dilluns, de febrer 18, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 19/02/08


PARCS TEMÀTICS.

Feia temps que no sentia parlar del parc amb “animalons” que es va anunciar a les parròquies d’Encamp i Escaldes, i ja gairebé me’n havia oblidat. Tampoc em preocupava massa que no es construís, doncs a Sant Julià en tindrem un de ben bonic. El poble ha decidit amb el seu vot, que vol un parc temàtic amb “bestioletes” i emplaçat a la muntanya de la Rabassa, per molt que els amics de la “mateixa” es queixin i posin denuncies, recursos i al·legacions.

Però vet aquí que de cop torna a sortir a la llum la competència Encampedana-Escaldenca, tot comparant el seu parc temàtic, o millor dit desmarcant-lo de la “perla” laurediana anomenada Naturlàndia, projecte ambiciós que ha de salvar la nostra parròquia.

Faré una breu crònica de la història d’ aquest altre parc temàtic, el d’Encamp-Escaldes, ja que la trobo sorprenent, i com no CURIOSA:

Una empresa privada va signar un acord amb els dos Comuns (Encamp i Escaldes) per construir un parc temàtic d’animals, tot i no tenir la seguretat de com es finançaria el projecte.
Personalment, penso que una empresa privada, (ni una de pública), no es pot arriscar d’aquesta manera.
Un temps mes tard ens van dir, des de la empresa privada, que si no es trobaven aliats (vegeu inversors), no es duria a terme el projecte.
Es el que hem dona a entendre que no s’havia fet prèviament un estudi del finançament.
Un any mes tard ens confirmaven que no havien trobat inversors i no podien tirar endavant el projecte.
Ara ens tornen a dir, aquest cop des de la banda pública (el cònsol encampadà), que encara estant buscant inversors, i que no descarten la realització del parc.
Ja m’estic marejant amb tants canvis de criteri.
Sort que la diferència amb Naturlàndia, es que de moment ningú ha parlat en aquest cas de diners públics, tant sols de inversió privada.

Trobo també molt sorprenent, un altre fet:
Es va signar un acord entre l’empresa privada i els Comuns. Almenys es el que es va assegurar. I a les notícies de la premsa em remeto, sense saber si es disposaria de les autoritzacions convenients ( ni de Govern, ni de Medi ambient ), i abans de rebre i estudiar les al·legacions al projecte.
Ni la privada ni els Comuns, crec que poden fer-ho.
Parlaven també de penalitzacions importants si el promotor no podia desenvolupar el projecte per manca de finançament. Cosa que sembla haver quedat en l’ oblit. Es similar al cas de les “suposades” comissions, que ara esta tant de moda, senzillament desapareixen.

Sorprenent és també:
Que en una parròquia amb un allau de turistes, com és Escaldes, no trobin finançament. I en una altra parròquia sense turistes, com és Sant Julià diguin que rebran finançament dels bancs i de privats per un projecte similar. I no dic que no m’ho cregui.

Al final potser haurem de pagar amb impostos, els estudis de projectes que no se sap si es duran a terme, o que potser es duran a terme sense inversors. De moment només tenim la “paraula”, per part del Cònsol de Sant Julià de la retirada del projecte de Naturlàndia, si no es troben accionistes. Però ja se sap, les paraules se les emporta el vent.
A Sant Julià, encara no s’han posat a la venda els títols dels possibles accionistes i ja ens hem gastat més de tres milions d’ euros en un tobogan alpí (o en una atracció de autos de xoc... no ho tinc molt clar).
En el cas de l’empresa privada, pagaran ells, si poden. Però en el cas de Naturlàndia pagarem tots nosaltres.

De moment, de ben segur que tota la publicitat enviada a les llars lauredianes, als diaris, a la televisió, els cartells, als autobusos...Tots els estudis tècnics encarregats, les presentacions, els assessors, els directors nomenats a dit, i sobretot, el Tobotronc (o autos de xoc), ja els hem pagat, o els estem pagant.
Encara que no he vist mai amb quin pressupost.

Ja per acabar.
Que facin el que vulguin a la Rabassa, un parc, un aeroport o un abocador, ja em dóna el mateix... Des de casa meva no es veu (Crec que això ja ho he dit algun cop).
Però, que no ho haguem de pagar tots nosaltres.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.