L’ APARADOR.
Tot el moviment econòmic i fiscal que s’ha desenvolupat a Andorra en els darrers temps em fa pensar molt en un símil amb el comerç. Em recorda una possible botiga fictícia, amb un aparador preciós però sense contingut.
Resulta evident que tots els moviments en aquest sector han estat deguts a les pressions que han vingut des de els països veïns, i més concretament des de l’estat Espanyol.
Ens han dit clarament i reiteradament, que ja ens estàvem “passant”, que teníem que posar solucions i entre d’altres coses, que encara estem a la llista negra de paradisos fiscals.
I nosaltres que hem fet mentrestant ?
Doncs hem muntat una mena de comerç, una botiga molt maca amb un aparador preciós, però a dins de la botiga no hi hem posat absolutament res.
Continuant amb el símil:
Andorra, socialment, econòmicament, fiscalment i políticament es com una gran botiga, amb un aparador molt ben guarnit on hem col·locat diverses lleis, a l’estil de la llei de comptabilitat, la llei de societats, les lleis dels impostos indirectes, i properament la llei d’inversions estrangeres i les lleis “socials”.
Aleshores, hem explicat al país veí :
Mireu quina botiga més maca que hem muntat...
Però el que no hem explicat es que a dins de la botiga, no hi ha absolutament res, les estanteries estant buides. I que la mateixa botiga no té ni tant sols magatzem. Tant sols es un aparador per dissimular un “comerç” inexistent. Una tapadora que no es creu ni tant sols el que mira l’aparador i no entra a la botiga.
Resumint:
La llei de comptabilitat es un “nyap” copiat de lleis de l’època medieval espanyola, que no diu absolutament res. Una “mostra” que no s’estocarà mai. Els empresaris continuaran fent el que els vingui en gana.
La llei de Societats es un “truny” que fa molt bonic a l’aparador però que a dins de la botiga tant sols son més “mostres” sense valor.
Les lleis dels impostos indirectes són una recaptació selectiva, una presa de pèl per a aquells que varen optar complir amb la llei. Els demés encara riuen, i no paguen.
I la llei d’inversions estrangeres es la foto d’un circ que s’instal·larà aviat en qualsevol descampat del país, si no es construeix algun que altre complex urbanístic.
Seré mes clar, o al menys ho intentaré:
Aquí tant sols ha “picat” el que ha entrat a la botiga i ha “comprat” quelcom que tant sols es trobava a l’aparador, però que realment no existia físicament.
Estem ensenyant en un aparador el que hauríem de fer i no fem, i aviat ensenyarem el que diem que volem fer i no farem. Hem posat una sèrie de lleis i projectes de llei a l’aparador per intentar fer content al país veí, que ni son bones, ni ens les creiem, i que molts no pensen ni complir. I que a més no són suficients perquè dit país ens cregui.
Valguin alguns exemples :
No s’ha perseguit mai a aquells que no varen recollir el seu N.R.T.
No s’ha sancionat mai a aquells que no varen declarar l’inici d’activitats econòmiques, i molts son empreses que realment existeixen.
No s’ha reclamat mai res a aquells que no han pagat els impostos indirectes perquè no els ha vingut en gana.
Al igual per cert, que tampoc s’ha fet amb els impagats de les taxes per activitat comercial, i altres.
No es perseguirà mai als que no adeqüin la seva societat a la nova llei. Tampoc es dirà res als que no duguin una comptabilitat adequada, o simplement ni tant sols duguin una comptabilitat, tal com especifica la llei.
No es controlarà absolutament res.
Tant sols es recapta d’aquells que hem optat per complir les lleis i paguem el que aquestes estipulen. I que som molt pocs, comparat amb els que hauríem de ser.
En definitiva:
Hem muntat una botiga preciosa, a l’estil de les que tenim en les nostres principals avingudes amb uns aparadors molt guarnits. Encara que no del tot, doncs encara ens falten els impostos sobre beneficis, l’i.r.p.f. els convenis de doble imposició, entre altres ...
Però veritablement, a dins de la botiga no hi tenim absolutament res.
Tant sols es tracta d’un aparador per acontentar al país veí, i que aquest no ens piqui més al clatell.
Però estem oblidant que els veïns, “tontos” no són, i aviat potser ens “tustaran” una mica mes fort i directament a la cara.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada