DIARI D'ANDORRA -SENTO VERGONYA

SENTO VERGONYA. He criticat molt al nostre Govern (ja vaig fer-ho també amb anteriors governs, i no és que es tracti de cap obsessió particular). Com diu algun conegut: sóc imparcial, l’hi foto “hòsties” a tot el que es mou... També ho he fet amb el “meu” Comú, el de Sant Julià de Lòria (per cert, també van “rebre” els anteriors, encara que, en aquest cas eren més o menys del mateix “tarannà” polític), per les seves decisions, que no comparteixo. Ambdós, per la manera de fer les “coses”, que tampoc comparteixo. M’han molestat sempre moltes actuacions tant de Govern com del Comú. I em segueixen molestant. Ara mateix però, el que sento més que indignació, és “vergonya”. Vergonya aliena, hauria de dir. Només faltaria que a mi em fes vergonya les bestieses i actuacions d’altres que a mi, em governen però no em representen. He acceptat que tant a Govern com al Comú hi havia el que el poble votà majoritàriament (d’això se’n sol dir: democràcia), i que per tant tenia que acatar les decisions preses. I així ho he fet sempre (tot i les meves continuades crítiques). He pagat sempre, al menys fins ara (Ja veurem si continuaré en aquesta línia) religiosament els meus impostos als dos llocs (tot i saber que molta gent no ho fa, ni ho farà mai). M’he “mossegat” la llengua moltes vegades per no fer-me “pesat” (com diuen o entreveuen alguns, encara que sigui amb comentaris anònims). Fins i tot, erròniament vaig votar DA en les passades eleccions generals. A les darreres comunals, ja em vaig negar a votar (votar que ?, si no hi ha res definit). Avui sé que, segurament, no tornaré a votar mai més. Ja no m’indignen les “actuacions” de UL a Sant Julià de Lòria, fent sempre el que els hi ve en gana, “passant” olímpicament del sentiment dels parroquians (que per això els voten, sempre ???), ni em molesten ja les designacions a “dit”, les col•locacions d’amics o familiars, la “merienda de negros” de la Mútua elèctrica, l’engany de Naturlàndia, l’actitud “xulesca” generalitzada, la supèrbia i prepotència de la seva Consol Major, el sobre-sou del Consol Menor, les “suposades” irregularitats d’alguns membres electes, etc... Tampoc m’indigna ja l’actuació de l’actual Govern, o de DA (que ve a ser el mateix), amb les seves mentides, enganys, manipulacions, col•locació d’assessors estrangers amb salaris exorbitants (ja només em faltava la col•locació d’un inspector d’hisenda en excedència a Espanya per la mòdica quantitat de 14.000 euros mensuals), impostos que no figuraven al programa electoral (I.R.P.F), “cagades” impressionants en molts temes (com per exemple, l`intent de construir l’heliport al Patapou, sense veure dimissions “anunciades” si no es feia), etc... Ara, tant “sols”, tot plegat, em produeix: VERGONYA. Sento vergonya de tenir els dirigents que el nostre poble ha escollit, i això em produeix també frustració, al pensar que algú els pugui tornar a votar algun dia. Evidentment, algú que no n’hagi estat “beneficiat” d’alguna manera, o que pensi estar-ne beneficiat properament. Sento vergonya al constatar tot el que estan fent, tant des de UL com des de DA. I temor, al pensar que tot i així puguin tornar a guanyar unes noves eleccions. En qualsevol altre país semblaria evident que aquestes persones perdrien unes següents eleccions (normalment, així funciona). A Andorra, molt em temo que no serà igual (tot i que, en les eleccions generals, tinc els meus dubtes). Malauradament, quan miro el que hi ha a l’altra “banda”, la meva frustració augmenta. Millor doncs, ni tant sols votar. Tot de cop, m’adono que he passat : del “sento curiositat” al “sento vergonya”. I no sé que és pitjor. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - DA I NATURLÀNDIA

