO.
El dia 15/09/06 torna per fi a Sant Julià de Lòria, la festa de la cervesa. Aquest any, sense aplaçaments, ja que s’ha arribat a un acord amb els majoristes, no com l’any passat, que la “cosa” va acabar malament.
Em pensava que no arribaria mai el dia assenyalat.
S’habilitaran 18.000 places noves d’aparcament, pues aquesta és la previsió d’assistència per a cada un dels dies de festa.
Es posarà en marxa el servei gratuït del tren aeri, (perdó el bus gratuït), que circularà pel carril habilitat recentment (si pot).
S’obrirà també la desviació de Rocafort, amb els tres túnels inclosos, per agilitar el trànsit de vehicles.
Com es tracta d’una beguda que origina moltes ganes d’orinar, es muntaran 500 WC mòbils, al recentment “adquirit” estadi Olímpic d’Aixovall.
Degut a les queixes dels veïns, (només dos o tres, i jo, que no ho sóc), i per evitar sorolls molestos, no caldrà disminuir els decibels, ni disminuir horaris, ni escurçar els dies. Es traslladarà tot el veïnat de la zona annexa a la festa, a l’ Hotel Cerqueda, ja que encara no està ocupat pels padrins.
El menjar els serà servit per la casa d’Andalusia, com a compensació per no haver eliminat la fira de Primavera, i 4 restaurants “temàtics” més.
Les begudes, (que no siguin cervesa...), seran servides pels vinicultors francesos, gratuïtament, en compensació a la fugida de la fira Aliment-tast. (Recordin que: no es permet la venda de cervesa als restauradors, a pesar de pagar 2.500 euros per stand).
El servei de circulació estarà concentrat a la carretera de Nagol, perquè jo pugui pujar tranquil·lament cap a casa meva, sense problemes.
Desapareixeran les patrulles de Policia diàries a La Margineda, no fos cas que haguessin de fer algun control i ens espatllessin la festa. I a més amb la nova rotonda, no sabrien on posar-se, la gent no els veuria.
Al camp de tir de la Rabassa es celebrarà una tirada especial al colom en llauna (de cervesa), per a tots els adinerats afeccionats a aquest esport. I de pas aprofitarem les instal·lacions per fer alguna cosa.
El comerç romandrà obert les 24 hores del dia. I a les botigues que ara es troben buides s’hi instal·laran sex shops, nou atractiu turístic ( a veure si en ve algun, que no sigui a estudiar, o a fer ponències ...).
Les grans superfícies a les afores de la Vila tancaran les seves portes per no perjudicar la festa. Bé, totes menys el Sant Eloi que està més a prop i disposa dels accessos adequats, i no “volen” les motos com al River.
S’ampliarà l’escola bressol d’Aixovall per guardar la canalla dels visitants i ja s’ha construït la voravia, (gràcies, carril bus), fins a l’entrada de la vila, on es serviran formatges gratuïtament, gentilesa de la Vaca que riu, per donar un “caire més lúdic” (encara no ho he entès, Sr. Consol Menor ...) a la Festa.
S’ habilitarà un telefèric fins als jardins versallescs de Juberri on es podrà fer acampada, per a tots aquells que no hagin trobat habitació als 500 hotels de que disposa la vila, a 30 euros (esmorzar inclòs).
La carpa, que ja s’haurà convertit en un macroedifici, a més d’albergar la festa de la cervesa, disposa de sales multicine, bingo, casino, piscina, sauna, spa, pàrking, parc temàtic, pista d’esquí interior refrigerada, sala de ball, restaurants, terrasses, solàrium, camp de golf....
Això si, l’únic però, es que la cervesa s’ha de pagar.
Directament a una agrupació de majoristes (Aidaba), i aquests ho faran al Comú de Sant Julià, mitjançant el lloguer de mitja carpa. El Molt Honorable Consol Menor ho anomena “nou impuls”.
Gràcies a l’Acel, també, per la seva col·laboració i defensa del comerç de la parròquia. Per cert, quants majoristes de cervesa hi ha a Sant Julià ?
Visca el lliure mercat, el respecte als clients i la competència deslleial.
Atentament,
MIQUEL CALSINA GORDI
GRAN FARRA DE LA CERVESA, A SANT JULIA, COM NO.
El dia 15/09/06 torna per fi a Sant Julià de Lòria, la festa de la cervesa. Aquest any, sense aplaçaments, ja que s’ha arribat a un acord amb els majoristes, no com l’any passat, que la “cosa” va acabar malament.
Em pensava que no arribaria mai el dia assenyalat.
S’habilitaran 18.000 places noves d’aparcament, pues aquesta és la previsió d’assistència per a cada un dels dies de festa.
Es posarà en marxa el servei gratuït del tren aeri, (perdó el bus gratuït), que circularà pel carril habilitat recentment (si pot).
S’obrirà també la desviació de Rocafort, amb els tres túnels inclosos, per agilitar el trànsit de vehicles.
Com es tracta d’una beguda que origina moltes ganes d’orinar, es muntaran 500 WC mòbils, al recentment “adquirit” estadi Olímpic d’Aixovall.
Degut a les queixes dels veïns, (només dos o tres, i jo, que no ho sóc), i per evitar sorolls molestos, no caldrà disminuir els decibels, ni disminuir horaris, ni escurçar els dies. Es traslladarà tot el veïnat de la zona annexa a la festa, a l’ Hotel Cerqueda, ja que encara no està ocupat pels padrins.
El menjar els serà servit per la casa d’Andalusia, com a compensació per no haver eliminat la fira de Primavera, i 4 restaurants “temàtics” més.
Les begudes, (que no siguin cervesa...), seran servides pels vinicultors francesos, gratuïtament, en compensació a la fugida de la fira Aliment-tast. (Recordin que: no es permet la venda de cervesa als restauradors, a pesar de pagar 2.500 euros per stand).
El servei de circulació estarà concentrat a la carretera de Nagol, perquè jo pugui pujar tranquil·lament cap a casa meva, sense problemes.
Desapareixeran les patrulles de Policia diàries a La Margineda, no fos cas que haguessin de fer algun control i ens espatllessin la festa. I a més amb la nova rotonda, no sabrien on posar-se, la gent no els veuria.
Al camp de tir de la Rabassa es celebrarà una tirada especial al colom en llauna (de cervesa), per a tots els adinerats afeccionats a aquest esport. I de pas aprofitarem les instal·lacions per fer alguna cosa.
El comerç romandrà obert les 24 hores del dia. I a les botigues que ara es troben buides s’hi instal·laran sex shops, nou atractiu turístic ( a veure si en ve algun, que no sigui a estudiar, o a fer ponències ...).
Les grans superfícies a les afores de la Vila tancaran les seves portes per no perjudicar la festa. Bé, totes menys el Sant Eloi que està més a prop i disposa dels accessos adequats, i no “volen” les motos com al River.
S’ampliarà l’escola bressol d’Aixovall per guardar la canalla dels visitants i ja s’ha construït la voravia, (gràcies, carril bus), fins a l’entrada de la vila, on es serviran formatges gratuïtament, gentilesa de la Vaca que riu, per donar un “caire més lúdic” (encara no ho he entès, Sr. Consol Menor ...) a la Festa.
S’ habilitarà un telefèric fins als jardins versallescs de Juberri on es podrà fer acampada, per a tots aquells que no hagin trobat habitació als 500 hotels de que disposa la vila, a 30 euros (esmorzar inclòs).
La carpa, que ja s’haurà convertit en un macroedifici, a més d’albergar la festa de la cervesa, disposa de sales multicine, bingo, casino, piscina, sauna, spa, pàrking, parc temàtic, pista d’esquí interior refrigerada, sala de ball, restaurants, terrasses, solàrium, camp de golf....
Això si, l’únic però, es que la cervesa s’ha de pagar.
Directament a una agrupació de majoristes (Aidaba), i aquests ho faran al Comú de Sant Julià, mitjançant el lloguer de mitja carpa. El Molt Honorable Consol Menor ho anomena “nou impuls”.
Gràcies a l’Acel, també, per la seva col·laboració i defensa del comerç de la parròquia. Per cert, quants majoristes de cervesa hi ha a Sant Julià ?
Visca el lliure mercat, el respecte als clients i la competència deslleial.
Atentament,
MIQUEL CALSINA GORDI
divendres, d’agost 25, 2006
Ponència Prada
Andorra, un paradís Fiscal ?
PREÀMBUL:
(Primer de tot: Vull deixar constància que manca un interrogant al títol de la ponència.
Amb aquesta ponència, no tinc cap intenció de justificar, ni defendre, ni atacar cap supòsit d’ Andorra, com a paradís fiscal, estigui a la llista de la OCDE o no. Solament vull donar el meu punt de vista sobre aquest tema.)
0.
