SENTO CURIOSITAT - BONDIA 05/02/08

SOM MÉS PAPISTES QUE EL PAPA.

A vegades penso que ens compliquem la vida inútilment, com si es tractés d’un esport nacional. Tenim coses que ja estant fetes i ben fetes, encara que no siguin nostres, i les fem de nou.
És el cas de la llei de comptabilitat i el pla comptable.
Es va aprovar la llei de comptabilitat el 20/12/2007, per molt que al Bopa, en format digital, consti com a data d’aprovació 20/12/2008. No faré bromes al respecte ja que tots ens podem equivocar, tot i que una llei no hauria de dur una data errònia. I es va publicar el 30/01/2008 i serà d’aplicació a partir del 2009.
Aquesta llei dóna un termini d’un mes al govern per a publicar el pla comptable corresponent.

Al país veí, Espanya, aquest mes de Gener ja ha entrat en vigor el nou pla comptable espanyol, l’ esborrany del qual ja es va publicar l’any passat.
A Andorra, enlloc d’aplicar el mateix pla comptable espanyol, que imagino deu estar ben fet i ben estudiat, resulta que en farem un altre, l’andorrà. Un pla (no, pel partit polític) a l’Andorrana.

Quina necessitat tenim de crear-ne un altre ?.

La veritat és que som mes papistes que el papa; hem de fer-ne un de propi. Un pla comptable andorrà, com si els números de compte tinguessin tanta importància. Perquè no crec que les normes internacionals comptables (NIC) o les normes internacionals d’informació financera (NIIF) pateixin variacions ja que són internacionals.

Això si, de ben segur, algun que altre assessor cobrarà la feina feta. I no vull dir amb això que no l’hagi de cobrar. Jo també cobro les meves feines, però amb la diferència de que les meves feines no me les dóna Govern, més aviat me les vol treure (vegis Federacions Esportives...), i passar-les a empreses foranes. D’ aquest tema ja en parlaré un altre dia, o no. El que vull dir és que potser no calia fer un pla comptable propi.

D’altra banda, crec que cada cop estem retardant més les lleis i la seva aplicació, quan aquestes lleis no haurien de comportar masses traves ni debats en comissió, si no les volguéssim fer a l’andorrana.
Un altre exemple el tenim en:
La Llei de Societats, projecte que es va fer l’any 2006, més concretament al mes de Juny, com el de la Llei de comptabilitat, (i no incloc el de la Llei d’inversions estrangeres, també de la mateixa data, perquè es una altra història). Dita llei de societats, va ser aprovada sense cap problema l’any 2007, durant el mes d’octubre i publicada el 21/11/2007. Duia un termini de tres mesos per publicar el seu reglament. Encara avui no existeix ( no anem bé, tot i estar dins dels marges).
Tanta feina tenen que no es pot anar una miqueta mes ràpid amb les lleis i reglaments, que al fi i al cap no tenen massa discussió i es podrien aprovar i publicar amb mes celeritat. O potser es que un dels coprínceps, en aquests moments es troba molt ocupat i no les pot signar.

En el cas que m’ocupa o m’interessa, estem marejant massa la perdiu i som mes papistes que el papa. (Em sembla que això ja ho he dit...).

Si d’altres vegades hem fet un “copiar-enganxar”, perquè no ho fem ara amb el pla comptable i deixem treballar a la gent, en aquest cas als comptables, amb mes tranquil·litat i menys inconvenients ?.
No calen tantes històries, tants assessors, tants col·laboradors, tants cursets de formació, i tanta parafernàlia per a aprovar i publicar una llei i tot seguit un reglament i un pla de comptabilitat que ja existeix.
No cal marejar tant la perdiu. (També ho he dit...).
Si el que volen es donar feina a molta gent, aquesta es una altra història que per cert, em sona molt.
Jo de feina ja en tinc, i tant sols pretenc que me la facilitin.
Res més.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.