DA I NATURLÀNDIA. Tots sabem perfectament que Naturlàndia ha estat sempre un projecte de “ves a saber qui”, presentat per Unió Laurediana, preparat i orientat per una sola persona d’aquest Partit i protegit per gairebé tots els militants del mateix. Al menys, per aquells que han disposat de “cadireta”. Una altra cosa és quan ja no tenen la “apreciada” cadireta, o quan encara no la tenien. Naturlàndia és un projecte (i dic projecte, perquè evidentment, no es tracta de cap realitat, ja que no funciona ni progressa adequadament, tal i com diuen a l’escola) que ja va néixer coix, mal plantejat, enganyós, erroni... fins i tot “falsejant” les projeccions i expectatives i enganyant molta gent. No vull posar-me en la part “destructiva” (pel que fa al medi ambient), ni tampoc en la part “anti-natura” (pel que fa al tancament i exposició d’animals)... Amb no mirar-ho, ja en tinc prou. Allà cadascú amb la seva consciència. Encara que, al final de tot ningú n’assumirà mai les conseqüències. Si en canvi, he criticat sempre la seva part econòmica, on tampoc ningú dels “impulsors” del parc en voldrà assumir mai les conseqüències. Encara que al final, tothom haurà de fer-ho d’una manera o altra. A les primeres de canvi, ja veiem el desgavell econòmic que comporta aquest Parc Animalier amb tobogans inclosos. Desgavell que anirà cada cop a més, doncs ja no disposem d’abocadors de runa per “tapar” els forats de la “caixa”. Aquí, potser m’equivoco ? Amb molta sort, igual es reprenen les obres de la desviació de Sant julià i Naturlàndia torna a rebre ingressos “no recurrents” (extraordinaris). I continuaré criticant sempre, aquest engany econòmic. Encara que ara mateix n’hauran d’assumir les conseqüències molts “privats”, fins i tot també les patirem aquells que mai vàrem comprar accions (Cònsol Major inclosa). Ho haurem de pagar entre tots, accionistes (directament) i residents (indirectament). Però el que més em molesta de tot plegat és el mutisme absolut, l’acceptació total, la submissió absoluta dels tres suposats militants de DA a les cadires comunals lauredianes, el mateix em passa amb un suposat independent a les mateixes files. I sobretot em molesta, la continuada baixada de pantalons de autoritats dins del Govern i dins del Consell General que formant part de DA, també callen i atorguen. Fins i tot el mateix Cap de Govern. Tots aquests segueixen en la mateixa línia que les passades eleccions comunals, “tragant” amb tot el que UL mana i ordena. Sé perfectament el que en pensen un Ministre i dos Consellers Generals, sobre “l’afer” de Naturlàndia. Ho vàrem comentar tot preparant una mena de comitè local de DA a Sant Julià de Lòria (que per cert mai ha existit). Tot va canviar però de cop en el moment de la creació de la llista UL-DA (sense DA) en les passades eleccions comunals: DA, va acceptar totes les imposicions de UL, Naturlàndia inclòs. No entenc perquè encara avui DA segueix aclucant els ulls davant UL i fent la vista grossa davant la barrabassada econòmica que representa i representarà Naturlàndia sense ni tant sols obrir la boca. Algun dia potser m’ho hauran d’explicar. Tampoc és que hi confiï massa, amb aquestes explicacions, degut a que ja fa molt de temps que “algú” m’havia d’explicar quelcom i no va fer-ho mai. Que sàpiga però, que jo no ho oblido. Quina “por” pot tenir DA de UL ? Perdent dos Consellers Generals seguiria disposant d’una majoria absoluta i aquests Consellers s’avorririen molt al Consell general. Encara que, constatant que un d’ells ja és sord, mut i invisible... Que més dona ? No entenc perquè, encara que es tracti d’un tema parroquial, des de Govern mai s’emet cap opinió de la “sapastrada” que representa Naturlàndia. Tampoc entenc perquè DA mai s’ha constituït com a tal a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Potser necessita l’abocador de terres de la Rabassa ? A les properes eleccions generals es votarà també majoritàriament DA ? Recordin que DA ha permès amb el seu “passotisme” les bestieses que s’han comès a Naturlàndia. També ha permès el seu fracàs econòmic. A les properes eleccions comunals es votarà també majoritàriament UL sense DA ? Recordin també qui són els culpables de la destrucció d’un bosc, del tancaments d’animals, de les col•locacions a dit... i de moltes altres “animalades”. Al meu entendre, tanta culpa té UL com DA. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - IGI

PERQUÈ JA NO CREC EN L’IGI. He rebut darrerament moltes crítiques en diferents espais informatius (sobretot, mitjançant comentaris a articles del diari d’Andorra, via “internet”, sempre provinents d’ anònims), pels meus comentaris en contra de la Llei de l’IGI, quan havia defensat aquest model impositiu en considerar-lo totalment neutre. No he canviat d’opinió, continuo pensant en la seva neutralitat, sempre i quan estigui ben aplicat i la Llei sigui la correcta. El ja desaparegut ISI, era un model injust, que generava tant beneficis fiscals com pèrdues fiscals. Un model que no afectava al comerç, que seguia com sempre, repercutint el “seu” IMI, més un afegit per IAC. Però ja ens hi havíem acostumat i tampoc ens anava tant malament, millor hagués estat potser de continuar amb aquest model... El problema és que hem fet una Llei d’IVA (IGI, per nosaltres) massa reduïda, massa “curta”, sense pràcticament règims especials, sense gairebé cap possibilitat d’acollir-se a models simplificats, o a sistemes modulars... Amb uns coeficients mal repartits, amb un règim general pràcticament igual per a tothom sense tenir en compte els diferents sectors econòmics. Massa errors en una Llei tant “curta” : No es pot ficar dins un mateix “sac”, sectors tant diferents com els serveis, la construcció, el comerç o la restauració... amb el mateix règim d’aplicació. No es pot aplicar aquest model fiscal, juntament amb l’impost de societats o l’impost de la renda d’activitats econòmiques en un “moment” tant complicat per al nostre teixit empresarial. I, tant sols per tapar forats o pagar túnels innecessaris, o obres faraòniques. Estic totalment d’acord en pagar impostos, fins i tot sóc favorable a l’IRPF. Sempre i quan vegi contrapartides a aquest impost en matèria de educació, sanitat, esports... El Govern dels “millors” no ha entès la situació econòmica actual. Val a dir, que tampoc l’entenia l’antic Govern Socialdemòcrata, ni el més antic Govern Liberal... Cap dels tres va escoltar les demandes dels comptables o les meves pròpies. Fet que em farà “repensar” acudir a una probable propera convocatòria. No cal que em convoquin quan ja tenen les “coses” fetes. “Mal de muchos...” Al final, tots són iguals. Ja m’ho han dit molts cops, des de diversos “contactes” amb economistes, tributaris, comptables, advocats, censors de comptes, etc... de països veïns : “us esteu equivocant, al copiar el sistema espanyol”, “no és el moment adequat d’aplicar impostos, tot al contrari”. En general, l’impost de Societats o el d’Activitats Econòmiques, no esta comportant massa “mal de cap”, doncs els beneficis de la majoria d’empreses són gairebé nuls, inexistents, o fins i tot de pèrdues : res a pagar, doncs. Fins i tot algunes empreses, al deduir-se l’impost comunal en surten beneficiades : Un error d’interpretació ? En canvi, l’IGI és molt diferent. Aquí toca pagar a gairebé tothom. Dic gairebé, degut a que alguns sectors presentaran sempre una declaració negativa, amb liquidacions a compensar, quan fins ara mai havien estat compensats : Un benefici fiscal que fins a la data no tenien ? Tot això afegit al mal moment d’aplicació de l’IGI, quan precisament molts empresaris no el poden cobrar degut a que no es el moment d’incrementar els preus. Restauració, hoteleria, comerços... no poden repercutir el corresponent IGI als seus clients, però en canvi, si l’han d’abonar a Govern. L’entrada en vigor de l’IGI ha comportat una davallada en el marge dels comerciants, degut a que no poden cobrar la totalitat de l’impost repercutit, exactament el mateix que passa en el sector de la restauració i hoteleria. El sector serveis si repercuteix aquest 4,5% als seus clients en les factures, però quan arriba el moment de liquidar-lo a Govern la “caixa” esta buida. Altres sectors en canvi, sempre tindran una declaració negativa, és el cas de les farmàcies, metges, educació... Per tots aquests motius no crec en la Llei de l’IGI. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - MOROSOS

MOROSOS I COMPTES NO DIPOSITATS. Que pel cas ve a ser el mateix, empreses i societats que “passen” de tot o simplement no existeixen, societats que no han pagat ni pagaran mai, empresaris que no volen pagar i altres que no poden fer-ho. Tot de cop s’ha “disparat” la indignació entre els empresaris andorrans per la publicació en dos bopes gairebé consecutius de les societats que no varen dipositar els comptes (suposadament del 2.011) i les empreses que no varen pagar l’ISI (del 2.009 i l’acompte del 2.010). Tot plegat em sorprèn una mica degut a que l’any passat també es varen publicar les mateixes llistes al Bopa i ningú es va queixar (es tractava de la manca dels dipòsits del 2.010 i els impagats d’ISI del 2.008 amb l’acompte del 2.009). Val a dir que ambdues llistes són pràcticament idèntiques, amb les mateixes empreses o societats, o gairebé. Val a dir també que no he trobat al Bopa els impagats per ISI del 2.006 i del 2.007, ni la manca de dipòsits del 2.009 (encara que aquest no comportés cap sanció). Entrant en “matèria” : Un total de 3.020 societats (no disposem de dades sobre els autònoms) no varen dipositar els comptes de l’exercici 2.011, el que suposa una falta greu sancionada amb un mínim de 601 euros, un total mínim de 1.815.020 euros. L’any anterior varen ser 3.386 les societats sense dipòsit de comptes, fet que es converteix en una infracció molt greu, sancionada amb un mínim de 2.001 euros, que fa un total mínim de 6.043.020 euros. Un total de 882 obligats tributaris (a cops repetits, fins un total d’unes 500 empreses), no varen pagar l’ISI corresponent a l’any 2009 i el pagament a compte del 2.010, suposant un total impagat de 2.188.562,59 euros. L’any anterior varen ser 881 els obligats tributaris que tampoc efectuaren el corresponent pagament, valorat en 2.187.143,59 euros. Cert és que moltes societats que figuren a les llistes no existeixen, varen fer suspensió de pagaments, es varen dissoldre, no tenen activitat ... Una actualització del registre de Societats sembla doncs imprescindible. Cert és també que molts obligats tributaris tampoc existeixen ja. Una actualització del registre de Comerç sembla doncs també imprescindible. Però no és menys cert que existeix molta “gent” que no paga perquè no vol fer-ho, perquè sap que per molt que surti publicat el seu nom al Bopa, Batllia mai executarà els aproximadament 60.000 expedients pendents per aquests conceptes i altres com : sancions de la policia, de circulació, impagats de foc i lloc, de la taxa d’activitats econòmiques, etc... No seria doncs millor, enlloc de disposar d’una Administració Tributaria, disposar d’un departament de cobrament de morosos. Un departament que es dediqués al menys a “controlar” els impagats, la manca de dipòsit de comptes, intentar cobrar i si més no, donat el cas de que la empresa o societat no existeix efectivament, donar-les de baixa dels Registres ? Mentrestant a tots aquells que complim amb les lleis i paguem religiosament se’ns queda una cara “d’atontats” en veure tots aquests impagaments, incompliments, fraus, cara dura ... Ens haurem de convertir tots en “insubmisos” fiscals per no haver de passar per “tontos” ? Tot això, sense comptar amb tots aquells que no declaren per la Renda dels no residents i encara no els han “pillat”, les declaracions properes d’IGI que molts no efectuaran, i sobretot les declaracions per IS i IAE, a banda dels pagaments a compte tampoc efectuats. Tot plegat, un veritable “caos” que si no fos així i la gent complís amb els seus deures comptables i tributaris, la situació actual de l’economia del nostre país seria una altra molt diferent. On vivim ? En un país de “pirates” ? En un país de morosos ? En un país de “passotes” ? O simplement, vivim a Andorra, un país on molta gent es fa “l’andorrà”. Convido a tothom a repassar les llistes abans esmentades : Bopa núm. 015, any 25, del 27 de Març del 2.013. Govern. 20/03/2013. Avís pel qual s’ordena la publicació de les Societats que no han complert l’obligació de dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils. Bopa núm. 013, any 25, del 13 de Març del 2.013. Govern. 06/03/2013. Edicte en el qual es notifica als obligats tributaris que s’ha iniciat el període de constrenyiment del pagament de la regularització de l’exercici 2.009 i de l’acompte de l’exercici 2.010 de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i de l’impost indirecte sobre la producció interna. Es faran un fart de riure. O de plorar. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - IGI I COMERÇ