Quan em varen convidar a assistir a la Trobada, aquí a Prada, la meva idea inicial era solament fer una valoració del nou sistema “impositiu”. Els nous impostos indirectes (ISI, IPI, IAC).
El seu funcionament, la seva aplicació, i el seu impacte.
I com hauria de ser, al meu entendre.
(Limitar-me doncs només a parlar sobre el model fiscal d’ Andorra.)
Desgraciadament, o potser per sort, no ho sé. Vaig tenir l’oportunitat d’estudiar-lo bastant a fons, tant en la passada campanya electoral, (per rebatre aquest sistema), com també per la meva pròpia feina de Comptable (per explicar-lo degudament ).
Però, del model fiscal en qüestió, ja en parlaré més endavant.
1.
M’agradaria començar per un altre tema que em sembla més important, l’etiqueta de paradís fiscal que té el nostre País, Andorra.
Però, aquesta etiqueta, entesa des de un altre punt de vista.
(No des de l’exterior, ni per la gent externa a Andorra.)
Tant si ho enfoquen (o enfocaven) des de el propi interès (portar els diners a Andorra, per exemple), com si ho fan des de la simple curiositat, estudi o rebuig als paradisos fiscals, o simplement enveja.
2.
Vull enfocar el tema del paradís fiscal, des de dins, des de l’òptica interna. Per al ciutadà del carrer, normal i corrent, que viu i treballa a Andorra, amb un petit negoci normal i corrent, per exemple.
Sense cap fortuna, ni propietats. Un ciutadà normal i corrent en definitiva, com ni ha molts.
3.
Aquesta òptica em porta a fer una pregunta:
Ha estat realment Andorra, un paradís fiscal per al ciutadà de a peu , fins a la data de l’entrada en vigor dels impostos indirectes ?.
Deixant de banda que encara estem considerats així, externament.
4.
M’ explicaré:
A banda del ja conegut IMI, (Impost de mercaderies indirecte, el 4% es el més habitual, 1% en el menjar, 7 % en els vehicles i l’electrònica, 12% en la joieria...). impost que sempre ens ha repercutit a tots en les nostres compres i despeses, no sols al comerciant. (Ja que aquest sempre l’ha traslladat directament al preu de venda dels articles. No l’ha assumit mai, fins ara, com a impost, sinó com a més cost de les compres.)
Que al meu entendre s’hauria de comptabilitzar com a impost i no com a més cost tal com diuen els manuals d’aplicació dels impostos indirectes. I així s’haurà de comptabilitzar amb el canvi a l’Igi.
Hem d’afegir a més el “sobrecost” dels articles degut als transportistes i transitaris, comptabilitzat també com a més cost de la compra. (Tot ho tenim que portar de fora).
Més el consegüent sobrecost al haver-hi més intermediaris (és lògic i no ho critico...).
Només cal baixar a comprar al mercat de la Seu, per comprovar la diferència de preus.
(Com a títol d’exemple: A Espanya, un material pot passar directament de la fàbrica o grup de compra al venedor, en canvi a Andorra sempre sol haver-hi com a mínim un intermediari o majorista, lo que incrementa el seu preu de venda.)
A part de dit impost (IMI, 1991), Recordem també totes les taxes, tant De Comú com de Govern, que des de fa molts anys hem hagut de pagar.
Per exemple:
El cànon del 10% en els rebuts de llum i telèfon (1992).
La taxa per la tinença de vehicles (1994).
El pagament de l’Itv o inspecció tècnica dels vehicles. (Ara a l’ACA i un 10% més car, si no prospera algun recurs)
La renovació de documents (passaports, permisos, autoritzacions...).
La taxa de Comerç I Indústria o registre de titulars d’activitats econòmiques (1995).
La taxa de la oficina de marques (1995).
Les taxes judicials (1995).
L ‘isi en els sectors econòmics (2000). Serveis bancaris i financers (2002), les companyies d’assegurances (2002).
La Fe publica Notarial (2000).
L’ITP (2001). (Amb exemcions en l’actualitat)
Les taxes sobre el consum (1985).
La taxa sobre el Bingo (1996).
Etc.
(Tot això, per les arques de Govern).
D’altra banda:
El 3% sobre el cost del lloguer de l’habitatge (evidentment repercutit al llogater), el tribut arrendatari.
L’impost sobre la propietat immobiliària.
L’atorgament de llicencies.
Embrancaments.
El Foc I Lloc.
Les taxes d’enllumenat.
La recollida de deixalles.
La prestació de Serveis Comunals (permisos, certificats, documents,...).
La taxa comercial, radicació d’activitats comercials.
Etc.
(Tot això, per les arques del Comú).
5.
A títol d’exemple, I extret d’ apunts reals:
21 €, del rebut del lloguer (3% de 700). Mensual.
7 €, del rebut de la llum (10% de 70). Mensual.
12 €, del rebut de telèfon i mòbil (10% de 120). Mensual.
Per la tinença dels vehicles, 44 € + 88 € + 16€ = 148€. Anyal. 12 al mes.
Per Comerç i indústria, 191 €, 16 al mes.
La Taxa Comunal de comerç 450 €, 38 al mes.
El Foc i Lloc 111,50 €, 9 al mes.
La Itv dels vehicles, 60 €, 5 al mes.
La renovació de documents, 50 €, 4 al mes.
Amb aquestes despeses fixes, ja estem a 124 euros al mes.
Si afegim a totes aquestes despeses fixes:
Per exemple:
Els Serveis mèdics que no cobreix la Cass. (Uns 25 euros al mes, si tot va bé.).
Si som autònoms, la Cass ens costa uns 253 euros i no podem posar-nos malalts, pues no ens cobreix la baixa, (i aviat serà obligatori cotitzar, i sinó, el corresponent 5% si som assalariats).
Podríem fins i tot afegir-hi les despeses escolars (menjador, activitats, ...) que no ens subvenciona ni ajuda el nostre Govern,( ja que no ens trobem en una situació precària, i ens denegarà la corresponent beca), (58 + 62€), per 10 mesos, uns 100 al mes. Sense comptar el transport, els llibres, el material, la quota de l’APA. (Personalment, ho trobo excessiu).
Fet el corresponent càlcul, ens dona una despesa extraordinària al mes d’entre 500 i 600 euros. Si tenim en compte el salari mínim ( uns 840 euros), o fins i tot el salari Mig (uns 1700 euros), poc ens queda per pagar el lloguer vestir i menjar, circular, aparcar... (viure, en definitiva).
(REPETEIXO : SON CALCULS REALS. Poden fer-se els seus propis càlculs, igual encara els surt pitjor).
Sort en tenim, que vivim en un paradís fiscal.
6.
I no puc valorar econòmicament (quantificar monetàriament) la Qualitat de vida : l’estrès que tots patim, la manca de temps d’oci, les cues, sempre anar de pressa i corrent ...
En definitiva, la manera de viure i treballar a Andorra, més similar a una gran ciutat, que a un poble, com jo crec que realment hauria de ser.
7.
Si podria però, valorar econòmicament el sobrecost “antinatural” que patim en les nostres compres i despeses habituals ... en botigues, bars, restaurants (fins i tot el Ministre de Finances no ho trobava normal, Ipc 6 % l’any 2006, en el sector de la restauració. No serà degut als impostos indirectes ?.), espectacles, hotels, actes varis ...
Només cal comparar-ho amb el País veí, Espanya, sense anar mes lluny. (Surt més econòmic baixar el cap se setmana a Cambrils, per posar un exemple, que quedar-se a Andorra, si no fos per la gasolina que consumim).
Perquè teníem aquest sobrecost, fins ara, si no patíem impostos ?, si vivíem en un paradís fiscal ?.
Però aquest tema el deixo a la seva imaginació...
Tenint en comte tot lo exposat fins ara, em torno a preguntar de nou.
8.
HA ESTAT REALMENT ANDORRA, UN PARADIS FISCAL, PER AL CIUTADA DE A PEU, NORMAL I CORRENT, QUE NO POSEEIX UNA GRAN FORTUNA ?.
9.
Ja se que he fet una barreja entre economia, fiscalitat i política Social, però per a mi un País, que NO ha de ser un Paradís Fiscal, comporta les dues coses :
Pagar Impostos, SI, .... però per pogué tenir una millor qualitat de Vida.
UN COP ACABADA AQUESTA MENA D’INTRODUCCIO DEL MEU PARER SOBRE EL PARADIS FISCAL QUE HA ESTAT ANDORRA.
Ara si entraré a comentar el meu parer sobre el nou model de Fiscalitat que ha entrat en vigor aquest any a Andorra.
ISI, IPI, IAC.
Model que de moment encara no ens permet sortir de la llista de paradisos fiscals.
Tot i que, amb els meus dubtes de si en aquests moments, es pot realment comentar, analitzar o debatre, com estem fent, ja que la veritat es que no tinc gens clar cap on derivarà aquest model. No disposem en aquests moments d’un Model impositiu clarament definit.