IGI I COMERÇ. De bon principi, sempre s’ha comentat que l’IGI no hauria de fer augmentar cap preu en el comerç, que és un impost neutre i que no ha de suposar cap enrenou en comparació amb l’IMI i l’IAC que ja teníem. S’ha comentat també que, tot al contrari, fins i tot es podien abaixar els preus, argumentant que majoritàriament el comerç de mercaderies suportava fins ara un 4,8% d’impost (4% d’IMI + 0,8% d’IAC), passant actualment al 4,5% d’IGI. Deixant de banda alguns productes que tenien l’IMI al 7% o al 12 %, amb l’IAC al 1,4% i 2,4%, respectivament i que ara han passat també al 4,5% d’IGI, fet que hauria de suposar una disminució encara més considerable dels preus de venda. Obviant aquestes apreciacions, obviant també possibles intermediaris i centrant-nos només en els productes més habituals, al 4,5% d’IGI enlloc del 4,8% d’IMI + IAC, si fem el que se sol dir el “compte de la vella”, calculant exactament el benefici real obtingut, trobem que el comerç en general ha perdut un marge considerable. M’explico amb un exemple molt simple : Fins ara adquiríem un producte a un preu de cost de 1.000 euros. Sumant IMI + IAC, el cost total era de 1.000 + 48 : 1.048 euros. Aplicant un coeficient de 1,50 el veníem a 1.572 euros. Govern havia recaptat per tant, 48 euros. Obtenint el comerciant un benefici de 524 euros. Amb l’IGI en vigor, el càlcul hauria de ser diferent. El cost de l’article continua a 1.000 euros. 45 euros van a impostos suportats per IGI. El coeficient aplicat és el mateix de 1,50, però calculat ara amb un cost de 1.000 euros, que ens dona un preu de venda de 1.500 euros. Al que hauríem d’aplicar un IGI del 4,5%, donant un preu de venda final de 1.567, 50 euros. Govern ha recaptat per tant, 67,50 euros, que ha pagat el consumidor final sobre el preu de venda, però que ha liquidat el comerciant mitjançant els 45 euros inicials a l’entrada de la mercaderia i a la diferència entre repercutit i suportat en la seva declaració mensual, trimestral o semestral, de 22,50 euros. Però, atenció : el benefici del comerciant abans era de 524 euros i ara ha passat a ser de tant sols 500 euros. Majoritàriament, val a dir que els preus no s’han “tocat” i el producte es continua venent al mateix preu de l’any passat: 1.572 euros. Fent de nou el càlcul global trobem el següent: El comerciant ha liquidat a Govern els 45 euros de l’entrada de la mercaderia més la diferència amb l’IGI carregat al seu client, 68 euros, 23 euros més. El consumidor final ha pagat doncs 68 euros en concepte d’IGI, que és el mateix que el Govern ha recaptat, però el comerciant ha tingut un benefici final de 504 euros, enlloc dels 524 que tenia amb l’IMI + IAC, amb el que ha vist considerablement disminuït el seu marge comercial. Veiem doncs que l’IGI ha “afectat” negativament al comerç en general, contràriament al que se’ns ha dit i comentat fins ara, veiem també que alguns comerciants han augmentat els seus preus i veurem també com molts altres ho faran properament. Tot això sense comptar amb els estocs que molts comerciants ja tenien, que no han volgut o han pogut declarar per obtenir el corresponent crèdit fiscal, pel motius que sigui, i que ara estan patint la corresponent doble imposició. Veiem doncs que l’IGI, a banda de tota la problemàtica de control, facturacions, repercussions, aplicació, etc... ens ha dut també a un decrement dels beneficis, que tard o d’ora es veuran repercutits en un augment dels preus i en una disminució del poder adquisitiu de tothom. També com no, i aquest era el motiu, d’un augment de recaptació del nostre Govern ? Això ja s’hauria de calcular de diferent manera i sumant tots els sectors econòmics. En definitiva, penso que l’aplicació de l’IGI ens ha causat majoritàriament a gairebé tots un perjudici considerable que no ha vingut a compensar les incongruències de l’IAC afegit a l’IMI. Els càlculs amb la diferència entre l’IGI i l’ISI o l’IPI, ja serien més “complicats” i s’haurien de fer separadament sector per sector o activitat per activitat. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - FORMULARIS I COMPTABLES

FORMULARIS I COMPTABLES. Repassant els formularis dels nous impostos directes “penjats” a la web impostos.ad, no sé si m’he marejat, m’ha agafat un “cobriment”, un mal de cap o simplement ha estat : incredulitat. A banda de que no es poden omplir directament, de moment s’hauria de fer a ma, són totalment incomprensibles, complicats, inverossímils, complexes, inintel·ligibles, absurds, repetitius, abundants, etc... són també del tot innecessaris. No cal complicar tant la vida a l’obligat tributari. Prou problemes té aquest amb la seva comptabilitat com per marejar-lo ara amb tanta paperassa : -Declaracions censals. -Declaracions pendents d’ISI. -Declaracions d’IGI. -Pagaments a compte. -Declaracions d’IRNR. -Dipòsit de comptes. -Declaracions d’IS i IAE. -Declaració d’inventaris. -Inspeccions vàries amb molt mala “baba”. -Comptabilitzacions complexes, llargues, pesades, indescriptibles, incongruents, inexplicables, absurdes... -Més altres taxes i impostos varis. -Més, el que vostès vulguin afegir. Tot plegat, conjuntament amb “la que ens esta caient” : crisi, problemes econòmics, demandes bancàries (balanços d’anys anteriors), manca de clients, competència, incompetències (moltes de Govern), intrusisme, etc... Amb el greu afegit que, ens trobem davant tot aquest “merder” amb funcionaris que ho han de controlar tot, però viuen en un altre món. Un món on tots aquests problemes no existeixen, no importen, o simplement ni es coneixen ni es coneixeran mai. I que hi “pintem” els comptables en tot plegat ? Doncs la resposta és molt senzilla : Els comptables, a banda de fer la nostra feina habitual (la comptabilitat), hem de fer de : gestors, assessors, tècnics tributaris, fiscalistes, consellers, amics, enemics, consoladors, psicòlegs, psiquiatres, administratius, secretaris, missatgers, estudiants, professors, controladors, etc... Tot això i més perquè després assisteixis a una convocatòria del Ministre de Finances i un dels tècnics de torn et digui el següent : “Els comptables, estareu molt contents, no ?, ara teniu molta feina...” La meva resposta és la següent : Si, molta feina però amb els mateixos clients de sempre i cobrant exactament el mateix de sempre. Val a dir, que si jo fos mal educat la meva resposta seria una altra bastant més contundent. I que no escriuré ni aquí ni enlloc, tant sols em “roda” pel cap... Que fàcil és parlar i fer-se el “graciós” sense trepitjar el carrer (típic de funcionaris...). Ja ho vaig dir i ho repeteixo : els funcionaris viuen en un altre món, on els problemes no són seus, són de la “padrina”, i aquesta paga a final de mes , passi el que passi. Senyors de Govern : abans Economia, ara Finances... en tot cas, Tributs i Administració Tributària : TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS... Que la “cosa” esta molt “xunga” i els empresaris no donen l’abast a tanta paperassa. Els comptables, tampoc. No estaria doncs gens malament confeccionar uns formularis més accessibles, més fàcils, en menor quantitat (que no haguem de repetir el mateix per a diferents “departaments” o Ministeris). Formularis que es poguessin omplir i enviar directament (evitant desplaçaments a l’Administració de torn, evitant cues i pèrdua de temps, evitant també que a les cinc de la tarda, els funcionaris tanquin la porta i els que estan fent cua perdin la possibilitat d’efectuar la corresponent declaració). NO ANEM BÉ... D’aquesta manera, tant sols estan aconseguint que la gent s’acabi d’emprenyar més del que ja ho esta i que continuï “passant de tot”. Fins i tot he arribat a escoltar molts cops que prefereixen pagar sancions i que no els molestin més. El problema és que la sanció corresponent no elimina la obligació de dipositar o declarar. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - CAOS TOTAL

CAOS TOTAL. L’any 2.006 alguna “cosa” va canviar al país amb l’entrada en vigor dels impostos indirectes, l’ISI, l’IPI i l’IAC... (l’IMI ja el teníem). L’ensurt inicial es va arreglar bastant ràpid doncs gairebé tothom es va acollir al règim objectiu, els mòduls : unes “quotes” a pagar i una modificació en la facturació. Molt poques empreses van optar per acollir-se al sistema directe (que vindria a ser l’IGI actual, però amb menys “problemes”). Això si, tots els preus van pujar. Al igual que va succeir amb el canvi de moneda a l’euro (encara que no tingui res a veure amb el tema). Val a dir que moltes empreses van “passar” olímpicament de complir amb les degudes obligacions fiscals. Aquesta és la mentalitat