Ni jo ni ningú, degut a les constants modificacions, nyaps, canvis, dubtes, problemes, noves lleis, anuncis oficials, llistes de paradisos fiscals, llistes de països que no col·laboren contra el blanqueig de diners ...
-----------------------------------------------------------------------------------
ELS IMPOSTOS INDIRECTES:
1.
Era evident que Andorra necessitava noves Fonts D’Ingressos, havien arribat ja al límit d’endeutament i necessitat econòmica. Això no ho discutiré mai.
Aquestes Fonts d’Ingressos, haguessin hagut d’arribar bastant abans, quan no hagués suposat cap daltavall per al ciutadà. (NO PARLARIEM ALESHORES DE PARADÍS FISCAL, segur.)
Encara que em demano :
Quin seria realment aquest endeutament si els diners de Feda, Sta i Cass s’haguessin quedat al seu lloc?, (perquè aquestes parapubliques poguessin realitzar adequadament les seves inversions en infrastructures per exemple).
Quin Rati l’hi hagués sortit al Sr. Ministre de Finances, si aquests diners no haguessin passat a les arques de l’estat i no s’haguessin gastat en d’altres assumptes ?.
Partint d’una xifra d’endeutament més elevada, el Rati de STANDARD & POORS, encarregat al 2002, el famós Rating 2005, canviaria substancialment.( Per lo que fa que no em cregui el resultat)
Deute a llarg termini: AA, capacitat molt forta per fer front a les eventuals obligacions financeres.
Deute a curt termini: A-1+, capacitat extremadament alta.
2.
I a més aquestes fonts d’Ingressos, havien de ser immediates (infrastructures a realitzar, entre d’altres coses... que s’han de pagar..., al igual que el Salari de tots els funcionaris, que ja sabem el problema que tenen cada mes, per cobrar..., amb crèdits extraordinaris, per exemple...).
3.
Evident sembla també que l’única manera d’obtenir els diners necessaris, era amb la IMPOSICIO.
El que, teòricament ens permetia a més deixar de ser un Paradís Fiscal, que tampoc beneficiava en res als habitants d’Andorra, en gaudissin o no.
(Fins aquí, tots d’acord.)
4.
Aquí entrava però el PROBLEMA POLITIC:
RECORDO:
Campanya electoral 2001, Lema : No Posarem Impostos . VICTORIA.
Campanya electoral 2005, Lema . Els Impostos només seran Indirectes, mai Directes. VICTORIA.
Propera campanya, Lema ??????. Quin serà...?
5.
Inicialment quina era doncs la solució més fàcil per aplicar uns impostos ?.
Evidentment, copiar les formules o models ja existents, als països veïns. (sempre sense aplicacions Directes, recordin que ho havien promès...).
Elaborar doncs uns mòduls, com existeixen per exemple a Espanya, era el més indicat. (qui no porta comptabilitat pot pagar per mòduls).
No vull dir amb això que sigui una elaboració fàcil. Sens dubte establir un sistema de mòduls per a totes les activitats comercials, és complicat, dur i feixuc. No dubto que l’estudi comportés molta feina, recursos humans i temps. (No tot consisteix simplement en copiar).
Però aquest sistema de mòduls, mai es just, es impossible que sigui just.
(A Espanya, per exemple, les empreses que han optat pel sistema modular, s’ho van pensant cada cop més.)
Per exemple: No es lo mateix el mòdul per a un Bar restaurant situat a l’Avinguda Meritxell d’Andorra la Vella, o situat a l’Avinguda Verge de Canolich de Sant Julià (Per posar només vies principals).
Els 4000 0 5000 euros que surten del càlcul del mòdul, no els podran pagar mai de la mateixa manera. La caixa no es la mateixa.
I no exagero, es el total a pagar que surt del càlcul de un Bar Restaurant “normalet” (100 metres quadrats, 4 empleats, 10 metres de barra, 20 taules...).
6.
Tenint en compte també que, a la data, (estic parlant encara de l’inici de l’aplicació dels nous impostos, abans d’anunciar cap modificació...), encara no es volien demanar cap tipus de dades comptables a les empreses, ni cap documentació, ni els beneficis obtinguts... (Això no era concebible al nostre País. La gent és molt reticent a ensenyar els seus números. )
(Al menys de moment, estem al 2005).
Sis mesos després ja ens han anunciat el canvi:
7.
No han passat encara 6 mesos des de l’entrada en vigor dels nous impostos indirectes (parlo dels voltants de Maig/Juny). I ja ens anuncien que és necessari un nou model “impositiu”, i un Sistema de Doble Imposició, també.
En què quedem ?.
(Vegis programa del PS, que ja ho mencionava, sobretot si volem sortir de la llista de paradisos fiscals, afegiria...).
Ara podrem començar a demanar a l’exterior que ens treguin de la Llista.
De totes formes, amb l’entrada en vigor dels impostos indirectes, Andorra ja comença a deixar de ser un Paradís Fiscal. A banda de l’increment en el control dels comptes bancaris.
(L’impost sobre l’estalvi dels dipòsits bancaris d’estrangers, per exemple, també hi contribueix, però, no n’hi a prou).
El primer canvi anunciat, és el següent:
8.
IGI, IMPOSTOS GENERALS INDIRECTES.
Un impost que englobarà tots els altres, IMI, ISI, IAC, IPI, (espero i suposo, que també alguna de les diverses taxes, o canons) ... Un IVA, per entener-nos.
Aquest Sistema Impositiu, (sense variar gaire), Ja existia pràcticament per aquell que optava pel sistema de determinació directa (a banda del sector del Comerç), encara que, pocs s’hi van atrevir però.
(Pagar un comptable, una auditoria, recordin que és el que es demanava, no una simple conciliació, com realment es..., sortia més car que el propi mòdul.)
(Ja es van encarregar uns quants espavilats a passar ofertes, donant tots els serveis en un sol paquet. Comptabilitat a 300 euros/mes i auditoria a 3000 euros, he vist les ofertes).
Una feina senzilla d’un comptable, (sense auditoria...), com a mínim s’eleva als 200/400 euros al mes, lo que suposa al cap de l’any 2400/4800 euros.
FAGIN NUMEROS. En la majoria dels casos, surt més a compte pagar el corresponent mòdul.
Aquest sistema (IGI) es mes just, sens dubte. Però obliga a portar un control mes directe, comptabilitats, declaració d’impostos Suportats/Repercutits...
9.
JA HO TENIM SOL.LUCIONAT, PENSABEN ALESHORES ...
Doncs no, al poc se n’han adonat també que no es pot aplicar aquest tipus d’impost, si no es regulen degudament i amb anterioritat una sèrie de elements que son previs a l’ aplicació de qualsevol tipus d’imposició.
ES EVIDENT; QUE LES COSES NO S’HAN FET GAIRE BE.
10.
Primer s’ han de regular les Societats, les empreses, els prestanoms, el registre de Comerç i Indústria, les activitats comercials..., elaborar o aplicar un Pla Comptable (que ja existeix, això no comportava tanta feina...), unes normes de Comptabilitat (NIC/NIFF, també existeixen ja....).
Em diran que aquest procés ja està en marxa, és cert.(D’ aquí es desprenen les noves Lleis econòmiques.). Però no s’ha fet en l’ordre adequat.
(Molt important també: Primer hem de saber qui esta autoritzat a realitzar el control, tema, que encara esta sobre la taula, encara que jo ho tinc molt clar, ja ho he exposat varies vegades...).
En definitiva :
11.
Unes Lleis Econòmiques, VAREN PENSAR.
Llei de societats, inversions estrangeres i comptabilitat.
Unes modificacions a les Lleis dels impostos indirectes, VAREN PENSAR.
(Eliminar l’ Isi al lloguer dels locals comercials, per exemple ...)
Una imposició directa ???, també varen pensar, en veu baixa...
(Impost sobre el benefici de les Societats 13%)
No puc valorar adequadament, encara, ni les lleis ni les modificacions, només he pogut fer una ullada oficiosament (gràcies a la Pime) a l’esborrany dels tres projectes de llei. I les modificacions a les Lleis dels impostos indirectes no les conec totes.
Sota el meu punt de vista, la llei de comptabilitat per als empresaris, no aporta gran cosa.
A banda de deixar clar l’obligació de dur una comptabilitat, (deure de comptabilitat per a tots els empresaris).
A banda de l’ obligació de dipositar-la al registre de Societats ( les empreses que ho siguin).
A banda de qui podrà portar uns comptes abreujats, l’ informe de gestió de les SA, SL, que necessitin auditoria, poca cosa més.
El que si he pogut comprovar, es que han copiat un sistema vell. La remuneració d’assentaments per data ja no es fa enlloc. (Es el que interpreto de l’article 4 i l’article 14 de la proposta de Llei.).
En referència al projecte de Llei d’inversions estrangeres, crec, com la Pime, que es fa una distinció massa desmesurada entre les empreses.
(Protegint uns sectors, construcció, comerç... i d’altres no, manteniments, prof. Liberals... Algunes es troben molt perjudicades i altres molt protegides. I manquen els criteris a seguir per l’autorització de Govern.
Es absurda la demanda d’exclusivitat del Col. Econ. Si el mercat es obert i ells només admeten andorrans, ídem per arquitectes, agia. En aquestes activitats, el mercat es liberalitza en el projecte de Llei, quedant lliure l’entrada a les empreses estrangeres)
I en referència a la Llei de Societats, no deixa clar si hi haurà una imposició sobre els beneficis o no. Fa gràcia lo de auditor legalment autoritzat. No he trobat enlloc com s’eliminarà la figura del prestanoms. No trobo cap referència als sistemes de doble imposició, no trobo de moment la manera que de veritat ens treguin de la llista de paradisos fiscals.
(vegis declaracions del Sr. Minoves a l’estranger)
12.
Però de nou ens estem precipitant, encara no sabem qui esta treballant exactament a Andorra i que hi esta fent. (Ni tant sols si han recollit el famós NRT).
Es del tot impossible INGRESSAR uns impostos sense regular correctament i en primer lloc les empreses existents al País. (Només pagarem quatre gats.)
NECESSITEM DINERS, SI, PERO NO PODEM IMPROVISAR TANT.
13.
Amb tot el que he exposat no vull criticar tant sols el nostre Govern. Les famoses Lleis d’Impostos Indirectes es van aprovar al Novembre 2004 i van sortir publicades al Bopa al Desembre del 2004.
Durant tot l’any 2005, els demés tampoc hem fet be la nostra feina. Hem deixat passar tot 1 any sense preocupar-nos del tema, sense ni tant sols estudiar les Lleis. Ni els grups polítics, ni els empresaris, ni les Associacions, ni el Comerç, ni els professionals econòmics i financers...
(No ens hem parat a estudiar el problema que ens venia a sobre).
A més amb unes eleccions generals pel mig, a uns no els interessava massa comentar el tema dels impostos i a d’altres els hi va passar massa per alt.
14.
L’Isi (com es coneixen popularment els nous impostos) ha caigut com una pesada llosa i aleshores, és quan tots hem posat el crit al Cel, hem criticat, ens hem esverat, demanat solucions, moratòries, denuncies de anticonstitucionalitat ...
S’han començat a fer modificacions, nyaps, queixes, reglaments, canvis del mateix...
I ara, ben be no sabem pas on som realment, cap a quin model anem i com quedarà tot definitivament. He de reconèixer que estic desconcertat, i s’hem fa bastant difícil, en aquests moments, explicar el sistema impositiu.
15.
D’altra banda, també hem començat a comptar i calcular (aquesta és la meva feina..., fer-ho per a mi i també fer-ho per al altres), i aquí molts, es quan de veritat s’han “atemorit”. No tots..., però si molts.
Hi ha casos, que fins i tot, guanyem diners, (Benefici Fiscal, en diuen...).
Es el cas per exemple de : Notaris, advocats, metges, comptables...
Serveis que facturen un 4% d’ISI, i només en paguen un 2,8 o 2,9 %...
Recordo que el mateix Govern ho fa amb la Construcció.
En aquests casos si que hi ha un autèntic Paradís Fiscal.
Hi ha casos en que el càlcul del mòdul no preocupa en absolut, es pot cobrir perfectament amb el trasllat de l’impost al client. (El famós 4%). Que uns impostos permetin guanyar diners, és de autèntic Paradís Fiscal, sense cap tipus de frau.
En el comerç, per exemple no hauria d’haver afectat (DE MOMENT...), (deixant de banda els quatre “espavilats” de torn, que el cobren per duplicat.)
Però també hi ha molts casos en que dit mòdul no es pot cobrir, no es podrà repercutir, ja sigui per competència, per l’augment dels preus, perquè la facturació no dona el suficient per pagar el corresponent mòdul ...
Algú potser hem dirà : En aquests casos es tenia que optar per al sistema de determinació directa.
Ja ho he explicat: Aleshores, pagar un comptable, un “auditor”, potser encara surt mes car.
(A part de que encara no tenim clar, a data d’avui, qui esta autoritzat a fer aquesta feina).
16.
EL PROBLEMA MES GREU, PERO, AL MEU ENTENDRE ENCARA NO HA ARRIVAT...
EL TINDREM AL 2007.
M’EXPLICO:
Durant el primer trimestre del 2007 haurem d’efectuar el pagament dels impostos del nostre mòdul total per l’any 2006, i el segon trimestre, haurem de pagar el 50% a compte, per l’any 2007. De moment això és així i no ha canviat, (salvat en l’impost del lloguer per als Locals Comercials, tema que encara no està clar si es retornaran els diners ja pagats, o si els propietaris dels locals hauran de liquidar quelcom, o bé tindran també un benefici fiscal.)
No tothom podrà assumir i fer front a aquests pagaments. Molts encara ni tant sols hi pensen. Jo sempre he aconsellat : Fer un Càlcul del mòdul a pagar, dividir-lo per dotze mesos, i anar ingressant en un compte d’estalvi, per exemple aquest import mensual. (La patacada no serà tant forta).
Quantes empreses tancaran sense pagar ? Quantes ho han fet ja ?. Jo en conec unes quantes...
Per aquests, potser si que haurà estat Andorra, un Paradís Fiscal, en aquests casos però, es tracta d’un Paradís amb frau.
17.
HEM TORNARAN A DIR, POTSER:
EL SISTEMA ESTA CANVIANT, I ENCARA NO SABEM COM QUEDARA DEFINITIVAMENT.
Si, però en aquesta data exposada, és evident que tots (TOTS?) hem de pagar. I si no hem fet el “raconet”, com ho farem?.
18.
CONCLUSIÓ:
CAP ON HAN DE DERIVAR ELS IMPOSTOS; AL MEU ENTENDRE.
A data 2007, (2008, potser...), segurament ja disposarem de:
Tots, del corresponent NRT (NIF, o es digui com es vulgui).
El Registre de Comerç i Indústria, ja estarà actualitzat, sense prestanoms.
Totes les activitats comercials, estaran degudament autoritzades i registrades. No hi hauria intrusisme ni de dins ni de fora.
Totes les empreses duran la seva comptabilitat, amb un Pla Comptable Standard i unes Normes Comptables aplicades correctament.
Les feines seran “supervisades” o elaborades per un Comptable, degudament qualificat i autoritzat. (Associat o no).
I l’empresari podrà dipositar directament els seus comptes.
Totes les empreses estaran obligades a dipositar un Compte de Resultats, un Balanç de Situació, una Memòria, si cal... al departament corresponent, es digui Registre Mercantil o dugui un altre nom. I no sols les Societats.
De manera abreujada o no,
(Ja figura en el projecte de Llei que:
En el cas de Empreses molt grans, per volum de facturació (mes de 6 milions), Actius (mes de 3,6 milions), o Personal (mes de 25 empleats)...
En el cas de que hagin de dipositar una auditoria, aquestes hauran de ser auditades per un Economista reconegut ( amb un col·legi reconegut, no mi oposo pas), que supervisarà i aprovarà la feina del Comptable, sense haver-se ficat en el seu treball.
Recordin que un Auditor sempre ha de ser extern, amb els corresponents estudis i degudament autoritzat. Ull que estic parlant de auditories i no de conciliacions.
Inspectors, que vetllaran per la correcció de totes les declaracions i perseguiran el possible frau en que algú hagi pogut incórrer.
Les declaracions d’impostos suportats i repercutits no suposaran cap trauma ni cap complicació, ni cap mal de cap econòmic per ningú, ja que tot estarà degudament explicat, i aquestes declaracions seran dipositades directament per els gestors de les empreses, sense intermediaris ni comissionistes...
La famosa conciliació (i no auditoria), la podrà fer un Comptable, sense cap necessitat de ser economista, o sense anar mes lluny la mateixa secretaria o el propietari de l’empresa, depenent del volum de facturació de l’empresa, SI HO VOLEN AIXÍ...
Dites declaracions comportaran el corresponent pagament d’impostos, es diguin IGI, IVA o TVA.
I amb el dipòsit del corresponent compte de Resultats, s’efectuarà la corresponent liquidació de l’Impost Directe sobre els Beneficis. O la seva devolució, en el cas de que aquest resultat sigui negatiu, mitjançant el descompte corresponent al següent any. I no la liquidació ZERO, establerta en aquests moments.
NO HI HAURA CAP PÈRDUA, NI CAP BENEFICI FISCAL, ni cap Paradís Fiscal.
I finalment, tothom, empresaris, treballadors... faran la seva declaració sobre la Renda de les persones físiques. Com a tot arreu del món, sense que això suposi: Ni perdre cap elecció, ni amagar les coses, ni fraus, ni corrupcions, ni negocis tèrbols...
Aquest és el meu model fiscal, transparència i claredat.
FI:
Quan tot lo exposat hagi arribat.
Potser no serà encara a l’any 2007. Potser serà el 2008, 2010 o 2020.
Ens farem segurament unes altres preguntes, com per exemple:
1. Som 75.000 habitants o 60.000 mil o 600.000 mil. La pregunta es quants hem de ser a Andorra per viure correctament. Som la quantitat de població correcta ?.
2. Quin es el nivell i la qualitat de vida que tenim, el salari mínim, mig. Aquest és el correcte?.
3. Disposem de tots els serveis necessaris i imprescindibles, mèdics, transports?.
4. Tenim realment, un turisme de qualitat, que es queda a dormir per exemple. Al que oferim altres coses a part de no cobrar impostos?.
5. Vivim tots d’una manera realment digna, en totes les matèries, habitatge, sanitat, social, esbarjo ?.
6. Han desaparegut per fi la duana, el contraban, els negocis estranys. Podem baixar a Espanya sense haver de passar sempre un control ?.
7. Cultivem els nostres horts i les nostres verdures, i no tant sols el tabac i el bestiar. Enlloc de plantar un tabac que no serveix per res ?.
8. Les necessitats i els ajuts necessaris estant degudament subvencionats, l’ assistència, les associacions, els esports, les federacions...? .
9. L’ensenyança, sobretot, esta degudament subvencionada ? (Completament gratuita, afegiria).
10. El transport públic funciona i es assequible ?.
11. Tenim un nivell de vida adequat. TOTS ?. Estant contents els funcionaris ?.
12. Disposem de les infrastructures necessàries, instal·lacions, escoles, jardins, parcs, voreres, carreteres ? ...
13. Vivim tots sense estrès, sense cues, sense córrer. Com s’ha de viure en un poble tranquil, no com una ciutat ?.
14. Estem ben Governats, i podem confiar en els nostres governants ?.
15. La sanitat funciona adequadament ?.
16. La Seguretat Social funciona correctament ?.
17. Els beneficis de Feda es queden a Feda ?.
18. Els Beneficis de la Sta es queden a la Sta ?.
19. Els beneficis de la Cass no es mouen de la Cass ?.
20. Invertim els diners adequadament ?.
21. etc.
Si aquestes preguntes tenen una resposta afirmativa, aquest es el meu model de País, sense Paradís Fiscal.
DESPEDIDA:
Es evident que la Fiscalitat es necessària per al correcte desenvolupament d’un país. De qualsevol País. Disposi dels recursos econòmics dels que disposi.
Però aquesta fiscalitat ha de ser JUSTA.
Recordin el que diu l’article 37 de la Constitució:
Totes les persones Físiques i Jurídiques contribuiran a les despeses publiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema Fiscal just, establert per la Llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució.
CUMPLIR AQUEST ARTICLE ES FONAMENTAL I NO S’ESTA FENT.
Recordin també breument, el model Fiscal que duia el programa electoral del PS:
Parlava de:
Dos eixos impositius:
La Imposició sobre els beneficis.
La Imposició sobre el consum.
Comptabilitat per al primer ( o mòduls indicatius) ( el que deien era tant difícil, des de el PLA).
Una imposició baixa sobre el segon.
Dos camps : IMPOSICIO DIRECTA + IMPOSICIO INDIRECTA. De forma simultània.
Recordin que el PS ja demanava l’establiment d’acords de doble imposició per sortir de la llista de paradisos fiscals.
Recordin també que el PS demanava l’ acord d’associació amb els països europeus.
No vull profunditzar mes en aquest tema, per això ja hi ha el meu company Pere Lopez.
...........
Ja per acabar, només afegir:
PARADIS FISCAL ?, NO CAL....
PARADIS SOCIAL ? SI GRACIES...
Necessitem doncs : Taxes moderades, Pensions correctes, .....
Amb una imposició Indirecta (IVA)
I amb una imposició Directa (Beneficis, de qui realment en tingui).
GRACIES.
MIQUEL CALSINA GORDI.
PREÀMBUL:
(Primer de tot: Vull deixar constància que manca un interrogant al títol de la ponència.
Amb aquesta ponència, no tinc cap intenció de justificar, ni defendre, ni atacar cap supòsit d’ Andorra, com a paradís fiscal, estigui a la llista de la OCDE o no. Solament vull donar el meu punt de vista sobre aquest tema.)
0.
Quan em varen convidar a assistir a la Trobada, aquí a Prada, la meva idea inicial era solament fer una valoració del nou sistema “impositiu”. Els nous impostos indirectes (ISI, IPI, IAC).
El seu funcionament, la seva aplicació, i el seu impacte.
I com hauria de ser, al meu entendre.
(Limitar-me doncs només a parlar sobre el model fiscal d’ Andorra.)
Desgraciadament, o potser per sort, no ho sé. Vaig tenir l’oportunitat d’estudiar-lo bastant a fons, tant en la passada campanya electoral, (per rebatre aquest sistema), com també per la meva pròpia feina de Comptable (per explicar-lo degudament ).
Però, del model fiscal en qüestió, ja en parlaré més endavant.
1.
M’agradaria començar per un altre tema que em sembla més important, l’etiqueta de paradís fiscal que té el nostre País, Andorra.
Però, aquesta etiqueta, entesa des de un altre punt de vista.
(No des de l’exterior, ni per la gent externa a Andorra.)
Tant si ho enfoquen (o enfocaven) des de el propi interès (portar els diners a Andorra, per exemple), com si ho fan des de la simple curiositat, estudi o rebuig als paradisos fiscals, o simplement enveja.
2.
Vull enfocar el tema del paradís fiscal, des de dins, des de l’òptica interna. Per al ciutadà del carrer, normal i corrent, que viu i treballa a Andorra, amb un petit negoci normal i corrent, per exemple.
Sense cap fortuna, ni propietats. Un ciutadà normal i corrent en definitiva, com ni ha molts.
3.
Aquesta òptica em porta a fer una pregunta:
Ha estat realment Andorra, un paradís fiscal per al ciutadà de a peu , fins a la data de l’entrada en vigor dels impostos indirectes ?.
Deixant de banda que encara estem considerats així, externament.
4.
M’ explicaré:
A banda del ja conegut IMI, (Impost de mercaderies indirecte, el 4% es el més habitual, 1% en el menjar, 7 % en els vehicles i l’electrònica, 12% en la joieria...). impost que sempre ens ha repercutit a tots en les nostres compres i despeses, no sols al comerciant. (Ja que aquest sempre l’ha traslladat directament al preu de venda dels articles. No l’ha assumit mai, fins ara, com a impost, sinó com a més cost de les compres.)
Que al meu entendre s’hauria de comptabilitzar com a impost i no com a més cost tal com diuen els manuals d’aplicació dels impostos indirectes. I així s’haurà de comptabilitzar amb el canvi a l’Igi.
Hem d’afegir a més el “sobrecost” dels articles degut als transportistes i transitaris, comptabilitzat també com a més cost de la compra. (Tot ho tenim que portar de fora).
Més el consegüent sobrecost al haver-hi més intermediaris (és lògic i no ho critico...).
Només cal baixar a comprar al mercat de la Seu, per comprovar la diferència de preus.
(Com a títol d’exemple: A Espanya, un material pot passar directament de la fàbrica o grup de compra al venedor, en canvi a Andorra sempre sol haver-hi com a mínim un intermediari o majorista, lo que incrementa el seu preu de venda.)
A part de dit impost (IMI, 1991), Recordem també totes les taxes, tant De Comú com de Govern, que des de fa molts anys hem hagut de pagar.
Per exemple:
El cànon del 10% en els rebuts de llum i telèfon (1992).
La taxa per la tinença de vehicles (1994).
El pagament de l’Itv o inspecció tècnica dels vehicles. (Ara a l’ACA i un 10% més car, si no prospera algun recurs)
La renovació de documents (passaports, permisos, autoritzacions...).
La taxa de Comerç I Indústria o registre de titulars d’activitats econòmiques (1995).
La taxa de la oficina de marques (1995).
Les taxes judicials (1995).
L ‘isi en els sectors econòmics (2000). Serveis bancaris i financers (2002), les companyies d’assegurances (2002).
La Fe publica Notarial (2000).
L’ITP (2001). (Amb exemcions en l’actualitat)
Les taxes sobre el consum (1985).
La taxa sobre el Bingo (1996).
Etc.
(Tot això, per les arques de Govern).
D’altra banda:
El 3% sobre el cost del lloguer de l’habitatge (evidentment repercutit al llogater), el tribut arrendatari.