andorrana ? Aquest és el significat de la frase : “fer-se l’andorrà” ? Encara existeixen “llistes” per impagament d’impostos indirectes. Encara existeixen empreses que ni tant sols varen omplir la documentació pertinent ? Corria l’any 2.009 quan es va posar en marxa la obligatorietat de dur una comptabilitat ordenada, que va suposar un problema per a molts empresaris (altres van continuar “passant” de tot i no varen efectuar l’obligatori dipòsit de comptes). Poc a poc es va anar millorant una “miqueta” la situació, sobretot amb l’entrada en vigor de les sancions. Es van fer cursos de formació, contractacions de comptables... Tot i així encara queden molts “insubmisos” fiscals i comptables. No tinc ni idea de la quantitat d’expedients que deu tenir Govern pendents de resolució (a la Batllia, diuen que en tenen uns 40.000, entre impagaments de taxes, impostos, sancions ... i altres. Total, prescriuen als tres anys...). Alguna idea tinc del nombre de “cartes” i mails que ha emes Govern per incompliments d’impostos indirectes, per incompliment del dipòsit de comptes, però aquest no és avui el tema que vull tractar. L’any 2.012 va entrar en vigor la imposició directa, que ja ha comportat un pagament a compte (del que “imagino” que tampoc tothom s’ha fet càrrec) i que necessitarà aviat d’una declaració (amb uns models de formularis que són complicadíssims, però que s’hauran de fer. No vindria malament però, una simplificació en aquest aspecte). Sense oblidar que encara ens queda un pagament d’impostos indirectes pendent (el del segon semestre 2.012), amb alguns empresaris que han de efectuar la seva declaració. Sense oblidar tampoc unes declaracions censals que no tothom ha fet. I sense oblidar tampoc el dipòsit de comptes de l’exercici 2.012, que espero s’apropi encara més a la realitat. Ens trobem ja a l’any 2.013, l’IGI ha substituït els anteriors impostos indirectes, unificant-los en un de sol. Però en lloc de simplificar la feina als empresaris l’ha complicat molt més. El nombre de dubtes, consultes no respostes per l’Administració, factures mal emeses, comptabilitzacions incorrectes, comptabilitzacions impossibles, manca de programes informàtics, programes informàtics no adaptats o mal adaptats... han creat un semi caos en el nostre país. Més declaracions censals que no tothom ha efectuat, a banda de un munt de sol·licituds de N.R.T. (número de registre tributari), que encara resten pendents. S’han explicat bé les “coses” aquesta vegada ? Tenim empreses que ja han de efectuar la primera declaració d’IGI i no saben com fer-ho, formularis que no estan ni clars ni adaptats a la situació. Altres empreses que d’aquí un a dos mesos patiran el mateix problema, altres empreses que patiran el mateix problema el proper mes de Juliol... i totes les empreses a final d’any. També tenim empreses que no podran o no voldran fer cap declaració (si no duen una comptabilitat, difícilment podran presentar llistats de factures emeses i rebudes). No creuen com jo que tot plegat és un caos ? Si afegim a tot plegat un I.R.P.F per al proper any, el 2.014, el caos ja pot ser : TOTAL. I no pretenc dir, que no estigui d’acord amb l’I.R.P.F. penso que aquest impost és l’únic que compleix el que diu la nostra Constitució en el seu article 37 : Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses publiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les carregues fiscals. Atenció doncs a la manera d’aplicar aquest nou impost, no sigui que tots plegats en hi fem “mal”. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - FUMAR

M’AGRADA FUMAR, SÓC UN “BITXO” ESTRANY ?. Sóc fumador, sé que no és bo per la salut, sé que és perjudicial, sé que molesta molta gent, però m’agrada fumar i de moment penso que és difícil que deixi de fer-ho. Personalment, em molesta molt els perfums, colònies, els gats i els gossos... Però, m’aguanto. Tot i així, curiosament a mi també em molesta el fum, els locals plens de fum, entrar en un vehicle on s’ha fumat (al meu, des de fa molts anys, no he fumat ni he deixat fumar ningú): Treballo en molts llocs diferents i no fumo en pràcticament cap d’ells (Salvat, que en algun lloc hi hagués un “ambient” fumador. Ara ja no serà així, està