L’impost sobre la propietat immobiliària.
L’atorgament de llicencies.
Embrancaments.
El Foc I Lloc.
Les taxes d’enllumenat.
La recollida de deixalles.
La prestació de Serveis Comunals (permisos, certificats, documents,...).
La taxa comercial, radicació d’activitats comercials.
Etc.
(Tot això, per les arques del Comú).
5.
A títol d’exemple, I extret d’ apunts reals:
21 €, del rebut del lloguer (3% de 700). Mensual.
7 €, del rebut de la llum (10% de 70). Mensual.
12 €, del rebut de telèfon i mòbil (10% de 120). Mensual.
Per la tinença dels vehicles, 44 € + 88 € + 16€ = 148€. Anyal. 12 al mes.
Per Comerç i indústria, 191 €, 16 al mes.
La Taxa Comunal de comerç 450 €, 38 al mes.
El Foc i Lloc 111,50 €, 9 al mes.
La Itv dels vehicles, 60 €, 5 al mes.
La renovació de documents, 50 €, 4 al mes.
Amb aquestes despeses fixes, ja estem a 124 euros al mes.
Si afegim a totes aquestes despeses fixes:
Per exemple:
Els Serveis mèdics que no cobreix la Cass. (Uns 25 euros al mes, si tot va bé.).
Si som autònoms, la Cass ens costa uns 253 euros i no podem posar-nos malalts, pues no ens cobreix la baixa, (i aviat serà obligatori cotitzar, i sinó, el corresponent 5% si som assalariats).
Podríem fins i tot afegir-hi les despeses escolars (menjador, activitats, ...) que no ens subvenciona ni ajuda el nostre Govern,( ja que no ens trobem en una situació precària, i ens denegarà la corresponent beca), (58 + 62€), per 10 mesos, uns 100 al mes. Sense comptar el transport, els llibres, el material, la quota de l’APA. (Personalment, ho trobo excessiu).
Fet el corresponent càlcul, ens dona una despesa extraordinària al mes d’entre 500 i 600 euros. Si tenim en compte el salari mínim ( uns 840 euros), o fins i tot el salari Mig (uns 1700 euros), poc ens queda per pagar el lloguer vestir i menjar, circular, aparcar... (viure, en definitiva).
(REPETEIXO : SON CALCULS REALS. Poden fer-se els seus propis càlculs, igual encara els surt pitjor).
Sort en tenim, que vivim en un paradís fiscal.
6.
I no puc valorar econòmicament (quantificar monetàriament) la Qualitat de vida : l’estrès que tots patim, la manca de temps d’oci, les cues, sempre anar de pressa i corrent ...
En definitiva, la manera de viure i treballar a Andorra, més similar a una gran ciutat, que a un poble, com jo crec que realment hauria de ser.
7.
Si podria però, valorar econòmicament el sobrecost “antinatural” que patim en les nostres compres i despeses habituals ... en botigues, bars, restaurants (fins i tot el Ministre de Finances no ho trobava normal, Ipc 6 % l’any 2006, en el sector de la restauració. No serà degut als impostos indirectes ?.), espectacles, hotels, actes varis ...
Només cal comparar-ho amb el País veí, Espanya, sense anar mes lluny. (Surt més econòmic baixar el cap se setmana a Cambrils, per posar un exemple, que quedar-se a Andorra, si no fos per la gasolina que consumim).
Perquè teníem aquest sobrecost, fins ara, si no patíem impostos ?, si vivíem en un paradís fiscal ?.
Però aquest tema el deixo a la seva imaginació...
Tenint en comte tot lo exposat fins ara, em torno a preguntar de nou.
8.
HA ESTAT REALMENT ANDORRA, UN PARADIS FISCAL, PER AL CIUTADA DE A PEU, NORMAL I CORRENT, QUE NO POSEEIX UNA GRAN FORTUNA ?.
9.
Ja se que he fet una barreja entre economia, fiscalitat i política Social, però per a mi un País, que NO ha de ser un Paradís Fiscal, comporta les dues coses :
Pagar Impostos, SI, .... però per pogué tenir una millor qualitat de Vida.
UN COP ACABADA AQUESTA MENA D’INTRODUCCIO DEL MEU PARER SOBRE EL PARADIS FISCAL QUE HA ESTAT ANDORRA.
Ara si entraré a comentar el meu parer sobre el nou model de Fiscalitat que ha entrat en vigor aquest any a Andorra.
ISI, IPI, IAC.
Model que de moment encara no ens permet sortir de la llista de paradisos fiscals.
Tot i que, amb els meus dubtes de si en aquests moments, es pot realment comentar, analitzar o debatre, com estem fent, ja que la veritat es que no tinc gens clar cap on derivarà aquest model. No disposem en aquests moments d’un Model impositiu clarament definit.
Ni jo ni ningú, degut a les constants modificacions, nyaps, canvis, dubtes, problemes, noves lleis, anuncis oficials, llistes de paradisos fiscals, llistes de països que no col·laboren contra el blanqueig de diners ...
-----------------------------------------------------------------------------------
ELS IMPOSTOS INDIRECTES:
1.
Era evident que Andorra necessitava noves Fonts D’Ingressos, havien arribat ja al límit d’endeutament i necessitat econòmica. Això no ho discutiré mai.
Aquestes Fonts d’Ingressos, haguessin hagut d’arribar bastant abans, quan no hagués suposat cap daltavall per al ciutadà. (NO PARLARIEM ALESHORES DE PARADÍS FISCAL, segur.)
Encara que em demano :
Quin seria realment aquest endeutament si els diners de Feda, Sta i Cass s’haguessin quedat al seu lloc?, (perquè aquestes parapubliques poguessin realitzar adequadament les seves inversions en infrastructures per exemple).
Quin Rati l’hi hagués sortit al Sr. Ministre de Finances, si aquests diners no haguessin passat a les arques de l’estat i no s’haguessin gastat en d’altres assumptes ?.
Partint d’una xifra d’endeutament més elevada, el Rati de STANDARD & POORS, encarregat al 2002, el famós Rating 2005, canviaria substancialment.( Per lo que fa que no em cregui el resultat)
Deute a llarg termini: AA, capacitat molt forta per fer front a les eventuals obligacions financeres.
Deute a curt termini: A-1+, capacitat extremadament alta.
2.
I a més aquestes fonts d’Ingressos, havien de ser immediates (infrastructures a realitzar, entre d’altres coses... que s’han de pagar..., al igual que el Salari de tots els funcionaris, que ja sabem el problema que tenen cada mes, per cobrar..., amb crèdits extraordinaris, per exemple...).
3.
Evident sembla també que l’única manera d’obtenir els diners necessaris, era amb la IMPOSICIO.
El que, teòricament ens permetia a més deixar de ser un Paradís Fiscal, que tampoc beneficiava en res als habitants d’Andorra, en gaudissin o no.
(Fins aquí, tots d’acord.)
4.
Aquí entrava però el PROBLEMA POLITIC:
RECORDO:
Campanya electoral 2001, Lema : No Posarem Impostos . VICTORIA.
Campanya electoral 2005, Lema . Els Impostos només seran Indirectes, mai Directes. VICTORIA.
Propera campanya, Lema ??????. Quin serà...?
5.
Inicialment quina era doncs la solució més fàcil per aplicar uns impostos ?.
Evidentment, copiar les formules o models ja existents, als països veïns. (sempre sense aplicacions Directes, recordin que ho havien promès...).
Elaborar doncs uns mòduls, com existeixen per exemple a Espanya, era el més indicat. (qui no porta comptabilitat pot pagar per mòduls).
No vull dir amb això que sigui una elaboració fàcil. Sens dubte establir un sistema de mòduls per a totes les activitats comercials, és complicat, dur i feixuc. No dubto que l’estudi comportés molta feina, recursos humans i temps. (No tot consisteix simplement en copiar).
Però aquest sistema de mòduls, mai es just, es impossible que sigui just.
(A Espanya, per exemple, les empreses que han optat pel sistema modular, s’ho van pensant cada cop més.)
Per exemple: No es lo mateix el mòdul per a un Bar restaurant situat a l’Avinguda Meritxell d’Andorra la Vella, o situat a l’Avinguda Verge de Canolich de Sant Julià (Per posar només vies principals).
Els 4000 0 5000 euros que surten del càlcul del mòdul, no els podran pagar mai de la mateixa manera. La caixa no es la mateixa.
I no exagero, es el total a pagar que surt del càlcul de un Bar Restaurant “normalet” (100 metres quadrats, 4 empleats, 10 metres de barra, 20 taules...).
6.
Tenint en compte també que, a la data, (estic parlant encara de l’inici de l’aplicació dels nous impostos, abans d’anunciar cap modificació...), encara no es volien demanar cap tipus de dades comptables a les empreses, ni cap documentació, ni els beneficis obtinguts... (Això no era concebible al nostre País. La gent és molt reticent a ensenyar els seus números. )
(Al menys de moment, estem al 2005).
Sis mesos després ja ens han anunciat el canvi:
7.
No han passat encara 6 mesos des de l’entrada en vigor dels nous impostos indirectes (parlo dels voltants de Maig/Juny). I ja ens anuncien que és necessari un nou model “impositiu”, i un Sistema de Doble Imposició, també.
En què quedem ?.
(Vegis programa del PS, que ja ho mencionava, sobretot si volem sortir de la llista de paradisos fiscals, afegiria...).
Ara podrem començar a demanar a l’exterior que ens treguin de la Llista.
De totes formes, amb l’entrada en vigor dels impostos indirectes, Andorra ja comença a deixar de ser un Paradís Fiscal. A banda de l’increment en el control dels comptes bancaris.
(L’impost sobre l’estalvi dels dipòsits bancaris d’estrangers, per exemple, també hi contribueix, però, no n’hi a prou).
El primer canvi anunciat, és el següent:
8.
IGI, IMPOSTOS GENERALS INDIRECTES.
Un impost que englobarà tots els altres, IMI, ISI, IAC, IPI, (espero i suposo, que també alguna de les diverses taxes, o canons) ... Un IVA, per entener-nos.
Aquest Sistema Impositiu, (sense variar gaire), Ja existia pràcticament per aquell que optava pel sistema de determinació directa (a banda del sector del Comerç), encara que, pocs s’hi van atrevir però.
(Pagar un comptable, una auditoria, recordin que és el que es demanava, no una simple conciliació, com realment es..., sortia més car que el propi mòdul.)
(Ja es van encarregar uns quants espavilats a passar ofertes, donant tots els serveis en un sol paquet. Comptabilitat a 300 euros/mes i auditoria a 3000 euros, he vist les ofertes).
Una feina senzilla d’un comptable, (sense auditoria...), com a mínim s’eleva als 200/400 euros al mes, lo que suposa al cap de l’any 2400/4800 euros.
FAGIN NUMEROS. En la majoria dels casos, surt més a compte pagar el corresponent mòdul.
Aquest sistema (IGI) es mes just, sens dubte. Però obliga a portar un control mes directe, comptabilitats, declaració d’impostos Suportats/Repercutits...
9.
JA HO TENIM SOL.LUCIONAT, PENSABEN ALESHORES ...
Doncs no, al poc se n’han adonat també que no es pot aplicar aquest tipus d’impost, si no es regulen degudament i amb anterioritat una sèrie de elements que son previs a l’ aplicació de qualsevol tipus d’imposició.
ES EVIDENT; QUE LES COSES NO S’HAN FET GAIRE BE.
10.
Primer s’ han de regular les Societats, les empreses, els prestanoms, el registre de Comerç i Indústria, les activitats comercials..., elaborar o aplicar un Pla Comptable (que ja existeix, això no comportava tanta feina...), unes normes de Comptabilitat (NIC/NIFF, també existeixen ja....).
Em diran que aquest procés ja està en marxa, és cert.(D’ aquí es desprenen les noves Lleis econòmiques.). Però no s’ha fet en l’ordre adequat.
(Molt important també: Primer hem de saber qui esta autoritzat a realitzar el control, tema, que encara esta sobre la taula, encara que jo ho tinc molt clar, ja ho he exposat varies vegades...).
En definitiva :
11.
Unes Lleis Econòmiques, VAREN PENSAR.
Llei de societats, inversions estrangeres i comptabilitat.
Unes modificacions a les Lleis dels impostos indirectes, VAREN PENSAR.
(Eliminar l’ Isi al lloguer dels locals comercials, per exemple ...)
Una imposició directa ???, també varen pensar, en veu baixa...
(Impost sobre el benefici de les Societats 13%)
No puc valorar adequadament, encara, ni les lleis ni les modificacions, només he pogut fer una ullada oficiosament (gràcies a la Pime) a l’esborrany dels tres projectes de llei. I les modificacions a les Lleis dels impostos indirectes no les conec totes.
Sota el meu punt de vista, la llei de comptabilitat per als empresaris, no aporta gran cosa.
A banda de deixar clar l’obligació de dur una comptabilitat, (deure de comptabilitat per a tots els empresaris).
A banda de l’ obligació de dipositar-la al registre de Societats ( les empreses que ho siguin).
A banda de qui podrà portar uns comptes abreujats, l’ informe de gestió de les SA, SL, que necessitin auditoria, poca cosa més.
El que si he pogut comprovar, es que han copiat un sistema vell. La remuneració d’assentaments per data ja no es fa enlloc. (Es el que interpreto de l’article 4 i l’article 14 de la proposta de Llei.).
En referència al projecte de Llei d’inversions estrangeres, crec, com la Pime, que es fa una distinció massa desmesurada entre les empreses.
(Protegint uns sectors, construcció, comerç... i d’altres no, manteniments, prof. Liberals... Algunes es troben molt perjudicades i altres molt protegides. I manquen els criteris a seguir per l’autorització de Govern.
Es absurda la demanda d’exclusivitat del Col. Econ. Si el mercat es obert i ells només admeten andorrans, ídem per arquitectes, agia. En aquestes activitats, el mercat es liberalitza en el projecte de Llei, quedant lliure l’entrada a les empreses estrangeres)
I en referència a la Llei de Societats, no deixa clar si hi haurà una imposició sobre els beneficis o no. Fa gràcia lo de auditor legalment autoritzat. No he trobat enlloc com s’eliminarà la figura del prestanoms. No trobo cap referència als sistemes de doble imposició, no trobo de moment la manera que de veritat ens treguin de la llista de paradisos fiscals.
(vegis declaracions del Sr. Minoves a l’estranger)
12.
Però de nou ens estem precipitant, encara no sabem qui esta treballant exactament a Andorra i que hi esta fent. (Ni tant sols si han recollit el famós NRT).
Es del tot impossible INGRESSAR uns impostos sense regular correctament i en primer lloc les empreses existents al País. (Només pagarem quatre gats.)
NECESSITEM DINERS, SI, PERO NO PODEM IMPROVISAR TANT.
13.
Amb tot el que he exposat no vull criticar tant sols el nostre Govern. Les famoses Lleis d’Impostos Indirectes es van aprovar al Novembre 2004 i van sortir publicades al Bopa al Desembre del 2004.
Durant tot l’any 2005, els demés tampoc hem fet be la nostra feina. Hem deixat passar tot 1 any sense preocupar-nos del tema, sense ni tant sols estudiar les Lleis. Ni els grups polítics, ni els empresaris, ni les Associacions, ni el Comerç, ni els professionals econòmics i financers...
(No ens hem parat a estudiar el problema que ens venia a sobre).
A més amb unes eleccions generals pel mig, a uns no els interessava massa comentar el tema dels impostos i a d’altres els hi va passar massa per alt.
14.
L’Isi (com es coneixen popularment els nous impostos) ha caigut com una pesada llosa i aleshores, és quan tots hem posat el crit al Cel, hem criticat, ens hem esverat, demanat solucions, moratòries, denuncies de anticonstitucionalitat ...
S’han començat a fer modificacions, nyaps, queixes, reglaments, canvis del mateix...
I ara, ben be no sabem pas on som realment, cap a quin model anem i com quedarà tot definitivament. He de reconèixer que estic desconcertat, i s’hem fa bastant difícil, en aquests moments, explicar el sistema impositiu.
15.
D’altra banda, també hem començat a comptar i calcular (aquesta és la meva feina..., fer-ho per a mi i també fer-ho per al altres), i aquí molts, es quan de veritat s’han “atemorit”. No tots..., però si molts.
Hi ha casos, que fins i tot, guanyem diners, (Benefici Fiscal, en diuen...).
Es el cas per exemple de : Notaris, advocats, metges, comptables...
Serveis que facturen un 4% d’ISI, i només en paguen un 2,8 o 2,9 %...
Recordo que el mateix Govern ho fa amb la Construcció.
En aquests casos si que hi ha un autèntic Paradís Fiscal.
Hi ha casos en que el càlcul del mòdul no preocupa en absolut, es pot cobrir perfectament amb el trasllat de l’impost al client. (El famós 4%). Que uns impostos permetin guanyar diners, és de autèntic Paradís Fiscal, sense cap tipus de frau.
En el comerç, per exemple no hauria d’haver afectat (DE MOMENT...), (deixant de banda els quatre “espavilats” de torn, que el cobren per duplicat.)
Però també hi ha molts casos en que dit mòdul no es pot cobrir, no es podrà repercutir, ja sigui per competència, per l’augment dels preus, perquè la facturació no dona el suficient per pagar el corresponent mòdul ...
Algú potser hem dirà : En aquests casos es tenia que optar per al sistema de determinació directa.