prohibit). No he fumat mai en locals públics que no fossin bars o restaurants. Inclòs en aquests espais, si veia alguna criatura a prop, tampoc ho feia (fins i tot en “xiringuitos” de platja totalment oberts, m’he abstingut de fumar, per la seva presència, o simplement m’he allunyat). A casa meva, quan la meva filla hi és, em quedo a fumar a la cuina, obrint la finestra, per “ventilar”. M’he abstingut de fumar molts cops en locals tancats a Andorra (tot i que estava permès fer-ho), per la presència de menors (encara que els seus propis pares ho fessin). He estat en hotels on podia fumar “tranquil·lament” a la meva habitació i no ho he fet. No em podria posar a dormir amb olor de tabac (o fum). Surto a la terrassa, al balcó o al carrer (a vegades fins i tot al bany, ventilant adequadament...). Però, m’agrada fumar. I resulta que ara mateix sóc un bitxo estrany, una mena de leprós que ha de sortir a fumar al carrer, a la vista de tothom i amb la “mirada” acusatòria d’alguns. Lleig... A mi tampoc m’agrada veure a les portes d’un local comercial, un banc, una empresa, un bar, un restaurant, etc... el “corrillo” de gent fumant al voltant d’un cendrer (o senzillament, tirant les burilles a terra). Però, és que no queda res més : a fumar al carrer... Al meu entendre, les prohibicions estrictes són el mateix que dictadures. He estat a Espanya, a França, a Itàlia, a Suïssa ... on la prohibició de fumar existeix des de fa molt de temps. Però ja no ho fan amb la “rigidesa” imposada a Andorra. Països on ja no es considera un “malat” al fumador, on habiliten terrasses (fins i tot, tancades) per als “desgraciats” fumadors, on no es mira de mala manera al que fuma, on es respecta la decisió del fumador. No m’agrada tampoc que em tanquin en una “gàbia” per fumadors, a la vista i la “conyeta” dels no fumadors (que sembla, hagin guanyat el campionat del món de no sé que, amb la nova Llei). No m’agradava tampoc quan a Espanya existien en un mateix local, la zona de fumadors (el 30% del local, ple de gent) i la zona de no fumadors (el 70% del local, pràcticament buit). Val a dir, que gairebé sempre anava a la zona de no fumadors, ja sigui perquè la meva filla era menor d’edat (aleshores) o perquè em trobava més ben atès. Podia esperar tranquil·lament a abandonar el local per fumar la meva cigarreta al carrer, cap problema... Ara mateix, a Andorra esta prohibit fumar en tots els locals públics. Aquest fet em sembla dictatorial. No han deixat el dret a escollir quina clientela vol el propietari de cada local, o el que paga el lloguer d’aquest local. Ja sé que em diran que a altres països és el mateix. Jo penso que no és així. Veig en molts bars i restaurants a Espanya (per posar un exemple), “terrasses” tancades, on teòricament tampoc es podria fumar, però on no són tant estrictes i permeten fumar, sense passar fred a l’hivern ( a l’estiu, el “problema” no es nota gens ni mica, doncs les terrasses són totalment obertes). No es podria “conviure” amb locals per fumadors (on tothom és lliure de entrar-hi o no) i locals per a no fumadors (on tothom té la mateixa llibertat d’entrar-hi o no) ? No es podria haver trobat una Llei que fos més adequada per a tothom ? Penso que aquesta és una Llei molt hipòcrita, quan surto a fumar al carrer, a la porta d’un bar o restaurant i veig un panell d’anuncis grandiós d’una marca qualsevol de tabac. Quan veig els impostos que es recapten amb el tabac... Regular el consum de tabac en locals públics ? Totalment d’acord. Prohibir-ho totalment en tots els locals públics ? No estic d’acord. Es podria haver deixat la llibertat de permetre locals per a fumadors i locals per a no fumadors. No ha estat així. Els que volem fumar haurem d’anar al carrer, sota la mirada “acusadora”. O bé, podem “muntar” una mena de “clubs”, de fumadors (si més no, on es pugui fumar), sense personal assalariat, que no siguin públics, sinó privats. Una mena de “locals”, com els que existeixen al país Basc. Amb la diferència que : allà no deixen entrar les dones i aquí no deixaríem entrar als no fumadors . Vaja, tampoc seria així... doncs nosaltres (els fumadors), mai prohibiríem l’entrada als no fumadors. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.