Ja ho he explicat: Aleshores, pagar un comptable, un “auditor”, potser encara surt mes car.
(A part de que encara no tenim clar, a data d’avui, qui esta autoritzat a fer aquesta feina).
16.
EL PROBLEMA MES GREU, PERO, AL MEU ENTENDRE ENCARA NO HA ARRIVAT...
EL TINDREM AL 2007.
M’EXPLICO:
Durant el primer trimestre del 2007 haurem d’efectuar el pagament dels impostos del nostre mòdul total per l’any 2006, i el segon trimestre, haurem de pagar el 50% a compte, per l’any 2007. De moment això és així i no ha canviat, (salvat en l’impost del lloguer per als Locals Comercials, tema que encara no està clar si es retornaran els diners ja pagats, o si els propietaris dels locals hauran de liquidar quelcom, o bé tindran també un benefici fiscal.)
No tothom podrà assumir i fer front a aquests pagaments. Molts encara ni tant sols hi pensen. Jo sempre he aconsellat : Fer un Càlcul del mòdul a pagar, dividir-lo per dotze mesos, i anar ingressant en un compte d’estalvi, per exemple aquest import mensual. (La patacada no serà tant forta).
Quantes empreses tancaran sense pagar ? Quantes ho han fet ja ?. Jo en conec unes quantes...
Per aquests, potser si que haurà estat Andorra, un Paradís Fiscal, en aquests casos però, es tracta d’un Paradís amb frau.
17.
HEM TORNARAN A DIR, POTSER:
EL SISTEMA ESTA CANVIANT, I ENCARA NO SABEM COM QUEDARA DEFINITIVAMENT.
Si, però en aquesta data exposada, és evident que tots (TOTS?) hem de pagar. I si no hem fet el “raconet”, com ho farem?.
18.
CONCLUSIÓ:
CAP ON HAN DE DERIVAR ELS IMPOSTOS; AL MEU ENTENDRE.
A data 2007, (2008, potser...), segurament ja disposarem de:
Tots, del corresponent NRT (NIF, o es digui com es vulgui).
El Registre de Comerç i Indústria, ja estarà actualitzat, sense prestanoms.
Totes les activitats comercials, estaran degudament autoritzades i registrades. No hi hauria intrusisme ni de dins ni de fora.
Totes les empreses duran la seva comptabilitat, amb un Pla Comptable Standard i unes Normes Comptables aplicades correctament.
Les feines seran “supervisades” o elaborades per un Comptable, degudament qualificat i autoritzat. (Associat o no).
I l’empresari podrà dipositar directament els seus comptes.
Totes les empreses estaran obligades a dipositar un Compte de Resultats, un Balanç de Situació, una Memòria, si cal... al departament corresponent, es digui Registre Mercantil o dugui un altre nom. I no sols les Societats.
De manera abreujada o no,
(Ja figura en el projecte de Llei que:
En el cas de Empreses molt grans, per volum de facturació (mes de 6 milions), Actius (mes de 3,6 milions), o Personal (mes de 25 empleats)...
En el cas de que hagin de dipositar una auditoria, aquestes hauran de ser auditades per un Economista reconegut ( amb un col·legi reconegut, no mi oposo pas), que supervisarà i aprovarà la feina del Comptable, sense haver-se ficat en el seu treball.
Recordin que un Auditor sempre ha de ser extern, amb els corresponents estudis i degudament autoritzat. Ull que estic parlant de auditories i no de conciliacions.
Inspectors, que vetllaran per la correcció de totes les declaracions i perseguiran el possible frau en que algú hagi pogut incórrer.
Les declaracions d’impostos suportats i repercutits no suposaran cap trauma ni cap complicació, ni cap mal de cap econòmic per ningú, ja que tot estarà degudament explicat, i aquestes declaracions seran dipositades directament per els gestors de les empreses, sense intermediaris ni comissionistes...
La famosa conciliació (i no auditoria), la podrà fer un Comptable, sense cap necessitat de ser economista, o sense anar mes lluny la mateixa secretaria o el propietari de l’empresa, depenent del volum de facturació de l’empresa, SI HO VOLEN AIXÍ...
Dites declaracions comportaran el corresponent pagament d’impostos, es diguin IGI, IVA o TVA.
I amb el dipòsit del corresponent compte de Resultats, s’efectuarà la corresponent liquidació de l’Impost Directe sobre els Beneficis. O la seva devolució, en el cas de que aquest resultat sigui negatiu, mitjançant el descompte corresponent al següent any. I no la liquidació ZERO, establerta en aquests moments.
NO HI HAURA CAP PÈRDUA, NI CAP BENEFICI FISCAL, ni cap Paradís Fiscal.
I finalment, tothom, empresaris, treballadors... faran la seva declaració sobre la Renda de les persones físiques. Com a tot arreu del món, sense que això suposi: Ni perdre cap elecció, ni amagar les coses, ni fraus, ni corrupcions, ni negocis tèrbols...
Aquest és el meu model fiscal, transparència i claredat.
FI:
Quan tot lo exposat hagi arribat.
Potser no serà encara a l’any 2007. Potser serà el 2008, 2010 o 2020.
Ens farem segurament unes altres preguntes, com per exemple:
1. Som 75.000 habitants o 60.000 mil o 600.000 mil. La pregunta es quants hem de ser a Andorra per viure correctament. Som la quantitat de població correcta ?.
2. Quin es el nivell i la qualitat de vida que tenim, el salari mínim, mig. Aquest és el correcte?.
3. Disposem de tots els serveis necessaris i imprescindibles, mèdics, transports?.
4. Tenim realment, un turisme de qualitat, que es queda a dormir per exemple. Al que oferim altres coses a part de no cobrar impostos?.
5. Vivim tots d’una manera realment digna, en totes les matèries, habitatge, sanitat, social, esbarjo ?.
6. Han desaparegut per fi la duana, el contraban, els negocis estranys. Podem baixar a Espanya sense haver de passar sempre un control ?.
7. Cultivem els nostres horts i les nostres verdures, i no tant sols el tabac i el bestiar. Enlloc de plantar un tabac que no serveix per res ?.
8. Les necessitats i els ajuts necessaris estant degudament subvencionats, l’ assistència, les associacions, els esports, les federacions...? .
9. L’ensenyança, sobretot, esta degudament subvencionada ? (Completament gratuita, afegiria).
10. El transport públic funciona i es assequible ?.
11. Tenim un nivell de vida adequat. TOTS ?. Estant contents els funcionaris ?.
12. Disposem de les infrastructures necessàries, instal·lacions, escoles, jardins, parcs, voreres, carreteres ? ...
13. Vivim tots sense estrès, sense cues, sense córrer. Com s’ha de viure en un poble tranquil, no com una ciutat ?.
14. Estem ben Governats, i podem confiar en els nostres governants ?.
15. La sanitat funciona adequadament ?.
16. La Seguretat Social funciona correctament ?.
17. Els beneficis de Feda es queden a Feda ?.
18. Els Beneficis de la Sta es queden a la Sta ?.
19. Els beneficis de la Cass no es mouen de la Cass ?.
20. Invertim els diners adequadament ?.
21. etc.
Si aquestes preguntes tenen una resposta afirmativa, aquest es el meu model de País, sense Paradís Fiscal.
DESPEDIDA:
Es evident que la Fiscalitat es necessària per al correcte desenvolupament d’un país. De qualsevol País. Disposi dels recursos econòmics dels que disposi.
Però aquesta fiscalitat ha de ser JUSTA.
Recordin el que diu l’article 37 de la Constitució:
Totes les persones Físiques i Jurídiques contribuiran a les despeses publiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema Fiscal just, establert per la Llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució.
CUMPLIR AQUEST ARTICLE ES FONAMENTAL I NO S’ESTA FENT.
Recordin també breument, el model Fiscal que duia el programa electoral del PS:
Parlava de:
Dos eixos impositius:
La Imposició sobre els beneficis.
La Imposició sobre el consum.
Comptabilitat per al primer ( o mòduls indicatius) ( el que deien era tant difícil, des de el PLA).
Una imposició baixa sobre el segon.
Dos camps : IMPOSICIO DIRECTA + IMPOSICIO INDIRECTA. De forma simultània.
Recordin que el PS ja demanava l’establiment d’acords de doble imposició per sortir de la llista de paradisos fiscals.
Recordin també que el PS demanava l’ acord d’associació amb els països europeus.
No vull profunditzar mes en aquest tema, per això ja hi ha el meu company Pere Lopez.
...........
Ja per acabar, només afegir:
PARADIS FISCAL ?, NO CAL....
PARADIS SOCIAL ? SI GRACIES...
Necessitem doncs : Taxes moderades, Pensions correctes, .....
Amb una imposició Indirecta (IVA)
I amb una imposició Directa (Beneficis, de qui realment en tingui).
GRACIES.
MIQUEL CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
